|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cardiopata (m. e f.) : que patís d'una malautiá del còr. cardiopatia : tèrme generic de totas las malautiás del còr. cardioplastia : operacion cirurgicala per restablir lo fonccionament normal del cardià. cardiopulmonar, -a : relatiu, -iva al còr e als paumons. cardiorenal, -a : relatiu, -iva al còr e als rens. cardiorespiratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cardiorespiratoire » (v. Per Noste) cardioscleròsi (f.) : escleròsi del miocardi. cardiospasme : espasme de l'esfinctèr del cardià. cardiostenòsi (f.) : estenòsi del cardià. cardiostimulant, -a : qu'augmenta l'activitat fonccionala del còr. cardiotireòsi (f.) : cardiopatia a causa d'ipertiroïdisme. cardiotocograf : aparelh de cardiotocografia. cardiotocografia : enregistrament a l'encòp dels batècs cardiacs fetals e de l'intensitat de las contraccions uterinas. cardiotomia : incision cirurgicala del còr o del cardià. cardiotonic, -a (adj. e subs. m.) : tonicardiac, -a. cardiovalvuliti (f.) : inflamacion de la partida de l'endocardi que recobrís las diferentas valvulas del còr. cardiovascular, -a : relatiu, -iva al còr e als vaissèls sanguins. cardioversion (f.) : descarga electrica per regular lo ritme cardiac (o l'arrestar pendent una operacion, o lo tornar amodar) cardit / cardinat nm : cardonilha. v. cardonilha. carditi (f.) : inflamacion de l'endocardi, del miocardi e del pericardi. cardol / cardola (los 2, TdF jos ‘cardoulo’) / cardolh (los 3, abs. Dicort) (plt.) : (Carlina acanthifolia) (v. cardolha) cardolha nf, cf Ubaud Dicort : « carline à feuilles d’acanthe, plante hygrométrique [v. cardabèla] » (v. TdF jos ‘cardoulo’) cardon nm (plt.) : nom generic de tot un fum de dipsacacèas. (v. TdF) cardon bastard (plt.) : cardús. (Dipsacus silvestris) cardon benesit (plt.) : (Cnicus benedictus) cardon blanc (plt.) : autra mena de cardon sonat tudèl. cardon d'ase (plt.) : (Circium arvense) cardon de Maria (plt.) : caul d'ase (Silybum Marianum) cardon de Montpelhièr (plt.) : (Scabiosa monspeliensis) cardon dels paraires (plt.) : (Dipsacus fullonum) cardon rotland [rotlant] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Eryngium campestre) cardon salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « scolyme maculé, scolyme d’Espagne, plante, v. cardon » (v. TdF ‘cardoun-souvage’) cardona nf, cf Ubaud Dicort : « artichaut cardon, plante » (v. TdF) cardonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, carder les draps avec l’épine du chardon à foulon, v. cardar » (v. TdF) cardonariá nf, cf Ubaud Dicort : « amas de chardons, de cardères » TdF cardonàs (plt.) : mena de cardon. (Circium ferox), « gros chardon, grand chardon » TdF cardonèl nm, cf Ubaud Dicort : « chardonneret » (L. 67) cardonessa (plt.) : picrida viperina (Picris echioides) cardonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chardon ; cirse nain, cirsium acaule (Allioni) plante ; aiguillon, excitant ; chardonneret » (v. TdF) cardoneta : cardonilha. (Acanthis carduelis) cardonièira nf, cf Ubaud Dicort : « champ où l’on cultive le chardon à foulon ; ouvrière qui apprête pour le commerce les capitules du chardon à foulon ; scorpena datyloptera (Delaroche), poisson de mer ; chardonneret » (v. TdF) cardonilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cardounet’) (plt.) : (Cirsium acaule) cardonilha nf : « chardons en général, chardon des prés, chardon lacustre ; carline commune, plante ; chardonneret », aucelon cantaire roge, negre, jaune e blanc qu'aima plan s'avidar de granas de cardon (v. TdF jos ‘cardouniho’). cardonilheta nf : cardonilha jove, « petit ou joli chardonneret » TdF. cardós (plt.) (abs. Dicort e TdF) : (Cynura cardunculus) ; (Scolymus hispanicus) (v. cardon salvatge). cardossa (plt.) : (Carlina acanthifolia) (v. TdF) cardossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, secouer, agiter, ballotter, v. trigossar » (v. TdF) cardossièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où la carline abonde » TdF cardulh (plt.) (abs. Dicort) : (subs. collectiu pej.) cardosses en general. cardús nm (plt): cardon bastard. (Dipsacus silvestris) (v. cardusses) cardusses nm pl : cardons dels ases (Circium arvense) « grands chardons ; cardes grossières pour dégrossir la laine » (v. TdF jos ‘cardus’) careça nf (de l’it. carezza) : catimèla ; amanhagada ; blandiment (s.f.), « baiser » TdF ’caresso’ careçaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui caresse, cajoleur, euse » TdF ’caressaire’ careçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « caressant, ante, v. amistadós » (v. TdF ‘caressant’) careçar (v. tr.) (de l’it. carezzare [= carir]) : far catimèlas ; amanhagar ; blandir (s.f.) ; amigadar (s.f.) La mamà careça son nenon Careçava lo papeta per li trapar l'esquipòt. careçat, -ada : amaganhat, -ada ; amigadat, -ada. careçatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de caresser, de se caresser » (v. TdF ‘caressage, caressamen’) carecilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire des petites caresses, mignarder » TdF ‘caressiha’ careçon nm, cf Ubaud Dicort : « petite caresse » (v. TdF jos ‘caressoun’) « carelha » : v. calelha. carèma nm : « carême » (Alibert). v. quaresma. careme (nm) : v. caresma e quaresma, cf Ubaud Dicort. (los 3, R. V, 9 - L. 68) carementrant [quaresmentrant, cf Ubaud Dicort] nm : los tres jorns abans las Cendres ; lo manequin que representa Carnaval ; persona mascada pendent carnaval ; persona vestida de carnaval. v. caresma. carena : part immergida de la còca d'una nau ; t. tecn. d'antropologia, de zoologia, de botanica, d'aeronautica. carenar (v. tr.) : netejar o reparar una carena ; t. tecn. (v. çaisús) carenatge : accion de carenar. carenau nm, cf Ubaud Dicort : « armement de la quille d’une barque » TdF caréncia (R. II, 331) : privacion / manca (l.p.)
|
|
carencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « carentiel, -elle » (v. Per Noste) carenciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, carencer » (Per Noste) caresma (f) (R. V, 9 – L. 68) [veire quaresma, cf Ubaud Dicort] / quaresma nf : temporada entre Carnaval e Pascas (temps de peniténcia pels Catolics) carestelat / carastelat, -ada (clafit) adj : v. carrestelat. carestiá : cartat (prètz tròp naut) ; dessason ; granda manca. carestiós, -osa : se ditz d'una persona que vend tròp car. careta : masqueta per amagar la cara. (# carreta) carex (lat.) (abs. Dicort) : nom generic de tot un fum de plantas que butan al bòrd de l'aiga o dins los airals umids, « carex, laîche » [Laus : carèx]. carfologia (del grèc karphòs borrilh) : movements continuals e automatics de las mans que semblan voler trapar de borrilhs. Carfologia del delirium tremens. carfuèlh (plt.) : (Chaerophyllum sativum) carga nf : fais ; pes ; fonccion / emplec ; talha / imposicion ; escòt ; granilha marrida dins lo cerealum ; caricatura ; ataca ; acusacion ; anciana mesura de capacitat ; « cargue, cordage servant à plier les voiles » (v. TdF). (v. cargas) A carga, à charge. (v. Ubaud Dicort e TdF) carga-al-vent nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-au-vent, sorte de cordage » TdF ‘cargo-au-vènt’ cargabàs nm : mena de premsa (de truèlh) ; mena de cordatge (mar.) ; pichon palanc per amenar las cargas de l'arbre de gàbia del mast grand (mar.) cargabolina nf (mar.) : mena de cordatge. cargada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on charge en une fois » TdF cargadissa nf, cf Ubaud Dicort : « temps chargé de pluie » TdF cargadoira nf, cf Ubaud Dicort : « corde servant à fixer la charge sur le bât » TdF (v. cargadoiras) cargadoiras nf pl (v. çai sus) : còrdas per estacar un fais sus l'esquina d'un muòl. cargador nm : airal que i se carga ; aplech per cargar ; « (ensemble de projectiles qu’on introduit dans le magasin d’une arme à feu) chargeur » (Rapin). cargadura nf, cf Ubaud Dicort : « charge » (L. 68) cargafons nm (mar.) : mena de cordatge. cargaire, -aira [~ -airitz] : persona que carga, que fa un cargament. cargament : fais ; cargason de naviri. cargamuòl nm : mena de rasim, « variété qui donne beaucoup de vin, v botelhan » (v. TdF jos ‘cargo-muou’) ; persona que carga un muòl. cargapelha nf : brumada / polverina / posquina. cargapelhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner » TdF ‘cargo-peia’ cargaponch nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-point, sorte de cordage » TdF ‘cargo-poun’ cargar (v. tr. e intr.) : metre un pes, un fais, una carga sus ; pesar sus ; emplenar ; acusar ; metre (un vestit) ; troçar las velas d'una nau ; tròp beure. Cargar las bragas. Cargar un capèl. Cargar sul davant : metre de ventre. cargar (se) : prene una carga ; prene una responsabilitat ; s'anivolar (cèl). Lo cèl se carga de mai en mai, cresi que vòl plòure. Cargar sus l'ais : se bandar. Se cargar los esclòps de q.q. : lo remplaçar. Se cargar quicòm : metre un vestit. Se cargar una gròssa colèra. cargas nf pl / cargue (v. cargue) : cordatges per replegar las velas (v. Alibert). cargasèla nf, cf Ubaud Dicort : biais de portar q.q. sus las espatlas. (v. TdF 'cargo-sello') Far cargasèla : far esquineta [v. esquineta 1] (far la corta escala) cargason nf : çò que carreja un naviri ; tot çò carrejat. carga-sota-vent nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-sous-le-vent, sorte de cordage » TdF ‘cargo-souto-vènt’ cargastièira nf, cf Ubaud Dicort : « échelette d’un bât » TdF (v. cargastièiras) cargastièiras nf pl (Alibert) : còrdas per sarrar un cargament [v. cargadoiras] ; escaletas [v. cargastièira]. cargatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de charger » TdF cargau / cargòl nm, cf Ubaud Dicort : « escargot » (v. Alibert jos caragòl) cargossa nf, cf Ubaud Dicort : « gargousse, charge de canon » TdF cargossièr nm, cf Ubaud Dicort : « gargoussier » TdF cargossièira nf, cf Ubaud Dicort : « gargoussière » TdF cargòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite charge » TdF cargue nm : « chargement, charge, fardeau ; t. de cadastre, v. cargament ; moule à cartouche, v. carguet » (v. TdF) ; carga d'una arma de fuòc (v. Alibert) ; cordatge (mar.) [v. carga]. Aver cargue de, être chargé de. (v. TdF) carguet : mesuret per cargar un fusil ; estug per espillas. cargueta : pichon fais ; visada (eisserment amb sos rasims) ; pinèla / pinhèl (branca amb sa frucha) cargueton nm, cf Ubaud Dicort : « petite charge de poudre » TdF carguièr nm (TdF ; abs. Dicort) : nevièr (brava quantitat de nèu tombada dins una nevada) carguiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « à charge, pesant, ante, onéreux, euse ; lourd, indigeste » TdF cari [ ~ curry, v. Ubaud Dicort Errata web] nm (del tamol kari) : mescladissa d'espècias d'Índia polverizadas ; tot çò aprestat amb de cari : Cari d'anhèl. Cari de pol. Cari de ris... caria : ulceracion (R. V, 445) d'una dent ; malautiá criptogamica del froment, dels òsses. cariar (v. tr.) : ulcerar (R. V, 445) ; amodar una caria. cariar (se) : èsser atacat per la caria (dent) cariat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « carié, ée » TdF jos ‘caria’ cariatide nf, cf Ubaud Dicort : « caryatide » TdF caribomba nf : candeleta / cabiròla / cabriòla. Lor drollon fasiá de caribombas pel codèrc. caribombar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la culbute » (v. Laus) caricatura : exageracion d'unes caractèrs dins la representacion de quicòm o de q.q. ; representacion grotesca. Caricatura de la vertat ! caricatural, -a : caracteristica d'una caricatura. caricaturalament : d'un biais caricatural. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|