camiseta : camisa pichona ; casabèc de femna.

camisòla nf : vestit cortin que se carga sus la camisa ; casabèc ; blòda / blauda (v. blauda) (v. TdF) ; camisòla de fòrça per d'unes malauts

camisolar (v. tr.) : cargar una camisòla a q.q.

camisolar (se) : se cargar una camisòla.

camisolat, -ada : vestit d'una camisòla.

camisoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite camisole ; chemise sans manches, chemisette » TdF

camison nm, camisona (abs. Dicort) / camisoleta (v. camisoleta) : camiseta de mainatge.

camma nf : « came » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 195)

Arbre de cammas, arbre à cames. (v. Ubaud)

camoç nm (del gallés CAMOX passat en latin) : isard (animal romiaire que viu en nauta montanha) ; « jeune homme alerte, v. escarrabilhat » (v. TdF jos ‘chamous’).

camoçaire nm, cf Ubaud Dicort : « chamoiseur, mégissier » (v. TdF ‘chamousaire’)

camoçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (techn.) chamoiser » (v. camoçaire)

camoçariá nf, cf Ubaud Dicort : « chamoiserie, mégisserie » (v. TdF ‘chamousarié’)

camoçatge nm, cf Ubaud Dicort : « chamoisage » (v. camoçar

camocèl nm, cf Ubaud Dicort (v. camoç) : « petit chamois, jeune chamois ; fille coureuse » TdF ‘chamoussèu’

camocièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu fréquenté par les chamois » TdF ‘chamoussiero’

camoçon nm, cf Ubaud Dicort : (v. camocèl)

camomilha [ ~ camamilha] nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : bolèg (Matricaria chamomilla) ; (M. discoidea) ; (M. inodora) ; (M. maritima)

camor nm, cf Ubaud Dicort : « teigne, insecte qui ronge la laine et les fourrures, v. arna » (v. TdF jos ‘camo 1’)

camorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rongé par les teignes, v. arnat » TdF

camosir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chancir, moisir, v. mosir » (v. TdF jos caumousi’)

camosir / caumosir [veire camosir, cf Ubaud Dicort] (se) v pron (Alibert) : se florir / se mosir.

camp (t.a.) : pèça de tèrra de cultivar ; airal per campar ; tèrmes tecnics :

Camp lexical.

Camp acostic.

Camp batalhièr.

Camp magnetic.

Camp electric.

Per camps o pels camps, par les champs. (v. Ubaud Dicort e TdF)

Camps Elisis. (v. jos  elisi)

Passar camp, franchir les limites du camp, au jeu de barres. (v. Ubaud Dicort e TdF)

De camp, de champ, sur la face la moins large, v. cantèl. (v. Ubaud Dicort e TdF). [v. cant 1]

campa : perseguida d'escolans que s'acotisson.

A la campa : a la perseguida.

Donar la campa : persègre / acotir.

Aver de campa : aver de trabalh.

campada : durada d'un campament.

campairal : terrador.

campaire, -aira : persona que campa ; passapaís (inv.) / rodaire, -a.

campairòl / camparòl nm : botarèl / bolet / agaric / cep..., « champignon comestible ; champignon blanc des prés ; champignon de couche » (v. TdF jos ‘campagnòu 2’)

campairòl blanc : (Agaricus ovoïdes albus)

campairòl d'amadó [d’amador] nm, cf Ubaud Dicort : (Boletus ignarius)

campairòl d'olm : (Pleurotus ulmarius) ; (Boletus fomentarius)

campairòl de buòu : (Agaricus bovinus)

campairòl de pibol : (Pholiota cylindracea)

campairòl de sause : (Boletus suaveolens)

campairòl fòl : bolet verenós. (Boletus satanas)

campairòl jaune : (Boletus csaber) / (Agaricus deliciosus)

campairòl lachièr : (Lactarius piperatus)

campairòl negre : (Boletus perennis)

campairòl pegós : (Boletus viscidus)

campairòl pelut : (Agaricus villosus)

campairolaire ~ camparolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « chercheur, -euse de champignons » (Laus)

campairolar [ / camparolar cf Ubaud Dicort] / campairolejar (abs. Dicort) (v. intr.) : cercar de campairòls.

campairolet ~ camparolet nm, cf Ubaud Dicort (v. campairòl) : « petit agaric, petit champignon » TdF ‘campagnoulet’

campairolièira ~ camparolièira nf, cf Ubaud Dicort (v. campairòl) : « champignonnière » (Per Noste : ‘camparolèra’)

campal adj (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort  p. 147 e TdF jos ‘campau’), -a   : qu'es en plen camp.

Batalha campal, bataille en pleine campagne (Alibert).

campament : airal per campar ; accion de campar ; fuòc de camp / campada / bivac.

campana : instrument de percussion dins un cloquièr ; çò que revèrta una campana (aisinas o plantas) : campana de formatge ; petairòla (l.p.) : (Digitalis purpurea)

Virar campana, devenir fou. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘campano’)

campanada nf : sonariá de campanas « coup de cloche » TdF.

campanaire nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur de cloches » (v. TdF)

campanal : campanil d'una sola campana ; cloquièr, torre de glèisa / torre màger.

campana-martèl nf : tòcasenh / batsenh / òrda / raida.

campanar (v. intr.) : sonar una campana ; « v tr, publier, ébruiter » TdF.

campanatge : paga d'un campanaire, d'una campanaira.

campanejada nf, cf Ubaud Dicort : « volée de cloche, sonnerie » TdF ‘campanejado 1’

campanejaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) / campanaire, -a (v. campanaire) / sonièr, -ièira (v. sonièr) : persona que sona las campanas. v. campanièr.

 

 

campanejar 1 (v. intr.) : sonar las campanas ; « courir la campagne, v. campestrejar ». (v. TdF)

Lo sonièr campanejava a brand.

campanejar 2 nm : (son de campanas), cf Ubaud Dicort.

campanejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brimbaler les cloches, v. sonadissa » (v. TdF)

campanèla nf : esquila / sonalha dels arnesques de caval « jolie cloche, cloche dont le son est agréable » ; flor a coròla en forma de campana ; campanulacèa / correjòla. v. pus luènh. (v. TdF)

campanelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « campanulé, -e » (Laus)

campaneta 1 nf : campana pichona.

campaneta 2 nf (plt.) : correjòla (l.p.) (Convolvulus arvensis)

campaneta blanca (plt.) : (Convolvulus sepium)

campaneta de montanha (plt.) : (Fritillaria Meleagris)

campaneta de prat (plt.) : (Colchicum autumnale)

campaneta de sanha (plt.) : (Pinguicula grandiflora)

campaneta de sebissa (plt.) : (Convolvulus sepium)

campaneta jauna (plt.) : (Narcissus pseudo-narcissus)

campaneta ponhenta (plt.) : (Smilax aspera)

campanetge nm (TdF campanège) : panièr grand, planièr e longarut.

campanha : campèstre ; mas / bastida ; viatge en mar ; temporada de trabalh d'ivèrn d'un montanhòl dins la plana ; expedicion militara ; sensibilizacion publica per o contra quicòm.

Viure a la campanha.

Batre la campanha.

Campanha contra lo sidà, la tuberculòsi...

Las campanhas de Napoleon.

Campanha electorala.

Campanha publicitària.

Intrar en campanha.

Far campanha per quicòm.

campanhard, -a (adj. e subs.) : rustic, -a ; persona que viu a la campanha.

campanheta nf, cf Ubaud Dicort : « Campanhetas, clématite » (Carrasco). (v. vidalba)

campanhòl 1, -a (adj. e subs.) : campanhard, -a ; rustic, -a.

campanhòl 2 nm [veire campairòl / camparòl, cf Ubaud Dicort] : cocorla ; agaric : (Agaricus edulis) ; campairòl (v. pus naut).

campanhòla nf, cf Ubaud Dicort : « champignon de couche, v. envinassat » (v. TdF ‘campagnolo’)

campanholet / campanholièr (v. Ubaud Dicort e Alibert) nm : agaric cultivat en campanholièira, cocorla / arcielon.

campanholièira (abs. Dicort) : airal que i se cultivan d'agarics. (v. campairolièira)

campanholièr nm : v. campanholet.

campanièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme du sonneur » TdF

campanièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (v. campanièira) : persona que sona las campanas.

campanifòrme, -ma : en forma de campana.

campanilh (abs. Dicort) : cloquieiron [v. campanal; « petite cloche » (Laus).

campanilhon nm, cf Ubaud Dicort : « pauvre petite cloche » TdF

campanòta nf, cf Ubaud Dicort : « clochette » (Per Noste). (v. campaneta)

campanula nf (plt.) : « campanule » (Ubaud Lex. bot.), nom generic de tot un fum de plantas que lors flors son en forma de campana : (Campanula medium) ; (C. speciosa) ; (C. rotundifolia) ; (C. Erinus) ; (C. glomerata) ; (C. Rapunculus)... (v. campanèla)

campanulat, -ada (abs. Dicort) : en forma de campana. (v. campanelat)

campar (v. tr. e intr.) : establir / casar ; bivacar ; « se sauver, échapper » (v. TdF).

campar (se) : se fugir [v. campar] ; se quilhar ; se plantar ; s'establir.

campardin, -a adj e n : galabontemps (m. e f.) ; coquinàs, -assa.

camparòl nm : campairòl. (v. campairòl)

camparòla (arc.) : colareta granda d'un còp èra.

camparolièira nf, cf Ubaud Dicort : v. campairolièira.

campàs nm, cf Ubaud Dicort : « champ inculte, friche, lande » TdF

campat : contengut d'un camp.

Un campat de froment, de blat negre, de bledas...

campatge : accion de campar ; terren aplechat per campar ; forma de torisme popular (v. camping).

campech [ ~ campet] nm, cf Ubaud Dicort : fust d'un arbre mexican fòrt dur que conten un principi colorant utilizat per tintar : (Haematoxylon campechianum) ; boldrada de vin. (v. TdF jos ‘campé’)

campejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que s'agrada de se passejar ; rodaire,-a / passapaís ; secutaire, -a.

campejar (v. tr. e intr.) : córrer los camps ; percaçar ; secutar ; rodar / passar país ; demorar pels camps (vianda) (v. TdF jos ‘campeja’). (v. acampejar)

campejar (se) v pron : « gagner les champs, décamper, battre la campagne » TdF jos ‘campeja’

campendut nm, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme rouge » (l. 62)

campendut blanc nm : (varietat de poma) , cf Ubaud Dicort.

campèstre 1 (m.) : (subs.) : los camps ; la campanha.

campèstre 2, -tra (adj.) : sens cap d'estaca de res / liure, -a ; relatiu a la campanha ; desèrt,-a.

Laissar las fedas pàisser campèstras.

campestrejar (v. intr.) : se passejar pels camps ; èsser campèstre, -a.

campet 1 nm : camp pichonèl.

campet 2 (arbre ropical) nm, cf Ubaud Dicort : v. campech.

campeta : tinta tirada del campet 2.

campièr : garda comunal.

campilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. campejaire. (v. TdF jos ‘campejaire’)

campimètre nm (abs. Dicort) : aparelh per explorar lo camp visual, « campimètre » (Rapin).

campimetria nf (abs. Dicort) : exploracion del camp visual amb un campimètre. (v. çai sus)

« camping » (camping nm, cf Ubaud Dicort) (angl.) : v. campatge.

« camping-car » (abs. Dicort) (angl.) : autò-rotlòta. [Per Noste : carricampatge]