|
||||
|
|
|
|
|
|
castelejar (v. intr.) : anar de castèl en castèl (trobadors) ; se far convidar lo mai possible ; se cobrir de nivolassas (cèl) Lo cèl comença de castelejar. castelet : castèl pichon ; canissa de pesca ; debanadoira ; tudèl de chimenèia sul capial d'un ostal ; girandòla (candelièr de mai d'una branca) ; aparelh per l'incubacion dels manhans ; pinhèl de flors quilhat a la cima d'un mai ; castelet de tres noses de desquilhar amb una autra ; calfapança de chimenèia. Castelha n pr f, cf Ubaud Dicort : « la Castille, province d’Espagne » TdF ‘Castiho’ castelhan 1 nm : lenga romanica de Castilha ; lenga oficiala d'Espanha. castelhan 2, a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Castilha; Espanhòl de Castilha. Un Castelhan. castelhanisme : construccion castelhana utilizada dins una autra lenga. Castanhetas es un castelhanisme. (v. cancarinetas) castelhanizacion : accion o resulta de castelhanizar o de se castelhanizar. castelhanizar (v. tr.) : adaptar a las costumas castelhanas. castelhanizar (se) : adoptar las costumas castelhanas. castelièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « châtelain, -e » (v. Alibert) Castèlnòu d'Arri : vila del caçolet (Occitània) castèlnòu-de-papa (vin) nm , cf Ubaud Dicort : « vin de Châteauneuf-du-Pape » (v. TdF jos ‘Castèu-Nòu-de-Papo’) castelnovian, -a (periòde preïstoric) adj e nm, cf Ubaud Dicort : « castelnovien, -ienne » castelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit château, castel, v. castelet » TdF Castèlsarrasin n pr, cf Ubaud Dicort : « Castelsarrasin (Tarn-et-Garonne) » TdF jos ‘Castèu-Sarrasin’. « Castèlsarrazin » (fr.) : v. Los Sarrazins. castetat nf : vertut dels que s'abstenon de tot plaser sexual illicit ; abstinéncia totala dels prèires e dels religioses. castic nm (R. II, 354) : semonsa ; correccion ; punicion. castiga nf, cf Ubaud Dicort : « correction, leçon » TdF castigada nf / castigament nm : semonsa ; correccion ; punicion. castigador, -doira adj : punidor, -doira ; passible, -a d'un castic. castigafòl nm, cf Ubaud Dicort : « porte-respect, martin-bâton, v. baston » TdF ‘castigo-fòu’ castigaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui châtie, correcteur » TdF castigament nm : v. castigada. castigar (v. tr.) : punir. castigar (se) : se corregir ; cambiar de vida. castigat, ada : punit, -ida. castigatge : accion o resulta de castigar. Castilha [veire Castelha, cf Ubaud Dicort] n pr f : region del centre de la peninsula iberica. castilhar (v. tr.) : castelar. v. pus naut, « percher, jucher, v. castelar 2 » (v. TdF suppl). Castilhon : nom de vila (Occitània) caston / castron nm : pichon cast ; clastron dins un estable ; brèç que servís de rastelièr per las fedas ; lièch de pastre ; casèla ; sot ; comuns / privats ; pichon compartiment de cabinet, d'armari ; casa / casièr. (v. TdF jos ‘castroun 1’) castor nm, cf Ubaud Dicort : « castor » (L. 71). « castòr » (fr.) : v. vibre. castorèa nf, cf Ubaud Dicort : « t. sc. castoréum, substance qu’on extrait du castor » TdF castoreum nm (lat. med.) (abs. Dicort) : medicament antispasmodic tirat del contengut d'unas glandolas del vibre mascle. (v. castorèa) castorin adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « freluquet, frivole, v. farloquet » (v. TdF) castorina nf, cf Ubaud Dicort : « castorine, étoffe de laine soyeuse » TdF castracion nf / castrament nm : crestatge. castradoira ~ crestadoira nf, cf Ubaud Dicort : v. crestadoira. castrador, -airitz (adj.) (abs. Dicort) : que castra. (v. crestador) castraire nm, -aira : sanaire, -a (persona que castra) castrament nm : v. castracion. castrar [ ~ crestar 1, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) (los 2, R. II, 356) : crestar / sanar. Castras : vila de Tarn que Jaurés i nasquèt. castrat [ ~ crestat], -ada adj e nm, cf Ubaud Dicort : crestat, -ada / sanat, -ada. castre nm, cf Ubaud Dicort : v. cast 1. (v. TdF jos ‘cast’’) Castrés (lo -) : region de Castras. castrés, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Castras ; persona sortida de Castras. Un Castrés. Una Castresa. Càstrias n pr : vila d'Erau (Occitània), « Castries » TdF jos ‘Càstri’ castriòla nf, cf Ubaud Dicort : « variété d’olives, qui produit l’huile très estimée de Castries » TdF castrisme nm, cf Ubaud Dicort : « castrisme » (Per Noste) castrista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « castriste » (v. çai sus) castron 1 (pargue per la bèstias) nm : v. caston. castron 2 ~ creston nm, cf Ubaud Dicort : « agneau ou chevreau châtré » TdF ‘castroun 2’ casual 1 nm : revengut ocasional d'un curat. Lo casual d'un curat de campanha es plan magre. casual 2, -a adj : ocasional, -a. (v. TdF ‘casuau 1’) casual 3, -a adj : (que compòrta de cases [lenga]), cf Ubaud Dicort, « casuel, -elle » casualament : per escasença / per azard. casualitat nf, cf Ubaud Dicort : « casualité, v. azard » TdF casubla : vestit liturgic per dire la messa. casublariá nf, cf Ubaud Dicort : « chasublerie » (Rapin) casublièr nm, cf Ubaud Dicort : « chasublier [fabricant ; meuble] » (v. Rapin) casuda (arc.) : tombada. A la casuda de la nuèch. casuèlh (de -) : de coa d'uèlh (del canton de l'uèlh) casuista [ ~ casuïsta] n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : teologian especializat en casuistica. casuistic ( ~ casuïstic), -a adj : relatiu, -iva a la casuistica. casuistica [ ~ casuïstica] nf : estudi menimós dels cases de consciéncia (per extension) argumentacion tròp subtila.
|
|
casuisticament : d'un biais casuistic. cat / gat nm, -a (v. cata / gata) : mamifèr carnassièr dels ostals (Felis domestica) ; « putois, v. cat pudís ; chimère monstrueuse, poisson de mer ; squale rochier, roussette, autres poissons » ; anciana maquina de guèrra, « v. calabre 1 » ; instrument de tonelièr. (v. TdF ‘cat 1’) A cat ! (loc interj), cf Ubaud Dicort : per far partir lo cat. (Chatbèrt Questions p. 132) cat aubièr [ ~ auguièr] nm, cf Ubaud Dicort : estela (mena de peis de mar) (Squalus canicula) Cat Botat n pr m, cf Ubaud Dicort : « Chat botté » (v. TdF jos ‘bouta’) cat de fons : morre plat (peis de mar) (Squalus americanus) cat de mar nm, cf Ubaud Dicort : « aiguillat, chien de mer, poisson, v. chin de mar » TdF’ cat empelissat nm, cf Ubaud Dicort : « chat fourré » (v. empelissat) cat evès [envèrs] nm (v. evèrs) : cat acuolat, revirat per s'aparar. cat fèr (abs. Dicort) : cat salvatge. (Felis sylvestris) (v. catfèr) cat marin : mascle de la cata roquièira (Squalus catulus) cat pudís [ / cat pudre nm, cf Ubaud Dicort] : mena de pichon qüadrupède salvatge, « putois » (Feles) (v. TdF jos ‘cat pudis’). cat roquièr nm, cf Ubaud Dicort : « squale rochier, petite roussette, poisson de mer » TdF ‘cat-rouquié’ CATA- : forma prefixada del grèc katá (en bas ; jos / al fons / a fons ; del naut de ; sus ; al fons de ; del fons de ; en vista de ; contra ; en davalant de ; pendent ; en tombant sus ; a travèrs ; de naut en bas / d'un bot a l'autre... cata ~ gata nf, cf Ubaud Dicort : « chatte ; roussette, poisson de mer ; squale rochier, poisson de mer ; châton de fleurs, chenille, en Auvergne, v. caton ; ancienne machine de siège, v. calabre 1 ; morceau de bois fendu, formant compas et pince » (v. TdF ‘cato’) cata cendroleta nf, cf Ubaud Dicort : « cendrillon » TdF ‘cato-cendrouleto’ cata cornilha (plt.) : blavet. (Centaurea cyanus) cata cosinièira nf, cf Ubaud Dicort : « liche, squale de Nice, poisson de mer » TdF ‘cato-cousiniero’ cata d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « squale rochier, petite roussette, poisson de mer » TdF ‘cato-d’aigo’ cata de fons nf, cf Ubaud Dicort : « squale nicéen, poisson qui habite les grandes profondeurs de la mer » TdF ‘cato-de-founs’ cata òrba (abs. Dicort) : v. catòrba. cata roquièira : rosseta pichona (peis de mar) (Squalus catulus) catabanhada (m. e f.) [nf, cf Ubaud Dicort] : persona qu'a de sang de raba ; « une sainte-nitouche » (v. TdF jos ‘cato’). catabolic, -a : relatiu, -iva al catabolisme. catabolisme : transformacion en energia dels aliments assimilats (una de las fasas del metabolisme). catabolit nm, cf Ubaud Dicort : « (physiol.) catabolite » (Per Noste) catachòt nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-chef, en style familier » TdF ‘cato-chot’ cataclin-cataclan (onom.) nm : clic-clac / clica-claca (onom.) cataclisme : catastròfa granda (tèrratremol, aigat, guèrra...) catacomba [Catacombas n pr f pl] : cementèri sosterranh dels primièrs crestians. catacornut nm, cf Ubaud Dicort : « couvre-chef » TdF suppl’ catacostic, -a : relatiu, iva a la catacostica. catacostica : catafonia v. pus bas. catacrèsi (f.) : confusion entre dos mots que se revèrtan : per exemple entre conjectura e conjonctura ; mena de metafòra que consistís a emplegar un mot al delà de son sens estricte : lo dròlle es a caval sus una paret. catada nf, cf Ubaud Dicort : « portée de chatte » (Sèrras-Ess.) catadiòptri (m.) : sistèma optic que torna mandar los rais luminoses dins lor direccion d'incidéncia. Tot veïcul deu aver de catadiòptris sul darrièr. catadioptric, -a adj : caracteristica dels sistèmas optics que trabalhan per reflexion e per refraccion. catadioptrica nf : sciéncia dels fenomèns catadioptrics. catador nm, cf Ubaud Dicort : « couvercle » TdF jos ‘acatadou’.(v. acaptador 2) catadròm, -a (abs. Dicort) : peissum fluvial que davala en mar per groar. Las anguilas son catadròmas. catafaleta nf, cf Ubaud Dicort : « chatte-mite » TdF jos ‘falet’ catafonia : partida de l'acostica qu'estúdia los ressons. catafonic, -a : relatiu, iva a la catafonia. catafòt nm (abs. Dicort) : catadioptri v. pus naut, « cataphote » (Per Noste). catagenèsi (f.) : pèrdia d'organs o de fonccions. cataira (plt.) (abs. Dicort) : èrba dels cats. (Nepeta cataria) catajana nf, cf Ubaud Dicort : « sorte de bonnet de femme » TdF ‘cato-jano’ catalan 1 nm : lenga romanica de Catalonha. catalan 2, -a (adj. e subs.) : persona sortida de Catalonha. catalana nf : ala de capèl relevada ; còfa catalana. catalanar (v. intr.) [v tr ( v. TdF e Honorat)] : relevar l'ala d'un capèl. catalanisme : mot catalan, expression catalana utilizats dins una autra lenga. catalanista adj e n (dels 2 genres) : persona afogada per la civilizacion, la lenga, los estudis catalans. catalepsia : suspension subita de la sensibilitat e dels movements volontaris, amb rigiditat musculara. cataleptic, -a : relatiu, -iva a la catalepsia. catalisacion nf, cf Ubaud Dicort : « (chim.) catalysation » (v. catalisar) catalisador 1, -airitz adj (abs. Dicort) : qu'amòda una catalisi. Element catalisador. Substància catalisairitz. catalisador 2 nm : (quimia) « catalyseur » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 331) catalisar (v. tr.) : intervenir amb un catalisador per una reaccion quimica. catalisi (f) : acceleracion d'una reaccion quimica. catalitic, -a adj : (quimia) « catalytique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 331) catalòg (R. IV, 100) : recuèlh d'enumeracion d'articles. catalogar (v. tr.) : inserir dins un catalòg ; inserir dins una categoria (pej.) catalogat, -ada : enumerat, -ada dins un catalòg ; classat, -ada dins una categoria (pej.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|