|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Camarés : vilòta e region de Roergue-Sud (Occitània) camaresa nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir, à grains ronds,
cultivée dans le Gard » (v.
TdF) camaresòl, -a (adj. e subs.) : persona sortida de Camarés. Camarga : region de Provença (Occitània) La grand Camarga, la grande Camargue, le delta du Rhône. (v. Ubaud Dicort e TdF) La
pichòta Camarga
(v. Ubaud Dicort), la petite Camargue. camargue (caval)nm, cf Ubaud Dicort : « camargue » (Sèrras-Ess.). (v. jos camarguenc) camarguenc,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« de la Camargue, habitant de la Camargue » TdF Chaval
camarguenc, cheval camargue, cheval blanc
vivant à l’état sauvage dans l’île de
Camargue, v. ròssa 1. (v. TdF) camargués, -esa
(abs. Dicort e TdF) (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Camarga ;
persona sortida de Camarga. (v. camarguenc) Camargueta n pr f, cf Ubaud Dicort :
« la petite Camargue, le delta du Rhône mort, autrement dit
Le Sauvage » TdF camarguièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui hante la Camargue, v. camarguenc » (v. TdF) camarièr, -ièira : persona en carga de las cambras ; persona en carga de la cambra d'un rei ; persona en carga de la cambra del Papa. camarilha nf, cf Ubaud Dicort :
« camarilla » (Laus) camarlenc : cardinal administrador dels afars de la Glèisa quand un Papa se laissa morir. camaron nm, cf Ubaud Dicort :
« petit sac, v. saquet » (v. TdF) camaròta : cambron dins una barca. camba : partida de cadun dels membres inferiors de l'òme, del genolh fins al pè ; (per extension) membres inferiors de l'òme ; tija de planta ; cambatge ; apièja. Las cambas me dòlon. La camba d'un arbre. A cambas-ajudatz-me : al brutle. A camba
ajuda-me (v. Ubaud Dicort) camba aicí-camba
alà [camba aicí, camba ailà, cf Ubaud Dicort] loc adv : d'escambarlons. camba chin (abs. Dicort) (chin : v. R. VI, 140) : malhòl de vinha. camba de guit nm, cf Ubaud Dicort :
« jambe de canard ; personne qui marche ‘en
dedans’, en rapprochant la pointe des pieds » (v. Palay ‘came-de-guit’) camba de pol (plt.) : portulaga / porpièr (Portulaca oleracea) camba lassa nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cambo-lasso’) : v. cambalassa. cambabrac, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « court de
jambe » (v. Palay ‘came-brac’) (v. brac 2 e cambacort) cambacerclat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« jambes en cerceau, bancal, -e » (v. Palay ‘came cerclat’) cambacopat, -ada (adj. e subs.) (abs. Dicort) (v. la nòta de capclin) : esmogut, -uda (emocionat, -ada) a n'aver las campas copadas ; qu'a pas qu'una camba. Ne foguèri cambacopat !
Ne foguèt cambacopada. cambacort, -a adj e n : cort de cambas, corta de cambas. Un òme cambacort. Una femna cambacorta. cambacrusa nf :
baranhau / manjacrestian. (v. TdF ‘cambo-cruso’) cambaculièira (a -) : d'escambarlons sus las espatlhas o sus las esquinas. Son nenon se fa portar a cambaculièira. cambada : espandi d'un pas ; espandi entremièg doas rengas ; temporada per far una comission, un afar... ; trepada ; cambareleta. cambadàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a de grosses
jambes » TdF cambadassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse enjambée » TdF cambadejar (v. intr.) : trepar ; espingar / sautejar. cambadet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a de petites jambes » TdF cambadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite enjambée » TdF cambafin, -a adj e n (e non pas « esnòb ») : persona plan vestida e rafinada ; persona que seguís totas las mòdas passadissas. (TdF ‘cambo-fin’) cambafinariá (abs. Dicort) : tissa d'un cambafin al sens pejoratiu. cambafòrt, -a adj e n : persona qu'a de bravas cambas. Un òme
cambafòrt. Una femna cambafòrta. v. la
nòta de capclin. cambairon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite guêtre de feutre ou de cuir que les paysans
adaptent à leur cou-de-pied, lorsqu’ils bêchent la
terre ; chaussure primitive consistant en une peau qu’on rattache
au pied avec un lacet » TdF ‘cambeiroun’ « cambaisar » : v. camaisar. cambajon : pèrna de pòrc. Vòli un cunh de cambajon e un croston de pan. cambajonet : dejós del cambajon o de l'espatlon. cambal : cauçal (camba de cauças) ; cambas ; cambalon. cambalada : escorreguda corteta. cambalassa (abs. Dicort) : escorreguda
bufèca e abenaira. (v. camba lassa) cambalèva (abs. Dicort) (e non pas « cròc-en-camba.
» fr.) : escambarleta. cambalevar (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cambo-leva’) : far una cambalèva a q.q. cambalièr,
-ièira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« cagneux, euse » TdF cambaliga [ ~ cambalia] nf, cf Ubaud Dicort : aplech elastic per manténer debasses e caucetas. cambaligar [ ~ cambaliar] (se) v pron : se metre de cambaligas. cambaligueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite jarretière » TdF ‘cambo-ligueto’ cambalon : bastonàs cortet amb entalhas a cada cima, per penjar per las patas de darrièr un animal tuat ; bastonàs cortet penjat al còl d'una vaca lançada, per l'entravar. Òm encambona una vaca amb un cambalon. cambalonejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, donner des coups de bâton, v. bastonejar »
(v. TdF) cambalong, -a adj e n : cambarut, -uda / nautcambat, -ada. Un vedèl cambalong. Una vedèla cambalonga. « cambalòt » : v. camelòt. cambalòta nf : « culbute » ; saut de la mòrt. (v. TdF) cambalotar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire la culbute, culbuter ; entrelacer, embarrasser les
jambes » TdF cambalotassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande culbute » TdF cambaloteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite culbute » TdF cambalut, -uda adj, cf Ubaud Dicort :
v. cambarut 2. (v. TdF jos ‘cambaru’) camban nm, cf Ubaud Dicort :
« les jambes en général » (v. TdF) cambanud, -a adj e n : persona sens debasses o sens caucetas. Un òme cambanud. Una femna cambanuda. cambapilhat, -ada adj e n : garrèl, -a. cambaplegat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort :
« jambe pliée ; cagneux ; infirme qui a une jambe
ankylosée » (v. Palay jos ‘came-plec’) cambaprim, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« jambe fine, mince » (v. Palay jos ‘came-prim) |
|
cambar (v. tr.) : encambar ; apiejar / espiconar. cambarada n : v. camarada. (v. Ubaud Dicort) cambaregde, -da adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui a une jambe raide ; cagneux, -euse ; qui a les
jambes mal conformées » (v. Palay ‘came-réte’) cambarèlas (a -) : camba aicí-camba alà /
d'escambarlons. cambarelejar (v. intr.) : trepar ; cabriolar /
cabriolejar. cambareleta nf : cabusset, « culbute » TdF. camba roja [cambaroja] nf (plt.) (Polygonum
persicaria) cambarós nm, cf Ubaud Dicort :
« pariétaire, plante » TdF ‘cambo-rous’ camba rossa [cambarossa] nf (plt.) :
èrba de paret. (Parietaria) (v. TdF jos ‘cambo-rous’) cambaròt 1 nm : socassa d'arbre vièlh copat al
pè ; dolor del ponhet o del coide d'unes mestieirals ; braçalet
escarlatin per s'aparar d'aquela dolor. (v. TdF ‘cambarot 2’) cambaròt 2, -a n (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pichon crustacèu de riu o de mar. cambarut 1 nm : mena d'escacièr (Charadrius himantopus) cambarut 2, -uda adj : cambalong, -a. cambassa nf : escorreguda bufèca e abenaira
/ cambalassa « grande jambe, longue
jambe, grosse ou vilaine jambe ; échasse à manteau noir,
v. cambarut 1 » (v. TdF) cambat 1 nm, cf Ubaud Dicort :
v. cambada. (v. TdF jos ‘cambado’) cambat 2, -ada adj : qu'a de cambas. cambaterrar (v. intr.) : tocar tèrra / metre pè a tèrra. cambatge : cambas d'unas letras, per ex. de la « m », la « n » cambatorrat, -ada adj (Alibert ; abs. Dicort) : de las cambas cremadas. Cambatorrat,
-ada n pr, cf Ubaud Dicort : « (qui
a les jambes brûlées) sobriquet... » TdF ‘cambo--tourrat’. (v. Carrasco : cambas rostits ‘jambes
rôties’ [sobriquet donné aux pêcheurs de la mer par
les gens de la plaine]) cambatòrt, -a adj e n : « jambe tortue », garrèl, -a (v. Palay ‘came-tort). cambatòrta nf (plt.) : violeta ; èrba ruca (Viola) ; (Coronilla scorpioides) cambatrincat [cambatrencat], -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : estropiat, -ada. cambavirar (v. tr. e intr.)
: far cabussar ;
« bouleverser ;
trépasser » TdF ‘cambo-vira’. cambavirar (se) v pron : pallir ; s'estavanir ; morir (Alibert) ; « faire la culbute, tourner les jambes en haut, se bouleverser » TdF jos ‘cambo-vira’. cambavirat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
« culbuté, bouleversé, renversé,
ée » TdF jos
‘cambo-vira’ cambaviròla
nf, cf Ubaud Dicort :
« culbute » TdF ‘cambo-virolo’ cambavirolar
v, cf Ubaud Dicort :
v. cambavirar. (v. TdF jos
‘cambo-vira’) cambavirolat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort :
v. cambavirat. (v. TdF jos ‘cambo-vira’) cambavirotat nm : botarèl
(campairòl) verenós del pè tòrt. cambe / carbe (plt.) : fibra textila tirada del cambe per far de còrdas o d'estòfa ; canabís. (Cannabis sativa) cambe indian nm, cf Ubaud Dicort :
« chanvre indien » (v. caanabis) cambe salvatge nm, cf Ubaud Dicort :
« lycope d’Europe, plante, v. lança del Crist » (v. TdF jos ‘canebe-sóuvage’) cambejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, remuer les jambes, gambiller ; marcher,
faire des courses pour affaires, chevaler ; chanceler » TdF cambet / gambet : nom de fòrça aucèls escacièrs. (v. TdF jos ‘cambet’) cambeta 1 nf :
camba pichonèla ; « petite
tige » ; relhon d'araire ; timon d'araire ; escambarleta ;
instrument de teulaire ; fustam de mòla de molin ; aucèl de
maresca : (Scolopax totanus) (v. TdF ‘cambeto 1’) ; cambeta 2 nf :
brin de cambe ; cambe mal vengut. cambeton nm, cf Ubaud Dicort :
« haie [= age],
pièce de charrue » TdF « cambi » 1 nm : v. cambe. cambi 2 nm : escambi / tròc / tròca. En cambi de / en escambi de / en descambi de. cambiadís, -issa : que se pòt escambiar / que se pòt trocar ; viradís, -issa / que càmbia sovent. Al mes de març lo temps es cambiadís. cambiaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : cambiadís, -issa ; persona qu'escàmbia ; banquièr, -ièira. cambial, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« cambial, -e, qui a rapport au change [v. cambi 2] » càmbiament [cambiament] nm : modificacion. cambiant, -a : cambiaire, -a / cambiadís, -issa. cambiar (v. tr.) (v. TdF jos ‘chanja’) : escambiar / trocar / far de tròc. cambiar (se) : se cargar d'autra farda, un autre vestit... cambiarèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « sujet au changement,
mobile » TdF ‘chanjarèu’ Fèsta cambiarèla, fête mobile. (v. TdF) cambiatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de changer, d’échanger » TdF ‘chanjage’ cambièira : mena de garramacha. cambièr 1 nm (v. Ubaud Dicort) : « celui qui prépare et
vend le chanvre » (L. 61 cambier 1) cambièr 2 nm (v. Ubaud Dicort) : « changeur de
monnaies » (L. 61 cambier 2). (v. cambista) cambilh : camba pichonèla. cambin nm
(TdF, abs. Dicort)
: nom de mai d'un aucèl escacièr : (Tringla gambetta) ;
(Totanus fuscus) ; (Totanus glottis) ; (Tringla pugnax) (v. cambet) cambinièira : airal que i se cultiva de cambe. cambiotejar (v. intr. e r.) : téner cambiat ; se téner cambiat. « cambiron » adv : v. environ. cambista n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« changeur » (Rapin) cambitòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bancroche, v. escambitornat ; boiteux, euse, v. gòi, panard » (v. TdF) cambitòrta nf, cf Ubaud Dicort : v. captòrta. (v. Alibert cambitòrta) cambòi : pasta negrosa d'òlis o de graissas de las mecanicas. cambolàs nm, cf Ubaud Dicort : « étoffe de laine et de
chanvre qui se fabrique en Provence » (v. TdF) cambon 1 nm (del gallés CAMBON) : la « S » d'una ribièira que i se pausan las alluvions ; camp fertil a la broa d'aquela « S ». cambon 2 nm : corba / plecha que i son claveladas las pòstes d'una nau. cambòrla : camba seca del milh. camborlejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, gambiller, gambader, cabrioler » TdF cambòt nm, cf Ubaud Dicort :
« jambon, v. cambajon ; pied de vigne, v. soca » (v. TdF suppl) cambra : airal de l'ostal que i se dormís ; envolopa de caochoc que conten l'aire d'un pneumatic ; amassada d'elegits (senators, deputats) o de professionals (t. a.) cambrada : contengut d'una cambra ; elevatge de manhans ; cambra de soldats. cambradura nf, cf Ubaud Dicort :
« cambrure, v. botge 4, bomb » (v. TdF) cambrafrecha (abs. Dicort) : airal refrigerat per
servar vianda e carn. [Laus : cambra freja] cambrai nm, cf Ubaud Dicort :
« toile fine qui se fabriquait à Cambrai » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|