|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
camiseta : camisa pichona ; casabèc de femna. camisòla nf : vestit cortin que se carga sus la camisa ; casabèc ; blòda / blauda (v. blauda) (v. TdF) ; camisòla de fòrça per d'unes malauts camisolar (v. tr.) : cargar una camisòla a q.q. camisolar (se) : se cargar una camisòla. camisolat, -ada : vestit d'una camisòla. camisoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite camisole ; chemise sans manches, chemisette » TdF camison nm, camisona (abs. Dicort) / camisoleta (v. camisoleta) : camiseta de mainatge. camma nf : « came » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 195) Arbre de cammas, arbre à cames. (v. Ubaud) camoç nm (del gallés CAMOX passat en latin) : isard (animal romiaire que viu en nauta montanha) ; « jeune homme alerte, v. escarrabilhat » (v. TdF jos ‘chamous’). camoçaire nm, cf Ubaud Dicort : « chamoiseur, mégissier » (v. TdF ‘chamousaire’) camoçar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, (techn.) chamoiser » (v. camoçaire) camoçariá nf, cf Ubaud Dicort : « chamoiserie, mégisserie » (v. TdF ‘chamousarié’) camoçatge nm, cf Ubaud Dicort : « chamoisage (v. camoçar) » camocèl nm, cf Ubaud Dicort (v. camoç) : « petit chamois, jeune chamois ; fille coureuse » TdF ‘chamoussèu’ camocièira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu fréquenté par les chamois » TdF ‘chamoussiero’ camoçon nm, cf Ubaud Dicort : (v. camocèl) camomilha [ ~ camamilha] nf, cf Ubaud Dicort (plt.) : bolèg (Matricaria chamomilla) ; (M. discoidea) ; (M. inodora) ; (M. maritima) camor nm, cf Ubaud Dicort : « teigne, insecte qui ronge la laine et les fourrures, v. arna » (v. TdF jos ‘camo 1’) camorat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « rongé par les teignes, v. arnat » TdF camosir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chancir, moisir, v. mosir » (v. TdF jos caumousi’) camosir / caumosir [veire camosir, cf Ubaud Dicort] (se) v pron (Alibert) : se florir / se mosir. camp (t.a.) : pèça de tèrra de cultivar ; airal per campar ; tèrmes tecnics : Camp lexical. Camp acostic. Camp batalhièr. Camp magnetic. Camp electric. Per camps o pels camps, par les champs. (v. Ubaud Dicort e TdF) Camps Elisis. (v. jos elisi) Passar camp, franchir les limites du camp, au jeu de barres. (v. Ubaud Dicort e TdF) De camp, de champ, sur la face la moins large, v. cantèl. (v. Ubaud Dicort e TdF). [v. cant 1] campa : perseguida d'escolans que s'acotisson. A la campa : a la perseguida. Donar la campa : persègre / acotir. Aver de campa : aver de trabalh. campada : durada d'un campament. campairal : terrador. campaire, -aira : persona que campa ; passapaís (inv.) / rodaire, -a. campairòl / camparòl nm : botarèl / bolet / agaric / cep..., « champignon comestible ; champignon blanc des prés ; champignon de couche » (v. TdF jos ‘campagnòu 2’) campairòl blanc : (Agaricus ovoïdes albus) campairòl d'amadó [… d’amador] nm, cf Ubaud Dicort : (Boletus ignarius) campairòl d'olm : (Pleurotus ulmarius) ; (Boletus fomentarius) campairòl de buòu : (Agaricus bovinus) campairòl de pibol : (Pholiota cylindracea) campairòl de sause : (Boletus suaveolens) campairòl fòl : bolet verenós. (Boletus satanas) campairòl jaune : (Boletus csaber) / (Agaricus deliciosus) campairòl lachièr : (Lactarius piperatus) campairòl negre : (Boletus perennis) campairòl pegós : (Boletus viscidus) campairòl pelut : (Agaricus villosus) campairolaire ~ camparolaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « chercheur, -euse de champignons » (Laus) campairolar [ / camparolar cf Ubaud Dicort] / campairolejar (abs. Dicort) (v. intr.) : cercar de campairòls. campairolet ~ camparolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit agaric, petit champignon (v. campairòl) » TdF ‘campagnoulet’ campairolièira ~ camparolièira nf, cf Ubaud Dicort (v. campairòl) : « champignonnière » (Per Noste : ‘camparolèra’) campal adj (dels dos genres) (v. Ubaud Dicort p. 147 e TdF jos ‘campau’), -a : qu'es en plen camp. Batalha campal, bataille en pleine campagne (Alibert). campament : airal per campar ; accion de campar ; fuòc de camp / campada / bivac. campana : instrument de percussion dins un cloquièr ; çò que revèrta una campana (aisinas o plantas) : campana de formatge ; petairòla (l.p.) : (Digitalis purpurea) Virar campana, devenir fou. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘campano’) campanada nf : sonariá de campanas « coup de cloche » TdF. campanaire nm, cf Ubaud Dicort : « sonneur de cloches » (v. TdF) campanal : campanil d'una sola campana ; cloquièr, torre de glèisa / torre màger. campana-martèl nf : tòcasenh / batsenh / òrda / raida. campanar (v. intr.) : sonar una campana ; « v tr, publier, ébruiter » TdF. campanatge : paga d'un campanaire, d'una campanaira. campanejada nf, cf Ubaud Dicort : « volée de cloche, sonnerie » TdF ‘campanejado 1’ campanejaire, -aira [~ -airitz] adj e n (v. Ubaud Dicort e TdF) / campanaire, -a (v. campanaire) / sonièr, -ièira (v. sonièr) : persona que sona las campanas. v. campanièr.
|
|
campanejar 1 (v. intr.) : sonar las campanas ; « courir la campagne, v. campestrejar ». (v. TdF) Lo sonièr campanejava a brand. campanejar 2 nm : (son de campanas), cf Ubaud Dicort. campanejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brimbaler les cloches, v. sonadissa » (v. TdF) campanèla nf : esquila / sonalha dels arnesques de caval « jolie cloche, cloche dont le son est agréable » ; flor a coròla en forma de campana ; campanulacèa / correjòla. v. pus luènh. (v. TdF) campanelat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « campanulé, -e » (Laus) campaneta 1 nf : campana pichona. campaneta 2 nf (plt.) : correjòla (l.p.) (Convolvulus arvensis) campaneta blanca (plt.) : (Convolvulus sepium) campaneta de montanha (plt.) : (Fritillaria Meleagris) campaneta de prat (plt.) : (Colchicum autumnale) campaneta de sanha (plt.) : (Pinguicula grandiflora) campaneta de sebissa (plt.) : (Convolvulus sepium) campaneta jauna (plt.) : (Narcissus pseudo-narcissus) campaneta ponhenta (plt.) : (Smilax aspera) campanetge nm (TdF ‘campanège) : panièr grand, planièr e longarut. campanha : campèstre ; mas / bastida ; viatge en mar ; temporada de trabalh d'ivèrn d'un montanhòl dins la plana ; expedicion militara ; sensibilizacion publica per o contra quicòm. Viure a la campanha. Batre la campanha. Campanha contra lo sidà, la tuberculòsi... Las campanhas de Napoleon. Campanha electorala. Campanha publicitària. Intrar en campanha. Far campanha per quicòm. campanhard, -a (adj. e subs.) : rustic, -a ; persona que viu a la campanha. campanheta nf, cf Ubaud Dicort : « Campanhetas, clématite » (Carrasco). (v. vidalba) campanhòl 1, -a (adj. e subs.) : campanhard, -a ; rustic, -a. campanhòl 2 nm [veire campairòl / camparòl, cf Ubaud Dicort] : cocorla ; agaric : (Agaricus edulis) ; campairòl (v. pus naut). campanhòla nf, cf Ubaud Dicort : « champignon de couche, v. envinassat » (v. TdF ‘campagnolo’) campanholet / campanholièr (v. Ubaud Dicort e Alibert) nm : agaric cultivat en campanholièira, cocorla / arcielon. campanholièira (abs. Dicort) : airal que i se cultivan d'agarics. (v. campairolièira) campanholièr nm : v. campanholet. campanièira nf, cf Ubaud Dicort : « femme du sonneur » TdF campanièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira (v. campanièira) : persona que sona las campanas. campanifòrme, -ma : en forma de campana. campanilh (abs. Dicort) : cloquieiron [v. campanal] ; « petite cloche » (Laus). campanilhon nm, cf Ubaud Dicort : « pauvre petite cloche » TdF campanòta nf, cf Ubaud Dicort : « clochette » (Per Noste). (v. campaneta) campanula nf (plt.) : « campanule » (Ubaud Lex. bot.), nom generic de tot un fum de plantas que lors flors son en forma de campana : (Campanula medium) ; (C. speciosa) ; (C. rotundifolia) ; (C. Erinus) ; (C. glomerata) ; (C. Rapunculus) [v. campanèla]... campanulat, -ada (abs. Dicort) : en forma de campana. (v. campanelat) campar (v. tr. e intr.) : establir / casar ; bivacar ; « se sauver, échapper » (v. TdF). campar (se) : se fugir [v. campar] ; se quilhar ; se plantar ; s'establir. campardin, -a adj e n : galabontemps (m. e f.) ; coquinàs, -assa. camparòl nm : campairòl. (v. campairòl) camparòla (arc.) : colareta granda d'un còp èra. camparolièira nf, cf Ubaud Dicort : v. campairolièira. campàs nm, cf Ubaud Dicort : « champ inculte, friche, lande » TdF campat : contengut d'un camp. Un campat de froment, de blat negre, de bledas... campatge : accion de campar ; terren aplechat per campar ; forma de torisme popular (v. camping). campech [ ~ campet] nm, cf Ubaud Dicort : fust d'un arbre mexican fòrt dur que conten un principi colorant utilizat per tintar : (Haematoxylon campechianum) ; boldrada de vin. (v. TdF jos ‘campé’) campejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que s'agrada de se passejar ; rodaire,-a / passapaís ; secutaire, -a. campejar (v. tr. e intr.) : córrer los camps ; percaçar ; secutar ; rodar / passar país ; demorar pels camps (vianda) (v. TdF jos ‘campeja’). (v. acampejar) campejar (se) v pron : « gagner les champs, décamper, battre la campagne » TdF jos ‘campeja’ campendut nm, cf Ubaud Dicort : « variété de pomme rouge » (l. 62) campendut blanc nm : (varietat de poma) , cf Ubaud Dicort. campèstre 1 (m.) : (subs.) : los camps ; la campanha. campèstre 2, -tra (adj.) : sens cap d'estaca de res / liure, -a ; relatiu a la campanha ; desèrt,-a. Laissar las fedas pàisser campèstras. campestrejar (v. intr.) : se passejar pels camps ; èsser campèstre, -a. campet 1 nm : camp pichonèl. campet 2 (arbre tropical) nm, cf Ubaud Dicort : v. campech. campeta : tinta tirada del campet 2. campièr : garda comunal. campilhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. campejaire. (v. TdF jos ‘campejaire’) campimètre nm (abs. Dicort) : aparelh per explorar lo camp visual, « campimètre » (Rapin). campimetria nf (abs. Dicort) : exploracion del camp visual amb un campimètre. (v. çai sus) « camping » (camping nm, cf Ubaud Dicort) (angl.) : v. campatge. « camping-car » (abs. Dicort) (angl.) : autò-rotlòta. [Sèrras-Ess.: carri-dormidor ; Per Noste : carricampatge] |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|