|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
calhavós (abs. Dicort e TdF), -osa : peirós, -osa. (v. calhalós) calhavòt (abs. Dicort e TdF) : calhau pichon. (v. calhalet) calhavotar (v. tr.) (abs. Dicort e TdF) : empeirar (carrièira, dralha, camin...) calhet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « caillette, présure à cailler le lait » TdF ‘caiet 1’ calhet 2, -a (adj.) : calhòl, -a / de doas colors, « tacheté de blanc et de noir comme le plumage des cailles, grivelé, ée ; à demi gris, entre deux vins ; d’une réputation équivoque, suspect, ecte, douteux, euse, sale ». (v. TdF ‘caiet 2’) Blat calhet : amb espigas rossèlas e espigas verdas. Fen calhet : fen pas qu'entresec. Ombra calheta : ombra traucada de rais de solelh. Uèlhs calhets : uèlhs de color diferenta. Far los uèlhs calhets, faire les yeux doux. (v. TdF) calheta 1 / calhiròta nf / calhiron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : calha jove. calheta 2 nf : « espèce de mets fait avec du foie de porc et des épinards enveloppés dans un morceau d’épiploon ; boulette de viande empoisonnée ; nature de la femme ; variété d’olivier » (v. TdF jos ‘caieto’) calhetada nf (abs. Dicort e TdF) (e non pas « nuança » (fr.) ni « matís » (cat.)) : diferéncia minima (de color, de perfum, de sentiment...), cadun dels tons de meteissa color que van del pus clar al pus fosc, « nuance ; nuancement » (Rapin). calhetar (v. tr.) (e non pas « nuançar (fr.) ni « matisar » (cat.)) : tacar de blanc e de negre, « nuancer » (v. TdF ‘caieta’) ; armonizar las colors, los sons... ; temperar sas idèas, son vejaire, una afirmacion tròp brutala... calhetat, -ada adj : tacat,-ada de blanc e de negre ; temperat, -ada, « nuancé, ée » TdF jos ‘caieta’. calhetatge (abs. Dicort e TdF) : coloracion en blanc e negre ; art de temperar las colors, la pensada, una afirmacion... (v. calhetada) calheton nm, cf Ubaud Dicort : « variété d’olivier » TdF ‘caietoun’ calhibòt : calhada ; calhàs (grumèl de sang). calhibotar (v. tr.) : coagular (R. II, 419). calhièira nf : presura [v. calhet 1] ; « caillette, estomac des agneaux, chevreaux et veaux ; terrine où l’on fait cailler le lait » TdF ‘caiero’. calhiron nm, calhirona / calhiròt (los 2, abs. Dicort), calhiròta nf : calha jove. (v. calheta 1) calhòfa : envolopa d'unes legums / culèfa / cufèla / coscolha. calhòl, -a adj : de doas colors ; de dos dires ; de doble sens. (# caiòl) Vaca calhòla. Persona calhòla. Ne contèt una de bravament calhòla. Calhòl : nom de buòu de doas colors ; nom de familha. calhòla nf (plt.) : narcís rossèl. (Narcissus aureus) Calhòla : nom de vaca de doas colors. calholada nf, cf Ubaud Dicort : « bourde, extravagance, plaisanterie, parole grotesque, conte singulier » TdF ‘caioulado’ calholar (v. tr. e intr.) : bigarrar / coloriar de doas colors, « v intr, commencer à mûrir, tourner, mêler » TdF ‘caioula'. calhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « grumeau, caillot ; caillé » TdF ‘caioun 1’ calhon 2 nm : calhaton (calha jove) ; calhon 3 nm (Alibert) : porcelon, « cochon ; clé d’un pressoir » TdF ‘caioun 3’. calhona nf, cf Ubaud Dicort : « truie (jeune) [v. calhon 3] » (Faure) calhonada nf, cf Ubaud Dicort : « cochonnée » TdF ‘caiounado’ calhonalha nf : « viande de cochon » TdF ‘caiounaio’ calhonar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, cochonner » TdF ‘caiouna’ calhonariá nf, cf Ubaud Dicort : « cochonnerie » TdF ‘caiounarié’ calhonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cochon » TdF ‘caiounas’ calhòt nm, cf Ubaud Dicort : « cailleteau, jeune caille ; effarvate, oiseau » TdF jos ‘caioun 2’ calhotada : nisada de calhas / nisada de catlas. calhoton nm, cf Ubaud Dicort : v. calhaton. (v. TdF jos ‘caiatèu’) caliana : gròssa calor vaborenca / caumàs / calimàs / caumanhàs. calibari nm, cf Ubaud Dicort : v. calivari. calibòssa ! interj, cf Ubaud Dicort : « quelle chance ! » (Brun Glossari Oc-Fr) calibradoira nf, cf Ubaud Dicort, calibrador (abs. Dicort ; v. calibrador) : maquina de calibrar. calibrador nm : « (techn.) jauge ; alésoir » (Laus) calibrar (v. tr.) : estudiar lo calibre de quicòm (bala, arma de fuòc...) ; donar a quicòm lo calibre volgut ; classar segon lo calibre volgut (uòus, frucha...) calibrat, -ada : fargat, -ada o classat, -ada al diamètre volgut, a la dimension volguda. calibratge : accion o resulta de calibrar quicòm. calibre : diamètre d'una bala, d'una arma de fuòc ; qualitat d'una persona o d'una causa. calica : mena de peis que revèrta la sarda. caliçada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un calice, coupe pleine, rasade » TdF calicant (abs. Dicort) (plt.) : mena d'arbrilh (Calycanthus floridus), « calycanthe » (Rapin) caliçat nm (v. Ubaud Dicort e Alibert), caliçada (v. caliçada) : un plen calici de bevenda. CALICI- : forma prefixada del latin calix, -icis (calici) calici nm : copa de metal o de veire dels ancians Romans ; copa de metal per la celebracion de la messa ; sepals d'una flor quand revèrtan un calici ; l'amarum de la vida (s.f.) Lo calici d'una flor. Lo calici de l'amarum. caliciflòr, -a adj : natura de las plantas que lors flors son en forma de calici. calicifòrme, -ma : en forma de calici. calicinal, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (bot.) calicinal, -e » calicòt : mena d'estòfa de coton. Rauba de calicòt. calicul nm, cf Ubaud Dicort : « (bot.) calicule » (Rapin) calida (plt.) : trauca sac / espangassat. (Bromus sterilis)
|
|
calidoscòpi nm, cf Ubaud Dicort : « kaléïdoscope » (Sèrras-Ess.) (v. caleidoscòpi) califa (m.) : sobeiran musulman politic e religiós ; « pipe orientale, pipe longue » TdF ‘califo’. califat nm : dignitat, territòri, règne d'un califa. Califòrnia n pr f, cf Ubaud Dicort : « Californie, pays d’Amérique ; pays riche, eldorado » (v. TdF)’ californian, -a adj, cf Ubaud Dicort : « californien, enne » TdF caligòt : brave tròç de pan. calimàs [ ~ calinàs] nm : caliana (gròssa calor vaborenca) / caumanhàs. calimassejar (v. impers.) : téner fach calimàs. calin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « câlin, ine, cajoleur, euse ; indolent, mou, lâche » TdF calina 1 nf : calor / temps caud ; calina 2 nf : mena de capelina per s'aparar del solelh. (v. Alibert) calina 3 nf, cf Ubaud Dicort : « ravin, pente d’un côteau, vallon » TdF ‘calino 2’ calina 4 (abs. Dicort) : ormona que fa créisser la camba de las plantas. calinar / calinejar (v. calinejar) (v. tr.) : mistonar / tolhorar / minhotar ; « courtiser » (Alibert). calinàs nm : fòrta calor vaborenca. (v. calimàs) calinat, -ada / calinejat, -ada : tolhorat, -ada. t. a. çaisús. calin-calant loc adv, cf Ubaud Dicort : « cahin-caha » TdF calinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, faire le câlin, cajoler ; caresser, dorloter » (v. TdF) calinet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu câlin, ine, douceureux, euse » TdF calinhada 1 nf : « feu de menu bois » ; brasa d'eisserments. TdF ‘calignado 2’ calinhada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « heure d’amour, temps pendant lequel on courtise une jeune fille » TdF ‘calignado 1’ calinhaire (adj. e subs. m) : amorós ; amant (R. II, 63). calinhairitz [ / calinhaira] nf e adj, cf Ubaud Dicort : amorosa ; amanta ; « fille nubile ; nom qu’on donne à plusieurs poissons, à cause de la beauté de leurs couleurs » (v. TdF ‘calignairairis’). calinhairon nm, cf Ubaud Dicort : « petit amant, jeune galant » TdF ‘calignairoun’ calinhar (v. Alibert) / calinhejar (v. calinhejar) (v. tr. e intr.) : doblet de calinar ; cortejar. calinhar (se) : se frequentar / se cortejar. calinhariá : minhotariá amistosa o amorosa. calinhatge : accion o resulta de calinhar. calinhejar v, cf Ubaud Dicort : v tr, « courtiser, coqueter avec une femme » (Alibert) calinhós, -osa (abs. Dicort) : catimèl, -a ; fòrt amistós, -osa. (v. catimèl) calinhum nm, cf Ubaud Dicort : « penchant amoureux, passion de la galanterie, intrigue, témoignages d’amour » TdF ‘calignun’ calinós,-osa adj : caud, -a « ..., en parlant du temps » ; auratjós, -osa. (v. TdF) caliòrna [caliorna, cf Ubaud Dicort p. 147] nf : brave palanc per soslevar quicòm de plan pesuc. calipso nf/nm : (dança) , cf Ubaud Dicort, « calypso » calir v, cf Ubaud Dicort : v. culhir. (v. Alibert) calisson nm, cf Ubaud Dicort : v. canisson 2. caliu : cendre cauda amb de brasa viva ; brasa viva jos la cendre ; calor doça de la cendre cauda. calivada : cendre cauda ; calor doça. calivar (v. tr.) : calfar ; escalfar. calivaraire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fait un charivari, qui prend part à un charivari » (v. TdF jos ‘charivarinaire’’) calivari nm (v. Ubaud Dicort, Alibert, Basic) : « charivari, bagarre », sarrabastal que se fa davant l'ostal d'un veus o d'una veusa que se tornan maridar. (v. TdF ‘calibàri’) calivejar (v. intr.) : èsser tressecat, -ada pel caud (plantas, tèrra) calivenc, -a adj / calivent, -a [veire calivenc, cf Ubaud Dicort] : expausat, -ada a la calor ; caud, -a ; tressecat, -ada. Calixte : prenom masculin. callamberta ? nf, cf Ubaud Dicort : « huppe, oiseau » TdF. (v. pol lambèrt) « call-girl » nf (angl.) (kɔl 'gə:l) : entraïnaira / fringa-quand-vòl (filha de cabaret calhòl) ; prostituïda. CALLI- : forma prefixada del grèc kállòs (belesa / beutat) calligraf, -a : persona qu'escriu en polits caractèrs. calligrafia : art d'escriure en polits caractèrs. calligrafiar (v. tr.) : escriure en polits caractèrs. calligrafiat, -ada : escrich, -a en polits caractèrs. calligrafic, -a : relatiu, -iva a la calligrafia. calligrama nm : tèxt mai que mai poetic que sos tèrmes son dispausats per representar o suggerir mai o mens lo tèma del poèma. capmont ? monta lo buf de l'òme « Qual sap : e lo buf de la bèstia davala capval ? » Qohelèt, III, 21. callipig, -a adj, cf Ubaud Dicort : « callipyge » (Sèrras-Ess.) (v. callipija) callipija (adj. f.) (abs. Dicort) : dotada de bravas gautas del cuol / qu'a un brave tafanari (l.p.) (v. callipig) Estatua callipija. callita : osteïti cronica al nivèl de fracturas ancianas mal adobadas. callós, -osa : relatiu, -iva a un espessiment cutanèu ; que presenta un espessiment cutanèu. Las mans callosas d'un agricultor, d'un maçon... Còrs callós : una partida del cervèl. callòsa : substància que se forma dins los vegetals en periòde de repaus. callositat nf : espessiment cutanèu (talons, genolhs,mans) callus : depaus de callòsa en periòde de repaus dels vegetals. calm 1 [~ caum, cf Ubaud Dicort 2022] (f.) : planòl rocalhut [v. cauma 3]. calm 2, -a (adj.) (TdF ‘calme’ ; abs. Dicort) : que s'embufa pas / pacient, -a. (v. suau). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|