carcanhar (v. tr.) : embestiar ; tormentar ; preissar ; alassar ; cercar bregas ; importunar ; assalir.

carcanhar (se) : se tormentar ; se querelar. (v. TdF jos ‘carcagna’)

carcanhàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros crachat, flux de morve » TdF

carcanhat, -ada : t. a. çaisús (carcanhar), « inquiété, tourmenté, ée » TdF jos ‘carcagna’.

carcanhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’inquiéter, de tourmenter » TdF

carcanhau nm, cf Ubaud Dicort : « gros et vilain soulier, v. grola, sabatassa » (v. TdF jos ‘carcanau’)

carcanhejaire, -aira : persona que quita pas de carcanhar.

carcanhejar (v. tr.) : quitar pas de carcanhar.

carcanhejar (se) : quitar pas de se carcanhar.

carcanhòl nm : crampiu de gal ; grapaudina (R. III, 499) (t. a.) ; « petit pont de l’arrière d’un bateau ». (v. TdF jos ‘carcagnòu 1’)

carcanhòla : carcalàs (escopit gras e espessàs) / ustra (s.f.)

carcanhòu nm, cf Ubaud Dicort : « la nuque, en style familier » TdF ‘carcagnòu 2’

Carcàs n pr m, cf Ubaud Dicort : « Carcas, nom que le peuple donne à une statue grossière placée près de la porte Narbonnaise de la Cité de Carcassonne au temps de Charlemagne » TdF

Dama Carcàs. (v. TdF)

carcassa (t.a.) : òssa / ossamenta d'un còrs sens la carn ; çò que demòra d'una volalha o d'un aucèl un còp levats membres e filets ; lo bastit intèrn de fust o de fèrre que sosten las diferentas parts d'una construccion ; la còca d'un naviri...

La carcassa d'una galina.

La carcassa d'un naviri.

carcassar v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, t. de maçon, établir la carcasse ou charpente d’un plancher, v. camarar ; tousser fort » (v. TdF)

carcassat, -ada : provesit, -ida de son fustam (ostal, nau)

« carcassèla » (carcassèla nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cargo-sello’)) : v. cargasèla.

Carcassés : region de Carcassona (Occitània)

carcassés, -esa (adj. e subs.) : de Carcassona.

Carcassona : nom de vila d'Occitània.

carcavèl : cascavèl / esquilon.

carcavèla : nose dels nogalhons tressecats.

carcavelar (v. intr. e  tr.) : « bruire comme un grelot, sonner creux, jacasser, jaser, ébruiter un secret ; s’agiter comme un grelot, faire du tapage, grelotter ; tousser, cracher d’une manière dégoûtante » ; remenar / bolegar / brandir ; tormentar (v. TdF jos ‘cascavela’).

carcavelat, -ada : t. a. çaisús.

carcavièlh, -a adj : vièlh acabat, vièlha acabada ; estropiat, -ada.

carcavielhir (abs. Dicort) (v. intr.) : venir vièlh acabat.

carcavielhit, -ida adj : impotent, -a ; estropiat, -ada. (v. TdF jos ‘acarcaveli’)

càrcer (L. 67 - R. II, 333) [carce (v. Ubaud Dicort e TdF)] nf : preson.

carceral, -a (R. II, 333) : relatiu, -iva a la preson.

carceratge nm, cf Ubaud Dicort : « geôlage, droit payé au geôlier par le prisonnier » (L. 67)

carcerièr nm (R. II, 333), -ièira : garda de preson, « geôlier (vieux) » TdF

carchòfa [nf ~ carchòfe nm] , cf Ubaud Dicort : frucha comestibla del carchofièr ; « cardonnette ; chardon-Marie ; grande joubarbe ». (v. TdF jos ‘cachofle’)

carchòfa d'ase (abs. Dicort) : mena de cardon. (Carduus crispus)(v. carchòfe d’ase)

carchòfe nm : v. carchòfa.

carchòfe d’ase nm, cf Ubaud Dicort : « chardon crépu, carduus crispus (Lin.), plante, v. artichaut d’ase ; cirse laineux, cirsium eriophorum (Lin.), v. cardon d'ase ; cardon sauvage, v. cardoneta, plantes dont la feuille et le fruit rappellent plus ou moins l’artichaur » TdF ‘cachofle-d’ase’

carchofeta nf / carchòfe (v. jos carchòfa) (plt.) : faveta. (Sempervivum) « grande joubarbe, plante, v. barbajòl » (v. TdF jos ‘cachoufleto’)

carchofièr [carchoflièr, v. Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Cynara scolymus), « plant d’artichaut » TdF ‘cachouflié’

Carcin : region d'Aquitània entremièg Dordonha e Roergue.

carcin 1 nm, cf Ubaud Dicort : « porc du Quercy, marcassin, cochon ; homme inquiet, hargneux, grognon ; paresseux, fainéant » ; formatjon sec e amargant. (v. TdF ‘carsi 2’)

carcin 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui est de race quercinoise, en parlant des porcs et des brebis ; qui a la chair dure, ferme, en parlant d’un pourceau » TdF ‘carsi 3’

 « carcin » 3 - « carcinar » : v. calcin - calcinar.

carcinés, -esa / carcinòl, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « quercinois, oise ; habitant du Quercy » (v. TdF jos ‘carsinés’)

CARCINO- : forma prefixada del grèc karkinòs (càncer ; cranc)

carcinogèn, -a : cancerigèn, -a (que pòt amodar un càncer)

carcinogenèsi (f.) : formacion de tota mena de tumor maligna.

carcinoïde, -a : que revèrta una tumor maligna ; tumor benigna del budèl prim o dels bronquis que se pòt mudar en tumor maligna.

carcinòl, -a adj : persona de Carcin. (v. carcinés)

carcinologia : cancerologia (estudi del càncer)

carcinologic, -a : relatiu, -iva a la carcinologia.

carcinòma (m.) : tumor epiteliala maligna.

carcinomatós, -osa : relatiu, -iva a un carcinòma.

carcinomatòsi (f.) : carcinòsi v. pus bas.

carcinon nm, cf Ubaud Dicort (v. jos carcin 1) : « petit fromage sec et piquant » TdF ‘carsinoun’

carcinosarcòma (m.) : tumor maligna formada a l'encòp de carcinòmas e de sarcòmas.

carcinòsi (f.) : generalizacion d'un carcinòma per metastasi.

carcista adj e n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « carciste, nom qu’au temps des guerres de religion on donnait en Provence aux gens du parti catholique, commandés par le comte de Carces » TdF

carcòi nm : baudufa pichonèla; femna repompeleta.

carda nf : « capitule de chardon à bonnetier, v. cardon » ;  instrument de cardatge ; « machine garnie de de chardons à bonnetier, dont on se sert pour peigner le drap ; étrille pour les bœufs, v. estrilha » ; cardon que se'n manja las fuèlhas (v. TdF ‘cardo 1’).

carda blanca nf, cf Ubaud Dicort : « cardère sauvage, plante, v. cardon bastard » TdF ‘cardo-blanco’

cardabàs nm, cf Ubaud Dicort : « v. caluc » (v. Vayssier ‘cordobàs’)

cardabèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cardoulo’) : « cette plante [la cardabèla], qui est bisannuelle, porte le nom de cardabèl, surtout la première année » (v. Vayssier jos ‘cordobèlo’)

carda bèla [cardabèla nf] / cardon bèl (abs. Dicort) : (Carlina acanthifolia)

cardacha n, cf Ubaud Dicort : « ami de cœur, amie sincère » TdF

cardada nf : quantitat de coton o de lana cardada dins un còp ; monteton de lana o de coton cardat ; « volée de coups » TdF.

cardaire, -aira (~ -airitz) n (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cardaire’): persona que carda.

 

 

 

cardairina (subs. de sufix doble) (abs. Dicort e TdF) : cardina v. pus luènh.

cardal : tanada / tabassada. (v. TdF jos ‘cardado’)

La Delfina son òme li administrèt un brave cardal.

cardaman nm, cf Ubaud Dicort : « cardère sauvage, plante, v. cardon bastard » (v. TdF ‘cardo-man’)

cardamina nf, cf Ubaud Dicort : « (bot.) cardamine » (Per Noste)

cardamòm nm, cf Ubaud Dicort : « cardamome, graine aromatique » TdF

cardamona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme très odorante » TdF

cardan nm : (fisica) « cardan » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 196)

cardar (v. tr. e intr.) : penchenar lana, coton, cambe... ; agusar sas arpas (cat) ; estrelhar un ase, un caval... ; tanar / tabassar q.q.

cardar (se) : se nafrar las cavilhas amb los esclòps ; s'estirar quand òm a de fèbre ; se trapar pel pel ; se batre ; se carpinhar.

cardariá : airal que i se carda ; trabalh d'un cardaire.

cardarineta nf, cf Ubaud Dicort : « carline, plante » TdF

cardassa nf, cf Ubaud Dicort : « cardasse, peigne à carder la bourre de soie » TdF

cardat, -ada : penchenat, -ada (lana, cambe, coton...)

cardat-e-penchenat nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe qu’on fabrique à Tulle, dont la chaîne est en laine peignée et la trame en soie cardée » TdF

cardatge : accion de penchenar la lana, lo cambe, lo coton...

cardeca [cardèca, veire cardeta (v. Ubaud Dicort  e TdF jos ‘cardeto’)] (plt.) : « petite carde pour carder la laine » ; saniçon. (Senecio vulgaris) (v. TdF)

cardèla / cardolha / carduèla [veire cardèla, cf Ubaud Dicort] nf : (Carlina acanthifolia)

cardelin nm, cf Ubaud Dicort : « chardonneret, chardonneret mâle, v. cardelina plus usité » TdF

cardelina nf / cardelin (v. cardelin) : cardonilha v. cardonilha ; « bécasse de mer, poisson ; personne fluette ;  séneçon, plante » (v. TdF ‘cardelino’).

cardelina bastarda nf, cf Ubaud Dicort : « venturon, oiseau, v. tarin violonaire » TdF

cardelina negrona nf, cf Ubaud Dicort : « variété de chardonneret qui a sur la tête une couleur rouge plus foncée » TdF

cardelina reiala nf, cf Ubaud Dicort : « variété de chardonneret dont les six plumes latérales de la queue sont ornées, vers l’extrémité, d’une grande tache blanche. C’est l’espèce qui chante le mieux TdF

cardelineta nf, cf Ubaud Dicort : « jeune chardonneret, petit ou joli chardonneret » TdF

cardet nm, cf Ubaud Dicort : « séneçon vulgaire, plante » TdF

cardeta nf / cardet (v. cardet) : cardeca. v. cardeca (non preconizat Dicort).

CARDI- : forma prefixada del grèc kardià (còr)

-CARDI, -CARDIA : formas sufixadas del grèc kardià (còr) v. miocardi, mesocardia

cardià (subs. m.) (abs. Dicort) : orifici superior de l'estomac que i s'emboca l'esofag, « cardia » [Per Noste : càrdia].

cardiac, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al còr ; que patís del còr.

Los Jolverds patisson d'insufisença cardiaca.

cardial, -a : relatiu, -iva al cardià.

cardialgia : dolor dins la region del cardià o del còr.

cardiectasia : dilatacion parciala o totala del còr.

cardièr nm, -ièira : « celui qui fait des cardes », mercadièr, -ièira de cardas. (v. TdF)

« cardigan » (cardigan nm) (angl.) : vèsta de lana brocada, margalonga, del còl drech, e que se botona o que se còrda per davant.

cardilha nf, cf Ubaud Dicort : « ridelle de charrette, en Languedoc, v. ridèla » (v. TdF suppl)

cardin 1 (abs. TdF) : vèrga (bica / brau / mandre / quèca / vièt (l.p.), (v. cardina 2)

cardin 2 nm / cardina (v. cardina 1) : cardonilha. v. cardonilha.

cardina 1 nf, cf Ubaud Dicort : « chardonneret, chardonneret femelle ; merrain de bois de hêtre [v. cardine] » TdF

cardina grisa nf, cf Ubaud Dicort : « linotte, serin » (v. Vayssier ‘cordino...’)

cardina 2 nf : « (anat.) pénis » (Laus)

cardinal 1 nm : prelat del Sacrat Collègi o Conselh del Papa ; polit aucelon roge vermelh de las Americas.

cardinal 2, -a adj : essencial, -a.

Punts cardinals.

Vertuts cardinalas.

Nombres cardinals.

Signe cardinal d'una malautiá.

cardinalat nm : dignitat de cardinal.

cardinalici, -ícia adj : relatiu, -iva a un cardinal.

cardinar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gazouiller, jaser, seriner » TdF

cardinar 2 : « (pop.) v intr, faire l’amour [v. cardin 1] » (Laus)

cardinat nm, cf Ubaud Dicort : « chardonneret » (Alibert)

cardinatge nm, cf Ubaud Dicort : « gazouillis de chardonneret, babil, action de jaser » TdF ‘cardinage’

cardine nm, cf Ubaud Dicort : « merrain du bois de hêtre » (Vayssier ‘cordine 2’).

cardinejar (v. intr.) : bresilhar (aucelons) ; lalejar (nenons)

cardinèla nf, cf Ubaud Dicort : « carline à feuilles d’acanthe, plante » TdF

cardineta nf, cf Ubaud Dicort : « petit chardonneret » TdF

CARDIO- : forma prefixada del grèc kardià (còr)

cardioangiografia : angiocardiografia (radiografia de las cavitats del còr e dels vaissèls gròsses del torax après injeccion d'una substància opaca als rais X).

cardioaortiti (f.) : associacion d'aortiti sifilitica amb una endocarditi aguda o cronica, o amb una miocarditi, sifiliticas o pas.

cardiocentesi (f.) : injeccion d'un remèdi dins lo còr, o d'una substància radioopaca.

cardiocit (m.) : cellula del còr.

cardiodepressor, -a : que fa baissar l'activitat fonccionala del còr.

cardiofrenoptòsi (f.) : descenta e mobilitat anormala del còr a causa de la descenta de la vòuta del diafragma.

cardiograf : aparelh per enregistrar graficament l'activitat del còr.

cardiografia : estudi grafic de l'activitat del còr amb l'ajuda d'un cardiograf.

cardiograma nm : corba obtenguda amb un cardiograf.

cardioïde, -da adj e nf : (matematica) « cardioïde » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 60)

cardiològ, -a : especialista (m. e f.) de l'estudi del còr.

cardiologia : sciéncia de l'estudi del còr.

cardiologic, -a : relatiu, -iva a l'estudi del còr.

cardiomegalia : volum excessiu del còr.

cardiomiopatia : afeccion del muscle cardiac.

cardiomioplastia : reconstitucion del miocardi.