|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cascun, -a (arc.) adj e pron ind (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cadun, -a. « cascut » (cascut nm) : v. cuscuta. CASEÏ- : forma prefixada del latin caseus (formatge) caseïficacion : produccion de caseïna ; degenerescéncia caseosa / necròsi caseosa (med.) caseïficar (v. tr.) : mudar en caseïna ; separar del lach la caseïna. caseïfòrme, -ma : en forma de caseïna. caseïna nf : substància proteïca que constituís la màger part dels proteïds del lach. caseïnat nm : sal de la caseïna. casèl : cabana ; cabanàs ; jaça. casèla nf : « cabane, cahute », cabana de vinha ; cabana de pastre voutada bastida de pèiras planas ; montet de pèiras ; « pile, amas » ; radal « ... en forme de cabane » (v. TdF ‘casello’) Casèla de pastre, hutte de berger. Casèla d’escuts, pile d’écus. (v. TdF) casença nf, cf Ubaud Dicort :
« chute, cadence (vieux) ; héritage
fortuit » TdF ‘casènço’ caseós, -osa (med.) : qu'a l'aspècte del formatge (aspècte d'una lesion especifica de la tuberculòsi) càser [veire caire 3, cf Ubaud Dicort] / caire (v. intr.) : tombar. La tartana se laissèt càser sul lapinon. casèrn nm (TdF jos
‘casèr’ ; abs. Dicort) : acòl. v. acòl. (# quasèrn) casèrna (de l'occitan vièlh cazèrna, L. 73) : bastiment per acomodar de soldats. casèrnament nm, cf Ubaud Dicort : « casernement » (Rapin) casernar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, caserner » (Laus) casernièr nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui habite une caserne, gardien d’un
château-fort » TdF caseta nf, cf Ubaud Dicort :
« maisonnette, v. ostalon ; chapelle et
confrérie de pénitents ; manchon, vase de terre dans
lequel on enferme les émaux qu’on veut faire cuire » (v. TdF) caseum nm (lat. med.) : substància anormala, granulosa qu'es la resulta d'una necròsi caseosa. cashèr ~ kashèr adj inv, cf Ubaud Dicort : « casher » (Rapin). (v. kaschèr) cashmir nm : (teissut), cf Ubaud Dicort, « cachemire » (Sèrras-Ess.) casièr 1 nm : casa / compartiment (v. TdF) ; formatge (v. Alibert). casièr judiciari : antecedents penals. casièr 2 nm / casièira nf (los 2, v. Alibert) : desca per far secar de formatges ; pòrta bròca (baba de la frigana) (Phryganius) casieu nm (abs. Dicort) : formatge,
« ... en Gévaudan, v. formatge
plus usité ; argent, pécune, v. arbilha » (v. TdF). (v. jos casièr 1) casimar / caimar (v. intr.) : se calcinar ; languir ; patir. (v. TdF jos ‘casima’) Casimir : prenom m. La Casimira : la femna de Casimir. casimir nm, cf Ubaud Dicort :
« étoffe de laine » TdF jos ‘casimèr’ casin : ostalon isolat. casina nf : aubèrja marrida ; turna ; casaròca / cajaròca. (v. TdF jos ‘cassino 3’) casinièr,
-ièira adj, cf Ubaud Dicort : « casanier, ière, v. casanièr » TdF casino nm, cf Ubaud Dicort (de l'it. casino) : establiment que i se practican de jòcs d'azard e d'argent. çasins adv : çaïns (aicí dedins) casir (v. tr.) : casar v. casar. casir (se) : se casar v. casar (se) casit, -ida : casat, -ada v. casat. casoar nm, cf Ubaud Dicort :
« casoar, oiseau de l’Inde » TdF casòt nm, cf Ubaud Dicort :
« canezou, petit spencer de femme ; gilet de tricot à
manches porté par les hommes de peine » TdF caspel [caspelh] nm / gaspel (v. gaspèl) : terren fèrm o peirós que i se pòt bastir dessús « pierrailles, menus décombres, gravois, plâtras, en Rouergue, v. cascatge » (v. TdF). Cal curar las apevasons d'un ostal entrò al caspel. caspelhar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ôter les petites pierres, les
décombres, le plâtras » TdF caspi ! , cf Ubaud Dicort :
« interj. de surprise. Tudieu ! cartes ! peste !
morbleu ! dame ! » (v. TdF) casquet : bonet a visièira ; casqueta de dròlle ; quèpi. casqueta 1 nf : cofadura amb visièira ; Portar la casqueta (l.p.) : èsser lo patron. casqueta 2 nf : maceta per
esturrassar. (v. TdF
‘casqueto 1’) (v. casca 1) casquetat, -ada adj e n : persona que s'es cargada una casqueta. casquetièr, -ièira n : persona que fa o que vend de casquetas. casqueton nm, cf Ubaud Dicort :
« petite casquette » TdF casquilhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. castelat. (v. TdF jos ‘castela’) cassa 1 nf (non preconizat Dicort) (per caça 1) : mena de culhièira granda per servir la sopa ; cassa 2 nf (abs. Dicort) : caissa
d'estampaire pels caractèrs d'estampar. (v. caissa) cassa 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« fracture, bris ; motte de terre ; lieu couvert
d’éboulis, de pierres concassées » TdF ‘casso 3’ cassabà nf : v. casbà. cassacap nm, cf Ubaud Dicort :
« casse-tête, grand souci, préoccupation » TdF ‘casso-cap’. (v. copacap) cassacion : degradacion d'un galonat ; anullacion d'una decision administrativa o judiciària. cassadura nf, cf Ubaud Dicort :
« cassure, brisure, v. rompedura » (v. TdF) cassajòia n invar, cf
Ubaud Dicort :
« rabat-joie, trouble-fête » TdF ‘casso-joio’ cassament nm, cf Ubaud Dicort : « brisure ;
infraction » (L. 70). (# caçament) cassana / cassenòla nf / cassanhòla (abs. Dicort) : cassi (bocinhòla de garric) Cassandra : « n. de f., Cassandre, fille de Priam » TdF ‘Cassandro’, personatge de l'Iliada d'Omèr. Cassandre :
« n. d’h., Cassandre, personnage de la
comédie italienne » (v. TdF) cassandrejaire,
-aira, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui rôde
et bavarde » TdF cassandrejar (v. intr.) : anónciar un malastre que degun i crei pas « aller de maison en maison pour bavarder. R. Cassandre » (v. TdF). cassanèl, -a (adj. e subs.) : carit, -a ; minhòt, -a. cassanèla : frucha de l'albespin / açana / açanèla. cassanelièr (plt.) : albespin / boisson blanc : (Crataegus ruscinonensis) ; (C. monogyna) ; (C. oxyacanthoides) cassanh (plt.) : casse / garric (Quercus pedunculata) cassanha / cassanharosa nf : selva de casses / selva de garrics. cassanhada nf, cf Ubaud Dicort :
« plantation de chênes » TdF cassanharosa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cassanha. cassanheta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chênaie »
TdF cassanhòl nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chêne » TdF ‘cassagnòu’ cassanòla
/ cassenòla nf, cf Ubaud Dicort :
v. cassana. (v. TdF jos ‘cassenolo’) cassapèiras
nm o nf, cf Ubaud Dicort :
« pariétaire, plante qui croît sur les murs, v. espargola 2 » (v. TdF ‘casso-pèiro’) cassar 1 (v. tr.) (R. II, 350 – L. 70) : anullar (v. TdF ‘cassa 2’). (# caçar) cassar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« casser, broyer, v. cachar » (v. TdF ‘cassa 3’) cassar 3
(perseguir) : v. caçar, cf Ubaud Dicort. casse 1 nm : garric. (Quercus pedunculata) casse 2 (crisantèm) nm, cf Ubaud Dicort :
« chrysanthème » (Per Noste). (v. casses) cassèl : tròç de veire o de terralha / tèst. |
|
casselada nf, cf Ubaud Dicort :
« abcès qui vient au pied, v. cach 1, naissedura » (v. TdF) casselar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, assaillir à coups de pierres, v. acairar »
(v. TdF) cassemilha nf, cf Ubaud Dicort :
« être fantastique appartenant à la mythologie
populaire de Provence » TdF cassenada : galhamàs de garrics / blaquièira ; selva de garrics ; agarics de casse : (Armillaria mellea) ; (Polyporus frondosus) ; (Collybia fusiper) ; (Collybia illicina) cassenat nm : casse jove / garric jove. cassenòla / cassana nf : bocinhòla de casse. casses nm pl (Alibert ; abs. Dicort) (plt.) :
ranonculièr. (Chrysanthemum). (v. casse 2) casset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chêne » TdF ‘casset 1’ cassi nm : bocinhòla de casse ; « chêne » TdF ‘càssi 1’. càssia nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘càssi 2’) : frucha del cassièr. (Cassia
fistula) cassida : liquid vescós que vina dels uèlhs. cassidós, -osa : laganhós, -osa / laganhut, -uda. Uèlhs cassidoses. cassièira : casse de galhamàs causit per èsser servat. cassièr : planta tropicala laxativa (Cassia fistula) cassigòl [cassigol] / cassiòu nm, cf Ubaud Dicort : caussigòla / catilh / cossèrga. (v. TdF jos ‘cati 3’) cassilha : rocassilha / brisum de ròcs ; rocalha bresada.
(# cacilha) cassilhós, -osa : que se bresa aisidament (en parlant del veire) cassinièr, -ièira adj :
(luxuriós) , cf Ubaud
Dicort. Cassiopèia [Cassiopèa n pr f, cf Ubaud Dicort] : mena de constellacion. cassiòu nm : v. cassigol. cassis [cassís] nm (plt.) : agrassolièr de la frucha negra (Ribes nigrum) cassòl nm, cf Ubaud Dicort :
« t. injurieux qu’on adresse à un
vieillard » (v. TdF) casson 1 nm : sucre ; talhon ; pichona mota de tèrra ; casson 2 nm : ferron d'agulheta, de correjon, de baudufa... cassonada : sucre non rafinat. cassòu : intrada de fenial. cassòuda [veire consòuda, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) :
consòuda / coa de caval. (Equisetum) cast
1 / castre nm : pargue fach amb de cledas, per fedas o
anhèls. cast 2, -a adj : persona que s'absten de tot plaser sexual illicit ; prèire o religiós, -a que s'absten de tot plaser sexual. casta nf, cf Ubaud Dicort :
« caste, v. mena, raça » (v. TdF) castament : d'un biais cast. Castan Fèliç : animator e escrivan occitan d'Òlt (1920 - 2001). castanet nm, cf Ubaud Dicort :
« châtaigneraie »
TdF castanh 1 (subs. m.) : castanhièr ; castanh 2, -a (adj.) : color de castanha. castanha nf : frucha del castanhièr ; rosta /
tabassada « nasarde, chiquenaude sur le
nez » (v. TdF). castanha
d’aiga nf, cf Ubaud Dicort :
« macle, plante aquatique » TdF ‘castagno-d’aigo’ castanha
d’ase nf, cf Ubaud Dicort :
« marron d’Inde »
(v. TdF ‘castagno-d’ase’) castanha de mar nf, cf Ubaud Dicort :
« castagneau, poisson de mer, v. castanhòla » (v. TdF ‘castagno-d-de-mar’) castanhada : repais de castanhas ; amassada de
castanhas. castanhaire,
-aira [~ -airitz] n : persona
qu'amassa de castanhas ; « marchand de marrons » (v.
TdF) ; tustaire, -a. castanhal nm, cf Ubaud Dicort [nf, v. Vayssier ‘costognal’] / castanheda nf : airal plantat de castanhièrs. castanhar (v. intr. e tr.) : amassar de castanhas ; « manger des châtaignes » (v. TdF) ; tustassar q.q. castanhar (se) (abs. TdF) : se tustassar. Se castanhan de quand en quand. castanhareda nf, cf Ubaud Dicort :
« châtaigneraie, bois de châtaigniers, v. castanheda » (v. TdF) castanharós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « abondant en
châtaignes » (Alibert) castanhason nf, cf Ubaud Dicort :
« la récolte ou saison des châtaignes » TdF ‘castagnesoun’ castanheda nf, cf Ubaud Dicort :
« châtaigneraie »
TdF (v. castanhal) castanhenc, -a : color de castanha. castanhet 1, -a (abs. Dicort, TdF, Alibert) : doblet de castanhenc, -a. castanhet
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« châtaigneraie, v. castanet ;
petit châtaignier » TdF castanheta nf : castanha pichona. (v. castanhetas) castanhetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « castagnettes, v. cliquetas » (v. Lagarde). « castanhetas » : v. cancarinetas. castanhieiron nm, cf Ubaud Dicort :
« petit châtaignier » TdF ‘castagneiroun’ castanhièr 1 nm : castanh (arbre que sa frucha es la castanha) castanhièr amarés /
castanhièr d’Índia nm, cf Ubaud Dicort :
« marronnier d’Inde » TdF jos
‘castagnié-amarés’ castanhièr 2, -ièira adj : relatiu, -iva a las castanhas. Padena castanhièira. castanhòla nf : « castagnette [v. cliqueta] ; fauvette cisticole, oiseau » ; mena de peis (Brama raii) (v. TdF) castanholenc, -a : color de castanha. castanhon : auriòl / castanha seca. castanhós
1 nm, cf Ubaud Dicort :
« castagneux, oiseau de couleur brun-châtain » (v. TdF ‘castagnous 1’) castanhós 2, -osa : abondós,-osa en castanhas. castanhòta nf, cf Ubaud Dicort : « croquignole » TdF castapiana nf, cf Ubaud Dicort :
« (pop.)
blennorragie » (Fettuciari) castejaire nm, -aira : pastre nomada, pastra nomada. (v. TdF) castejar (v. tr.) : enclaure dins un pargue ; « nourrir un troupeau çà et là, dans les pacages de diverses fermes » TdF. castejatge : mestièr de pastre o de pastra nomada. castèl : edifici fortificat d'un senhor feudal ; fortalesa. castel de popa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de
marine ancienne, château d’arrière » TdF jos ‘castèu’ castel de proa nm, cf Ubaud Dicort : « t. de
marine ancienne, château d’avant » (v. TdF jos ‘castèu’) castelaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui hante les châteaux, v. castelejaire » TdF castelan, -a : senhor d'un castèl ; femna d'aquel senhor ; proprietari, -ària d'un castèl. castelaniá : carga de castelan ; territòri d'un castèl ; dreches de pagar al castelan (arc.) castelar 1 nm (R. II, 353) : « bourg, château-fort » TdF ‘castelar’ castelar 2 (v. tr. e intr.) : fortificar ; frequentar los castèls (v. TdF ‘castela’) ; èsser quilhat [v. castelat]. castelaràs nm, cf Ubaud Dicort : « grand château-fort,
vieux château en ruines » TdF castelaret nm, cf Ubaud Dicort :
« petit château-fort » TdF castelàs nm / castelar (v. castelar 1): castèl grand ; castèl arroïnat ; nivolassa. Aqueles castelasses marcan l'auratge. castelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« châtelé, ée, qui a un château ;
perché ; comblé, ée, pointu, ue » TdF jos ‘castela’ castelejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui celle qui aime les châteaux, qui va de château
en château, parasite, pique-assiette » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|