calhavós (abs. Dicort e TdF), -osa : peirós, -osa. (v. calhalós)

calhavòt (abs. Dicort e TdF) : calhau pichon. (v. calhalet)

calhavotar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : empeirar (carrièira, dralha, camin...)

calhet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « caillette, présure à cailler le lait » TdF ‘caiet 1’

calhet 2, -a (adj.) : calhòl, -a / de doas colors, « tacheté de blanc et de noir comme le plumage des cailles, grivelé, ée ; à demi gris, entre deux vins ; d’une réputation équivoque, suspect, ecte, douteux, euse, sale ». (v. TdF ‘caiet 2’)

Blat calhet : amb espigas rossèlas e espigas verdas.

Fen calhet : fen pas qu'entresec.

Ombra calheta : ombra traucada de rais de solelh.

Uèlhs calhets : uèlhs de color diferenta.

Far los uèlhs calhets, faire les yeux doux. (v. TdF)

calheta 1 / calhiròta nf / calhiron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : calha jove.

calheta 2 nf : « espèce de mets fait avec du foie de porc et des épinards enveloppés dans un morceau d’épiploon ; boulette de viande empoisonnée ; nature de la femme ; variété d’olivier » (v. TdF jos ‘caieto’)

calhetada nf (abs. Dicort e TdF) (e non pas « nuança » (fr.) ni « matís » (cat.)) : diferéncia minima (de color, de perfum, de sentiment...), cadun dels tons de meteissa color que van del pus clar al pus fosc, « nuance ; nuancement » (Rapin).

calhetar (v. tr.) (e non pas « nuançar (fr.) ni « matisar » (cat.)) : tacar de blanc e de negre, « nuancer » (v. TdF ‘caieta’) ; armonizar las colors, los sons... ; temperar sas idèas, son vejaire, una afirmacion tròp brutala...

calhetat, -ada adj : tacat,-ada de blanc e de negre ; temperat, -ada, « nuancé, ée » TdF jos ‘caieta’.

calhetatge (abs. Dicort e TdF) : coloracion en blanc e negre ; art de temperar las colors, la pensada, una afirmacion... (v. calhetada)

calheton nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier » TdF ‘caietoun’

calhibòt : calhada ; calhàs (grumèl de sang).

calhibotar (v. tr.) : coagular (R. II, 419).

calhièira nf : presura [v. calhet 1] ; « caillette, estomac des agneaux, chevreaux et veaux ; terrine où l’on fait cailler le lait » TdF ‘caiero’.

calhiron nm, calhirona / calhiròt (los 2, abs. Dicort), calhiròta nf : calha jove. (v. calheta 1)

calhòfa : envolopa d'unes legums / culèfa / cufèla / coscolha.

calhòl, -a adj : de doas colors ; de dos dires ; de doble sens. (# caiòl)

Vaca calhòla.

Persona calhòla.

Ne contèt una de bravament calhòla.

Calhòl : nom de buòu de doas colors ; nom de familha.

calhòla nf (plt.) : narcís rossèl. (Narcissus aureus)

Calhòla : nom de vaca de doas colors.

calholada nf, cf Ubaud Dicort : « bourde, extravagance, plaisanterie, parole grotesque, conte singulier » TdF ‘caioulado’

calholar (v. tr. e intr.) : bigarrar / coloriar de doas colors, « v intr, commencer à mûrir, tourner, mêler » TdF ‘caioula'.

calhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « grumeau, caillot ; caillé » TdF ‘caioun 1’

calhon 2 nm : calhaton (calha jove) ;

calhon 3 nm (Alibert) : porcelon, « cochon ; clé d’un pressoir » TdF ‘caioun 3’.

calhona nf, cf Ubaud Dicort : « truie (jeune) [v. calhon 3] » (Faure)

calhonada nf, cf Ubaud Dicort : « cochonnée » TdF ‘caiounado’

calhonalha nf : « viande de cochon » TdF ‘caiounaio’

calhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cochonner » TdF ‘caiouna’

calhonariá nf, cf Ubaud Dicort : « cochonnerie » TdF ‘caiounarié’

calhonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cochon » TdF ‘caiounas’

calhòt nm, cf Ubaud Dicort : « cailleteau, jeune caille ; effarvate, oiseau » TdF jos ‘caioun 2’

calhotada : nisada de calhas / nisada de catlas.

calhoton nm, cf Ubaud Dicort : v. calhaton. (v. TdF jos ‘caiatèu’)

caliana : gròssa calor vaborenca / caumàs / calimàs / caumanhàs.

calibari nm, cf Ubaud Dicort : v. calivari.

calibòssa ! interj, cf Ubaud Dicort : « quelle chance ! » (Brun Glossari Oc-Fr)

calibradoira nf, cf Ubaud Dicort, calibrador (abs. Dicort ; v. calibrador)  : maquina de calibrar.

calibrador nm : « (techn.) jauge ; alésoir » (Laus)

calibrar (v. tr.) : estudiar lo calibre de quicòm (bala, arma de fuòc...) ; donar a quicòm lo calibre volgut ; classar segon lo calibre volgut (uòus, frucha...)

calibrat, -ada : fargat, -ada o classat, -ada al diamètre volgut, a la dimension volguda.

calibratge : accion o resulta de calibrar quicòm. 

calibre : diamètre d'una bala, d'una arma de fuòc ; qualitat d'una persona o d'una causa.

calica : mena de peis que revèrta la sarda.

caliçada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un calice, coupe pleine, rasade » TdF

calicant (abs. Dicort) (plt.) : mena d'arbrilh (Calycanthus floridus), « calycanthe » (Rapin)

caliçat nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert), caliçada (v. caliçada) : un plen calici de bevenda.

CALICI- : forma prefixada del latin calix, -icis (calici)

calici nm : copa de metal o de veire dels ancians Romans ; copa de metal per la celebracion de la messa ; sepals d'una flor quand revèrtan un calici ; l'amarum de la vida (s.f.)

Lo calici d'una flor.

Lo calici de l'amarum.

caliciflòr, -a adj : natura de las plantas que lors flors son en forma de calici.

calicifòrme, -ma : en forma de calici.

calicinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) calicinal, -e »

calicòt : mena d'estòfa de coton.

Rauba de calicòt.

calicul nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) calicule » (Rapin)

 

 

 

calida (plt.) : trauca sac / espangassat. (Bromus sterilis)

calidoscòpi nm, cf Ubaud Dicort : « kaléïdoscope » (Sèrras-Ess.) (v. caleidoscòpi)

califa (m.) : sobeiran musulman politic e religiós ; « pipe orientale, pipe longue » TdF ‘califo’.

califat nm : dignitat, territòri, règne d'un califa.

Califòrnia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Californie, pays d’Amérique ; pays riche, eldorado » (v. TdF)

californian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « californien, enne » TdF

caligòt : brave tròç de pan.

calimàs [ ~ calinàs] nm : caliana (gròssa calor vaborenca) / caumanhàs.

calimassejar (v. impers.) : téner fach calimàs.

calin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « câlin, ine, cajoleur, euse ; indolent, mou, lâche » TdF

calina 1 nf : calor / temps caud ;

calina 2 nf : mena de capelina per s'aparar del solelh. (v. Alibert)

calina 3 nf, cf Ubaud Dicort : « ravin, pente d’un côteau, vallon » TdF ‘calino 2’

calina 4 (abs. Dicort) : ormona que fa créisser la camba de las plantas.

calinar / calinejar (v. calinejar) (v. tr.) : mistonar / tolhorar / minhotar ; « courtiser » (Alibert).

calinàs nm : fòrta calor vaborenca. (v. calimàs)

calinat, -ada / calinejat, -ada : tolhorat, -ada.  t. a. çaisús.

calin-calant loc adv, cf Ubaud Dicort : « cahin-caha » TdF

calinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire le câlin, cajoler ; caresser, dorloter » (v. TdF)

calinet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu câlin, ine, douceureux, euse » TdF

calinhada 1 nf : « feu de menu bois » ; brasa d'eisserments. TdF ‘calignado 2’

calinhada 2 nf, cf Ubaud Dicort :  « heure d’amour, temps pendant lequel on courtise une jeune fille » TdF ‘calignado 1’

calinhaire (adj. e subs. m) : amorós ; amant (R. II, 63).

calinhairitz [ / calinhaira] nf e adj, cf Ubaud Dicort : amorosa ; amanta ; « fille nubile ; nom qu’on donne à plusieurs poissons, à cause de la beauté de leurs couleurs » (v. TdF ‘calignairairis’).

calinhairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit amant, jeune galant » TdF ‘calignairoun’

calinhar (v. Alibert) / calinhejar (v. calinhejar) (v. tr. e intr.) : doblet de calinar ; cortejar.

calinhar (se) : se frequentar / se cortejar.

calinhariá : minhotariá amistosa o amorosa.

calinhatge : accion o resulta de calinhar.

calinhejar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « courtiser, coqueter avec une femme » (Alibert)

calinhós, -osa (abs. Dicort) : catimèl, -a ; fòrt amistós, -osa. (v. catimèl)

calinhum nm, cf Ubaud Dicort : « penchant amoureux, passion de la galanterie, intrigue, témoignages d’amour » TdF ‘calignun’

calinós,-osa adj : caud, -a « ..., en parlant du temps » ; auratjós, -osa. (v. TdF)

caliòrna [caliorna, cf Ubaud Dicort p. 147] nf : brave palanc per soslevar quicòm de plan pesuc.

calipso nf/nm : (dança) , cf Ubaud Dicort, « calypso »

calir v, cf Ubaud Dicort : v. culhir. (v. Alibert)

calisson nm, cf Ubaud Dicort : v. canisson 2.

caliu : cendre cauda amb de brasa viva ; brasa viva jos la cendre ; calor doça de la cendre cauda.

calivada : cendre cauda ; calor doça.

calivar (v. tr.) : calfar ; escalfar.

calivaraire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fait un charivari, qui prend part à un charivari » (v. TdF jos ‘charivarinaire’’)

calivari nm  (v. Ubaud Dicort, Alibert, Basic) : « charivari, bagarre », sarrabastal que se fa davant l'ostal d'un veus o d'una veusa que se tornan maridar. (v. TdF ‘calibàri’)

calivejar (v. intr.) : èsser tressecat, -ada pel caud (plantas, tèrra)

calivenc, -a adj / calivent, -a [veire calivenc, cf Ubaud Dicort] : expausat, -ada a la calor ; caud, -a ; tressecat, -ada.

Calixte : prenom masculin.

callamberta ? nf, cf Ubaud Dicort : « huppe, oiseau » TdF. (v. pol lambèrt)

« call-girl » (angl.) (kɔl 'gə:l) : entraïnaira / fringa-quand-vòl (filha de cabaret calhòl) ; prostituïda.

CALLI- : forma prefixada del grèc kállòs (belesa / beutat)

calligraf, -a : persona qu'escriu en polits caractèrs.

calligrafia : art d'escriure en polits caractèrs.

calligrafiar (v. tr.) : escriure en polits caractèrs.

calligrafiat, -ada : escrich, -a en polits caractèrs.

calligrafic, -a : relatiu, -iva a la calligrafia.

calligrama nm : tèxt mai que mai poetic que sos tèrmes son dispausats per representar o suggerir mai o mens lo tèma del poèma.

                    capmont ?

               monta

          lo buf de l'òme

    « Qual sap :

         e lo buf de la bèstia

              davala

                    capval ? »

  Qohelèt, III, 21.

callipig, -a adj, cf Ubaud Dicort : « callipyge » (Sèrras-Ess.) (v. callipija)

callipija (adj. f.) (abs. Dicort) : dotada de bravas gautas del cuol / qu'a un brave tafanari (l.p.) (v. callipig)

Estatua callipija.

callita : osteïti cronica al nivèl de fracturas ancianas mal adobadas.

callós, -osa : relatiu, -iva a un espessiment cutanèu ; que presenta un espessiment cutanèu.

Las mans callosas d'un agricultor, d'un maçon...

Còrs callós : una partida del cervèl.

callòsa : substància que se forma dins los vegetals en periòde de repaus.

callositat nf : espessiment cutanèu (talons, genolhs,mans)

callus : depaus de callòsa en periòde de repaus dels vegetals.

calm 1 (f.) : planòl rocalhut. (v. cauma 3)

calm 2, -a (adj.) (TdF ‘calme’ ; abs. Dicort) : que s'embufa pas / pacient, -a. (v. suau).