cartèr [càrter] nm : envolopa rigida que protegís las pèças d'una maquina contra l'introduccion de quicòm d'estrangièr.

cartesian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cartésien, ienne » TdF

cartesianisme nm, cf Ubaud Dicort : « cartésianisme, philosophie de Descartes » TdF

cartièr nm, cf Ubaud Dicort : « cartier ; géographe » TdF

cartilage (R. II, 344) [nf, arc., veire cartilatge nm (v. Ubaud  Dicort e CLO § 10.2)] : cruissendilha / cruissentena.

cartilaginós, -osa adj (R. II, 344) : a l'estat de cartilage.

cartilatge nm : v. cartilage.

cartilha : fenda ; fendascla.

cartipèl nm, cf Ubaud Dicort : v. cartabèl. (v. TdF jos ‘cartabèu’)

cartisme nm, cf Ubaud Dicort : « (polit.) chartisme » (Per Noste, Laus)

cartista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « chartiste » (Rapin)

CARTO- : forma prefixada del grèc khártês (fuèlh)

cartocha nf : tub cilindric de carton, de metal , de matèria plastica que conten una carga explosiva per arma de fuòc ; ensemble de paquets de paquets de cigarretas.

cartochariá nf, cf Ubaud Dicort : « cartoucherie » (Rapin)

cartochièira nf, cf Ubaud Dicort : « cartouchière » TdF

cartocho (ornament escalprat) nm, cf Ubaud Dicort : « ornement de sculpture et de peinture [= cartouche] » (v. TdF jos ‘cartoucho’).

cartofil, -a : colleccionaire, -a de cartas postalas.

cartofilia : cèrca e colleccion (R. IV, 42) de cartas postalas.

cartograf, -a : especialista (m. e f.) de cartografia.

cartografia : art e tecnica grafics de la redaccion e de l'edicion de cartas (mapas)

cartografiar (v. tr.) : far de cartografia.

cartografic, -a : relatiu, -iva a la cartografia.

cartograma nm : mapa esquematica d'informacions estatisticas.

cartoira nf, cf Ubaud Dicort : « civière dont le milieu est une corbeille, servant à transporter le fumier hors des étables » TdF

cartoirada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une civière [v. çai sus] » TdF

cartomancia : art de predire l'avenidor d'après las cartas.

cartomancian, -a : persona que practica la cartomancia.

cartometria : branca de la cartografia que fa lo mesuratge de las distàncias sus las mapas, d'après una escala donada.

carton nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : brave fuèlh de papièr plan pus espés qu'un fuèlh ordinari ; bóstia facha amb aquela matèria. (# quarton)

carton-pasta nm, cf Ubaud Dicort : « carton-pâte » (v. Per Noste)

cartonaire nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui travaille en carton » TdF

cartonar (v. tr.) : religar un libre amb de carton.

cartonariá : fabrica de carton.

cartonat, -ada adj : religat, -ada en carton (libre, camisa...)

cartonatge : operacion darrièira de la fabricacion d'un libre ; embalatge de carton ; fabricacion d'apleches de carton.

cartonièr, -ièira : persona que fa o que vend de carton.

cartotèca (abs. Dicort) : airal que i son servadas e classadas de mapas.

cartulari nm : recuèlh de cartas, de convencions escrichas.

carum nm sing, cf Ubaud Dicort : « charogne, v. carònha » (v. TdF jos ‘carnus’)

carussa nf, cf Ubaud Dicort : « pelle creuse, sasse, sébile » TdF

carut, -uda adj : reguèrgue, -a / morrut, -uda.

carva nf, cf Ubaud Dicort : « filet de petite pêche en forme de poche ou de chausse » TdF ‘carvo 1’

carvalin nm, cf Ubaud Dicort : « charivari, v. calivari » (v. TdF ‘carbalin’)

carvalinaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui prend part à un charivari » TdF ‘carbalinaire’. (v. calivaraire)

carvalinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire charivari, donner un charivari » (v. TdF jos ‘charivarina’)

carvenda : venda a un prètz tròp alevat.

carvendeire, -eira [~ -eiritz] n : vendeire,-a carestiós, -osa.

carvendre (v. tr. e intr.) : vendre a prètz tròp alevat.

carvendut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : « vendu trop cher » TdF jos ‘car-vèndre’

carvi nm (plt.) : (Carum carvi) ; (Carum verticillatum)

carzir (v. intr.) : encarir / encaresir / encarestir.

cas 1 nm : eveniment ; circomstància ; accident ; escasença ; estat ; picòta de las fedas ; forma de declinason.

En aquel cas (loc. adv.).

En tot cas.

En cas de (loc. prepositiva) : en cas d'accident.

En cas que (loc. conj.) : en cas que ploguèsse.

Dins lo cas que, dans le cas où. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cas 1’)

Se per cas... : se per azard...

cas 2, cassa (adj.) : (per parlar del ton, de la votz) copat, -ada.

cas 3 / caus nm : trauc d'agulha.

casa : ostal ; maison ; subdivision regulara / casièr ; castron ; compartiment.

casabèc : casaquin (vestit de femna)

«Gardèt los debasses e lo casabèc»... J. B.

casaca : mena de vestit.

casada : contengut d'un ostal.

casadura : ensemble de las construccions d'un ostal, d'una bòria. (v. TdF)

casal : casaròca / cajaròca ; ostal marrit ; ostal vièlh ; ostal arroïnat ; jaça (cabana cobèrta amb de palha o de genèstes) ; bòria ; estable ; comuns / privats ; òrt / òrta / orton ; pargue qu'enròda un ostal.

casalàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande, vieille ou vilaine masure » TdF

casalatge : masatge.

casalet / casalon nm, cf Ubaud Dicort : « petite masure, cahute en pierres sèches, v. capitèla ; petit jardin » (v. TdF jos casalet’)

casalièira : femna del casalièr ; femna de l'ortalièr.

casalièr 1, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort  : persona qu'abita un ostal, « habitant d’une masure, ou du jardin qui en dépend » TdF ; ortalièr, -ièira.

casalièr 2 nm : « jardin dépendant de la maison » (Alibert)

casalissa : fenial ; bòria / bòrda.

casalon : ostal pichonèl ; cabana. (v. casalet)

casamata nf : abric militar voutat, per de soldats o de municions.

casament : accion de casar, de lotjar ; establiment.

casanièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « casanier, ière » TdF

casaqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite casaque de femme » TdF

casaquin : casaca pichona / casabèc.

casar / casir (v. tr.) : lotjar ; plaçar ; « pourvoir ; investir » (Alibert) ; maridar.

casar / casir (se) : se lotjar ; se plaçar ; se maridar.)

casaròca (v. Alibert jos casa ; abs. Dicort) / cajaròca nf : cabana cobèrta amb de palha ; jaça cobèrta amb de genèstes. (v. cajaròca)

casat, -ada / casit, -ida : t. a. dels vèrbs casar / casir.

casbà (Rapin) / cassabà (TdF) ? nf, cf Ubaud Dicort : « casbah » (Rapin) ;  « casauba [= casbah], le palais et le trésor du souverain, dans les villes barbaresques » TdF ‘cassaba’

 

 

casca 1 nf, cf Ubaud Dicort : « herse » (Alibert)

casca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « casquette » TdF ‘casco 1’

cascada : saut d'un corrent d'aiga dins un precipici ; eveniments en cascada (que se seguisson un a l'autre) (v. TdF ‘cascado’) ; acrobacia espectaclosa dins un circ, al cinemà, a la television...

cascadaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa de cascadas.

cascadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cascade, cascatelle » TdF

cascadejar v, cf Ubaud Dicort : « se dit du chant de la poule qui vient de pondre et du cri de la caille, caqueter » (Palay)

cascaire, -aira [~ -airitz] adj e n: persona qu'acana un arbre fruchièr ; « cadencé, ée » (v. TdF).

cascalh : bruches de clòsques o d'escudèlas ; clocida / clociment ; barjacada ; bresilh / bresilhadís ; andalhon ; gaspèl (caspel en l.p.) ; calòfa ; còr de frucha (v. estracilha)

cascalha : cacarejadissa ; cascalhejadissa.

cascalhada nf, cf Ubaud Dicort : « durée d’un cliquetis, d’un clapotis, d’un gazouillis ; éclat de rire » TdF ‘cascaiado’

cascalhadís nm, cf Ubaud Dicort : « clapotis, bruissement, gazouillis » TdF ‘cascaiadis’

cascalhaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bruit, qui gazouille, qui babille » TdF ‘cascaiaire’

cascalhant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bruissant, éclatant, ante » TdF ‘cascaiant’

cascalhar (v. intr.) : clocir ; cantar (catlas o perdigals, riu) ; bresilhar ; cacarejar ; bretonejar ; blesejar ; « vaciller, trembler, aller de çà, de là, v. trantalhar » (v. TdF ‘cascaia’).

cascalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gazouiller, de babiller » TdF ‘cascaiage’

cascalhejada nf, cf Ubaud Dicort : « grésillement, bruissement joyeux, babillement, gloussement » TdF ‘cascaiejado’

cascalhejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que cascalheja, « jaseur, euse, babillard, arde, murmurant, ante » TdF ‘cascaiejaire’.

Riu cascalhejaire.

cascalhejar (v. intr.) : freq. de cascalhar. t. a. çaisús, « résonner comme un vase fêlé, grésiller, gazouiller comme l’eau ; babiller, jaser, en parlant des poules et des femmes ; clapper, faire entendre un bruit sec avec des coups de langue » TdF ‘cascaieja’.

cascalhejar (se) v pron : se querelar. (v. TdF jos ‘cascaieja’)

cascalhet : rampèl / siblet per enganar los aucelons.

cascalheta nf, cf Ubaud Dicort : « femme qui frétille en marchant ; femme ou fille légère, coquette, volage » TdF ‘cascaieto’

cascalhon nm : cascavèl / esquilon ; pat / rese / lagast ; cabordena (Rubes Uva-crispa)

cascalhum nm sing, cf Ubaud Dicort : « gazouillis, babil, bruit cadencé » TdF ‘cascaiun’

cascamèl nm : rapuga / lambròt / lambrusca de rasim.

cascamelar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, grapiller » (Carrasco)

cascanhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « adj e n, celui, celle qui inquiète, qui tourmente, tracassier, ière ; querelleur, grondeur, hargneux, euse » TdF jos ‘carcagnaire’

cascanhar (v. tr.) : carpinhar ; picanhar ; cavilhar.

cascanhar (se) : se catarraunhar / se picanhar ; se desgaunhar ; se disputar.

cascanhòl : codolet que cascareleja dins l'aiga.

cascanholet nm, cf Ubaud Dicort : « petit galet de rivière, v. codelet » TdF ‘cascagnoulet’

cascant, -a : brut, -a / lord, -a / malnet, -a.

cascantejar (v. intr.) : far son trabalh consí que siá.

cascantissa : brutitge / lorditge / malnetetat.

cascar (v. tr. e intr.) : brandir ; far tombar en brandissent ; far partir ; tustar ; magencar ; macar ; rossegar ; desflorir ; cascalhar (cantar en parlant de la catla) ; quilhar ; èsser quilhat ; « payer, financer » TdF suppl.

Se fas aquò, cascaràs ! (seràs tustat, seràs punit)

cascar (se) : se brandir ; se trufar ; se quilhar.

cascaràs nm, cf Ubaud Dicort : « vieux coq » TdF

cascarejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « caqueteur, jaseur, euse » (v. TdF ‘cascarelejaire’ e ‘cascareleja’)

cascarejar v, cf Ubaud Dicort : v. cascarelejar. (v. TdF jos ‘cascareleja’)

cascarèl 1, -a  : picanhaire, -a ; bresilhaire, -a. (v. Alibert)

cascarèl 2 nm : v. cascavèl. (v. TdF jos ‘cascavèu’)

cascarelar v, cf Ubaud Dicort : v. cascarelejar. (v. TdF jos ‘cascareleja’)

cascarelejar (v. intr. e tr.) : clocir ; cantar (catlas o perdigals) ; barjacar.

cascarelet, -a (adj. e subs.) : capleugièr, -ièira ; estordit, -ida ; frivòl, -a ; arlèri, -èria ; capriciós, -osa.

cascarelum nm sing, cf Ubaud Dicort : « caquet, babillement ; chant de la cigale, stridulation » TdF

cascarilha nf, cf Ubaud Dicort : « cascarille, écorce usitée en pharmacie » TdF

cascarin, -a adj e n : plasent, -a ; badinaire, -a ; foligaud, -a.

cascarina nf, cf Ubaud Dicort : « cascarinas nf pl, billes » (Carrasco)

cascarinat nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : mena de còfa de femna.

cascarinet nm : toquet (tòca de mainatge) ; mena de còfa, « coiffe d’indienne des femmes de Limoux ; toque » (Carrasco).

cascarineta : bocinhòla de garric ; corbadòna.

cascaròt nm, cf Ubaud Dicort : « grelot » (v. Carrasco) ; « crécelle » (Palay)

cascarra nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : mena de còfa ; esquilon.

cascarron : esquilon o esquila al còl d'un aret. (v. TdF jos ‘cascaioun’)

cascat, -ada adj : « qui a un casque » ; bandat, -ada. (v. TdF ‘casca 2’ )

cascatèla nf, cf Ubaud Dicort : (v. cascadeta)

cascatge nm, cf Ubaud Dicort : « pierraille, gravois, menus décombres ; menues branches, débris de bois, broutilles » TdF ‘cascage’

cascavèl nm : esquilon / cimbol ; « hochet d’enfant ; bille à jouer ; cocon inachevé, qui claque sous le doigt ; t. libre, génitoire ; homme inconsidéré, étourdi, écervelé taquin ; grand parleur, babillard » (v. TdF jos ‘cascavèu’).

cascavèla nf : (plt.) tartarèia (Rhinanthus; « femme ou fille légère, écervelée, babillarde ; vieille femme qui tousse, vieille décrépite ; grelot » TdF ‘cascavello’

cascavelaire nm, -aira : persona que dança amb d'esquilons.

cascavèlament nm, cf Ubaud Dicort : « tapage, bavardage, agitation » TdF

cascavelar (v. intr. e tr.) : sonar coma un esquilon ; barjacar ; brandir un esquilon ; esventar un secret ; « s’agiter comme un grelot, faire du tapage, grelotter ; tousser,cracher d’une manière dégoûtante ; agiter, tourmenter ». (v. TdF)

cascavelàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros grelot » TdF

cascavelejar (v. intr.) : quitar pas de cascavelar ; quitar pas de barjacar.

cascavelet : esquilon pichonèl.

cascaveleta nf, cf Ubaud Dicort : « réséda sauvage, plante qui a des fleurs en grelots » TdF

cascavelièira nf, cf Ubaud Dicort : « collier de grelots » TdF suppl

cascavelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit grelot » TdF

casco nm, cf Ubaud Dicort (del cast. casco) : èlm (capèl metallic de soldat)