cardiopata (m. e f.) : que patís d'una malautiá del còr.

cardiopatia : tèrme generic de totas las malautiás del còr.

cardioplastia : operacion cirurgicala per restablir lo fonccionament normal del cardià.

cardiopulmonar, -a : relatiu, -iva al còr e als paumons.

cardiorenal, -a : relatiu, -iva al còr e als rens.

cardiorespiratòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cardiorespiratoire » (v. Per Noste)

cardioscleròsi (f.) : escleròsi del miocardi.

cardiospasme : espasme de l'esfinctèr del cardià.

cardiostenòsi (f.) : estenòsi del cardià.

cardiostimulant, -a : qu'augmenta l'activitat fonccionala del còr.

cardiotireòsi (f.) : cardiopatia a causa d'ipertiroïdisme.

cardiotocograf : aparelh de cardiotocografia.

cardiotocografia : enregistrament a l'encòp dels batècs cardiacs fetals e de l'intensitat de las contraccions uterinas.

cardiotomia : incision cirurgicala del còr o del cardià.

cardiotonic, -a (adj. e subs. m.) : tonicardiac, -a.

cardiovalvuliti (f.) : inflamacion de la partida de l'endocardi que recobrís las diferentas valvulas del còr.

cardiovascular, -a : relatiu, -iva al còr e als vaissèls sanguins.

cardioversion (f.) : descarga electrica per regular lo ritme cardiac (o l'arrestar pendent una operacion, o lo tornar amodar)

cardit / cardinat nm : cardonilha. v. cardonilha.

carditi (f.) : inflamacion de l'endocardi, del miocardi e del pericardi.

cardol / cardola (los 2, TdF jos ‘cardoulo’) / cardolh (los 3, abs. Dicort) (plt.) : (Carlina acanthifolia) (v. cardolha)

cardolha nf, cf Ubaud Dicort : « carline à feuilles d’acanthe, plante hygrométrique [v. cardabèla] » (v. TdF jos ‘cardoulo’)

cardon nm (plt.) : nom generic de tot un fum de dipsacacèas. (v. TdF)

cardon bastard (plt.) : cardús. (Dipsacus silvestris)

cardon benesit (plt.) : (Cnicus benedictus)

cardon blanc (plt.) : autra mena de cardon sonat tudèl.

cardon d'ase (plt.) : (Circium arvense)

cardon de Maria (plt.) : caul d'ase (Silybum Marianum)

cardon de Montpelhièr (plt.) : (Scabiosa monspeliensis)

cardon dels paraires (plt.) : (Dipsacus fullonum)

cardon rotland [rotlant] nm, cf Ubaud Dicort (plt.) : (Eryngium campestre)

cardon salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « scolyme maculé, scolyme d’Espagne, plante, v. cardon » (v. TdF ‘cardoun-souvage’)

cardona nf, cf Ubaud Dicort : « artichaut cardon, plante » (v. TdF)

cardonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, carder les draps avec l’épine du chardon à foulon, v. cardar » (v. TdF)

cardonariá nf, cf Ubaud Dicort : « amas de chardons, de cardères » TdF

cardonàs (plt.) : mena de cardon. (Circium ferox), « gros chardon, grand chardon » TdF

cardonèl nm, cf Ubaud Dicort : « chardonneret » (L. 67)

cardonessa (plt.) : picrida viperina (Picris echioides)

cardonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chardon ; cirse nain, cirsium acaule (Allioni) plante ; aiguillon, excitant ; chardonneret » (v. TdF)

cardoneta : cardonilha. (Acanthis carduelis)

cardonièira nf, cf Ubaud Dicort : « champ où l’on cultive le chardon à foulon ; ouvrière qui apprête pour le commerce les capitules du chardon à foulon ; scorpena datyloptera (Delaroche), poisson de mer ; chardonneret » (v. TdF)

cardonilh nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cardounet’) (plt.) : (Cirsium acaule)

cardonilha nf : « chardons en général, chardon des prés, chardon lacustre ; carline commune, plante ; chardonneret », aucelon cantaire roge, negre, jaune e blanc qu'aima plan s'avidar de granas de cardon (v. TdF jos ‘cardouniho’).

cardonilheta nf : cardonilha jove, « petit ou joli chardonneret » TdF.

cardós (plt.) (abs. Dicort e TdF) : (Cynura cardunculus) ; (Scolymus hispanicus) (v. cardon salvatge).

cardossa (plt.) : (Carlina acanthifolia) (v. TdF)

cardossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, secouer, agiter, ballotter, v. trigossar » (v. TdF)

cardossièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où la carline abonde » TdF

cardulh (plt.) (abs. Dicort) : (subs. collectiu pej.) cardosses en general.

cardús nm (plt): cardon bastard. (Dipsacus silvestris) (v. cardusses)

cardusses nm pl : cardons dels ases (Circium arvense) « grands chardons ; cardes grossières pour dégrossir la laine » (v. TdF jos ‘cardus’)

careça nf (de l’it. carezza) : catimèla ; amanhagada ; blandiment (s.f.), « baiser » TdF ’caresso’

careçaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui caresse, cajoleur, euse » TdF ’caressaire’

careçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « caressant, ante, v. amistadós » (v. TdF ‘caressant’)

careçar (v. tr.) (de l’it. carezzare [= carir]) : far catimèlas ; amanhagar ; blandir (s.f.) ; amigadar (s.f.)

La mamà careça son nenon

Careçava lo papeta per li trapar l'esquipòt.

careçat, -ada : amaganhat, -ada ; amigadat, -ada.

careçatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de caresser, de se caresser » (v. TdF ‘caressage, caressamen’)

carecilhar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire des petites caresses, mignarder » TdF ‘caressiha’

careçon nm, cf Ubaud Dicort : « petite caresse » (v. TdF jos ‘caressoun’)

« carelha » : v. calelha.

carèma nm : « carême » (Alibert). v. quaresma.

careme (nm) : v. caresma e quaresma, cf Ubaud Dicort. (los 3, R. V, 9 - L. 68)

carementrant [quaresmentrant, cf Ubaud Dicort] nm : los tres jorns abans las Cendres ; lo manequin que representa Carnaval ; persona mascada pendent carnaval ; persona vestida de carnaval. v. caresma.

carena : part immergida de la còca d'una nau ; t. tecn. d'antropologia, de zoologia, de botanica, d'aeronautica.

carenar (v. tr.) : netejar o reparar una carena ; t. tecn. (v. çaisús)

carenatge : accion de carenar.

carenau nm, cf Ubaud Dicort : « armement de la quille d’une barque » TdF

caréncia (R. II, 331) : privacion / manca (l.p.)

 

 

carencial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « carentiel, -elle » (v. Per Noste)

carenciar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, carencer » (Per Noste)

caresma (f) (R. V, 9   L. 68) [veire quaresma, cf Ubaud Dicort] / quaresma nf  : temporada entre Carnaval e Pascas (temps de peniténcia pels Catolics)

carestelat / carastelat, -ada (clafit) adj : v. carrestelat.

carestiá : cartat (prètz tròp naut) ; dessason ; granda manca.

carestiós, -osa : se ditz d'una persona que vend tròp car.

careta : masqueta per amagar la cara. (# carreta)

carex (lat.) (abs. Dicort) : nom generic de tot un fum de plantas que butan al bòrd de l'aiga o dins los airals umids, « carex, laîche » [Laus : carèx].

carfologia (del grèc karphòs borrilh) : movements continuals e automatics de las mans que semblan voler trapar de borrilhs.

Carfologia del delirium tremens.

carfuèlh (plt.) : (Chaerophyllum sativum)

carga nf : fais ; pes ; fonccion / emplec ; talha / imposicion ; escòt ; granilha marrida dins lo cerealum ; caricatura ; ataca ; acusacion ; anciana mesura de capacitat ; « cargue, cordage servant à plier les voiles » (v. TdF). (v. cargas)

A carga, à charge. (v. Ubaud Dicort e TdF)

carga-al-vent nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-au-vent, sorte de cordage » TdF ‘cargo-au-vènt’

cargabàs nm : mena de premsa (de truèlh) ; mena de cordatge (mar.) ; pichon palanc per amenar las cargas de l'arbre de gàbia del mast grand (mar.)

cargabolina nf (mar.) : mena de cordatge.

cargada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on charge en une fois » TdF

cargadissa nf, cf Ubaud Dicort : « temps chargé de pluie » TdF

cargadoira nf, cf Ubaud Dicort : « corde servant à fixer la charge sur le bât » TdF  (v. cargadoiras)

cargadoiras nf pl (v. çai sus) : còrdas per estacar un fais sus l'esquina d'un muòl.

cargador nm : airal que i se carga ; aplech per cargar, « (ensemble de projectiles qu’on introduit dans le magasin d’une arme à feu) chargeur » (Rapin).

cargadura nf, cf Ubaud Dicort : « charge » (L. 68)

cargafons nm (mar.) : mena de cordatge.

cargaire, -aira [~ -airitz] : persona que carga, que fa un cargament.

cargament : fais ; cargason de naviri.

cargamuòl nm : mena de rasim, « variété qui donne beaucoup de vin, v botelhan » (v. TdF jos ‘cargo-muou’) ; persona que carga un muòl.

cargapelha nf : brumada / polverina / posquina.

cargapelhar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner » TdF ‘cargo-peia’

cargaponch nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-point, sorte de cordage » TdF ‘cargo-poun’

cargar (v. tr. e intr.) : metre un pes, un fais, una carga sus ; pesar sus ; emplenar ; acusar ; metre (un vestit) ; troçar las velas d'una nau ; tròp beure.

Cargar las bragas.

Cargar un capèl.

Cargar sul davant : metre de ventre.

cargar (se) : prene una carga ; prene una responsabilitat ; s'anivolar (cèl).

Lo cèl se carga de mai en mai, cresi que vòl plòure.

Cargar sus l'ais : se bandar.

Se cargar los esclòps de q.q. : lo remplaçar.

Se cargar quicòm : metre un vestit.

Se cargar una gròssa colèra.

cargas nf pl / cargue (v. cargue) : cordatges per replegar las velas (v. Alibert).

cargasèla nf, cf Ubaud Dicort : biais de portar q.q. sus las espatlas. (v. carcassèla)

Far cargasèla : far esquineta [v. esquineta 1] (far la corta escala)

cargason nf : çò que carreja un naviri ; tot çò carrejat.

carga-sota-vent nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, cargue-sous-le-vent, sorte de cordage » TdF ‘cargo-souto-vènt’

cargastièira nf, cf Ubaud Dicort : « échelette d’un bât » TdF  (v. cargastièiras)

cargastièiras nf pl (Alibert) : còrdas per sarrar un cargament [v. cargadoiras] ; escaletas [v. cargastièira].

cargatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de charger » TdF

cargau / cargòl nm, cf Ubaud Dicort : « escargot » (v. Alibert jos caragòl)

cargossa nf, cf Ubaud Dicort : « gargousse, charge de canon » TdF

cargossièr nm, cf Ubaud Dicort : « gargoussier » TdF

cargossièira nf, cf Ubaud Dicort : « gargoussière  » TdF

cargòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite charge » TdF

cargue nm : « chargement, charge, fardeau ; t. de cadastre, v. cargament ; moule à cartouche, v. carguet » (v. TdF) ; carga d'una arma de fuòc (v. Alibert) ; cordatge (mar.) [v. carga].

Aver cargue de, être chargé de. (v. TdF)

carguet : mesuret per cargar un fusil ; estug per espillas.

cargueta : pichon fais ; visada (eisserment amb sos rasims) ; pinèla / pinhèl (branca amb sa frucha)

cargueton nm, cf Ubaud Dicort : « petite charge de poudre » TdF

carguièr nm (TdF ; abs. Dicort) : nevièr (brava quantitat de nèu tombada dins una nevada)

carguiu, -iva adj, cf Ubaud Dicort : « à charge, pesant, ante, onéreux, euse ; lourd, indigeste » TdF

cari [ ~ curry, v. Ubaud Dicort Errata web] nm (del tamol kari) : mescladissa d'espècias d'Índia polverizadas ; tot çò aprestat amb de cari :

Cari d'anhèl.

Cari de pol.

Cari de ris...

caria : ulceracion (R. V, 445) d'una dent ; malautiá criptogamica del froment, dels òsses.

cariar (v. tr.) : ulcerar (R. V, 445) ; amodar una caria.

cariar (se) : èsser atacat per la caria (dent)

cariat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « carié, ée » TdF jos ‘caria’

cariatide nf, cf Ubaud Dicort : « caryatide » TdF

caribomba nf : candeleta / cabiròla / cabriòla.

Lor drollon fasiá de caribombas pel codèrc.

caribombar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la culbute » (v. Laus)

caricatura : exageracion d'unes caractèrs dins la representacion de quicòm o de q.q. ; representacion grotesca.

Caricatura de la vertat !

caricatural, -a : caracteristica d'una caricatura.

caricaturalament : d'un biais caricatural.