|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cabriolar / cabriolejar (v. intr.) : far de cabriòlas. cabriolatge : accion de far de cabriòlas. cabriolejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « faiseur de cabrioles » TdF cabriolejar v : v. cabriolar. cabriolet nm, cf Ubaud Dicort : « cabriolet, sorte de voiture, v. tapacuol 2 » (v. TdF) cabrioleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite cabriole » TdF cabrit : pichon de la cabra. cabrit-cabròt nm (Alibert ; abs. Dicort) : jòc de mainatges que se carrejan sus l'esquina. cabrit-cabròt (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. çai sus. cabriu, -iva adj : escalabraire, -a ; capriciós, -osa. Temps cabriu : freg cabriu. cabriveça : lesentina (mena de veça negra e lusenta) cabròl / cabiròl nm, cf Ubaud Dicort : mamifèr de la familha dels cervidats. cabròla : feme del cabròl ; cabreta ; filha descalabrada. cabrolaire, -aira (subs. e adj.) : escalabraire, -a ; persona que s'agrada a escalabrar. cabrolar (v. intr.) : far un cabron ; escalabrar coma una cabra. cabrolet nm, cf Ubaud Dicort : « chevrillard, petit chevreuil » TdF cabroleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite chevrette, femelle du chevreuil » TdF cabron 1 nm : « chevrotin, peau... » pèl de cabrit aprestada (v. TdF), (v. cabrotin) ; pichon de la cabròla. cabron 2 (peça de fusta) nm, cf Ubaud Dicort : v. cabiron. cabronada nf, cf Ubaud Dicort [mas v. cabron 2] : « travée, espace qui est entre deux chevrons » TdF jos ‘cabriounado’. (v. cabironada) cabronejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « rôdeur, flâneur, euse » TdF cabronejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, vagabonder, rôder, flâner » TdF cabronet nm, cf Ubaud Dicort [mas v. cabron 2] : « petit chevron, v.travon » (v. TdF) cabronièr, -ièira adj [mas v. cabron 2] : « qui a rapport aux chevrons, v. teulissièr 1 » (v. TdF ‘cabrounié’). (v. cabironièr) Garri cabronièr, gros rat qui habite sous les toits, entre les chevrons. (v. TdF) cabròt : cabrit. (v. cabrit) cabròta : cabrida caitiva (febla) cabrotar (v. intr.) : cabridar (far de cabrits) cabrotejar (v. intr.) : parlar o cantar d'una votz que tremola. cabrotin nm, cf Ubaud Dicort : « chevrotin, peau de chevreau corroyée » (L. 58). (v. cabron 1) cabrum (nm. sing) / cabruna (nf. sing) : totas las cabras en general. cabucèl : coberton ; occiput ; bonet de cadièira de presicar. (v. TdF jos ‘curbecèu’). (v. cubricèl) cabucèla nf : coberton. (v. cubricèla) Far cabucèla : cabussar. [v. cabussèla e cabusset] cabucelaire nm, cf Ubaud Dicort : « musicien qui joue des cymbales, cymbalier » TdF jos ‘curbecelaire’ cabucelar 1 (v. intr.) (abs. TdF) : metre lo coberton cabucelar 2 v, cf Ubaud Dicort : v tr, v. cubercelar. (v. TdF jos ‘curbecela’) cabucelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand couvercle » (v. TdF jos ‘curbecelas’) cabucelet nm, cf Ubaud Dicort : « petit couvercle ; mésange penduline, dont le nid est surmonté d’un opercule » (v. TdF jos ‘curbecelet’) cabuceleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit couvercle, petite cymbale ; jeu dans lequel il faut couvrir, avec une pièce de monnaie qu’on jette, la pièce de monnaie jetée par l’adversaire » TdF jos ‘curbeceleto’ « cabucet » : v. cabusset. cabuchonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, appointer le bout des dents (d’un peigne au moyen d’une vis sans fin » (Carrasco) « cabús » 1 / « gabús » : v. caüs. cabús 2 nm : accion de tombar dins l'aiga cap primièr ; « provin, sarment de vigne couché en terre » TdF ‘cabus 1’ (v. probaina). cabús 3 [, -ussa] adj / capús [veire cabús, cf Ubaud Dicort] : « pommé, ée » TdF ‘cabus’, caulet pomat. Caulet cabús / caulet capús. Lachuga cabussa, laitue pommée. (v. TdF) cabussa nf, cf Ubaud Dicort : « tête de chou » TdF cabussada : cabús ; probaina de la vinha ; immersion purificatritz de las femnas josievas ; ancian suplici d'èsser trempat dins l'aiga dins una mena de panièira. cabussador nm, cf Ubaud Dicort : « plongeoir » (Rapin) ; « piscine, baignoire dans laquelle les femmes juives se plongent après la menstruation » TdF suppl cabussaire 1 nm : nom de diferentas menas d'aucèls de paluns. (v. TdF ‘cabussaire 2’) cabussaire 2, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que cabussa dins l'aiga ; « celui, celle qui précipite ou se précipite » ; persona que probaina. v. probainar. (v. TdF ‘cabussaire 1’) cabussal nm / cabussau (abs. Dicort) / cabussòu [v. cabussòl] nm : probaina ; aucèl de ribièira (Isobrychus minutus) (v. TdF jos ‘cabussau’) cabussalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « choux cabus, qu’on vend avant leur maturité » TdF ‘cabussaio’ cabussament : accion de cabussar ; accion de probainar. cabussar 1 (v. intr. e tr.) : far la cabussèla « plonger » ; tombar de morres ; morir ; capitar pas / far quincanèla ; « jeter à l’eau, précipiter, culbuter ; étendre mort, v. esternir » ; enterrar ; probainar. (v. TdF ‘cabussa 1’) Cabussèt dins l'aiga sens balançar. cabussar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pommer, en parlant des choux » TdF ‘cabussa 2’ cabussat nm : probaina / probaine. cabussau (abs. Dicort) : v. cabussal. cabussejar (v. intr.) : téner cabussat / téner de cabussar. cabussèla nf : « Faire cabussèla, plonger, sombrer, à Marseille » (v. TdF jos ‘cabussello’) Truquèt una pèira e faguèt la cabussèla. cabusset nm / cabussèla (v. cabussèla) : cabussada dins l'aiga ; cabussada de morres ; bèc roge / rasclet (aucelons) : (Isobrychus minutus) ; (Podiceps ruficollis) ; cabussòu (autra mena d'aucèl) (Colymbus minor) (v. TdF ‘cabusset’). Faire lo cabusset, faire le plongeon. (v. TdF jos ‘cabusset’) cabusseta nf, cf Ubaud Dicort : « action de plonger, v. cabusset » TdF cabussièira nf : filat per caçar lo negre (mena d'anet) cabussièr, -ièira adj : que s'agrada de cabussar dins l'aiga. cabussòl nm, cf Ubaud Dicort : (v. cabussal). cabusson : pichona cabussada dins l'aiga ; probaina ; diferentas menas d'aucèls coma lo bèc roge. cabussonar (v. intr.) : probainar. cabussós nm, cf Ubaud Dicort : « chou pommé » TdF CAC 40 : acronim de Cotacion assistida de contunh. caca 1 nf : mena de marrega (v. Alibert) ; caca 2 (TdF ‘caca 1/ cocò’ nm ; abs. Dicort) : mena de cigala pichonèla ; caca 3 nf : depaus de l'òli. (v. TdF ‘caco 1’) caca 4 nf / cacaca (abs. Dicort, v. p. 147) (l .p.) : biais, pels mainatges, de dire « castanha ». (v. TdF ‘caco 2’) cacà nm (l. p.) : biais, pels mainatges, de dire « excrements » (v. cacai) caça 1 nf : aplech per servir la sopa ; padenon marguelong ; bacina marguelonga (v. capclin) ; sassa / agota / agotal ; pala plonda de molin d'òli. (v. TdF ‘casso 2’) Plòure a caças : plòure a semals / plòure fòrça. caça 2 nf : perseguida d'animals per los trapar o per los tuar ; caçum / cacilha (frucha de la caça) caça-beu-l’òli nm, cf Ubaud Dicort : « (chasseur d’effraies) sobriquet des gens de Vaison (Vaucluse), par allusion aux ruines romaines de cette ville hantées par les oiseaux de nuit » TdF ‘casso-bèulòli’ caça-bon-Dieu nm, cf Ubaud Dicort : « morceau de bois dont les scieurs de long se servent pour enfoncer leur coin » TdF ‘casso-bon-Diéu’ caçacan / caçachin nm, cf Ubaud Dicort : « pierre jectisse, petite pierre ; bedeau d’une église » TdF jos ‘casso-chin’
|
|
caçacoquins nm : cobrifuòc / cobrafuòc ; « le bedeau, v. caçachin » (v. TdF ‘casso-couquin’). caçacosins nm : piqueta (vin picat) que fa fugir los cosins. caçada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « cassade, mensonge pour plaisanter que les masques se disent à l’oreille, bourde ; propos vrai mais insultant » TdF ‘cassado 1’ caçada 2 nf : contengut d'una caça / d'una bacina. (v. TdF ‘cassado 2’) caçadarbons nm, cf Ubaud Dicort : « (qui sert à prendre les taupes) mauvaise bêche, v. luchet » (v. TdF ‘casso-darboun’) caça diable [caçadiable] nm (plt.) : trescalan. (Hypericum) caçador 1 (subs.) : abric de caça. (v. TdF ‘cassadou’) caçador 2, -doira (adj.) : que pòt èsser caçat, -ada. « Dels ausèls caçadors » (òbra de Daude de Pradas) caçafam (adj. e subs.) : repasimaire, -a ; còpafam. caçagaire nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais chasseur » TdF ‘casso-gaire’ caçagarri [caçagarris] nm : ratièira. caçagosses nm : pèira getada a un can ; bedèl de glèisa. (v. caçacan) cacai nm : cacà. v. pus naut ; « ignorant, inepte » TdF jos ‘cacai’ cacai ! interj, cf Ubaud Dicort : « caca ! » (Carrasco) caçaiganha nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse la rosée) le soleil, en style familier ; toute personne dont on redoute la surveillance : le patron pour les ouvriers ; le garde champêtre pour les maraudeurs » TdF ‘casso-eigagno’ caçaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que caça. caçairòla nf / caçòla (v. caçòla) : aisina per cosinar, « casserole métallique ; personne sans cervelle » (v. TdF ‘casseirolo’). caçairolada : contengut d'una caçairòla. caçairolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande casserole » TdF ‘casseiroulasso’ caçairolejar v, cf Ubaud Dicort : (v. caçairòla e padenejar) caçairoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite casserole » TdF caçairolièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand de casseroles » TdF caçairòt nm, -a : persona que caça pas fòrça o que caça mal. caçajòia nm, cf Ubaud Dicort : « rabat-joie, trouble-fête » TdF ‘casso-joio’ cacal nm (v. Alibert) : pelofa / culèfa / cufèla ; clòsc ; còca de notz. cacalà / cacalacà / cacaracà nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cacaraca’) : cant de gal ; « coq, en style familier » ; rosèla (Papaver Rhas) ; gòrja de lop (plt.) : (Antirrhinum majus) ; nos de ribans en cima de capèl ; bèc de còfa. (v. TdF) cacalada : espetal de rire. cacalaquejar v, cf Ubaud Dicort : v. cacaraquejar. cacalar (v. intr.) : espetar de rire. cacalàs : grand espetal de rire. cacalassaire, -aira adj e n : persona qu'espeta de rire. cacalassar / cacalassejar (v. intr.) : espetar de rire. cacalassièr, -ièira adj : « qui fait rire aux éclats, burlesque » TdF, persona que fa espetar de rire. Aquela galejada cacalassièira. (v. TdF) cacalatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. cacalar e cacalada) cacalaus nm (pl. : cacalauses) / cacalausa nf : escargòl / escagaròl.. cacalauseta : escargòl / escagaròl pichonèl. cacalauson nm, cf Ubaud Dicort : « petit escargot ; espèce d’escargot, v. meissonenca » (v. TdF) cacalejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « caqueteur, euse, v. babilhaire » (v. TdF) cacalejar / cacarejar (v. intr.) : far una mena de cascalha, de cascalhadissa (cant de gals o de galina), cascalhar / cascalhejar ; parlotejar, quitar pas de parlotejar. Galinas e gals cacalejan, d'unas femnas tanben. cacalejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de caqueter, caquetage » TdF cacalet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite noix ; petit enfant, petit homme, petit cheval, criquet » TdF ‘cacalet 2’ cacalet 2, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « jaseur, euse, caquet bon bec, vantard, arde » TdF ‘cacalet 1’ cacalha : salopariá / porcariá. cacalucha nf, cf Ubaud Dicort : « coqueluchon, v. capochon ; coqueluche, maladie ; huppe sur la tête ; comble d’une mesure, d’une meule de paille ; cage d’un moulin à vent ; cône, sommet d’une montagne » (v. TdF jos ‘coucoulucho’). (v. cacarucha) cacaluchon nm, cf Ubaud Dicort : « petit comble, petit cône de montagne ; chignon » TdF jos ‘coucouluchoun’ ; « prépuce » (Brun Glossari Oc-Fr) cacaluèch nm / cacaluècha (abs. Dicort e TdF) : cant d'un ensemble de galinas. caça-mal-temps adj e nm, cf Ubaud Dicort : « réparateur, v. reparaire » (v. TdF ‘casso-mau-tèms’) caçament nm, cf Ubaud Dicort : « chasse » (L. 70) (# cassament) caçamoscas nm : paleta de plastic per caçar las moscas. cacan nm, cf Ubaud Dicort : « t. enfantin, châtaigne, v. caca 4 ; fille publique, v. puta » (v. TdF suppl) caçanièiras (m. s.) : freg de l'ivèrn. caçapensaments [caçapensament nm] : amusaments / plaser / distraccions. caçar (v. tr. e intr.) (R. II, 350) : acotir animals o aucèls per los trapar o los tuar ; quistar ; cercar ; persègre ; fòrabandir. cacaracà [ ~ cacalacà] nm : cant del gal. (v. cacalà) Lo cacaracà del gal me desrevelha cada matin. cacaraca nf : « chant de la poule, v. cocodesca » (v. TdF jos ‘cacaraco’) cacaracar (v. intr.) : far un cacaracà. cacaraquejar [ ~ cacalaquejar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : quitar pas de cacaracar. cacarejar v : v. cacalejar caçarèla : femna que caça. caçarimbaud(s) nm, cf Ubaud Dicort : « (qui chasse les ribauds), le couvre-feu, v. caçacoquins » TdF ‘casso-rimbaud’ cacaròca nf : vel blancós sus un uèlh ; cataracta. caçaròda nm : proteccion de paret, « borne » (v. TdF ‘casso-rodo’) ; butaròda (aplech de rodièr). cacaròt nm, -a : jornalièr, -ièira vengut, -uda de la montanha. « cacarucha » : v. raumàs aücaire e cacalucha, cf Ubaud Dicort. cacassa nf, cf Ubaud Dicort : v. cacau 1. cacassaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de lie d’huile » TdF caçatalent : matafam ; tot çò que còpa la fam. cacatoà nm, cf Ubaud Dicort : « (zool.) cacatoès » (Laus) caçatrabalh nm : fug-òbra (v. p. 20, N.B. 2). cacau 1 nm, cf Ubaud Dicort : « lie de l’huile » TdF jos ‘cacasso’. (v. caca 2) cacau 2 nm, cf Ubaud Dicort : « sabot, toupie sans bouton » TdF ‘cacau 1’ cacau 3 nm, cf Ubaud Dicort : « noix ; rognon ; œuf ; culot d’une nichée, dernier né d’une famille, v. caganís » (v. TdF ‘cacau 2’) cacau 4 nm, cf Ubaud Dicort : arbre tropical (Theobroma cacao) [v. cacauièr] ; sa frucha ; un dels ingredients del chocolat. (v. TdF ‘cacau 3’) cacauda nf, cf Ubaud Dicort : « noix de grosse espèce » TdF cacauèt (m.) (abs. Dicort) : (plt.) (Arachis hypogea), « cacahuète » (Per Noste, Basic). (v. arachida). cacauèta (abs. Dicort) : frucha del cacauèt. (v. cacauèt) Se crompèt un saconilh de cacauètas. cacauièr nm, cf Ubaud Dicort : « cacaoyer » (Fettuciari) « cacaula » : v. caucala. cacejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, chasser souvent et tuer peu de gibier » TdF ‘casseja’ cacèrla nf (v. Ubaud Dicort) : « vase en cuivre ou en fer-blanc, seau pour porter le lait à la ville » TdF ‘casserlo’ cacet : padenon marguelong / padenon del margue long. (v. caça 1) |
|
|
|
|
|
|