|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
caricaturar (v. tr.) : far la caricatura de quicòm o de q.q. caricaturat, -ada : exagerat, -ada e desformat, -ada. caricaturista (m. e f.) : persona que fa de caricaturas. carida nf, cf Ubaud Dicort :
« muge provençal, mugil provincialis (Risso),
poisson de mer » TdF. (v. mujol) Carina : prenom. « carincar » : v. carrincar. carinhan nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir, v. carinhana » (v. TdF) carinhana nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir, à grains ovales,
qui produit un excellent vin » (v.
TdF) CARIO- : forma prefixada del grèc káruòn (clòsc ; grana ; nucli cellular) v. cariologia. CARIO- : forma prefixada del latin caries (poiridura) v. cariogenèsi. cariocinèsi (f.) : mitòsi (mòde de division de la cellula viva) cariocinetic, -a : relatiu, -iva a la cariocinèsi. carioclasic, -a : caracteristica d'una substància qu'altèra la cellula en arrestant la cariocinèsi. cariodierèsi (f.) : un dels processusses de la de la mitòsi. cariofillacèas (f. pl.) : familha de plantas. cariofillat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.)
caryophyllé, -e » (Laus) cariofillèu, -èa (abs. Dicort) :
caracteristica de flors mai que mai pentamèras. (v. cariofillat) cariogamia : fusion dels nuclis dels dos gamets pendent la fecondacion. cariogèn, -a : amodaire, -a de carias. cariogenèsi (f.) : procèssus de formacion d'una caria dentala. cariolisi (f.) : dissolucion del nucli. cariolitic, -a : proprietat de medicaments anticanceroses destructors del nucli de la cellula. cariològ, -a : especialista (m. e f.) de cariologia. cariologia : especializacion dins l'estudi de las carias. cariologic, -a : relatiu, -iva a la cariologia. carioplasma (m.) : protoplasma del nucli cellular. cariopsi [cariòpsi] (f.) : frucha de graminacèas qu'es pas qu'una grana. cariosòma (m.) : espessiment irregular del malhum de cromatina dins lo nucli de las cellulas d'unas menas animalas o vegetalas. cariotèca : membrana nucleara. cariotipe : tipe (caracteristicas) del nucli de la cellula. carir (v. tr.) : aimar bravament. carisma (m.) : don espiritual extraordinari que ven de l'Esperit Sant (t. tecn de teologia) ; prestigi grand d'una personalitat extraordinària. Lo carisma de la santetat, de la paraula.... carismatic, -a (adj. e subs.) : dotat, -ada de dons extraordinaris ; adèpte, -a d'un movement que dona la prioritat a l'accion de l'Esperit Sant. carissim, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« très cher, ère (vieux), v. bèl,
minhòt » (v. TdF) carit, -a : plan aimat, -ada. caritablament / caritadosament adv : d'un biais caritable. caritable, -bla / caritadós, -osa adj : plen,-a de caritat. caritadièr, -ièira adj e n : persona encargada de distribuir d'almòinas. (v. TdF) caritadós, -osa adj : v. caritable. caritadosament adv : v. caritablament. caritat nf : vertut teologala que consistís a aimar Dieu subretot, e tanben son vesin e totes los òmes ; almòina ; generositat ; « ancien nom des bureaux de bienfaisance ; caisse de secours mutuels d’une corporation (vieux), v. caissa » (v. TdF ‘carita’). Espital de
la Caritat, hôpital de la
Charité, hospice. (v. TdF) Caritat n pr f : fèsta de l'Ascension « Le jour de l’Ascension, les diverses corporations de métiers célébraient une fête générale qui s’appelait fèsta de la caritat (v. TdF jos ‘carita’). caritatiu, -iva : que ten de la vertut de caritat. Associacion caritativa. caritativament : d'un biais caritatiu. cariton, -a n (v. TdF
e Ubaud Dicort) : « enfant
nourri à la Charité, enfant trouvé » « carivari » : v. calivari. carivend, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui vend cher, qui surfait sa marchandise, renchéri,
ie » TdF Carladés : region d'Occitània. carlamusa nf, cf Ubaud Dicort :
« cornemuse, v. bodega, cabreta ; chalumeau, pipeau,
flageolet ; personne grondeuse » (v. TdF) carlamusaire nm, cf Ubaud Dicort :
« joueur de cornemuse, v. bodegaire, cabretaire » (v. TdF) carlan nm, cf Ubaud Dicort :
« amande avortée, noix vide, femme
effrontée » TdF Carles : prenom masculin. Carles Martèl n pr m : « Charles Martèl ». v. jos Martèl. Carlesmagn / Carlesmanh (v. R. IV,
113) / Carlesmagne (los 3, abs. Dicort) [Carlesmanhe n pr m, cf Ubaud Dicort] : emperador d'Occident (742 -
814) carlièch
nm : v. carralièch, cf Ubaud Dicort. carlin 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« carlin, variété de chien ; camarade ;
ancienne monnaie de Provence et de Sicile » TdF ‘carlin 2’ carlin 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « relatif
à un Charles, carolien, carlovingien, ienne ; partisan de Charles
X, carliste » TdF ‘carlin
1’. (v. carolingian) carlina nf, cf Ubaud Dicort :
« carline, genre de plante, v. cardola » (v. TdF) carlinet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chien carlin » TdF carlineta nf, cf Ubaud Dicort :
v. carlina. (v. TdF jos ‘carlino’) carlinga : pèça de fust per enforçar lo plan / lo carenal (fons de batèu) ; airal de l'avion pel pilòt e sos passatgièrs. carlisme nm, cf Ubaud Dicort :
« parti carliste » TdF carlista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« carliste, partisan du roi Charles X ou de Don Carlos,
légitimiste » TdF Carlon n pr m, cf Ubaud Dicort : « dim. de Carles » (v. Laus, 2017) |
|
Carlòt n pr m, cf Ubaud Dicort : « petit Charles » TdF carlòt nm, cf Ubaud Dicort :
« petite rue, impasse, v. androna » (v. TdF) Carlòta : prenom femenin. carmanhòla : dança e cant revolucionari ; vestit. Carmauç (e non pas Caramauç) [Cramauç ~ Caramauç, cf Ubaud Dicort] n pr : vila de Tarn (Occitània) carme nm : religiós de l'òrdre del Carmèl. Carmèl : òrdre religiós contemplatiu. carmelita nf : religiosa de l'òrdre del Carmèl. carmelitan, -a : relatiu, -iva a l'òrdre del Carmèl. carmenar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se prendre aux cheveux » TdF jos ‘escarmena’ carmin nm e adj : roge vermelh. carminar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : tintar o coloriar de roge vermelh. carminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : tintat, -ada o coloriat, -ada amb de carmin. carminatiu, -iva adj : qualitat d'un remèdi o d'una planta qu'an la proprietat de far evacuar los gases dels intestins. Sàlvia, anis, badiana, fenolh... son carminatius. carn nf : muscles de l'animalum per oposicion als òsses e a la pèl ; còrs per oposicion a l'esperit ; umanitat per oposicion a la divinitat. (v. TdF ‘car 1’) Carn de cavilha, carn de cròc, (t. de
boucher) chair nette, prête à vendre, par opposition à carn viva. (v. TdF e Ubaud Dicort) Aver ni carn ni òs, n’avoir ni chair ni os, en parlant d’une personne
exténuée. (v. TdF e
Ubaud Dicort) Entre pèl e carn, entre cuir et chair. (v. TdF e
Ubaud Dicort) Èsser ni carn ni peis, n’être ni chair ni poisson,
être sans caractère. (v. TdF
e Ubaud Dicort) carna nf (l.p.) : vaca, feda, femna... vièlha e emmalida. carnacion : color de las carns de q.q. carnada (R. II, 339) : excrescéncia de carn. carnadura (R. II, 440) (Alibert) : carnacion ; coloracion ; popa (partida carnuda del còrs) ; tint / tent / tench. carnairòl nm, cf Ubaud Dicort (L. 68) : « carnier de chasseur » (Brun Glossari Oc-Fr) carnal 1, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la carn ; luxuriós, -osa. carnal 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« charnage, temps où il est permis de manger de la
viande ; viande de boucherie ; dîme des agneaux et chevreaux
qui revenait au décimateur, v. carnalatge »
(v. TdF ‘carnau 1’) carnalament : d'un biais carnal (per oposicion a espiritualament) carnalatge : carn copada a tròçes e salada ; chaple / masèl. carnalha nf sing / carnassa (carnassa) (pej.) : carn, « chair en mauvaise part, viande en général » TdF jos ‘carnaio’. carnalitat nf : sensualitat (R. V, 196). carnàs nm : « charnier » ; escarnaduras (rafatum) de pèls tanadas (v. TdF e Azaïs). carnassa nf, cf Ubaud Dicort :
« mauvaise chair, vilaine chair, grosse viande, viande saignante,
viande abondante ; rognures des peaux qu’on prépare pour
tanner ; ortie de mer, acalèphe, medusa pulmo (Lin.),
zoophyte marin, v. pòta 1, pofre 1 » (v. TdF) carnassariá nf, cf Ubaud Dicort : « appétit
carnassier ; viandes en mauvaise part » TdF carnassièira : sac de caçaire o de caçaira ; salador ; anciana gàbia per servar la carn. carnassièr, -ièira adj e n / carnivòr, -a (v. carnivòr) : qu'aima bravament la carn ; crudèl, -a. carnat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« (composé de viande) carné, -e » (Per
Noste) carnatge (R. II, 340) : chaple / masèl. carnaval : carementrant ; manequin ; espavental ; persona mal vestida ; persona aissablassa ; femna perduda / prostituïda. carnavalada : amusament de carnaval ; mascarada ; tralla ; farsejada marrida. carnavalàs (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : « grand carnaval » ; persona renosa e aissablassa, « femme débraillée, mal embouchée et déhontée, v. escamandre » (v. TdF). carnavalejar (v. intr.) : far carnaval. (v. TdF) carnavalenc, -a : relatiu, -iva al carnaval. carnavalet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit carnaval » TdF carnejar (v. intr.) : se manjar de carn ; s'abandonar als plasers de la carn. « carnèl » : v. crenèl. carnenc 1, -a (adj.) : carnal, -a (relatiu, -iva a la carn). carnenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « forme charnelle, appas ; charnage, v. carnal 2 » (v. TdF ‘carnen’) « carnet » (fr.) : v. quasernet. carneta : carn tendrièira ; carn de flor ; joventa tendrièira. carnhar / cranhar [carniar / craniar veire cracinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : gemegar / gemicar ; sinholar ; cridar ; cridassejar. CARNI- : forma prefixada del latin caro, carnis (carn) carnièira : frachissa (mena d'articulacion). carnieiron nm, cf Ubaud Dicort :
« garde-manger où l’on tient le petit salé,
saloir » TdF ‘carneiroun’ carnièr : carnassièira ; gardamanjar d'autres còps ; tombèl de familha ; tomba collectiva. Los carnièrs de temps de guèrra. carnifalha / carnufalha [veire carnifalha, cf Ubaud Dicort] nf (pej.) : carn ; abondància de carn (v. Alibert) ; « peau de viande maigre » (v. TdF jos ‘carnifaio’) ; « viande maigre, de qualité inférieure » (Vayssier jos ‘cornufáillo). carnifalhada / carnufalhada (los 2, abs. Dicort e TdF) : brave sadol de carn. carnifalhar / carnufalhar (los 2, abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : se manjar bravament de carn / far un regalèmas de carnufalhas. Quand fasiam masèl, carnufalhàvem aicisèm. carnifès nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : malaise ; preocupacion. carnificacion nf, cf Ubaud Dicort : aspecte de çò carnificat. carnificar (se) (abs. Dicort) : prene l'aspècte e la consisténcia d'un teissut muscular dins d'unes cases d'inflamacion, « se carnifier » (Rapin). |
|
|
|
|
|
|