|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
canonizacion : reconeissença oficiala de santetat. canonizar (v. tr.) : declarar oficialament sant o santa. canonizat, -ada : inscrich dins lo canon dels sants. canòp nm : (vas), cf Ubaud Dicort, « (antiq.) canope ». canorga nf / canorguiá (v. canongiá) : dignitat de canonge / canonicat ; capítol de canonges ; glèisa de canonge. (v. TdF ‘canourgo’) ; « chanoinesse » (Alibert) canorgue nm : v. canonge. canorguèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF canorgueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chanoinie » TdF canorguiá nf, cf Ubaud Dicort : v. canongiá. canòt 1 nm : brota de vinha. canòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « canot, nacelle » (v. TdF 'canot 2’) canòta : cana pichonèla ; canavera de maresca ; sesca (plt.) : (Typha angustifolia) ; (Tipha latifolia) canotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, marcher ou crier comme les canes, en bas Limousin » TdF ; « canoter » (Carrasco) canotatge nm, cf Ubaud Dicort : « canotage » (Laus) canotièr nm, cf Ubaud Dicort : « canotier, conducteur d’un canot, v. barquejaire » TdF cansa / cansièira nf (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) / cansadèra (abs. Dicort) : lassièira / fatiga. « cansalada » (desf. l.p.) : v. carnsalada. cansar (v. tr.) : alassar / fatigar. cansar (se) : s'alassar. cansat, -ada : las, lassa / fatigat, -ada. cansièira nf : v. cansa. cant 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (del gallés CANT : bòrd) : bòrd ; costat, « face étroite d’un objet » (Laus) ; angle ; aresta. De cant, de chant. (Laus) cant 2 nm / canta (v. canta 1) : accion de cantar ; composicion musicala. canta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « envie de chanter, chant, chanson » TdF ‘canto 4’ canta 2 [nf ~ cante nm, cf Ubaud Dicort] : mena de peis de mar (Sparus cantharus) (v. TdF ‘canto 2’ e ‘cante’) canta 3 nf, cf Ubaud Dicort : « crème de lait aigrie, mêlée de fromage blanc »TdF ‘canto 3’. (v cantamerlon) canta 4 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pêcheur, bout de filet » TdF ‘canto 1’ cantable, -bla : que se pòt cantar. cantabruna nf : calamèl per tastar per la bonda lo vin d'una barrica ; flasconelon longarut per tirar per la bonda una esclaca de vin. (v. TdF ‘canto-bruno’) cantacalamèl (m.) : calamèla de camba de segal verd. cantacigala (m.) : airal ensolelhat que i cantan las cigalas. cantaclar (subs. m. e f. format amb un vèrb e un advèrb) (abs. Dicort) : persona que canta clar. Cantaira cantaclar. cantacocut (m.) (abs. Dicort e TdF) : airal que lo cocut i canta. (v. cantacoguol) cantacoguol (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF ‘canto couguou’]) : airal que i canta lo coguol (cocut) cantacòrb (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i cantan los còrbs. cantada : sesilha de cant ; durada d'un cant ; imitacion d'un cant d'aucèl per l'enganar e lo trapar. cantadís 1 nm, cantadissa nf : cantata ; còr de cant ; simfonia. (v. TdF) cantadís 2, -issa adj (v. Ubaud Dicort) : « chantant, ante, qui se chante aisément, musical, ale » TdF cantador nm, cantairitz (v. jos cantaire) : cantaire, -a (persona que canta), « chanteur de profession ; chanteur qui accompagnait les troubadours et chantait leurs compositions ; organe du chant, larynx » TdF ‘cantadou’ cantadora nf, cf Ubaud Dicort : « cantatrice » (Per Noste). (v. cantairitz jos cantaire) cantaduc (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i canta lo duc (aucelàs) cantafaula nf, cf Ubaud Dicort : « (litt.) chantefable » (v. Per Noste) cantagal (m.) : airal que i canta lo gal [toponim] ; mena de plt. : (Orchis) (v. TdF) cantagalina (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i cantan las galinas. cantagrapaud (m.) (abs. Dicort e TdF) : airal que i cantan los grapauds. cantagrelh [cantagrilh (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canto-grèu’)] (m.) : airal que i cantan los grelhs ; airal rocalhut. cantairàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « mauvais chanteur, chanteuse incessante » TdF cantaire, -aira [~ -airitz] n : persona que canta / cantador, cantairitz ; « chantre, choriste » (v. TdF ‘cantaire’). Emmà Calvet, granda cantairitz roergata. Cantal : montanha d'Auvèrnha ; departament v. p. 1053. cantal : mena de formatge. cantalausa (abs. Dicort ; v. TdF ‘canto-alauso’ [toponim]) (m.) : airal que i canta l'alausa ; (s.f.) airal que i canta la lausa de las teuladas. cantalés 1 nm : vaquièr majoral que fa de formatge de vaca. cantalés 2, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Cantal ; persona sortida de Cantal. Un Cantalés. cantalesa nf, cf Ubaud Dicort : « bise, vent du nord-ouest, qui souffle du Cantal, en Rouergue » TdF cantaloba (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que la loba i udola. cantalop (m.) : airal que lo lop i udola ; mena de melon. cantaluna n, cf Ubaud Dicort : « allumé, fou » (Lexic M. Roqueta) cantament nm, cf Ubaud Dicort : « action de chanter, chant » TdF cantamèrlhe / cantamerlhon (m.) (los 2, abs. Dicort [lo 1, toponim, v. TdF]) : airal que i canta lo mèrlhe. cantamerlon nm, cf Ubaud Dicort : « mets aurillacois : tome + crème + mie de pain » (Alibert) (v. canta 3) cantanha : enveja, besonh, tissa de cantar. cantant, -a adj : qu'aima lo cant ; agradiu, -iva a l'aurelha. cantaperditz (m.) : airal que i canta la perditz ; èrm / ermàs ; arbrilh que las perdises ne manjan la frucha ; « garou, arbrisseau dont les perdrix mangent le fruit, v. garon’ ; piulet / piuladissa per enganar las perdises e las caçar. (v. TdF jos ‘canto-perdris’’) cantaplora (m ) [nf, cf Ubaud Dicort p 147.] : clas / finida ; persona ploradissa ; embut ; tiralach per las femnas. (v. TdF ‘canto-plouro’)
|
|
cantapol nm, cf Ubaud Dicort : « vantard, comédien, charlatan » (Bessou Brès p 161) cantar 1 (v. tr. e intr.) : deslargar una cançon ; far resson ; començar de virar lo bolh. cantar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « manière de chanter, chant, v. cant ; absoute, service funèbre » TdF ‘canta 2’ cantarana (m.) (abs. Dicort : toponim, v. TdF) : airal que i cantan las ranas. cantarèl 1, -a adj : « qui aime à chanter » TdF ‘cantarèu 1’ ; agradiu, -iva a l'aurelha. cantarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « appeau, sifflet qui imite le chant des oiseaux ; petit tas de pierres empilées dans un champ, ainsi nommé parce qu’il sert de perchoir aux oiseaux, v. montjòia » (v. TdF ‘cantarèu 2’) cantarèla nf : « chanteuse, cantatrice ; la voix humaine ; chanterelle, la corde la plus fine d’un violon ; corde tendue sur la peau d’un tambourin ; bouteille de verre qui sert de jouet aux enfants ; chalumeau, trompette d’écorce ; oiseau qui sert d’appeau » ; cosin / cantarèla verda (Ephippiger) (v. TdF ‘cantarello’) cantarelejar (v. tr. e intr.) : cantar a mièja votz. cantaret nm, cf Ubaud Dicort : « petit chant » TdF cantariá : cant monotòn e que ne finís pas. cantarida / cantarilha [veire cantarida, cf Ubaud Dicort] nf : mena d'insècte coleoptèr : (Cantharis vesicatoria) / (Lytta vesicatoria) cantaridièr / cantarilhièr (veire cantaridièr) nm : fraisse (arbre de la cantarida) cantaridina : principi actiu vesicant de la cantarida. cantaròt : mesuret pel vin ; bròc, vas per la nuèch. cantason nf : desir de cantar ; besonh de cantar. (v. TdF jos ‘cantesoun’) cantassejar (v. tr. e intr.) : cantar fòrça e mal. cantata : composicion poetica per èsser cantada a mai d'una votz. cantatge : accion de cantar ; servici funèbre. cantatritz nf : cantairitz. v. cantador. cantaucèl / cantucèl [veire cantaucèl, cf Ubaud Dicort] nm : fiulèl per enganar los aucèls e los trapar. cantaucelaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : persona que fiula per enganar los aucèls. cantaucelar / cantucelar (veire cantaucelar) (v. tr.) : fiular per enganar los aucèls e los trapar. cante nm, cf Ubaud Dicort : « sparaillon, sparus annularis (Lin.), poisson de mer » TdF ‘cante’ cantejar (v. tr. e intr.) : canturlejar. cantèl : torta entamenada ; tròç de pan copat en angle ; croston de pan ; tròç de formatge ; broa de valat ; canton d'estòfa ; pèça de fons de tonèl ; escoden ; croquet de pan. Cantèl de formatge. Cantèl de pan. De cantèl : de galís. (v. çai jos) cantèl (de -) / per cantèl loc adv (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cantèu’) : « de champ [v. cant 1] ; en biais, de côté » (Alibert) cantelar (v. tr.) : copar lo pan en cantèls. cantelat, -ada : copat, -ada en cantèls. cantelut, -uda (abs. Dicort) : que fa cantèl / angulós, -osa. cantena nf, cf Ubaud Dicort : (mena de peis) (Sparus annularis) (v. canta 2) cantet nm, cf Ubaud Dicort : « cantique » (L. 63) cantibais nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fustam marrit pas que d'un costat. cantic : cant de glèisa ; cant religiós. cantièira [cantonièira, cf Ubaud Dicort p 147] nf : filha o femna gorrina. (v. cantonièira) cantièr : faissa d'òrt. cantilèna nf (v. Ubaud Dicort, Laus) : composicion poetica brèva facha per èsser cantada. (v. cantinèla) Cantilèna de santa Aulària.(880) cantilha : canilha. cantina (t. a.) : mena de bidon pel vin, pel lach, per l'òli... ; airal que i se balha de vin ; botelha granda ; airal de collectivitat que i se balha per manjar ; femna vièlha ; còfre de viatge. Fòrça escolans manjan a la cantina. cantina vestida : botelha palhada. cantinada : contengut d'una botelha granda. cantinèla nf, cf Ubaud Dicort : « cantilène, chant lent et grave » (v TdF ‘cantinello’). (v. cantilèna) cantinièr, -ièira : persona que ten una cantina. CANTO : forma prefixada del grèc kantòs (angle de l'uèlh) v. cantoplastia - cantotomia. cantó nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cante’) : v. cantena. (v. Alibert) canton : caire ; recanton de fuòc ; division territoriala. cantonada : recanton d'ostal o de carrièira ; cuol de sac... Pèira de cantonada : pèira d'angle. cantonal, -a : relatiu al canton. Eleccions cantonalas. cantonament nm, cf Ubaud Dicort : « cantonnement ; droit réservé sur un terrain » TdF cantonar (v. tr.) : acuolar dins un recanton ; copar dels autres ; tornar cauçar un aplech (trabalh de fabre) cantonar (se) : s'acuolar dins un recanton ; se copar dels autres... cantonat 1, -ada : acantonat, -ada / retirat,-da dins un recanton. cantonat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. cantonada. (v.TdF jos ‘cantounado’) cantonatge : accion de cantonar o de se cantonar. cantonejaire, -a : que se planta a la cantonada d'una carrièira. cantonejar (v. tr. e intr.) : cantar a mièja votz ; se plantar a la cantonada d'una carrièira. cantonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coin » TdF cantonièira nf : « cantonnière, pièce de la tenture d’un lit ; encoignure, recoin, lieu écarté » ; prostituïda de trepador (v. TdF ‘cantouniero’) ; pèça de fust que manten los quatre cantons d'un pargue de fedas. cantonièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui fait coin, angulaire » TdF cantonièr 2 nm (arc.) : persona que s'ocupava d'entreténer rotas, camins e valats ; « curé de canton, en style jovial » TdF. cantoplastia : perlongament cirurgical de la fenda palpebrala. cantor nm, cf Ubaud Dicort : « chantre » (Fettuciari) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|