CANCER- CANCERI- CANCERO- : formas prefixadas del latin cancer (càncer)  

càncer : tumor mala ; signe del zodiac ; constellacion.

cancerifòrme, -ma : en forma de càncer sens n'èsser un.

Abscès cancerifòrm.

Tumor cancerifòrma.

cancerigèn, -a : que pòt amodar un càncer.

cancerizacion : transformacion en càncer d'una lesion benigna.

cancerizar (se) : se mudar en càncer.

cancerizat, -ada : mudat, -ada en càncer.

cancerofòb, -a : que patís d'una crenta morbosa d'un càncer.

cancerofobia : crenta morbosa (R. IV, 264) del càncer.

cancerològ, -a : especialista (m. e f.) de cancerologia.

cancerologia : estudi de las tumors malignas.

cancerologic, -a : relatiu, -iva a la cancerologia.

cancerós, -osa (adj. e subs.) : de la natura d'un càncer ; persona que patís d'un càncer.

cancho nm (cast. cancho, rocàs) : cantèl de pan / croston de pan.

cancièira : faissa de laurada ; bòrd de teulada.

cancilhon : barron de ridèla de carreta ; ganche de carreta.

cançon nf : poèma cantat ; poesia cantada ; tèxt cantat. (v. TdF cansoun’)

cançonaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui chansonne, v. cantaire » TdF cansounaire’

cançonar (v. tr. e intr.) : « chansonner » TdFcansouna’, far o cantar de cançons.

Apollon aicí cançonava. (v. TdF)

cançonassa nf, cf Ubaud Dicort : « mauvaise ou longue chanson ; vieille chanson, chant populaire » TdF cansounasso’

cançonat, -ada : mes en cançon ; mesa en cançon.

cançonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que fa o que canta de cançons.

cançonejar (v. intr.) : téner cançonat, « v intr e tr, chanter une chanson ; faire des chansons ; chansonner » TdF cansouneja’.

cançonejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de dire ou de faire des chansons » TdF cansounejage’

cançoneta : diminutiu de cançon.

cançonièr 1 nm : recuèlh de cançons.

cançonièr 2, -ièira n : persona que canta de cançons satiricas o umoristicas dins los teatres, los cafès, o a la television. (v. TdF cansounié’)

cancroïde (m.) : mene de càncer cutanèu.

Cancroïde del còl.

Cancroïde labial.

candant nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, position de l’aviron, quand il est en équilibre sur sa toletière » TdF

candarissa : mena de cordatge marin.

cande, -da adj : blanc, -a ; pur, -a ; net, -a ; clar, -a ; onèst, -a ; linde, -a.

Bugada canda.

Aiga canda.

Responsa canda.

Cèl cande.

Agach cande.

Afar cande.

candejar (v. tr. e intr.) : blanquir ; semblar blanc ; èsser blanc.

candèl (l.p. e Alibert) nm/  candel  (abs. Dicort) : entòrca de lenha pel forn d'un fornièr ; pan tròp cuèch ; aluqueta sens sofre ; bargalh. (v. TdF candèu’)

candela 1 (L. 62) (class.) / « candèla » (l.p.) [ / candèla (corrent)] nf, cf Ubaud Dicort : meca de coton per esclairar, envolopada dins un tub de cera ; agulha de glaç que penja a la teulada ; meca que penja al nas ; estalactita ; ais de mòla de molin ; cima de fustam ; timon d'araire.

Portar en candèla (l.p.) : « portar en triomf » (fr.)

Aquel dròlle a totjorn la candèla al nas (l.p.)

candela [candèla, cf Ubaud Dicort] de Sant Joan nf (plt.) : (Verbascum thapsus)

candela 2 (unitat d’intensitat lumenosa) nf, cf Ubaud Dicort, : « candela » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 195)

candelabre nm, cf Ubaud Dicort : « candelabre » TdF

candelada nf, cf Ubaud Dicort : « fil d’un peloton » TdF

candelaire 1 nm, cf Ubaud Dicort : « dévidoir qui sert à mettre le fil en pelotons, v. debanaire » TdF candelaire  1’

candelaire 2 nm, -aira n : persona que fa de candelas.

candelar 1 (v. tr.) (Alibert) : quilhar / levar.

candelar (se) (Alibert) : se quilhar / se levar.

candelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, mettre en peloton, dévider, v. debanar » (v. TdF)

candelariá : fabrica de candelas.

candeleta : caribomba / cabiròla (jòc de mainatges)

Far la candeleta : se quilhar sus las mans.

candelhon nm, cf Ubaud Dicort : « allumette, chènevotte, tige de chanvre tilllée » TdF candeioun’

candelièira nf, cf Ubaud Dicort : « fabrique de chandelles, v. candelariá » (v. TdF)

Candelièira / Candelosa : Purificacion de la Verge, « la Chandeleur » (v. TdF jos ‘candelié 2’).

candelieiret nm, cf Ubaud Dicort : « petit chandelier » TdF

candelièr 1 nm : aplech pòrtacandela ; plt. (Datura stramonium)

candelièr 2, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de chandelles » (v. TdFcandelié 2’)

candelon 1 nm : candela pichona ; « bout de chandelle ; petit bout de bougie filée, petite bougie de cire jaune, rat de cave ; petit flambeau de résine » (v. TdFcandeloun 1’).

candelon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit peloton de fil » (v. TdF candeloun 2’)

candelonaire nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de chandelles de résine » TdF

candelós, -osa adj e n : que de meca li penja al nas. (v. TdF)

Candelosa : v. Candelièira.

candetat nf / candor nf : blancor ; puretat ; lindetat.

« candi » 1 : v. cambe.

candi 2 adj m (de l’arab qandi) (v. Alibert) : purificat e cristallizat.

De sucre candi.

candid [ ~ candide], -da adj, cf Ubaud Dicort : plen de candor / innocent, -a / ingenú, -ua.

candidà (abs. Dicort) (m.) : fonge microscopic qu'amòda de candidòsi. v. candidiasi.

candidament adv, cf Ubaud Dicort : « candidement » (Rapin)

candidat, -a : persona que postula una plaça vacanta, una dignitat, una eleccion ; persona escricha / escrita a un examèn.

candidatura : accion de se portar candidat o candidata.

candidesa (abs. Dicort) : qualitat d'una persona candida, « naïveté » (Laus). (v. candor)

candidòsi (f.) / candidiasi (f.) (abs. Dicort) : micòsis amodadas mai que mai pel fonge Candida albicans (lat.)

 

 

 

candinèl, -èla : blanc ; pur / blos.

candir (v. tr.) : purificar e far cristallizar de sucre ; gelar ; cristallizar ; estabosir ; estomagar.

candir (se) v pron : « se candir, se cristalliser ; être stupéfait, s’émerveiller » TdF jos ‘candi’

candit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « candi, ie ; pétrifié, ée, stupéfait, aite, interdit, ite, immobile » TdF jos ‘candi’

candol nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : abonament annal a cò de mestieirals o de proprietaris païsans.

Èsser a candol : s'abonar « être abonné » (v. TdF jos ‘cando’).

Se botar a candol : s'abonar.

candòla nf, cf Ubaud Dicort : « gâteau sans levain, que les Juifs du Midi font avec de la fleur de farine, du sucre et de l’eau de rose, pour célébrer la fête des pains azymes ; sorte d’échaudé ; niais, imbécile » TdF

candolièr, -ièira n : abonat, -ada ; practica (e non pas « client » (fr))

candor nf : « blancheur, limpidité, trasparence, v. candetat, puretat » ; abséncia de malícia (v. TdF).

candorièr adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « très froid, qui couvre la terre de frimas, jour de gelée blanche » TdF

Febrièr lo plus cort, lo plus candorièr de tots. (v. TdF)

Canebièira (Canebiera en prov.) n pr f : (carrièra de Marselha) , cf Ubaud Dicort. (v. canabièira)

canefice nm, cf Ubaud Dicort : « casse, fruit du canéficier » TdF

caneficièr nm, cf Ubaud Dicort : « canéficier, arbre des Indes » TdF

canefòra nf, cf Ubaud Dicort : « canéphore » (Rapin)

canejaire, -aira [~ -airitz] (arc.) : persona que mesura a la cana.

canejar (v. tr. arc.) : mesurar a la cana ; arpentar.

canejat, -ada (arc.) : mesurat, -ada a la cana.

canejatge nm, cf Ubaud Dicort : « mesurage, arpentage » TdF

canèl nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canèu’) : tub o aplech tubular (t. a.) ; camba de cerealum ; meca del nas ; corral de molin ; caneladura ; garganta ; estug a espillas.

canèla : dosilh ; canèl de font ; corral de molin ; rusca aromatica tressecada de canelièr.

canelada nf, cf Ubaud Dicort : « fil qui recouvre un espolin, fusée ; bourde, menterie ; toiture de tuiles  » TdF

caneladura nf, cf Ubaud Dicort : motladura cava.

canelaira nf  (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘canelarello’) / canelaire 1 nm (abs. TdF) : persona que fa de bobinas de téisser.

canelaire 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui fabrique ou qui pose la tuile » TdF (v. canelar 1)

canelar 1 (v. tr. e intr.) : « canneler, placer des tuyaux » (Fettuciari) ; far de caneladuras ; « tuiler, couvrir une maison, v. teulissar » ; montar en tija ; « faire des espolins, des bobines pour tisser ; couler, pleurer ; hâbler, conter des bourdes ». (v. TdF canela 1)

canelar (se) v pron  (abs. TdF) : s'encanelar coma milh per temps de secada.

canelar 2 (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « être atteint de la muscardine, en parlant des vers à soie » TdF canela 2’

canelat 1, -ada adj : encanelat, -ada « blanchi par la muscardine ; retrait, ridé, en parlant du blé » TdF jos ‘canela 2)’

canelat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cannelas, espèce de dragée faite avec de la cannelle ou des morceaux d’écorce d’orange ; ver à soie atteint d’une maladie qui semble transformer cet insecte en dragée de plâtre ; matière fécale, en style burlesque ; tuile, couverture en tuile » TdF

caneleta nf, cf Ubaud Dicort : (v. canèla)

canelièira : trauc de cuba per i metre lo canèl.

canelièr : mena d'arbre aromatic que balha la canèla. (Cinnamomum zeylanicum)

caneliu, -iva : qu'a fòrça canèls de palha, fòrça restoble.

canelon : canèl pichonèl ; canula.

canelòni(s) nm pl, cf Ubaud Dicort : « cannelloni(s) » (v. Sèrras-Ess.)

canelut, -uda : en forma de canèl.

canenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de roseau, pareil à la canne de Provence » (v. TdF)

canepin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de mégissier, canepin » TdF

canet 1 nm : airal que i butan de canaveras.

canet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « caneton » TdF

caneta 1 nf : canavera pichonèla ; canavera de pescaire ; canèl de font ; canelon de teisseire ; amètla ponchuda ;

caneta 2 nf : mesura anciana, « canette, ancienne mesure pour les liquides » TdF caneto 2’ ;

caneta 3 nf : « canette, petite cane, v. canarda » ; cercèla granda. (v. TdF caneto 3’)

canetièira nf, cf Ubaud Dicort : « pièce d’un moulin à filer la soie, ce qui porte les canetas [v. caneta 1] » (v. TdF)

canetilha nf, cf Ubaud Dicort : « canetillle, fil d’or ou d’argent tortillé » TdF

canfrada nf, cf Ubaud Dicort : « camphrée, plante » (v. TdF)

« canfrar » (canfrar v) : v. camfrar (non preconizat Dicort).

canfrat, -ada adj : v. camfrat.

canfre nm, cf Ubaud Dicort : v. camfre.

canfrièr nm : v. camfrièr.

cangoró nm, cf Ubaud Dicort (angl.)  : nom d'una mena de marsupial d'Australia.

cangrena [veire gangrena, cf Ubaud Dicort] nf : putrefaccion (R.IV, 587) d'una partida del còrs ; corrupcion morala (s.f.)

cangrenar [veire gangrenar] (v. tr.) : atacar per la cangrena.

cangrenar [veire gangrenar] (se) v pron : èsser atacat, -ada per la cangrena.

cangrenat [veire gangrenat], -ada adj : atacat, -ada per la cangrena.

cangrenós [veire gangrenós], -osa adj : de la natura de la cangrena.

canh nm, cf Ubaud Dicort : v. can.

canha nf : feme del can ; instrument de tonelièr ; inchalhença. (v. TdF cagno 1’) (v. canhas)

Ai la canha : ai pas enveja de trabalhar.

Sens canha : a la buta-buta.

canhada : portada de cans ; quantitat granda ; trabalh mal fach.

Una canhada d'embestiaments.

Quina canhada faguèras pas !

canhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui quitte son maître avant la fin de l’année » (v. TdF cagnaire’)

canhar (v. intr.) : far de canhons / canhotar ; « quitter son maître avant terme » TdF cagna’ ; se crebar / cagar / s'esbosenar (paret, ostal...)

La paret a finit per canhar.

canhard 1 (subs.) : abric en plen solelh / solelhador.

canhard 2, -a (adj.) : inchalhent, -a ; fug-òbra (m. e f.)

Jès que siás canhard !

canhardar (v. intr.) : musardejar ; se galaminar al solelh.

canhardet nm, cf Ubaud Dicort : « petit abri » TdF cagnardet’