cambraire, -aira (abs. Dicort) : obrièr, -a que cambra lo cuèr.

cambrar 1 (v. intr.) (v. Alibert) : aver de cavitats (bodin, salsissòt...)

cambrar 2 (v. tr.) : corbar ; arcar / enarcar.

cambrar (se) : se corbar ; s'enarcar.

cambrassa : cambra granda ; cambra marrida. (v. TdF)

cambrat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « cambré, ée » TdF jos ‘cambra’

Persona cambrada.

Salsissòt cambrat. (v. cambrar 1)

cambrejar (v. intr.) : utilizar una cambra a dos o a doas. (v. L. 61)

cambrèl (m.) (Alibert) / cambreta (f.) : cambra pichona.

cambrian 1 nm : periòde primièr de l'èra primària.

cambrian 2, -a adj : relatiu, -iva al cambrian.

cambrièr, -ièira n : servicial , -a de cambra d'ostal o d'ostalariá.

cambrilh / cambrilhon : cambron pichonèl. (v. TdF ‘cambrihoun’)

cambrilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cabinet, petit réduit » TdF ‘cambrihounet’

cambrilhòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. cambrilh, cambròta)

cambriolaire, -aira : persona que destroça un ostal.

cambriolar (v. tr.) : destroçar un ostal, « cambrioler » (Laus, Lèbre).

cambriolat, -ada : destroçat, -ada.

cambriolatge : accion o resulta d'un destroçar d'ostal.

cambrista nm, cf Ubaud Dicort : « (mus.) chambriste »

cambròl / cambruèl nm : secrecion de la pèl que fa una taca negra o una botiòla ; tumor de la pèl facha per la baba del tavan ; sortida de botiòlas de la pèl.

cambrolat, -ada (abs. Dicort) : botiolat, -ada.

cambron (m.) / cambròt (m.) / cambròta (f.) : cambra pichona.

cambrós nm, cf Ubaud Dicort : « valet de chambre, v. camarièr, vailet » (v. TdF)

cambrosa n, cf Ubaud Dicort : « femme de chambre » (v. TdF). (v. cambrièira)

cambrossa nf, cf Ubaud Dicort : « bouge, cambuse, v. cambusa » (v. TdF)

cambròt nm / cambròta nf : v. jos cambron.

cambruèl nm : v. cambròl.

cambusa nf : airal d'un naviri que i se sèrva lo manjar ; « mauvaise auberge, v. turna » (v. TdF).

cambusièr nm, cf Ubaud Dicort : « cambusier, préposé au soin de la cambuse » TdF

cambussa nf, cf Ubaud Dicort : « chevalier, genre d’oiseaux de marais » TdF

cambut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « haut sur jambes, à haute tige » TdF ‘cambu’

camecissa nf, cf Ubaud Dicort : « lierre terrestre, plante, v. correja de Sant Joan, terreta » (v. TdF jos ‘chamecisso’)

camedre (plt.) : èrba de garolha (Teucrium chamaedrys)

camèl nm : animal asiatic de doas bòças sus las esquinas ; mena de lana grossièira ; femnarassa ; badabèc (m. e f.) ; « nigaud, badaud, en Languedoc » (v. TdF ‘camèu’)

D'unes confondon camèl amb dromedari.

camèla : feme del camèl ; brave montet / molonàs ; femnarassa ; garopa (plt.) (Cneorum tricoccum)

Camèla de sabla : montet de sabla.

Camèla de sal : montet de sal.

camelada : asenada ; accion de badar. (v. Azaîs)

camelar / camelejar (v. camelejar) (v. intr.) : bocejar ; ersejar.

camelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand chameau, gros chameau » TdF

camelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire le chameau, badauder » TdF ; « dire ou faire des bêtises » (v. Azaîs)

Camelat : escrivan occitan de Gasconha (1871-1962).

cameleon nm, cf Ubaud Dicort : « caméléon » (Sèrras) (v. camaleon)

camèlia nf (plt) : mena d'arbrilh [v. camelièira] ; la flor d'aquel arbrilh : (Camellia japonica)

camelièira (arbrilhon de jardin) nf, cf Ubaud Dicort : « camélia (arbrisseau) » (v. Sèrras-Ess.)

camelièr nm, -ièira : persona que s'ocupa dels camèls.

camelin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a rapport au chameau » TdF

camelina (plt.) : (Camelina sativa) ; (C. silvestris)

camelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit chameau » TdF

camelòt nm, cf Ubaud Dicort : « camelot, étoffe de poil » TdF

camelòta nf, cf Ubaud Dicort : « camelote, mauvaise marchandise, mauvaise raison » TdF

camelum nm, cf Ubaud Dicort : « sommet d’une meule, d’un mamelon de montagne, comble, v. comolum » (v. TdF)

camembèrt : mena de formatge.

camerà [camèra, cf Ubaud Dicort] nf (angl.) : aparelh per prene sus film d'images animats, de sons, o d'images amb de sons.

« cameraman » (cameraman nm) (angl.) : la persona que ten la camerà.

camescòpi (m.) : camerà-videò portativa amb magnetoscòpi integrat.

camèu (pèira escalprada) nm, cf Ubaud Dicort : « camée » (Laus)

camfrar [veire canfrar] (v. tr.) : desenfectar (desinfectar) amb de camfre.

camfrat [veire canfrat], -ada adj : aromatizat, -ada amb de camfre.

camfre [e derivats, veire canfre (v. Ubaud Dicort e CLO §7.4)] nm : substància aromatica tirada del camfrièr.

camfrièr [veire canfrièr] nm : mena de laurièr d'Asia e d'Oceania.

« camiá » - « camiàs » : v. camisa - camisàs.

« camijar » : v. camaisar.

Camil – Camila [Camilla] : prenom masculin ; prenom feminin.

 

 

camin (del gallés CAMMINÒS) : via per anar d'un endrech a un autre.

Camin aboquiu : camin que i s'aboca aisidament.

Camin batut : viòl de pè que mena al masuc ; camin passatgièr.

Camin caladat : estrada ; calada.

Camin carretal : via per carris o per carretas.

Camin comunal : camin entretengut per la comuna.

Camin de bast : camin saumièr.

Camin de crotz : devocion catolica.

Camin de fèrre : via de comunicacion pels traïns.

Camin de pè : viòl.

Camin de ronda : corsièira / escorsièiras.

Camin de Sant Jacme : la Dralha lachenca.

Camin de tira : camin per tirar una nau.

Camin de travèrsa : corcha / acorcha / acorchi.

Camin de tropèl : carraira ; dralha.

Camin empeirat : c... recobèrt de pèiras atassadas.

Camin fons : camin cau / camin plond.

Camin forestièr : dralha per traire la lenha.

Camin quitranat : camin empeirat cobèrt de quitran.

Camin regordan. (v. regordan)

Camin romieu : camin de Roma ; camin de pelegrinatge.

Camin rural : dralha ; carraira ; camin de tropèl.

Camin salinièr : camin per anar quèrre la sal.

Camin terral : camin de tèrra.

Camin vesinal : camin de comuna o de canton.

A mièg camin.

En camin.

Èsser a cap de camin : èsser arribat ; èsser abenat ; èsser a las escanas ; èsser sul pas de la mòrt.

Far de camin : enantir de caminar.

Lo blat negre fa de camin : de tan menuda qu'es, la semença cobrís fòrça tèrra.

Far son camin : se'n tirar coma cal ; capitar.

Al cap del camin.

Gratar camin, v. gratar.

« La mòrt es aquí que m'espèra,

la mòrt es al cap del camin...

Qué me serviriá la colèra ?

Sens ieu pòt tornar lo matin ».

   J. B., Las Domaisèlas, XIII.

caminada 1 nf (del bas lat. caminata (s. VI) ; Clovis Brunel, 1185) : ostal de curat, presbitèri (v. TdF ‘caminado 2’) ; cambra calfada [v. L. 61 : « cheminée »].

caminada 2 nf, cf.Ubaud  Dicort : « marche, traite de chemin, v. estirada » (v. TdF)

caminadòta nf, cf Ubaud Dicort : (v. caminada 2)

caminaire 1, -aira [~ airitz] : persona que camina a pè.

caminaire 2 nm : « chariot ou roulette pour apprendre les enfants à marcher ; lisière d’un enfant ; cantonnier » (v. TdF ‘caminaire 2’)

caminal : andèr / capfoguièr.

caminament nm (abs. Dicort e TdF) : escorreguda [v. caminada 2] ; progression (t. a.), « cheminement » (Basic)

caminar 1 (v. intr.) : anar a pè.

Caminar de còp : caminar d'un pas decidit.

caminar 2 nm, cf Ubaud Dicort : « marche, démarche, allure, action de marcher » TdF ‘camina 2’

caminarèl, -a : que camina fòrça ; que i se camina aisidament.

Un òme caminarèl.

Un camin caminarèl.

caminàs : camin grand ; camin marrit.

caminatge : accion de caminar ; transpòrt ; camionatge.

caminejar (v. intr.) : caminar dapàs / doçamenton.

caminet : camin pichon.

caminetas nf pl, cf Ubaud Dicort : « lisière d’un enfant, v. caminaire 2 » TdF

« caminièira » 1 : v. cambinièira.

caminièira 2 (abs. Dicort) : chimenèia. (v. cheminièira)

caminièr nm (v. Ubaud Dicort e TdF), -ièira : adralhan, -a ; viatjaire, -a ; passapaís.

caminòl, -a n / caminon nm : camin pichon.

caminòt nm, cf Ubaud Dicort, -a : « cheminot » (Rapin),  persona que trabalha als camins de fèrre.

camion (del gallés CAMIO) : veïcul automobil de carreg.

camion-cistèrna nm, cf Ubaud Dicort : « camion-citerne » (Rapin)

camion-grua nm, cf Ubaud Dicort : « camion-grue »

camionaire, -aira : persona que mena un camion.

camionat nm : contengut d'un camion.

camionatge : carreg per camion.

camioneta : mena de pichon camion.

camisa (del gallés CAMISIA) : vestit de margas longas o cortas que se carga sus la pèl ; cobèrta d'unes documents ; mena d'envolopa de carton o de matèria plastica per servar de documents escriches.

camisa de dormir : camisa de nuèch.

camisada : contengut d'una camisa de documents ; brava susada ; granda lassièira.

camisard, -a adj e n : persona en camisa ; calvinista cevenòl que se revoltèt a la revocacion de l'Edicte de Nantes.

Los Camisards èran una mena de maquisards.

camisariá nf, cf Ubaud Dicort : « chemiserie » (Laus)

camisàs : sargàs de tèla (tela) d'un còp èra (Roergue, Cevenas...)

camisassa : camisa granda ; camisa marrida.