catucèla (abs. Dicort) (plt.) : catifèl. (Plumbago Europaea) (v. catifèl)

catuènha nf sing : los cats en general.

catulhar / gatulhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : destrantalhar ; arroïnar (v. TdF ‘catuia’) ;  chaspar, « caresser (en mauvaise part » (Alibert)

cau 1, cava adj : entraucat, -ada ; bornhut, -uda / curat, -ada « creux, euse (vieux) » TdF ‘cau 3’.

Camin cau : entraucat entremièg tèrmes o ròcas.

Aviá los uèlhs caus de q.q. qu'a pas dormit.

cau 2, cava [cau, cauva (v. Ubaud Dicort  e TdF ‘cau 3’)] adj : calvet, -a / clòscaplumat, -ada / clòscapelat, -ada.

cau 3 nm, cf Ubaud Dicort : « câble » (v. TdF ‘cau 1’)

cau 4 nm : v. caul, cf Ubaud Dicort.

« caubòi » (angl.) : cow-boy ('kaub i) (los 2, abs. Dicort) (vaquièr american a caval) [Laus, Basic : vaquièr, gardian]

cauç 1 nm : pè ; fust d'arbre ; soca ; origina.

cauç 2 nf / calç [veire cauç, cf Ubaud Dicort] : oxid de calci / pèira de cauç.

cauca nf (arc.) : desengrunatge del cerealum a dich de lo somsir (v. caucar 2) ; sason del desengrunatge ; « tente, bourdonnet de charpie qu’on met dans une plaie, tampon » (v. TdF ‘cauco’).

cauça nf, cf Ubaud Dicort : « chausse ; guêtre ; unas cauças, des chausses, une culotte, v. braias plus usité » (v. TdF ‘causso’)

caucada : accion de marchar sus quicòm.

cauçada nf : « chaussée, levée de terre, digue » ; camin empeirat ; part centrala d'una carrièira ; part centrala d'un camin, d'una *rota (v. R. V, 116). (v. TdF ‘caussado’)

Cauçada n pr, cf Ubaud Dicort : « Caussade (Tarn et Garonne), nom de lieu » TdF jos ‘caussado’

caucadís 1, issa adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être foulé, qui a été foulé, ée » (v. TdF ‘caucadis 1’)

caucadís 2 nm : airal que i se caucava lo blat ; pesada / tralha.

caucadissa nf, cf Ubaud Dicort : v. caucadís 2. (v. TdF jos ‘caucadis’)

caucadoira : truèlh.

caucadura nf, cf Ubaud Dicort : « foulement (du  blé) » (L. 59)

cauçadura / cauçamenta nf : çò que l'òm se carga als pès.

caucaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui foule les gerbes, la vendange ou autre chose » TdF

caucal (adj. e subs.) : lasc, -a / flac , -a / mòl ,-a ; pesuc , -ga ; pesugàs, -assa ; butor (v. Honnorat) ; busard ; tarnagàs : (Milvus milvus)

Gròssa caucala, grosse bête. (v. Honnorat)

cauçal nm (abs. Dicort) : cambal (camba de cauças), « bas du pantalon » (Laus)

caucala nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. tanben jos caucal) : gralha ; beata vièlha.

caucalet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cérémonieux ; qui fait des façons » (Alibert)

caucaleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite corneille, v. gralhon 1 » (v. TdF)

caucalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « malingre, maladif, ive » TdF

caucament nm, cf Ubaud Dicort : « action de fouler, foulement » TdF

cauçament nm, cf Ubaud Dicort : « terrassement ; colmatage ; chaussure » TdF ‘caussamen’

cauçamenta : cauçadura (çò que l'òm se carga als pès)

cauçana nf, cf Ubaud Dicort : v. capçana. (v. TdF jos ‘caussano’)

cauçanèl (abs. Dicort) : gaspel / grep / tap / fèrme. (v. caussanèl)

caucanha nf : v. cocanha.

cauçapè : instrument per se cargar als pès la cauçadura.

caucar 1 nm (arc.) : sason del desengrunatge del cerealum.

caucar 2 / calcar [veire caucar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : somsir ; faunhar ; pompir ; far pompir lo cerealum pels pès dels cavals (arc.) ; prautir las estòfas, los cuèrs, los capèls, los rasims.

cauçar / calçar [veire cauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far o vendre de cauçadura ; aterrar una planta ; alisar un sòl amb d'argila per batre al flagèl ; tornar fargar un aplech ; aplanar / alisar un terren.

Cauçar las bledas.

Cauçar las trufas.

cauçar / calçar [veire cauçar] (se) v pron : se cargar una cauçadura.

Caucàs (m.) : cadena de montanhas entre Euròpa e Asia.

cauças / calças [veire cauças, cf Ubaud Dicort] nf pl : bragas. (v. jos cauça)

caucason nf : sason del desengrunatge del cerealum.

cauçason nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de tornar fargar un aplech.

cauçat nm, cf Ubaud Dicort : « chaussure » TdF ‘caussat’

cauçatariá nf : bonetariá, « fabrique ou commerce de bas et de bonnets » TdF jos ‘caussetarié’.

caucatge : accion de prautir, de faunhar, de somsir.

cauçatge : cauçamenta / cauçadura.

cauçatièr, -ièira : bonetièr, -ièira. (v. TdF jos ‘caussetié’) ; sabatièr, -ièira

caucatrepa nf / caucatrapa (abs. Dicort) : cardon. (Centaurea calcitrapa) ; engana ; trapa. (s.f.)

caucavièlha nf, cf Ubaud Dicort : v. chauchavièlha. (v. TdF jos ‘chaucho-vieio’) .

cauce 1 nm (non preconizat Dicort) (del lat calx, -cis) : espandi grand de terren calquièr. (v. causse)

cauce 2 (m.) : sabata / sabaton.

caucegal (abs. Dicort) : segal de cauce. (v. consegal)

caucèla nf, cf Ubaud Dicort : « boîte, petit cercueil ; corps d’un enfant mort après avoir reçu le baptême ou avant la première communion ; enfant qui n’a pu faire sa première communion pour cause d’ignorance ; personne niaise ; petit crâne, tête d’agneau ou de chevreau écorchée ; auget mobile placé au-dessous de la trémie d’un moulin » (v. TdF jos chaussello’)

caucelar (v. tr.) : cauçar q.q. ; aterrar una planta.

caucena / caucina : tèrra calquièira ; cauç ; pèira de cauç ; curatariá / tanariá. (v. TdF jos ‘caussino’)

caucenard, -a (abs. Dicort) : persona o bestial que viu sus un cauce. (v. caussenard)

cauceta : pèça de vestit que l'òm se carga als pès.

cauçfornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, faire de la chaux, cuire la chaux » (v. TdF ‘caus-fourna’)

cauçfornièr nm, cf Ubaud Dicort : « chaufournier » TdF ‘caus-fournié’

cauchó nm (v. Ubaud Dicort , Laus, Rapin) : v. caochoc.

cauchotar v, cf Ubaud Dicort : v. caochotar.

cauchotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. caochotat.

cauchotatge nm, cf Ubaud Dicort : « caoutchoutage » (Rapin)

cauchotièr nm, cf Ubaud Dicort : v. caochotièr.

caucic nm / caucida / cauciga nf / caucit [veire caucic, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de cardon que los ases ne son lemfres. (Cirsium arvense)

caucidar v, cf Ubaud Dicort : « marcher sur des plantes épineuses » (Alibert)

caucidar (se) : se trapar de plantas espinosas (pès, mans)

caucidàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand chardon, vilain chardon, chardon de haute taille » TdF ‘caussidas’

caucidièira : airal cobèrt de caucidas.

caucièr 1 nm : cauçamenta / cauçadura ; « guêtre d’étoffe, espèce de bas sans pied » TdF ‘caussié 1’.

caucièr 2 / calquièr nm : forn de cauç. (v. TdF ‘caussié 2’)

cauciga nf : v. caucic.

caucigada nf, cf Ubaud Dicort : « action de marcher sur le pied, foulure ; tribulation » (v. TdF)

caucigadura nf, cf Ubaud Dicort : « foulure » TdF

 

 

 

caucigaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui foule aux pieds, oppresseur » TdF

cauciganha : pesada ; tralha / tralhadís, -issa. (v. TdF ‘caucigagno’)

caucigar / calcigar [veire caucigar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : somsir / faunhar / prautir / pompir ; reguitnar ; recalcitrar.

caucigat, -ada adj : « foulé aux pieds » (v. TdF jos ‘cauciga’)

caucigatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de fouler aux pieds » TdF

caucina : tèrra calquièira ; tanariá. (v. caucena)

caucinada : cauç atudada per rascalar las pèls.

caucinar [ ~ encaucinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : melhorar un camp amb de cauç.

De caucinar Segalar, ne foguèt sulcòp miraclat (l.p.)

caucinard, -a / caucinhòl, -a (los 2, abs. Dicort) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a un causse ; persona que viu sus un causse. (v. caussenard e caussinhòl)

caucinièira nf / caucinièr (v. caucinièr) : forn de cauç, « v. caucièr, calquièr » (v. TdF ‘caussiniero’).

caucinièr nm, cf Ubaud Dicort : « chaufournier ; plain, chaux éteinte dans laquelle les tanneurs mettent tremper les peaux » TdF ‘caussinié’

caucinòbra nf : gipàs.

caucinós, -osa adj : calquièr, -ièira.

Tèrra caucinosa.

caucion nf (R. II, 364) : fermança.

caucionament nm, cf Ubaud Dicort : « cautionnement » TdF

caucionar (v. tr.) : garentir (R. III, 430) ; aprovar ; sosténer.

caucionat, -ada : aprovat, -ada ; sostengut, -uda.

caucit nm : v. caucic.

cauçon nm : sabaton de pèl o d'estòfa qu'arriba pas a las cavilhas. (v. TdF ‘caussoun’)

cauçonièr, -ièira : persona que fa o que vend de cauçaduras « …des chaussons ; t. injur, traîne-savate » (v. TdF ‘caussounié’).

« caucòps » : v. qualque còp.

caud 1 (subs. m. (v. TdF ‘caud 2’)) : calor.

Caud prenguèt per femna Bufa.

caud 2, -a (adj.) : calent, -a. (v. TdF ‘caud 1’)

Un vin caud aromatizat se ditz un brutlèu.

caud 3 adv, cf Ubaud Dicort : « chaud, chaudement, v. caudament » (v. TdF ‘caud 3’)

Servir caud¸ servir chaud. (v. TdF)

cauda nf : accion de calfar un fèrre a blanc ; fornada ; temporada de trabalh ; primièr movement de colèra. (v. caudejada)

caudada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : aspersion d'aiga cauda [v. caudejada] ; accion de la calor.

caudairon nm, cf Ubaud Dicort : « chaudron, v. pairòl plus usité » (v. TdF ‘caudeiroun’)

caudal, -a : relatiu, -iva a la coa.

Plumas caudalas.

Nadadoira caudal. v. la nòta de grand.

caudament : d'un biais calent ; calorentament (s. f.)

caudan nm , cf Ubaud Dicort : « eau de source qui paraît plus chaude en hiver qu’en été » TdF

caudapissa nf, cf Ubaud Dicort : v. pissacauda. (v. TdF jos ‘pisso- caudo’)

caudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très chaud, trop chaud, aude » TdF

caudatari nm : lo que pòrta la traïna del Papa, d'un cardinal...

caud-e-freg nm, cf Ubaud Dicort : « chaud et froid, refroidissement, pleurésie » TdF

caudejada nf : temporada de calor « aspersion d’eau chaude, versement de chaleur » (v. TdF).

« Donar una caudejada ou una cauda a la bugada, donner un réchaud ou une chaude à la lessive, y verser une nouvelle chaude »  (Azaïs)

caudejador nm : bugador.

caudejar (v. tr.) : far venir un pauc pus caud ; batre una liquor cauda per la far fregir ; colar la bugada a caud (arc.)

caudejar (se) v pron : venir pus caud « se faire suer au lit » (v. TdF).

Lo temps se caudeja.

caudet,-a adj : caudinèl, -a (plasentament caud, -a) (v. TdF)

caudeta nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigne bouillie, v. teta 2 » (v. TdF)

caudièira nf, cf Ubaud Dicort : « chaudière, grand vaisseau de cuivre ou d’airain ; grande chaleur » (v. TdF ‘caudiero’)

Vin de caudièira, vin qui n’est bon qu’à distiller. (v. TdF)

caudieirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une chaudière ; chaudronnée, v. pairolada » (v. TdF ‘caudeirado’)

caudieirassa ~ caudairassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande chaudière, v. pairolàs » (v. TdF ‘caudeirasso’)

caudieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chaudière, v. pairòl » (v. TdF ‘caudeireto’)

caudièr nm, caudièira (v. caudièira) : pairòl / pairòla (v. TdF ‘caudié’) ; maquina de calfar.

caudinàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « désagréablement chaud, aude, étouffant, ante, v. vaborant » (v. TdF)

caudinèl, -a : caudet, -a (plasentament caud, -a)

caudòla : chaudèl v. pus luènh.

caudon nm, cf Ubaud Dicort : « fer chaud avec lequel on marquait les condamnés » TdF ‘caudoun 1’

caudorós, -osa : plen de calor ; calorós, -osa.

caudós, -osa : caud, -a / calent, -a.

caudura : temps caud.

caufar - caufejar (los 2, non preconizats Dicort) e derivats : v. calfar – calfejar.

caufeta [veire calfeta, cf Ubaud Dicort] / escalfeta nf : recipient per metre de brasa.

CAUL- : forma prefixada del latin caulis (tige / tija / camba)

caul 1 nm : caulet.

caul capús [cabús, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : caulet pomat.

caul d'ase (plt.) : cardon de Maria (Silybum mariannum) (v. TdF jos ‘caulet d’ase’)

caul d’ivèrn nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet d’ivèrn. (v. TdF jos ‘caulet-verd’)

caul-flor nm, cf Ubaud Dicort : « chou-fleur » (Sèrras). (v. caulet-flòri)

caul marin nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet marin. (v. TdF jos ‘caulet-marin’)

caul milanés nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet milanés. (v. TdF jos ‘caulet-milanes’)

caul 2 / caulelh nm (los 2, v. Alibert) : presura.

caula : envolopa de frucha ; dedal d'agland ; culèfa ; coscolha ; calòfa.

caulada : calhada. (v. calhada 2)

caulament : accion de se calhar, de far de calhada.

caular 1 / calhar (v. tr. e intr.) : coagular (R. II, 419) ; far de calhada ; èsser cuècha (carn). (v. caul 2)

caular / calhar (se) : se prene ; se coagular.

caular 2 nm, cf Ubaud Dicort : « terrain planté de choux » (L. 72)

caulat nm : plant de caulet ; grana de caulet (v. TdF) ; sopa de caulets.

caulat negre nm, cf Ubaud Dicort : « vatiété de raisin noir » TdF

-CAULE : forma sufixada del latin caulis (tige / tija / camba) v. amplexicaule.

caulejar (v. intr.) : desfulhar un caulet ; triar un caulet ; manjar fòrça caulets.

caulelh 1 nm / caulelha nf : caulet desfulhat.

caulelh 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. caul 2.

caulelha nf : v. caulelh 1.

caulèrpa : mena d'alga verda (Caulerpa taxifolia)

caulescent, -a : dich de las plantas de camba aparenta.