|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
calma 1 (abs. Dicort)
/ cauma (f.) : moment de pausa a causa del caud [v. cauma
1] ; moment d'apasiament de la mar [v. bonaça]. calma 2 (abs. Dicort) / cauma [veire calm 1 nf, cf Ubaud Dicort] : planòl rocalhut ; landa de brugas. (v. cauma
3) calmable, -bla (abs. Dicort) : que pòt èsser calmat, -ada. calmament (abs. Dicort) : sens s'embufar /
pacientament. (v. suauvament) calmant 1 nm (abs. Dicort) : remèdi qu'apàsia / que
calma. (v. tranquillizant) calmant 2, -a adj (abs. Dicort) : qu'apàsia / que calma. calmar 1 (abs. Dicort) / caumar (v. tr.) : se pausar a l'ombra ; se metre lo cap a l'ombra (fedas) ; tombar de sòm ; refusar de trabalhar ; far ochava (animalum, tropèls) [v. caumar] ; Las fedas cauman quand fa tròp caud. calmar 2 (v. tr.)
(abs. Dicort) : apasiar. (v. apasimar) calmar (se) (abs. Dicort) : s'apasiar. calmejar (v. intr.) (v. Alibert ; abs. Dicort) : caumar ; se pausar. calmeta nf / caumeta (abs. Dicort) : calm pichona, « petit plateau rocheux » TdF jos ‘caumeto’. calòfa : pelofa de castanha ; clòsc d'amètla, de nose... calògi nm, cf Ubaud Dicort :
« confrère, titre que se donnent les anciens dignitaires
d’une confrérie de pénitents » (v. TdF ‘caloge’) calomnia : acusament grèu e fals contra q.q. calomniador (TdF ‘calounniadou’ ;
abs. Dicort), -airitz
: persona que calomnia. (v. calomniator) calomniar (v. tr.) : acusar q.q. grèvament e a tòrt. calomniator, -tritz n, cf Ubaud Dicort : « calomniateur,
-trice » (Laus) calomniós, -osa : difamatòri, -òria. calomniosament : d'un biais difamatòri. calona : rascal (envolopa verda) de las noses. calor nf : caud ; ardor, activitat ; concupiscéncia (R. II, 422). Èstre en calor, être
en chaleur. (v. Ubaud Dicort e
TdF jos ‘calour’ calorada : buf de calor ; sufocacion ; còp de solelh. calorassa : granda calor ; temporada de calor. calorent, -a : escalfat, -ada ; arderós, -osa ; passionat, -ada. calorentament : d'un biais calorós. calorescéncia : transformacion en radiacions caloricas de radiacions luminosas absorbidas per una superficia. caloreta nf, cf Ubaud Dicort :
« légère chaleur, faible chaleur, douce
chaleur » TdF CALORI- : forma prefixada del latin calor, -oris (calor) caloria : unitat utilizada per determinar la valor energetica dels aliments. caloric, -a : relatiu, -iva a las calorias. Racion calorica : calorias necessàrias a un organisme. calorifèr [, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : aparelh per calfar un ostal amb d'aire caud. calorific, -a : que dona de calor. calorificacion : produccion de calor dins un èsser viu. calorifug 1 (subs. m.) (abs. Dicort) : sistèma meissant conductor de calor. calorifug 2, -a adj : qu'empacha la deperdicion de calor. calorifugar (v. tr.) : cobrir amb un calorifug. calorifugatge : accion o resulta de calorifugar. calorimètre : instrument per mesurar las quantitats de calor amodadas o recebudas per un còrs. calorimetria : branca de la fisica qu'a per tòca la mesura de quantitats de calor. calorimetric, -a : relatiu, -iva a la calorimetria. calorinada nf, cf Ubaud Dicort :
« chaleur passagère qui précède un
orage » TdF calorizacion : aluminiatge. v. aluminiatge. calorós, -osa : arderós, -osa. calòs nm : tanòc de planta ; baston fach amb un tanòc de fust ; « magot, somme d’argent qu’on tient en réserve, pécule » ; persona nècia (s.f.) (v. TdF) calòssa nf : brave calòs, « trognon de chou, chicot d’arbuste » TdF. calossada nf / calossal nm : nafradura facha per un calòs. calossar (v. tr.) : tustar amb un calòs. calossàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros trognon, vilain
trognon » TdF calossat, -ada : tustassat, -ada amb un calòs. calosset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit trognon » TdF calosson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit trognon, v. calosset » TdF suppl calossudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très noueux, euse,
très robuste » TdF calossudet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« ragot, ote, v. trapòt » (v. TdF) calossut, -uda adj : que revèrta un calòs, « qui a un trognon » (v. TdF) ; noselut, -uda ; rabassòt, -a ; musclat, -ada ; robust, -a ; ric, -a (s.f.) Una persona calossuda. calòt : bonet de soldat o de policièr ; berret. calòta : calòt ; còfa ; prepuci ; emplastre de
cap tinhós ; emplastre / tustassal sul cap ; cròta empegada al
pel de l'animalum ; amassada d'abituats ; curatalha (pej.) calotada : calòts ; calòtas. calotaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui donne des taloches » TdF calotar (v. tr.) : far de calòts ; balhar una calòta o un calòt. calotar (se) : se cargar un calòt. calotat, -ada : que s'es cargat, cargada un calòt. caloteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite calotte, béguin d’enfant » TdF suppl calotièr, -ièira : persona que fa o que vend de calòts. calotin nm, cf Ubaud Dicort :
« calotin, terme injurieux pour désigner un homme
d’église » TdF caloton nm, cf Ubaud Dicort :
« petite calotte, petit béguin, v. berretin, beguinet » (v. TdF) |
|
calotut, -uda : qu'a de cròtas empegadas al pel. « calpatrepa » : v. caucatrepa. calpisar (v. tr.) : somsir / pompir / caucar / tralhar. calpisar (se) : se marchar los uns suls autres. calpre/ caupre [veire calpre, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'arbre. (Carpinus betulus) calpreneda : airal plantat de calpres. calprús nm : cerièis salvatge (Cerasus avium) ; cerièis Mahaleb (Cerasus Mahaleb) calquièira : fòssa de tanariá per la cauç ; tanariá. calquièr 1 / caucièr nm : forn de cauç. calquièr 2, -ièira adj e nm : calcari, -ària ; « terrain calcaire » TdF. cals 1 [veire caus, cf Ubaud Dicort] nm : uèlh d'agulha ; cals 2 nm : craumèl (gàbia granda per de galinas) caluc, -uga adj e n : sup, -a ; qu'a lo tornís (anhèl, feda, moton) ; qu'a lo vertige ; capbord, -a ; falord, -a. calucha nf : pòcha del filat de pesca que se sona « canat » (v. TdF) ; « petite traîne (ce filet n’a que 80 ou 100 mètres) » (Carrasco) calugament adv, cf Ubaud Dicort :
(v.
caluc = falord) calugariá nf / caluquitge (TdF, Alibert ; abs. Dicort)
: tornís ; capbordisa. (v.
caluguitge) calugàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « très myope ;
gros imbécille » TdF calugòt, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
(v.
caluc e caluguet) caluguet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
myope » TdF caluguitge, cf Ubaud Dicort : v. jos calugariá. calumet nm, cf Ubaud Dicort :
« calumet, pipe des sauvages de plusieurs
contrées » (v. Honnorat) caluquièira nf, cf Ubaud Dicort : v. calugariá. (v. TdF jos
‘calucarié’) calus nm, cf Ubaud Dicort :
« calus, cal » (v. TdF) calvadòs : aigardent de pomat (de « citra » (fr.) en l.p.) calvari nm : airal de la crucificacion de Jèsus ; « éminence sur laquelle est construite une représentation du Calvaire ». calvet, -a adj / cauvet, -a (Alibert ; abs. Ubaud Dicort) : persona clòscapelada. Dins la familha son calvets de paire en filh. calvicia nf, cf Ubaud Dicort :
« calvitie » (Laus, Basic) calvièira nf (R. II, 297 -
L. 60) (abs. Dicort) : estat d'una persona clòscapelada. (v. calvicia) La calvièira lo trapèt quand truquèt sos trenta ans. calvila [ / calvina] nf, cf Ubaud Dicort : vaca pigada / de doas colors / blanca e negra ; mena de poma. (v. TdF jos ‘calvino’) calvinisme : doctrina religiosa de Joan Calvin (1509 - 1564) ; ensemble de las glèisas reformadas adèptas d'aquela doctrina. calvinista adj e n (m. e f.) : adèpte, -a del calvinisme. cama 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« teigne, insecte qui ronge la laine et les fourrures, v. arna » (v. TdF) cama 2 (mecanica) nf : v. camma, cf Ubaud Dicort. camachada nf, cf Ubaud Dicort :
« meurtrissure, contusion » TdF camachament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de meurtrir, de cotir » TdF camachar
v , cf Ubaud Dicort : « v tr, meurtrir, cotir
un fruit » TdF camaiadura nf, cf Ubaud Dicort : v. camaisadura. « camaiar » (camaiar v) : v. camaisar. camaiat,
-ada adj : v. camaisat. camaièu nm, cf Ubaud Dicort (L. 60 : « camée ») : « camaïeu ; camée [v. camèu] » (v. TdF ‘camaiéu’), brilhant (pèira preciosa) camaisadura [ ~ camaiadura] nf, cf Ubaud Dicort : bocharditge ; taca negra. camaisar [ ~ camaiar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : ennegresir ; tacar de negre ; mascarar ; calomniar (s.f.). camaisar [~ camaiar]
(se)
v pron : se mascarar (se tacar de negre) ; « s’insulter, se
chamailler » ; vairar ; amadurar
(v. TdF jos ‘camaia’) Lo cèl se camaisa, cresi que vòl plòure. Jès ! Ont te siás anada camaisar aital ! camaisat [~ camaiat], -ada adj : accion o resulta de se camaisar « noirci, ie » TdF jos ‘camaia . « Qué fas donc,
Camaisada, d'aquel morre burèl ? Òm diriá qu'as
lecada la barra del fornèl »... Cançon populara. camaleon nm (v. Ubaud Dicort, Alibert) (del lat. chamaeleon) : mena de reptil que càmbia de color ; persona que càmbia de dire o de comportament. camaleonic, -a (abs. Dicort) : cambiadís, -issa. « camalhar » : v. camaisar. camalo nm, cf Ubaud Dicort :
« porte-faix, v. faissièr » (v. TdF) « camamilha » (camamilha nf) : v. camomilha. « camanton » (camanton nm) : v. cabanton. (v. TdF
jos ‘cabantou’) camara nf, cf Ubaud Dicort :
« sac de moyenne grandeur » TdF ‘camaro’ camarada n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : brave companh. camaradariá : comportament de braves companhs. camaradeta n (v. Ubaud Dicort) :
« petit camarade, petite compagne » (v. TdF jos ‘cambaradeto’) camarar (v. tr.) : pausar la doèla d'una teulada / postamar ; pausar un ponde. camarariá : carga de camarièr o de camarièira. camarat nm : corondat ; boget / buget ; parafuèlh / postam ; ponde ; espandi entremièg la teulada e lo ponde ; rengada de socas. camard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « camard, arde, qui a le nez écrasé » TdF. « camard » : v. camus. Solièr
camard, soulier à pointe large et
carrée. (v. TdF) Lo camard, le nez, en style burlesque. (v. TdF) La Camarda, la Mort. (v. TdF) camardàs,
-assa adj e n, cf Ubaud Dicort : « affreux
camard, vilaine camarde » TdF camardet /
camardon, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
camard, jeune camarde » (TdF jos ‘camardet’) |
|
|
|
|
|
|