caqui 1 [ ~ kaki] (sub. m.) : frucha del placaminièr (Diospyros kaki) (v. plaquiminièr) ;

caqui 2 [~ kaki] (sub. m. e adj. inv., cf Ubaud Dicort) : color que tira sul gris ; estòfa d'aquela color.

caquilhièr (abs. Dicort e TdF) (plt.) : lassena (Cakile maritima / (Paniculum myagrum) ; (P. perenne) ; (P. sativum)

car 1  (subs. m.) : carri. (v. carri)

Lo Car de las Armas : l'Orsa (constellacion)

car 2, -a (adj.) : d'un prètz fòrt naut ; bravament aimat, -ada.

Aquò es tròp car !

Car amic.

Cara amiga.

car 3 (conj.) (R. V, 5) : que / per çò que / per tant que.

cara : visatge / caratge / figura ; aspècte / mina. (v. TdF ‘caro’)

Far la cara : far la pòta.

Aver bona cara.

Cara florida : cara roja.

Cara lena : cara lisa.

carabanhada nf, cf Ubaud Dicort : « batelée, grande quantité » (Alibert)

carabàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « qui va la tête baissée, v. capbàs » (v.TdF ‘caro-bas’)

carabassa / carbassa [veire carabassa, cf Ubaud Dicort] nf : cocorda / cocordassa / coja / cojassa ; rodeleta / rodoleta / ròda de la fortuna (jòc d'azard) viraboquet ; clesc, -a / clòsc ; coirassa ; coissinet de man ; cranc : mena de crustacèu.

carabassièr nm, cf Ubaud Dicort : « calebassier » TdF

carabaunha : cavitat d'un arbre manat ; cavalha / vabre.

carabaunhat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « creusé » (Alibert)

« carabena » : v. canavera ~ caravena, cf Ubaud Dicort.

carabenàs nm, cf Ubaud Dicort : v. caravenàs.

carabés nm /  carabessa nf, cf Ubaud Dicort : « carapace ; dos, échine, en style familier » (v. TdF jos ‘carabès)

carabin 1, -a (adj.) : reguèrgue, -a / malgraciós, -osa.

carabin 2 nm, -a : (subs.) : cavalièr armat d'una carabina ; blatnegre ; escais de persona qu'estúdia de mètge. (v. TdF ‘carabin 1’)

carabina : mena de fusil a un còp / rifle ('raif´ l)

carabinada : còp de carabina ; « tour de carabin » ; bandada / pintonejada. (v. TdF)

carabinar (v. tr. e intr.) : tirar un còp de carabina ; tuar ; enganar ; se far reguèrgue,-a / ... malgraciós,-osa (v. TdF) ; bufar bravament (vent) ; relevar l'ala d'un capèl [v. carabinat].

carabinariá nf : caitivariá, « trait de méchant homme » TdF.

carabinat, -ada adj (l.p.) : fòrt grèu, « t. de marine¸ carabiné, ée, qui souffle avec violence ; à bords relevés, en parlant d’un chapeau ». (v. TdF jos ‘carabina’)

Reumàs carabinat, rhume carabiné. (v. Rapin).

Bandada carabinada.

carabinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de duper » TdF

carabinejar (v. tr. e intr.) : quitar pas de carabinar ; rebalar darrièr se ; barrutlejar.

carabinièr nm, -ièira : persona que tira de la carabina.

carabiròl nm, cf Ubaud Dicort : cap ; èime.

Pèrdre lo carabiròl : pèrdre lo cap.

« carabissonda » (l.p.) : v. escarabissonda.

carablanc, -a adj (v. bas de p. 19) : de cara blanca.. (v. TdF ‘caro-blanc’)

Òme carablanc.

Femna carablanca.

« carabrinar » : v. calabrinar.

carabrun, -a (abs. Dicort) : de cara bruna.

Òme carabrun.

Femna carabruna.

caraca 1 nf, cf Ubaud Dicort : « nm e nf, coq, en style familier ; chant de la poule ; coqueluche » (v. TdF ‘caraco 2’)

caraca 2 [L. 67] (nau) nf, cf Ubaud Dicort : « pour caraque, v. carraca). (v. TdF jos ‘caraco 2’)

caraca 3 nf ( v. caraco) : « gitane » (Fettuciari, Basic )

caracal nm, cf Ubaud Dicort : « loup cervier ? » TdF suppl, « caracal » (Laus)

caracalha nf sing, cf Ubaud Dicort (pej.) : los boèmis en general.

caraco/caraca (m. e f.) [caraco, -ca : v. Ubaud Dicort, Fettuciari, Basic] : boèmi, -a ; gus, -a.

caracò nm (l.p.) : casaquin ; casabèc.

Quitèt son caracò, qu'aviá tròp caud.

caracobèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le visage couvert » (v. L. 67)

caracòl : ressaut ; bruch de passes sus una calada.

caracòla nf (de l'occitan carcòl (L. 67), e non pas del cast.)  : reguitnada de caval ; giravòlta de caval ; mena de mongeta : (Phaseolus caracola).

Far sas caracòlas : folastrejar.

caracolaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui caracole » TdF

caracolar (v. intr.) : far de caracòlas (caval, persona)

caracon nm, cf Ubaud Dicort : « (petite ?) caraque, sorte de navire » (L. 67). (v. carracon)

caracós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la coqueluche [v. caraca 1] ; phtysique » TdF

caractèr (t. a.) : natura essenciala d'una persona ; simbòl grafic.

La Loïsa a un caractèr de fòrt mal endurar.

Caractèrs grasses, romans, italics.

caracterial, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva al caractèr ; persona del caractèr trebolat o desvariat.

caracterialament : d'un biais caracterial.

caracteriologia nf, cf Ubaud Dicort : v. caracterologia

caracteristic, -a : relatiu,-iva al caractèr de q. q. o de quicòm.

caracteristica : marca distinctiva.

caracterizacion : accion de caracterizar o de se caracterizar.

caracterizar (v. tr.) : marcar d'un signe distinctiu ; denotar.

caracterizar (se) : aver per signe distinctiu.

CARACTERO- : forma prefixada del latin character (caractèr)

caracterogenèsi (f.) : desvolopament dinamic del caractèr o de la personalitat.

caracterografia : sciéncia de la descripcion tipologica de la personalitat.

caracterografic, -a : relatiu, -iva a la caracterografia.

caracterograficament : d'un biais caracterografic.

caracterològ, -a : especialista (m. e f.) de caracterologia.

caracterologia nf, cf Ubaud Dicort : sciéncia de l'estudi dels caractèrs.

caracterologic, -a : relatiu, -iva a la caracterologia.

caradrech, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui porte la tête droite, fier, fière, sans crainte » TdF ‘caro-dre’

carafèl 1 nm (abs. TdF e Alibert) : clavèl de giròfle / garafa / boton floral del giroflièr (Syzygium aromaticum) (v. giròfle)

 

 

carafèl 2 nm, cf Ubaud Dicort p. 148 : « giroflée ; inflorescence en ombelle » (Alibert). (v. garana)  

carafelat, -ada adj : « qui a une inflorescence en ombelle », v. Ubaud Dicort p. 148.

carafrach nm, cf Ubaud Dicort : « nom que portaient les fourches patibulaires » (v. TdF)

caragòl  / cargòl nm : v. cagaròl - escagaròl.

carai nm, cf Ubaud Dicort : « bohémien catalan, étranger, vagabond, v. caraco » TdF suppl

carajòu : dorna / cruga. (v. TdF)

caralh nm, cf Ubaud Dicort : « chènevotte brisée, filasse de chanvre ; mâchefer » TdF jos ‘carai

caralhàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros morceau de mâchefer, pierre à minerai ; chemin plein de mâchefer, de pierres ; tas de pierres ; champ pierreux, champ maigre » TdF ‘caraias’

caralhièr adj m, cf Ubaud Dicort : « de chènevottes » TdF ‘caraié’

Fuòc caralhièr, feu de chènevottes, feu flambant, feu splendide. (v. TdF)

caralhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit feu de chènevottes » TdF ‘caraioun’

caralís, -isa adj( v. bas de p. 19) : òme caralís, femna caralisa, « qui a le teint uni » TdF ‘caro-lis’ ; « qui a la peau du visage lisse, sans rides » (Palay) ; « imberbe » (Per Noste)

« caramangna / escaramagna » : v. escalamanha.

caramanha nf, cf Ubaud Dicort : « pièce supérieure des ridelles d’une charrette » (Alibert). (v. escalamanha)

caramatar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) (v. çai jos) : macar ; nafrar ; tresvirar.

caramatat, -ada adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : macat, -ada ; nafrat, -ada ; perit, -ida ; tresvirat, -ada.

Caramauç n pr, cf Ubaud Dicort : v. Carmauç.

carambòla : frucha del carambolièr ; bòla roja del bilhard ; percussion de doas bòlas amb la bola roja.

carambolaire, -aira : jogaire, -a que fa fòrça carambòlas.

carambolar (v. intr.) : far carambòla.

carambolatge : accion de far carambòla ; accidents en cadena.

carambolhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « nm, carambouilleur » (Laus, Per Noste)

carambolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « carambouillage » (Laus)

carambolièr : arbre fruchièr dels païses exotics : (Averrhoa carambola)

« carambòt » : v. cambaròt.

caramèl 1 nm : pasta de sucre fondut e rossit per calfatge ; pastilha o bonbon de pasta de caramèl perfumada.

caramèl 2 (adj. m. e f.) : color de caramèl.

« caramèla » nf (R. II, 295) (rotacisme) : v. calamèla / calamèl (R. II, 294).

caramèlas nf pl, cf Ubaud Dicort : « quatre petits bâtons dont se servent les muletiers pour atteler ; ils les passent dans les trous du joug (joata) et les ganses du collier » (Alibert)

caramelizacion : accion d'arrestar de far coire lo sucre abans que se mude en caramèl.

caramelizar (v. tr.) : mudar en caramèl.

caramelizar (se) : començar de se mudar en caramèl.

caramelizat, -ada : qu'a la color e lo gost de caramèl.

caramilha : mena de poma normanda ; giròla e rossilh : (Cantharellus cibarius) ; (C. aurantiacus)

caran nm, cf Ubaud Dicort : « gros visage, large visage, v. carassa » (v. TdF)

caranchona nf, cf Ubaud Dicort : « caresse tendre, baiser » TdF

caranegre, -gra adj (abs. Dicort) (v. bas de p. 19) : òme caranegre ; femna caranegra.

caranhòla nf, cf Ubaud Dicort : « biribi, sorte de jeu » TdF

cararedond, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la face ronde » (Sèrras-Ess.)

cararoge, -ja : de cara roja.

Òme cararoge.

cararugat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le visage ridé [v. rugar 1] », « ridé, ée » (Sèrras-Ess.)

caràs nm, cf Ubaud Dicort : « masure, ruines d’une maison ; tombeau » (v. TdF)

carascla nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de crécelle » TdF ‘carascle’

carasclar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, racler, ratisser » TdF

carasclet nm, cf Ubaud Dicort : tarabastèla / riga-raga (instrument utilizat en lòc de las campanas los darrièrs jorns de la setmana santa) ; « ratissoir, racloir » (Palay)

Lo carasclet cracinava per carrièiras, puèi a la glèisa.

carassa nf : « large face, grosse figure » TdF, mina desagradiva.

carasson nm, cf Ubaud Dicort : « échalas de vigne » TdF

carassona nf , cf Ubaud Dicort : « grand échalas » TdF

carassonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, échalasser » TdF

carastelat / carestelat, -ada (clafit) adj : v. carrestelat.

carat 1 nm : unitat de pes per las pèrlas, pèiras e metals precioses. (# carrat)

carat 2, -ada adj : qu'a pas bona minassa, « qui a mauvaise mine » (Alibert).

carata nf, cf Ubaud Dicort : « cordelle qui relie une barque aux chevaux de halage » TdF ‘carato’ ; « équipe de terrassiers qui donne le dernier coup de pelle au repurgement d’un canal » TdF suppl

caratge : visatge.

caraunha nf e derivats : veire carònha e derivats, cf Ubaud Dicort.

caraunhada [veire caronhada] / caronhada nf (los 2, L. 67) : formas etimologicas de carraunhada / carronhada (las doas, non preconizadas Dicort).

caravana : en Orient, còla de viatjaires per traversar un desèrt ; autò-rotlòta (rotlòta rebalada per una autò). (v. caravanas)

caravanaire nm, cf Ubaud Dicort : « caravaneur, se disait d’un navire marseillais portant des marchandises d’échelle en échelle dans le Levant » TdF

caravanas nf pl : « frasques, fredaines, aventures imaginaires, exploits » (Brun Glossari Oc-Fr)

caravanièr [, -ièira n, cf Ubaud Dicort] : conductor de las bèstias de carreg d'una caravana.

caravanseralh nm : pargue pels animals d'una caravana ; abric per las gents d'una caravana dins un desèrt.

caravari, -ària adj : capleugièr, -ièira ; batalhaire, -a ; brusc,-a.

caravèl : cabòrna (cavitat d'arbre manat). (v. carabaunha)

caravèla : anciana mena de nau ; anciana mena d'avion.

caravena ~ canavèra nf, cf Ubaud Dicort : v. canavèra. « caravena »: v. canavera.

caravenàs / caravenhal nm, cf Ubaud Dicort : « cannaie, taillis de roseaux » TdF jos ‘carabenas’

caravenc : avenc / gorg / gorga ; degolau ; vabre.

« caravilha » e derivats : v. cavilha.