|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
carrar / cairar (v. tr.) : far carrat ; far quadrar ; convenir / quadrar / s'endevenir ; metre de caire. carrar (se) : agrandir son domeni ; se téner d'aplomb ; se galaminar ; se complaire ; se plàser a... carràs : ròsse / rossèc (aplech per rossegar) ; mena de carri bas e fòrt per carrejar de faisses gròsses ; radèl / rasèl ; mena de pont-levadís sus una ribièira. (v. TdF) carrasclet (abs. Dicort) : cracina /
riga-raga (m.) (v. carasclet) carrassa : montet de lenha plan rengada. carrassar (v. tr.) : rossegar (netejar un camp amb un carràs) ; cardar grossièirament. carrassat 1, -ada : rossegat, -ada ; cardat, -ada grossièirament. carrassat 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« charge d’un traîneau » (Carrasco) carrassejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, flotter du bois » (L. 69) carrassièr nm, -ièira : persona que mena un carràs « ... un radeau, nocher » TdF. carrastelat / carastelat / carestelat ?,
-ada (clafit) adj :, cf Ubaud Dicort : « semé
d’étoiles ; criblé » (Brun Glossari Oc-Fr ‘jos ‘carrestelar 2’) Cèl carrastelat (carestelat), ciel fourmillant d’étoiles. (v. Lexic M. Roqueta
jos ‘carrastelat 2’) Lo sòl tot carestelat d’aglans. (v. Lexic
M. Roqueta jos ‘carestelat’) carrat 1 [ ~ cairat] (subs.) : qüadrilatèr dels quatre costats egals ; sala comuna d'oficièrs ; formacion militara en carrat ; quatre cartas semblablas ; estòfa carrada per se cobrir las espatlas. carrat 2 [ ~ cairat] (subs.) (e non pas « fichú » fr) : pleja carrada. carrat 3 [ ~ cairat], -ada (adj.) : de forma carrada ; fèrm, -a / franc, -a. carratèl nm, v. Ubaud Dicort Errata web (v. L. 69) : « quartaud, quart de muid, pièce de
vin qui tient dans le quart d’un tonneau ordinaire » TdF ‘carratèu’. carratge nm, cf Ubaud Dicort : v. cairatge. carraton nm, cf Ubaud Dicort :
v. carretairoun.
(v. TdF
jos
‘carreteiroun’) carraunha [veire carònha, cf Ubaud Dicort] / carraunhada (veire caronhada) : carn en putrefaccion. v. carronha (non preconizat Dicort). carre nm (TdF ‘carre
1’ ; abs. Dicort)
: carri ; bruch ; brudèsta ; sarrabastal. Far lo carre : far de bruch. Es lo carre : es lo diable ! carreg nm (del gallés carro, carrejar) : transpòrt ; çò transportat per las aigas / sediments ; cordèla de carris, « convoi de charrettes » ; carral / camin de carreg. (v. TdF ‘carré’) Far lo carreg : far un mestièr de carrejaire. carreja : transpòrt / carreg. carrejadís 1, -issa (adj.) : que pòt èsser carrejat (v. TdF ‘carrejadis 2’) ; carrejadís 2 (subs. m.) : carreg, « ce qui doit ou peut être
charrié » TdF ‘carrejadis 1’ carrejador, -doira nm
e adj : aplech per carrejar, « véhicule, chariot à bras, v. carreton » (v. TdF ‘carrejadou’). Panièr carrejador : panièr vendemiador. Pal
carrejador, bâton dont se servent
les porteurs de vendange. (v. TdF) carrejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa un carreg. carrejar (v. tr. e intr.) : transportar quicòm (far un
carreg) ; « entraîner,
déposer, en parlant des liquides ; t. de marine, louvoyer » (v. TdF) Las nivolassas carrejan (l.p.). (sosentendut de pluèja) carrejar (se) : se portar entre pauc e mens (santat) Consí vas ? - Me carregi. carrejat, -ada : transportat, -ada. carrejatempèsta nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui charrie la
tempête, qui porte malheur, traîne-potence ; perturbateur,
trice, séditieux, euse » TdF ‘carrejo-tempèsto’ carrejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« charriage » TdF ‘carrejage’ carrèl 1 / cairèl nm : quicòm de carrat (t.a.) ; malon / maon ; aplech de sartre ; coissinièira carrada ; calador / pavat ; pichona lecafròia ; carreton de cordièr ; quatre cartas semblablas ; carrat de papièr fòrt que i se pausan los manhans novèls nascuts ; una de las quatre colors de las cartas ; carral. carrèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chartil, corps d’une
charrette » TdF jos
‘carralié’ carrèla 1 nf : poleja / polelha ;
« personne qui crie toujours, qui geint sans cesse, v. renaire » ; carreton
d'una sola ròda sul davant e de dos braces sul darrièr, per
carrejar de sabla, de maons... ; pinhèl de noses o d'avelanas (v. TdF ‘carello’) ; Onchar / ónher la
carrèla, boire un ou plusieurs coups. (v. TdF ‘carrello’ e Ubaud Dicort) carrèla 2 nf : rajòla
(teule per pasimentar) (Alibert) ;
calador (pavat) carrelada ~ cairelada nf, cf Ubaud Dicort : « partie
carrelée ; action d’enlever les carreaux » TdF carreladís nm, cf Ubaud Dicort : « ce qui est carrelé,
carrelage de briques ou de pierres » TdF carreladura ~ caireladura nf, cf Ubaud Dicort : « carrelure » TdF carrelaire 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« poulieur, ouvrier qui fait des poulies » TdF ‘carrelaire 1’ carrelaire 2 [~ cairelaire], -aira : persona que pausa un carrelatge. carrelar 1 v, cf Ubaud Dicort / cairelar (abs. TdF e Dicort) (v.
tr.) : carrejar quicòm sus una carrèla 1, « brouetter » TdF ‘carrela
1’ ; carrelar 2 / cairelar (v. tr.) : traçar de carrèls sus quicòm ; maonar ; pasimentar. carrelatge / cairelatge : pasiment ; maonatge. carrelet [ ~ cairelet] nm : carrèl pichonèl ; agulha granda ; cub de fèr sulfurat natural ; bala de fusil copada en quatre ; mena de lima ; plana / romb (peis de mar) (Pleuronectes citharus) ; jonc florit (plt.) : (Butomus umbellatus) carrelièch [veire carralièch, cf Ubaud Dicort] nm : escal de carreta / endedins de carreta. carreliechat (veire carraliechat) nm : contengut d'un carrelièch. carrelòt nm, cf Ubaud Dicort : « petit carreau, petit
carré, petit clos, petit champ » TdF suppl carrembèrga nf, cf Ubaud Dicort : « sorte
d’arme » (L. 69) carret : rebala ; instrument de cordièr ; tinhassa (s.f.) carreta : carri pus pichon / tregin. (v. TdF ‘carreto’) carretada nf / carretat nm : carrada (çò que carreja una carreta) carretairoun nm, cf Ubaud Dicort :
« petit charretier, aide-charretier » TdF ‘carreteiroun’ carretal 1 adj
(dels dos genres), cf
Ubaud Dicort, -a (adj.) : per las carretas. Camin carretal. carretal 2 / carretial [veire carretal, cf Ubaud Dicort] (subs. m.) :
camin ; cobèrt / remesa. carretar (v. tr. e intr.) : carrejar amb una carreta. carretariá nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où il y a
beaucoup de charrettes, rue des Charretiers » TdF carretassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse charrette, vieille charrette, vilaine
charrette » TdF carretat nm : v. carretada. carretejaire nm, cf Ubaud Dicort :
« voiturier, roulier » TdF carretejar v, cf Ubaud Dicort :
« v int, conduire une charrette, être charretier ou
roulier ; être transportable en charrette » TdF carretejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« métier de charretier, roulage » TdF carretièira adj fem : « Pòrta
carretièira, porte cochère » (v. TdF jos ‘carretiero’) carretièr, -ièira n : persona que mena una carreta. carreton nm, cf Ubaud Dicort : carriòl ; carriòla per un
caval ; « caddie » (Per Noste, Basic). Carreton (lo -) : l'Orsa pichona (constellacion) carretona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite charrette, charrette qu’on pousse avec les bras,
charrette d’enfant » TdF carretonada nf, cf Ubaud Dicort :
v. carretonat. (v. TdF jos ‘carretounado’) carretonat : lo contengut, la carga d'un carreton. carretonet nm, cf Ubaud Dicort :
« très petite charrette, charrette
d’enfant » TdF carretonièr nm, cf Ubaud Dicort : « conducteur d’un camion
[=
charrette],
haquetier » TdF carrèu (abs. Dicort) : placa de veire de
fenèstra o de pòrta vitrada. (v. carrèl ~ cairèl) carri [ ~ car, cf Ubaud Dicort] nm (del gallés CARRÒS, carri) : carre, « char » ; carreton ; diable per carrejar de faisses gròsses « ... des poutres » (Alibert) . Lo Grand Carri, la Grande Ourse. (Laus) (v.
Carri de las armas) Lo Pichòt Carri¸ cf Ubaud Dicort : la Petite Ourse . Carri de Dàvid n pr m, cf Ubaud Dicort : v. Carri
de las armas. Carri de las armas : mena de constellacion,
« (le char des âmes) le
chariot de David, la grande Ourse »
(v. TdF jos ‘carri’). carriada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un chariot, charretée, v. carrada » TdF carriatge nm, cf Ubaud Dicort : « charriage ; train de
maison, train de grand seigneur » TdF càrric nm, cf Ubaud Dicort :
« carrick, redingote à plusieurs collets » TdF ‘carri 2’ carrica nf, cf Ubaud Dicort :
v. càrric. (v. TdF jos ‘carri 2’) carrièira 1 nf, cf Ubaud Dicort : « carrière (d’où
on extrait les pierres) » (Laus). (v. peirièira) carrièira 2 nf : « rue, chemin entre des maisons ; carrière, lice » ; camin de la vida que mena a un mestièr, a una profession ; profession liberala ; corredor d'onor. (v. TdF ‘carriero’) |
|
carrièira (far
-) (v. intr.) :
far corredor per onorar q.q. carrièira crosada : caireforc. carrièira òrba : androna. carrieirada nf : v. carrairada. carrieirassa nf : v. carrairassa. carrieirat : contengut d'una carrièira ; quartièr. carrieirejaire, -aira n :
v. carrairejaire. carrieirejar v : v. carrairejar. carrieireta nf : v. carraireta. carrieirièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. carrairièr) carrieirisme nm, cf Ubaud Dicort :
« carriérisme » (Per Noste) carrieirista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« carriériste » (Per Noste) carrieiròl nm :
v. carrairòl. carrieiron nm : v. carrairon. carrieironet nm : v. carraironet. carrieiròt nm :
v. carrairòt. carrièr 1 nm :
v. cairièr. carrièr 2 nm / carrièira (v. carrièira 2) : via de vila, de vilatge (v. Alibert), via de bòria... ; camin. carrilha nf, cf Ubaud Dicort :
« charrette à panneaux fermés, espèce de
tombereau » TdF ‘carriho’ carrilhòt nm, cf Ubaud Dicort : « chariot » (Brun Glossari Oc-Fr) carrinca nf, cf Ubaud Dicort :
« hiement, grincement, son aigre, bruit de ferraille » TdF ‘carinco’ carrincar (v. intr.) : sinholar coma las ròdas d'un carri, d'una carrèla, d'un carreton... mal graissats. carrinquejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, produire un bruit aigre, grincer,
geindre » TdF jos
‘carinqueja’ carriòl nm, carriòla (v. carriòla) / carriolet (v. carriolet), carrioleta (abs. Dicort)
/ carriòt nm, carriòta (abs. Dicort)
: carreta pichonèla ; carrèla,
« chariot, voiture à quatre roues ; charrette à
bœufs et à claire-voie ; roulette d’enfant ;
brouette ; la grande Ourse » (v.
TdF jos ‘carriòu’). carriòla nf (R. II, 337 - L.
69) (a donat lo mot
francés e italian [contrariament a çò que dison d'unes
diccionaris]) : « carriole,
voiture de roulier, charrette à quatre roues, charrette couverte
d’une toile, fourgon ; brouette ; roulette
d’enfant » TdF ’carriolo’. carriolada nf / carriotada (abs. Dicort) : contengut d'un carriòl, d'un
carriòt [v. carriotat]. carriolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « conducteur d’une
carriole ou d’un chariot » TdF carriolar (v. tr.) : carrejar amb un carriòl. carriolat
1 nm, cf Ubaud Dicort :
v. carriolada. (v. TdF jos ‘carrioulado’) carriolat 2, -ada adj : carrejat, -ada amb un carriòl. carriolatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de charroyer, de voiturer » TdF carriolejaire, -aira
(abs. Dicort) :
carretièr, -ièira. (v. carriolaire) carriolejar : (v. tr.) transportar / carrejar ; « v intr, marcher dans une roulette, en parlant d’un enfant » (v. TdF). carriolet : carriòl de mainatge. carrion nm, cf Ubaud Dicort :
« petit char, v. carriòl » (v. TdF) carriòt nm : v. carriòl. carriotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr et intr, brouetter, v. carriolar » (v. TdF) carriotat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un
chariot » (Alibert) carróbia
nf, cf Ubaud Dicort : v. caròbia. carrobièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. carobièr. Fals carrobièr, lotièr comestible. (v. Ubaud Dicort e TdF). (v. plaquiminièr) carrobièira nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
fèves qui a de grosses gousses, fève cossue » TdF carròça (arc.) (fem.) : veitura de ceremoniá de quatre ròdas. carroçable, -bla : que i se pòt passar en veitura. carroçada nf / carroçat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un carrosse,
carrossée » (v. TdF jos ‘carroussado’) carroçar (v. tr.)
: far la caissa d'un autò ; d'un camion... ; « transporter en carrosse » (v. TdF ‘carroussa’) carroçariá : caissa d'una autò, d'un camion... carroçat 1 nm :
v. carroçada. (v. TdF jos
‘carroussado’) carroçat 2, -ada adj : aplechat,-ada d'una carroçariá. carroceta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit carrosse » TdF ‘carrousseto’ carrocièr nm, -ièira : persona que fa o qu'arrenga de carroçariás. carrocin nm, cf Ubaud Dicort :
« petit carrosse ; cocher » TdF ‘caroussin’ carròla nf, cf Ubaud Dicort :
« gousse, capsule du lin ; espèce de plante
aromatique » TdF ‘carrolo
2’ carrolha : còca de milh ; gròssa culèfa ; gròssa coscolha. carrolhon : còca de milh dels granons bufècs. carron nm : mena de froment ; mescla d'òrdi amb de froment ; malon / maon. carronar (v. tr.) : maonar. (v. TdF) carronha 1 nf (Redoblament expressiu de la
R.) [veire carònha, cf Ubaud Dicort] : carraunhada. carronha ! 2 / carrònha ! [los 2, veire carònha] : interj. fòrt insolentaira. carròt : mena de topin. carròta nf (v. Ubaud Dicort e Basic) : « carotte, plante, v. pastenaga plus usité » (v. TdF jos ‘garroto’) ; « carotte (d’un terrain foré) » (Laus). « carròta » : v. caròta (abs. Dicort) carròta salvatge nf, cf Ubaud Dicort :
« caucalide daucoïde, plante ; ammi visnage, autre
plante, v. bisnaga » (v. TdF jos ‘garroto-fèro’) carrotar v : « v tr, carotter » (v. carrotatge
e carotar) carrotassa nf, cf Ubaud Dicort :
« carotte sauvage » (Carrasco) carrotatge nm : « (extraction de carottes d’un terrain)
carottage » (Per
Noste) carrucha nf, cf Ubaud Dicort :
« poulie, petite roue ; poulie du métier à
tisser ; la poulie et sa courroie ; rouet
d’arbalète ; sorte de traîneau, v. carrussa ;
au fig., personne maigre, aux os saillants ; personne qui tourne
et vire sans faire grand’chose qui vaille » (Palay) carruga (del gallés CARRUGA) : tombarèl de buòus d'una sola lata (timon) carrugaire, -aira (abs. Dicort) : persona que mena un
tombarèl. carrugar (v. tr.) : carrejar amb un tombarèl. carrugòta
nf, cf Ubaud Dicort : (v. carruga) carruòl
nm, cf Ubaud Dicort : v. carriòl. (v. TdF jos ‘carriòu’) carruolada nf / carruolat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une carriole, charge d’un chariot,
charretée ; brouettée » TdF jos ‘carrioulado’ carruòt nm : v. carriòl. (v. TdF jos ‘carriòu’) carrussa nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : rebala (ròsse sens puas per alisar la tèrra ; carri sens ròdas per rebalar quicòm sus la nèu (v. Palay). Metre en
carrussa, mettre en prison, au violon.
(v. TdF jos ‘carrusso’) carrussar (v. tr.) : rebalar, « charrier une pièce de bois dont un des bouts traîne par terre » TdF. carrussat nm : carrada pichona ; son contengut, « demi--tombereau » TdF. cars nm pl :
platèu de fust d'un truèlh per quichar lo marc, « pièces de bois qu’on met dans
un pressoir sur les planches qui pressent le marc » (v. TdF e Vayssier). Carst n pr m, cf Ubaud Dicort :
v. Karts. carst nm, cf Ubaud Dicort :
« (minér.) karst » (Rapin) carstic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« karstique » (Rapin) (v. çai sus) carstificacion nf : v. karstificacion. (v. çai sus) cart (veïcul < angl.) nm, cf Ubaud Dicort :
« kart » (Rapin, Basic) carta nf :
convencion escricha ; escrich oficial ; registre ; quasèrn d'escolan ;
carta de jogar. (# quarta) S’ennanar
d’una carta¸ se
défausser. (v. TdF jos ‘carto’) Carta rotièira cf Ubaud Dicort. cartabèl (e non pas « cartable » fr.) : « portefeuille, livret, agenda, carnet ; livre de raison, livre journal, mémorial, registre ; cartel, étiquette » (v. TdF ‘cartabèu’) ; sac d'escolan. cartagèna nf, cf Ubaud Dicort : « liqueur composée
d’un mélange de vin cuit et d’eau-de-vie, filtré et
aromatisé » TdF cartaire nm, -aira : persona que fa de cartas de jogar. cartam (m sing) : las cartas de jogar en general. cartanís-cartanàs nm, cf Ubaud Dicort : v. tartanís-tartanàs. (v. TdF jos ‘tartanis’) cartassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande carte, excellente carte ; mauvaise carte, vilaine
carte » TdF cartassar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, étiqueter (vieux) » TdF cartat nf : carestiá (prètz tròp alevat) cartaula : torax ; (pitre / caissa) l.p. cartejar (v. intr.) : jogar a las cartas ; mesclar las cartas. cartèl 1 nm : convencion escricha ; escrich oficial ;
anóncia ; lista ; tablèu ; aficha ; acte ; provocacion per
escrich (v. TdF
‘cartèu’). (# quartèl) cartèl
2 nm :(relòtge), cf Ubaud Dicort. cartèla nf, cf Ubaud Dicort :
« carte à jouer, v. carta » (v. TdF ‘cartello’ cartelon nm, cf Ubaud Dicort :
(v. cartèl) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|