|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
canhardièr,
-ièira adj e n (v. TdF) : fug-òbra. canharditge : canha / inchalhença. canhardon nm, cf Ubaud Dicort :
« marne argileuse, mêlée de gypse
lenticulaire » TdF ‘cagnardoun’ canhas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« petite machine servant à assujettir un fuseau dont on
dévide la fusée » TdF jos ‘cagno 2’ canhàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros chien, mâtin, vilain chien » TdF ‘cagnas’ canhassa : canha grossassa ; brava canha / inchalhença. canhet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chien, v. canhòt » TdF ‘cagnet’ canhís (plt) : èrba del mal de dents (Hyoscyamus niger) ; gòrja de lop (plt.) (Antirrhinum) canhòl (abs. Dicort) : verdon que sa color
tira sul blau. (v. canhòt blau) canhòla nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chienne ; cheval marin, poisson de mer, v. caval marin ;
pleurard, qui se plaint toujours »
(v. TdF ‘cagnolo’) canhon : canhonèl de lach ; can pichonèl. v. canhòt. ; escagaròl gròs. canhona (abs. Dicort) : canhonèla / canhòta (canha pichonèla) canhonar v, cf Ubaud Dicort :
v. canhotar 1. (v. TdF jos ‘cagnouta’) canhon-moton (abs. Dicort) (e non pas « caniche » (fr)) : canhon dels
pels lanuts. (v.
can-moton) canhós, -osa : qu'a la canha / qu'es inchalhent, -a. canhòt : canhon de lach ; canhonèl ; mainatge que
teta coma un canhon ; mena de peis de mar (Squalus galeus) ; bestiasson ;
landièr pichonèl e bas. (v. canhòts) canhòt
blau nm, cf Ubaud Dicort : « requin bleu, squalus
glaucus (Lin.), poisson de mer, v. verdon » (v. TdF ‘cagnot-blu’) canhòta 1 nf : canha de lach ; canhonèla ; debanadoira ; « sotte, niaise » TdF ‘cagnoto 1’ ; canhòta 2 nf : (arc.) mena de còfa de femna ; « t. du jeu de bouillotte » (v. TdF ‘cagnoto 2’) ; esquipòt servat dins un tinèl (v. Laus). canhotada : portada de cans d'una canha. canhotar 1 (v. intr.) : far de canhons ; raportar d'argent. canhotar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, coiffer ;
bousiller, faire mal une chose » TdF ‘cagnouta 2’ canhotàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « gros chien de lait ;
gros imbécile, grosse niaise » TdF canhotassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande cornette, vilaine coiffe » TdF. (v. canhòta 2) canhotet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chien de lait, joli petit chien ; petit
niais » TdF canhoteta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chienne de lait, jolie petite chienne ; petite
niaise » TdF ‘cagnouteto
2’ canhoteta 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite cornette, petite coiffe » TdF ‘cagnouteto 1’. (v. canhòta 2) canhoton nm, cf Ubaud Dicort :
v. canhotet. (v. TdF jos ‘cagnoutet’) canhòts nm pl (arc.) : luchadoira (aplech redond espintat sus la lata d'una carreta per empachar los buòus o las vacas de se luchar) canhum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« odeur de chien » (v. Per Noste) canibal 1, -a adj e n : persona que se manja de carn umana. canibal 2 nm [v. canipaut] :
(cardon) veire panical, cf Ubaud Dicort. canibalisme : accion de se manjar de carn umana ; ferocitat granda (s. f.) canicha nf, cf Ubaud Dicort :
« caniche, barbette, femelle du chien barbet ; petit homme
chevelu et crépu » (v. TdF) canicia (R. II, 316) : descoloracion generalizada del sistèma pilós. canicula (del latin canicula, canhòta, autre nom de la constellacion Joan de Milan / Siri) : periòde que Joan de Milan se lèva e se colca quand lo Solelh ; temporada de calorassa ; aquela calorassa d'estiu. canicular, -a (R. II, 307) : relatiu, -iva a la canicula. canid [ / canide (v. jos canids)] (s. m.) : de la familha dels cans. « canidar » : v. ganidar. canident nm (plt.) : (Erythronium dens-canis) canids / canides nm pl, cf Ubaud Dicort : « canidés » (Rapin) canièira nf :
« cannaie, v. canièr 2 plus
usité » TdF canièr 1 nm, cf Ubaud Dicort : « qui fabrique des
claies » (Alibert
jos canaire) canièr 2 nm, -ièira (v. canièira)
: airal plantat de canaveras cultivadas ; canissa de canaveras. (v. TdF ‘canié’) canifre, -fra adj : qu'a un nas de can ; canin, -a ; emmalit, -ida, « rageur » (Mouly Esping. p. 238). Faguèt un temps canifre que jamai. canifrièira nf (abs. Dicort) : aulor / aulesa / avolesa , « humeur rageuse » (Mouly Esping. p. 238) ; freg canifre. canigon : abric de fust per un can ; cabaneta. canigonenc, -a adj : (relatiu al Canigó) , cf Ubaud Dicort.
canilha : baba d'unes parpalhòls e d'autres insèctes. canilhaira nf : inflorescéncia del blat negre ; canilhaire, -aira adj, cf Ubaud Dicort : qu'a la forma d'una
canilha. (v. Alibert) canilhat 1 nm / canilhum nm sing : las canilhas en general. canilhat 2, -ada adj : cobèrt, -a de canilhas ; rosegat, -ada per las
canilhas. Arbre canilhat. Frucha canilhada. canilhon : ajuston de canavera de pesca. canilhós, -osa : qu'a la meca al nas ; mal crestat (buòu) canilhum nm sing, cf Ubaud Dicort : v. canilhat 1. canin, -a : relatiu, -iva al can ;
reguèrgue, -ga ; freg, freja ; sarrat, -ada / avar, -a ; agarrussit,
-ida ; salvatge, -ja ; aspre, -a. Raça canina. Fam canina : fam granda. Dent canina : dent ulhal (v. la nòta de grand). Temps canin : temps freg. Femna canina : femna sarrada. Blat canin : blat anequelit / blat malvengut. canina nf, cf Ubaud Dicort :
« (dent) canine [v. ulhal] » (Sèrras-Ess.) ;
« boule de son qu’on fait cuire pour les chiens, pain de
chien, pain de son » (v. TdF) caninetat nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
caninor) caninièr, -ièira adj : qu'es de raça canina (salvatja) ; qu'aima los cans. (v. TdF) Es totjorn estat caninièr. caninor nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : aspretat ; canifrièira ; indocilitat ; salvatjariá. La caninor de la bisa me susprenguèt. caninós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui appartient
à la race canine » (v. Alibert) |
|
canipaut [veire panicaut, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : mena de
cardon. (Silybum marianum) canís 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« clayon de roseaux, où l’on élève des
vers à soie ; engin de pêche, v. castelet ;
roseau » TdF canís 2, -issa adj / caninós, -osa (v. caninós) : reguèrgue, -a ; recapi, -àpia ; rascanhut, -uda ; aspre, -a ; esquiu, -iva. Figa
canissa, figue mûre qui commence
à se rider. (Alibert) canissa 1 nf (Alibert ; abs. Dicort) : raça de can de plasença (v. canicha) ; canissa 2 nf : cledissa de canaveras, « natte de roseaux sur laquelle on élève les vers à soie, où l’on fait sécher le pain et autres provisions du ménage ; table sur laquelle les marchands forains font leur étalage ; femme sèche et maigre ». (v. TdF ‘canisso’) canissada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une claie de roseaux » TdF canissaire nm, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier qui fait des lambris de roseaux » TdF canissar (v. intr. e tr.) : far de cledissas de canaveras ; pausar o quilhar de cledissas de canaveras, « v tr, lambrisser avec des roseaux » (v. TdF). canissard / canissàs nm : cledissa granda de canaveras ; cledissa marrida de canaveras. canissat, -ada : cledissat, -ada. canissièira (abs. Dicort) : canifrièira v. aquel mot. canissièr nm, -ièira : persona que fa de cledissas ; « endroit où l’on place les claies sur lesquelles on fait sécher les figues et les raisins ». (v. TdF ‘canissié’) canisson 1, -a (Alibert ; abs. Dicort) : canhon,
canhòta. canisson 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« mutin, revêche, en parlant des enfants et des petits
chiens » TdF jos
‘canissot’ canisson 3 ~ calisson nm, cf Ubaud Dicort : « petite claie de roseaux,
clayon ; claie ronde sur laquelle les pâtissiers portent diverses
pâtisseries ; sorte de
biscuit à la pâte d’amande » (v. TdF jos
‘canissoun’) canissós, -osa : pebrin, -a. canissòt, -a adj :
reguèrgue, -ga ; recapi, -àpia. (v. canisson 2) canissum nm sing, cf Ubaud Dicort :
(v. canís 2)’ canitge nm : sentor a can ; « faguenas » TdF ‘canige’. canitòrt nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin hâtif, à grains
blancs, médiocres, ronds et séparés » (v. TdF) « canitòrta » : v. captòrta. « canjar » : v. cambiar. can-lop nm, cf Ubaud Dicort :
« chien-loup » (Laus) can-moton nm, cf Ubaud Dicort :
« chien mouton, caniche, barbet » (v. TdF jos ‘can 1’ e jos
‘moutoun’). (v. canicha) canna (planta
exotica cultivada) nf, cf Ubaud Dicort :
« canna » (Per Noste) cannabis nm, cf Ubaud Dicort :
v. canabis. cannabisme nm, cf Ubaud Dicort :
v. canabisme. canoè nm, cf Ubaud Dicort :
« canoë » (Laus) canoè-caiac nm, cf Ubaud Dicort :
« canoë-kayak » canòi nm, cf Ubaud Dicort :
« grand panier d’osier » TdF canòl : canèl ; mena de jòc que revèrta lo jòc del tap ; canelon de teisseire. canòla : canal de fust o de zinc ; entremuèja de molin ; androna (passatge estrech entre dos ostals) ; canula ; canèl de conflet ; regòla d'evacuacion de la pissanha dins un estable ; canèla de barrica ; còl de vas ; calamèl de cerealum; aplech tubular en general ; agulhas (canèls tubulars) de plumas que vòlon butar ; cornet de còfa de femna ; gargalhòl. canolat, -ada adj : tubular, -a. canon 1 nm : canèl de canavera copat entre dos nosèls ; canèl / tub / tudèl / canòla / estug en general ; canèla de teisseire ; canèla de barrica ; canèl de vas ; litra de vin que se beu a 5 o 6 ; veirat de vin que se beu al comptador ; calamèl de cerealum ; calamèla de flaüta ; agulha (canèl tubular) d'ala d'aucelon que s'empluma ; pòrtapluma tubular ; tripa lisa ; gargalhòl ; una partida de la tripa grassa ; brave plec de jupa o de gonèla ; trachèl de lin o d'estopa cardada ; pèça d'artilhariá ; bombarda de sambuc (R. V, 148) ; canon 2 nm : lei de la Glèisa / Drech Canon (per oposicion al Drech Civil) ; decision d'un concili / règla ; partida de la messa de la prefàcia a la comunion ; catalòg dels libres sacrats de la Glèisa catolica ; catalòg dels sants de la Glèisa catolica ; imitacion rigorosa entre doas voses o mai que cantan per intervals identics après intrar dins lo cant l'una après l'autra o las unas après las autras. cañon (< esp.) nm : (gòrga), cf Ubaud Dicort,
« canyon ». canona nf, cf Ubaud Dicort :
« cardée de laine pliée en rouleau » TdF canonada : bordada de canons d'artilhariá. canonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui canonne » TdF. (v. canonièr) canonar (v. tr.) : bombardar amb de canons. canonàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros canon » TdF canonat, -ada : bombardat, -ada a còps de canons. canonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« canonnage » TdF canonejar (v. intr.) : quitar pas de canonar. canonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit canon ; petit tube ; paquet de
tripes » (v. TdF) canonge / canorgue nm, cf Ubaud Dicort : membre del capítol d'una catedrala ; títol onorific d'unes prèires ; « celui qui occupe une sinécure, désoeuvré ; mendiant qui hante les fours des boulangers » TdF ‘canounge’. canongessa nf (L. 63) : religiosa
d'unas comunitats. canongiá / canorguiá nf, cf Ubaud Dicort : « réunion
de chanoines, chapitre » TdF
jos
‘canounjarié’ ; « canonicat,
chanoinie » (v. L. 63) canongil (arc.) (abs. Dicort) : diminutiu arcaïc de canonge. canonial, -a (abs. Dicort) : estipulat,
-ada pels canons de la Glèisa. (v. canonical) Ora canoniala. canonic, -a : confòrme al Drech Canon (lei de la Glèisa) canonical,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« t. sc., canonial, ale » TdF ‘canounicau’ canonicament adv : conformament als canons de la Glèisa. canonicat nm : dignitat de canonge. canonicitat nf : conformitat amb lo Drech Canon. canonièira : naviri armat amb de canons ; fendascla dins una paret per tirar sens èsser vist. canonièr nm, -ièira : persona especializada dins lo servici dels canons ; persona especializada dins los canons d'un fusil. Èra canonièr sus una canonièira. canonista nm : especialista de Drech Canon. canonizable, -bla : digne, -a d'èsser declarat,
-ada benaürós,-osa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|