caricaturar (v. tr.) : far la caricatura de quicòm o de q.q.

caricaturat, -ada : exagerat, -ada e desformat, -ada.

caricaturista (m. e f.) : persona que fa de caricaturas.

carida nf, cf Ubaud Dicort : « muge provençal, mugil provincialis (Risso), poisson de mer » TdF. (v. mujol)

Carina : prenom.

« carincar » : v. carrincar.

carinhan nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, v. carinhana » (v. TdF)

carinhana nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, à grains ovales, qui produit un excellent vin » (v. TdF)

CARIO- : forma prefixada del grèc káruòn (clòsc ; grana ; nucli cellular) v. cariologia.

CARIO- : forma prefixada del latin caries (poiridura) v. cariogenèsi.

cariocinèsi (f.) : mitòsi (mòde de division de la cellula viva)

cariocinetic, -a : relatiu, -iva a la cariocinèsi.

carioclasic, -a : caracteristica d'una substància qu'altèra la cellula en arrestant la cariocinèsi.

cariodierèsi (f.) : un dels processusses de la de la mitòsi.

cariofillacèas (f. pl.) : familha de plantas.

cariofillat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) caryophyllé, -e » (Laus)

cariofillèu, -èa (abs. Dicort) : caracteristica de flors mai que mai pentamèras. (v. cariofillat)

cariogamia : fusion dels nuclis dels dos gamets pendent la fecondacion.

cariogèn, -a : amodaire, -a de carias.

cariogenèsi (f.) : procèssus de formacion d'una caria dentala.

cariolisi (f.) : dissolucion del nucli.

cariolitic, -a : proprietat de medicaments anticanceroses destructors del nucli de la cellula.

cariològ, -a : especialista (m. e f.) de cariologia.

cariologia : especializacion dins l'estudi de las carias.

cariologic, -a : relatiu, -iva a la cariologia.

carioplasma (m.) : protoplasma del nucli cellular.

cariopsi [cariòpsi] (f.) : frucha de graminacèas qu'es pas qu'una grana.

cariosòma (m.) : espessiment irregular del malhum de cromatina dins lo nucli de las cellulas d'unas menas animalas o vegetalas.

cariotèca : membrana nucleara.

cariotipe : tipe (caracteristicas) del nucli de la cellula.

carir (v. tr.) : aimar bravament.

carisma (m.) : don espiritual extraordinari que ven de l'Esperit Sant (t. tecn de teologia) ; prestigi grand d'una personalitat extraordinària.

Lo carisma de la santetat, de la paraula....

carismatic, -a (adj. e subs.) : dotat, -ada de dons extraordinaris ; adèpte, -a d'un movement que dona la prioritat a l'accion de l'Esperit Sant.

carissim, -a adj, cf Ubaud Dicort : « très cher, ère (vieux), v. bèl, minhòt » (v. TdF)

carit, -a : plan aimat, -ada.

caritablament / caritadosament adv : d'un biais caritable.

caritable, -bla / caritadós, -osa adj : plen,-a de caritat.

caritadièr, -ièira adj e n : persona encargada de distribuir d'almòinas. (v. TdF)

caritadós, -osa adj : v. caritable.

caritadosament adv : v. caritablament.

caritat nf : vertut teologala que consistís a aimar Dieu subretot, e tanben son vesin e totes los òmes ; almòina ; generositat ; « ancien nom des bureaux de bienfaisance ; caisse de secours mutuels d’une corporation (vieux), v. caissa » (v. TdF ‘carita’).

Espital de la Caritat, hôpital de la Charité, hospice. (v. TdF)

Caritat n pr f  : fèsta de l'Ascension « Le jour de l’Ascension, les diverses corporations  de métiers célébraient une fête générale qui s’appelait fèsta de la caritat  (v. TdF jos ‘carita’).

caritatiu, -iva : que ten de la vertut de caritat.

Associacion caritativa.

caritativament : d'un biais caritatiu.

cariton, -a n (v. TdF e Ubaud Dicort) : « enfant nourri à la Charité, enfant trouvé »

« carivari » : v. calivari.

carivend, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui vend cher, qui surfait sa marchandise, renchéri, ie » TdF

Carladés : region d'Occitània.

carlamusa nf, cf Ubaud Dicort : « cornemuse, v. bodega, cabreta ; chalumeau, pipeau, flageolet ; personne grondeuse » (v. TdF)

carlamusaire nm, cf Ubaud Dicort : « joueur de cornemuse, v. bodegaire, cabretaire » (v. TdF)

carlan nm, cf Ubaud Dicort : « amande avortée, noix vide, femme effrontée » TdF

Carles : prenom masculin.

Carles Martèl n pr m : « Charles Martèl ». v. jos Martèl.

Carlesmagn / Carlesmanh (v. R. IV, 113) / Carlesmagne (los 3, abs. Dicort) [Carlesmanhe n pr m, cf Ubaud Dicort] : emperador d'Occident (742 - 814)

carlièch nm : v. carralièch, cf Ubaud Dicort.

carlin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « carlin, variété de chien ; camarade ; ancienne monnaie de Provence et de Sicile » TdF  ‘carlin 2’

carlin 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « relatif à un Charles, carolien, carlovingien, ienne ; partisan de Charles X, carliste » TdF ‘carlin 1’. (v. carolingian)

carlina nf, cf Ubaud Dicort : « carline, genre de plante, v. cardola » (v. TdF)

carlinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien carlin » TdF

carlineta nf, cf Ubaud Dicort : v. carlina. (v. TdF jos ‘carlino’)

carlinga : pèça de fust per enforçar lo plan / lo carenal (fons de batèu) ; airal de l'avion pel pilòt e sos passatgièrs.

carlisme nm, cf Ubaud Dicort : « parti carliste » TdF

carlista adj e n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « carliste, partisan du roi Charles X ou de Don Carlos, légitimiste » TdF

Carlon n pr m, cf Ubaud Dicort : « dim. de Carles » (v. Laus, 2017)

 

 

Carlòt n pr m, cf Ubaud Dicort : « petit Charles » TdF

carlòt nm, cf Ubaud Dicort : « petite rue, impasse, v. androna » (v. TdF)

Carlòta : prenom femenin.

carmanhòla : dança e cant revolucionari ; vestit.

Carmauç (e non pas Caramauç) [Cramauç ~ Caramauç, cf Ubaud Dicort] n pr : vila de Tarn (Occitània)

carme nm : religiós de l'òrdre del Carmèl.

Carmèl : òrdre religiós contemplatiu.

carmelita nf : religiosa de l'òrdre del Carmèl.

carmelitan, -a : relatiu, -iva a l'òrdre del Carmèl.

carmenar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se prendre aux cheveux » TdF jos ‘escarmena’

carmin nm e adj : roge vermelh.

carminar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : tintar o coloriar de roge vermelh.

carminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : tintat, -ada o coloriat, -ada amb de carmin.

carminatiu, -iva adj : qualitat d'un remèdi o d'una planta qu'an la proprietat de far evacuar los gases dels intestins.

Sàlvia, anis, badiana, fenolh... son carminatius.

carn nf : muscles de l'animalum per oposicion als òsses e a la pèl ; còrs per oposicion a l'esperit ; umanitat per oposicion a la divinitat. (v. TdF ‘car 1’)

Carn de cavilha, carn de cròc, (t. de boucher) chair nette, prête à vendre, par opposition à carn viva. (v. TdF e Ubaud Dicort)

Aver ni carn ni òs, n’avoir ni chair ni os, en parlant d’une personne exténuée. (v. TdF e Ubaud Dicort)

Entre pèl e carn, entre cuir et chair. (v. TdF e Ubaud Dicort)

Èsser ni carn ni peis, n’être ni chair ni poisson, être sans caractère. (v. TdF e Ubaud Dicort)

carna nf (l.p.) : vaca, feda, femna... vièlha e emmalida.

carnacion : color de las carns de q.q.

carnada (R. II, 339) : excrescéncia de carn.

carnadura (R. II, 440) (Alibert) : carnacion ; coloracion ; popa (partida carnuda del còrs) ; tint / tent / tench.

carnairòl nm, cf Ubaud Dicort (L. 68) : « carnier de chasseur » (Brun Glossari Oc-Fr)

carnal 1, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a la carn ; luxuriós, -osa.

carnal 2 nm, cf Ubaud Dicort : « charnage, temps où il est permis de manger de la viande ; viande de boucherie ; dîme des agneaux et chevreaux qui revenait au décimateur, v. carnalatge » (v. TdF ‘carnau 1’)

carnalament : d'un biais carnal (per oposicion a espiritualament)

carnalatge : carn copada a tròçes e salada ; chaple / masèl.

carnalha nf sing / carnassa (carnassa) (pej.) : carn, « chair en mauvaise part, viande en général » TdF jos ‘carnaio’.

carnalitat nf : sensualitat (R. V, 196).

carnàs nm : « charnier » ; escarnaduras (rafatum) de pèls tanadas (v. TdF e Azaïs).

carnassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise chair, vilaine chair, grosse viande, viande saignante, viande abondante ; rognures des peaux qu’on prépare pour tanner ; ortie de mer, acalèphe, medusa pulmo (Lin.), zoophyte marin, v. pòta 1, pofre 1 » (v. TdF)

carnassariá nf, cf Ubaud Dicort : « appétit carnassier ; viandes en mauvaise part » TdF

carnassièira : sac de caçaire o de caçaira ; salador ; anciana gàbia per servar la carn.

carnassièr, -ièira adj e n / carnivòr, -a (v. carnivòr) : qu'aima bravament la carn ; crudèl, -a.

carnat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « (composé de viande) carné, -e » (Per Noste)

carnatge (R. II, 340) : chaple / masèl.

carnaval : carementrant ; manequin ; espavental ; persona mal vestida ; persona aissablassa ; femna perduda / prostituïda.

carnavalada : amusament de carnaval ; mascarada ; tralla ; farsejada marrida.

carnavalàs (m. e f.) [nm, cf Ubaud Dicort] : « grand carnaval » ; persona renosa e aissablassa, « femme débraillée, mal embouchée et déhontée, v. escamandre » (v. TdF).

carnavalejar (v. intr.) : far carnaval. (v. TdF)

carnavalenc, -a : relatiu, -iva al carnaval.

carnavalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit carnaval » TdF

carnejar (v. intr.) : se manjar de carn ; s'abandonar als plasers de la carn.

« carnèl » : v. crenèl.

carnenc 1, -a (adj.) : carnal, -a (relatiu, -iva a la carn).

carnenc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « forme charnelle, appas ; charnage, v. carnal 2 » (v. TdF ‘carnen’)

« carnet » (fr.) : v. quasernet.

carneta : carn tendrièira ; carn de flor ; joventa tendrièira.

carnhar / cranhar [carniar / craniar veire cracinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : gemegar / gemicar ; sinholar ; cridar ; cridassejar.

CARNI- : forma prefixada del latin caro, carnis (carn)

carnièira : frachissa (mena d'articulacion).

carnieiron nm, cf Ubaud Dicort : « garde-manger où l’on tient le petit salé, saloir » TdF ‘carneiroun’

carnièr : carnassièira ; gardamanjar d'autres còps ; tombèl de familha ; tomba collectiva.

Los carnièrs de temps de guèrra.

carnifalha / carnufalha [veire carnifalha, cf Ubaud Dicort] nf (pej.) : carn ; abondància de carn (v. Alibert) ; « peau de viande maigre » (v. TdF jos ‘carnifaio’) ; « viande maigre, de qualité inférieure » (Vayssier jos ‘cornufáillo).

carnifalhada / carnufalhada  (los 2, abs. Dicort e TdF) : brave sadol de carn.

carnifalhar / carnufalhar (los 2, abs. Dicort e TdF) (v. intr.) : se manjar bravament de carn / far un regalèmas de carnufalhas.

Quand fasiam masèl, carnufalhàvem aicisèm.

carnifès nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : malaise ; preocupacion.

carnificacion nf, cf Ubaud Dicort : aspecte de çò carnificat.

carnificar (se) (abs. Dicort) : prene l'aspècte e la consisténcia d'un teissut muscular dins d'unes cases d'inflamacion, « se carnifier » (Rapin).