caceta : padenon. (v. caça 1)

cacetada nf, cf Ubaud Dicort : « poêlonnée, contenu d’un poêlon » TdF ‘cassetado’

cacetin nm, cf Ubaud Dicort : « t. d’imprimerie, cassetin, division d’une casse » TdF ‘cassetin’

caceton nm, cf Ubaud Dicort : « poêlon » TdF ‘cassetoun’

cach 1 nm, cf Ubaud Dicort : « meurtrissure, cor au pied, durillon ; abcès qui vient aux pieds de ceux qui marchent sans chaussures » TdF

cach 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « coi, tranquille ; rendu de fatigue, las, asse » TdF jos ‘cat 2’

cacha 1 nm / cacho ? (verga) nm, cf Ubaud Dicort : « phallus, membre viril ; chambrière d’une charrette, bâton suspendu qui sert d’étai ; t. de mépris, imbécile » TdF ‘cacho 1’

cacha ! interj, cf Ubaud Dicort : « peste ! diantre ! foin ! fi ! » TdF jos ‘cacho  1’

cacha 2 adj f, cf Ubaud Dicort : « t. de maçon, pierre fière » TdF ‘cacho 3’

Aquesta pèira es de la cacha, cette pierre est fort dure » (v. TdF)

cacha de rei nm, cf Ubaud Dicort : « julis vulgaire de Cuvier, poisson de mer » TdF ‘cacho-de-rèi’

cachabotin nm, cf Ubaud Dicort : « cache-botin, ustensile de cordonnier pour serrer le peloton du fil » TdF ‘cacho-boutin

cachabotina (m.) (abs. Dicort e TdF) : instrument de sabatièr per cachar una botina. (v. cachabotin)

cachaboton : quichaboton. (los 2, abs. Dicort)

Sèm dins una civilizacion cachaboton.

cacha-cachon (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette, furtivement » TdF ‘cacho-cachoun (de)’

cachacan [cachacoa ~ cachacoga nm (v. Ubaud Dicort e TdF ‘cacho-co’)] / cachacoeta (abs. Dicort) : çò estacat a la coa d'un can.

cachaclau nm : « anneau qui atache la verge à la longe [d’un fouet] » (v. TdF ‘cacho-clau’) ; montant de foet ; anèl de la correja del montant.

cachacrosta nm, cf Ubaud Dicort : « casse-croûte, instrument propre à broyer la croûte du pain » TdF ‘cacho-crousto’

cachacuol nm, cf Ubaud Dicort : « croupière de parade que l’on met à un cheval » TdF ‘cacho-cuou’

cachada nf [ / cachal nm] / cachadís (v. cachadís) : fòrta pression « ce qu’on écache, ce qu’on casse, ce qu’on broie en une fois, pressée, pinçon » ; còp / tustal ; tropelada, « foule ». (v. TdF jos ‘cachado’)

cachadent [cachadents nm, cf Ubaud Dicort] : mena de bescuèch ; mal de dents.

cachadís nm, cf Ubaud Dicort : « pression ; partie pressée, choses cassées » TdF

cachadoira nf, cf Ubaud Dicort : « cassure ; meurtrissure, blessure faite par le bât, le harnais ou la chaussure, pinçon » TdF jos ‘cachadura’

cachador nm : instrument de tonelièr, « chassoir » (v. Alibert).

cachadura : pecic ; cachal ; còp ; macadura. (v. cachadoira)

cachafoet nm : los dos pals per téner levats los braces d'una carreta « chambrière de charrette, v. cacha 1 » ; aplech de potz de ròda (v. TdF ‘cacho-fouit’) ; foet bravament long per domdar los cavals.

cachafuòc : soca de Nadal. (v. TdF ‘cacho-fiò’)

cachagrapaud : truèlh de vendémia d'una sola vitz.

cachaira nf (Alibert) : premsa per far de formatge calhat.

cachaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui écache, qui casse, qui broit, qui presse ou meurtrit » TdF

cachal : cachadura ; còp / tustal ; macadura. (v. cachada)

Me soi estada trapada de braves cachals !

cachalòt nm, cf Ubaud Dicort : « cachalot, mammifère marin, v. mulard » TdF

cachamal (Alibert) / cachavièlha nm : somi bravament desagradiu. (v. chauchavièlha)

cachamalha nm : marrogal / denieiròla (e non pas « tiralira ») ; « sournois » TdF ‘cacho-maio’

cachamalhas / sarramalhas  (los 2, abs. Dicort) : avar, -a ; sarrat, -ada. (v. sarrapecetas)

cachamècha nm, cf Ubaud Dicort : « personne sournoise, méfiante » TdF ‘cacho-mecho’

cachameleta nm, cf Ubaud Dicort : « fruit de l’orme » TdF ‘cacho-meleto’

cachament nm : espotiment.

cachamessòrga nm, cf Ubaud Dicort : « menteur effronté » TdF ‘cacho-messorgo’

cachamètla [cachamètlas nm, cf Ubaud Dicort] : instrument per dobrir amètlas, noses, avelanas.

cachamorre : còp de ponh pel morre ; tustal pel morre.

cachaniu nm / cachanís (abs. Dicort) : lo darrièr nascut de tota la coada ; (per extension) capcoat / cagatrauc / caganís.

cachanoses nm, cf Ubaud Dicort : « casse-noix, casse-noisette ; oiseau qui se nourrit de noix ou de noisettes » TdF ‘cacho-nose’

cachanta nf, cf Ubaud Dicort : « dent » TdF suppl

cachapeirada nf, cf Ubaud Dicort : « blessure au pied, ampoule » TdF suppl

cachapeirar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. cachapeirada)

cacha pesolh (v. p. 20, 2° a) [cachapesolhs nm, cf Ubaud Dicort] : escaisnom del det gròs. ; « pouilleux, euse, v. pesolhós ; entêté, ée, qui veut toujours avoir la réplique, par allusion à un fabliau populaire dans lequel une femme traite avec obstination son mari de pouilleux » (v. TdF ‘cacho-pesou’).

cachapinha nm, cf Ubaud Dicort : « grande sarcelle, oiseau » (v. TdF ‘cacho-pignoun’)

cachar (v. intr.) : apevar ; sarrar ; macar ; espotir ; bresar.

cachar (se) : se macar los pès ; se luchar / se piejar.

cacharèu nm, cf Ubaud Dicort : « petite sarcelle, oiseau » (v. TdF)

cachasuau, -uava adj : sornarut, -uda.

cachat 1, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « écaché, écrasé, ée ; meurtri, ie »  TdF jos ‘cacha  1’

cachat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « fromage pétri, fermenté et très piquant, fort usité dans les campagnes de Provence » (v. TdF)

cachat 3 (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « en cachette » TdF ‘jos ‘cacha 2’’

cachatèsta nm, cf Ubaud Dicort : « casse-tête, chagrin, souci » TdF ‘cacho-tèsto’

cachatge nm, cf Ubaud Dicort : « action d’écacher, de casser, de broyer, de presser » TdF ‘cachage’

cachavièlha 1 nm : v. cachamal.

cacha vièlha [cachavièlha 2 nm, cf Ubaud Dicort] : (plt.) (Rapistrum rugosum), « rapistre ridée » (Alibert)

cachèla nf, cf Ubaud Dicort : « coup donné avec la pointe du pouce, le poing étant fermé » TdF ‘cachello’

cachemir / cashmir nm, cf Ubaud Dicort : « cachemire, châle des Indes » TdF ‘cachemire’

cachet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « empreinte laissée par une matière gluante ; caca d’un enfant, ordure sur du linge, v. cacai ; fromage pétri, v. cachat ; cachet, petit sceau, pain à cacheter, v. bol, pega » (v. TdF ‘cachet 1’)

cachet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « secret, ète, dissimulé, ée, cachotier, ière » TdF ‘cachet 2’

Èstre cachet, être coi, rester tranquille (v. TdF)

cachet de la Verge nm, cf Ubaud Dicort : « sceau de la Vierge, tamier commun, plante » TdF ‘cachet-de-la Vierge’

cachet de Salamon nm, cf Ubaud Dicort : « sceau de Salomon, plante, v. èrba de la rompedura » (v. TdF ‘cachet-de-Salamoun’)

cachetaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui cachète, v. bolaire » TdF

cachetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, cacheter, sceller » TdF

cachetatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de cacheter, de sceller » TdF

cachimbalet nm, cf Ubaud Dicort : « petite pipe » TdF

cachimbau nm : « pipe en général » ; pipa adornada de ciseladuras. (v. TdF)

cachina nf, cf Ubaud Dicort : « dent incisive » TdF

cachinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, écacher, presser, serrer » (v. TdF)

cachin-cachet nm, cf Ubaud Dicort : « orpin à feuilles épaisses » (v. TdF)

cachorrar (v. intr.) : mentir.

cacholet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cachotier, ière » TdF suppl

cacholin ! interj, cf Ubaud Dicort : « peste ! diantre ! » TdF

cachós, -osa adj : desplasent, -a / secafetge (m. e f.) / secutaire, -a.

càcia [cacia cf Ubaud Dicort p. 147] (f.) : flor del cacièr ; frucha de l'òlm. (v. TdF ‘cacìo’).  (# càssia)

cacibralha : racalha / rossalha. v. raca.

Una cacibralha de dròlles : de dròlles insuportables.

cacic nm, cf Ubaud Dicort : « cacique, prince indien [amérindien] » TdF ‘cacique’

cacièr : mena d'arbre de las flors blancas. (Acacia)  (# cassièr)

cacilha nf / caçum : aucèls tuats a la caça o percaçats ; « mauvaise chasse, petits-pieds » (v. TdF ‘cassiho 1’) ; frucha de la caça [v. caçum].

cacinièr nm, cf Ubaud Dicort : « coureur de femmes » (Laus)

 

 

 

 

 

 

cacitrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, irriter une plaie par des attouchements réitérés » TdF suppl

caciu nm, cf Ubaud Dicort : « lieu de chasse, parc de chasse ; enclos de broussailles entassées auprès d’une ferme pour attirer les lapins sauvages » TdF ‘cassiéu’

CACO- : forma prefixada del grèc kakòs (marrit)

cacofag, -a : persona que se manja de causas que son pas brica de manjar. (t. tecn de psiquiatria)

cacofonia : ensemble de sons o de bruches discordants.

cacofonic, -a : relatiu, -iva a la cacofonia.

cacografia : escriptura marrida del punt de vista de l'estil o de la grafia.

caçòl nm : « seau à manche court » (Carrasco)

caçòla (L. 71) : caçairòla de tèrra cuècha ; terrina de cosina ; mangisca cuècha al forn dins una terrina.

caçolada : contengut d'una caçairòla, d'una terrina.

caçolàs nm, cf Ubaud Dicort : « grande casserrole de terre, grande terrine » TdF ‘cassoulas’

caçolet : mongetas cuèchas al forn dins una terrina, amb de carn de rit, d'auca, de moton, de pòrc. (v. TdF ‘cassoulet’)

caçoleta : terrina ; bacin / conca de malaut per se solatjar ; vas de perfums ; pichona caçairòla de tèrra cuècha ; mena d'escalfeta ; juliana (plt.) : (Hesperis matronalis)

cacologia : expression marrida (viciosa) del punt de vista de la logica.

Ven de sortir amb sos mainatges e son capèl.

cacon : nenon coconat ; apellacion afectuosa de nenon aimat.

caconhar (v. tr.) : coconar / coconhar / coconejar / tolhorar ; tròp torolhar un mainatge.

caconhat, -ada : tròp torolhat, -ada.

cacoquimia (arc.) : estat marrit de las umors del còrs.

cacoquimic, -a (arc.) : relatiu, -iva a la cacoquimia.

cacòrla n, cf Ubaud Dicort : « amateur de noix » TdF

cacosmia : percepcion d'una pudesina que pòt èsser mai o mens imaginària.

cacostomia : pudesina de la boca.

caçòt nm : escalfeta a brasa ; sassa / agotal ; ferrat amb quèrba ; « récipient à long manche (pour puiser l’eau) [v. caça] ; puisette » (Laus).

caçòta nf  : « petite casse » ; lecafròia. (v. TdF ‘cassoto’)

cactacèa : planta de la familha de las cactacèas.

cactacèas (f. pl.) : familha de plantas.

cactifòrme, -ma : que revèrta un cactus o una castacèa.

cactus : cactacèa ; planta espinosa suculenta.

caçum nm sing / cacilha (v. cacilha) : animalum tuat a la caça o percaçat.

cada 1 (adj. indef. m. e f.) : per designar separadament tot çò que fa partida d'un grop, d'una collectivitat :

Cada jorn.

Cada òme.

Cada femna.

Cada animal.

cada 2 (fogassa de césers) nf, cf Ubaud Dicort : « gâteau de farine de maïs qu’on vend par tranches » (v. TdF ‘cado’ e jos ‘pascado’)

cadafalc : plataforma per expausar la caissa d'un mòrt ; plataforma per execucion d'un criminal.

cadais : mena de pega de teisseire ; cambòi : pasta negrosa facha pels òlis o per las graissas mecanicas. (v. TdF)

cadaissar [ ~ encadaissar], cf Ubaud Dicort (v. tr.) : untar amb de cadais, d'òli o de graissa (v. Alibert), « t. de tisserand, mettre le chas à une chaîne de fil, encoller, basser ». (v. TdF jos ‘encadeissa’)

cadaissar (se) : se camaisar amb de cadais, d'òli o de graissa.

cadaissat, -ada : onchat, -ada ; camaisat, -ada.

cadajorn nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « jour ouvrable » TdF ‘cade-jour’.  (v. cadajorns)

Vendràs un cadajorn, tu viendras un jour de la semaine. (v. TdF)

Vestit de cadajorn¸ habit de tous les jours. (Alibert ;  e v. jos cadajorns)

cadajorns (los -) nm pl / escadajorns (abs. Dicort) : jorns de trabalh de la setmana. (v. cadajorn)

Vestit de cadajorns / de cadajorn : vestit de trabalh.

cadalièch / cadalèit [veire cadalièch, cf Ubaud Dicort] nm : liechòta ; « châlit », fust de lièch ; fèr de lièch ; « corps d’une charrette » (v. TdF jos ‘cadelié’).

cadaliechat nm, cf Ubaud Dicort : « ce que peut contenir l’intérieur d’un char, le corps d’une charrette » TdF ‘cadeliechat’

cadarau nm, cf Ubaud Dicort : « ravin, torrent à sec, égout ; lieu où l’on jette les bêtes mortes, voirie, charnier » (v. TdF)

cadaròssa nf, cf Ubaud Dicort : « branche sèche, personne maigre » TdF

cadarosson nm, cf Ubaud Dicort : « petite branche sèche, trognon de chou » TdF

cadaròt nm, cf Ubaud Dicort : « chicot, moignon » TdF

cadascun, -a (arc.) adj e pron indef, cf Ubaud Dicort : « v. chascun » (TdF ‘cadascun’).

cadastra nf, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, faux-pont » TdF

cadastral, -a : relatiu, -iva al cadastre.

Plan cadastral.

cadastrar (v. tr.) : mesurar los limits de las proprietats.

cadastre : registre dels limits de las proprietats.

cadastrièr nm, -ièira n : persona que s'ocupa del cadastre.

cadaula : bartavèla de pòrta ; bartavèl de molin. (v. TdF)

Una falsa cadaula (m. e f.) : una persona ipocrita.

cadaular (v. tr. e intr.) : metre la bartavèla a una pòrta ; assajar d'obrir amb la cadaula.

cadaulàs nm [ / cadaulassa nf], cf Ubaud Dicort : cadaula gròssa ; marrida cadaula ; « femme qui se laisse aller » TdF jos cadaulasso’.

cadaulat, -ada : tampat, -ada amb la cadaula.

cadaulejar (v. intr.) : brandir la cadaula ; remenar la cadaula.

cadauleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit loquet » TdF

cadaulon nm, cf Ubaud Dicort : « crémaillon, crochet de fer pour alléger la crémaillère » TdF

cadaveric, -a : relatiu, -iva a un cadavre.

cadaverós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « cadavéreux, euse, v. mortinós » (v. TdF jos ‘cadabrous’)

cadavre : còrs de persona defuntada o de bèstia crebada.

caddie nm : « (pour le golf) caddie » (v. Per Noste).  (v. çai jos)

« caddy » (angl.) ('kadi) (abs. Dicort) : carreton metallic de quatre ròdas utilizat per carrejar de crompas dins un supermercat ; aplech de doas ròdas per carrejar de crompas, de valisas... (v. carreton)

cade 1 nm : arbrilh espinós de la frucha violeta utilizada coma condiment o que se'n fa d'òli per desenfectar. (v. TdF)

L'òli de cade desenfècta los pès de las fedas.

cade acadrièr nm, cf Ubaud Dicort : « genévrier commun, arbrisseau » TdF ‘cade-acadrié’

cade comun (abs. Dicort) : (Juniperus communis) ; (J. oxycedrus). (v. cade acadrièr, cade ponhent)

cade dormilhós nm, cf Ubaud Dicort : « genévrier de Phénicie, appelé en provençal dormilhós (somnolent), parce que ses feuilles ne piquent pas, par opposition au cade ponhent » (v. TdF ‘cade-dourmihous’)

cade mat nm, cf Ubaud Dicort : « genévrier sabine, arbrisseau, v. cade sabin » (v. TdF ‘cade-mat’)

cade morvís / cade sorbin nm : (Juniperus phenicea). (v. cade dormilhós)

cade ponhent nm : « genévrier commun, genièvre, arbrisseau à feuilles piquantes » TdF ‘cade-pougnent’

cade sabin nm : autra mena de cade (Juniperus sabina) ; autras menas de cade ( J. nana) ; (J. thurifera)

cade 2 nm, cf Ubaud Dicort : « t. archéologique, grande urne, grand vaisseau en terre cuite, mesure d’environ mille litres » (v. TdF ‘cade 2’)

« cadeçar » : v. caderçar.

cadèl : canhon ; caton ; drollon ; inflorescéncia d'unes arbres ; rebrots de plantas ; jovenàs / fotriquet. (v. TdF ‘cadèu 1’)

cadèla 1 nf : canhòta jove ;

cadèla 2 nf : vèrme de farina ; calandra del gran / curaurelha (Trogosita caraboïdes)

cadelada : canhotada.

cadelar 1 (v. tr. [v intr, v. TdF ‘cadela 1’]) : canhotar ; catonar ; lebratar ; metre de catons (avelanièira...) ; gaissar (plantas) ; amodar ; vomir ; canhar / s'esbosenar. v. recadelar.

cadelar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, diriger, conduire, gouverner le ménage, présider, dominer, v. governar, mestrejar » (v. TdF ‘cadela 2’)

cadelar 3 (se) v pron : èsser rosegat per las cadèlas (cerealum...) (v. TdF ‘cadela 3’)

cadelard : canhonàs ; drollàs. (v. TdF jos ‘cadelas’)