calciuria [calciüria] nf : preséncia de sals de calci dins las urinas.

CALCO- : forma prefixada del grèc khalkhòs (coire ; bronze) o del latin calx, -cis (cauç)

calcocita (f.) : sulfur de coire.

calcofilita (f.) : arseniat de coire.

calcofòra (f.) : coleoptèr que sa baba viu dins lo pin e ne tuna la camba. (Chalcophora mariana)

calcogèn (m.) : nom generic dels quatre elements quimics primièrs del grop seisen de la taula periodica : oxigèn, solpre (sofre), seleni e teluri.

calcograf : gravador de coire.

calcografia : procediment grafic de gravadura amb un calcograf.

calcografic, -a : relatiu, -iva a la calcografia.

calcolita : uranofosfat de coire.

calcolitic, -a : relatiu, -iva a la calcolita.

calcomania : procediment que permet de transpausar d'images coloriats sus de porcelana, de veire, de metal, de marbre, de papièr... ; image obtengut aital.

calçon nm (Laus, Lagarde ; abs. Dicort ;  v. calçons) / cauçon (v. cauçon) : cauças de tèla, de coton o de lana que se cargan jos las autras cauças en ivèrn.

calçons nm pl, cf Ubaud Dicort : « Unes calçons, un caleçon ». (v. TdF jos ‘calsoun’)

calcopirita nf : sulfur de coire e de fèrre.

calcosina : sulfur de coire.

calcul : una de las brancas de las matematicas ; concrecion solida que se fa dins lo còrs.

Calcul biliar.

calculabilitat nf : caracteristica de çò calculable.

calculable, -bla : que pòt èsser calculat, -ada.

calculadoira nf : maquina de calcular, « calculatrice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 60).

calculador 1, -airitz (abs. Dicort) : persona que calcula. (v. calculaire)

calculador 2 nm : (esplech), cf Ubaud Dicort. (# calculator)

calculaire (que calcula), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « calculateur, trice, v. chifraire » TdF

calcular (v. tr. e intr.) : far de calcul matematic ; chifrar ; soscar ; prevéser.

calculat, -ada : chifrat, -ada ; previst, -a.

As pas tròp plan calculat ton còp.

calculator, -tritz (d’esperit calculaire) adj e n, cf Ubaud Dicort : « calculateur, -trice » (Sèrras-Ess.)

calècha nf, cf Ubaud Dicort : « calèche ; chaise roulante ; femme ennuyeuse, importune » TdF ; « lampe de mineur » TdF suppl

calechon nm, cf Ubaud Dicort : « petite voiture d’enfant » TdF

calefaccion nf, cf Ubaud Dicort : « caléfaction » (Per Noste)

caleidoscòpi [franc., veire calidoscòpi] (m.) : aparelh compausat d'un tub opac que conten de miralhs dispausats de biais que çò agachat i faga de dessenhs simetrics e variats ; seguida rapida de sensacions vivas e variadas.

caleidoscopic (veire calidoscopic), -a adj : relatiu, iva al caleidoscòpi ; movedís, -issa.

calejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, prendre une direction inégale, flageoler, onduler » (v. TdF)

calelh : anciana lampa d'òli ; domaisèla / pica sèrp (insècte) ; filat de pesca ; lumenon ; mena de plantas : safran dels prats (Colchicum autumnale) ; èrba de las morenas (Scrofulari Erharti)

calelha nf : « lampe à pied, chandelier à crochet » ; lantèrna ; « lampe  à queue, en Rouergue, v. calelh » (v. TdF jos ‘calèio’).

calelhada nf (plt.) : (Hyocyamus albus), « jusquiame blanche, plante dont les fleurs semblent criblées de petits trous » (v. TdF jos ‘caleiado’) ; (Hyocyamus niger)

calelhar (v. intr.) : lusir ; beluguejar ; èsser trauquilhat ; èsser plan brescat (pan) ; èsser plen d'uèlhs (bolhon...)

calelhat, -ada adj : brescat, -ada (pan, torta, còca, pastisson) ; espongós, -osa / espongiós, -osa (R. III, 187), porós, -osa (R. IV, 603).

calelhatge nm, cf Ubaud Dicort : « état poreux, spongieux » TdF ‘caleiage’

calelhejar (v. intr.) : beluguejar coma un calelh.

calelheta nf / calelhon (v. calelhon) : lumenon d'òli, « petite lanterne, lampion » TdF ‘caleieto’.

Calelhon : nom de pluma de Juliana Fraisse poetessa e contaira occitana de Roergue (1892-1981).

« ...Vitament fug, desturbelada,

   la nivol,

sens esperar la capelada

   del pibol... » Citat de memòria.

calelhon nm, cf Ubaud Dicort : « lampion, bec de lampe » TdF ‘caleioun’.  (v. calelhons)

calelhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit lampion » TdF ‘caleiounet’

calelhons nm pl (plt.) : (Primula officinalis)

calenda nf : lo primièr del mes ; la fèsta de Nadal. (v. TdF ‘calèndo’) (v. Calendas)

calendal 1 (subs.) : la soca de Nadal.

calendal 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a Nadal.

calendar / calendat nm (arc.)  : provesion de pan per las fèstas de Nadal « grande provision de pain que l’on fait au mois de décembre par précaution contre le mauvais temps » (Vayssier jos ‘calendà’) ; torta de pan (v. TdF‘calendà’).

calendas [Calendas n pr f pl] : los dotze jorns abans Nadal / Nadalet / las temporas.

calendat nm, cf Ubaud Dicort : v. calendar. (v. Alibert)

calendièr : taula de las successions des jorns e dels meses ; taula datada d'un programa d'activitats futuras.

calendon nm, cf Ubaud Dicort : « bûche de Noël, dans les Alpes, v. cachafuòc, calendal 1 » (v. TdF)

calendona nf, cf Ubaud Dicort : « gâteau de Noël, dans les Alpes » (v. TdF)

calent, -a : caud, -a.

calentura nf, cf Ubaud Dicort : « calenture, sorte de maladie » TdF

calepin nm, cf Ubaud Dicort : « calepin » (Laus)

calepina nf, cf Ubaud Dicort : « calepine, faux cranson, plante » (v. TdF)

caler v (L. 60 - R. II, 293) : v. impers. que marca necessitat, importància, conjectura, « falloir, dans le Languedoc, la Gascogne, le Limousin et les Alpes, v. faler » (v. TdF jos ‘calé’ :

Cal parlar occitan.

Cal que siá malaut.

Non me'n cal : me'n viri !

Calés (del preindoeuropèu KAL : pèira, nautor) : nom de mai d'un airal (Bocas de Ròse, Òlt, Dordonha, Tarn e Garona)

Èsser a Calés : èsser a las escanas (èsser roïnat, -ada) ; èsser arredut, -uda.  (v. TdF ‘Calès’)

caleson nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, calaison, tirant d’eau » TdF

calet nm, cf Ubaud Dicort : « rosse, mazette » (v. TdF) (v. ròssa 1)

 

 

 

calèti (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire bouquer, faire mettre les pouces, défier » TdF

Fariá calèti al Bon Dieu, se dit d’une personne fort adroite. (v. TdF)

caletra [calètra] nf : mena ; raça ; qualitat « sorte, en mauvaise part » TdF.

calfa / caufa [veire calfa] nf : accion de calfar a blanc ; calor d'un forn ;

calfacamisa nf, cf Ubaud Dicort : « chauffe-chemise [= panier... (v. Littré)] »

calfacera nm, cf Ubaud Dicort : « chauffe-cire [= officier de chancellerie] » (L. 60)

calfaiga nm, cf Ubaud Dicort : « chauffe-eau » (Rapin)

calfada / caufada [veire calfada] nf : fornada ; quantitat calfada.

calfadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « Forn calfadís, four qu’on chauffe souvent » » TdF supplcaufadis’

calfador 1 nm / caufador [veire calfador] nm : sala per s'escalfar ; chimenèia ; « bouilloire ». (v. TdF ‘caufadou’)

calfador 2, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « chauffeur » TdF suppl

L’astre calfador, le soleil. (v. TdF)

calfafornèl nm, cf Ubaud Dicort : « Jorn de calfafornèl, jour de cuisine, de festin » TdF suppl ‘caufo-fournèu’

calfaire [, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort] / caufaire [veire calfaire] : persona que se maina del calfatge ; persona que mena una auto, un camion... (v. TdF ‘caufaire’)

calfalièch nm, cf Ubaud Dicort : « bassinoire, v. escalfalièch plus usité » TdF ‘caufo-lié’

calfament / caufament [veire calfament] nm : accion de calfar o de se calfar.

calfant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « chauffant, -e » (Laus)

Cobèrta calfanta, couverture chauffante. (Laus)

calfapança nf, cf Ubaud Dicort : « contre-coeur, plaque de cheminée. Chauffe-panse, en français, se dit d’une cheminée très basse » TdF ‘caufo-panso’.

calfapès nm, cf Ubaud Dicort : « chaufferette, v. escalfeta » (v. TdF ‘caufo-pèd’)

calfaplats nm, cf Ubaud Dicort : « chauffe-plats » (Laus : escalfaplats)

calfar / caufar [e derivats, veire calfar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far venir caud / escalfar ; far caud / far calor.

calfar / caufar [veire calfar] (se) v pron : venir caud / s'escalfar ; s'activar (s.f.) / s'acometre ; s'escaufestrar.

calfatge nm, cf Ubaud Dicort : « chauffage ; combustible nécessaire pour se chauffer ; droit de couper du bois pour se chauffer ; appartement où l’on fait la lessive, cellier, recoin » TdF ‘caufage’

calfatgista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « chauffagiste » (Sèrras-Ess.)

calfavin nm, cf Ubaud Dicort : « cucurbite, chaudière d’un alambic » TdF ‘caufo-vin’

calfejar / caufejar [veire calfejar] (v. tr.) : tornar far calfar, « chauffer à plusieurs fois » (Alibert).

calfet nm, cf Ubaud Dicort : « couvet, pot de terre dans lequel on met de la braise, chaufferette ronde » TdF ‘caufet’

calfeta nf, cf Ubaud Dicort : « chaufferette, v. escalfeta plus usité » (v. TdF ‘caufeto’)

calh : matèria coagulada ; presura ; calhada.

Amètla en calh : amètla encara lachosa.

Nose en calh : nose encara lachosa.

Blat en calh : blat encara lachós.

Filha en calh : filha pas encara formada.

Prene calh : se tornar petaçar (òs bresat)

calha ! 1 interj, cf Ubaud Dicort : « tais-toi (pour cala !) » (v. TdF ‘caio’

calha 2 / catla nf : mena d'aucèl. (Coturnix coturnix) (# caia)

calha lach [calhalach] nm / calha lait nm [veire calhalach, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Galium verum)

calhada 1 nf : nisada de calhas / nisada de catlas, « troupe de cailles, famille » (v. TdF ‘caiado’).

calhada 2 nf : calhat / encalat (lach calhat) ; formatjon fresc.

calhadièr nm, cf Ubaud Dicort : « vase dans lequel on fait cailler le lait » TdF ‘caiadié’

calhalach nm, cf Ubaud Dicort : v. calha lach.

calhalàs nm : calhàs gròs / grumelàs de sang (v. Alibert) ; « gros caillou » TdF ‘caialas’.

calhalatge nm, cf Ubaud Dicort : « cailloutis » TdF ‘caialage’

calhalet : pichon calhau.

calhalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « caillouteux, euse » TdF ‘caialous’

calhament : coagulacion (R. II, 419).

calhar (v. tr. e intr.) : far prene en calh ; coagular (R. II, 419).

calhar (se) 1 v pron : se coagular.

« calhar » (se) 2 : v. calar (se).

calhàs : grumèl de sang.

calhassar (v. tr.) : desrocar / acalhaudar / lapidar.

calhastranàs nm, cf Ubaud Dicort : « flandrin, fainéant, vaurien, v. gorrinàs » (v.TdF suppl ‘caiastranas)

calhastràs : grumelàs de sang ; persona grossassa e molassa.

calhastre : grumèl.

calhastron : grumelon.

calhat 1, -ada adj : coagulat, -ada.

Un pomèl de nèu plan calhat es coma un calhau.

calhat 2 (tot -) (loc. adv.) : a punt ; sens manca ; sens engana.

calhat 3 nm, cf Ubaud Dicort : « caillé, lait caillé, fromage mou, v. toma 1 » (v. TdF jos ‘caiat 2’)

calhat 4 nm / calhaton (v. calhaton) : calha jove / catla jove.

calhatada : clocada de calhatons menada per la maire ; tropelada de joventas.

calhatèu nm, cf Ubaud Dicort : v. calhaton. (v. TdF jos ‘caiatèu’)

calhatge : coagulacion (R. II, 419).

calhatièira : lachaira ; terrina per empresurar lo lach.

calhaton nm, cf Ubaud Dicort : « petit cailleteau »  TdF jos ‘caiatèu’

calhatz ! interj, cf Ubaud Dicort : « taisez-vous ! » (v. calha !)

calhau nm, cf Ubaud Dicort : còdol ; codolet.

Calhau de sucre : pèira de sucre.

calhaudar (abs. Dicort) / acalhaudar (v. tr.) : getar de pèiras a q.q.

calhaudar (se) v pron (abs. Dicort) / s'acalhaudar : se getar de pèiras.

calhaudet (abs. Dicort e TdF) : calhau pichonèl (v. calhalet) ; codolet.

calhaudièira nf, cf Ubaud Dicort : airal cobèrt de calhaus.

calhava (abs. Dicort e TdF) : calhau gròs (v. calhalàs) ; calhaudièira / airal calhavós.