Camarés : vilòta e region de Roergue-Sud (Occitània)

camaresa nf, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir, à grains ronds, cultivée dans le Gard » (v. TdF)

camaresòl, -a (adj. e subs.) : persona sortida de Camarés.

Camarga : region de Provença (Occitània)

La grand Camarga, la grande Camargue, le delta du Rhône. (v. Ubaud Dicort e TdF)

La pichòta Camarga (v. Ubaud Dicort), la petite Camargue.

camargue (caval)nm, cf Ubaud Dicort : « camargue » (Sèrras-Ess.). (v. jos camarguenc)

camarguenc, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « de la Camargue, habitant de la Camargue » TdF

Chaval camarguenc, cheval camargue, cheval blanc vivant à l’état sauvage dans l’île de Camargue, v. ròssa 1. (v. TdF)

camargués, -esa (abs. Dicort e TdF) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Camarga ; persona sortida de Camarga. (v. camarguenc)

Camargueta n pr f, cf Ubaud Dicort : « la petite Camargue, le delta du Rhône mort, autrement dit Le Sauvage » TdF

camarguièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui hante la Camargue, v. camarguenc » (v. TdF)

camarièr, -ièira : persona en carga de las cambras ; persona en carga de la cambra d'un rei ; persona en carga de la cambra del Papa.

camarilha nf, cf Ubaud Dicort : « camarilla » (Laus)

camarlenc : cardinal administrador dels afars de la Glèisa quand un Papa se laissa morir.

camaron nm, cf Ubaud Dicort : « petit sac, v. saquet » (v. TdF)

camaròta : cambron dins una barca.

camba : partida de cadun dels membres inferiors de l'òme, del genolh fins al pè ; (per extension) membres inferiors de l'òme ; tija de planta ; cambatge ; apièja.

Las cambas me dòlon.

La camba d'un arbre.

A cambas-ajudatz-me : al brutle.

A camba ajuda-me  (v. Ubaud Dicort)

camba aicí-camba alà [camba aicí, camba ailà, cf Ubaud Dicort] loc adv : d'escambarlons.

camba chin (abs. Dicort) (chin : v. R. VI, 140) : malhòl de vinha.

camba de guit nm, cf Ubaud Dicort : « jambe de canard ; personne qui marche ‘en dedans’, en rapprochant la pointe des pieds » (v. Palay ‘came-de-guit’)

camba de pol (plt.) : portulaga / porpièr (Portulaca oleracea)

camba lassa nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cambo-lasso’) : v. cambalassa.

cambabrac, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « court de jambe » (v. Palay ‘came-brac’) (v. brac 2 e cambacort)

cambacerclat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « jambes en cerceau, bancal, -e » (v. Palay ‘came cerclat’)

cambacopat, -ada (adj. e subs.) (abs. Dicort) (v. la nòta de capclin)  : esmogut, -uda (emocionat, -ada) a n'aver las campas copadas ; qu'a pas qu'una camba.

Ne foguèri cambacopat !

Ne foguèt cambacopada.

cambacort, -a adj e n : cort de cambas, corta de cambas.

Un òme cambacort.

Una femna cambacorta.

cambacrusa nf : baranhau / manjacrestian. (v. TdF ‘cambo-cruso’)

cambaculièira (a -) : d'escambarlons sus las espatlhas o sus las esquinas.

Son nenon se fa portar a cambaculièira.

cambada : espandi d'un pas ; espandi entremièg doas rengas ; temporada per far una comission, un afar... ; trepada ; cambareleta.

cambadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de grosses jambes » TdF

cambadassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse enjambée » TdF

cambadejar (v. intr.) : trepar ; espingar / sautejar.

cambadet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de petites jambes » TdF

cambadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite enjambée » TdF

cambafin, -a adj e n (e non pas « esnòb »)  : persona plan vestida e rafinada ; persona que seguís totas las mòdas passadissas. (TdF cambo-fin’)

cambafinariá (abs. Dicort) : tissa d'un cambafin al sens pejoratiu.

cambafòrt, -a adj e n : persona qu'a de bravas cambas.

Un òme cambafòrt.

Una femna cambafòrta. v. la nòta de capclin.

cambairon nm, cf Ubaud Dicort : « petite guêtre de feutre ou de cuir que les paysans adaptent à leur cou-de-pied, lorsqu’ils bêchent la terre ; chaussure primitive consistant en une peau qu’on rattache au pied avec un lacet » TdF ‘cambeiroun’

« cambaisar » : v. camaisar.

cambajon : pèrna de pòrc.

Vòli un cunh de cambajon e un croston de pan.

cambajonet : dejós del cambajon o de l'espatlon.

cambal : cauçal (camba de cauças) ; cambas ; cambalon.

cambalada : escorreguda corteta.

cambalassa (abs. Dicort) : escorreguda bufèca e abenaira. (v. camba lassa)

cambalèva (abs. Dicort) (e non pas « cròc-en-camba. » fr.) : escambarleta.

cambalevar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cambo-leva’) : far una cambalèva a q.q.

cambalièr, -ièira adj e n, cf Ubaud Dicort : « cagneux, euse » TdF

cambaliga [ ~ cambalia] nf, cf Ubaud Dicort : aplech elastic per manténer debasses e caucetas.

cambaligar [ ~ cambaliar] (se) v pron : se metre de cambaligas.

cambaligueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite jarretière » TdF ‘cambo-ligueto’

cambalon : bastonàs cortet amb entalhas a cada cima, per penjar per las patas de darrièr un animal tuat ; bastonàs cortet penjat al còl d'una vaca lançada, per l'entravar.

Òm encambona una vaca amb un cambalon.

cambalonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, donner des coups de bâton, v. bastonejar » (v. TdF)

cambalong, -a adj e n : cambarut, -uda / nautcambat, -ada.

Un vedèl cambalong.

Una vedèla cambalonga.

« cambalòt » : v. camelòt.

cambalòta nf : « culbute » ; saut de la mòrt. (v. TdF)

cambalotar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire la culbute, culbuter ; entrelacer, embarrasser les jambes » TdF

cambalotassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande culbute » TdF

cambaloteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite culbute » TdF

cambalut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. cambarut 2. (v. TdF jos ‘cambaru’)

camban nm, cf Ubaud Dicort  : « les jambes en général » (v. TdF)

cambanud, -a adj e n : persona sens debasses o sens caucetas.

Un òme cambanud.

Una femna cambanuda.

cambapilhat, -ada adj e n : garrèl, -a.

cambaplegat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « jambe pliée ; cagneux ; infirme qui a une jambe ankylosée »  (v. Palay jos ‘came-plec’)

cambaprim, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jambe fine, mince » (v. Palay jos ‘came-prim)

 

 

 

cambar (v. tr.) : encambar ; apiejar / espiconar.

cambarada n : v. camarada. (v. Ubaud Dicort)

cambaregde, -da adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui a une jambe raide ; cagneux, -euse ; qui a les jambes mal conformées » (v. Palay ‘came-réte’)

cambarèlas (a -) : camba aicí-camba alà / d'escambarlons.

cambarelejar (v. intr.) : trepar ; cabriolar / cabriolejar.

cambareleta nf : cabusset, « culbute » TdF.

camba roja [cambaroja] nf (plt.) (Polygonum persicaria)

cambarós nm, cf Ubaud Dicort : « pariétaire, plante » TdF ‘cambo-rous’

camba rossa [cambarossa] nf (plt.) : èrba de paret. (Parietaria) (v. TdF jos ‘cambo-rous’)

cambaròt 1 nm : socassa d'arbre vièlh copat al pè ; dolor del ponhet o del coide d'unes mestieirals ; braçalet escarlatin per s'aparar d'aquela dolor. (v. TdF ‘cambarot 2’)

cambaròt 2, -a n  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pichon crustacèu de riu o de mar.

cambarut 1 nm : mena d'escacièr (Charadrius himantopus)

cambarut 2, -uda adj : cambalong, -a.

cambassa nf  : escorreguda bufèca e abenaira / cambalassa « grande jambe, longue jambe, grosse ou vilaine jambe ; échasse à manteau noir, v. cambarut 1 » (v. TdF)

cambat 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. cambada. (v. TdF jos ‘cambado’)

cambat 2, -ada adj : qu'a de cambas.

cambaterrar (v. intr.) : tocar tèrra / metre pè a tèrra.

cambatge : cambas d'unas letras, per ex. de la « m », la « n »

cambatorrat, -ada adj (Alibert ; abs. Dicort) : de las cambas cremadas.

Cambatorrat, -ada n pr, cf Ubaud Dicort : « (qui a les jambes brûlées) sobriquet... » TdF ‘cambo--tourrat’. (v. Carrasco : cambas rostits ‘jambes rôties’ [sobriquet donné aux pêcheurs de la mer par les gens de la plaine])

cambatòrt, -a adj e n : « jambe tortue », garrèl, -a (v. Palay ‘came-tort).

cambatòrta nf (plt.) : violeta ; èrba ruca (Viola) ; (Coronilla scorpioides)

cambatrincat [cambatrencat], -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : estropiat, -ada.

cambavirar (v. tr. e intr.) : far cabussar ; « bouleverser ; trépasser » TdF ‘cambo-vira’.

cambavirar (se) v pron : pallir ; s'estavanir ; morir (Alibert) ; « faire la culbute, tourner les jambes en haut, se bouleverser » TdF jos ‘cambo-vira’.

cambavirat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « culbuté, bouleversé, renversé, ée » TdF jos ‘cambo-vira’

cambaviròla nf, cf Ubaud Dicort : « culbute » TdF ‘cambo-virolo’

cambavirolar v, cf Ubaud Dicort : v. cambavirar. (v. TdF jos ‘cambo-vira’)

cambavirolat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. cambavirat. (v. TdF jos ‘cambo-vira’)

cambavirotat nm : botarèl (campairòl) verenós del pè tòrt.

cambe / carbe (plt.) : fibra textila tirada del cambe per far de còrdas o d'estòfa ; canabís. (Cannabis sativa)

cambe indian nm, cf Ubaud Dicort : « chanvre indien » (v. caanabis)

cambe salvatge nm, cf Ubaud Dicort : « lycope d’Europe, plante, v. lança del Crist » (v. TdF jos ‘canebe-sóuvage’)

cambejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, remuer les jambes, gambiller ; marcher, faire des courses pour affaires, chevaler ; chanceler » TdF

cambet / gambet : nom de fòrça aucèls escacièrs. (v. TdF jos ‘cambet’)

cambeta 1 nf : camba pichonèla ; « petite tige » ; relhon d'araire ; timon d'araire ; escambarleta ; instrument de teulaire ; fustam de mòla de molin ; aucèl de maresca : (Scolopax totanus) (v. TdF ‘cambeto 1’) ;

cambeta 2 nf : brin de cambe ; cambe mal vengut.

cambeton nm, cf Ubaud Dicort : « haie [= age], pièce de charrue » TdF

« cambi » 1 nm : v. cambe.

cambi 2 nm : escambi / tròc / tròca.

En cambi de / en escambi de / en descambi de.

cambiadís, -issa : que se pòt escambiar / que se pòt trocar ; viradís, -issa / que càmbia sovent.

Al mes de març lo temps es cambiadís.

cambiaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : cambiadís, -issa ; persona qu'escàmbia ; banquièr, -ièira.

cambial, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cambial, -e, qui a rapport au change [v. cambi 2] »

càmbiament [cambiament] nm : modificacion.

cambiant, -a : cambiaire, -a / cambiadís, -issa.

cambiar (v. tr.) (v. TdF jos ‘chanja’) : escambiar / trocar / far de tròc.

cambiar (se) : se cargar d'autra farda, un autre vestit...

cambiarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sujet au changement, mobile » TdF ‘chanjarèu’

Fèsta cambiarèla, fête mobile. (v. TdF)

cambiatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de changer, d’échanger » TdF ‘chanjage’

cambièira : mena de garramacha.

cambièr 1 nm (v. Ubaud Dicort) : « celui qui prépare et vend le chanvre » (L. 61 cambier 1)

cambièr 2 nm (v. Ubaud Dicort) : « changeur de monnaies » (L. 61 cambier 2). (v. cambista)

cambilh : camba pichonèla.

cambin nm (TdF, abs. Dicort) : nom de mai d'un aucèl escacièr : (Tringla gambetta) ; (Totanus fuscus) ; (Totanus glottis) ; (Tringla pugnax) (v. cambet)

cambinièira : airal que i se cultiva de cambe.

cambiotejar (v. intr. e r.) : téner cambiat ; se téner cambiat.

« cambiron » adv : v. environ.

cambista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « changeur » (Rapin)

cambitòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bancroche, v. escambitornat ; boiteux, euse, v. gòi, panard » (v. TdF)

cambitòrta nf, cf Ubaud Dicort : v. captòrta. (v. Alibert cambitòrta)

cambòi : pasta negrosa d'òlis o de graissas de las mecanicas.

cambolàs nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe de laine et de chanvre qui se fabrique en Provence » (v. TdF)

cambon 1 nm (del gallés CAMBON) : la « S » d'una ribièira que i se pausan las alluvions ; camp fertil a la broa d'aquela « S ».

cambon 2 nm : corba / plecha que i son claveladas las pòstes d'una nau.

cambòrla : camba seca del milh.

camborlejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gambiller, gambader, cabrioler » TdF

cambòt nm, cf Ubaud Dicort : « jambon, v. cambajon ; pied de vigne, v. soca » (v. TdF suppl)

cambra : airal de l'ostal que i se dormís ; envolopa de caochoc que conten l'aire d'un pneumatic ; amassada d'elegits (senators, deputats) o de professionals (t. a.)

cambrada : contengut d'una cambra ; elevatge de manhans ; cambra de soldats.

cambradura nf, cf Ubaud Dicort : « cambrure, v. botge 4, bomb » (v. TdF)

cambrafrecha (abs. Dicort) : airal refrigerat per servar vianda e carn. [Laus : cambra freja]

cambrai nm, cf Ubaud Dicort : « toile fine qui se fabriquait à Cambrai  » TdF