|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cambraire, -aira (abs. Dicort) : obrièr, -a que cambra lo cuèr. cambrar 1 (v. intr.) (v. Alibert) : aver de cavitats (bodin, salsissòt...) cambrar 2 (v. tr.) : corbar ; arcar / enarcar. cambrar (se) : se corbar ; s'enarcar. cambrassa : cambra granda ; cambra marrida. (v. TdF) cambrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cambré, ée » TdF jos ‘cambra’ Persona cambrada. Salsissòt cambrat. (v. cambrar 1) cambrejar (v. intr.) : utilizar una cambra a dos o a doas. (v. L. 61) cambrèl (m.) (Alibert) / cambreta (f.) : cambra pichona. cambrian 1 nm : periòde primièr de l'èra primària. cambrian 2, -a adj : relatiu, -iva al cambrian. cambrièr, -ièira n : servicial , -a de cambra d'ostal o d'ostalariá. cambrilh / cambrilhon : cambron pichonèl. (v. TdF ‘cambrihoun’) cambrilhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cabinet, petit réduit » TdF ‘cambrihounet’ cambrilhòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. cambrilh, cambròta) cambriolaire, -aira : persona que destroça un ostal. cambriolar (v. tr.) : destroçar un ostal, « cambrioler » (Laus, Lèbre). cambriolat, -ada : destroçat, -ada. cambriolatge : accion o resulta d'un destroçar d'ostal. cambrista nm, cf Ubaud Dicort :
« (mus.) chambriste » cambròl / cambruèl nm : secrecion de la pèl que fa una taca negra o una botiòla ; tumor de la pèl facha per la baba del tavan ; sortida de botiòlas de la pèl. cambrolat, -ada (abs. Dicort) : botiolat, -ada. cambron (m.) / cambròt (m.) / cambròta (f.) : cambra pichona. cambrós nm, cf Ubaud Dicort :
« valet de chambre, v. camarièr, vailet » (v. TdF) cambrosa n, cf Ubaud Dicort :
« femme de chambre »
(v. TdF). (v. cambrièira) cambrossa nf, cf Ubaud Dicort :
« bouge, cambuse, v. cambusa » (v. TdF) cambròt nm / cambròta nf : v. jos cambron. cambruèl nm : v. cambròl. cambusa nf : airal d'un naviri que i se sèrva lo manjar ; « mauvaise auberge, v. turna » (v. TdF). cambusièr nm, cf Ubaud Dicort : « cambusier,
préposé au soin de la cambuse » TdF cambussa nf, cf Ubaud Dicort :
« chevalier, genre d’oiseaux de marais » TdF cambut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
« haut sur jambes, à haute tige » TdF ‘cambu’ camecissa nf, cf Ubaud Dicort :
« lierre terrestre, plante, v.
correja de Sant Joan, terreta » (v. TdF jos ‘chamecisso’) camedre (plt.) : èrba de garolha (Teucrium chamaedrys) camèl nm : animal asiatic de doas bòças sus las esquinas ; mena de lana grossièira ; femnarassa ; badabèc (m. e f.) ; « nigaud, badaud, en Languedoc » (v. TdF ‘camèu’) D'unes confondon camèl amb dromedari. camèla : feme del camèl ; brave montet /
molonàs ; femnarassa ; garopa (plt.) (Cneorum tricoccum) Camèla de sabla : montet de sabla. Camèla de sal : montet de sal. camelada : asenada ; accion de badar. (v. Azaîs) camelar / camelejar (v. camelejar) (v. intr.) : bocejar ; ersejar. camelàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand chameau, gros chameau » TdF camelejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire le chameau, badauder » TdF ;
« dire ou faire des bêtises » (v. Azaîs) Camelat : escrivan occitan de Gasconha (1871-1962). cameleon nm, cf Ubaud Dicort :
« caméléon » (Sèrras) (v. camaleon) camèlia nf (plt) : mena d'arbrilh [v. camelièira] ; la flor d'aquel arbrilh : (Camellia japonica) camelièira (arbrilhon de
jardin) nf, cf Ubaud Dicort : « camélia
(arbrisseau) » (v.
Sèrras-Ess.) camelièr nm, -ièira : persona que s'ocupa dels camèls. camelin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a rapport au chameau » TdF camelina (plt.) : (Camelina sativa) ; (C. silvestris) camelon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit chameau » TdF camelòt nm, cf Ubaud Dicort :
« camelot, étoffe de poil » TdF camelòta nf, cf Ubaud Dicort : « camelote, mauvaise
marchandise, mauvaise raison » TdF camelum nm, cf Ubaud Dicort :
« sommet d’une meule, d’un mamelon de montagne,
comble, v. comolum » (v. TdF) camembèrt : mena de formatge. camerà [camèra, cf Ubaud Dicort] nf (angl.) : aparelh per prene sus film d'images animats, de sons, o d'images amb de sons. « cameraman » (cameraman nm) (angl.) : la persona que ten la camerà. camescòpi (m.) : camerà-videò portativa amb magnetoscòpi integrat. camèu (pèira
escalprada) nm, cf Ubaud Dicort :
« camée » (Laus) camfrar [veire canfrar] (v. tr.) : desenfectar (desinfectar) amb de camfre. camfrat [veire canfrat], -ada adj : aromatizat, -ada amb de camfre. camfre [e
derivats, veire canfre (v. Ubaud Dicort e CLO §7.4)] nm :
substància aromatica tirada del camfrièr. camfrièr [veire canfrièr] nm : mena de laurièr d'Asia e d'Oceania. « camiá » - « camiàs » : v. camisa - camisàs. « camijar » : v. camaisar. Camil – Camila [Camilla] : prenom masculin ; prenom feminin. |
|
camin (del gallés CAMMINÒS) : via per anar d'un endrech a un autre. Camin aboquiu : camin que i s'aboca aisidament. Camin batut : viòl de pè que mena al masuc ; camin passatgièr. Camin caladat : estrada ; calada. Camin carretal : via per carris o per carretas. Camin comunal : camin entretengut per la comuna. Camin de bast : camin saumièr. Camin de crotz : devocion catolica. Camin de fèrre : via de comunicacion pels traïns. Camin de pè : viòl. Camin de ronda : corsièira / escorsièiras. Camin de Sant Jacme : la Dralha lachenca. Camin de tira : camin per tirar una nau. Camin de travèrsa : corcha / acorcha / acorchi. Camin de tropèl : carraira ; dralha. Camin empeirat : c... recobèrt de pèiras atassadas. Camin fons : camin cau / camin plond. Camin forestièr : dralha per traire la lenha. Camin quitranat : camin empeirat cobèrt de quitran. Camin regordan. (v. regordan) Camin romieu : camin de Roma ; camin de pelegrinatge. Camin rural : dralha ; carraira ; camin de tropèl. Camin salinièr : camin per anar quèrre la sal. Camin terral : camin de tèrra. Camin vesinal : camin de comuna o de canton. A mièg camin. En camin. Èsser a cap de camin : èsser arribat ; èsser abenat ; èsser a las escanas ; èsser sul pas de la mòrt. Far de camin : enantir de caminar. Lo blat negre fa de camin : de tan menuda qu'es, la semença cobrís fòrça tèrra. Far son camin : se'n tirar coma cal ; capitar. Al cap del camin. Gratar camin, v. gratar. « La mòrt es
aquí que m'espèra, la mòrt es al cap del
camin... Qué me serviriá
la colèra ? Sens ieu pòt tornar lo matin ». J. B., Las Domaisèlas, XIII. caminada 1 nf (del bas lat. caminata (s. VI) ; Clovis Brunel, 1185) : ostal de curat, presbitèri (v. TdF ‘caminado 2’) ; cambra calfada [v. L. 61 : « cheminée »]. caminada 2
nf, cf.Ubaud Dicort : « marche, traite de chemin, v. estirada » (v. TdF) caminadòta
nf, cf Ubaud Dicort :
(v.
caminada 2) caminaire 1, -aira [~ airitz] : persona que camina a pè. caminaire 2 nm : « chariot ou
roulette pour apprendre les enfants à marcher ; lisière
d’un enfant ; cantonnier » (v. TdF ‘caminaire 2’) caminal : andèr / capfoguièr. caminament nm (abs. Dicort e TdF) : escorreguda [v. caminada 2] ; progression (t. a.), « cheminement » (Basic) caminar 1 (v. intr.) : anar a pè. Caminar de còp : caminar d'un pas decidit. caminar 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« marche, démarche, allure, action de marcher » TdF ‘camina 2’ caminarèl, -a : que camina fòrça ; que i se camina aisidament. Un òme
caminarèl. Un camin caminarèl. caminàs : camin grand ; camin marrit. caminatge : accion de caminar ; transpòrt ; camionatge. caminejar (v. intr.) : caminar dapàs / doçamenton. caminet : camin pichon. caminetas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« lisière d’un enfant, v. caminaire 2 » TdF « caminièira » 1 : v. cambinièira. caminièira 2 (abs. Dicort) : chimenèia. (v. cheminièira) caminièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira : adralhan, -a ; viatjaire, -a ; passapaís. caminòl, -a n / caminon nm : camin pichon. caminòt nm, cf Ubaud Dicort, -a : « cheminot » (Rapin), persona que trabalha als camins de fèrre. camion (del gallés CAMIO) : veïcul automobil de carreg. camion-cistèrna nm, cf Ubaud Dicort : « camion-citerne » (Rapin) camion-grua nm, cf Ubaud Dicort :
« camion-grue » camionaire, -aira : persona que mena un camion. camionat nm : contengut d'un camion. camionatge : carreg per camion. camioneta : mena de pichon camion. camisa (del gallés CAMISIA) : vestit de margas longas o cortas que se carga sus la pèl ; cobèrta d'unes documents ; mena d'envolopa de carton o de matèria plastica per servar de documents escriches. camisa de dormir : camisa de nuèch. camisada : contengut d'una camisa de documents ; brava susada ; granda lassièira. camisard, -a adj e n : persona en camisa ; calvinista cevenòl que se revoltèt a la revocacion de l'Edicte de Nantes. Los Camisards èran una mena de maquisards. camisariá nf, cf Ubaud Dicort : « chemiserie » (Laus) camisàs : sargàs de tèla (tela) d'un còp èra (Roergue, Cevenas...) camisassa : camisa granda ; camisa marrida. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|