|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cabiscolat nm : fonccion de cabiscòl o de cabiscòla. cabissença nf, cf Ubaud Dicort : « contenance, capacité d’une chose » TdF ‘chabissènço’ (v. caber / cabir) cabissòla nf, cf Ubaud Dicort : « aissette de première grandeur dont se servent les charpentiers, les charrons, et qu’on manie à deux mains » (Vayssier ‘cobissouólo’) cabit, -ida adj : « débité, ée, vendu, ue ; consommé ; placé », establit, -ida / maridat, -ada ; « serré, rangé, caché, ée » (v. TdF jos ‘chabi’). (v. caber) cablar (v. tr. e intr.) : far de cables ; pausar de cables ; mandar un messatge per cable. cablariá nf, cf Ubaud Dicort : « câblerie » (Laus) cablàs : cable gròs. cablat 1 nm : cable per amarrar un naviri. cablat 2, -ada adj : provesit, -ida de cables ; mandat, -ada per cable. cablat 3, -ada (epitèt donat als buòus) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. caplat 2. cablatge : ensemble dels cables de connexion en general ; accion de cablar (t. a.) cable (t. a.) : brave cordatge mai que mai metallic ; despacha ; mesura de longor marina. cabòça 1 nf : cap ; intelligéncia / biais ; clavèl capgròs ; pomèl de cana, tèsta d'espilla ; còca de milh ; ceba ; besenha ; baudufa amb un clavèl capgròs. Una cabòça d'alh. Cabòça de tulipan. A una brava cabòça : es caparrut (caput) que jamai. cabòça 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort e TdF) : caput, -uda. (v. caboçut) cabòça de gós nf, cf Ubaud Dicort : « mufle de veau, plante, v. gola de lop » (v. TdF ‘cabosso-de-gous’) cabòça piga nf, cf Ubaud Dicort : « (tête mouchetée) espèce d’oiseau » TdF ‘cabosso-pigo’ caboçada (arc.) : capvèrga de flagèl (m.) caboçar 1 (v. intr.) : far de còcas (milh) ; se conflar / grossir (bulbs e tuberculs) ; « grandir, se former, en parlant des enfants » TdF ‘caboussa’ caboçar 2 v, cf Ubaud Dicort : v tr, « cabosser » (Rapin, Basic) caboçassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse caboche, grosse tête » TdF ‘caboussasso’ caboçat, -ada : conflat, -ada ; bulbós,-osa. cabocejar (v. intr.) : brandir lo cap ; remenar lo cap ; menaçar del cap ; bretonejar. caboceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite caboche, petite tête » TdF cabocilha : cap pichonèl ; còca de milh pichonèla. caboçòla / cabociòla [veire caboçòla, cf Ubaud Dicort] nf : cabassòla / capgròs de granolha. (v. cabassòla) caboçon : còfa de capèl / testièira. caboçonar (v. intr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar metre lo cap gròs del flagèl. (v. cabassonar) caboçuda : nom de diferentas menas de centaurèias. caboçut, -uda adj : persona del cap gròs / persona capgròssa ; « têtu, ue, opniâtre » TdF ‘caboussu’. cabolh : cabòt (mena de peis) ; còca de milh ; bulb. cabolha : rebrot de planta ; la pus cima del milh ; bulb ; cabòça d'alh. cabolhar (v. intr.) : rebrotar ; espigar ; cocar. cabolhat : mujòl ; cabòt / gòbi (peisses de mar o de ribièira) cabolhon : cabòça d'alh / besenha ; bulb ; clòsca. cabolhut, -uda (abs. Dicort) : globilhós, -osa. D'uèlhs cabolhuts : d'uèlhs globilhoses. « cabord » : v. capbord. cabordena : colindron / agrassòl canin / agrassòl salvatge. cabordenièr : agrassolièr canin / agrassolièr salvatge ; (Ribes Uva-crispa) ; (R. petræum) ; (R. alpinum) caborla nf, cf Ubaud Dicort : « tête [v. descaborlar] ». (v. caporna) cabòrna [ ~ caborna] nf : cavitat (R. VI, 8) dins un arbre ; cavitat en general ; cauna. L'aucèl anisèt dins una cabòrna d'arbre. cabornat, -ada / cabornut, -uda adj : cavernós, -osa (R. II, 366). cabòs : cabòt ; cabeire (menas de peisses) cabòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « hutte en pierres sèches, cahute, taudis, v. capitèla » TdF ‘cabot 1’ cabòt 2 nm : cabassòla ; cabolhat (peis) (Gobius) ; mena de peis de mar (Mugil) cabòta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite cabane, échoppe, cellule » TdF ‘caboto 1’ cabòta 2 nf : cabòt ; diferentas menas de peis de mar capgròs. (Gobius) ; (Mullus barbatus)... cabotaire [, -aira (~-airitz)] adj e n, cf Ubaud Dicort : « caboteur, euse »TdF, naviri que naviga lo long de la còsta ; mena de barca longa e estrecha. cabotar (v. intr.) : navigar lo long de la còsta. cabotatge : navigacion lo long de la còsta. (v. TdF) cabotèl / cabotilh : cabòt pichonèl. cabotièira nf : filat de pesca per las cabòtas. cabotièr, -ièira adj e n : « cabotier, qui fait le cabotage, en parlant des navires » TdF ; nau o naviri que fa de cabotatge. cabotilh nm : v. cabotèl. caboton 1 nm , cf Ubaud Dicort : « petite hutte, petit réduit, chenil, bouge » TdF ‘caboutoun 1’ caboton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit chabot » TdF cabra : la feme del boc ; maquina pel soslevar de cargas ; aplech per penjar lo crivèl per ventar lo blat ; aplech per manténer la lenha de ressar ; escala de pè per culhir de frucha ; aplech de cordièr per tòrcer los fils d'una còrda ; aplech de mestièr de téisser ; bernada pregadieu ; mena de capricòrn ; aranha cambalonga ; aranha d'aiga ; sautarèla ; parpalhòla del manhan ; pesolh d'aranhàs ; plumachon / plumet d'unas granas ; instrument de musica (cabreta) ; chabròt ; tuba que se rebala sus la montanha après un auratge ; filha fenestrièira ; pargantèla. (v. cabras) Cabra bocal : cabra qu'es de boc / cabra de letz. v. la nòta de grand. Cabra bonta / cabra mota / cabra sonta : cabra sens banas. Aquela filha es foligauda coma una cabra. Far venir cabra : far pèrdre paciéncia. |
|
cabra martina / cabra sona nf, cf Ubaud Dicort : « (chèvre sans corne) bécassine, oiseau dont le cri imite le bêlement de la chèvre » TdF jos ‘cabro-martino’ cabra-boc (abs. Dicort) / cabriboc (m.) : cabra estèrla. cabrada nf : tropèl de cabras ; « action d’un cheval qui se cabre, cabriole ; giboulée de printemps » TdF. cabrafic nm : figuièr canin. (Ficus carica sylvestris) cabra-gaia nf, cf Ubaud Dicort : « renoncule commune » TdF ‘cabro-gaio’ cabraira nf sing, cf Ubaud Dicort : « les chèvres en général, v. cabrum ; troupeau de chèvres, v. cabrada » (v. TdF) cabrairada nf, cf Ubaud Dicort : « troupeau de chèvres, v. cabruna ; portée d’une chèvre, v. cabridada » (v. TdF suppl) cabraire, -aira : gardaire, -a de cabras ; cabretaire, -a. cabrairet nm, cf Ubaud Dicort : v. cabreiret. cabraireta nf, cf Ubaud Dicort : v. cabreireta cabral 1 adj (dels dos genres, cf Ubaud Dicort), -a : relatiu, -iva a las cabras. (v. TdF ‘cabrau 1’) Camin cabral, chemin de chèvres, mauvais chemin. (Azaïs) cabral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « caprifiguier, figuier sauvage » TdF ‘cabrau 2’ cabra-pè nm, cf Ubaud Dicort : « chèvre-pied » (v. Rapin) cabrar (v. tr.) : quilhar. Cabrar una escala. cabrar (se) : se quilhar coma una cabra. Lo caval se cabrèt. cabraret nm, cf Ubaud Dicort : « hulotte, strix stridula (Lin.), v. chòt ; chat-huant, strix aluco (Gm.), v. caüs » (v. TdF) cabrariá nf, cf Ubaud Dicort : « boucherie de chèvres » TdF cabras nf pl, cf Ubaud Dicort : « crochets à la base supérieure d’une crémaillère » (Alibert) ; « Unas cabras, une chèvre pour élever des fardeaux » (v. TdF jos ‘cabro’) cabràs / cabrar (Alibert ; abs. Dicort) (subs. m.) : airal per cabras de far boquir ; tropèl de cabras « troupeau de chèvres qui ont un bouc à leur tête » TdF ; mena d'escaravat banarut / banard / cura peras (Cerambyx cerdo) (v. TdF ‘cabras’) cabrassa : gròssa cabra ; pargantèla (femna o filha leugièira) cabrat nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau, v. cabrit » TdF cabratge : accion de cabridar (de far un cabrit) cabraud nm : pargantèla (filha leugièira) cabraudàs nm, cf Ubaud Dicort : v. cabraud. (v. TdF jos ‘cabraud’) cabraudejar (v. intr.) : folastrejar (en parlant de joventas) cabraudièr, -ièira adj : folastrejaire, -a / panturla (m. e f.) cabraudisa nf, cf Ubaud Dicort : « folâtrerie, dissipation » TdF cabrecon : cabreta ; cabecon [v. cabecon] (formatge de cabra). cabreiret [cabrairet nm, cf Ubaud Dicort], -a : pichon gardaire de cabras ; pichona gardaira de cabras ; caüs : (Strix aluco) cabreireta [cabraireta nf, cf Ubaud Dicort] / cabridòla (v. cabridola) (plt.) : « trèfle puant » (Psoralea bituminosa). (v. TdF ‘cabreireto’) cabrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. cabrejar) cabrejar v, cf Ubaud Dicort : (v. cabretar, tremolar) cabrèla : vibre (mena de mamifèr) (Castor fiber) ; ganche (mena d'aucèl) (Mergus merganser) Cabrèla : nom de vaca de las banas quilhadassas. cabrenc, -a : relatiu, -iva a las cabras. cabret nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau, v. cabrit plus usité » TdF cabreta : cabra pichona ; sorda (Limnocryptes gallinula) ; aranha d'aiga (Argyroneta aquatica) ; cambaròt / cambaròta de riu (Gammarus pulex) ; instrument de musica de cabretaire cabreta de sant Jacme nf, cf Ubaud Dicort : « mante religieuse, insecte » (v. TdF ‘cabreto-de-sant-Jaque’) cabretaire nm, -a : persona que jòga de la cabreta. cabretar (v. intr.) : jogar de la cabreta ; parlar d'una votz que tremola, « chevroter » (Alibert, v. TdF) ; plorinejar ; cabridar. cabreton nm, cf Ubaud Dicort : « petit chevreau, v. cabridon ; petite musette, v. bodegon 1 » (v. TdF) cabrial, -a (forma modèrna de l'ancian cabril R. II, 282) (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a la cabra. (v. cabral 1 e cabrin) cabriboc nm : cabra-boc. v. pus naut. cabrida : cabrit feme. cabridada : accion de cabridar ; cabrits nascuts ensemble. cabridan : forselon / graulhon (mena de vèspa gròssa) cabridar (v. intr.) : far un cabrit ; far de cabrits ; « être malade, languir ; sauter comme un chevreau, v. cabriolar ; glisser, en parlant de la queue d’une échelle à pied, dégringoler, tomber » (v. TdF). cabridejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « sauter comme des chevreaux » (Rapin) cabridèla (plt.) : (Aster tripolium) ; (Senecio ruthenensis) cabridet, -a : cabrit jove ; cabreta jove. cabridièr, -ièira : persona que sangna o vend de cabrits. cabridòla [cabridola cf Ubaud Dicort p. 147] nf / cabreireta (abs. Dicort) (plt.) (Psoralea bituminosa). (v. cabraireta) cabridon : cabrit jove / cabridet. cabrièr, -ièira : persona que ten de cabras ; estable o pargue de cabras. cabrifuèlh (plt.) : (Ligustrum vulgare) ; (Caprifolium) cabrilha : cabrideta ; cabrideta polideta ; cabrum. cabrilhon : cabridon ; cabridon polidonèl, polidonelon. cabrimè nm : jòc de mainatges que se pòrtan sus l'esquina. (v. TdF jos ‘cabrinet’) Al cabrimè, à la chèvre morte, manière de porter sur le dos. (v. Ubaud Dicort e TdF) cabrin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de chèvre » (L. 58) (v. cabrenc) Bèstia cabrina, bête appartenant à la race des chèvres. (v. L.) cabriòla : caribomba / carabissonda / cabiròla / candeleta. cabriolada : saut en cabriòla. cabriolaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de cabriòlas. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|