catalogatge : accion o resulta de catalogar.

Catalonha : ensemble dels païses catalans ; region autonòma d'Espanha sonada tanben Principat de Catalonha.

catalpa nf (del grèc katulhpa) : arbre ornamental, « le catalpa » (v. Ubaud Lexic bot.).

catamaran : nau de velas, amb doas còcas apariadas.

catamaucha nf, cf Ubaud Dicort : « tirelire ; personne dissimulée, sournois, bon apôtre, v. sornarut » (v. TdF ‘cato-maucho’)

catamenia (abs. Dicort) : menstruas.

catamenial, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la menstruacion.

catamiau, -na ~ -da adj e n, cf Ubaud Dicort : « matois, rusé, calin » TdF ‘cato-miau’

catamiaula (m. e f.) [ ~ gatamiaula nf, cf Ubaud Dicort] : persona sornaruda ; persona ipocrita ; « pleurnicheur, euse, qui se plaint toujours » TdF ‘cato-miaulo’.

catamita ~ gatamita nf, cf Ubaud Dicort : « chattemite ; colin-maillard » TdF ‘cato-mito’

catamoissa nf, cf Ubaud Dicort : « personne peureuse, poule mouillée » TdF ‘cato-mouisso’

cataniaisa nf, cf Ubaud Dicort : « sainte-nitouche » TdF ‘cato-niaiso’

cataòrba ~ catòrba nf : v. catòrba.

cataplasma (m) : emplastre emolient, apasiant, antiseptic « soufflet appliqué avec toute la largeur de la main » (Carrasco).

cataplexia : pèrdia subta e passadissa del tonus (lat.) muscular, amb cabussada per tèrra sens s'estavanir.

catapuça (plt.) : catuça. (Euphorbia lathyris)

catapulta (arc.) : anciana maquina de guèrra.

catapultar (v. tr.) : lançar / getar quicòm sus l'enemic.

catapultat, -ada : lançat o mandat endacòm bruscament o per suspresa. (objècte, projectil, persona...)

catar 1 / gatar / catonar (v. intr.) : far de catons.

catar 2 (v. tr.) (R. III, 416 e Alibert ; abs. Dicort) : agachar, agacha qu'agacharàs. (v. catarèl)

catar 3 (cobrir) v : v. acatar, acaptar, cf Ubaud Dicort.

catar 4, -a adj : albigés, -esa (adèpte, -a del catarisme)

cataracta : opacitat del cristallin amodada pel vielhum ; enòrme rajal de ribièira o de fluvi dins un degolau.

cataràs / catàs nm : crup / crupàs / cruparlhàs. v. crup.

catarassa nf, cf Ubaud Dicort : v. catassa.

cataraunhar (v. tr.) : capinhar / picanhar.

cataraunhar (se) : se capinhar / se picanhar.

cataraunhejar (v. tr.) : quitar pas de cataraunhar.

cataraunhejar (se) : quitar pas de se cataraunhejar.

catarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : qu'agacha amb enveja. (v. TdF jos ‘catarèu’) (v. catar 2)

« catari, -ària » (l.p.) : v. catar 4.

Catarina : prenom ; copatrona santa d'Euròpa amb Brigida de Suèda e Edith Stein ('tain)

catarina (pej.) : femna barjacaira, maldisenta, parlagrassa ; catin / prostituïda.

catarinada : repapiatge.

Catarinassa n pr f, cf Ubaud Dicort : « grosse Catherine » TdF

Faire Catarinassa, faire la sainte-nitouche. (v. TdF)

catarinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « ensorcelé, ée » TdF suppl

catarinèla nf / catarinassa nf (abs. Dicort ; v. jos Catarinassa) : persona ipocrita, « sainte-nitouche » TdF ‘catarinello’.

catarineta : filha de vint-e-cinc ans pas encara maridada per Santa Catarina ; viravòut / galinèla del bon Dieu (Coccinella septempunctata)

catarineta daurada nf, cf Ubaud Dicort : « chrysomèle, genre d’insectes coléoptères » TdF ‘catarineto-daurado’

catarinon nm, cf Ubaud Dicort : « fâcherie, mauvaise humeur » (v. TdF)

catarinòt nm : beat ; persona ipocrita.

catarisme : doctrina maniqueïsta de l'Edat mejana.

catarral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « catarrhal, ale » TdF ‘catarrau’

catarre nm, cf Ubaud Dicort : « catarrhe, v. raumàs ; maladie des agneaux qui se manifeste par des convulsions épileptiques ; lubie, caprice étrange, v. refolèri ; immortelle, plante, v. saureta ; têtard de grenouille » (v. TdF jos ‘catàrri’)

catarrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « catarrheux, euse ; hargneux, euse, maussade, dfficile à contenter » TdF jos ‘catarrious’

catarsi nf, cf Ubaud Dicort : « catharsis » (Laus 2017)

catartic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cathartique » (Rapin)

catàs [ ~ gatàs] nm : cat gròs ; crup. v. crup.

Fals catàs, v. fals ...

catasorna / catasorneta nf, cf Ubaud Dicort : « personne sournoise, hypocrite » (v. TdF jos ‘cato-sourno’)

catassa / gatassa / catarassa nf : cata gròssa e emmalida.

catastròfa : eveniment calamitós / desastrós.

catastrofar (v. tr.) : abatre / consternar / aterrar (R. V, 353).

catastrofat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « catastrophé, ée » (v. Rapin)

catastrofic, -a : de la natura d'una catastròfa.

catastrofisme : tendéncia a o véser tot en negre.

catasuau [ ~ gatasuau nm, cf Ubaud Dicort], -ava : catamiaula (m. e f.) v. pus naut, « pince-sans-rire, chattemite » (TdF ‘cato-siau’ nm)

catatimia : afectivitat organizada, diferenciada e socializada, tala qu'es representada pels sentiments.

catatonia : sindròme psicomotor de l'esquisofrenia caracterizat per la pèrdia de l'iniciativa dels movements.

catatonic, -a adj e n : relatiu, -iva a la catatonia.

catch nm, cf Ubaud Dicort (angl.) (kɑtʃ) : mena de lucha liura que la màger part de las presas i son permesas.

catchaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de catch.

catchar (v. intr.) (abs. Dicort) (De confondre pas amb cachar) : far de catch, «catcher » (Rapin, Per Noste) 

catechisme [veire catequisme, cf Ubaud Dicort] / catequisme nm : ensenhament de la religion.

catechista [veire catequista] / catequista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : ensenhaire, -a de la religion.

catechizar [veire catequizar] / catequizar (v. tr.) : ensenhar la religion.

catecumèn, -a n : q.q. qu'apren los rudiments de la religion.

catecumenat nm : temporada per aprene de catecumèn.

catedra nf : sèti oficial d'un evesque dins sa catedrala.

catedral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cathédral » (L. 71)

La glèisa catedrala. (v. TdF jos ‘catedralo’)

catedrala nf : glèisa oficiala d'un evesque.

categorèma nm, cf Ubaud Dicort : « catégorème » (Rapin)

categoria : classa / grop.

categorial, -a : relatiu, -iva a une categoria (t. a.)

categoric, -a : qu'afortís sens cap de restriccion.

categoricament : d'un biais categoric.

categorizacion nf, cf Ubaud Dicort : « catégorisation »

catelar (v. tr.) : torolhar ; catimelejar.

catenari, -ària adj e nf, cf Ubaud Dicort : « caténaire » (Laus)

catenat nm, cf Ubaud Dicort : « imbroglio, enchaînement, complication, intrigue » TdF

catequèsi nf, cf Ubaud Dicort : « catéchèse » (Rapin)

catequisme nm : v. catechisme.

 

 

catequista n (dels dos genres) : v. catechista.

catequizacion nf, cf Ubaud Dicort : « catéchisation » (Rapin)

catequizar v : v. catechizar.

cat-esquiròl nm, cf Ubaud Dicort : « écureuil, v. esquiròl » (v. TdF ‘cat-esquiròu’)

catet nm / gatet nm : caton ; « petite roussette, poisson de mer » (v. TdF jos ‘catet’) ;

cateta nf : « petite chatte » ; careça / amistança / catimèla. (v. TdF ‘cateto’)

Far catetas : far de catimèlas.

De catetas, en baissant la tête, en rampant avec un air d’humilité. (v. TdF)

catetaòrba nf, cf Ubaud Dicort : v. cataòrba. (v. TdF jos cato-orbo’)

catetèr : sonda, tub de matèria plastica... empusat dins un canal natural per l'explorar, l'evacuar o i injectar un liquid.

cateterisme : introduccion d'un catetèr dins un canal natural.

cateterizar (v. tr.) : empusar un catetèr dins un canal natural.

catetomètre nm, cf Ubaud Dicort : « cathétomètre » (Laus)

cat-faïn nm, cf Ubaud Dicort : v. cat-foïn e v. faïn.

catfèr nm (Alibert ; abs. Dicort) : cat salvatge (Felis sylvestris) ; persona insociabla o emportada ; demòni (s. f.)

catifèl (plt.) : èrba de la ronha (Plumbago europaea)

cat-foïn (abs. Dicort): mostèla / faïna / fagina (Mustela foina) (v. cat-faïn e gat-faïn)

catifòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : v. cabifòl. (v. Alibert jos cabifòl)

catifolar (v. intr.) : folastrejar.

catifolièr, -ièira : folastrejaire, -a.

catigolar v, cf Ubaud Dicort : v. catilhar. (v. TdF jos ‘catiha’)

catigòt nm, cf Ubaud Dicort : « matelote de poisson, pot pourri, ragoût épais » (v. TdF)

catilh nm, -a / gatilh nm, -a (v. Ubaud Dicort) : catimèla / cossergue.

catilhaire / gatilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : catilhós, -osa / gatilhós, -osa ; gratulhós, -osa ; moscarós, -osa ; cotigós, -osa ; cossergós, -osa ; erotic, -a « celui, celle qui chatouille » (v. TdF ‘catihaire’).

catilhar [ ~ gatilhar] (v. tr.) : cosserguejar ; calinhar.

catilhar [ ~ gatilhar] (se) v pron : se cosserguejar ; se calinhar. (v. TdF ‘catiha’)

catilhós ~ gatilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : v. gatilhós.

catilinària nf, cf Ubaud Dicort : « t. littéraire, catilinaire, discours de Cicéron contre Catilina » TdF

catimèl, -a : calinhós, -osa ; amistós, -osa.

catimèla [ ~ gatimèla] nf : calinhariá ; careça ; agaçariá amorosa. (v. TdF jos ‘gatimello’)

catimelar v, cf Ubaud Dicort : (v. catimèla e catimelejar)

catimelejar [ ~gatimelejar] (v. intr.) : calinhar ; careçar / alispar.

catimelejar [ ~gatimelejar] (se) v pron : se calinhejar (quitar pas de se calinhar)

catimòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite manière d’enfant, minauderie, grimace puérile » TdF suppl

Catin - Catinon : diminutius pejoratius e afectius de Catarina.

catin nf, cf Ubaud Dicort : « catin, fille ou femme dont la conduite est déréglée » (Honnorat)

catinòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. catin)

cation nm : (fisica) « cation » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 196)

catir (v. tr.) : cadaissar / lustrar una estòfa.

catissatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. catir e catisseire)

catisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « catisseur, euse, v. lustraire » TdF

catit 1, -ida : aprestat, -ada ; lustrat, -ada.

catit 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cati, apprêt des étoffes » TdF

catla 1 nf : v. calha.

catla 2 (megòt) nf, cf Ubaud Dicort : « mégot (à Sète » (Brun Glossari Oc-Fr)

catlada nf : « nichée (syn. nisada) (Brun Glossari Oc-Fr). (v. calhada 1)

catlaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit cailleteau » TdF jos ‘caiatèu’

catlon : pichon de la catla.

catòde (m.) : electròde de sortida de corrent dins un electrolizador ; electròde amodaire d'electrons dins un tub electronic.

catodic, -a : relatiu, -iva al catòde.

Rais catodics.

catogan nm, cf Ubaud Dicort : « catogan »

Catòia : escais del papeta de Bodon ; roman de Bodon.

catolic, -a (adj. e subs.) : universal, -a ; membre de la religion catolica.

catolicament adv, cf Ubaud Dicort : « catholiquement » TdF

catolicisme : doctrina de la religion catolica ; l'ensemble dels catolics del mond entièr.

catolicitat nf : universalitat de la religion catolica.

catolizar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, catholiser, rendre catholique, prêcher » TdF ‘catoulisa’

catolizar (se) v pron : « se faire catholique » TdF

caton / gaton nm : cat encara pichonèl ; « fleurs de certains arbres, tels que noyer, peuplier, chêne, saule, noisetier ». (v. TdF ‘catoun 1’)

catona 1 ~ gatona nf, cf Ubaud Dicort : « petite chatte, jeune chatte » TdF ‘catouno 1’

catona 2 nf, cf Ubaud Dicort : « caillou, petite pierre roulante » (v. TdF ‘catouno 2’)

catonada [ ~ gatonada] nf : totes los catons d'una cata.

catonar / gatonar (v. intr.) : far de catons. (v. catar 1)

catonejaire ~ gatonejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, vert-galant, paillard » TdF

catonejar / gatonejar (v. intr.) : èsser de letz (cats, conilhs) ; quitar pas de catonar ; trepar ; espingar / sautar coma un cabrit ; alispar ; calinhejar ; palhardar / se desvergondar.

catonejar [ ~ gatonejar] (se) v pron : se calinhejar.

catonèl / gatonèl : caton pichonèl.

catonet 1 ~ gatonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chaton » TdF

catonet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit Caton, petit sage ; recueil de sentences qu’on mettait entre les mains des écoliers, au 16ème siècle » TdF ‘catounet 2’

catoneta ~ gatoneta nf, cf Ubaud Dicort : « chatte toute petite » TdF

catoniá nf, cf Ubaud Dicort : « chatterie, friandise » TdF ‘catounié 1’

catonièira [ ~ gatonièira] nf : trauc pel cat dins l'enbàs d'una pòrta ; fenda de jupa, de cotilhon ; faudal. (v. TdF ‘catouniero’)

catonièr / gatonièr, -ièira adj : qu'aima los cats ; « paillard, arde » (v. TdF ‘catounié 2’ adj e n).

catoptric, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (phys) catoptrique » (Per Noste)

catoptrica nf : (fisica) « catoptrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 196)

catòrba [ ~ cataòrba] nf, cf Ubaud Dicort / cata òrba (abs. Dicort)  : cutabòrlhe / amagat v. amagat.

catòrze adj num card (v. Ubaud Dicort e Alibert) : la chifra 14. (v. TdF ‘quatorge’)

catorzen, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : 14en, 14ena.

Conéisser la catorzena : èsser coquinàs.

catorzenament adv : 14°, « quatorzièmement » (Rapin).

catòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. catona 1)

cat-sause nm, cf Ubaud Dicort : « saule marceau, arbre ainsi nommé à cause de ses fleurs en châtons » TdF ‘cat-sause’

cat-tigre nm, cf Ubaud Dicort : « chat-tigre » TdF ‘cat-tigre’

catrulhat adj m, cf Ubaud Dicort : « Uèlh catrulhat, œil dont on ne voit pas bien clair » (v. TdF jos catuia’). (v. escartulhat)

catuça (plt.) : cagarina. (Euphorbia lathyris)

catucèl nm, cf Ubaud Dicort : « dentelaire, plante » TdF ‘catussèl’