capciosament (R. II, 274) : d'un biais enganaire.

Questionar capciosament.

capclin, -a adj (v. bas de p. 19) : del cap clinat, « qui va la tête baissée » (L. 64).

Un òme capclin.

Una femna capclina.

capcoat [, -ada] (adj. e subs.) : caganís / cagatrauc ; cabdèt ; darrièr nascut / cachanís.

capcoissin : aurelhièr / coissinièira ; traversièr.

capçon : ferret d'agulheta, de correjon ; clavèl de baudufa ; cima d'aluqueta ; enquadrament.

capçonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ferrer une aiguillette, un lacet » TdF ‘cassouna’

capcorbe, -ba adj, cf Ubaud Dicort : « qui va la tête courbée » (L. 64)

capcobèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la tête couverte » (L. 64)

capcort, -a adj, cf Ubaud Dicort : « étêté, ée, décoiffé » (Palay ‘cap-curt’)

capcurat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « se dit d’un épi maigre, avorté ; s’applique aussi aux personnes : tête vide, sans cervelle » (Palay)

capdalièr nm, cf Ubaud Dicort : « chef, capitaine » (L. 64)

capdavantejar v, cf Ubaud Dicort : « aller en avant ; être devant, le premier ; conduire, mener » (Palay)

capdavantièr, -ièira : que camina davant, « adj e n, devancier, -ère ; celui, celle qui arrive en tête, qui conduit » (Palay). (v. TdF ‘cap--davantié’)

capdèl 1 nm, -a : capmèstre, -a ;

capdèl 2 nm : pelòta ; peloton.

capdelar 1 (v. tr. e intr.) : bailejar. (v. TdF ‘cadela 2’ e L. 64) ;

capdelar 2 (v. tr. e intr.) (Alibert) : metre en pelòta ; juntar al jo la cima de la julha

Capdenac : nom de vila de Roergue (Occitània)

capdenal adj f, cf Ubaud Dicort : « Coblas capdenals : des strophes dans lesquelles un même mot, ou plusieurs, une même phrase est répétée au commencement de chaque vers ou de chaque strophe »  (L. 65)

capdescobèrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « nu-tête » (L. 65)

capdrech, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui tient la tête droite »(L. 65)

capdreiçar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « relever, lever avec le bout en l’air ; redresser, ériger » (Palay)

capejada nf, cf Ubaud Dicort : « filet de pêche fixé sur des perches, usité dans les étangs » TdF suppl

Capejada cèga, filet à mailles serrées. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Capejada clara, filet à mailles larges. (v. Ubaud Dicort e TdF)

capejadís, capejadissa (los 2, abs. Dicort e TdF) : accion de capejar. (v. capejament)

capejaire, -aira n : persona que vòl véser sens èsser vista ; persona qu'avança lo cap per agachar sens èsser vista « celui qui montre un peu la tête » (v. Alibert) ; persona que capeja abans de s'endormir ; « adj e n, celui, celle qui menace de la tête ; celui qui va de cap en cap, caboteur » (v. TdF).

capejament nm / capejadís (v. capejadís) : accion d'avançar lo cap per agachar sens èsser vist ; « action de menacer de la tête, hochement de tête » TdF ; accion de capejar abans de s'endormir, « balancement de la tête de quelqu’un qui dort » (Alibert).

capejar (v. intr.) : remenar lo cap d'un band de l'autre ; remenar lo cap de naut en bas ; « hocher la tête en dormant ; menacer de la tête » (v. TdF).

Capejar que òc.

Capejar que non.

capèl (t. a.) : çò que cobrís lo cap ; cima en general ; abanspropaus ; calomnia...

capèl-decalitre : capèl que revèrta un decalitre.

capèla 1 nf : capèl de palha alalarg ;

capèla 2 nf : lòc de culte dins una comunitat, un ospici, una preson ; orador / oratòri ; vòuta de forn ; marèla (jòc) ; recanton d'un molin d'òli que i se tròba lo truèlh ; capucha de molin de vent ; esteleta de rabòt ; cortina negra davant la pòrta d'un defuntat ; amassada de personas clavadas entre elas.

capelada nf : còp de capèl per saludar ; contengut d'un capèl ; teulada d'ostal o de molin de vent ; tuta ; capelet de cuèr de flagèl. (v. TdF ‘capelado’)

Me faguèt una capelada, mas s'arrestèt pas.

capelaire 1, -aira n (abs. TdF) : persona que fa o que vend de capèls. (v. capelièr)

capelaire 2 [, -aira] n : « celui, celle qui couvre, couvreur, v. acaptaire », obrièr que cobrís un ostal. (v. TdF ‘capelaire’)

capelan : prèire encargat del servici d'una capèla ; manhan crebat de malautiá ; domaisèla (insècte) ; mena de campairòl ; mena de pera ; mena d'aucèl ; pesolh ; diferentas menas de peisses de mar (Gadus minutus) ; (G. mustela) ; (Blennius tripteronotus) ; mena de molusc (Cardium glaucum) ; mena de planta (Muscari ) ; safran bastard (plt.) (Carthamus tinctorius)

capelanalha nf sing (pej.) : l'ensemble dels capelans. (v. TdF jos ‘capelanaio’)

capelanàs nm, cf Ubaud Dicort : « prêtre de haute taille, gros curé ; mauvais prêtre » TdF

capelanet nm, cf Ubaud Dicort : « petit prêtre, petit capelan, v. abaton » (v. TdF)

capelaniá nf : dignitat de capelan ;« presbytère » TdF ‘capelanié 2’ ; benefici de capelan.

capelanièr nm, cf Ubaud Dicort : « pêcheur de capelans ; marin chargé de semer le capelan comme appât, dans la pêche de la morue » TdF ‘capelanié 1’

capelanilha nf : los capelans en general.

capelanon / capelanòt nm, cf Ubaud Dicort : « prêtre pauvre, capelan, prestolet, v. prestolet » (v. TdF jos ‘capelanot’)

capelar (v. tr.) : cobrir amb un capèl (t. a.) ; tèrme de marina, « capeler, fixer les haubans à la tête des mâts » TdF.

capelar (se) : se cargar un capèl.

capelariá nf, cf Ubaud Dicort : « chapellerie » TdF

capelàs : capèl grand.

capelat 1, -ada (adj. e subs.) : « couvert, erte » TdF jos ‘capela’ ; « huppé » (Alibert) ; capussat, -ada / notabilitat / capelut, -uda (persona que pòrta capèl) ; pairinat, -ada.

capelat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. capelada. (v. TdF jos ‘capelado’)

capelatge : accion de cobrir ; tèrme de marina [v. capelar].

capelejar (v. tr. e intr.) : far de capèls ; quitar pas de saludar d'un còp de capèl.

 

 

capelet nm (v. TdF) : capèl pichon ; « chapelet », la tèrça part del rosari (devocion catolica per meditar suls 15 mistèris de la Maire de Dieu) : cadena de cinc còps dètz gruns enfilats, separats per un grun pus gròs ; lo grun pus gròs es per recitar un pater (lat.), los dètz gruns pichons per recitar dètz ave (lat.) que s'acaban amb un gloria patris (lat.) ;  « chapeau de fleurs ; cupule de gland ; fruit du paliure ; racage (mar.) ; baie de lierre » ; rèst d'alhs, de cebas... (s.f.) ; cordelada ; tumor dels cavals. (Alibert)

capeleta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite chapelle ; niche dans un mur » (v. TdF ‘capeleto 1’)

capeleta 2 nf (plt.) : embonilh de Venus (Umbilicus pendulinus)

capeletaire, -aira n : (sovent pej.) persona que prèga amb un capelet, « nm, patrenôtrier, diseur de patenôtres ; fabricant ou vendeur de chapelets » (v. TdF)

capeletejaire, -aira (pej.) : que ten pregat amb un capelet.

capeletejar (v. intr.) : pregar amb un capelet (sovent pej.)

capelièr, -ièira : persona que fa o que vend de capèls.

capelina : mena de capèl de femna ; mena de còfa.

capelinat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « huppé, ée, v. capelut, capulat » (v. TdF)

capelineta nf, cf Ubaud Dicort : « petite capeline ; liseron des champs, plante, v. correjòla, campaneta » (v. TdF)

capelon nm : capèl pichon, « chapeau d’enfant » TdF.

capelonet nm, cf Ubaud Dicort : « chapeau tout petit » TdF

capelòta nf, cf Ubaud Dicort : v. capeleta 1. (v. TdF jos ‘capeleto’)

capeluda nf, cf Ubaud Dicort : « variété de râle d’eau, à tête huppée ; bourrelet qu’on met sur la tête, v. cabeçana » (v. TdF)

capelussa (abs. Dicort) (pej.) : capelassa.

capelut 1 (tufa) nm, cf Ubaud Dicort : « huppe de cheveux ou de plumes, aigrette, v. plumacho, plumet, tufa » TdF ‘capelut’ ; rasclet (mena d'aucèl) (Rallus aquaticus)

capelut 2, -uda (adj. e subs.) adj, cf Ubaud Dicort : « adj, huppé, ée » (v. TdF ‘capelu’), capussat, -ada / notabilitat ; persona que pòrta capèl ; persona o animal amb una tufa sul cap.

Galina capeluda, poule huppée.

Femna capeluda, femme à coiffure élevée. (v. TdF)

capenjós [cap enjós loc adv, cf Ubaud Dicort] : cap enbàs.

capensús [cap ensùs loc adv, cf Ubaud Dicort] : cap ennaut / a capsús / capsús (L. 66).

CAPES : acronim de Certificat d'aptitud al professorat de l'ensenhament segondari.

capescodre (v. tr. arc.) : engrunar las espigas amb un baston.

capescodut, -uda part pass e adj, cf Ubaud Dicort : (v. capescodre)

CAPET : acronim de Certificat d'aptitud al professorat de l'ensenhament tecnic.

capet 1, -a (adj.) : recapi, recàpia.

capet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petite tête, homme léger, v. suquet, testeta ; petit bout, extrémité » (v. TdF ‘capet’)

capet 3 nm (Alibert), capeta (v. capeta) (subs.) : mantèl.

capeta nf, cf Ubaud Dicort : « mantille, manteau de femme, capuce de femme ; mantelet noir à capuchon que les femmes revêtent pour aller aux funérailles, à Toulouse ; mantelet d’enfant, cape de berger, caban de paysan ; paysan » (v. TdF)

capetada nf, cf Ubaud Dicort : « jeu, ou dispute, dans lequel les adversaires cherchent à s’aveugler en enfonçant la coiffure jusqu’aux oreilles ; jeu d’enfants qui empilent leurs bonnets et, formant une ronde, tâchent de renverser la pile » (Palay)

capetar (v. tr.) : cobrir lo cap.

capetar (se) : se cobrir lo cap.

capetat, -ada : persona que s'es cargada quicòm sul cap.

capfanilh : còca de milh sens son gran / tutèl / cocarilh.

capfanilha : bargalh / bargalha.

capfava nm, cf Ubaud Dicort [Alibert : nf] : cima de fava ; camba de fava.

capfèu nm, cf Ubaud Dicort : « fief principal » (L. 65)

capfinar (v. tr.) : alisar ; calinejar (v. Alibert) ; « v tr, affiner les dents du peigne (opération des asatairas qui font les dents fines du peigne) » (Carrasco) .

capfinat, -ada : alisat, -ada ; calinejat, -ada.

capfinida adj f, cf Ubaud Dicort : « Coblas capfinidas : des strophes dans lesquelles le mot final d’un vers est répété comme premier mot du vers ou de la strophe suivante, ou dans lesquelles le dernier ou les deux derniers vers sont répétés au commencement de la strophe suivante » (L. 65)

capfòc nm / capfuòc (abs. Dicort) / capfoguièr nm : landièr.

capfòra [cap fòra, cf Ubaud Dicort] (adv.) : tot aval ; cap enlà ; al luènh.

capforc : forcat d'arbre ; bifurcacion ; caireforc.

capfòrt, -a (abs. Dicort e TdF) : persona qu'a de cap ; caparrut, -uda.

capfront nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de tuile creuse pour relever les premières tuiles d’un toit du côté de la rue » TdF ‘cap-front’

capfuèlh : fulham ; verdura ; pampe.

capgirar (v. tr. e intr.) : virar lo cap enrè o cap enbàs ; virar lo còl ; capvirar.

capgrand, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui est gros de tête » (Palay ‘cap-gràn’)

capgràs, -assa adj e n  : nèci, nècia (v. Vayssier, TdF; del cap gròs [v. capgròs 2].

Femna capgrassa : femna del cap gròs ; femna nècia.

capgrassa (subs.) : mena de castanha.

capgròs 1 (subs. m.) (TdF e Alibert ; abs. Dicort) : cabassòla (pichon de granolha) ; centaurèia negra (plt.) (Centaurea nigra) ; mena de lotièr (plt.) (Lotus corniculatus)

capgròs 2, -òssa adj (v. bàs de p. 19) : del cap gròs.

Femna capgròssa.

capgrossar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, grossir les dents du peigne (opération des asatairas qui font les dents grosses du peigne) » (Carrasco)

càpia nf, cf Ubaud Dicort : « tête, caboche, intelligence ; t. de moulinier en soie, capie, point où est attaché le bout du fil de soie » TdF

capial / capil nm, cf Ubaud Dicort : paret frontala d'un ostal ; pinhon d'ostal.

capièira nf, cf Ubaud Dicort : « têtière, peau de blaireau ou de mouton avec son poil, dont les bouviers couvrent la tête des boeufs » TdF

capièr nm : prèire que pòrta la capa ; « armoire pour les chapes » TdF.