calamina 1 nf : pichona calamèla (flaüta) ;

calamina 2 nf : oxid de zinc ; silicat de zinc idratat ; carbonat de zinc natiu.

calaminador nm, cf Ubaud Dicort : « joueur de pipeau » (L. 59)

calaminar (se) v pron : se cobrir de calamina, « se calaminer » (Rapin).

calaminat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « calaminé, -e » (v. calaminar (se))

calaminatge : accion o resulta de se calaminar.

calamistrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, calamistrer » (v. çai jos)

calamistrat nm :  « (lat. calamistratus, ‘calamistré, frisé’), galant, poursuivant, amant » TdF

calamitat nf (R. II, 288) : desastre / malastre / malastrada.

calamitós, -osa : desastrós, -osa.

Totas las guèrras son calamitosas.

calamitosament : d'un biais calamitós.

calanc : abric ; cingle ; bauç ; airal bravament montuós.

calanca : abric entremièg doas puntas de rocasses ; brava davalada ; davalada per la nèu ; davalada en penda per far rodelar de rols ; cavalha / degolau ; carrièira estrecha e penjaluda.

Las calancas provençalas son de véser.

calança nf, cf Ubaud Dicort : « relâche, interruption, repos » TdF

calancar nm, cf Ubaud Dicort : « calancar, toile qui vient des Indes » TdF

calancassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande ou affreuse calanca » (v. TdF)

calancòla nf, cf Ubaud Dicort : « pente étroite et raide ; petite crique, accul » TdF

calancon nm, cf Ubaud Dicort : « petit escarpement » TdF

calandra 1 (lauseta femèla) nf, cf Ubaud Dicort / calandre (v. calandre 1) : alauda (m. d'aucèl) (Alauda calandra) (v. TdF ‘calandro 1’) ; gafet ; brave companh ; mercadièr [v. calandre 2] ;

calandra 2 nf / calandre nm : cadèla del froment : (Trogosita caraboïdes) (v. TdF jos ‘calendro 3’)

calandra 3 nf : maquina per far lusir l'estòfa [v. calandre 3] ; proteccion de metal o de matèria plastica davant lo radiator d'un veïcul.

M'a englandada la calandra !

calandraire, -aira [~ -airitz] n : persona que mena la calandra (maquina)

calandrar (v. tr. e intr.) : menar la calandra (maquina), « faire passer le linge à la calandre » TdF

calandratge : accion de far lusir l'estòfa amb la calandra.

calandre 1 nm, cf Ubaud Dicort : « calandre, mâle de la calandre ou grosse alouette » TdF ‘calandre 1’

calandre 2 adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « bon compagnon, bon drille, luron, gailllard, plaisant ; jeune apprenti marchand » TdF ‘calandre 2’

calandre 3 nm ~ calandra 3 nf, cf Ubaud Dicort : « calandre, presse pour donner le lustre aux draps ; gelée blanche, v. blancada, plovina » (v. TdF jos ‘calandro 2’)

calandre 4 (gorgolh) nm, cf Ubaud Dicort :  v. calandra 2.

calandrejaire, -aira (abs. Dicort) : persona que se divertís. (v. calandrejar)

calandrejar (v. intr.) : « dégoiser » ; se regaudir ; s'esbatre ; se divertir. (v. TdF)

calandrèl nm [ / calandrèla nf, cf Ubaud Dicort] / calandrina / calandreta 1 nf : alauseta jove ; « alouette à doigts courts, alauda brachidactyla, oiseau ». (v. TdF jos ‘calandrello’)

calandreta 2 nf : escòla mairala que i se parla occitan.

calandrin nm, cf Ubaud Dicort : « jeune alouette ; tendron [= poupon], v. calandron » (v. TdF)

calandrina nf : v. calandrèl.

calandron : alauseta jove / alausetona ; tendron / popon ; escolan d'escòla mairala que i se parla occitan.

calanqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite crique, au bord de la mer » TdF

calapita nf, cf Ubaud Dicort : « ivette, plante » (v. TdF)

calar (v. tr. e intr.) : parlar pas ; racar / renonciar ; baissar las velas ; getar los filats ; s'afonsar (mar.) ; pausar de tendèlas per trapar d'aucelons ; afiscar.

calar (se) : s'apasiar ; levar pas lenga ; s'afiscar.

Lo ventàs se calèt après bufar de jorns de contunh.

Cala-te, que desparlas !

calascassa nf, cf Ubaud Dicort : « écorce épaisse, écorce terrestre » (Brun Glossari Oc-Fr)

calatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de caler les voiles, de jeter les filets, de tendre des pièges » TdF ‘calage’

« calaven » / « calavenca » : v. caravenc.

CALC- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç) v. calcemia.

calc : retipe / còpia / reproduccion.

calç nf : v. cauç 2, cf Ubaud Dicort.

calca 1 [veire cauca, cf Ubaud Dicort] / cauca nf : temporada del batre (v. calcar 2) ;

calca 2 (R. II, 289) [veire cauca] nf : galga (tampon que se pausa sus una plaga)

calçada nf (non preconizat Dicort) : v. cauçada.

calcadís [veire caucadís 2] / caucadís nm : airal que i se calca ; pesada.

calcaneïti (f.) : osteomieliti (inflamacion) de l'òs calcani.

CALCANEO- : forma prefixada del lat. calcaneum (talon)

calcaneoastragali (m.) : connexion amb l'òs calcani.

calcaneum (lat.) : talon. (t. med.)

« calcanhòl » : v. carcanhòl.

calcani 1 nm (cat. ; abs. Dicort) : òs pus voluminós del tars, « (anat.) calcanéum » (Per Noste).

calcani 2, -ània adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a l'òs calcani.

 

 

 

calcar 1 (v. tr. ) : retipar.

calcar 2 [e derivats, veire caucar, cf Ubaud Dicort] / caucar (v. tr. ) : pompir / somsir lo cerealum per l'engrunar ; faunhar / trulhar cuèrs, estòfas , capèls, rasims... (v. TdF ‘cauca’)

« calçar » : v. cauçar.

CALCAREO- : forma prefixada del latin calcarius (calcari)

calcareoargilós, -osa : a l'encòp calcari, -ària e argilós, -osa.

calcareosilicic, -a : a l'encòp calcari, -ària e silicic, -a.

calcari 1 (m.) : ròca sedimentària que conten mai que mai de carbonat de calci.

calcari 2, -ària adj : que conten de cauç.

calças [veire cauças, cf Ubaud Dicort] / cauças nf pl : bragas. (v. TdF ‘causso’)

calcat,-ada [veire caucat] / caucat, -ada adj : somsit, -ida ; faunhat, -ada.

calcatge 1(accion de calcar 1) nm, cf Ubaud Dicort : « décalcage » (Per Noste)

calcatge 2 nm : (accion de calcar 2), cf Ubaud Dicort, v. caucatge 1.

calcavièlha [veire caucavièlha] / caucavièlha nf : cachamal. (v. aquel mot)

calcedòni (m.) [calcedònia nf, cf Ubaud Dicort] : varietat de qüars, mena d'agata (oxid de silici), « calcédoine » (Rapin)

calcemia : taus de calci dins lo sang.

calceolària (plt.) : planta ornamentada. (Calceolaria)

CALCI- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç)

calci nm / calcium (abs. Dicort) : mena de metal.

calcic, -a : relatiu, -iva al calci o a la cauç.

Sals calcicas.

calcicitat nf : taus en sals calcicas.

calcicòla adj (m. e f.) : natura de çò que buta (creis) sus de terrens o de substrats calcaris.

La bleda, la lusèrna... son calcicòlas.

calcida [veire caucida] / caucida nf (plt.) : cardon d'ase (Circium arvense)

calcièr [veire caucièr 1] / caucièr nm : mena de garramacha per aparar la camba.

calcifèr, -a : que conten de calci.

Ròca calcifèra.

calciferòl : vitamina D antiraquitica.

calciferolic, -a : relatiu, -iva al calciferòl.

Intoxicacion calciferolica.

calcificacion : depaus normal de sals calcàrias qu'amòda la formacion dels òsses ; depaus patologic suls teissuts e sus organs ; saturacion dels sòls amb de carbonat de calci.

La calcificacion garís fòrça lesions.

calcificar (v. tr.) : mudar en sals de calci.

calcificar (se) : se mudar en sals de calci.

calcificat, -ada : mudat, -ada en sals de calci ; que conten de sals de calci en abondi.

calcifug, -a adj / calcifòb, -a (abs. Dicort) : natura de çò que buta pas (que creis pas) sus de terrens o de substrats calcaris.

Lo castanhièr, lo grefuèlh son calcifòbs.

calcigada [veire caucigada] nf : accion o resulta de calcigar.

calcigar [veire caucigar] / caucigar (v. tr. ) : pompir / somsir / caucar / faunhar.

calcigat, -ada [veire caucigat] / caucigat, -ada adj : t. a. del vèrb calcigar.

calcimassa nf, cf Ubaud Dicort : « (chim) calcimasse »

calcimètre : aparelh per determinar lo contengut d'una matèria en carbonats.

calcimielia : taus de calci de la mesolha dels òsses.

calcimòrfe, -fa : natura d'un terren, d'una tèrra caracterizats per un taus elevat de calci.

calcin : lagui / lai ; inquietud.

calcinacion nf : (quimia) « calcination » TdF (v. Ubaud Dicc. scient. p. 328)

calcinaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que carcanha las autras.

calcinament nm, cf Ubaud Dicort : « action de calciner ; inquiétude incessante, souci rongeur, tourment » TdF

calcinar 1 [veire caucinar, cf Ubaud Dicort] / caucinar (v. tr.) : metre de cauç pels camps.

calcinar 2 (v. Ubaud Dicort e TdF) / caucinar (abs. Dicort (v. tr.) : consumir ; carcanhar ; tormentar.

calcinar (se) v pron / caucinar  (se) (abs. Dicort) : se tormentar ; se manjar lo sang.

Te calcines pas aital, que te servís pas de res !

calcinat, -ada : consumit, -ida.

L'ostal foguèt calcinat.

calcinós, -osa adj (abs. Dicort) : que conten mai que mai de cauç. (v. caucinós)

Terren calcinós.

calcinòsi (f.) : produccion patologica de depaus de sals de calci dins los teissuts o los organs.

CALCIO- : forma prefixada del latin calx, -cis (cauç)

calcioregulador, -airitz : que regula lo metabolisme del calci.

calciotermia (f.) : procediment per obténer d'urani, de plutòni, de tòri... per la reaccion del calci sus de compausats d'aqueles elements.

calcipexia (f.) : fixacion de calci.

calcistia (f.) : preséncia de calci dins los teissuts.

calcita (f.) : carbonat natural de calci cristallizat.

calciterapia (f.) : emplec terapeutic de sals de calci.

calcitic, -a : relatiu, -iva a la calcita.

calcitonina (f.) : ormona de la glandola tiroïda que fa baissar lo taus de calcemia.