|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
caravirar (v. tr. e intr.) : tòrcer lo visatge
; desfigurar ; metamorfosar ; capvirar ; cabussar ; abocar ; virar lo cap ;
virar vèsta (s.f.) ; englajar ; tresvirar. caravirar (se) : se tresvirar. De véser una sèrp, la Loïsa se caravira. caravirat, -ada : desfigurat, -ada (s.f.) ; englajat, -ada. Agèt un atac e ne demorèt tot caravirat. Cada còp que beleja, la Raquèl n'es caravirada. caraviròl nm, cf Ubaud Dicort : v. carabiròl.
caravirolard, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. caravirat. (v. Alibert) carba / quèrba nf (los 2, Ubaud Dicort e L. 67) : manada de panièr, de ferrat, de pairòl... ; vertèbra ; clavicula / quèrba del còl. (v. TdF ‘jos ‘carbo’) Braces en carba : braç dessús, braç
dejós Carbas del còl : vertèbras del còl. carbaire, -aira : persona que trabalha la cambe. (v. TdF ‘carbairo’) « carbalin » : v. calivari. carbar (v. tr.) : metre una quèrba (una carba) a quicòm. carbassa [veire carabassa, cf Ubaud Dicort] nf : cogorla ; coja ; cojassa ; rodolòta dels jòcs d'azard. carbat, -ada : aplechat, -ada d'una quèrba. « carbata » e derivats : v. cravata. carbe nm : cambe. v. cambe. carbe bastard (plt.) : (Erigeron canadensis) carbe d'aiga (plt.) : (Bidens tripartita) carbe salvatge (plt.) : (Lycopus europaeus) carbenal nf, cf Ubaud Dicort :
airal plantat de cambe. (v. canabal) carbenassa (plt.) : (Eupatoria cannabina) carbetas nf pl : fèrrias / endarrièiras / quèrbas del fuòc. carbilha : quèrba pichonèla. CARBO- : forma prefixada del latin carbo, -onis (carbon ; carbòni) carbociclic, -a : natura dels compausats organics ciclics que lor cadena es formada pas qu'amb d'atòms de carbona. carboemoglobina : emoglobina combinada amb de dioxid de carbòni. carbogasós, -osa : qualitat de banhs faches amb d'aiga naturala que conten de gas carbonic. carbogèn (subs.) : mescla gasosa per reviscolar los asfixiats. carbogenoterapia : terapia pel carbogèn. carbon : substància solida,
negra e combustibla (carbon de fust, carbon animal, carbon de pèira /
carbon de mina) ; carboncle ; rovilh del cerealum ; tròç de
lenha que crèma ; meca cremada ; inflamacion cangrenosa e infecciosa
de l'animalum e de l'òme : (Bacillus anthracis) Barra de carbon : sisa de carbon dins la tèrra. Èrba de carbon / bugla (plt.) v. bugla. De terroristas escampilhèron lo carbon en 2001. carbon de bòsc nm, cf Ubaud Dicort : « charbon de bois » (v.
Ubaud Dicort e TdF jos ‘carboun’). [Laus : carbon de lenha] carbon de mina / carbon de pèira nm, cf Ubaud Dicort : « charbon de terre,
houillle » (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘carboun’) carbon de tèrra nm, cf Ubaud Dicort : « houille » (Lèbre,
Basic) carbonada : grasilhada de carn, de cafè... ; estofat de moton. Carbonada de buòu. Carbonada de magret. carbonairet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit charbonnier ; petit grimpereau, oiseau » TdF ‘carbouneiret’ carbonar (v. tr.) : far grasilhar ; far tròp grasilhar (mudar en carbon) ; camaisar / mascarar. De nivolassas negras carbonan l'asuèlh. carbonar (se) : se cremar ; se rovilhar (cerealum) trapar lo carbon (malautiá infecciosa) Lo cerealum se carbonèt a causa de las tubas. carbonarcòsi (f.) : sòm prigond degut al gas
carbonic. carbonat 1 (subs.) : rovilh del cerealum. carbonat 2, -ada (adj.) : grasilhat, -ada ; cremat, -ada ; que conten de carbòni ; atacat, -ada per carbon. Pan carbonat. Blat carbonat. Tropèl carbonat. carbonatacion : accion o resulta de carbonatar. carbonatar (v. tr.) : mudar en carbòni. carbonatar (se) : se mudar en carbòni. carboncle nm : carbon (malautiá infecciosa) ; rovilh del blat ; remontador (plt.) (Lychnis Githago) ; antrax [v. antrax] ; « escarboucle, pierre précieuse rouge et brillante » TdF. carbonejar (v. tr. e intr.) : remenar los carbons ; cremar pas coma cal (fuòc) ; far còire jos la cendre calenta. carbonèl 1 nm, cf Ubaud Dicort : « blé
charbonné ; espèce d’oiseau connu en
Gascogne » TdF ‘carbounèu
1’ ; « mésange
charbonnière » (Palay) carbonèl 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « atteint du charbon, en
parlant des grains » (v. TdF ‘carbounèu 2’) carbonelar (v. intr.) : s'empobolar de remontador ; se carbonar / se rovilhar. |
|
carbonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit charbon » TdF carbòni (m.) : còrs simple, coma lo diamant e lo grafit. Monoxid(e) de carbòni : v. monoxid(e) ... carbonic, -a : relatiu al carbòni ; que conten de carbòni. carbonièira nf : airal que i se fa lo carbon de fust ; airal que i se trai de carbon de mina ; magasin de carbon ; dessenh al carbon. carbonieiret nm, cf Ubaud Dicort :
v. carbonairet. carbonièr 1, -ièira n : « charbonnier, ière, qui fait ou qui vend du charbon de bois » ; persona que fa o que trai de carbon, « mineur de houille ». (v. TdF ‘carbounié’) carbonièr 2, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « relatif au charbon, houiller, ère » TdF carbonifèr, -a adj e nm : que conten de carbon. Terren carbonifèr. carbonil : nom donat a l'oxid de carbòni quand es agachat coma radical bivalent ; mescla de creosòta amb d'òlis antracenics, utilizada per aparar lo fustam. carbonilha nf : carbon menut, « charbon des boulangers ; poussier, décharge de charbon, cendre de houille » (v. TdF ‘carbouniho’) ; brasa de fornièr. carbonilhaire nm, cf Ubaud Dicort :
(v. carbonilha e carbonièr
1) carbonizacion nf, cf Ubaud Dicort :
« carbonisation » (Laus) carbonizar (v. tr.) : cremar d'a fons / mudar en carbon. carbonizar (se) : se mudar en carbon. carbonizat, -ada : t.a. del vèrb carbonizar transitiu. carbonós, -osa : que conten de gas carbonic ; que revèrta de carbon. carboquimia : quimia industriala de to çò que ven del carbon de tèrra. carboquimic, -a : relatiu, -iva a la carboquimia. carborundum nm, cf Ubaud Dicort :
« (carbure de silicium) carborundum » (v.
Rapin) carbòssa nf, cf Ubaud Dicort : « festin,
bombance » TdF carbòt nm :
carbon brutlat ; « charbon ardent,
cautère ». (v. Alibert) CARBOXI- : prefix utilizat en quimia organica. carboxiemoglobina : resulta de la combinason de l'emoglobina amb de monoxid de carbòni. carboxil (subs. m.) : radical univalent caracteristic dels acids organics. carboxilacion : fixacion del radical carboxil sus un compausat organic. carboxilasa nf : enzim que se tròba dins la levadura, los teissuts animals o vegetals. carboxilat 1 (subs. m.) : anion derivat d'un acid carboxilic per dissociacion d'un proton. carboxilat 2, -ada / carboxilic, -a : qu'a lo radical carboxil. carboxipeptidasa : cadun dels enzims idrolitics que, d'una proteïna, deslargan unicament l'amino-acid terminal del grop carboxil liure. carboxipolipeptidasa : ferment secretat pel pancreàs. carbur : combinason binària de carbòni amb un element. carburacion : accion o resulta de carburar. carburador 1, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « carburateur,
-trice » (Laus) carburador 2 nm, cf Ubaud Dicort / carburator (v carburator) : aparelh per la carburacion. carburant nm : çò qu'alimenta un motor a explosion. carburar (v. tr.) : mesclar un carburant amb l' aire per lo far cremar. carburator nm (‘forma possibla’, v. Ubaud Dicc. scient. p. 195, n. 49) :
« carburateur » (Per Noste, Basic). carcais : boirac (estug o aplech per carrejar de sagetas) carcaisson nm, cf Ubaud Dicort :
« brancard » TdF. (v. brancat) carcaissós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « inquiet, ète,
tourmenté, ée, qui n’est bien nulle part,
maussade » TdF ‘carqueissous’ carcalàs : gròs escopit espessàs / ustra (s.f.) carcalhar (v. intr.) : badar / badalhar. carcan 1 nm : anelàs per expausar de criminals a la vergonha publica ; carcan 2 nm : ròssa / bèstia venguda als cans ; femna magra e reguèrga ; oliva tombada tròp lèu e tressecada ; notz bufèca ; rafatum ; paucval. carcana nf, cf Ubaud Dicort :
« vieille femme, vieille
décrépite, vieille grondeuse » TdF) carcanar (v. intr.) : renar (cantar coma las ranas) carcanàs 1 [veire tartanàs, cf Ubaud Dicort] : tartana (mena d'aucelàs) ; carcanàs 2 nm : vièlha ròssa ; notz vermenada ; jòc de cutabòrlhe. carcanh nm, cf Ubaud Dicort :
« talon, v. talon » (v. TdF ‘carcanh’) carcanha nf (TdF jos ‘carcano’ ; abs. Dicort) : vièlha femna renosa e aissablassa. (v. carcana) carcanhaire 1, -aira [~ -airitz] (adj.) :
ernhós, -osa ; aissablàs, -assa. carcanhaire 2, -aira [~ -airitz] (subs.) : persona que carcanha q.q. carcanhament nm, cf Ubaud Dicort :
« ricanement » (Lexic M. Roqueta) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|