|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
catalogatge : accion o resulta de catalogar. Catalonha : ensemble dels païses catalans ; region autonòma d'Espanha sonada tanben Principat de Catalonha. catalpa nf (del grèc katulhpa) : arbre ornamental, « le catalpa » (v. Ubaud Lexic bot.). catamaran : nau de velas, amb doas còcas apariadas. catamaucha nf, cf Ubaud Dicort :
« tirelire ; personne dissimulée, sournois, bon
apôtre, v. sornarut »
(v. TdF ‘cato-maucho’) catamenia (abs. Dicort) : menstruas. catamenial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la menstruacion. catamiau, -na ~ -da adj e n, cf Ubaud Dicort : « matois,
rusé, calin » TdF ‘cato-miau’ catamiaula (m. e f.) [ ~ gatamiaula nf, cf Ubaud Dicort] : persona sornaruda ; persona ipocrita ; « pleurnicheur, euse, qui se plaint toujours » TdF ‘cato-miaulo’. catamita ~ gatamita nf, cf Ubaud Dicort : « chattemite ;
colin-maillard » TdF ‘cato-mito’ catamoissa nf, cf Ubaud Dicort :
« personne peureuse, poule mouillée » TdF ‘cato-mouisso’ cataniaisa nf, cf Ubaud Dicort :
« sainte-nitouche » TdF ‘cato-niaiso’ cataòrba ~ catòrba nf : v. catòrba. cataplasma (m) : emplastre emolient, apasiant, antiseptic « soufflet appliqué avec toute la largeur de la main » (Carrasco). cataplexia : pèrdia subta e passadissa del tonus (lat.) muscular, amb cabussada per tèrra sens s'estavanir. catapuça (plt.) : catuça. (Euphorbia lathyris) catapulta (arc.) : anciana maquina de guèrra. catapultar (v. tr.) : lançar / getar quicòm sus l'enemic. catapultat, -ada : lançat o mandat endacòm bruscament o per suspresa. (objècte, projectil, persona...) catar 1 / gatar / catonar (v. intr.) : far de catons. catar 2 (v. tr.) (R. III, 416 e Alibert ; abs. Dicort) : agachar, agacha
qu'agacharàs. (v.
catarèl) catar 3 (cobrir) v : v. acatar,
acaptar, cf Ubaud Dicort. catar 4, -a adj : albigés, -esa (adèpte, -a del catarisme) cataracta : opacitat del cristallin amodada pel vielhum ; enòrme rajal de ribièira o de fluvi dins un degolau. cataràs / catàs nm : crup / crupàs / cruparlhàs. v. crup. catarassa nf, cf Ubaud Dicort :
v. catassa. cataraunhar (v. tr.) : capinhar / picanhar. cataraunhar (se) : se capinhar / se picanhar. cataraunhejar (v. tr.) : quitar pas de cataraunhar. cataraunhejar (se) : quitar pas de se cataraunhejar. catarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'agacha amb enveja. (v. TdF jos ‘catarèu’) (v. catar 2) « catari, -ària » (l.p.) : v. catar 4. Catarina : prenom ; copatrona santa d'Euròpa amb Brigida de Suèda e Edith Stein ('tain) catarina (pej.) : femna barjacaira, maldisenta, parlagrassa ; catin / prostituïda. catarinada : repapiatge. Catarinassa n pr f, cf Ubaud Dicort :
« grosse Catherine » TdF Faire
Catarinassa, faire la sainte-nitouche.
(v. TdF) catarinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ensorcelé,
ée » TdF suppl catarinèla nf / catarinassa nf (abs. Dicort ; v. jos Catarinassa) : persona ipocrita, « sainte-nitouche » TdF ‘catarinello’. catarineta : filha de vint-e-cinc ans pas encara maridada per Santa Catarina ; viravòut / galinèla del bon Dieu (Coccinella septempunctata) catarineta daurada nf, cf Ubaud Dicort : « chrysomèle, genre
d’insectes coléoptères » TdF ‘catarineto-daurado’ catarinon nm, cf Ubaud Dicort :
« fâcherie, mauvaise humeur » (v. TdF) catarinòt nm : beat ; persona ipocrita. catarisme : doctrina maniqueïsta de l'Edat mejana. catarral, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« catarrhal, ale » TdF ‘catarrau’ catarre nm, cf Ubaud Dicort :
« catarrhe, v. raumàs ; maladie des agneaux qui se manifeste par
des convulsions épileptiques ; lubie, caprice étrange, v. refolèri ; immortelle, plante, v. saureta ; têtard de grenouille » (v. TdF jos ‘catàrri’) catarrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « catarrheux, euse ;
hargneux, euse, maussade, dfficile à contenter » TdF jos ‘catarrious’ catarsi nf, cf Ubaud Dicort :
« catharsis » (Laus 2017) catartic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cathartique » (Rapin) catàs [ ~ gatàs] nm : cat gròs ; crup. v. crup. Fals
catàs, v. fals ... catasorna / catasorneta nf, cf Ubaud Dicort : « personne sournoise,
hypocrite » (v. TdF jos ‘cato-sourno’) catassa / gatassa / catarassa nf : cata gròssa e emmalida. catastròfa : eveniment calamitós / desastrós. catastrofar (v. tr.) : abatre / consternar / aterrar (R. V, 353). catastrofat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « catastrophé,
ée » (v.
Rapin) catastrofic, -a : de la natura d'una catastròfa. catastrofisme : tendéncia a o véser tot en negre. catasuau [ ~ gatasuau nm, cf Ubaud Dicort], -ava : catamiaula (m. e f.) v. pus naut, « pince-sans-rire, chattemite » (TdF ‘cato-siau’ nm) catatimia : afectivitat organizada, diferenciada e socializada, tala qu'es representada pels sentiments. catatonia : sindròme psicomotor de l'esquisofrenia caracterizat per la pèrdia de l'iniciativa dels movements. catatonic, -a adj e n : relatiu, -iva a la catatonia. catch nm, cf Ubaud Dicort (angl.) (kɑtʃ) : mena de lucha liura que la màger part de las presas i son permesas. catchaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de catch. catchar (v. intr.) (abs. Dicort) (De confondre pas amb cachar) : far de
catch, «catcher » (Rapin, Per Noste) catechisme [veire catequisme, cf Ubaud Dicort] / catequisme nm : ensenhament de la religion. catechista [veire catequista] /
catequista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : ensenhaire, -a de la religion. catechizar [veire catequizar] / catequizar (v. tr.) : ensenhar la religion. catecumèn, -a n : q.q. qu'apren los rudiments de la religion. catecumenat nm : temporada per aprene de catecumèn. catedra nf : sèti oficial d'un evesque dins sa catedrala. catedral, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cathédral »
(L. 71) La
glèisa catedrala. (v. TdF jos ‘catedralo’) catedrala nf : glèisa oficiala d'un evesque. categorèma nm, cf Ubaud Dicort :
« catégorème » (Rapin) categoria : classa / grop. categorial, -a : relatiu, -iva a une categoria (t. a.) categoric, -a : qu'afortís sens cap de restriccion. categoricament : d'un biais categoric. categorizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« catégorisation » catelar (v. tr.) : torolhar ; catimelejar. catenari, -ària adj e nf, cf Ubaud Dicort :
« caténaire » (Laus) catenat nm, cf Ubaud Dicort :
« imbroglio, enchaînement, complication,
intrigue » TdF catequèsi nf, cf Ubaud Dicort :
« catéchèse » (Rapin) catequisme nm : v. catechisme. |
|
catequista n (dels dos genres) : v. catechista. catequizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« catéchisation »
(Rapin) catequizar
v : v. catechizar. cat-esquiròl nm, cf Ubaud Dicort : « écureuil, v. esquiròl » (v. TdF ‘cat-esquiròu’) catet nm / gatet nm : caton ; « petite roussette, poisson de mer » (v. TdF jos ‘catet’) ; cateta nf : « petite chatte » ; careça / amistança / catimèla. (v. TdF ‘cateto’) Far catetas : far de catimèlas. De catetas, en
baissant la tête, en rampant avec un air d’humilité. (v. TdF) catetaòrba nf, cf Ubaud Dicort : v. cataòrba.
(v. TdF
jos cato-orbo’) catetèr : sonda, tub de matèria plastica... empusat dins un canal natural per l'explorar, l'evacuar o i injectar un liquid. cateterisme : introduccion d'un catetèr dins un canal natural. cateterizar (v. tr.) : empusar un catetèr dins un canal natural. catetomètre nm, cf Ubaud Dicort :
« cathétomètre » (Laus) cat-faïn nm, cf Ubaud Dicort : v.
cat-foïn e v. faïn. catfèr nm (Alibert ;
abs. Dicort) : cat
salvatge (Felis sylvestris) ; persona insociabla o emportada ;
demòni (s. f.) catifèl (plt.) : èrba de la ronha (Plumbago europaea) cat-foïn (abs. Dicort):
mostèla / faïna / fagina (Mustela foina) (v. cat-faïn e gat-faïn) catifòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
v. cabifòl. (v. Alibert jos cabifòl) catifolar (v. intr.) : folastrejar. catifolièr, -ièira : folastrejaire, -a. catigolar v, cf Ubaud Dicort :
v. catilhar. (v. TdF jos ‘catiha’) catigòt nm, cf Ubaud Dicort :
« matelote de poisson, pot pourri, ragoût
épais » (v. TdF) catilh nm, -a / gatilh nm, -a (v. Ubaud Dicort) : catimèla / cossergue. catilhaire / gatilhaire, -aira [~
-airitz] adj e n, cf Ubaud
Dicort : catilhós,
-osa / gatilhós, -osa ; gratulhós, -osa ; moscarós, -osa
; cotigós, -osa ; cossergós, -osa ; erotic, -a « celui, celle qui chatouille » (v. TdF ‘catihaire’). catilhar [ ~ gatilhar] (v. tr.) : cosserguejar ; calinhar. catilhar [ ~ gatilhar] (se) v pron : se cosserguejar ; se
calinhar. (v. TdF
‘catiha’) catilhós ~ gatilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
v. gatilhós. catilinària nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire,
catilinaire, discours de Cicéron contre Catilina » TdF catimèl, -a : calinhós, -osa ; amistós, -osa. catimèla [ ~ gatimèla] nf : calinhariá ; careça ; agaçariá amorosa. (v. TdF jos ‘gatimello’) catimelar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
catimèla e
catimelejar) catimelejar [ ~gatimelejar] (v. intr.) : calinhar ; careçar / alispar. catimelejar [ ~gatimelejar] (se) v pron : se calinhejar (quitar pas de se calinhar) catimòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite manière
d’enfant, minauderie, grimace puérile » TdF suppl Catin - Catinon : diminutius pejoratius e afectius de Catarina. catin nf, cf Ubaud Dicort : « catin, fille ou femme dont la conduite est
déréglée » (Honnorat) catinòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. catin) cation nm : (fisica)
« cation » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 196) catir (v. tr.) : cadaissar / lustrar una estòfa. catissatge nm, cf Ubaud Dicort :
(v.
catir e catisseire) catisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort :
« catisseur, euse, v. lustraire » TdF catit 1, -ida : aprestat, -ada ; lustrat, -ada. catit 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« cati, apprêt des étoffes » TdF catla 1 nf : v. calha. catla 2 (megòt) nf, cf Ubaud Dicort : « mégot
(à Sète » (Brun Glossari Oc-Fr) catlada nf : « nichée (syn. nisada) (Brun Glossari Oc-Fr). (v. calhada 1) catlaton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cailleteau » TdF jos ‘caiatèu’ catlon : pichon de la catla. catòde (m.) : electròde de sortida de corrent dins un electrolizador ; electròde amodaire d'electrons dins un tub electronic. catodic, -a : relatiu, -iva al catòde. Rais catodics. catogan nm, cf Ubaud Dicort :
« catogan » Catòia : escais del papeta de Bodon ; roman de Bodon. catolic, -a (adj. e subs.) : universal, -a ; membre de la religion catolica. catolicament adv, cf Ubaud Dicort :
« catholiquement » TdF catolicisme : doctrina de la religion catolica ; l'ensemble dels catolics del mond entièr. catolicitat nf : universalitat de la religion catolica. catolizar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, catholiser, rendre catholique,
prêcher » TdF ‘catoulisa’ catolizar (se) v pron : « se faire
catholique » TdF caton / gaton nm : cat encara pichonèl ; « fleurs de certains arbres, tels que noyer, peuplier, chêne, saule, noisetier ». (v. TdF ‘catoun 1’) catona 1 ~ gatona nf, cf Ubaud Dicort : « petite chatte, jeune
chatte » TdF ‘catouno
1’ catona 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« caillou, petite pierre roulante » (v. TdF ‘catouno 2’) catonada [ ~ gatonada] nf : totes los catons d'una cata. catonar / gatonar (v. intr.) : far de catons. (v. catar 1) catonejaire ~ gatonejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, vert-galant,
paillard » TdF catonejar / gatonejar (v. intr.) : èsser de letz (cats, conilhs) ; quitar pas de catonar ; trepar ; espingar / sautar coma un cabrit ; alispar ; calinhejar ; palhardar / se desvergondar. catonejar [ ~ gatonejar] (se) v pron : se calinhejar. catonèl / gatonèl : caton pichonèl. catonet 1 ~ gatonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chaton » TdF’ catonet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit Caton, petit sage ; recueil de sentences qu’on
mettait entre les mains des écoliers, au 16ème
siècle » TdF ‘catounet 2’ catoneta ~ gatoneta nf, cf Ubaud Dicort : « chatte toute
petite » TdF catoniá nf, cf Ubaud Dicort :
« chatterie, friandise »
TdF ‘catounié 1’ catonièira [ ~ gatonièira] nf : trauc pel cat dins l'enbàs d'una pòrta ; fenda de jupa, de cotilhon ; faudal. (v. TdF ‘catouniero’) catonièr / gatonièr, -ièira adj : qu'aima los cats ; « paillard, arde » (v. TdF ‘catounié 2’ adj e n). catoptric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys)
catoptrique » (Per Noste) catoptrica nf : (fisica)
« catoptrique » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 196) catòrba [ ~ cataòrba] nf, cf Ubaud Dicort / cata òrba (abs. Dicort) : cutabòrlhe / amagat v. amagat. catòrze adj num card (v. Ubaud Dicort e Alibert) : la chifra 14. (v. TdF ‘quatorge’) catorzen, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : 14en, 14ena. Conéisser la catorzena : èsser coquinàs. catorzenament adv : 14°, « quatorzièmement » (Rapin). catòta nf, cf Ubaud Dicort :
(v. catona 1) cat-sause nm, cf Ubaud Dicort : « saule marceau, arbre ainsi
nommé à cause de ses fleurs en châtons » TdF ‘cat-sause’ cat-tigre nm, cf Ubaud Dicort : « chat-tigre » TdF ‘cat-tigre’ catrulhat adj m, cf Ubaud Dicort :
« Uèlh catrulhat,
œil dont on ne voit pas bien clair » (v. TdF jos
catuia’). (v. escartulhat) catuça (plt.) : cagarina. (Euphorbia lathyris) catucèl nm, cf Ubaud Dicort :
« dentelaire, plante » TdF ‘catussèl’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|