|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
calciuria [calciüria] nf : preséncia de sals de calci dins las urinas. CALCO- : forma prefixada del grèc khalkhòs (coire ; bronze) o del latin calx, -cis (cauç) calcocita (f.) : sulfur de coire. calcofilita (f.) : arseniat de coire. calcofòra (f.) : coleoptèr que sa baba viu dins lo pin e ne tuna la camba. (Chalcophora mariana) calcogèn (m.) : nom generic dels quatre elements quimics primièrs del grop seisen de la taula periodica : oxigèn, solpre (sofre), seleni e teluri. calcograf : gravador de coire. calcografia : procediment grafic de gravadura amb un calcograf. calcografic, -a : relatiu, -iva a la calcografia. calcolita : uranofosfat de coire. calcolitic, -a : relatiu, -iva a la calcolita. calcomania : procediment que permet de transpausar d'images coloriats sus de porcelana, de veire, de metal, de marbre, de papièr... ; image obtengut aital. calçon nm (Laus, Lagarde ;
abs. Dicort ; v. calçons) / cauçon (v. cauçon) :
cauças de tèla, de coton o de lana que se cargan jos las autras
cauças en ivèrn. calçons
nm
pl, cf Ubaud Dicort :
« Unes calçons, un
caleçon ». (v. TdF
jos ‘calsoun’) calcopirita nf : sulfur de coire e de fèrre. calcosina : sulfur de coire. calcul : una de las brancas de las matematicas ; concrecion solida que se fa dins lo còrs. Calcul biliar. calculabilitat nf : caracteristica de çò calculable. calculable, -bla : que pòt èsser calculat, -ada. calculadoira nf : maquina de calcular, « calculatrice » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 60). calculador 1, -airitz (abs. Dicort) : persona que calcula. (v.
calculaire) calculador 2 nm : (esplech), cf Ubaud Dicort. (# calculator) calculaire (que calcula), -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « calculateur, trice, v. chifraire » TdF calcular (v. tr. e intr.) : far de calcul
matematic ; chifrar ; soscar ; prevéser. calculat, -ada : chifrat, -ada ; previst, -a. As pas tròp plan calculat ton còp. calculator, -tritz (d’esperit
calculaire) adj e n, cf Ubaud Dicort : « calculateur, -trice » (Sèrras-Ess.) calècha nf, cf Ubaud Dicort :
« calèche ; chaise roulante ; femme ennuyeuse,
importune » TdF ;
« lampe de mineur » TdF
suppl calechon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite voiture d’enfant » TdF calefaccion nf, cf Ubaud Dicort :
« caléfaction » (Per Noste) caleidoscòpi [franc., veire calidoscòpi] (m.) : aparelh compausat d'un tub opac que conten de miralhs dispausats de biais que çò agachat i faga de dessenhs simetrics e variats ; seguida rapida de sensacions vivas e variadas. caleidoscopic (veire calidoscopic), -a adj : relatiu,
iva al caleidoscòpi ; movedís, -issa. calejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, prendre une direction inégale, flageoler,
onduler » (v. TdF) calelh : anciana lampa d'òli ; domaisèla / pica sèrp (insècte) ; filat de pesca ; lumenon ; mena de plantas : safran dels prats (Colchicum autumnale) ; èrba de las morenas (Scrofulari Erharti) calelha nf : « lampe à pied, chandelier à crochet » ; lantèrna ; « lampe à queue, en Rouergue, v. calelh » (v. TdF jos ‘calèio’). calelhada nf (plt.) : (Hyocyamus
albus), « jusquiame blanche, plante dont les fleurs
semblent criblées de petits trous » (v. TdF jos ‘caleiado’)
; (Hyocyamus niger) calelhar (v. intr.) : lusir ; beluguejar ; èsser trauquilhat ; èsser plan brescat (pan) ; èsser plen d'uèlhs (bolhon...) calelhat, -ada adj : brescat, -ada (pan, torta, còca, pastisson) ; espongós, -osa / espongiós, -osa (R. III, 187), porós, -osa (R. IV, 603). calelhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« état poreux, spongieux » TdF ‘caleiage’ calelhejar (v. intr.) : beluguejar coma un calelh. calelheta nf / calelhon (v. calelhon)
: lumenon d'òli, « petite
lanterne, lampion » TdF ‘caleieto’. Calelhon : nom de pluma de Juliana Fraisse poetessa e contaira occitana de Roergue (1892-1981). « ...Vitament fug,
desturbelada, la nivol, sens esperar la capelada del pibol... » Citat de memòria. calelhon nm, cf Ubaud Dicort :
« lampion, bec de lampe » TdF ‘caleioun’. (v. calelhons) calelhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit lampion » TdF ‘caleiounet’ calelhons nm pl (plt.) : (Primula officinalis) calenda nf : lo primièr del mes ; la fèsta de Nadal. (v. TdF ‘calèndo’) (v. Calendas) calendal 1 (subs.) : la soca de Nadal. calendal 2, -a (adj.) : relatiu, -iva a Nadal. calendar / calendat nm (arc.) : provesion de pan per las fèstas de Nadal « grande provision de pain que l’on fait au mois de décembre par précaution contre le mauvais temps » (Vayssier jos ‘calendà’) ; torta de pan (v. TdF‘calendà’). calendas [Calendas n pr f pl] : los dotze jorns abans Nadal / Nadalet / las temporas. calendat nm, cf Ubaud Dicort :
v. calendar. (v. Alibert) calendièr : taula de las successions des jorns e dels meses ; taula datada d'un programa d'activitats futuras. calendon nm, cf Ubaud Dicort :
« bûche de Noël, dans les Alpes, v. cachafuòc, calendal 1 » (v.
TdF) calendona nf, cf Ubaud Dicort :
« gâteau de Noël, dans les Alpes » (v. TdF) calent, -a : caud, -a. calentura nf, cf Ubaud Dicort :
« calenture, sorte de maladie » TdF calepin nm, cf Ubaud Dicort :
« calepin » (Laus) calepina nf, cf Ubaud Dicort :
« calepine, faux cranson, plante » (v. TdF) caler v (L. 60 - R. II, 293) : v. impers. que marca necessitat, importància, conjectura, « falloir, dans le Languedoc, la Gascogne, le Limousin et les Alpes, v. faler » (v. TdF jos ‘calé’ : Cal parlar occitan. Cal que siá malaut. Non me'n cal : me'n viri ! Calés (del preindoeuropèu KAL :
pèira, nautor) : nom de mai d'un airal (Bocas de
Ròse, Òlt, Dordonha, Tarn e Garona) Èsser a Calés : èsser a las escanas (èsser roïnat, -ada) ; èsser arredut, -uda. (v. TdF ‘Calès’) caleson nf, cf Ubaud Dicort :
« t. de marine, calaison, tirant d’eau » TdF calet nm, cf Ubaud Dicort :
« rosse, mazette » (v. TdF) (v. ròssa 1) |
|
calèti (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « faire bouquer, faire mettre
les pouces, défier » TdF Fariá
calèti al Bon Dieu, se dit
d’une personne fort adroite. (v. TdF) caletra [calètra] nf : mena ; raça ; qualitat « sorte, en mauvaise part » TdF. calfa / caufa [veire calfa] nf : accion de calfar a blanc ; calor d'un forn ; calfacamisa nf, cf Ubaud Dicort :
« chauffe-chemise [= panier... (v. Littré)] » calfacera nm, cf Ubaud Dicort :
« chauffe-cire [= officier de chancellerie] » (L. 60) calfaiga nm, cf Ubaud Dicort :
« chauffe-eau » (Rapin) calfada / caufada [veire calfada] nf : fornada ; quantitat calfada. calfadís, -issa adj, cf Ubaud Dicort : « Forn calfadís,
four qu’on chauffe souvent » » TdF suppl
‘caufadis’ calfador 1 nm / caufador [veire calfador] nm : sala per s'escalfar ; chimenèia ; « bouilloire ». (v. TdF ‘caufadou’) calfador 2, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« chauffeur » TdF
suppl L’astre
calfador, le soleil. (v. TdF) calfafornèl nm, cf Ubaud Dicort : « Jorn de
calfafornèl, jour de cuisine, de festin » TdF suppl
‘caufo-fournèu’ calfaire [, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort] / caufaire [veire calfaire] : persona que se maina del calfatge ; persona que mena una auto, un camion... (v. TdF ‘caufaire’) calfalièch nm, cf Ubaud Dicort : « bassinoire, v. escalfalièch
plus usité » TdF ‘caufo-lié’ calfament / caufament [veire calfament] nm : accion de calfar o de se calfar. calfant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« chauffant, -e » (Laus) Cobèrta
calfanta, couverture chauffante. (Laus) calfapança nf, cf Ubaud Dicort :
« contre-coeur, plaque de cheminée. Chauffe-panse, en français, se dit d’une cheminée très
basse »
TdF ‘caufo-panso’. calfapès nm, cf Ubaud Dicort :
« chaufferette, v. escalfeta » (v. TdF ‘caufo-pèd’) calfaplats nm, cf Ubaud Dicort :
« chauffe-plats » (Laus : escalfaplats) calfar / caufar [e derivats, veire
calfar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : far venir caud / escalfar ; far caud / far calor. calfar / caufar [veire calfar] (se) v pron : venir caud / s'escalfar ; s'activar (s.f.) / s'acometre ; s'escaufestrar. calfatge nm, cf Ubaud Dicort :
« chauffage ; combustible nécessaire pour se
chauffer ; droit de couper du bois pour se chauffer ; appartement
où l’on fait la lessive, cellier, recoin » TdF ‘caufage’ calfatgista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort :
« chauffagiste » (Sèrras-Ess.) calfavin nm, cf Ubaud Dicort :
« cucurbite, chaudière d’un alambic » TdF ‘caufo-vin’ calfejar / caufejar [veire calfejar] (v. tr.) : tornar
far calfar, « chauffer à plusieurs
fois » (Alibert). calfet nm, cf Ubaud Dicort :
« couvet, pot de terre dans lequel on met de la braise,
chaufferette ronde » TdF ‘caufet’ calfeta nf, cf Ubaud Dicort :
« chaufferette, v. escalfeta plus usité » (v. TdF ‘caufeto’) calh : matèria coagulada ; presura ; calhada. Amètla en calh : amètla encara lachosa. Nose en calh : nose encara lachosa. Blat en calh : blat encara lachós. Filha en calh : filha pas encara formada. Prene calh : se tornar petaçar (òs bresat) calha ! 1 interj, cf Ubaud Dicort :
« tais-toi (pour cala !) » (v. TdF ‘caio’ calha 2 / catla
nf : mena d'aucèl. (Coturnix
coturnix) (# caia) calha lach [calhalach] nm / calha lait nm [veire calhalach, cf Ubaud Dicort] (plt.) : (Galium verum) calhada 1 nf : nisada de calhas / nisada de catlas, « troupe de cailles, famille » (v. TdF ‘caiado’). calhada 2 nf : calhat / encalat (lach calhat) ;
formatjon fresc. calhadièr nm, cf Ubaud Dicort : « vase dans lequel on fait
cailler le lait » TdF ‘caiadié’ calhalach nm, cf Ubaud Dicort : v. calha lach. calhalàs nm : calhàs gròs / grumelàs de sang (v. Alibert) ; « gros caillou » TdF ‘caialas’. calhalatge nm, cf Ubaud Dicort :
« cailloutis » TdF ‘caialage’ calhalet : pichon calhau. calhalós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « caillouteux,
euse » TdF ‘caialous’ calhament : coagulacion (R. II, 419). calhar (v. tr. e intr.) : far prene en calh ; coagular (R. II, 419). calhar (se) 1 v pron : se coagular. « calhar » (se) 2 : v. calar (se). calhàs : grumèl de sang. calhassar (v. tr.) : desrocar / acalhaudar / lapidar. calhastranàs nm, cf Ubaud Dicort : « flandrin, fainéant,
vaurien, v. gorrinàs » (v.TdF suppl ‘caiastranas) calhastràs : grumelàs de sang ; persona grossassa e molassa. calhastre : grumèl. calhastron : grumelon. calhat 1, -ada adj : coagulat, -ada. Un pomèl de nèu plan calhat es coma un calhau. calhat 2 (tot -) (loc. adv.) : a punt ; sens manca ; sens engana. calhat 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« caillé, lait caillé, fromage mou, v. toma 1 » (v. TdF jos ‘caiat 2’) calhat 4 nm / calhaton (v. calhaton) : calha jove / catla jove. calhatada : clocada de calhatons menada per la maire ; tropelada de joventas. calhatèu nm, cf Ubaud Dicort : v. calhaton. (v. TdF jos
‘caiatèu’) calhatge : coagulacion (R. II, 419). calhatièira : lachaira ; terrina per empresurar lo lach. calhaton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit cailleteau » TdF jos ‘caiatèu’ calhatz ! interj, cf Ubaud Dicort :
« taisez-vous ! » (v. calha !) calhau nm, cf Ubaud Dicort : còdol ; codolet. Calhau de sucre : pèira de sucre. calhaudar (abs. Dicort) / acalhaudar (v. tr.) : getar de pèiras a q.q. calhaudar (se) v pron (abs. Dicort) / s'acalhaudar : se getar de pèiras. calhaudet (abs. Dicort e TdF) : calhau pichonèl (v. calhalet) ; codolet. calhaudièira nf, cf Ubaud Dicort : airal cobèrt de calhaus. calhava (abs. Dicort e TdF) : calhau gròs (v. calhalàs) ; calhaudièira / airal calhavós. |
|
|
|
|
|
|