|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cartèr [càrter] nm : envolopa rigida que protegís las pèças d'una maquina contra l'introduccion de quicòm d'estrangièr. cartesian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« cartésien, ienne » TdF cartesianisme nm, cf Ubaud Dicort :
« cartésianisme, philosophie de Descartes » TdF cartièr nm, cf Ubaud Dicort :
« cartier ; géographe » TdF cartilage (R. II, 344) [nf, arc., veire cartilatge nm (v. Ubaud Dicort e CLO § 10.2)] : cruissendilha / cruissentena. cartilaginós, -osa adj (R. II, 344) : a l'estat de cartilage. cartilatge nm : v. cartilage. cartilha : fenda ; fendascla. cartipèl nm, cf Ubaud Dicort :
v. cartabèl. (v. TdF jos ‘cartabèu’) cartisme nm, cf Ubaud Dicort :
« (polit.) chartisme » (Per
Noste, Laus) cartista adj e n (dels dos
genres) , cf Ubaud Dicort : « chartiste » (Rapin) CARTO- : forma prefixada del grèc khártês (fuèlh) cartocha nf : tub cilindric de carton, de metal , de matèria plastica que conten una carga explosiva per arma de fuòc ; ensemble de paquets de paquets de cigarretas. cartochariá nf, cf Ubaud Dicort : « cartoucherie » (Rapin) cartochièira nf, cf Ubaud Dicort :
« cartouchière »
TdF cartocho (ornament escalprat) nm, cf Ubaud Dicort :
« ornement de sculpture et de peinture [= cartouche] » (v. TdF
jos
‘cartoucho’). cartofil, -a : colleccionaire, -a de cartas postalas. cartofilia : cèrca e colleccion (R. IV, 42) de cartas postalas. cartograf, -a : especialista (m. e f.) de cartografia. cartografia : art e tecnica grafics de la redaccion e de l'edicion de cartas (mapas) cartografiar (v. tr.) : far de cartografia. cartografic, -a : relatiu, -iva a la cartografia. cartograma nm : mapa esquematica d'informacions estatisticas. cartoira nf, cf Ubaud Dicort :
« civière dont le milieu est une corbeille, servant
à transporter le fumier hors des étables » TdF cartoirada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une civière [v. çai sus] » TdF cartomancia : art de predire l'avenidor d'après las cartas. cartomancian, -a : persona que practica la cartomancia. cartometria : branca de la cartografia que fa lo mesuratge de las distàncias sus las mapas, d'après una escala donada. carton nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : brave fuèlh de papièr plan pus
espés qu'un fuèlh ordinari ; bóstia facha amb aquela
matèria. (# quarton) carton-pasta nm, cf Ubaud Dicort :
« carton-pâte » (v. Per Noste) cartonaire nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier qui travaille en carton » TdF cartonar (v. tr.) : religar un libre amb de carton. cartonariá : fabrica de carton. cartonat, -ada adj : religat, -ada en carton (libre, camisa...) cartonatge : operacion darrièira de la fabricacion d'un libre ; embalatge de carton ; fabricacion d'apleches de carton. cartonièr, -ièira : persona que fa o que vend de carton. cartotèca (abs. Dicort) : airal que i son servadas e classadas de mapas. cartulari nm : recuèlh de cartas, de convencions escrichas. carum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« charogne, v. carònha » (v. TdF jos ‘carnus’) carussa nf, cf Ubaud Dicort :
« pelle creuse, sasse, sébile » TdF carut, -uda adj : reguèrgue, -a / morrut, -uda. carva nf, cf Ubaud Dicort :
« filet de petite pêche en forme de poche ou de
chausse » TdF ‘carvo
1’ carvalin nm, cf Ubaud Dicort :
« charivari, v. calivari » (v. TdF ‘carbalin’) carvalinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui prend part
à un charivari » TdF ‘carbalinaire’. (v. calivaraire) carvalinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire charivari, donner un charivari » (v. TdF jos
‘charivarina’) carvenda : venda a un prètz tròp alevat. carvendeire, -eira [~ -eiritz] n : vendeire,-a carestiós, -osa. carvendre (v. tr. e intr.) : vendre a prètz tròp alevat. carvendut, -uda part pass e
adj, cf Ubaud Dicort : « vendu trop
cher » TdF jos
‘car-vèndre’ carvi nm (plt.) : (Carum carvi) ; (Carum verticillatum) carzir (v. intr.) : encarir / encaresir / encarestir. cas 1 nm : eveniment ; circomstància ; accident ; escasença ; estat ; picòta de las fedas ; forma de declinason. En aquel cas (loc. adv.). En tot cas. En cas de (loc. prepositiva) : en cas d'accident. En cas que (loc. conj.) : en cas que ploguèsse. Dins lo cas que, dans le cas où. (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘cas 1’) Se per cas... : se per azard... cas 2, cassa (adj.) : (per parlar del ton, de la votz) copat, -ada. cas 3 / caus nm : trauc d'agulha. casa : ostal ; maison ; subdivision regulara / casièr ; castron ; compartiment. casabèc : casaquin (vestit de femna) «Gardèt los debasses e lo casabèc»... J. B. casaca : mena de vestit. casada : contengut d'un ostal. casadura : ensemble de las construccions d'un ostal, d'una bòria. (v. TdF) casal : casaròca / cajaròca ; ostal marrit ; ostal vièlh ; ostal arroïnat ; jaça (cabana cobèrta amb de palha o de genèstes) ; bòria ; estable ; comuns / privats ; òrt / òrta / orton ; pargue qu'enròda un ostal. casalàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grande, vieille ou vilaine masure » TdF casalatge : masatge. casalet / casalon nm, cf Ubaud Dicort : « petite masure, cahute en
pierres sèches, v. capitèla ; petit
jardin » (v. TdF jos
casalet’) casalièira : femna del casalièr ; femna de l'ortalièr. casalièr 1, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : persona qu'abita un ostal, « habitant d’une masure, ou du jardin qui en dépend » TdF ; ortalièr, -ièira. casalièr
2 nm :
« jardin dépendant de la maison » (Alibert) casalissa : fenial ; bòria / bòrda. casalon : ostal pichonèl ; cabana. (v. casalet) casamata nf : abric militar voutat, per de soldats o de municions. casament : accion de casar, de lotjar ; establiment. casanièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« casanier, ière » TdF casaqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite casaque de femme » TdF casaquin : casaca pichona / casabèc. casar / casir (v. tr.) : lotjar ; plaçar ; « pourvoir ; investir » (Alibert) ; maridar. casar / casir (se) : se lotjar ; se plaçar ; se maridar.) casaròca (v.
Alibert jos casa ; abs. Dicort) / cajaròca nf : cabana cobèrta amb de palha ; jaça
cobèrta amb de genèstes. (v. cajaròca) casat, -ada / casit, -ida : t. a. dels vèrbs casar / casir. casbà (Rapin)
/ cassabà (TdF) ? nf, cf Ubaud Dicort :
« casbah » (Rapin) ;
« casauba
[= casbah], le palais et le trésor du
souverain, dans les villes barbaresques » TdF
‘cassaba’ |
|
casca 1 nf, cf Ubaud Dicort : « herse » (Alibert) casca 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« casquette » TdF ‘casco 1’ cascada : saut d'un corrent d'aiga dins un precipici ; eveniments en cascada (que se seguisson un a l'autre) (v. TdF ‘cascado’) ; acrobacia espectaclosa dins un circ, al cinemà, a la television... cascadaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa de cascadas. cascadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cascade, cascatelle » TdF’ cascadejar v, cf Ubaud Dicort :
« se dit du chant de la poule qui vient de pondre et du cri de la
caille, caqueter »
(Palay) cascaire, -aira [~ -airitz] adj e n: persona qu'acana un arbre fruchièr ; « cadencé, ée » (v. TdF). cascalh : bruches de clòsques o d'escudèlas ; clocida / clociment ; barjacada ; bresilh / bresilhadís ; andalhon ; gaspèl (caspel en l.p.) ; calòfa ; còr de frucha (v. estracilha) cascalha : cacarejadissa ; cascalhejadissa. cascalhada nf, cf Ubaud Dicort :
« durée d’un cliquetis, d’un clapotis,
d’un gazouillis ; éclat de rire » TdF ‘cascaiado’ cascalhadís nm, cf Ubaud Dicort : « clapotis, bruissement,
gazouillis » TdF ‘cascaiadis’ cascalhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui bruit, qui gazouille, qui babille » TdF ‘cascaiaire’ cascalhant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« bruissant, éclatant, ante » TdF ‘cascaiant’ cascalhar (v. intr.) : clocir ; cantar (catlas o perdigals, riu) ; bresilhar ; cacarejar ; bretonejar ; blesejar ; « vaciller, trembler, aller de çà, de là, v. trantalhar » (v. TdF ‘cascaia’). cascalhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de gazouiller, de babiller » TdF ‘cascaiage’ cascalhejada nf, cf Ubaud Dicort :
« grésillement, bruissement joyeux, babillement,
gloussement » TdF ‘cascaiejado’ cascalhejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que cascalheja, « jaseur, euse, babillard, arde, murmurant, ante » TdF ‘cascaiejaire’. Riu cascalhejaire. cascalhejar (v. intr.) : freq. de cascalhar. t. a.
çaisús, « résonner
comme un vase fêlé, grésiller, gazouiller comme
l’eau ; babiller, jaser, en parlant des poules et des
femmes ; clapper, faire entendre un bruit sec avec des coups de
langue » TdF ‘cascaieja’. cascalhejar (se) v pron : se querelar. (v. TdF jos ‘cascaieja’) cascalhet : rampèl / siblet per enganar los aucelons. cascalheta nf, cf Ubaud Dicort :
« femme qui frétille en marchant ; femme ou fille
légère, coquette, volage » TdF ‘cascaieto’ cascalhon nm :
cascavèl / esquilon ; pat / rese / lagast ; cabordena (Rubes
Uva-crispa) cascalhum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« gazouillis, babil, bruit cadencé » TdF ‘cascaiun’ cascamèl nm : rapuga / lambròt / lambrusca de rasim. cascamelar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, grapiller » (Carrasco) cascanhaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« adj e n, celui, celle qui inquiète, qui
tourmente, tracassier, ière ; querelleur, grondeur, hargneux,
euse » TdF jos
‘carcagnaire’ cascanhar (v. tr.) : carpinhar ; picanhar ;
cavilhar. cascanhar (se) : se catarraunhar / se picanhar ; se desgaunhar ; se disputar. cascanhòl : codolet que cascareleja dins l'aiga. cascanholet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit galet de rivière, v. codelet » TdF ‘cascagnoulet’ cascant, -a : brut, -a / lord, -a / malnet, -a. cascantejar (v. intr.) : far son trabalh consí que siá. cascantissa : brutitge / lorditge / malnetetat. cascar (v. tr. e intr.) : brandir ; far tombar en brandissent ; far partir ; tustar ; magencar ; macar ; rossegar ; desflorir ; cascalhar (cantar en parlant de la catla) ; quilhar ; èsser quilhat ; « payer, financer » TdF suppl. Se fas aquò, cascaràs ! (seràs tustat, seràs punit) cascar (se) : se brandir ; se trufar ; se quilhar. cascaràs nm, cf Ubaud Dicort :
« vieux coq » TdF cascarejaire,
-aira n, cf Ubaud Dicort :
« caqueteur, jaseur, euse » (v. TdF ‘cascarelejaire’ e
‘cascareleja’) cascarejar v, cf Ubaud Dicort :
v. cascarelejar. (v. TdF jos ‘cascareleja’) cascarèl 1, -a :
picanhaire, -a ; bresilhaire, -a. (v. Alibert) cascarèl 2 nm : v. cascavèl.
(v. TdF jos ‘cascavèu’) cascarelar v, cf Ubaud Dicort :
v. cascarelejar. (v. TdF jos ‘cascareleja’) cascarelejar (v. intr. e
tr.) : clocir ; cantar (catlas o perdigals) ; barjacar. cascarelet, -a (adj. e subs.) : capleugièr,
-ièira ; estordit, -ida ; frivòl, -a ; arlèri,
-èria ; capriciós, -osa. cascarelum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« caquet, babillement ; chant de la cigale,
stridulation » TdF cascarilha nf, cf Ubaud Dicort :
« cascarille, écorce usitée en
pharmacie » TdF cascarin, -a adj e n : plasent, -a ; badinaire, -a ; foligaud, -a. cascarina nf, cf Ubaud Dicort :
« cascarinas nf pl,
billes » (Carrasco) cascarinat nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mena de còfa de femna. cascarinet nm : toquet (tòca de mainatge) ; mena de còfa, « coiffe d’indienne des femmes de Limoux ; toque » (Carrasco). cascarineta : bocinhòla de garric ; corbadòna. cascaròt nm, cf Ubaud Dicort : « grelot » (v. Carrasco) ; « crécelle »
(Palay) cascarra nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : mena de còfa ; esquilon. cascarron : esquilon o esquila al còl d'un aret. (v. TdF jos ‘cascaioun’) cascat, -ada adj :
« qui a un casque » ; bandat,
-ada. (v. TdF
‘casca 2’ ) cascatèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. cascadeta) cascatge nm, cf Ubaud Dicort :
« pierraille, gravois, menus décombres ; menues
branches, débris de bois, broutilles » TdF ‘cascage’ cascavèl nm : esquilon / cimbol ; « hochet d’enfant ; bille à jouer ; cocon inachevé, qui claque sous le doigt ; t. libre, génitoire ; homme inconsidéré, étourdi, écervelé taquin ; grand parleur, babillard » (v. TdF jos ‘cascavèu’). cascavèla nf : (plt.) tartarèia (Rhinanthus) ; « femme ou fille légère,
écervelée, babillarde ; vieille femme qui tousse, vieille
décrépite ; grelot » TdF ‘cascavello’ cascavelaire nm, -aira : persona que dança amb d'esquilons. cascavèlament nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, bavardage,
agitation » TdF cascavelar (v. intr. e tr.) : sonar
coma un esquilon ; barjacar ; brandir un esquilon ; esventar un secret ; « s’agiter comme un grelot, faire du
tapage, grelotter ; tousser,cracher d’une manière
dégoûtante ; agiter, tourmenter ». (v. TdF) cascavelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros grelot » TdF cascavelejar (v. intr.) : quitar pas de cascavelar ; quitar pas de barjacar. cascavelet : esquilon pichonèl. cascaveleta
nf, cf Ubaud Dicort :
« réséda sauvage, plante qui a des fleurs en
grelots » TdF cascavelièira
nf, cf Ubaud Dicort :
« collier de grelots » TdF suppl cascavelon
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit grelot » TdF casco nm, cf Ubaud Dicort (del cast. casco) : èlm (capèl metallic de soldat) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|