cadelàs nm : canhonàs ; « grand jeune homme qui fait l’enfant, garçon imberbe, blanc-bec » TdF ‘cadelas’

cadelassa nf : drollassa qu'aima de s'amusar.

cadelat, -ada : rosegat, -ada per las cadèlas.

Froment cadelat.

cadelet : polit canhonèl pas encara destetat.

cadelièira adj f, cf Ubaud Dicort / cadelon  (v. cadelon) : vaca que vedèla cada an. (v. TdF ‘cadeliero’ nf)

cadelon nm, cf Ubaud Dicort : « petit chien fort jeune, v. cadelet ; jeune enfant, petit garçon, en style familier, v. drollon, enfanton » (v. TdF ‘cadeloun’)

cadena : ensemble d'anèls metallics encastrats un dins l'autre ; seria ininterrompuda ; estat de dependéncia, de servitud ; ensemble d'establiments comercials que fan partida de la meteissa organizacion ; canal (sistèma d'emission d'images televisats) ; sistèma perfeccionat per escotar la ràdio, de caissetas, de disques ; t. tecn. de fisica, de quimia, de mesura, d'informatica, d'ecologia, de linguïstica, de geografia... (v. cadenas)

Lo camin èra barrat amb una cadena.

La cadena apostolica dels evesques catolics.

Cadena d'aur.

Cadena d'argent.

Cadena sens fin.

Cadena de bicicleta.

Cadena de medalha

Cadena de magasins.

Cadena de television.

Cadena radiofonica.

Reaccion en cadena.

Cadena d'arpentaire.

Cadena d'informatica.

Cadena alimentària.

Cadena parlada.

La cadena dels Pirenèus.

Las cadenas de l'amor.

cadenada : contengut d'una cadena ; longor d'una cadena.

cadenas nf pl : assemblatge de cadenas metallicas margadas sus de ròdas de veituras per se desplaçar sus la nèu.

cadenàs / cadenat nm : mena de pichona sarralha mobila. (v. TdF jos ‘cadenat’)

cadenassa / cadenièira (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF) / cadeneda nf : airal cobèrt de cades.

cadenat nm : v. cadenàs.

cadéncia : casuda de la votz en fin de frasa, d'emistiqui, de vèrs... ; casuda o fin de frasa musicala ; ritme ; modulacion ; movement ritmic de la dança ; pas dels soldats...

cadenciar (v. tr. e intr.) : téner la cadéncia ; donar de ritme...

cadenciat, -ada adj : que ten la cadéncia.

cadeneda nf  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : v. cadenassa.

cadenèl : cadena cortina.

cadenèla 1 nf : frucha del cade ;

cadenèla 2 nf : baba de cadèla ; cadèla.

cadeneta : pichona cadena ; longa trena de pel sul copet ; las vertèbras del sacrum.

cadenièira 1 nf : cadena garnida de cròcs per acrocar los filats de pesca que rebalan al fons de la mar (v. TdF ‘cadeniero 2’) ;

cadenièira 2 nf : airal cobèrt de cades. (v. cadenassa)

cadenon : anèl de cadena ; tròç de cadena ; cremalhet / cremalhon.

cadèrç : travèrsa mobila de fust o de fèrre, amb un trauc a cada bot, per manténer los costats d'una carreta.

caderçar (v. tr) : manténer los costats d'una carreta amb un cadèrç.

« cadestrar » : v. caderçar.

« cadèu » (fr.) v. present - estrena.

cadi 1 (de l'arab quadi) (abs. Dicort) : jutge musulman, « juge turc ». (v. TdF)

cadi 2 (de l'angl. caddy ('ka:di)) (abs. Dicort) : carreton de supermercat. (v carreton)

cadièira : sèti empalhat o pas, per una sola persona ; plataforma de predicador ; fonccion de Professor d'universitat ; catedra d'evesque.

cadièira grand (abs. Dicort) : cadièira de braces / cadieiral. v. grand. (v. grand cadièira)

cadieiraira, cf Ubaud Dicort : « femme du fabricant de chaises ; loueuse de chaises ; rempailleuse de chaises » (Alibert : cadieraira)

cadieiraire nm, -aira (v. çai sus) : persona que fa o que vend de cadièiras « ... ou loueur de chaises ». (Alibert)

cadieiral / cadieiràs nm, cf Ubaud Dicort : « fauteuil » (v. TdF jos ‘cadieras’)

cadieirassa : cadièira granda ; cadièira marrida.

cadieireta nf / cadieiron nm : cadièira pichona; cadièira de dròlle ; cadièira bassa per cimossar un nenon.

cadis (del cast. Cádiz) : cordelat / sarga (estòfa de lana grossièira)

cadissaire, -aira : persona que fa de cadis.

cadissar (v. tr. e intr.) : far de cadis.

cadissariá : fabrica que i se fa de cadis.

cadissàs : cadis grossièr.

cadisset nm : cadis fin.

cadisson nm, cf Ubaud Dicort : v. cadisset. (v. TdF jos ‘cadisset’)

cadmi nm : metal blanc, ductil e malleable (R. IV, 130).

cadmiar (v. tr.) : recobrir amb de cadmi.

cadmiatge : accion de cadmiar.

cadmic, -a : relatiu, -iva al cadmi.

Clorur cadmic.

cadmifèr, -a : que conten de cadmi.

cadmiòsi (f.) : inflamacion dels paumons per inalacion de posca de cadmi.

cadola nf, cf Ubaud Dicort : « rupture d’un banc de sable sous-marin, flache dans laquelle on perd pied, en marchant dans la mer » TdF suppl

cadorla nm, cf Ubaud Dicort : « cadet, en style burlesque » (v. TdF suppl)

cadòrna : vaca vièlha ; persona reguèrga.

cadòsca : cavèca / chòt / machòta (aucèl de nuèch)

« cadreçar » : v. caderçar.

 

 

 

cadriu nm, cf Ubaud Dicort : « carrefour » (v. TdF ‘cadrieu’ e R. V, 7) (v. caireforc)

caduc, -a : qu'es pas de durada. (v. TdF ‘cadu’)

caducament : d'un biais caduc.

caducèu : simbòl de las professions medicalas.

CADUCI- : forma prefixada del latin caducus (caduc)

caduciflòr, -a : natura de las plantas que desflorisson.

caducifòli, -lia : natura dels vegetals que pèrdon lors fuèlhas a la sason desfavorabla.

caducitat nf : estat de çò qu'es pas de durada.

caduèissa nf / caduòissa / cadòissa (los 2, abs. Dicort) : coscolha (culèfa de legums) ; ferratge verd o pastura seca de legums : veças, gèissas, mongetas verdas...

cadun, -a pr ind : tota persona o causa que fa partida d'un grop, d'una collectivitat.

Cadun e caduna foguèron bresats.

Cadun çò seu.

caecum nm  (abs. Dicort) (lat. med.) : porcion primièira del budèl gròs. v. CECO- e derivats. (v. cecum)

cafanilh nm, cf Ubaud Dicort : « rachis, épi de maïs égrené » TdF

cafanilha nf, cf Ubaud Dicort : « filandre ligneuse d’une pièce de toile » TdF

cafard, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « cafard, arde, v. bigòt 2, cagòt » (v. TdF)

cafardar v, cf Ubaud Dicort : « faire le cafard, l’hypocrite, v. bigotejar 1 » (v. TdF)

cafardariá nf, cf Ubaud Dicort : « cafardise » TdF

cafardèl, -a n (v. Ubaud Dicort) : « jeune cafard, petite hypocrite » (v. TdF jos ‘cafardèu’)

cafarditge nm, cf Ubaud Dicort : « cafarderie, hypocrisie » TdF

Cafarnaom / n pr, cf Ubaud Dicort : « (géog. Galilée) Capharnaüm » (Rapin)

cafarnaom / nm, cf Ubaud Dicort : « capharnaüm, bazar » (Laus)

Cafarnaüm (vila d’Israèl) n pr, cf Ubaud Dicort : v. Cafarnaom.

cafarnaüm (desòrdre), cf Ubaud Dicort : v. cafarnaom.

cafaròta nf : tuna ; cauna...  (v. cavaròta)

Cafaròta de garris : nis de rats.

cafè 1 nm : arbrilh dels païses tropicals (Coffea arabica) ; bevenda facha amb la frucha del cafè mòuta e infusada ; establiment que i se servís aquesta bevenda e d'autras de tota mena.

Lo cafè es un brave tonic.

Un tassonat de cafè.

Un bolat de cafè amb de lach.

cafeièr nm / cafè 2 nm : l'arbrilh que sa frucha es lo gran de cafè.

cafeïna : alcaloïd que se tròba dins lo cafè e qu'es un estimulant cerebral e cardiac.

cafeisme : intoxicacion passadissa o cronica, per ingestion abusiva de cafè.

cafelin nm, cf Ubaud Dicort : « pou du corps, en argot des galères, v. pesolh, quenin. En argot de joueur, ‘cafeli’ se dit pour pigeon, joueur qui se laisse plumer » (v. TdF)

cafeòl : principi aromatic del cafè torrat.

cafetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui hante les cafés, qui aime le café » TdF

cafetar v, cf Ubaud Dicort : « v intr,  hanter les cafés » TdF ; « rire, à Marseille » (v. TdF suppl)

cafetariá nf, cf Ubaud Dicort : « cafétéria » (Sèrras)

cafeteria (cast.) (abs. Dicort) : airal public que i se pòdon beure tota mena de bevendas e i manjar lèu fach. (v. cafetariá)

cafetièira nf : recipient per far o servir de cafè ; « femme qui tient un café » (v. TdF‘cafetiero’).

cafetieirada : contengut d'una cafetièira.

cafetieireta nf / cafetieiron nm / cafetieiròta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cafetière » TdF jos ‘cafetiereto’

cafetièr 1 nm, -ièira (v. cafetièira): persona que fa la torrefaccion del cafè ; persona que crompa o vend lo cafè en gròs.

cafetièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « cafetier, limonadier ; espèce de papillon de couleur feuille morte » TdF

cafetista n (m. e f.), cf Ubaud Dicort  : persona que ten un cafè  (v. TdF jos ‘cafetié) ; persona que ten frequentats los cafès (v. Alibert ; v. cafetaire).

cafeton nm, cf Ubaud Dicort : « petit café, café agréable, petite tasse de café » TdF

cafi nm : festuc ; escobilha ; residú carrejat per las aigas...

Aquela aiga es plena de cafis, la te cal pas beure.

cafinar (v. tr.) : esflorar / alispar ; floretar / contar floreta [v. cortejar].

cafinòt, -a adj : corós, -osa / plan vestit, -ida.

« cafir » : v. claufir.

cafocha nf, cf Ubaud Dicort : « recoin, réduit, cavité » TdF

cafochon nm, cf Ubaud Dicort : « petit réduit, bouge, recoin » TdF suppl

cafoire : avenc ; bosoire ; cavalha / degolau.

cafolin, -a adj : caluc, -uga.

caforna : tuna ; cauna ; cavitat ; tuta ; cabòrna ; amagatal ; recanton ; barracon ; casal.

cafornejar (v. intr.) : furgalhar dins totes los recantons.

caforneta nf / cafornon nm : cauneta ; tuna pichonèla ; recanton.

cafornut, -uda : cavernós, -osa.

Una votz cafornuda.

cafre 1 / chafre nm : gres sablonenc ; pèira d'amolar.

cafre 2 nm, cf Ubaud Dicort : « chanteau, quignon de pain » TdF  ‘cafre 1’

cafre 3, -fra (pòble african) adj, cf Ubaud Dicort : « cafre » TdF ‘cafre 2’

« cafron » : v. capfront.

caftan nm, cf Ubaud Dicort : « cafetan, caftan » (v. Per Noste ; e TdF ‘cafetan’)

« cafuèlh » : v. capfuèlh.

« cafuòc » : v. capfuòc.