castelejar (v. intr.) : anar de castèl en castèl (trobadors) ; se far convidar lo mai possible ; se cobrir de nivolassas (cèl)

Lo cèl comença de castelejar.

castelet : castèl pichon ; canissa de pesca ; debanadoira ; tudèl de chimenèia sul capial d'un ostal ; girandòla (candelièr de mai d'una branca) ; aparelh per l'incubacion dels manhans ; pinhèl de flors quilhat a la cima d'un mai ; castelet de tres noses de desquilhar amb una autra ; calfapança de chimenèia.

Castelha n pr f, cf Ubaud Dicort : « la Castille, province d’Espagne » TdF ‘Castiho’ (v. Castilha)

castelhan 1 nm : lenga romanica de Castilha ; lenga oficiala d'Espanha.

castelhan 2, a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Castilha; Espanhòl de Castilha.

Un Castelhan.

castelhanisme : construccion castelhana utilizada dins una autra lenga.

Castanhetas es un castelhanisme. (v. cancarinetas)

castelhanizacion : accion o resulta de castelhanizar o de se castelhanizar.

castelhanizar (v. tr.) : adaptar a las costumas castelhanas.

castelhanizar (se) : adoptar las costumas castelhanas.

castelièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « châtelain, -e » (v. Alibert)

Castèlnòu d'Arri : vila del caçolet (Occitània)

castèlnòu-de-papa (vin) nm , cf Ubaud Dicort :  « vin de Châteauneuf-du-Pape » (v. TdF jos ‘Castèu-Nòu-de-Papo’)

castelnovian, -a (periòde preïstoric) adj e nm, cf Ubaud Dicort : « castelnovien, -ienne »

castelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit château, castel, v. castelet » TdF

Castèlsarrasin n pr, cf Ubaud Dicort : « Castelsarrasin (Tarn-et-Garonne) » TdF jos ‘Castèu-Sarrasin’. « Castèlsarrazin » (fr.) : v. Los Sarrazins.

castetat nf : vertut dels que s'abstenon de tot plaser sexual illicit ; abstinéncia totala dels prèires e dels religioses.

castic nm (R. II, 354) : semonsa ; correccion ; punicion.

castiga nf, cf Ubaud Dicort : « correction, leçon » TdF

castigada nf / castigament nm : semonsa ; correccion ; punicion.

castigador, -doira adj : punidor, -doira ; passible, -a d'un castic.

castigafòl nm, cf Ubaud Dicort : « porte-respect, martin-bâton, v. baston » TdF ‘castigo-fòu’

castigaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui châtie, correcteur » TdF

castigament nm : v. castigada.

castigar (v. tr.) : punir.

castigar (se) : se corregir ; cambiar de vida.

castigat, ada : punit, -ida.

castigatge : accion o resulta de castigar.

Castilha [veire Castelha, cf Ubaud Dicort] n pr f : region del centre de la peninsula iberica.

castilhar (v. tr.) : castelar. v. pus naut, « percher, jucher, v. castelar 2 » (v. TdF suppl).

Castilhon : nom de vila (Occitània)

caston / castron nm : pichon cast ; clastron dins un estable ; brèç que servís de rastelièr per las fedas ; lièch de pastre ; casèla ; sot ; comuns / privats ; pichon compartiment de cabinet, d'armari ; casa / casièr. (v. TdF jos ‘castroun 1’)

castor nm, cf Ubaud Dicort : « castor » (L. 71). « castòr » (fr.) : v. vibre.

castorèa nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc.  castoréum, substance qu’on extrait du castor » TdF

castoreum nm (lat. med.) (abs. Dicort) : medicament antispasmodic tirat del contengut d'unas glandolas del vibre mascle. (v. castorèa)

castorin adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « freluquet, frivole, v. farloquet » (v. TdF)

castorina nf, cf Ubaud Dicort : « castorine, étoffe de laine soyeuse » TdF

castracion nf / castrament nm : crestatge.

castradoira ~ crestadoira nf, cf Ubaud Dicort : v. crestadoira.

castrador, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que castra. (v. crestador)

castraire nm, -aira : sanaire, -a (persona que castra)

castrament nm : v. castracion.

castrar [ ~ crestar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. II, 356) : crestar / sanar.

Castras : vila de Tarn que Jaurés i nasquèt.

castrat [ ~ crestat], -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : crestat, -ada / sanat, -ada.

castre nm, cf Ubaud Dicort : v. cast 1. (v. TdF jos ‘cast’’)

Castrés (lo -) : region de Castras.

castrés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Castras ; persona sortida de Castras.

Un Castrés.

Una Castresa.

Càstrias n pr : vila d'Erau (Occitània), « Castries » TdF jos ‘Càstri’

castriòla nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olives, qui produit l’huile très estimée de Castries » TdF

castrisme nm, cf Ubaud Dicort : « castrisme » (Per Noste)

castrista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « castriste » (v. çai sus)

castron 1 (pargue per la bèstias) nm : v. caston.

castron 2 ~ creston nm, cf Ubaud Dicort : « agneau ou chevreau châtré » TdF ‘castroun 2’

casual 1 nm : revengut ocasional d'un curat.

Lo casual d'un curat de campanha es plan magre.

casual 2, -a adj : ocasional, -a. (v. TdF ‘casuau 1’)

casual 3, -a adj : (que compòrta de cases [lenga]), cf Ubaud Dicort, « casuel, -elle »

casualament : per escasença / per azard.

casualitat nf, cf Ubaud Dicort : « casualité, v. azard » TdF

casubla : vestit liturgic per dire la messa.

casublariá nf, cf Ubaud Dicort : « chasublerie » (Rapin)

casublièr nm, cf Ubaud Dicort : « chasublier [fabricant ; meuble] » (v. Rapin)

casuda (arc.) : tombada.

A la casuda de la nuèch.

casuèlh (de -) : de coa d'uèlh (del canton de l'uèlh)

casuista [ ~ casuïsta] n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : teologian especializat en casuistica.

casuistic ( ~ casuïstic), -a adj : relatiu, -iva a la casuistica.

 

 

casuistica [ ~ casuïstica] nf : estudi menimós dels cases de consciéncia  (per extension) argumentacion tròp subtila.

casuisticament : d'un biais casuistic.

cat / gat nm, -a (v. cata / gata) : mamifèr carnassièr dels ostals (Felis domestica; « putois, v. cat pudís ; chimère monstrueuse, poisson de mer ; squale rochier, roussette, autres poissons » ; anciana maquina de guèrra, « v. calabre 1 » ; instrument de tonelièr. (v. TdF ‘cat 1’)

A cat ! (loc interj), cf Ubaud Dicort : per far partir lo cat. (Chatbèrt Questions p. 132)

cat aubièr [ ~ auguièr] nm, cf Ubaud Dicort : estela (mena de peis de mar) (Squalus canicula)

Cat Botat n pr m, cf Ubaud Dicort : « Chat botté » (v. TdF jos ‘bouta’)

cat de fons : morre plat (peis de mar) (Squalus americanus)

cat de mar nm, cf Ubaud Dicort : « aiguillat, chien de mer, poisson, v. chin de mar » TdF

cat empelissat nm, cf Ubaud Dicort : « chat fourré » (v. empelissat)

cat evès [envèrs] nm : cat acuolat, revirat per s'aparar.

cat fèr (abs. Dicort) : cat salvatge. (Felis sylvestris) (v. catfèr)

cat marin : mascle de la cata roquièira (Squalus catulus)

cat pudís [ / cat pudre nm, cf Ubaud Dicort] : mena de pichon qüadrupède salvatge, « putois » (Feles) (v. TdF jos ‘cat pudis’).

cat roquièr nm, cf Ubaud Dicort : « squale rochier, petite roussette, poisson de mer » TdF ‘cat-rouquié’

CATA- : forma prefixada del grèc katá (en bas ; jos / al fons / a fons ; del naut de ; sus ; al fons de ; del fons de ; en vista de ; contra ; en davalant de ; pendent ; en tombant sus ; a travèrs ; de naut en bas / d'un bot a l'autre...

cata ~ gata nf, cf Ubaud Dicort : « chatte ; roussette, poisson de mer ; squale rochier, poisson de mer ; châton de fleurs, chenille, en Auvergne, v. caton ; ancienne machine de siège, v. calabre 1 ; morceau de bois fendu, formant compas et pince » (v. TdF ‘cato’)

cata cendroleta nf, cf Ubaud Dicort : « cendrillon » TdF ‘cato-cendrouleto’

cata cornilha (plt.) : blavet. (Centaurea cyanus)

cata cosinièira nf, cf Ubaud Dicort : « liche, squale de Nice, poisson de mer » TdF ‘cato-cousiniero’

cata d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « squale rochier, petite roussette, poisson de mer » TdF ‘cato-d’aigo’

cata de fons nf, cf Ubaud Dicort : « squale nicéen, poisson qui habite les grandes profondeurs de la mer » TdF ‘cato-de-founs’

cata òrba (abs. Dicort) : v. catòrba.

cata roquièira : rosseta pichona (peis de mar) (Squalus catulus)

catabanhada (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : persona qu'a de sang de raba ; « une sainte-nitouche » (v. TdF jos ‘cato’).

catabolic, -a : relatiu, -iva al catabolisme.

catabolisme : transformacion en energia dels aliments assimilats (una de las fasas del metabolisme).

catabolit nm, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) catabolite » (Per Noste)

catachòt nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-chef, en style familier » TdF ‘cato-chot’

cataclin-cataclan (onom.) nm : clic-clac / clica-claca (onom.)

cataclisme : catastròfa granda (tèrratremol, aigat, guèrra...)

catacomba [Catacombas n pr f pl] : cementèri sosterranh dels primièrs crestians.

catacornut nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-chef » TdF suppl

catacostic, -a : relatiu, iva a la catacostica.

catacostica : catafonia v. pus bas.

catacrèsi (f.) : confusion entre dos mots que se revèrtan : per exemple entre conjectura e conjonctura ; mena de metafòra que consistís a emplegar un mot al delà de son sens estricte : lo dròlle es a caval sus una paret.

catada nf, cf Ubaud Dicort : « portée de chatte » (Sèrras-Ess.)

catadiòptri (m.) : sistèma optic que torna mandar los rais luminoses dins lor direccion d'incidéncia.

Tot veïcul deu aver de catadiòptris sul darrièr.

catadioptric, -a adj : caracteristica dels sistèmas optics que trabalhan per reflexion e per refraccion.

catadioptrica nf : sciéncia dels fenomèns catadioptrics.

catador nm, cf Ubaud Dicort : « couvercle » TdF jos ‘acatadou’.(v. acaptador 2)

catadròm, -a (abs. Dicort) : peissum fluvial que davala en mar per groar.

Las anguilas son catadròmas.

catafaleta nf, cf Ubaud Dicort : « chatte-mite » TdF jos ‘falet’

catafonia : partida de l'acostica qu'estúdia los ressons.

catafonic, -a : relatiu, iva a la catafonia.

catafòt nm (abs. Dicort) : catadioptri v. pus naut, « cataphote » (Per Noste).

catagenèsi (f.) : pèrdia d'organs o de fonccions.

cataira (plt.) (abs. Dicort) : èrba dels cats. (Nepeta cataria)

catajana nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de bonnet de femme » TdF ‘cato-jano’

catalan 1 nm : lenga romanica de Catalonha.

catalan 2, -a (adj. e subs.) : persona sortida de Catalonha.

catalana nf : ala de capèl relevada ; còfa catalana.

catalanar (v. intr.) [v tr ( v. TdF e Honorat)] : relevar l'ala d'un capèl.

catalanisme : mot catalan, expression catalana utilizats dins una autra lenga.

catalanista adj e n (dels 2 genres) : persona afogada per la civilizacion, la lenga, los estudis catalans.

catalepsia : suspension subita de la sensibilitat e dels movements volontaris, amb rigiditat musculara.

cataleptic, -a : relatiu, -iva a la catalepsia.

catalisacion nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) catalysation » (v. catalisar)

catalisador 1, -airitz adj (abs. Dicort) : qu'amòda una catalisi.

Element catalisador.

Substància catalisairitz.

catalisador 2 nm : (quimia) « catalyseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 331)

catalisar (v. tr.) : intervenir amb un catalisador per una reaccion quimica.

catalisi (f) : acceleracion d'una reaccion quimica.

catalitic, -a adj : (quimia) « catalytique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 331)

catalòg (R. IV, 100) : recuèlh d'enumeracion d'articles.

catalogar (v. tr.) : inserir dins un catalòg ; inserir dins una categoria (pej.)

catalogat, -ada : enumerat, -ada dins un catalòg ; classat, -ada dins una categoria (pej.)