calma 1 (abs. Dicort) / cauma (f.) : moment de pausa a causa del caud [v. cauma 1] ; moment d'apasiament de la mar [v. bonaça].

calma 2 (abs. Dicort) / cauma [veire calm 1 nf, cf Ubaud Dicort] : planòl rocalhut ; landa de brugas.

(v. cauma 3)

calmable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser calmat, -ada.

calmament (abs. Dicort) : sens s'embufar / pacientament. (v. suauvament)

calmant 1 nm (abs. Dicort) : remèdi qu'apàsia / que calma. (v. tranquillizant)

calmant 2, -a adj (abs. Dicort) : qu'apàsia / que calma.

calmar 1 (abs. Dicort) / caumar (v. tr.) : se pausar a l'ombra ; se metre lo cap a l'ombra (fedas) ; tombar de sòm ; refusar de trabalhar ; far ochava (animalum, tropèls) [v. caumar] ;

Las fedas cauman quand fa tròp caud.

calmar 2 (v. tr.) (abs. Dicort) :  apasiar. (v. apasimar)

calmar (se) (abs. Dicort) : s'apasiar.

calmejar (v. intr.) (v. Alibert ; abs. Dicort) : caumar ; se pausar.

calmeta nf / caumeta (abs. Dicort) : calm pichona, « petit plateau rocheux » TdF jos ‘caumeto’.

calòfa : pelofa de castanha ; clòsc d'amètla, de nose...

calògi nm, cf Ubaud Dicort : « confrère, titre que se donnent les anciens dignitaires d’une confrérie de pénitents » (v. TdF ‘caloge’)

calomnia : acusament grèu e fals contra q.q.

calomniador (TdF ‘calounniadou’ ; abs. Dicort), -airitz : persona que calomnia. (v. calomniator)

calomniar (v. tr.) : acusar q.q. grèvament e a tòrt.

calomniator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « calomniateur, -trice » (Laus)

calomniós, -osa : difamatòri, -òria.

calomniosament : d'un biais difamatòri.

calona : rascal (envolopa verda) de las noses.

calor nf : caud ; ardor, activitat ; concupiscéncia (R. II, 422).

Èstre en calor, être en chaleur. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘calour’

calorada : buf de calor ; sufocacion ; còp de solelh.

calorassa : granda calor ; temporada de calor.

calorent, -a : escalfat, -ada ; arderós, -osa ; passionat, -ada.

calorentament : d'un biais calorós.

calorescéncia : transformacion en radiacions caloricas de radiacions luminosas absorbidas per una superficia.

caloreta nf, cf Ubaud Dicort : « légère chaleur, faible chaleur, douce chaleur » TdF

CALORI- : forma prefixada del latin calor, -oris (calor)

caloria : unitat utilizada per determinar la valor energetica dels aliments.

caloric, -a : relatiu, -iva a las calorias.

Racion calorica : calorias necessàrias a un organisme.

calorifèr [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : aparelh per calfar un ostal amb d'aire caud.

calorific, -a : que dona de calor.

calorificacion : produccion de calor dins un èsser viu.

calorifug 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : sistèma meissant conductor de calor.

calorifug 2, -a adj : qu'empacha la deperdicion de calor.

calorifugar (v. tr.) : cobrir amb un calorifug.

calorifugatge : accion o resulta de calorifugar.

calorimètre : instrument per mesurar las quantitats de calor amodadas o recebudas per un còrs.

calorimetria : branca de la fisica qu'a per tòca la mesura de quantitats de calor.

calorimetric, -a : relatiu, -iva a la calorimetria.

calorinada nf, cf Ubaud Dicort : « chaleur passagère qui précède un orage » TdF

calorizacion : aluminiatge. v. aluminiatge.

calorós, -osa : arderós, -osa.

calòs nm : tanòc de planta ; baston fach amb un tanòc de fust ; « magot, somme d’argent qu’on tient en réserve, pécule » ; persona nècia (s.f.) (v. TdF)

calòssa nf : brave calòs, « trognon de chou, chicot d’arbuste » TdF.

calossada nf / calossal nm : nafradura facha per un calòs.

calossar (v. tr.) : tustar amb un calòs.

calossàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros trognon, vilain trognon » TdF

calossat, -ada : tustassat, -ada amb un calòs.

calosset nm, cf Ubaud Dicort : « petit trognon » TdF

calosson nm, cf Ubaud Dicort : « petit trognon, v. calosset » TdF suppl

calossudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très noueux, euse, très robuste » TdF

calossudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « ragot, ote, v. trapòt » (v. TdF)

calossut, -uda adj : que revèrta un calòs, « qui a un trognon » (v. TdF) ; noselut, -uda ; rabassòt, -a ; musclat, -ada ; robust, -a ; ric, -a (s.f.)

Una persona calossuda.

calòt : bonet de soldat o de policièr ; berret.

calòta : calòt ; còfa ; prepuci ; emplastre de cap tinhós ; emplastre / tustassal sul cap ; cròta empegada al pel de l'animalum ; amassada d'abituats ; curatalha (pej.)

calotada : calòts ; calòtas.

calotaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui donne des taloches » TdF

calotar (v. tr.) : far de calòts ; balhar una calòta o un calòt.

calotar (se) : se cargar un calòt.

calotat, -ada : que s'es cargat, cargada un calòt.

caloteta nf, cf Ubaud Dicort : « petite calotte, béguin d’enfant » TdF suppl

calotièr, -ièira : persona que fa o que vend de calòts.

calotin nm, cf Ubaud Dicort : « calotin, terme injurieux pour désigner un homme d’église » TdF

caloton nm, cf Ubaud Dicort : « petite calotte, petit béguin, v. berretin, beguinet » (v. TdF)

 

 

calotut, -uda : qu'a de cròtas empegadas al pel.

« calpatrepa » : v. caucatrepa.

calpisar (v. tr.) : somsir / pompir / caucar / tralhar.

calpisar (se) : se marchar los uns suls autres.

calpre/ caupre [veire calpre, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'arbre. (Carpinus betulus)

calpreneda : airal plantat de calpres.

calprús nm : cerièis salvatge (Cerasus avium) ; cerièis Mahaleb (Cerasus Mahaleb)

calquièira : fòssa de tanariá per la cauç ; tanariá.

calquièr 1 / caucièr nm : forn de cauç.

calquièr 2, -ièira adj e nm : calcari, -ària ; « terrain calcaire » TdF.

cals 1 [veire caus, cf Ubaud Dicort] nm : uèlh d'agulha ;

cals 2 nm : craumèl (gàbia granda per de galinas)

caluc, -uga adj e n : sup, -a ; qu'a lo tornís (anhèl, feda, moton) ; qu'a lo vertige ; capbord, -a ; falord, -a.

calucha nf : pòcha del filat de pesca que se sona « canat » (v. TdF) ; « petite traîne (ce filet n’a que 80 ou 100 mètres) » (Carrasco)

calugament adv, cf Ubaud Dicort : (v. caluc = falord)

calugariá nf / caluquitge (TdF, Alibert ; abs. Dicort) : tornís ; capbordisa. (v. caluguitge)

calugàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très myope ; gros imbécille » TdF

calugòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : (v. caluc e caluguet)

caluguet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit myope » TdF

caluguitge, cf Ubaud Dicort : v. jos calugariá.

calumet nm, cf Ubaud Dicort : « calumet, pipe des sauvages de plusieurs contrées » (v. Honnorat)

caluquièira nf, cf Ubaud Dicort : v. calugariá. (v. TdF jos ‘calucarié’)

calus nm, cf Ubaud Dicort : « calus, cal » (v. TdF)

calvadòs : aigardent de pomat (de « citra » (fr.) en l.p.)

calvari nm : airal de la crucificacion de Jèsus ; « éminence sur laquelle est construite une représentation du Calvaire ».

calvet, -a adj / cauvet, -a (Alibert ; abs. Ubaud Dicort) : persona clòscapelada.

Dins la familha son calvets de paire en filh.

calvicia nf, cf Ubaud Dicort : « calvitie » (Laus, Basic)

calvièira nf (R. II, 297 - L. 60) (abs. Dicort) : estat d'una persona clòscapelada. (v. calvicia)

La calvièira lo trapèt quand truquèt sos trenta ans.

calvila [ / calvina] nf, cf Ubaud Dicort  : vaca pigada / de doas colors / blanca e negra ; mena de poma. (v. TdF jos ‘calvino’)

calvinisme : doctrina religiosa de Joan Calvin (1509 - 1564) ; ensemble de las glèisas reformadas adèptas d'aquela doctrina.

calvinista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del calvinisme.

cama 1 nf, cf Ubaud Dicort : « teigne, insecte qui ronge la laine et les fourrures, v. arna » (v. TdF)

cama 2  (mecanica) nf : v. camma, cf Ubaud Dicort.

camachada nf, cf Ubaud Dicort : « meurtrissure, contusion » TdF

camachament nm, cf Ubaud Dicort : « action de meurtrir, de cotir » TdF

camachar v , cf Ubaud Dicort : « v tr, meurtrir, cotir un fruit » TdF

camaiadura nf, cf Ubaud Dicort : v. camaisadura.

« camaiar » (camaiar v) : v. camaisar.

camaiat, -ada adj : v. camaisat.

camaièu nm, cf Ubaud Dicort (L. 60 : « camée ») : « camaïeu ; camée [v. camèu] » (v. TdF ‘camaiéu’), brilhant (pèira preciosa)

camaisadura [ ~ camaiadura] nf, cf Ubaud Dicort : bocharditge ; taca negra.

camaisar [ ~ camaiar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ennegresir ; tacar de negre ; mascarar ; calomniar (s.f.).

camaisar [~ camaiar] (se) v pron : se mascarar (se tacar de negre) ; « s’insulter, se chamailler » ; vairar ; amadurar (v. TdF jos ‘camaia’)

Lo cèl se camaisa, cresi que vòl plòure.

Jès ! Ont te siás anada camaisar aital !

camaisat [~ camaiat], -ada adj : accion o resulta de se camaisar « noirci, ie » TdF jos ‘camaia .

« Qué fas donc, Camaisada,

d'aquel morre burèl ?

Òm diriá qu'as lecada

la barra del fornèl »...

     Cançon populara.

camaleon nm (v. Ubaud Dicort, Alibert) (del lat. chamaeleon) : mena de reptil que càmbia de color ; persona que càmbia de dire o de comportament.

camaleonic, -a (abs. Dicort) : cambiadís, -issa.

« camalhar » : v. camaisar.

camalo nm, cf Ubaud Dicort : « porte-faix, v. faissièr » (v. TdF)

« camamilha » (camamilha nf) : v. camomilha.

« camanton » (camanton nm) : v. cabanton. (v. TdF jos ‘cabantou’)

camara nf, cf Ubaud Dicort : « sac de moyenne grandeur » TdF ‘camaro’

camarada n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : brave companh.

camaradariá : comportament de braves companhs.

camaradeta n (v. Ubaud Dicort) : « petit camarade, petite compagne » (v. TdF jos ‘cambaradeto’)

camarar (v. tr.) : pausar la doèla d'una teulada / postamar ; pausar un ponde.

camarariá : carga de camarièr o de camarièira.

camarat nm : corondat ; boget / buget ; parafuèlh / postam ; ponde ; espandi entremièg la teulada e lo ponde ; rengada de socas.

camard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « camard, arde, qui a le nez écrasé » TdF. « camard » : v. camus.

Solièr camard, soulier à pointe large et carrée. (v. TdF)

Lo camard, le nez, en style burlesque. (v. TdF)

La Camarda, la Mort. (v. TdF)

camardàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « affreux camard, vilaine camarde » TdF

camardet / camardon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit camard, jeune camarde » (TdF jos ‘camardet’)