|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
capifòl [veire cabifòl, cf Ubaud Dicort] / cabifòl [, -a adj e n } : destimborlat, -ada ; foligaud, -a. capil nm : capial. v. pus naut. capilar (v. tr.) : acabar una paret en pinhon. capillar 1, -a adj, cf Ubaud Dicort (R. II, 323) : relatiu al pel ; que revèrta un pel. Locion capillara. Un vaissèl capillar. capillar 2 (subs. m.) (v. çai sus) : vaissèl fin coma un fial (fil) ; capillar 3 (subs. m.) (plt.) (abs. Dicort) : nom comun de qualques menas de
falguièiras. Capillar de Montpelhièr (Adiantium capillus
veneris) Capillar de Canadà (Adiantium pedatum) Aspleni (autras
menas de falguièiras) (Adiantium nigrum)... (v. capillara) capillara (feuse) nf, cf Ubaud Dicort :
« capillaire, plante ; doradille polytric,
plante » TdF ‘capilàri
2’. (v. çai sus) capillarament : per capillaritat. capillarimètre : aparelh per mesurar las fòrças capillaras. capillariòsi (f.) : malautiá amodada per un vèrm filifòrme dins lo tub digestiu de la polalha. capillaritat nf : estat d'un vaissèl capillar ; ensemble de las proprietats dels tubs capillars. capillariti (f.) : afeccion dels vaissèls capillars. capillaroscopia : examèn al microscòpi de la circulacion capillara. CAPILLI- : forma prefixada del latin capillus, -i (pel) capillicultor : tèrme sabentàs e pedantàs per perruquièr. capillicultura : suènhs del pel. capilorda : cabiròla ; candeleta mancada. capilotada nf, cf Ubaud Dicort :
« capilotade » (v.TdF) capinhada [veire carpinada] nf : peltirada ; picanhada. capinhaire [veire carpinaire], -aira n : picanhaire, -a ; tissós, -osa ; querelós, -osa. capinhar [e derivats, veire carpinar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : peltirar ; picanhar ; picanhejar ; cercar bregas / querelar. capinhar(se) [veire carpinar (se)] : t. a. çaisús. capinhejar [veire carpinejar] (v. tr.) : picanhejar / quitar pas de picanhar. capinhejar [veire carpinejar] (se) v pron : frequentatiu de se capinhar. capinhièr, -ièira (abs. Dicort) / capinhós [veire carpinós], -osa adj : doblets de picanhaire, -a. capiòl 1, -a n, cf Ubaud Dicort :
« chef, chef d’atelier, directeur, v. baile,
capolièr ; poche
d’une cape de berger, v. capon 3 » (v. TdF jos ‘capo 2’) capiòl
2 nm : v. capial , cf Ubaud Dicort. capion nm, cf Ubaud Dicort :
« panetière, besace de berger ; t. de marine,
peau qu’on met sur la proue pour la garantir de l’eau ;
allonge d’écubier ; étrave ou étambot
d’un navire » TdF capir (v. tr.) : comprene ; sasir ; s'apoderar / s'emparar. capiscoa (adv.) : al senscontra. capiscòl nm (non preconizat Dicort), -a : v. cabiscòl, -a. capisson nm, cf Ubaud Dicort :
« petite tête » (Alibert) capitacion nf, cf Ubaud Dicort :
« capitation » (v. TdF) capitada nf (Laus, Basic ; abs. Dicort) : abaliment. (v. reüssida) Foguèt una brava capitada. capital 1, -a (adj. e subs.) : essencial, -a ; principal, -a ; capital 2 (subs. m.) : fons de riquesa acomolada ; cabal ; bens o argent. capitala nf : vila màger d'un país o d'una region ; « lettre capitale » TdF. capitalament (abs. Dicort) : essencialament. capitalièr nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -ièira : cabalièr,
-ièira v. cabal e cabalièr ; gasalhièr /
gasalhan ;
« débiteur, v. debitor » (v. TdF ‘capitalié’). capitalisme : sistèma economic basat sul capital ; ensemble, poder, influéncia dels capitalistas. capitalista adj e n (m. e f.) : persona qu'a un capital e lo fa trabalhar. capitalizable, -bla : que pòt èsser capitalizat, -ada. capitalizacion : accion e resulta de capitalizar. capitalizar (v. tr. e intr.) : convertir una valor en capital ; acomolar un capital. capitalòta nf, cf Ubaud Dicort : « petite capitale » TdF capitan nm, cf Ubaud Dicort :
v. capitani. (v. TdF jos ‘capitàni’) capitana nf, cf Ubaud Dicort :
« capitane, galère capitane ; nom qu’on donne
aux vaches qui ont l’air fier et déterminé » TdF capitanariá : condicion, dignitat, carga de capitani ; jurisdiccion d'un capitani de pòrt ; edifici que i son las oficinas d'un capitani o d'una capitània. capitanat nm / capitanatge (v. capitanatge) : carga de capitani. capitanatge nm : « dignité ou
cortège du Capitaine de ville » (v. TdF ‘capitanage’) capitanessa nf : « capitanesse, femme qui marche en tête » ; femna de capitani. (v. TdF) capitani nm, capitània (abs. Dicort ; v. capitanessa) : persona que mena un cèrt nombre de personas (armada), de jogaires (equipa d'espòrt o autra) capitaniá nf, cf Ubaud Dicort : « grade de capitaine, charge
de capitaine »
(Alibert ; v. L. 65) capitanòt nm, cf Ubaud Dicort : (v. capitani ) capitar (v. tr. e intr.) : abalir (menar a bona fin) « rencontrer, réussir bien ou
mal » ; devinar ; encontrar ; arribar a punt. (v. TdF ‘capita’) Ai ben capitat, j’ai réussi. As mal capitat, tu as mal rencontré. Aquò’s
capitat,
c’est avoir de la chance.
(v. TdF) capitar (se) : s'encontrar. Se capitèt que... : s'endevenguèt / s'encontrèt que... capitat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« entêtement, v. testarditge » (v. TdF) capitat 2, -ada adj : testut, -uda. (v. Alibert) capitat 3, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rencontré, ée,
réussi, ie » TdF jos
‘capita’ capitat 4, -ada (bot., en tèsta redonda) adj, cf Ubaud Dicort :
« capité, -e »
(Per Noste) capitèl : partida superiora d'una colomna ; coberton. capitèla : cabanon de vinha ; abric rustic. capitelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« ensemble des chapiteaux » TdF’ capitol (v. TdF ‘capitoul’) [capítol 1 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nm : municipalitat de Tolosa ; magistrat municipal tolosan. capítol 2 nm : amassada de religioses o de canonges ; division de libre ; bòrda de flor compausada ; « ferme d’un chapitre » (Alibert). capitolat nm : dignitat, carga de capítol municipal. capitolejar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, ranger par chapitres » (L. 65) capitolessa : femna de capítol municipal. (v. TdF) Capitòli : una truca de Roma ; ostal de comuna de Tolosa. (v. TdF) capitolièr
nm, cf Ubaud Dicort :
« membre du conseil municipal (à Toulouse) » (L. 65) capitolin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« capitolin, ine » (v. TdF) capiton nm, cf Ubaud Dicort :
« capiton, soie grossière » TdF’ capitonar (v. tr.) : emborrar ; flocar. capitonat, -ada : emborrat, -ada ; flocat, -ada. capitonatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« capitonnage » (Per Noste) capitós,
osa adj, cf Ubaud Dicort :
« capiteux, euse » TdF |
|
capitul nm :
« capitule » (Ubaud Lexic de botanica, p. 7) capitulacion
nf, cf Ubaud Dicort :
« capitulation, v. tractat » (v. TdF)
capitulaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui capitule » TdF capitulant, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« capitulant, ante, qui a voix au chapitre » TdF capitular 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« capitulaire, appartenant au chapitre » TdF ‘capitulari’ capitular 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« ordonnance » TdF jos ‘capitulari’ capitular 3 (v. intr.) : quitar, plegar de resistir. capitulat nm (arc.) (abs. Dicort) : capitulacion,
« convention » (v. L. 65). (v. convencion) capiura nf, cf Ubaud Dicort :
« fil qui attache les écheveaux de soie » TdF capjós adv, cf Ubaud Dicort :
« en descendant » (L.
65) caplamont [veire cap amont, cf Ubaud Dicort] loc adv : cap amont / a capmont. caplat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« pièce de bois sur la rive d’un toit ; double
cale sur le bord d’un toit » (v. Alibert)’ caplat 2, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « large de
tête » (Palay), « épithète qu’on
donne à certains bœufs ou vaches » TdF jos ‘cablat caplata nf : lata / timon de carri o de carreta ; « chanlatte » (Alibert e L. 65). caplatièr nm : cima de cabiron que despassa d'una teulada ; doèla que los teules i son pausats dessús. caplaton nm (arc.) : cima de lata per batre lo cerealum ; « engin de pêche » TdF ‘cap-latoun’. cap l'aval [veire cap aval, cf Ubaud Dicort] loc adv : cap aval / a capval. caplèu nm : airal elevat ; bascula. Far
caplèu, basculer. (Alibert) capleugièr, -ièira adj e n : esterlucat, -ada. caplèva nf : levador de potz a bascula ; fòssa de potz a bascula, « ... pour capturer les loups et les renards » (Alibert). caplevar (v. tr. e intr.) : bascular ; far caplèu ; far compés. caplevat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a la tête levée ; éventé,
ée, étourdi, ie » TdF jos ‘cap-leva’ capleveta : balançador / balançadoira. capli-caplèu / capli-caplèva nm, cf Ubaud Dicort : « Far capli-caplèu,
faire bascule, jouer à la branloire » (v. TdF jos ‘cap-lèvo’) caplís, -lissa adj, cf Ubaud Dicort : « tête lisse,
unie » (Palay) caplissar, cf Ubaud Dicort : « unir une
tête, un bout, aiguiser » (Palay) capliure nm, cf Ubaud Dicort :
« ancien impôt, droit d’un sou par livre ; espèce de poire » (Palay) caplòc [capluòc (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cap-liò’)] nm : vila màger d'un departament o d'un canton. caplòra 1
(la -) (abs. Dicort) : la capval /
çò acaval. Sègre la caplòra : s'abandonar a capval (s. p. e s. f.) « Segrai pas mai la caplòra » (Poèma de J.B. La vida, 6) caplòra 2 (adv.) (abs. Dicort) : capval. (v. cap fòra) A caplòra : a capval. capluòc nm : v. caplòc. capmaçar (v. tr.) : assucar. capmalh : vestit de canonge o d'evesque ; vestit de femna. capmanat, -ada : qu'a lo cap poirit (arbre, planta...) capmartèl nm : maçonariá per manténer lo cap d'una martelièira ; « clou à grosse tête ; têtard ; terre en forme de hache ; cormoran » (Alibert). capmàs : bòria / bòrda. capmasada : masada (ensemble de bòrias que son pas vilatge) capmasieiralha nf sing (pej.) : los borièrs / los bordièrs. capmasièr, -ièira n : borièr, -ièira / bordièr, -ièira. capmatràs : tija de martelièira. capmèstre nm, -tra : responsable, -a màger. capmòl : cep. (Boletus edulis) capmont 1 (lo -) nm : l'ennaut / lo capnaut / çò capnaut. capmont 2 (a -) loc adv, cf
Ubaud Dicort : v. çai sus capmontar v, cf Ubaud Dicort :
« monter la tête » (Palay) capmòri, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : qu'a lo tornís ; nèci, nècia. capmòro nm, cf Ubaud Dicort :
« tête de Maure ; homme très brun ;
espèce de petit cèpe à tête très
foncée » (Palay ‘cap-moùrou) capmoton nm, cf Ubaud Dicort :
« bélier de bois et de fer ; espèce de
moufle » (Palay) capnaut (lo -) : l'ennaut / lo capmont / çò cap ennaut. cap negre (f.) [capnegre nm ~ capnegra nf, cf Ubaud Dicort] : boscarida capnegra (Motacilla atricapilla) ; mesenga carbonièira (Parus ater) (v. TdF jos ‘cap-negre’) capnud, -a adj : sens capèl. Òme capnud. Femna capnuda. capòc ~
kapòc nm, cf Ubaud Dicort :
« kapok » (Sèrras-Ess.) capocha nf : v. capucha. capochador ~capuchador
nm, cf Ubaud Dicort : v. capuchador. capochat, -ada adj : v. capuchat. capocheta nf :
v. capucheta. capochin nm : v. capuchin. capochina nf : v. capuchina. capochinada
nf : v. capuchinada. capochinariá nf : v. capuchinariá. capochinàs
nm : v. capuchinàs. capochon nm : v. capuchon. capochonàs nm :
v. capuchonàs. capoire nm, cf Ubaud Dicort :
« marteau à battre la faux » TdF capolada : chapladissa ; massacre. capoladoira : aplech per chaplar, per atrocelar. capolaire, -aira : persona qu'achiqueta, qu'atrocèla. capolar (v. tr. ) : atrocelar / abocinar /
achiquetar. capolat, -ada : t. a. çaisús capolha nf, cf Ubaud Dicort :
« têtard, arbre rabattu, dont on a coupé toutes les
branches » TdF ‘capouio’ capolièira nf : boca mèstra de filat a la sortida d'una bordiga ; espandida de filat a l'intrada d'una bordiga. capolièr nm, -ièira : responsable d'una còla de trabalhadors ; « président, coryphée, v. cap de jovent » ; cabiscòl, -a dels felibres, « grand-maître de l’association du Félibrige » (v. TdF). capolon nm : tròç ; copon ; bocin ; brisadís. capon 1 nm / caponèl nm : cap pichonèl. capon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, capon, crochet à lever l’ancre
(esp. capon) » TdF ‘capoun 2’ capon 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« besace de berger cousue à la cape ; palier
d’un escalier » TdF ‘capoun 3’ capon 4 nm :
polastre castrat per fin de l'engraissar ;
« croûte de pain frottée d’ail qu’on met
dans la salade » ; pauruc, -uga ;
« fripon, polisson, gueux, coquin, vaurien ». (v. TdF ‘capoun’ 1) Lo
vòl del capon, le vol du chapon,
les terres les plus rapprochées de la ferme. (v. TdF) capon de gòi ! / capon de
sòrt ! loc interj, cf Ubaud Dicort :
« sortes de juron familiers » TdF jos ‘capoun 1’ capon de mar : bernadàs / butòr. v. butor. capon de sòrt ! loc interj :
v. capon de gòi ! capon fèr : nom de diferentas menas d'aucelasses : (Vultur percnopterus) ; (V. leucocephalus) ; (V. stercorarius) capon galhon [capon-galhon] nm : polastre mièg castrat. capon gardian : corliu (mena d'aucèl) capon jaune : mena de peis (Scorpena lutea) capona nf, cf Ubaud Dicort :
« coquine, gueuse, polissonne » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|