cascun, -a (arc.) adj e pron ind (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadun, -a.

« cascut » (cascut nm) : v. cuscuta.

CASEÏ- : forma prefixada del latin caseus (formatge)

caseïficacion : produccion de caseïna ; degenerescéncia caseosa / necròsi caseosa (med.)

caseïficar (v. tr.) : mudar en caseïna ; separar del lach la caseïna.

caseïfòrme, -ma : en forma de caseïna.

caseïna nf : substància proteïca que constituís la màger part dels proteïds del lach.

caseïnat nm : sal de la caseïna.

casèl : cabana ; cabanàs ; jaça.

casèla nf : « cabane, cahute », cabana de vinha ; cabana de pastre voutada bastida de pèiras planas ; montet de pèiras ; « pile, amas » ;  radal « ... en forme de cabane » (v. TdF ‘casello’)

Casèla de pastre, hutte de berger.

Casèla d’escuts, pile d’écus. (v. TdF)

casença nf, cf Ubaud Dicort : « chute, cadence (vieux) ; héritage fortuit » TdF ‘casènço’

caseós, -osa (med.) : qu'a l'aspècte del formatge (aspècte d'una lesion especifica de la tuberculòsi)

càser [veire caire 3, cf Ubaud Dicort] / caire (v. intr.) : tombar.

La tartana se laissèt càser sul lapinon.

casèrn nm (TdF jos ‘casèr’ ; abs. Dicort) : acòl.  v. acòl. (# quasèrn)

casèrna (de l'occitan vièlh cazèrna, L. 73) : bastiment per acomodar de soldats.

casèrnament nm, cf Ubaud Dicort : « casernement » (Rapin)

casernar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, caserner » (Laus)

casernièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui habite une caserne, gardien d’un château-fort » TdF

caseta nf, cf Ubaud Dicort : « maisonnette, v. ostalon ; chapelle et confrérie de pénitents ; manchon, vase de terre dans lequel on enferme les émaux qu’on veut faire cuire » (v. TdF)

caseum nm (lat. med.) : substància anormala, granulosa qu'es la resulta d'una necròsi caseosa.

cashèr ~ kashèr adj inv, cf Ubaud Dicort : « casher » (Rapin). (v. kaschèr)

cashmir nm : (teissut), cf Ubaud Dicort, « cachemire » (Sèrras-Ess.)

casièr 1 nm : casa / compartiment (v. TdF) ; formatge (v. Alibert).

casièr judiciari : antecedents penals.

casièr 2 nm / casièira nf (los 2, v. Alibert) : desca per far secar de formatges ; pòrta bròca (baba de la frigana) (Phryganius)

casieu nm (abs. Dicort) : formatge, « ... en Gévaudan, v. formatge plus usité ; argent, pécune, v. arbilha » (v. TdF). (v. jos casièr 1)

casimar / caimar (v. intr.) : se calcinar ; languir ; patir. (v. TdF jos ‘casima’)

Casimir : prenom m.

La Casimira : la femna de Casimir.

casimir nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe de laine » TdF jos ‘casimèr’

casin : ostalon isolat.

casina nf : aubèrja marrida ; turna ; casaròca / cajaròca. (v. TdF jos ‘cassino 3’)

casinièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « casanier, ière, v. casanièr » TdF

casino nm, cf Ubaud Dicort (de l'it. casino) : establiment que i se practican de jòcs d'azard e d'argent.

çasins adv : çaïns (aicí dedins)

casir (v. tr.) : casar v. casar.

casir (se) : se casar v. casar (se)

casit, -ida : casat, -ada v. casat.

casoar nm, cf Ubaud Dicort : « casoar, oiseau de l’Inde » TdF

casòt nm, cf Ubaud Dicort : « canezou, petit spencer de femme ; gilet de tricot à manches porté par les hommes de peine » TdF

caspel [caspelh] nm / gaspel (v. gaspèl) : terren fèrm o peirós que i se pòt bastir dessús « pierrailles, menus décombres, gravois, plâtras, en Rouergue, v. cascatge » (v. TdF).

Cal curar las apevasons d'un ostal entrò al caspel.

caspelhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ôter les petites pierres, les décombres, le plâtras » TdF

caspi ! , cf Ubaud Dicort : « interj. de surprise. Tudieu ! cartes ! peste ! morbleu ! dame ! » (v. TdF)

casquet : bonet a visièira ; casqueta de dròlle ; quèpi.

casqueta 1 nf : cofadura amb visièira ;

Portar la casqueta (l.p.) : èsser lo patron.

casqueta 2 nf : maceta per esturrassar. (v. TdF ‘casqueto 1’) (v. casca 1)

casquetat, -ada adj e n : persona que s'es cargada una casqueta.

casquetièr, -ièira n : persona que fa o que vend de casquetas.

casqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petite casquette » TdF

casquilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. castelat. (v. TdF jos ‘castela’)

cassa 1 nf (non preconizat Dicort) (per caça 1) : mena de culhièira granda per servir la sopa ;

cassa 2 nf  (abs. Dicort) : caissa d'estampaire pels caractèrs d'estampar. (v. caissa)

cassa 3 nf, cf Ubaud Dicort : « fracture, bris ; motte de terre ; lieu couvert d’éboulis, de pierres concassées » TdF ‘casso 3’

cassabà nf : v. casbà.

cassacap nm, cf Ubaud Dicort : « casse-tête, grand souci, préoccupation » TdF ‘casso-cap’. (v. copacap)

cassacion : degradacion d'un galonat ; anullacion d'una decision administrativa o judiciària.

cassadura nf, cf Ubaud Dicort : « cassure, brisure, v. rompedura » (v. TdF)

cassajòia n invar, cf Ubaud Dicort : « rabat-joie, trouble-fête » TdF ‘casso-joio’

cassament nm, cf Ubaud Dicort : « brisure ; infraction » (L. 70). (# caçament)

cassana / cassenòla nf / cassanhòla (abs. Dicort) : cassi (bocinhòla de garric)

Cassandra : « n. de f., Cassandre, fille de Priam » TdF ‘Cassandro’, personatge de l'Iliada d'Omèr.

Cassandre : « n. d’h., Cassandre, personnage de la comédie italienne » (v. TdF)

cassandrejaire, -aira, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rôde et bavarde » TdF

cassandrejar (v. intr.) : anónciar un malastre que degun i crei pas « aller de maison en maison pour bavarder. R. Cassandre » (v. TdF).

cassanèl, -a (adj. e subs.) : carit, -a ; minhòt, -a.

cassanèla : frucha de l'albespin / açana / açanèla.

cassanelièr (plt.) : albespin / boisson blanc : (Crataegus ruscinonensis) ; (C. monogyna) ; (C. oxyacanthoides)

cassanh (plt.) : casse / garric (Quercus pedunculata)

cassanha / cassanharosa nf : selva de casses / selva de garrics.

cassanhada nf, cf Ubaud Dicort : « plantation de chênes » TdF

cassanharosa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cassanha.

cassanheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chênaie » TdF

cassanhòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit chêne » TdF ‘cassagnòu’

cassanòla / cassenòla nf, cf Ubaud Dicort : v. cassana. (v. TdF jos ‘cassenolo’)

cassapèiras nm o nf, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante qui croît sur les murs, v. espargola 2 » (v. TdF ‘casso-pèiro’)

cassar 1 (v. tr.) (R. II, 350 – L. 70) : anullar (v. TdF ‘cassa 2’).  (# caçar)

cassar 2 v, cf Ubaud Dicort : « casser, broyer, v. cachar » (v. TdF ‘cassa 3’)

cassar 3 (perseguir) : v. caçar, cf Ubaud Dicort.

casse 1 nm : garric. (Quercus pedunculata)

casse 2 (crisantèm) nm, cf Ubaud Dicort : « chrysanthème » (Per Noste).  (v. casses)

cassèl : tròç de veire o de terralha / tèst.

 

 

casselada nf, cf Ubaud Dicort : « abcès qui vient au pied, v. cach 1, naissedura » (v. TdF)

casselar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, assaillir à coups de pierres, v. acairar » (v. TdF)

cassemilha nf, cf Ubaud Dicort : « être fantastique appartenant à la mythologie populaire de Provence » TdF

cassenada : galhamàs de garrics / blaquièira ; selva de garrics ; agarics de casse : (Armillaria mellea) ; (Polyporus frondosus) ; (Collybia fusiper) ; (Collybia illicina)

cassenat nm : casse jove / garric jove.

cassenòla / cassana nf : bocinhòla de casse.

casses nm pl (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) : ranonculièr. (Chrysanthemum). (v. casse 2)

casset nm, cf Ubaud Dicort : « petit chêne » TdF ‘casset 1’

cassi nm : bocinhòla de casse ; « chêne » TdF ‘càssi 1’.

càssia nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘càssi 2’) : frucha del cassièr. (Cassia fistula)

cassida : liquid vescós que vina dels uèlhs.

cassidós, -osa : laganhós, -osa / laganhut, -uda.

Uèlhs cassidoses.

cassièira : casse de galhamàs causit per èsser servat.

cassièr : planta tropicala laxativa (Cassia fistula)

cassigòl [cassigol] / cassiòu nm, cf Ubaud Dicort : caussigòla / catilh / cossèrga. (v. TdF jos ‘cati 3’)

cassilha : rocassilha / brisum de ròcs ; rocalha bresada. (# cacilha)

cassilhós, -osa : que se bresa aisidament (en parlant del veire)

cassinièr, -ièira adj : (luxuriós) , cf Ubaud Dicort.

Cassiopèia [Cassiopèa n pr f, cf Ubaud Dicort] : mena de constellacion.

cassiòu nm : v. cassigol.

cassis [cassís] nm (plt.) : agrassolièr de la frucha negra (Ribes nigrum)

cassòl nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux qu’on adresse à un vieillard » (v. TdF)

casson 1 nm : sucre ; talhon ; pichona mota de tèrra ;

casson 2 nm : ferron d'agulheta, de correjon, de baudufa...

cassonada : sucre non rafinat.

cassòu : intrada de fenial.

cassòuda [veire consòuda, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : consòuda / coa de caval. (Equisetum)

cast 1 / castre nm : pargue fach amb de cledas, per fedas o anhèls.

cast 2, -a adj : persona que s'absten de tot plaser sexual illicit ; prèire o religiós, -a que s'absten de tot plaser sexual.

casta nf, cf Ubaud Dicort : « caste, v. mena, raça » (v. TdF)

castament : d'un biais cast.

Castan Fèliç : animator e escrivan occitan d'Òlt (1920 - 2001).

castanet nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigneraie » TdF

castanh 1 (subs. m.) : castanhièr ;

castanh 2, -a (adj.) : color de castanha.

castanha nf : frucha del castanhièr ; rosta / tabassada « nasarde, chiquenaude sur le nez » (v. TdF).

castanha d’aiga nf, cf Ubaud Dicort : « macle, plante aquatique » TdF ‘castagno-d’aigo’

castanha d’ase nf, cf Ubaud Dicort : « marron d’Inde » (v. TdF ‘castagno-d’ase’)

castanha de mar nf, cf Ubaud Dicort : « castagneau, poisson de mer, v. castanhòla » (v. TdF ‘castagno-d-de-mar’)

castanhada : repais de castanhas ; amassada de castanhas.

castanhaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'amassa de castanhas ; « marchand de marrons » (v. TdF) ; tustaire, -a.

castanhal nm, cf Ubaud Dicort [nf, v. Vayssier ‘costognal’] / castanheda nf : airal plantat de castanhièrs.

castanhar (v. intr. e tr.) : amassar de castanhas ; « manger des châtaignes » (v. TdF) ; tustassar q.q.

castanhar (se) (abs. TdF) : se tustassar.

Se castanhan de quand en quand.

castanhareda nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigneraie, bois de châtaigniers, v. castanheda » (v. TdF)

castanharós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « abondant en châtaignes » (Alibert)

castanhason nf, cf Ubaud Dicort : « la récolte ou saison des châtaignes » TdF ‘castagnesoun’

castanheda nf, cf Ubaud Dicort : « châtaigneraie » TdF (v. castanhal)

castanhenc, -a : color de castanha.

castanhet 1, -a (abs. Dicort, TdF, Alibert) : doblet de castanhenc, -a.

castanhet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « châtaigneraie, v. castanet ; petit châtaignier » TdF

castanheta nf : castanha pichona. (v. castanhetas)

castanhetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « castagnettes, v. cliquetas » (v. Lagarde).  « castanhetas » : v. cancarinetas.

castanhieiron nm, cf Ubaud Dicort : « petit châtaignier » TdF ‘castagneiroun’

castanhièr 1 nm : castanh (arbre que sa frucha es la castanha)

castanhièr amarés / castanhièr d’Índia nm, cf Ubaud Dicort : « marronnier d’Inde » TdF jos ‘castagnié-amarés’

castanhièr 2, -ièira adj : relatiu, -iva a las castanhas.

Padena castanhièira.

castanhòla nf : « castagnette [v. cliqueta] ; fauvette cisticole, oiseau » ; mena de peis (Brama raii) (v. TdF)

castanholenc, -a : color de castanha.

castanhon : auriòl / castanha seca.

castanhós 1 nm, cf Ubaud Dicort : « castagneux, oiseau de couleur brun-châtain » (v. TdF ‘castagnous 1’)

castanhós 2, -osa : abondós,-osa en castanhas.

castanhòta nf, cf Ubaud Dicort : « croquignole » TdF

castapiana nf, cf Ubaud Dicort : « (pop.)  blennorragie » (Fettuciari)

castejaire nm, -aira : pastre nomada, pastra nomada. (v. TdF)

castejar (v. tr.) : enclaure dins un pargue ; « nourrir un troupeau çà et là, dans les pacages de diverses fermes » TdF.

castejatge : mestièr de pastre o de pastra nomada.

castèl : edifici fortificat d'un senhor feudal ; fortalesa.

castel de popa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine ancienne, château d’arrière » TdF jos ‘castèu’

castel de proa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine ancienne, château d’avant » (v. TdF jos ‘castèu’)

castelaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hante les châteaux, v. castelejaire » TdF

castelan, -a : senhor d'un castèl ; femna d'aquel senhor ; proprietari, -ària d'un castèl.

castelaniá : carga de castelan ; territòri d'un castèl ; dreches de pagar al castelan (arc.)

castelar 1 nm (R. II, 353) : « bourg, château-fort » TdF ‘castelar’

castelar 2 (v. tr. e intr.) : fortificar ; frequentar los castèls (v. TdF ‘castela’) ; èsser quilhat [v. castelat].

castelaràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand château-fort, vieux château en ruines » TdF

castelaret nm, cf Ubaud Dicort : « petit château-fort » TdF

castelàs nm / castelar (v. castelar 1): castèl grand ; castèl arroïnat ; nivolassa.

Aqueles castelasses marcan l'auratge.

castelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « châtelé, ée, qui a un château ; perché ; comblé, ée, pointu, ue » TdF jos ‘castela’

castelejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui celle qui aime les châteaux, qui va de château en château, parasite, pique-assiette » TdF