cabriolar / cabriolejar (v. intr.) : far de cabriòlas.

cabriolatge : accion de far de cabriòlas.

cabriolejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de cabrioles » TdF

cabriolejar : v. cabriolar.

cabriolet nm, cf Ubaud Dicort : « cabriolet, sorte de voiture, v. tapacuol 2 » (v. TdF)

cabrioleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cabriole » TdF

cabrit : pichon de la cabra.

cabrit-cabròt nm (Alibert ; abs. Dicort) : jòc de mainatges que se carrejan sus l'esquina.

cabrit-cabròt (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. çai sus.

cabriu, -iva adj : escalabraire, -a ; capriciós, -osa.

Temps cabriu : freg cabriu.

cabriveça : lesentina (mena de veça negra e lusenta)

cabròl / cabiròl nm, cf Ubaud Dicort : mamifèr de la familha dels cervidats.

cabròla : feme del cabròl ; cabreta ; filha descalabrada.

cabrolaire, -aira (subs. e adj.) : escalabraire, -a ; persona que s'agrada a escalabrar.

cabrolar (v. intr.) : far un cabron ; escalabrar coma una cabra.

cabrolet nm, cf Ubaud Dicort : « chevrillard, petit chevreuil » TdF

cabroleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chevrette, femelle du chevreuil » TdF

cabron 1 nm : « chevrotin, peau... » pèl de cabrit aprestada (v. TdF), (v. cabrotin) ; pichon de la cabròla.

cabron 2 (peça de fusta) nm, cf Ubaud Dicort  : v. cabiron.

cabronada nf, cf Ubaud Dicort [mas v. cabron 2] : « travée, espace qui est entre deux chevrons » TdF jos ‘cabriounado’. (v. cabironada)

cabronejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rôdeur, flâneur, euse » TdF

cabronejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vagabonder, rôder, flâner » TdF

cabronet nm, cf Ubaud Dicort [mas v. cabron 2] : « petit chevron, v.travon » (v. TdF)

cabronièr, -ièira adj [mas v. cabron 2] : « qui a rapport aux chevrons, v. teulissièr 1 » (v. TdF ‘cabrounié’). (v. cabironièr)

Garri cabronièr, gros rat qui habite sous les toits, entre les chevrons. (v. TdF)

cabròt : cabrit.  (v. cabrit)

cabròta : cabrida caitiva (febla)

cabrotar (v. intr.) : cabridar (far de cabrits)

cabrotejar (v. intr.) : parlar o cantar d'una votz que tremola.

cabrotin nm, cf Ubaud Dicort : « chevrotin, peau de chevreau corroyée » (L. 58). (v. cabron 1)

cabrum (nm. sing) / cabruna (nf. sing) : totas las cabras en general.

cabucèl : coberton ; occiput ; bonet de cadièira de presicar. (v. TdF jos ‘curbecèu’). (v. cubricèl)

cabucèla nf : coberton. (v. cubricèla)

Far cabucèla : cabussar. [v. cabussèla e cabusset]

cabucelaire nm, cf Ubaud Dicort : « musicien qui joue des cymbales, cymbalier » TdF jos ‘curbecelaire’

cabucelar 1 (v. intr.) (abs. TdF) : metre lo coberton

cabucelar 2 v, cf Ubaud Dicort : v tr, v. cubercelar. (v. TdF jos ‘curbecela’)

cabucelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand couvercle » (v. TdF jos ‘curbecelas’)

cabucelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit couvercle ; mésange penduline, dont le nid est surmonté d’un opercule » (v. TdF jos ‘curbecelet’)

cabuceleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit couvercle, petite cymbale ; jeu dans lequel il faut couvrir, avec une pièce de monnaie qu’on jette, la pièce de monnaie jetée par l’adversaire » TdF jos ‘curbeceleto’

« cabucet » : v. cabusset.

cabuchonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, appointer le bout des dents (d’un peigne au moyen d’une vis sans fin » (Carrasco)

« cabús » 1 / « gabús » : v. caüs.

cabús 2 nm : accion de tombar dins l'aiga cap primièr ; « provin, sarment de vigne couché en terre » TdF ‘cabus 1’ (v. probaina).

cabús 3 [, -ussa] adj / capús [veire cabús, cf Ubaud Dicort] : « pommé, ée » TdF ‘cabus’, caulet pomat.

Caulet cabús / caulet capús.

Lachuga cabussa, laitue pommée. (v. TdF)

cabussa nf, cf Ubaud Dicort : « tête de chou » TdF

cabussada : cabús ; probaina de la vinha ; immersion purificatritz de las femnas josievas ; ancian suplici d'èsser trempat dins l'aiga dins una mena de panièira.

cabussador nm, cf Ubaud Dicort : « plongeoir » (Rapin) ; « piscine, baignoire dans laquelle les femmes juives se plongent après la menstruation » TdF suppl

cabussaire 1 nm : nom de diferentas menas d'aucèls de paluns. (v. TdF ‘cabussaire 2’)

cabussaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que cabussa dins l'aiga ; « celui, celle qui précipite ou se précipite » ; persona que probaina. v. probainar. (v. TdF ‘cabussaire 1’)

cabussal nm / cabussau (abs. Dicort) / cabussòu [cabussòl] nm : probaina ; aucèl de ribièira (Isobrychus minutus) (v. TdF jos ‘cabussau’)

cabussalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « choux cabus, qu’on vend avant leur maturité » TdF ‘cabussaio’

cabussament : accion de cabussar ; accion de probainar.

cabussar 1 (v. intr. e tr.) : far la cabussèla « plonger » ; tombar de morres ; morir ; capitar pas / far quincanèla ; « jeter à l’eau, précipiter, culbuter ; étendre mort, v. esternir » ; enterrar ; probainar. (v. TdF ‘cabussa 1’)

Cabussèt dins l'aiga sens balançar.

cabussar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pommer, en parlant des choux » TdF ‘cabussa 2’

cabussat nm : probaina / probaine.

cabussau (abs. Dicort) : v. cabussal.

cabussejar (v. intr.) : téner cabussat / téner de cabussar.

cabussèla nf : « Faire cabussèla, plonger, sombrer, à Marseille » (v. TdF jos ‘cabussello’)

Truquèt una pèira e faguèt la cabussèla.

cabusset nm / cabussèla  (v. cabussèla) : cabussada dins l'aiga ; cabussada de morres ; bèc roge / rasclet (aucelons) : (Isobrychus minutus) ; (Podiceps ruficollis) ; cabussòu (autra mena d'aucèl) (Colymbus minor) (v. TdF ‘cabusset’).

Faire lo cabusset, faire le plongeon. (v. TdF jos ‘cabusset’)

cabusseta nf, cf Ubaud Dicort : « action de plonger, v. cabusset » TdF

cabussièira nf : filat per caçar lo negre (mena d'anet)

cabussièr, -ièira adj : que s'agrada de cabussar dins l'aiga.

cabussòl nm, cf Ubaud Dicort : v. cabussal.

cabusson : pichona cabussada dins l'aiga ; probaina ; diferentas menas d'aucèls coma lo bèc roge.

cabussonar (v. intr.) : probainar.

cabussós nm, cf Ubaud Dicort : « chou pommé » TdF

CAC 40 : acronim de Cotacion assistida de contunh.

caca 1 nf : mena de marrega (v. Alibert) ;

caca 2 (TdF ‘caca 1/ cocò’ nm ; abs. Dicort) : mena de cigala pichonèla ;

caca 3 nf : depaus de l'òli. (v. TdF ‘caco 1’)

caca 4 nf / cacaca (abs. Dicort,  v. p. 147) (l .p.) : biais, pels mainatges, de dire « castanha ». (v. TdF ‘caco 2’)

cacà nm (l. p.) : biais, pels mainatges, de dire « excrements » (v. cacai)

caça 1 nf : aplech per servir la sopa ; padenon marguelong ; bacina marguelonga (v. capclin) ; sassa / agota / agotal ; pala plonda de molin d'òli. (v. TdF ‘casso 2’)

Plòure a caças : plòure a semals / plòure fòrça.

caça 2 nf : perseguida d'animals per los trapar o per los tuar ; caçum / cacilha (frucha de la caça)

caça-beu-l’òli nm, cf Ubaud Dicort : « (chasseur d’effraies) sobriquet des gens de Vaison (Vaucluse), par allusion aux ruines romaines de cette ville hantées par les oiseaux de nuit » TdF ‘casso-bèulòli’

caça-bon-Dieu nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de bois dont les scieurs de long se servent pour enfoncer leur coin » TdF ‘casso-bon-Diéu’

caçacan / caçachin nm, cf Ubaud Dicort : « pierre jectisse, petite pierre ; bedeau d’une église » TdF jos ‘casso-chin’

 

 

caçacoquins nm : cobrifuòc / cobrafuòc ; « le bedeau, v. caçachin » (v. TdFcasso-couquin’).

caçacosins nm : piqueta (vin picat) que fa fugir los cosins.

caçada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cassade, mensonge pour plaisanter que les masques se disent à l’oreille, bourde ; propos vrai mais insultant » TdF ‘cassado 1’

caçada 2 nf : contengut d'una caça / d'una bacina. (v. TdF ‘cassado 2’)

caçadarbons nm, cf Ubaud Dicort : « (qui sert à prendre les taupes)  mauvaise bêche, v. luchet » (v. TdF ‘casso-darboun’)

caça diable [caçadiable] nm (plt.) : trescalan. (Hypericum)

caçador 1 (subs.) : abric de caça. (v. TdF ‘cassadou’)

caçador 2, -doira (adj.) : que pòt èsser caçat, -ada.

« Dels ausèls caçadors » (òbra de Daude de Pradas)

caçafam (adj. e subs.) : repasimaire, -a ; còpafam.

caçagaire nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais chasseur » TdF ‘casso-gaire’

caçagarri [caçagarris] nm : ratièira.

caçagosses nm : pèira getada a un can ; bedèl de glèisa. (v. caçacan)

cacai nm : cacà. v. pus naut ; « ignorant, inepte » TdF jos ‘cacai’

cacai ! interj, cf Ubaud Dicort : « caca ! » (Carrasco)

caçaiganha nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse la rosée) le soleil, en style familier ; toute personne dont on redoute la surveillance : le patron pour les ouvriers ; le garde champêtre pour les maraudeurs » TdF ‘casso-eigagno’

caçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que caça.

caçairòla nf / caçòla (v. caçòla) : aisina per cosinar, « casserole métallique ; personne sans cervelle » (v. TdF ‘casseirolo’).

caçairolada : contengut d'una caçairòla.

caçairolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande casserole » TdF ‘casseiroulasso’

caçairolejar v, cf Ubaud Dicort : (v.  caçairòla e padenejar)

caçairoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite casserole » TdF

caçairolièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de casseroles » TdF

caçairòt nm, -a : persona que caça pas fòrça o que caça mal.

caçajòia nm, cf Ubaud Dicort : « rabat-joie, trouble-fête » TdF ‘casso-joio’

cacal nm (v. Alibert) : pelofa / culèfa / cufèla ; clòsc ; còca de notz.

cacalà / cacalacà / cacaracà nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cacaraca’) : cant de gal ; « coq, en style familier » ; rosèla (Papaver Rhas) ; gòrja de lop (plt.) : (Antirrhinum majus) ; nos de ribans en cima de capèl ; bèc de còfa. (v. TdF)

cacalada : espetal de rire.

cacalaquejar v, cf Ubaud Dicort : v. cacaraquejar.

cacalar (v. intr.) : espetar de rire.

cacalàs : grand espetal de rire.

cacalassaire, -aira adj e n : persona qu'espeta de rire.

cacalassar / cacalassejar (v. intr.) : espetar de rire.

cacalassièr, -ièira adj : « qui fait rire aux éclats, burlesque » TdF, persona que fa espetar de rire.

Aquela galejada cacalassièira. (v. TdF)

cacalatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. cacalar e cacalada)

cacalaus nm (pl. : cacalauses) / cacalausa nf : escargòl / escagaròl..

cacalauseta : escargòl / escagaròl pichonèl.

cacalauson nm, cf Ubaud Dicort : « petit escargot ; espèce d’escargot, v. meissonenca » (v. TdF)

cacalejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « caqueteur, euse, v. babilhaire » (v. TdF)

cacalejar / cacarejar (v. intr.) : far una mena de cascalha, de cascalhadissa (cant de gals o de galina), cascalhar / cascalhejar ; parlotejar, quitar pas de parlotejar.

Galinas e gals cacalejan, d'unas femnas tanben.

cacalejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de caqueter, caquetage » TdF

cacalet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite noix ; petit enfant, petit homme, petit cheval, criquet » TdF ‘cacalet 2’

cacalet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jaseur, euse, caquet bon bec, vantard, arde » TdF ‘cacalet 1’

cacalha : salopariá / porcariá.

cacalucha nf, cf Ubaud Dicort : « coqueluchon, v. capochon ; coqueluche, maladie ; huppe sur la tête ; comble d’une mesure, d’une meule de paille ; cage d’un moulin à vent ; cône, sommet d’une montagne » (v. TdF jos ‘coucoulucho’). (v. cacarucha)

cacaluchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit comble, petit cône de montagne ; chignon » TdF jos ‘coucouluchoun’ ; « prépuce » (Brun Glossari Oc-Fr)

cacaluèch nm / cacaluècha (abs. Dicort e TdF) : cant d'un ensemble de galinas.

caça-mal-temps adj e nm, cf Ubaud Dicort : « réparateur, v. reparaire » (v. TdF ‘casso-mau-tèms’)

caçament nm, cf Ubaud Dicort : « chasse » (L. 70) (# cassament)

caçamoscas nm : paleta de plastic per caçar las moscas.

cacan nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, châtaigne, v. caca 4 ; fille publique, v. puta » (v. TdF suppl)

caçanièiras (m. s.) : freg de l'ivèrn.

caçapensaments [caçapensament nm] : amusaments / plaser / distraccions.

caçar (v. tr. e intr.) (R. II, 350) : acotir animals o aucèls per los trapar o los tuar ; quistar ; cercar ; persègre ; fòrabandir.

cacaracà [ ~ cacalacà] nm : cant del gal. (v. cacalà)

Lo cacaracà del gal me desrevelha cada matin.

cacaraca nf : « chant de la poule, v. cocodesca » (v. TdF jos ‘cacaraco’)

cacaracar (v. intr.) : far un cacaracà.

cacaraquejar [ ~ cacalaquejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : quitar pas de cacaracar.

cacarejar v : v. cacalejar

caçarèla : femna que caça.

caçarimbaud(s) nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse les ribauds), le couvre-feu, v. caçacoquins » TdF ‘casso-rimbaud’

cacaròca nf : vel blancós sus un uèlh ; cataracta.

caçaròda nm : proteccion de paret, « borne » (v. TdF ‘casso-rodo’) ; butaròda (aplech de rodièr).

cacaròt nm, -a : jornalièr, -ièira vengut, -uda de la montanha.

« cacarucha » : v. raumàs aücaire e cacalucha, cf Ubaud Dicort.

cacassa nf, cf Ubaud Dicort : v. cacau 1.

cacassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de lie d’huile » TdF

caçatalent : matafam ; tot çò que còpa la fam.

cacatoà nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) cacatoès » (Laus)

caçatrabalh nm : fug-òbra (v. p. 20, N.B. 2).

cacau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lie de l’huile » TdF jos ‘cacasso’. (v. caca 2)

cacau 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sabot, toupie sans bouton » TdF ‘cacau 1’

cacau 3 nm, cf Ubaud Dicort : « noix ; rognon ; œuf ; culot d’une nichée, dernier né d’une famille, v. caganís » (v. TdF ‘cacau 2’)

cacau 4 nm, cf Ubaud Dicort : arbre tropical (Theobroma cacao) [v. cacauièr] ; sa frucha ; un dels ingredients del chocolat. (v. TdF ‘cacau 3’)

cacauda nf, cf Ubaud Dicort : « noix de grosse espèce » TdF

cacauèt (m.) (abs. Dicort) : (plt.) (Arachis hypogea), « cacahuète » (Per Noste, Basic). (v. arachida).

cacauèta (abs. Dicort) : frucha del cacauèt. (v. cacauèt)

Se crompèt un saconilh de cacauètas.

cacauièr nm, cf Ubaud Dicort : « cacaoyer » (Fettuciari)

« cacaula » : v. caucala.

cacejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chasser souvent et tuer peu de gibier » TdF ‘casseja’

cacèrla nf (v. Ubaud Dicort) : « vase en cuivre ou en fer-blanc, seau pour porter le lait à la ville » TdF ‘casserlo’

cacet : padenon marguelong / padenon del margue long. (v. caça 1)