|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
calamina 1 nf : pichona calamèla (flaüta) ; calamina 2 nf : oxid de zinc ; silicat de zinc idratat ; carbonat de zinc natiu. calaminador nm, cf Ubaud Dicort :
« joueur de pipeau »
(L. 59) calaminar (se) v pron : se cobrir de calamina, « se calaminer » (Rapin). calaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « calaminé,
-e » (v. calaminar (se)) calaminatge : accion o resulta de se calaminar. calamistrar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, calamistrer » (v. çai jos) calamistrat nm : « (lat. calamistratus,
‘calamistré, frisé’), galant, poursuivant, amant » TdF calamitat nf (R. II, 288) : desastre / malastre / malastrada. calamitós, -osa : desastrós, -osa. Totas las guèrras son calamitosas. calamitosament : d'un biais calamitós. calanc : abric ; cingle ; bauç ; airal bravament montuós. calanca : abric entremièg doas puntas de rocasses ; brava davalada ; davalada per la nèu ; davalada en penda per far rodelar de rols ; cavalha / degolau ; carrièira estrecha e penjaluda. Las calancas provençalas son de véser. calança nf, cf Ubaud Dicort :
« relâche, interruption, repos » TdF calancar nm, cf Ubaud Dicort :
« calancar, toile qui vient des Indes » TdF calancassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande ou affreuse calanca » (v. TdF) calancòla nf, cf Ubaud Dicort : « pente étroite et
raide ; petite crique, accul »
TdF calancon nm, cf Ubaud Dicort :
« petit escarpement » TdF calandra 1 (lauseta femèla) nf, cf Ubaud Dicort / calandre (v. calandre 1) : alauda (m. d'aucèl) (Alauda calandra) (v. TdF ‘calandro 1’) ; gafet ; brave companh ; mercadièr [v. calandre 2] ; calandra 2 nf / calandre nm : cadèla del froment : (Trogosita caraboïdes) (v. TdF jos ‘calendro 3’) calandra 3 nf :
maquina per far lusir l'estòfa [v. calandre 3] ;
proteccion de metal o de matèria plastica davant lo radiator d'un
veïcul. M'a englandada la calandra ! calandraire, -aira [~ -airitz] n : persona que mena la calandra (maquina) calandrar (v. tr. e intr.) : menar la calandra (maquina), « faire passer le linge à la calandre »
TdF calandratge : accion de far lusir l'estòfa amb la calandra. calandre 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« calandre, mâle de la calandre ou grosse
alouette » TdF ‘calandre
1’ calandre 2 adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « bon compagnon,
bon drille, luron, gailllard, plaisant ; jeune apprenti
marchand » TdF ‘calandre
2’ calandre 3 nm ~ calandra 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« calandre, presse pour donner le lustre aux draps ;
gelée blanche, v. blancada, plovina » (v. TdF jos ‘calandro 2’) calandre 4 (gorgolh) nm, cf Ubaud Dicort : v. calandra 2. calandrejaire, -aira (abs. Dicort) : persona que se divertís. (v. calandrejar) calandrejar (v. intr.) : « dégoiser » ; se regaudir ; s'esbatre ; se divertir. (v. TdF) calandrèl nm [ / calandrèla nf, cf Ubaud Dicort] / calandrina / calandreta 1 nf : alauseta jove ; « alouette à doigts courts, alauda brachidactyla, oiseau ». (v. TdF jos ‘calandrello’) calandreta 2 nf : escòla mairala que i se parla occitan. calandrin nm, cf Ubaud Dicort :
« jeune alouette ; tendron [= poupon], v. calandron » (v. TdF) calandrina nf : v. calandrèl. calandron : alauseta jove / alausetona ; tendron / popon ; escolan d'escòla mairala que i se parla occitan. calanqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite crique, au bord de la mer » TdF calapita nf, cf Ubaud Dicort :
« ivette, plante » (v. TdF) calar (v. tr. e intr.) : parlar pas ; racar / renonciar ; baissar las velas ; getar los filats ; s'afonsar (mar.) ; pausar de tendèlas per trapar d'aucelons ; afiscar. calar (se) : s'apasiar ; levar pas lenga ; s'afiscar. Lo ventàs se calèt après bufar de jorns de
contunh. Cala-te, que desparlas ! calascassa nf, cf Ubaud Dicort :
« écorce épaisse, écorce
terrestre » (Brun Glossari
Oc-Fr) calatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de caler les voiles, de jeter les filets, de tendre des
pièges » TdF ‘calage’ « calaven » / « calavenca » : v. caravenc. CALC- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç) v. calcemia. calc : retipe / còpia / reproduccion. calç
nf : v. cauç 2, cf Ubaud Dicort. calca 1 [veire cauca, cf Ubaud Dicort] / cauca nf : temporada del batre (v. calcar 2) ; calca 2 (R. II, 289) [veire cauca] nf : galga (tampon que se pausa sus una plaga) calçada nf (non preconizat Dicort) : v. cauçada. calcadís [veire caucadís 2] / caucadís nm : airal que i se calca ; pesada. calcaneïti (f.) : osteomieliti (inflamacion) de l'òs calcani. CALCANEO- : forma prefixada del lat. calcaneum
(talon) calcaneoastragali (m.) : connexion amb l'òs calcani. calcaneum (lat.) : talon. (t. med.) « calcanhòl » : v. carcanhòl. calcani 1 nm (cat. ; abs. Dicort) : òs pus voluminós del tars, « (anat.) calcanéum » (Per Noste). calcani 2, -ània adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'òs calcani. |
|
calcar 1 (v. tr. ) : retipar. calcar 2 [e derivats, veire caucar, cf Ubaud Dicort] / caucar (v. tr. ) : pompir / somsir lo cerealum per l'engrunar ; faunhar / trulhar cuèrs, estòfas , capèls, rasims... (v. TdF ‘cauca’) « calçar » : v. cauçar. CALCAREO- : forma prefixada del latin calcarius (calcari) calcareoargilós, -osa : a l'encòp calcari, -ària e argilós, -osa. calcareosilicic, -a : a l'encòp calcari, -ària e silicic, -a. calcari 1 (m.) : ròca sedimentària que conten mai que mai de carbonat de calci. calcari 2, -ària adj : que conten de cauç. calças [veire cauças, cf Ubaud Dicort] / cauças nf pl : bragas. (v. TdF ‘causso’) calcat,-ada [veire caucat] / caucat, -ada adj : somsit, -ida ; faunhat, -ada. calcatge 1(accion de calcar 1) nm, cf Ubaud Dicort : « décalcage » (Per Noste) calcatge
2 nm : (accion de calcar 2), cf Ubaud Dicort, v. caucatge 1. calcavièlha [veire caucavièlha] / caucavièlha nf : cachamal. (v. aquel mot) calcedòni (m.) [calcedònia nf, cf Ubaud Dicort] : varietat de qüars, mena d'agata (oxid de silici), « calcédoine » (Rapin) calcemia : taus de calci dins lo sang. calceolària (plt.) : planta ornamentada. (Calceolaria) CALCI- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç) calci nm / calcium (abs. Dicort) : mena de metal. calcic, -a : relatiu, -iva al calci o a la cauç. Sals calcicas. calcicitat nf : taus en sals calcicas. calcicòla adj (m. e f.) : natura de çò que buta (creis) sus de terrens o de substrats calcaris. La bleda, la lusèrna... son calcicòlas. calcida [veire caucida] / caucida nf (plt.) : cardon d'ase (Circium arvense) calcièr [veire caucièr 1] / caucièr nm : mena de garramacha per aparar la camba. calcifèr, -a : que conten de calci. Ròca calcifèra. calciferòl : vitamina D antiraquitica. calciferolic, -a : relatiu, -iva al calciferòl. Intoxicacion calciferolica. calcificacion : depaus normal de sals calcàrias qu'amòda la formacion dels òsses ; depaus patologic suls teissuts e sus organs ; saturacion dels sòls amb de carbonat de calci. La calcificacion garís fòrça lesions. calcificar (v. tr.) : mudar en sals de calci. calcificar (se) : se mudar en sals de calci. calcificat, -ada : mudat, -ada en sals de calci ; que conten de sals de calci en abondi. calcifug, -a adj / calcifòb, -a (abs. Dicort) : natura de çò que buta pas (que creis pas) sus de terrens o de substrats calcaris. Lo castanhièr,
lo grefuèlh son calcifòbs. calcigada [veire caucigada] nf : accion o resulta de calcigar. calcigar [veire caucigar] / caucigar (v. tr. ) : pompir / somsir / caucar / faunhar. calcigat, -ada [veire caucigat] / caucigat, -ada adj : t. a.
del vèrb calcigar. calcimassa nf, cf Ubaud Dicort :
« (chim) calcimasse » calcimètre : aparelh per determinar lo contengut d'una matèria en carbonats. calcimielia : taus de calci de la mesolha dels òsses. calcimòrfe, -fa : natura d'un terren, d'una tèrra caracterizats per un taus elevat de calci. calcin : lagui / lai ; inquietud. calcinacion nf : (quimia)
« calcination » TdF (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 328) calcinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que carcanha las autras. calcinament nm, cf Ubaud Dicort :
« action de calciner ; inquiétude incessante, souci
rongeur, tourment » TdF calcinar 1 [veire caucinar, cf Ubaud Dicort] / caucinar (v. tr.) : metre de cauç pels camps. calcinar 2 (v. Ubaud Dicort e TdF) / caucinar (abs. Dicort (v. tr.) : consumir ; carcanhar ; tormentar. calcinar (se) v pron / caucinar (se) (abs. Dicort) : se tormentar ; se manjar lo sang. Te calcines pas aital, que te servís pas de res ! calcinat, -ada : consumit, -ida. L'ostal foguèt calcinat. calcinós, -osa adj (abs. Dicort) : que conten mai que mai de cauç. (v. caucinós) Terren calcinós. calcinòsi (f.) : produccion patologica de depaus de sals de calci dins los teissuts o los organs. CALCIO- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç) calcioregulador, -airitz : que regula lo metabolisme del calci. calciotermia (f.) : procediment per obténer d'urani, de plutòni, de tòri... per la reaccion del calci sus de compausats d'aqueles elements. calcipexia (f.) : fixacion de calci. calcistia (f.) : preséncia de calci dins los teissuts. calcita (f.) : carbonat natural de calci cristallizat. calciterapia (f.) : emplec terapeutic de sals de calci. calcitic, -a : relatiu, -iva a la calcita. calcitonina (f.) : ormona de la glandola tiroïda que fa baissar lo taus de calcemia. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|