canonizacion : reconeissença oficiala de santetat.

canonizar (v. tr.) : declarar oficialament sant o santa.

canonizat, -ada : inscrich dins lo canon dels sants.

canòp nm : (vas), cf Ubaud Dicort, « (antiq.) canope ».

canorga nf / canorguiá (v. canongiá) : dignitat de canonge / canonicat ; capítol de canonges ; glèisa de canonge. (v. TdF ‘canourgo’; « chanoinesse » (Alibert)

canorgue nm : v. canonge.

canorguèla nf, cf Ubaud Dicort : « variété de châtaigne » TdF

canorgueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chanoinie » TdF

canorguiá nf, cf Ubaud Dicort : v. canongiá.

canòt 1 nm : brota de vinha.

canòt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « canot, nacelle » (v. TdF ‘‘canot 2’)

canòta : cana pichonèla ; canavera de maresca ; sesca (plt.) : (Typha angustifolia) ; (Tipha latifolia)

canotar v, cf Ubaud Dicort : «  v intr, marcher ou crier comme les canes » TdF ; « canoter » (Carrasco)

canotatge nm, cf Ubaud Dicort : « canotage » (Laus)

canotièr nm, cf Ubaud Dicort : « canotier, conducteur d’un canot, v. barquejaire » TdF

cansa / cansièira nf  (los 2, v. Ubaud Dicort e Alibert) / cansadèra (abs. Dicort) : lassièira / fatiga.

« cansalada » (desf. l.p.) : v. carnsalada.

cansar (v. tr.) : alassar / fatigar.

cansar (se) : s'alassar.

cansat, -ada : las, lassa / fatigat, -ada.

cansièira nf : v. cansa.

cant 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (del gallés CANT : bòrd) : bòrd ; costat, « face étroite d’un objet » (Laus) ; angle ; aresta.

De cant, de chant. (Laus)

cant 2 nm / canta  (v. canta 1) : accion de cantar ; composicion musicala.

canta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « envie de chanter, chant, chanson » TdF ‘canto 4’

canta 2 [nf ~ cante nm, cf Ubaud Dicort] : mena de peis de mar (Sparus cantharus) (v. TdF ‘canto 2’ e ‘cante’)

canta 3 nf, cf Ubaud Dicort : « crème de lait aigrie, mêlée de fromage blanc »TdF ‘canto 3’. (v cantamerlon)

canta 4 nm, cf Ubaud Dicort : « t. de pêcheur, bout de filet » TdF ‘canto 1’

cantable, -bla : que se pòt cantar.

cantabruna nf : calamèl per tastar per la bonda lo vin d'una barrica ; flasconelon longarut per tirar per la bonda una esclaca de vin. (v. TdF ‘canto-bruno’)

cantacalamèl (m.) : calamèla de camba de segal verd.

cantacigala (m.) : airal ensolelhat que i cantan las cigalas.

cantaclar (subs. m. e f. format amb un vèrb e un advèrb) (abs. Dicort) : persona que canta clar.

Cantaira cantaclar.

cantacocut (m.) (abs. Dicort e TdF) : airal que lo cocut i canta. (v. cantacoguol)

cantacoguol (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF ‘canto couguou’]) : airal que i canta lo coguol (cocut)

cantacòrb (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i cantan los còrbs.

cantada : sesilha de cant ; durada d'un cant ; imitacion d'un cant d'aucèl per l'enganar e lo trapar.

cantadís 1 nm, cantadissa nf : cantata ; còr de cant ; simfonia. (v. TdF)

cantadís 2, -issa adj (v. Ubaud Dicort) : « chantant, ante, qui se chante aisément, musical, ale » TdF

cantador nm, cantairitz (v. jos cantaire) : cantaire, -a (persona que canta), « chanteur de profession ; chanteur qui accompagnait les troubadours et chantait leurs compositions ; organe du chant, larynx » TdF ‘cantadou’

cantadora nf, cf Ubaud Dicort : « cantatrice » (Per Noste). (v. cantairitz jos cantaire)

cantaduc (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i canta lo duc (aucelàs)

cantafaula nf, cf Ubaud Dicort : « (litt.) chantefable » (v. Per Noste)

cantagal (m.) : airal que i canta lo gal [toponim] ; mena de plt. : (Orchis) (v. TdF)

cantagalina (m.) (abs. Dicort [toponim, v. TdF]) : airal que i cantan las galinas.

cantagrapaud (m.) (abs. Dicort  e TdF) : airal que i cantan los grapauds.

cantagrelh [cantagrilh (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canto-grèu’) (m.) : airal que i cantan los grelhs ; airal rocalhut.

cantairàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « mauvais chanteur, chanteuse incessante » TdF

cantaire, -aira [~ -airitz] n : persona que canta / cantador, cantairitz ; « chantre, choriste » (v. TdF ‘cantaire’).

Emmà Calvet, granda cantairitz roergata.

Cantal : montanha d'Auvèrnha ; departament v. p. 1053.

cantal : mena de formatge.

cantalausa (abs. Dicort ; v. TdF ‘canto-alauso’ [toponim]) (m.) : airal que i canta l'alausa ; (s.f.) : airal que i canta la lausa de las teuladas.

cantalés 1 nm : vaquièr majoral que fa de formatge de vaca.

cantalés 2, -esa (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Cantal ; persona sortida de Cantal.

Un Cantalés.

cantalesa nf, cf Ubaud Dicort : « bise, vent du nord-ouest, qui souffle du Cantal, en Rouergue » TdF

cantaloba (m.) (abs. Dicort ; toponim, v. TdF) : airal que la loba i udola.

cantalop (m.) : airal que lo lop i udola ; mena de melon.

cantaluna n, cf Ubaud Dicort : « allumé, fou » (Lexic M. Roqueta)

cantament nm, cf Ubaud Dicort : « action de chanter, chant » TdF

cantamèrlhe / cantamerlhon (m.) (los 2, abs. Dicort [lo 1, toponim, v. TdF]) : airal que i canta lo mèrlhe.

cantamerlon nm, cf Ubaud Dicort : « mets aurillacois : tome + crème + mie de pain » (Alibert) (v. canta 3)

cantanha : enveja, besonh, tissa de cantar.

cantant, -a adj : qu'aima lo cant ; agradiu, -iva a l'aurelha.

cantaperditz (m.) : airal que i canta la perditz ; èrm / ermàs ; arbrilh que las perdises ne manjan la frucha ; « garou, arbrisseau dont les perdrix mangent le fruit, v. garon ; piulet / piuladissa per enganar las perdises e las caçar. (v. TdF jos ‘canto-perdris’’)

cantaplora (m ) [nf, cf Ubaud Dicort p 147.] : clas / finida ; persona ploradissa ; embut ; tiralach per las femnas. (v. TdF ‘canto-plouro’)

 

 

 

 

cantapol nm, cf Ubaud Dicort : « vantard, comédien, charlatan » (Bessou Brès p 161)

cantar 1 (v. tr. e intr.) : deslargar una cançon ; far resson ; començar de virar lo bolh.

cantar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « manière de chanter, chant, v. cant ; absoute, service funèbre » TdF ‘canta 2’

cantarana (m.) (abs. Dicort : toponim, v. TdF) : airal que i cantan las ranas.

cantarèl 1, -a adj : « qui aime à chanter » TdF ‘cantarèu 1’ ; agradiu, -iva a l'aurelha.

cantarèl 2 nm, cf Ubaud Dicort : « appeau, sifflet qui imite le chant des oiseaux ; petit tas de pierres empilées dans un champ, ainsi nommé parce qu’il sert de perchoir aux oiseaux, v. montjòia » (v. TdF ‘cantarèu 2’)

cantarèla nf : « chanteuse, cantatrice ; la voix humaine ; chanterelle, la corde la plus fine d’un violon ; corde tendue sur la peau d’un tambourin ; bouteille de verre qui sert de jouet aux enfants ; chalumeau, trompette d’écorce ; oiseau qui sert d’appeau » ; cosin / cantarèla verda (Ephippiger) (v. TdF ‘cantarello’)

cantarelejar (v. tr. e intr.) : cantar a mièja votz.

cantaret nm, cf Ubaud Dicort : « petit chant » TdF

cantariá : cant monotòn e que ne finís pas.

cantarida / cantarilha [veire cantarida, cf Ubaud Dicort] nf : mena d'insècte coleoptèr : (Cantharis vesicatoria) / (Lytta vesicatoria)

cantaridièr / cantarilhièr (veire cantaridièr) nm : fraisse (arbre de la cantarida)

cantaridina : principi actiu vesicant de la cantarida.

cantaròt : mesuret pel vin ; bròc, vas per la nuèch.

cantason nf : desir de cantar ; besonh de cantar. (v. TdF jos ‘cantesoun’)

cantassejar (v. tr. e intr.) : cantar fòrça e mal.

cantata : composicion poetica per èsser cantada a mai d'una votz.

cantatge : accion de cantar ; servici funèbre.

cantatritz nf : cantairitz.  v. cantador.

cantaucèl / cantucèl [veire cantaucèl, cf Ubaud Dicort] nm : fiulèl per enganar los aucèls e los trapar.

cantaucelaire nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), -a : persona que fiula per enganar los aucèls.

cantaucelar / cantucelar (veire cantaucelar) (v. tr.) : fiular per enganar los aucèls e los trapar.

cante nm, cf Ubaud Dicort : « sparaillon, sparus annularis (Lin.), poisson de mer » TdF ‘cante’

cantejar (v. tr. e intr.) : canturlejar.

cantèl : torta entamenada ; tròç de pan copat en angle ; croston de pan ; tròç de formatge ; broa de valat ; canton d'estòfa ; pèça de fons de tonèl ; escoden ; croquet de pan.

Cantèl de formatge.

Cantèl de pan.

De cantèl  : de galís. (v. çai jos)

cantèl (de -) / per cantèl loc adv (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cantèu’) : « de champ [v. cant 1] ; en biais, de côté » (Alibert)

cantelar (v. tr.) : copar lo pan en cantèls.

cantelat, -ada : copat, -ada en cantèls.

cantelut, -uda (abs. Dicort) : que fa cantèl / angulós, -osa.

cantena nf, cf Ubaud Dicort : (mena de peis) (Sparus annularis) (v. canta 2)

cantet nm, cf Ubaud Dicort : « cantique » (L. 63)

cantibais nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fustam marrit pas que d'un costat.

cantic : cant de glèisa ; cant religiós.

cantièira [cantonièira, cf Ubaud Dicort p 147] nf : filha o femna gorrina. (v. cantonièira)

cantièr : faissa d'òrt.

cantilèna nf (v. Ubaud Dicort, Laus) : composicion poetica brèva facha per èsser cantada. (v. cantinèla)

Cantilèna de santa Aulària.(880)

cantilha : canilha.

cantina (t. a.) : mena de bidon pel vin, pel lach, per l'òli... ; airal que i se balha de vin ; botelha granda ; airal de collectivitat que i se balha per manjar ; femna vièlha ; còfre de viatge.

Fòrça escolans manjan a la cantina.

cantina vestida : botelha palhada.

cantinada : contengut d'una botelha granda.

cantinèla nf, cf Ubaud Dicort : « cantilène, chant lent et grave » (v TdF ‘cantinello’). (v. cantilèna)

cantinièr, -ièira : persona que ten una cantina.

CANTO : forma prefixada del grèc kantòs (angle de l'uèlh) v. cantoplastia - cantotomia.

cantó nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cante’) : v. cantena. (v. Alibert)

canton : caire ; recanton de fuòc ; division territoriala.

cantonada : recanton d'ostal o de carrièira ; cuol de sac...

Pèira de cantonada : pèira d'angle.

cantonal, -a : relatiu al canton.

Eleccions cantonalas.

cantonament nm, cf Ubaud Dicort : « cantonnement ; droit réservé sur un terrain » TdF

cantonar (v. tr.) : acuolar dins un recanton ; copar dels autres ; tornar cauçar un aplech (trabalh de fabre)

cantonar (se) : s'acuolar dins un recanton ; se copar dels autres...

cantonat 1, -ada : acantonat, -ada / retirat,-da dins un recanton.

cantonat 2 nm, cf Ubaud Dicort : v. cantonada. (v.TdF jos ‘cantounado’)

cantonatge : accion de cantonar o de se cantonar.

cantonejaire, -a : que se planta a la cantonada d'una carrièira.

cantonejar (v. tr. e intr.) : cantar a mièja votz ; se plantar a la cantonada d'una carrièira.

cantonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit coin » TdF

cantonièira nf : « cantonnière, pièce de la tenture d’un lit ; encoignure, recoin, lieu écarté » ; prostituïda de trepador (v. TdF ‘cantouniero’) ; pèça de fust que manten los quatre cantons d'un pargue de fedas.

cantonièr 1, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui fait coin, angulaire » TdF

cantonièr 2 nm (arc.) : persona que s'ocupava d'entreténer rotas, camins e valats ; « curé de canton, en style jovial » TdF.

cantoplastia : perlongament cirurgical de la fenda palpebrala.

cantor nm, cf Ubaud Dicort : « chantre » (Fettuciari)