|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
caponada nf : poton a una vendemiaira en li espotissent sus la boca lo rasim qu'a oblidat de copar (v. Laus) ; « chaponnage » (Laus). caponador, -doira adj : en atge (R. III, 235) d'èsser castrat, -a, « …en parlant d’un jeune coq » (Azaïs). caponalha nf sing : los capons en general ; los paurucs, las paurugas. caponar (v. tr. e intr.) : castrar un pol ; se laissar dominar ; racar ; sucombir. (v. TdF) caponariá nf, cf Ubaud Dicort : « trait de capon,
lâcheté, action sordide ; friponnerie,
polissonnerie » TdF caponàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand lâche, coquine
fieffée, scélérat, ate » TdF caponàs de sòrt ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : « sorte
d’imprécation » TdF jos ‘capounas‘ caponat, -ada adj : dominat, -ada, « chaponné, châtré, ée » TdF ‘jos ‘capouna’. caponatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de chaponner ou de caponner » TdF ‘capounage’ caponejar (v. intr.) : far pròva de coardiá (v. Alibert) ; gandalhejar ; « friponner, polissonner, vagabonder » TdF. caponèl nm, cf Ubaud Dicort :
« chaponneau, petit chapon, v. polastre » (v. TdF) caponet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« coquinet, -ette » (Brun Glossari Oc-Fr) caponitge nm / caponariá (v. caponariá) :
coardiá, « caractère du
lâche, du fripon » TdF
‘capounige’. caponòt, -a nm, cf Ubaud Dicort : « friponneau, jeune
effrontée, petit libertin, petite friponne » TdF capoquièr ~ kapokièr nm, cf Ubaud Dicort : « kapokier ;
fromager » (Sèrras-Ess.) caporal nm : responsable militar pus mendre. caporalisme : regim politic militar. caporalizar (v. tr.) : militarizar. caporalizat, -ada : militarizat, -ada. caporna nf, cf Ubaud Dicort :
« tête » (v. Alibert) capòt 1 nm : capairon de capa de pastre ; capòta ; mantèl ; partida mobila d'una carroçariá d'autò que cobrís lo motor. « capòt » 2 ( fr.) : v. quinaud. capòta : mantèl de soldat ; mena de capèl de femna ; cobèrta de veitura descapotabla ; condòm. capotada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de capoter » (v. Palay ‘capoutade
1’) capotar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, relever la capote d’une voiture ; donner
des coups sur la tête, tapoter, v. calotar » (v. TdF) ;
« capoter (syn. cabussar) » (v. Basic) capotatge nm, cf Ubaud Dicort :
« soufflet ou capote d’une voiture » TdF capote nm (cast.) (abs. Dicort) : capa granda que lo torero (cast.) brandís davant lo taure a la debuta de la corrida (cast.) capotet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chapeau de femme » TdF cap-pelat (v. p. 20, N.B. 2) [cappelat], -ada adj e n (De confondre pas amb capelat.) / cap--plomat, -ada (abs. Dicort ; v. capplumat) : « chauve, en Languedoc » (v. TdF jos ‘cap-pelat’), clòscaplumat, -ada. Femna cap-pelada. cap-pelut, -uda (v. p. 20, N.B. 2) (abs. Dicort)
(De confondre pas amb capelut.) : cobèrt d'un brave pel, d'un pel
espés. capperdut, -uda adj e n, cf Ubaud Dicort : « fol, -le,
dément » (Palay)’ cap-pèrga [cappèrga] nf (arc.) : gimbla de flagèl. capplegar v, cf Ubaud Dicort :
« ployer le bout ; baisser la tête » (Palay) cap-plumat [capplumat], -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « chauve, en Languedoc » (v. TdF jos ‘cap-pelat’), cap-pelat, -ada. v. cap-pelat. Teniam pas que de polalha cap-plumadas. cappont nm, cf Ubaud Dicort :
« tête de pont ; bout d’échafaudage, de
pièce d’échafaudage » (Palay) cappontar v, cf Ubaud Dicort :
« (terme de charpentier) placer et attacher les
pièces d’un échafaudage » (v.
Palay) cappremsat nm, cf Ubaud Dicort :
« fromage de cochon » TdF ‘cap-pressat’ capprene (se) v pron (v. Ubaud Dicort) :
« se prendre la tête ; devenir malade de la
tête »
(Palay) capprés, -esa adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la
tête prise par le mal ; qui a un bout pris,
engagé » (Palay) capquilhar v, cf Ubaud Dicort :
« lever, dresser, porter haut la tête ; dresser quelque
chose sur un bout » (Palay) capquilhar (se) v pron : « se redresser, se
rebiffer »
(Palay) capra nf, cf Ubaud Dicort :
« câpre, bouton de la fleur du câprier » TdF jos ‘tapero’. (v. tapera) capràs, -asa adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a la tête rasée » (L. 66) capredactor nm (v. jos redactor) : « rédacteur
en chef » (Rapin
, Per Noste) caprici nm : lunada / tintaina / bordescada / campissada. capriciar (v. intr.)
(abs. Dicort e TdF) : far un caprici,
« s’entêter » (Alibert). (v. çai jos) capriciar (se) / s'encapriciar v pron, cf Ubaud Dicort : « prendre du caprice, s’entêter » (v. TdF e. Azaïs), s'encanissar per far quicòm. capriciós, -osa : ideós, -osa ; bordescós, -osa. capriciosament : d'un biais capriciós. capriciosàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) :
« qui a des caprices bêtes, sans raison » (v.
Palay) capricioset, -eta adj e n (v. Ubaud Dicort) : « un peu capricieux, petite
capricieuse » TdF capricòrn [capricòrne] nm : signe del zodiac ; banard (Cerambyx cerdo) caprièr nm, cf Ubaud Dicort :
v. taperièr. (v. TdF jos ‘taperié’) caprodèla nf : ròda pichonèla. caprodelar (v. tr. e intr.) : rodelar sus de caprodèlas. (v. TdF ‘cap-roudela’) cap roge [caproge] nm (plt.) : cabassuda (l.p.) (Centaurea jacea) capron nm, cf Ubaud Dicort :
« étrave d’un navire, v. capion » TdF cap ros [caprós] nm (plt.) : cap rosset. (Lotus corniculatus) (v. TdF ‘cap-rous’) cap rosa [capròsa (v. Ubaud Dicort e Alibert)] (f.) : rosèla (Papaver Rhas) caprosset nm, cf Ubaud Dicort (v. caprós) : « lotier » (v.
Alibert) capse (f.) (R. II, 273) (abs. Dicort) : caissa de relíquias. (v. caissa) capsec, -a (adj. e subs. m.) : qu'a lo cap tressecat ; bolet ; boton de pèl que vina pas ; pibol del cap tressecat. cap sens uèlhs [cap-sens-uèlhs nm (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : naduèlh (Anguis fragilis) capsicum (lat.) (abs. Dicort) : nom generic de la pebrina (Capsicum annuum) ; (Capsucum frutescens) capsòl nm (R. II, 321) (arc.) : ancian drech de capitacion ; « aire à battre ; fête marquant la fin du battage ; droit payé par l’exploitant d’une carrière » (Alibert). capsula (R. II, 273) : envolopa d'un organ (med.) ; mena de tap de matèria plastica o de metal ; envolopa solubla d'unes medicaments ; pichon veïcul espacial recuperable. Capsula articulara. Capsula espaciala. capsular 1 (v. tr.) : revestir d'una capsula. capsular 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (anat, vég.) capsulaire » (Per Noste, Laus) capsulat, -ada : revestit, -ida d'una capsula fibrosa. Tumor capsulada. capsulatge nm, cf Ubaud Dicort :
« capsulage » (Per Noste) capsulectomia : reseccion parciala d'una capsula articulara. capsuliti (f.) : inflamacion de la capsula de Tenon (med.) CAPSULO- : forma prefixada del latin capsula
(capsula) capsuloplastia : refeccion (R. III, 273) d'una capsula articulara. capsulorrafia : sutura d'un plec vertical de la capsula articulara de l'espatla. capsulotomia : incision d'una capsula articulara. capsús adv, cf Ubaud Dicort :
« fort au-dessus, en haut, en amont, vers la montagne, v. amont,
ailamont. Capsús
est
l’opposé de capval » (v. TdF ‘cap-sus’) captacion nf, cf Ubaud Dicort :
« captation » TdF captaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « captateur,
captatrice » TdF captal nm, cf Ubaud Dicort :
« personnage marquant, homme riche, matador ; aristocrate,
fléau du peuple, en mauvaise part ; captal, titre que prenaient
les chefs des plus illustres maisons d’Aquitaine ; chas
d’une aiguille ; cheptel » TdF jos ‘catau’ captalat nm, cf Ubaud Dicort :
« gouvernement » (L. 66) ; « Captalat
de Buch, ancien pays de Guienne qui avait pour capitale La Teste de Buch, v. captal » TdF ‘catalat’ captalessa nf, cf Ubaud Dicort :
« femme d’un captal, captalesse (vieux) » TdF ‘catalesso’ captalièr nm, cf Ubaud Dicort : v. capitalièr.
(v. TdF ‘captalié’) captar (v. tr.) (R. II, 274) : obténer quicòm fraudulentament (R. VI, 294) ; mestrejar una sorga (una font). Captar un testament, un eretatge. Captar una font. captatge nm, cf Ubaud Dicort :
« captage » (Laus) captator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « (dr.) captateur,
-trice » (Laus) captatòri, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (dr.)
captatoire »
(Laus) |
|
captenedor, -doira n, cf Ubaud Dicort : « mainteneur,
défenseur » (L. 66) captenement nm, cf Ubaud Dicort :
« (aussi au pluriel) conduite, manière d’agir,
contenance » (L. 66) captenença nf (R. II, 328) : comportament, « port de tête, maintien, conduite, gouvernement (vieux) » TdF ‘cap-tenènço’. capténer (v. intr. e tr.) (R. II, 328) / captenir [veire capténer, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : téner cap a ; manténer, « soutenir, défendre, v. aparar ; contenir, arrêter, v. reténer », reténer. (v. TdF ‘cap-teni’) capténer (se) v pron : « se contenir, se maîtriser » TdF jos ‘cap-teni’ captengut, -uda part pas e
adj, cf Ubaud Dicort : (v. capténer) captimon nm, cf Ubaud Dicort :
« faux timon, pièce mobile figurant
l’extrémité d’un timon et qu’on rattache au
joug de la paire de bêtes de trait qui tire devant celle qui est
attelée au timon » (Palay) captirar v, cf Ubaud Dicort :
« s’éloigner » (Carrasco) captiu, -iva adj e n (R. II, 275) : prisonièr. captivar (v. tr.) (R. II, 274) (abs. Dicort) : apassionar ; « captiver, v. entortilhar » (v. TdF jos ‘cativa’). captivar (se) (abs. Dicort e TdF) : s'apassionar. captivat, -ada (abs. Dicort) : apassionat, -ada, « captivé, ée » (v. TdF jos ‘cativa’). captivitat nf (R. II, 274) : condicion de q.q. de captiu. captondut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête
tondue » (L. 66) cap tòrta [captòrta] nf (plt.) : violeta (Viola odorata) ; (V. silvestris) captraire (v. tr.) : avencir, « venir à bout (vieux) » ; soscar, romiar (s.f.) (v. TdF ‘cap-traire’) captrencat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête
coupée » (L. 66) captura (R. II, 274) : accion o resulta de capturar. capturar (v. tr.) : far prisonièr, -ièira. capucha [ ~ capocha] nf, cf Ubaud Dicort : capairon (partida d'un vestit facha per se cobrir lo cap) ; tufa de pel ; cap. (v. TdF jos ‘capoucho’) capuchador nm, cf Ubaud Dicort :
v. capusador. (v. TdF jos ‘capusadou’) capuchat [~ capochat], -ada adj : qu'a una tufa de pel. capucheta ~ capocheta nf, cf Ubaud Dicort : « cupule du gland » TdF ‘capoucheto’ capuchin [ ~ capochin] nm : mena de religiós ; flambador. Metiam lo cunh de lard dins lo capuchin roge-blanc. capuchina [ ~ capochina] nf : « capucine, v. menoreta ; plante
d’ornement ; mansarde, petit appartement sous les toits ; t. d’arquebusier, anneau de
fer » ; legums
cuèches amb d'òli. (v. TdF ‘capouchino’) Aquò’s
la capochina de tot, c’est le
comble. (v. TdF suppl) capuchinada ~ capochinada nf, cf Ubaud Dicort : « hochement de tête que
faisaient, pour la découvrir, ceux qui portaient capuchon ;
capucinade, sermon ennuyeux » TdF ‘capouchinado’ capuchinariá ~ capochinariá nf, cf Ubaud Dicort : « bigoterie,
hypocrisie » TdF ‘capouchinarié’ capuchinàs ~ capochinàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros capucin, vilain
capucin » TdF capuchon [ ~ capochon] nm : capucha pichona. capuchonàs ~ capochonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros capuchon, vilain
capuchon » TdF capudèla : mena de cofadura ; partida de l'amni que cobrís, de còps, lo cap dels novèls nascuts. capuditge : testardariá / testudariá capula / capurla [e derivats, veire capula, cf Ubaud Dicort] nf : bonet de calicòt pels nenons que l'òm bateja. capulada / capurlada [veire capulada] nf : mena de calandra tufada (aucèl) capulat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« huppé, ée, v. capelut 2 » (v. TdF) capulet nm, cf Ubaud Dicort :
« sorte de capote en drap portée par les femmes,
capuchon » (v. TdF) capurlat [veire capulat], -ada adj / capussat, -ada (abs. Dicort) : qu'a una tufa sul cap. capús 1 [veire cabús, cf Ubaud Dicort], -ussa (adj.) : qu'a un cap gròs ; pomat, -ada. Caulet capús : caulet pomat. capús 2 (subs. m.) : soquet ; clapador. capusador nm : talhièr de fustièr ; banc de fustièr ; soquet per trabalhar lo fust ; cotelàs ; capmartèl. capusaire, -aira [~ -airitz] n : persona que trabalha lo
fust ; « barguigneur,
indécis, qui passe son temps à faire des riens » (v.
TdF). capusament nm, cf Ubaud Dicort :
« dégauchissement, équarrissage » TdF capusar (v. tr.) : fustejar ; pigassar ; chaplar ; engaubiar ; menusar ; magencar. capusariá : talhièr de fustièr / capusador. capusatge : accion de trabalhar lo fust. (v. TdF ‘capusage’) capusejaire nm, cf Ubaud Dicort :
« celui qui s’amuse à menuiser » TdF capusejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, menuiser en petit » TdF capusilha nf, cf Ubaud Dicort :
« copeau de la hache, débris de bois coupé,
morceau » TdF ‘capusiho’ capusilhas nf pl : esteletas de fust fachas per la pigassa. (v. çai sus) capussa nf, cf Ubaud Dicort :
v. capucha. (v. TdF jos ‘capoucho’) capussat, -ada (abs. Dicort) : qu'a una tufa sul cap
; notabilitat. (v. capuchat (v. TdF jos ‘capoucha’)) Los capussats (l.p.) : las notabilitats. caput, -uda : testut, -uda. Caput coma un ase. Caput coma tanc de garric. capval 1 (lo -)
[o nf] : l'açaval /
çò a capval, « capval est l’opposé de capsús »
(v. TdF jos ‘cap-bal’). Al capval,
au fond, dans
l’abîme. (v.
Ubaud Dicort e TdF) Èsser
de la capval (loc v), être du bas
côté ; pencher. (v. Ubaud Dicort e TdF) capval 2 adv, cf Ubaud Dicort :
« en bas, vers le bas, de haut en bas »
TdF jos ‘cap-bal’ capval (a -) (adv.) : cap enbàs ; cap aval. Cordàvem pas jamai las carretas a capval. capval 3 prep, cf Ubaud Dicort :
« sous, dessous » TdF ‘cap-bal’, « au fond de » (Alibert). capvalat nm : rasa (fossat entremièg doas proprietats en penda) capvalièira nf, cf Ubaud Dicort : v. capvalat. (v. TdF jos ‘cap-valat) capvan, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a la tête vaine, frivole » (L. 66) capvariar v, cf Ubaud Dicort :
« déraisonner, perdre le sens, divaguer » (Palay
‘cap-barià’) capvariar (se) v pron : « perdre la
tête »
(Palay) capvariat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « insensé, fou, qui
divague » (Palay) capvèrga nm (Alibert) o nf ?, cf Ubaud Dicort (arc.) : batolha de flagèl. cap vinós [capvinós] nm : berigola (mena de campairòl) capvirada nf, cf Ubaud Dicort :
« extrémité d’un champ, où tournent les
bœufs, v. cance » TdF ‘cap-virado’ capvirar (v. tr. e intr.) : metre çò de dessús dejós ; abocar (carreta) ; tresvirar (nau) Capvirar una saca, un ferrat, un carri... capvirat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a la
tête tournée, renversé, détraqué,
écervelée, ée » TdF ‘cap-vira’ Es un capvirat, c’est une tête à l’envers. (v. TdF) capviròl nm / capviròla nf, cf Ubaud Dicort : v. cabiròla. capvirolar (v. tr. e intr.) : capbordelar ;
cabussar. (v. cabirolar) Capvirolàvem de l'ennaut del talus fins a l'enbàs. capviroleta nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
capviròla) capvuèg, -uèja adj : bufèc, -a « ... à un bout » (en parlant d'una castanha) (v. TdF ‘cap-vuège’) caquectic, -a adj : que patís de caquexia ; relatiu, -iva a la caquexia. ça que la 1(conj. advers.) (Alibert Gram p. 244) [ o
çaquelà ?] , cf Ubaud Dicort
(conj.) : pr'aquò / pasmens / ni per tot. [Basic : çaquelà] ça que la 2 (loc. adv.) (Alibert Gram p. 214) [ o çaquelà (adv.) ?] , cf Ubaud Dicort : ni per tot ; de tot biais. [Basic : çaquelà] Se vos plai e mai ça que la : qu'aquò vos agrade o pas. caquet nm (v. Ubaud Dicort e L. 66) : « caquet » TdF caquetaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort : « caqueteur,
euse » TdF caquetar v (v. Ubaud Dicort e L. 66) : « v intr et tr, caqueter, babiller ; divulguer » TdF caquetariá
nf, cf Ubaud Dicort :
« caqueterie » TdF caquetatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« caquetage » TdF caqueton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit caquet » TdF caquexia : fasa terminala d'unas afeccions cronicas caracterizada per un amagriment prigond, per l'astenia, l'anemia, lo tressecament de la pèl que ven rugosa e d'una color plombada. |
|
|
|
|
|
|