|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
catucèla (abs. Dicort) (plt.) :
catifèl. (Plumbago Europaea) (v. catifèl) catuènha nf sing : los cats en general. catulhar / gatulhar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : destrantalhar ; arroïnar (v. TdF ‘catuia’) ; chaspar, « caresser (en mauvaise part » (Alibert) cau 1, cava adj : entraucat, -ada ; bornhut, -uda / curat, -ada « creux, euse (vieux) » TdF ‘cau 3’. Camin cau : entraucat entremièg tèrmes o ròcas. Aviá los uèlhs caus de q.q. qu'a pas dormit. cau 2, cava [cau, cauva (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cau 3’)] adj : calvet, -a / clòscaplumat, -ada / clòscapelat, -ada. cau 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« câble » (v. TdF ‘cau 1’) cau 4 nm : v. caul, cf Ubaud Dicort. « caubòi
» (angl.) :
cow-boy ('kaub i) (los 2, abs. Dicort)
(vaquièr american a caval) [Laus,
Basic : vaquièr, gardian] cauç 1 nm : pè ; fust d'arbre ; soca ; origina. cauç 2 nf / calç [veire cauç, cf Ubaud Dicort] : oxid de calci / pèira de cauç. cauca nf (arc.) : desengrunatge del
cerealum a dich de lo somsir (v.
caucar 2) ; sason del desengrunatge ; « tente, bourdonnet de charpie qu’on met dans
une plaie, tampon » (v. TdF ‘cauco’). cauça nf, cf Ubaud Dicort : « chausse ;
guêtre ; unas cauças,
des chausses, une culotte, v. braias
plus usité » (v. TdF ‘causso’) caucada : accion de marchar sus quicòm. cauçada nf : « chaussée, levée de terre, digue » ; camin empeirat ; part centrala d'una carrièira ; part centrala d'un camin, d'una *rota (v. R. V, 116). (v. TdF ‘caussado’) Cauçada n pr, cf Ubaud Dicort :
« Caussade (Tarn et Garonne), nom de lieu » TdF jos ‘caussado’ caucadís 1, issa adj, cf Ubaud Dicort : « qui peut être
foulé, qui a été foulé, ée » (v. TdF ‘caucadis 1’) caucadís 2 nm : airal que i se caucava lo blat ; pesada / tralha. caucadissa nf, cf Ubaud Dicort :
v. caucadís 2. (v. TdF jos ‘caucadis’) caucadoira : truèlh. caucadura nf, cf Ubaud Dicort :
« foulement (du
blé) » (L. 59) cauçadura / cauçamenta nf : çò que l'òm se carga als pès. caucaire, -aira (~
-airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui foule les gerbes, la vendange ou autre chose » TdF caucal (adj. e subs.) : lasc, -a / flac , -a /
mòl ,-a ; pesuc , -ga ; pesugàs, -assa ; butor (v. Honnorat) ; busard ; tarnagàs : (Milvus
milvus) Gròssa caucala, grosse bête.
(v. Honnorat) cauçal nm (abs. Dicort) : cambal (camba de cauças), « bas du pantalon » (Laus) caucala nf (v. Ubaud Dicort e TdF) (v. tanben jos caucal) : gralha ; beata vièlha. caucalet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cérémonieux ; qui fait des
façons »
(Alibert) caucaleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite corneille, v. gralhon 1 » (v. TdF) caucalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « malingre, maladif,
ive » TdF caucament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de fouler, foulement » TdF cauçament nm, cf Ubaud Dicort : « terrassement ; colmatage ;
chaussure » TdF ‘caussamen’ cauçamenta : cauçadura (çò que l'òm se carga als pès) cauçana nf, cf Ubaud Dicort : v. capçana. (v. TdF jos ‘caussano’) cauçanèl (abs. Dicort) : gaspel / grep / tap / fèrme. (v. caussanèl) caucanha nf : v. cocanha. cauçapè : instrument per se cargar als pès la cauçadura. caucar 1 nm (arc.) : sason del desengrunatge
del cerealum. caucar 2 / calcar [veire caucar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : somsir ; faunhar ; pompir
; far pompir lo cerealum pels pès dels cavals (arc.) ; prautir
las estòfas, los cuèrs, los capèls, los rasims. cauçar / calçar [veire cauçar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far o vendre de cauçadura ; aterrar una planta ; alisar un sòl amb d'argila per batre al flagèl ; tornar fargar un aplech ; aplanar / alisar un terren. Cauçar las bledas. Cauçar las trufas. cauçar / calçar [veire cauçar] (se) v pron : se cargar una cauçadura. Caucàs (m.) : cadena de montanhas entre Euròpa e Asia. cauças / calças [veire cauças, cf Ubaud Dicort] nf pl : bragas. (v. jos cauça) caucason nf : sason del desengrunatge del cerealum. cauçason nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : accion de tornar fargar un aplech. cauçat nm, cf Ubaud Dicort :
« chaussure » TdF ‘caussat’ cauçatariá nf : bonetariá, « fabrique ou commerce de bas et de bonnets » TdF jos ‘caussetarié’. caucatge : accion de prautir, de faunhar, de somsir. cauçatge : cauçamenta / cauçadura. cauçatièr, -ièira : bonetièr, -ièira. (v. TdF jos ‘caussetié’) ; sabatièr, -ièira caucatrepa nf / caucatrapa (abs. Dicort) : cardon. (Centaurea calcitrapa) ; engana ; trapa. (s.f.) caucavièlha nf, cf Ubaud Dicort : v. chauchavièlha. (v. TdF jos ‘chaucho-vieio’) . cauce 1 nm (non preconizat Dicort) (del lat calx, -cis) : espandi grand de
terren calquièr. (v. causse) cauce 2 (m.) : sabata / sabaton. caucegal (abs. Dicort) : segal de cauce. (v. consegal) caucèla nf, cf Ubaud Dicort :
« boîte, petit cercueil ; corps d’un enfant mort
après avoir reçu le baptême ou avant la première
communion ; enfant qui n’a pu faire sa première communion
pour cause d’ignorance ; personne niaise ; petit crâne,
tête d’agneau ou de chevreau écorchée ; auget
mobile placé au-dessous de la trémie d’un
moulin » (v. TdF jos
chaussello’) caucelar (v. tr.) : cauçar q.q. ; aterrar una planta. caucena / caucina : tèrra calquièira ; cauç ; pèira de cauç ; curatariá / tanariá. (v. TdF jos ‘caussino’) caucenard, -a (abs. Dicort)
: persona o bestial que viu sus un cauce. (v. caussenard) cauceta : pèça de vestit que l'òm se carga als pès. cauçfornar v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, faire
de la chaux, cuire la chaux » (v. TdF ‘caus-fourna’) cauçfornièr nm, cf Ubaud Dicort : « chaufournier » TdF ‘caus-fournié’ cauchó nm (v. Ubaud Dicort , Laus, Rapin) : v. caochoc. cauchotar v, cf Ubaud Dicort :
v. caochotar. cauchotat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. caochotat. cauchotatge nm, cf Ubaud Dicort : « caoutchoutage » (Rapin) cauchotièr nm, cf Ubaud Dicort : v. caochotièr. caucic nm / caucida / cauciga nf / caucit [veire caucic, cf Ubaud Dicort] (plt.) : mena de cardon que los ases ne son lemfres. (Cirsium arvense) caucidar v, cf Ubaud Dicort :
« marcher sur des plantes épineuses » (Alibert) caucidar (se) : se trapar de plantas espinosas (pès, mans) caucidàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand chardon, vilain
chardon, chardon de haute taille »
TdF ‘caussidas’ caucidièira : airal cobèrt de caucidas. caucièr 1 nm : cauçamenta / cauçadura ; « guêtre d’étoffe, espèce de bas sans pied » TdF ‘caussié 1’. caucièr 2 / calquièr nm : forn de cauç. (v. TdF ‘caussié 2’) cauciga nf : v. caucic. caucigada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de marcher sur le pied, foulure ;
tribulation » (v. TdF) caucigadura nf, cf Ubaud Dicort :
« foulure » TdF |
|
caucigaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui foule aux pieds, oppresseur » TdF cauciganha : pesada ; tralha / tralhadís, -issa. (v. TdF ‘caucigagno’) caucigar / calcigar [veire caucigar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : somsir / faunhar / prautir / pompir ; reguitnar ; recalcitrar. caucigat, -ada adj :
« foulé aux pieds » (v. TdF jos ‘cauciga’) caucigatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de fouler aux pieds » TdF caucina : tèrra calquièira ; tanariá. (v. caucena) caucinada : cauç atudada per rascalar las pèls. caucinar [ ~ encaucinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : melhorar un camp amb de cauç. De caucinar Segalar, ne foguèt sulcòp miraclat (l.p.) caucinard, -a / caucinhòl, -a (los 2, abs. Dicort)
(adj. e subs.) : relatiu, -iva a un causse ; persona que viu sus un causse. (v. caussenard e caussinhòl) caucinièira nf / caucinièr (v. caucinièr) : forn de cauç, « v. caucièr, calquièr » (v. TdF ‘caussiniero’). caucinièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« chaufournier ; plain, chaux éteinte dans laquelle
les tanneurs mettent tremper les peaux » TdF ‘caussinié’ caucinòbra nf : gipàs. caucinós, -osa adj : calquièr, -ièira. Tèrra caucinosa. caucion nf (R. II, 364) : fermança. caucionament nm, cf Ubaud Dicort :
« cautionnement » TdF caucionar (v. tr.) : garentir (R. III, 430) ; aprovar ; sosténer. caucionat, -ada : aprovat, -ada ; sostengut, -uda. caucit nm : v. caucic. cauçon nm : sabaton de
pèl o d'estòfa qu'arriba pas a las cavilhas. (v. TdF ‘caussoun’) cauçonièr, -ièira : persona que fa o que vend de cauçaduras « …des chaussons ; t. injur, traîne-savate » (v. TdF ‘caussounié’). « caucòps » : v. qualque còp. caud 1 (subs. m. (v. TdF ‘caud 2’)) : calor. Caud prenguèt per
femna Bufa. caud 2, -a (adj.) : calent, -a. (v. TdF ‘caud 1’) Un vin caud aromatizat se ditz un brutlèu. caud 3 adv, cf Ubaud Dicort :
« chaud, chaudement, v. caudament » (v. TdF ‘caud 3’) Servir caud¸ servir chaud. (v. TdF) cauda nf : accion de calfar un
fèrre a blanc ; fornada ; temporada de trabalh ; primièr
movement de colèra. (v. caudejada) caudada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : aspersion d'aiga cauda [v. caudejada]
; accion de la calor. caudairon nm, cf Ubaud Dicort :
« chaudron, v. pairòl plus usité » (v. TdF ‘caudeiroun’) caudal, -a : relatiu, -iva a la coa. Plumas caudalas. Nadadoira caudal. v. la nòta de grand. caudament : d'un biais calent ; calorentament (s. f.) caudan nm , cf Ubaud Dicort :
« eau de source qui paraît plus chaude en hiver qu’en
été » TdF caudapissa nf, cf Ubaud Dicort :
v. pissacauda. (v. TdF jos ‘pisso- caudo’) caudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très chaud, trop
chaud, aude » TdF caudatari nm : lo que pòrta la traïna del Papa, d'un cardinal... caud-e-freg nm, cf Ubaud Dicort :
« chaud et froid, refroidissement, pleurésie » TdF caudejada nf : temporada de calor « aspersion d’eau chaude, versement de chaleur » (v. TdF). « Donar
una caudejada ou una cauda a la
bugada, donner un réchaud ou une chaude à la lessive, y
verser une nouvelle chaude »
(Azaïs) caudejador nm : bugador. caudejar (v. tr.) : far venir un pauc pus caud ; batre una liquor cauda per la far fregir ; colar la bugada a caud (arc.) caudejar (se) v pron : venir pus caud « se faire suer au lit » (v. TdF). Lo temps se caudeja. caudet,-a adj : caudinèl, -a (plasentament caud, -a) (v. TdF) caudeta nf, cf Ubaud Dicort :
« châtaigne bouillie, v. teta 2 » (v. TdF) caudièira nf, cf Ubaud Dicort : « chaudière, grand
vaisseau de cuivre ou d’airain ; grande chaleur » (v. TdF ‘caudiero’) Vin de
caudièira, vin qui n’est bon
qu’à distiller. (v. TdF) caudieirada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une chaudière ; chaudronnée,
v. pairolada » (v. TdF ‘caudeirado’) caudieirassa ~ caudairassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande chaudière, v. pairolàs » (v. TdF ‘caudeirasso’) caudieireta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chaudière, v. pairòl » (v. TdF ‘caudeireto’) ’ caudièr nm, caudièira (v. caudièira) : pairòl /
pairòla (v. TdF
‘caudié’) ; maquina
de calfar. caudinàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort :
« désagréablement chaud, aude, étouffant,
ante, v. vaborant » (v. TdF) caudinèl, -a : caudet, -a (plasentament caud, -a) caudòla : chaudèl v. pus luènh. caudon nm, cf Ubaud Dicort :
« fer chaud avec lequel on marquait les
condamnés » TdF ‘caudoun 1’ caudorós, -osa : plen de calor ; calorós, -osa. caudós, -osa : caud, -a / calent, -a. caudura : temps caud. caufar
- caufejar (los
2, non preconizats Dicort) e derivats : v. calfar –
calfejar. caufeta [veire calfeta, cf Ubaud Dicort] / escalfeta nf : recipient per metre de brasa. CAUL- : forma prefixada del latin caulis (tige / tija / camba) caul 1 nm : caulet. caul capús [cabús, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : caulet pomat. caul d'ase (plt.) : cardon de Maria (Silybum mariannum) (v.
TdF jos ‘caulet d’ase’) caul d’ivèrn nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet
d’ivèrn. (v. TdF jos
‘caulet-verd’) caul-flor nm, cf Ubaud Dicort :
« chou-fleur » (Sèrras). (v. caulet-flòri) caul marin nm, cf Ubaud Dicort :
v. caulet marin. (v. TdF jos ‘caulet-marin’) caul milanés nm, cf Ubaud Dicort : v. caulet
milanés.
(v. TdF
jos
‘caulet-milanes’) caul 2 / caulelh nm (los 2, v.
Alibert) : presura. caula : envolopa de frucha ; dedal d'agland ; culèfa ; coscolha ; calòfa. caulada : calhada. (v. calhada 2) caulament : accion de se calhar, de far de calhada. caular 1 / calhar (v. tr. e intr.) : coagular (R. II, 419) ; far de calhada ; èsser cuècha (carn). (v. caul 2) caular / calhar (se) : se prene ; se coagular. caular 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« terrain planté de choux » (L. 72) caulat nm : plant de caulet ; grana de caulet (v. TdF) ; sopa de caulets. caulat negre nm, cf Ubaud Dicort :
« vatiété de raisin noir » TdF -CAULE : forma sufixada del latin caulis (tige / tija / camba) v. amplexicaule. caulejar (v. intr.) : desfulhar un caulet ; triar un caulet ; manjar fòrça caulets. caulelh 1 nm / caulelha nf : caulet desfulhat. caulelh 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. caul 2. caulelha nf : v. caulelh 1. caulèrpa : mena d'alga verda (Caulerpa taxifolia) caulescent, -a : dich de las plantas de camba aparenta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|