caponada nf : poton a una vendemiaira en li espotissent sus la boca lo rasim qu'a oblidat de copar  (v. Laus) ; « chaponnage » (Laus).

caponador, -doira adj : en atge (R. III, 235) d'èsser castrat, -a, « …en parlant d’un jeune coq » (Azaïs).

caponalha nf sing : los capons en general ; los paurucs, las paurugas.

caponar (v. tr. e intr.) : castrar un pol ; se laissar dominar ; racar ; sucombir. (v. TdF)

caponariá nf, cf Ubaud Dicort : « trait de capon, lâcheté, action sordide ; friponnerie, polissonnerie » TdF

caponàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand lâche, coquine fieffée, scélérat, ate » TdF

caponàs de sòrt ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « sorte d’imprécation » TdF jos ‘capounas‘

caponat, -ada adj : dominat, -ada, « chaponné, châtré, ée » TdF ‘jos ‘capouna’.

caponatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de chaponner ou de caponner » TdF ‘capounage’

caponejar (v. intr.) : far pròva de coardiá (v. Alibert) ; gandalhejar ; « friponner, polissonner, vagabonder » TdF.

caponèl nm, cf Ubaud Dicort : « chaponneau, petit chapon, v. polastre » (v. TdF)

caponet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coquinet, -ette » (Brun Glossari Oc-Fr)

caponitge nm / caponariá (v. caponariá) : coardiá, « caractère du lâche, du fripon » TdF ‘capounige’.

caponòt, -a nm, cf Ubaud Dicort : « friponneau, jeune effrontée, petit libertin, petite friponne » TdF

capoquièr ~ kapokièr nm, cf Ubaud Dicort : « kapokier ; fromager » (Sèrras-Ess.)

caporal nm : responsable militar pus mendre.

caporalisme : regim politic militar.

caporalizar (v. tr.) : militarizar.

caporalizat, -ada : militarizat, -ada.

caporna nf, cf Ubaud Dicort : « tête » (v. Alibert)

capòt 1 nm : capairon de capa de pastre ; capòta ; mantèl ; partida mobila d'una carroçariá d'autò que cobrís lo motor.

« capòt » 2 ( fr.) : v. quinaud.

capòta : mantèl de soldat ; mena de capèl de femna ; cobèrta de veitura descapotabla ; condòm.

capotada nf, cf Ubaud Dicort : « action de capoter » (v. Palay ‘capoutade 1’)

capotar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, relever la capote d’une voiture ; donner des coups sur la tête, tapoter, v. calotar » (v. TdF) ; « capoter (syn. cabussar) » (v. Basic)

capotatge nm, cf Ubaud Dicort : « soufflet ou capote d’une voiture » TdF

capote nm (cast.) (abs. Dicort) : capa granda que lo torero (cast.) brandís davant lo taure a la debuta de la corrida (cast.)

capotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit chapeau de femme » TdF

cap-pelat (v. p. 20, N.B. 2) [cappelat], -ada adj e n (De confondre pas amb capelat.) / cap--plomat, -ada (abs. Dicort ; v. capplumat) : « chauve, en Languedoc » (v. TdF jos ‘cap-pelat’), clòscaplumat, -ada.

Femna cap-pelada.

cap-pelut, -uda (v. p. 20, N.B. 2) (abs. Dicort) (De confondre pas amb capelut.) : cobèrt d'un brave pel, d'un pel espés.

capperdut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « fol, -le, dément » (Palay)’

cap-pèrga [cappèrga] nf (arc.) : gimbla de flagèl.

capplegar v, cf Ubaud Dicort : « ployer le bout ; baisser la tête » (Palay)

cap-plumat [capplumat], -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « chauve, en Languedoc » (v. TdF jos ‘cap-pelat’), cap-pelat, -ada. v. cap-pelat.

Teniam pas que de polalha cap-plumadas.

cappont nm, cf Ubaud Dicort : « tête de pont ; bout d’échafaudage, de pièce d’échafaudage » (Palay)

cappontar v, cf Ubaud Dicort : « (terme de charpentier) placer et attacher les pièces d’un échafaudage » (v. Palay)

cappremsat nm, cf Ubaud Dicort : « fromage de cochon » TdF ‘cap-pressat’

capprene (se) v pron (v. Ubaud Dicort) : « se prendre la tête ; devenir malade de la tête » (Palay)

capprés, -esa adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête prise par le mal ; qui a un bout pris, engagé » (Palay)

capquilhar v, cf Ubaud Dicort : « lever, dresser, porter haut la tête ; dresser quelque chose sur un bout » (Palay)

capquilhar (se) v pron : « se redresser, se rebiffer » (Palay)

capra nf, cf Ubaud Dicort : « câpre, bouton de la fleur du câprier » TdF jos ‘tapero’. (v. tapera)

capràs, -asa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête rasée » (L. 66)

capredactor nm (v. jos redactor) : « rédacteur en chef » (Rapin , Per Noste)

caprici nm : lunada / tintaina / bordescada / campissada.

capriciar (v. intr.) (abs. Dicort e TdF) : far un caprici, « s’entêter » (Alibert). (v. çai jos)

capriciar (se) / s'encapriciar v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre du caprice, s’entêter » (v. TdF e. Azaïs), s'encanissar per far quicòm.

capriciós, -osa : ideós, -osa ; bordescós, -osa.

capriciosament : d'un biais capriciós.

capriciosàs, -assa adj e n  (v. Ubaud Dicort) : « qui a des caprices bêtes, sans raison » (v. Palay)

capricioset, -eta adj e n  (v. Ubaud Dicort) : « un peu capricieux, petite capricieuse » TdF

capricòrn [capricòrne] nm : signe del zodiac ; banard (Cerambyx cerdo)

caprièr nm, cf Ubaud Dicort : v. taperièr. (v. TdF jos ‘taperié’)

caprodèla nf : ròda pichonèla.

caprodelar (v. tr. e intr.) : rodelar sus de caprodèlas. (v. TdF ‘cap-roudela’)

cap roge [caproge] nm (plt.) : cabassuda (l.p.) (Centaurea jacea)

capron nm, cf Ubaud Dicort : « étrave d’un navire, v. capion » TdF

cap ros [caprós] nm (plt.) : cap rosset. (Lotus corniculatus) (v. TdF ‘cap-rous’)

cap rosa [capròsa (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (f.) : rosèla (Papaver Rhas)

caprosset nm, cf Ubaud Dicort (v. caprós) : « lotier » (v. Alibert)

capse (f.) (R. II, 273) (abs. Dicort) : caissa de relíquias. (v. caissa)

capsec, -a (adj. e subs. m.) : qu'a lo cap tressecat ; bolet ; boton de pèl que vina pas ; pibol del cap tressecat.

cap sens uèlhs [cap-sens-uèlhs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : naduèlh (Anguis fragilis)

capsicum (lat.) (abs. Dicort) : nom generic de la pebrina (Capsicum annuum) ; (Capsucum frutescens)

capsòl nm (R. II, 321) (arc.) : ancian drech de capitacion ; « aire à battre ; fête marquant la fin du battage ; droit payé par l’exploitant d’une carrière » (Alibert).

capsula (R. II, 273) : envolopa d'un organ (med.) ; mena de tap de matèria plastica o de metal ; envolopa solubla d'unes medicaments ; pichon veïcul espacial recuperable.

Capsula articulara.

Capsula espaciala.

capsular 1 (v. tr.) : revestir d'una capsula.

capsular 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (anat, vég.) capsulaire » (Per Noste, Laus)

capsulat, -ada : revestit, -ida d'una capsula fibrosa.

Tumor capsulada.

capsulatge nm, cf Ubaud Dicort : « capsulage » (Per Noste)

capsulectomia : reseccion parciala d'una capsula articulara.

capsuliti (f.) : inflamacion de la capsula de Tenon (med.)

CAPSULO- : forma prefixada del latin capsula (capsula)

capsuloplastia : refeccion (R. III, 273) d'una capsula articulara.

capsulorrafia : sutura d'un plec vertical de la capsula articulara de l'espatla.

capsulotomia : incision d'una capsula articulara.

capsús adv, cf Ubaud Dicort : « fort au-dessus, en haut, en amont, vers la montagne, v. amont, ailamont. Capsús est l’opposé de capval » (v. TdF ‘cap-sus’)

captacion nf, cf Ubaud Dicort : « captation » TdF

captaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « captateur, captatrice » TdF

captal nm, cf Ubaud Dicort : « personnage marquant, homme riche, matador ; aristocrate, fléau du peuple, en mauvaise part ; captal, titre que prenaient les chefs des plus illustres maisons d’Aquitaine ; chas d’une aiguille ; cheptel » TdF jos ‘catau’

captalat nm, cf Ubaud Dicort : « gouvernement » (L. 66) ; « Captalat de Buch, ancien pays de Guienne qui avait  pour capitale La Teste de Buch, v. captal » TdF ‘catalat’

captalessa nf, cf Ubaud Dicort : « femme d’un captal, captalesse (vieux) » TdF ‘catalesso’

captalièr nm, cf Ubaud Dicort : v. capitalièr. (v. TdF ‘captalié’)

captar (v. tr.) (R. II, 274) : obténer quicòm fraudulentament (R. VI, 294) ; mestrejar una sorga (una font).

Captar un testament, un eretatge. Captar una font.

captatge nm, cf Ubaud Dicort : « captage » (Laus)

captator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « (dr.) captateur, -trice » (Laus)

captatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (dr.) captatoire » (Laus)

 

 

captenedor, -doira n, cf Ubaud Dicort : « mainteneur, défenseur » (L. 66)

captenement nm, cf Ubaud Dicort : « (aussi au pluriel) conduite, manière d’agir, contenance » (L. 66)

captenença nf (R. II, 328) : comportament, « port de tête, maintien, conduite, gouvernement (vieux) » TdF ‘cap-tenènço’.

capténer (v. intr. e tr.) (R. II, 328) / captenir [veire capténer, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : téner cap a ;  manténer, « soutenir, défendre, v. aparar ; contenir, arrêter, v. reténer », reténer. (v. TdF ‘cap-teni’)

capténer (se) v pron : « se contenir, se maîtriser » TdF jos ‘cap-teni’

captengut, -uda part pas e adj, cf Ubaud Dicort : (v. capténer)

captimon nm, cf Ubaud Dicort : « faux timon, pièce mobile figurant l’extrémité d’un timon et qu’on rattache au joug de la paire de bêtes de trait qui tire devant celle qui est attelée au timon » (Palay)

captirar v, cf Ubaud Dicort : « s’éloigner » (Carrasco)

captiu, -iva adj e n (R. II, 275) : prisonièr.

captivar (v. tr.) (R. II, 274) (abs. Dicort) : apassionar ; « captiver, v. entortilhar » (v. TdF jos ‘cativa’).

captivar (se) (abs. Dicort e TdF) : s'apassionar.

captivat, -ada (abs. Dicort) : apassionat, -ada, « captivé, ée » (v. TdF jos ‘cativa’).

captivitat nf (R. II, 274) : condicion de q.q. de captiu.

captondut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête tondue » (L. 66)

cap tòrta [captòrta] nf (plt.) : violeta (Viola odorata) ; (V. silvestris)

captraire (v. tr.) : avencir, « venir à bout (vieux) » ; soscar, romiar (s.f.) (v. TdF ‘cap-traire’)

captrencat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête coupée » (L. 66)

captura (R. II, 274) : accion o resulta de capturar.

capturar (v. tr.) : far prisonièr, -ièira.

capucha [ ~ capocha] nf, cf Ubaud Dicort : capairon (partida d'un vestit facha per se cobrir lo cap) ; tufa de pel ; cap. (v. TdF jos ‘capoucho’)

capuchador nm, cf Ubaud Dicort : v. capusador. (v. TdF jos ‘capusadou’)

capuchat [~ capochat], -ada adj : qu'a una tufa de pel.

capucheta ~ capocheta nf, cf Ubaud Dicort : « cupule du gland » TdF ‘capoucheto’

capuchin [ ~ capochin] nm : mena de religiós ; flambador.

Metiam lo cunh de lard dins lo capuchin roge-blanc.

capuchina [ ~ capochina] nf : « capucine, v. menoreta ; plante d’ornement ; mansarde, petit appartement sous les toits ; t. d’arquebusier, anneau de fer » ; legums cuèches amb d'òli. (v. TdF ‘capouchino’)

Aquò’s la capochina de tot, c’est le comble. (v. TdF suppl)

capuchinada ~ capochinada nf, cf Ubaud Dicort : « hochement de tête que faisaient, pour la découvrir, ceux qui portaient capuchon ; capucinade, sermon ennuyeux » TdF ‘capouchinado’

capuchinariá ~ capochinariá nf, cf Ubaud Dicort : « bigoterie, hypocrisie » TdF ‘capouchinarié’

capuchinàs ~ capochinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros capucin, vilain capucin » TdF

capuchon [ ~ capochon] nm : capucha pichona.

capuchonàs ~ capochonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros capuchon, vilain capuchon » TdF

capudèla : mena de cofadura ; partida de l'amni que cobrís, de còps, lo cap dels novèls nascuts.

capuditge : testardariá / testudariá

capula / capurla [e derivats, veire capula, cf Ubaud Dicort] nf : bonet de calicòt pels nenons que l'òm bateja.

capulada / capurlada [veire capulada] nf : mena de calandra tufada (aucèl)

capulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « huppé, ée, v. capelut 2 » (v. TdF)

capulet nm, cf Ubaud Dicort : « sorte de capote en drap portée par les femmes, capuchon » (v. TdF)

capurlat [veire capulat], -ada adj / capussat, -ada (abs. Dicort) : qu'a una tufa sul cap.

capús 1 [veire cabús, cf Ubaud Dicort], -ussa (adj.) : qu'a un cap gròs ; pomat, -ada.

Caulet capús : caulet pomat.

capús 2 (subs. m.) : soquet ; clapador.

capusador nm : talhièr de fustièr ; banc de fustièr ; soquet per trabalhar lo fust ; cotelàs ; capmartèl.

capusaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha lo fust ; « barguigneur, indécis, qui passe son temps à faire des riens » (v. TdF).

capusament nm, cf Ubaud Dicort : « dégauchissement, équarrissage » TdF

capusar (v. tr.) : fustejar ; pigassar ; chaplar ; engaubiar ; menusar ; magencar.

capusariá : talhièr de fustièr / capusador.

capusatge : accion de trabalhar lo fust. (v. TdF ‘capusage’)

capusejaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui s’amuse à menuiser » TdF

capusejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, menuiser en petit » TdF

capusilha nf, cf Ubaud Dicort : « copeau de la hache, débris de bois coupé, morceau » TdF ‘capusiho’

capusilhas nf pl : esteletas de fust fachas per la pigassa. (v. çai sus)

capussa nf, cf Ubaud Dicort : v. capucha. (v. TdF jos ‘capoucho’)

capussat, -ada (abs. Dicort) : qu'a una tufa sul cap ; notabilitat. (v. capuchat (v. TdF jos ‘capoucha’))

Los capussats (l.p.) : las notabilitats.

caput, -uda : testut, -uda.

Caput coma un ase.

Caput coma tanc de garric.

capval 1 (lo -) [o nf] : l'açaval / çò a capval, « capval est l’opposé de capsús » (v. TdF jos ‘cap-bal’).

Al capval, au fond, dans l’abîme. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Èsser de la capval (loc v), être du bas côté ; pencher. (v. Ubaud Dicort e TdF)

capval 2 adv, cf Ubaud Dicort : « en bas, vers le bas, de haut en bas » TdF jos ‘cap-bal’

capval (a -) (adv.) : cap enbàs ; cap aval.

Cordàvem pas jamai las carretas a capval.

capval 3 prep, cf Ubaud Dicort : « sous, dessous » TdF ‘cap-bal’, « au fond de » (Alibert).

capvalat nm  : rasa (fossat entremièg doas proprietats en penda)

capvalièira nf, cf Ubaud Dicort : v. capvalat. (v. TdF jos ‘cap-valat)

capvan, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête vaine, frivole » (L. 66)

capvariar v, cf Ubaud Dicort : « déraisonner, perdre le sens, divaguer » (Palay ‘cap-barià’)

capvariar (se) v pron : « perdre la tête » (Palay)

capvariat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « insensé, fou, qui divague » (Palay)

capvèrga nm (Alibert) o nf ?, cf Ubaud Dicort (arc.) : batolha de flagèl.

cap vinós [capvinós] nm : berigola (mena de campairòl)

capvirada nf, cf Ubaud Dicort : « extrémité d’un champ, où tournent les bœufs, v. cance » TdF ‘cap-virado’

capvirar (v. tr. e intr.) : metre çò de dessús dejós ; abocar (carreta) ; tresvirar (nau)

Capvirar una saca, un ferrat, un carri...

capvirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête tournée, renversé, détraqué, écervelée, ée » TdF ‘cap-vira’

Es un capvirat, c’est une tête à l’envers. (v. TdF)

capviròl nm / capviròla nf, cf Ubaud Dicort : v. cabiròla.

capvirolar (v. tr. e intr.) : capbordelar ; cabussar. (v. cabirolar)

Capvirolàvem de l'ennaut del talus fins a l'enbàs.

capviroleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. capviròla)

capvuèg, -uèja adj : bufèc, -a « ... à un bout » (en parlant d'una castanha) (v. TdF ‘cap-vuège’)

caquectic, -a adj : que patís de caquexia ; relatiu, -iva a la caquexia.

ça que la 1(conj. advers.) (Alibert Gram p. 244) [ o çaquelà ?] , cf Ubaud Dicort (conj.) : pr'aquò / pasmens / ni per tot. [Basic : çaquelà]

ça que la 2 (loc. adv.) (Alibert Gram p. 214) [ o çaquelà (adv.) ?] , cf Ubaud Dicort : ni per tot ; de tot biais. [Basic : çaquelà]

Se vos plai e mai ça que la : qu'aquò vos agrade o pas.

caquet nm (v. Ubaud Dicort e L. 66) : « caquet » TdF

caquetaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « caqueteur, euse » TdF

caquetar v (v. Ubaud Dicort e L. 66) : « v intr et tr, caqueter, babiller ; divulguer » TdF

caquetariá nf, cf Ubaud Dicort : « caqueterie » TdF

caquetatge nm, cf Ubaud Dicort : « caquetage » TdF

caqueton nm, cf Ubaud Dicort : « petit caquet » TdF

caquexia : fasa terminala d'unas afeccions cronicas caracterizada per un amagriment prigond, per l'astenia, l'anemia, lo tressecament de la pèl que ven rugosa e d'una color plombada.