|
||||
|
|
|
|
|
|
CANCER- CANCERI- CANCERO- : formas prefixadas del latin cancer (càncer) càncer : tumor mala ; signe del zodiac ; constellacion. cancerifòrme, -ma : en forma de càncer sens n'èsser un. Abscès cancerifòrm. Tumor cancerifòrma. cancerigèn, -a : que pòt amodar un càncer. cancerizacion : transformacion en càncer d'una lesion benigna. cancerizar (se) : se mudar en càncer. cancerizat, -ada : mudat, -ada en càncer. cancerofòb, -a : que patís d'una crenta morbosa d'un càncer. cancerofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) del càncer. cancerològ, -a : especialista (m. e f.) de cancerologia. cancerologia : estudi de las tumors malignas. cancerologic, -a : relatiu, -iva a la cancerologia. cancerós, -osa (adj. e subs.) : de la natura d'un càncer ; persona que patís d'un càncer. cancho nm (cast. cancho, rocàs) : cantèl de pan / croston de pan. cancièira : faissa de laurada ; bòrd de teulada. cancilhon : barron de ridèla de carreta ; ganche de carreta. cançon nf : poèma cantat ; poesia cantada ; tèxt cantat. (v. TdF ‘cansoun’) cançonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui chansonne, v. cantaire » TdF ‘cansounaire’ cançonar (v. tr. e intr.) : « chansonner » TdF ‘cansouna’, far o cantar de cançons. Apollon aicí cançonava. (v. TdF) cançonassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise ou longue chanson ; vieille chanson, chant populaire » TdF ‘cansounasso’ cançonat, -ada : mes en cançon ; mesa en cançon. cançonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa o que canta de cançons. cançonejar (v. intr.) : téner cançonat, « v intr e tr, chanter une chanson ; faire des chansons ; chansonner » TdF ‘cansouneja’. cançonejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de dire ou de faire des chansons » TdF ‘cansounejage’ cançoneta : diminutiu de cançon. cançonièr 1 nm : recuèlh de cançons. cançonièr 2, -ièira n : persona que canta de cançons satiricas o umoristicas dins los teatres, los cafès, o a la television. (v. TdF ‘cansounié’) cancroïde (m.) : mene de càncer cutanèu. Cancroïde del còl. Cancroïde labial. candant nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, position de l’aviron, quand il est en équilibre sur sa toletière » TdF candarissa : mena de cordatge marin. cande, -da adj : blanc, -a ; pur, -a ; net, -a ; clar, -a ; onèst, -a ; linde, -a. Bugada canda. Aiga canda. Responsa canda. Cèl cande. Agach cande. Afar cande. candejar (v. tr. e intr.) : blanquir ; semblar blanc ; èsser blanc. candèl (l.p. ; cf Ubaud Dicort e Alibert) nm/ candel (abs. Dicort) : entòrca de lenha pel forn d'un fornièr ; pan tròp cuèch ; aluqueta sens sofre ; bargalh. (v. TdF ‘candèu’) candela 1 (L. 62) (class.) / « candèla » (l.p.) [ / candèla (corrent)] nf, cf Ubaud Dicort : meca de coton per esclairar, envolopada dins un tub de cera ; agulha de glaç que penja a la teulada ; meca que penja al nas ; estalactita ; ais de mòla de molin ; cima de fustam ; timon d'araire. Portar en candèla (l.p.) : « portar en triomf » (fr.) Aquel dròlle a totjorn la candèla al nas (l.p.) candela [candèla, cf Ubaud Dicort] de Sant Joan nf (plt.) : (Verbascum thapsus) candela 2 (unitat d’intensitat lumenosa) nf, cf Ubaud Dicort, : « candela » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 195) candelabre nm, cf Ubaud Dicort : « candelabre » TdF candelada nf, cf Ubaud Dicort : « fil d’un peloton » TdF candelaire 1 nm, cf Ubaud Dicort : « dévidoir qui sert à mettre le fil en pelotons, v. debanaire » TdF ‘candelaire 1’ candelaire 2 nm, -aira n : persona que fa de candelas. candelar 1 (v. tr.) (Alibert) : quilhar / levar. candelar (se) (Alibert) : se quilhar / se levar. candelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en peloton, dévider, v. debanar » (v. TdF) candelariá : fabrica de candelas. candeleta : caribomba / cabiròla (jòc de mainatges) Far la candeleta : se quilhar sus las mans. candelhon nm, cf Ubaud Dicort : « allumette, chènevotte, tige de chanvre tilllée » TdF ‘candeioun’ candelièira nf, cf Ubaud Dicort : « fabrique de chandelles, v. candelariá » (v. TdF) Candelièira / Candelosa : Purificacion de la Verge, « la Chandeleur » (v. TdF jos ‘candelié 2’). candelieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petit chandelier » TdF candelièr 1 nm : aplech pòrtacandela ; plt. (Datura stramonium) candelièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de chandelles » (v. TdF ‘candelié 2’) candelon 1 nm : candela pichona ; « bout de chandelle ; petit bout de bougie filée, petite bougie de cire jaune, rat de cave ; petit flambeau de résine » (v. TdF ‘candeloun 1’). candelon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit peloton de fil » (v. TdF ‘candeloun 2’) candelonaire nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de chandelles de résine » TdF candelós, -osa adj e n : que de meca li penja al nas. (v. TdF) Candelosa : v. Candelièira. candetat nf / candor nf : blancor ; puretat ; lindetat. « candi » 1 : v. cambe. candi 2 adj m (de l’arab qandi) (v. Alibert) : purificat e cristallizat. De sucre candi. candid [ ~ candide], -da adj, cf Ubaud Dicort : plen de candor / innocent, -a / ingenú, -ua. candidà (abs. Dicort) (m.) : fonge microscopic qu'amòda de candidòsi. v. candidòsi. candidament adv, cf Ubaud Dicort : « candidement » (Rapin) candidat, -a : persona que postula una plaça vacanta, una dignitat, una eleccion ; persona escricha / escrita a un examèn. candidatura : accion de se portar candidat o candidata. candidesa (abs. Dicort) : qualitat d'una persona candida, « naïveté » (Laus). (v. candor)
|
|
candidòsi (f.) / candidiasi (f.) (abs. Dicort) : micòsis amodadas mai que mai pel fonge Candida albicans (lat.) candinèl, -èla : blanc ; pur / blos. candir (v. tr.) : purificar e far cristallizar de sucre ; gelar ; cristallizar ; estabosir ; estomagar. candir (se) v pron : « se candir, se cristalliser ; être stupéfait, s’émerveiller » TdF jos ‘candi’ candit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « candi, ie ; pétrifié, ée, stupéfait, aite, interdit, ite, immobile » TdF jos ‘candi’ candol nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : abonament annal a cò de mestieirals o de proprietaris païsans. Èsser a candol : s'abonar « être abonné » (v. TdF jos ‘cando’). Se botar a candol : s'abonar. candòla nf, cf Ubaud Dicort : « gâteau sans levain, que les Juifs du Midi font avec de la fleur de farine, du sucre et de l’eau de rose, pour célébrer la fête des pains azymes ; sorte d’échaudé ; niais, imbécile » TdF candolièr, -ièira n : abonat, -ada ; practica (e non pas « client » (fr)) candor nf : « blancheur, limpidité, trasparence, v. candetat, puretat » ; abséncia de malícia (v. TdF). candorièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « très froid, qui couvre la terre de frimas, jour de gelée blanche » TdF Febrièr lo plus cort, lo plus candorièr de tots. (v. TdF) Canebièira (Canebiera en prov.) n pr f : (carrièra de Marselha) , cf Ubaud Dicort. (v. canabièira) canefice nm, cf Ubaud Dicort : « casse, fruit du canéficier » TdF caneficièr nm, cf Ubaud Dicort : « canéficier, arbre des Indes » TdF canefòra nf, cf Ubaud Dicort : « canéphore » (Rapin) canejaire, -aira [~ -airitz] (arc.) : persona que mesura a la cana. canejar (v. tr. arc.) : mesurar a la cana ; arpentar. canejat, -ada (arc.) : mesurat, -ada a la cana. canejatge nm, cf Ubaud Dicort : « mesurage, arpentage » TdF canèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canèu’) : tub o aplech tubular (t. a.) ; camba de cerealum ; meca del nas ; corral de molin ; caneladura ; garganta ; estug a espillas. canèla : dosilh ; canèl de font ; corral de molin ; rusca aromatica tressecada de canelièr. canelada nf, cf Ubaud Dicort : « fil qui recouvre un espolin, fusée ; bourde, menterie ; toiture de tuiles » TdF caneladura nf, cf Ubaud Dicort : motladura cava. canelaira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canelarello’) / canelaire 1 nm (abs. TdF) : persona que fa de bobinas de téisser. canelaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fabrique ou qui pose la tuile [v. canelar 1] » TdF canelar 1 (v. tr. e intr.) : « canneler, placer des tuyaux » (Fettuciari) ; far de caneladuras ; « tuiler, couvrir une maison, v. teulissar » ; montar en tija ; « faire des espolins, des bobines pour tisser ; couler, pleurer ; hâbler, conter des bourdes ». (v. TdF ‘canela 1) canelar (se) v pron (abs. TdF) : s'encanelar coma milh per temps de secada. canelar 2 (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « être atteint de la muscardine, en parlant des vers à soie » TdF ‘canela 2’ canelat 1, -ada adj : encanelat, -ada « blanchi par la muscardine ; retrait, ridé, en parlant du blé » TdF jos ‘canela 2)’ canelat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cannelas, espèce de dragée faite avec de la cannelle ou des morceaux d’écorce d’orange ; ver à soie atteint d’une maladie qui semble transformer cet insecte en dragée de plâtre ; matière fécale, en style burlesque ; tuile, couverture en tuile » TdF caneleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. canèla) canelièira : trauc de cuba per i metre lo canèl. canelièr : mena d'arbre aromatic que balha la canèla. (Cinnamomum zeylanicum) caneliu, -iva : qu'a fòrça canèls de palha, fòrça restoble. canelon : canèl pichonèl ; canula. canelòni(s) nm pl, cf Ubaud Dicort : « cannelloni(s) » (v. Sèrras-Ess.) canelut, -uda : en forma de canèl. canenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de roseau, pareil à la canne de Provence » (v. TdF) canepin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mégissier, canepin » TdF canet 1 nm : airal que i butan de canaveras. canet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « caneton » TdF caneta 1 nf : canavera pichonèla ; canavera de pescaire ; canèl de font ; canelon de teisseire ; amètla ponchuda ; caneta 2 nf : mesura anciana, « canette, ancienne mesure pour les liquides » TdF ‘caneto 2’ ; caneta 3 nf : « canette, petite cane, v. canarda » ; cercèla granda. (v. TdF ‘caneto 3’) canetièira nf, cf Ubaud Dicort : « pièce d’un moulin à filer la soie, ce qui porte les canetas [v. caneta 1] » (v. TdF) canetilha nf, cf Ubaud Dicort : « canetillle, fil d’or ou d’argent tortillé » TdF canfrada nf, cf Ubaud Dicort : « camphrée, plante » (v. TdF) « canfrar » (canfrar v) : v. camfrar (non preconizat Dicort). canfrat, -ada adj : v. camfrat. canfre nm, cf Ubaud Dicort : v. camfre. canfrièr nm : v. camfrièr. cangoró nm, cf Ubaud Dicort (angl.) : nom d'una mena de marsupial d'Australia. cangrena [veire gangrena, cf Ubaud Dicort] nf : putrefaccion (R.IV, 587) d'una partida del còrs ; corrupcion morala (s.f.) cangrenar [veire gangrenar] (v. tr.) : atacar per la cangrena. cangrenar [veire gangrenar] (se) v pron : èsser atacat, -ada per la cangrena. cangrenat [veire gangrenat], -ada adj : atacat, -ada per la cangrena. cangrenós [veire gangrenós], -osa adj : de la natura de la cangrena. canh nm, cf Ubaud Dicort : v. can. canha nf : feme del can ; instrument de tonelièr ; inchalhença. (v. TdF ‘cagno 1’) (v. canhas) Ai la canha : ai pas enveja de trabalhar. Sens canha : a la buta-buta. canhada : portada de cans ; quantitat granda ; trabalh mal fach. Una canhada d'embestiaments. Quina canhada faguèras pas ! canhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui quitte son maître avant la fin de l’année » (v. TdF ‘cagnaire’) canhar (v. intr.) : far de canhons / canhotar ; « quitter son maître avant terme » TdF ‘cagna’ ; se crebar / cagar / s'esbosenar (paret, ostal...) La paret a finit per canhar. canhard 1 (subs.) : abric en plen solelh / solelhador. canhard 2, -a (adj.) : inchalhent, -a ; fug-òbra (m. e f.) Jès que siás canhard ! canhardar (v. intr.) : musardejar ; se galaminar al solelh. canhardet nm, cf Ubaud Dicort : « petit abri » TdF ‘cagnardet’ |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|