cabiscolat nm : fonccion de cabiscòl o de cabiscòla.

cabissença nf, cf Ubaud Dicort : « contenance, capacité d’une chose » TdF ‘chabissènço’ (v. caber / cabir)

cabissòla nf, cf Ubaud Dicort : « aissette de première grandeur dont se servent les charpentiers, les charrons, et qu’on manie à deux mains » (Vayssier ‘cobissouólo’)

cabit, -ida adj : « débité, ée, vendu, ue ; consommé ; placé »,  establit, -ida / maridat, -ada ; « serré, rangé, caché, ée » (v. TdF jos ‘chabi’).  (v. caber)

cablar (v. tr. e intr.) : far de cables ; pausar de cables ; mandar un messatge per cable.

cablariá nf, cf Ubaud Dicort : « câblerie » (Laus)

cablàs : cable gròs.

cablat 1 nm  : cable per amarrar un naviri.

cablat 2, -ada adj : provesit, -ida de cables ; mandat, -ada per cable.

cablat 3, -ada (epitèt donat als buòus) adj e n, cf Ubaud Dicort : v. caplat 2.

cablatge : ensemble dels cables de connexion en general ; accion de cablar (t. a.)

cable (t. a.) : brave cordatge mai que mai metallic ; despacha ; mesura de longor marina.

cabòça 1 nf : cap ; intelligéncia / biais ; clavèl capgròs ; pomèl de cana, tèsta d'espilla ; còca de milh ; ceba ; besenha ; baudufa amb un clavèl capgròs.

Una cabòça d'alh.

Cabòça de tulipan.

A una brava cabòça : es caparrut (caput) que jamai.

cabòça 2 (adj. m. e f.) (abs. Dicort e TdF) : caput, -uda. (v. caboçut)

cabòça de gós nf, cf Ubaud Dicort : « mufle de veau, plante, v. gola de lop » (v. TdF ‘cabosso-de-gous’)

cabòça piga nf, cf Ubaud Dicort : « (tête mouchetée) espèce d’oiseau » TdF ‘cabosso-pigo’

caboçada (arc.) : capvèrga de flagèl (m.)

caboçar 1 (v. intr.) : far de còcas (milh) ; se conflar / grossir (bulbs e tuberculs) ; « grandir, se former, en parlant des enfants » TdF ‘caboussa’

caboçar 2 v, cf Ubaud Dicort : v tr, « cabosser » (Rapin, Basic)

caboçassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse caboche, grosse tête » TdF ‘caboussasso’

caboçat, -ada : conflat, -ada ; bulbós,-osa.

cabocejar (v. intr.) : brandir lo cap ; remenar lo cap ; menaçar del cap ; bretonejar.

caboceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite caboche, petite tête » TdF

cabocilha : cap pichonèl ; còca de milh pichonèla.

caboçòla / cabociòla [veire caboçòla, cf Ubaud Dicort] nf : cabassòla / capgròs de granolha. (v. cabassòla)

caboçon : còfa de capèl / testièira.

caboçonar (v. intr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar metre lo cap gròs del flagèl. (v. cabassonar)

caboçuda : nom de diferentas menas de centaurèias.

caboçut, -uda adj : persona del cap gròs / persona capgròssa ; « têtu, ue, opniâtre » TdF ‘caboussu’.

cabolh : cabòt (mena de peis) ; còca de milh ; bulb.

cabolha : rebrot de planta ; la pus cima del milh ; bulb ; cabòça d'alh.

cabolhar (v. intr.) : rebrotar ; espigar ; cocar.

cabolhat : mujòl ; cabòt / gòbi (peisses de mar o de ribièira)

cabolhon : cabòça d'alh / besenha ; bulb ; clòsca.

cabolhut, -uda (abs. Dicort) : globilhós, -osa.

D'uèlhs cabolhuts : d'uèlhs globilhoses.

« cabord » : v. capbord.

cabordena : colindron / agrassòl canin / agrassòl salvatge.

cabordenièr : agrassolièr canin / agrassolièr salvatge ; (Ribes Uva-crispa) ; (R. petræum) ; (R. alpinum)

caborla nf, cf Ubaud Dicort : « tête [v. descaborlar] ». (v. caporna)

cabòrna [ ~ caborna] nf : cavitat (R. VI, 8) dins un arbre ; cavitat en general ; cauna.

L'aucèl anisèt dins una cabòrna d'arbre.

cabornat, -ada / cabornut, -uda adj : cavernós, -osa (R. II, 366).

cabòs : cabòt ; cabeire (menas de peisses)

cabòt 1 nm, cf Ubaud Dicort : « hutte en pierres sèches, cahute, taudis, v. capitèla » TdF ‘cabot 1’

cabòt 2 nm : cabassòla ; cabolhat (peis) (Gobius) ; mena de peis de mar (Mugil)

cabòta 1 nf, cf Ubaud Dicort : « petite cabane, échoppe, cellule » TdF ‘caboto 1’

cabòta 2 nf : cabòt ; diferentas menas de peis de mar capgròs. (Gobius) ; (Mullus barbatus)...

cabotaire [, -aira (~-airitz)] adj e n, cf Ubaud Dicort : « caboteur, euse »TdF, naviri que naviga lo long de la còsta ; mena de barca longa e estrecha.

cabotar (v. intr.) : navigar lo long de la còsta.

cabotatge : navigacion lo long de la còsta. (v. TdF)

cabotèl / cabotilh : cabòt pichonèl.

cabotièira nf : filat de pesca per las cabòtas.

cabotièr, -ièira adj e n : « cabotier, qui fait le cabotage, en parlant des navires » TdF ; nau o naviri que fa de cabotatge.

cabotilh nm : v. cabotèl.

caboton 1 nm , cf Ubaud Dicort : « petite hutte, petit réduit, chenil, bouge » TdF ‘caboutoun 1’

caboton 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit chabot » TdF

cabra : la feme del boc ; maquina pel soslevar de cargas ; aplech per penjar lo crivèl per ventar lo blat ; aplech per manténer la lenha de ressar ; escala de pè per culhir de frucha ; aplech de cordièr per tòrcer los fils d'una còrda ; aplech de mestièr de téisser ; bernada pregadieu ; mena de capricòrn ; aranha cambalonga ; aranha d'aiga ; sautarèla ; parpalhòla del manhan ; pesolh d'aranhàs ; plumachon / plumet d'unas granas ; instrument de musica (cabreta) ; chabròt ; tuba que se rebala sus la montanha après un auratge ; filha fenestrièira ; pargantèla. (v. cabras)

Cabra bocal : cabra qu'es de boc / cabra de letz. v. la nòta de grand.

Cabra bonta / cabra mota / cabra sonta : cabra sens banas.

Aquela filha es foligauda coma una cabra.

Far venir cabra : far pèrdre paciéncia.

 

cabra martina / cabra sona nf, cf Ubaud Dicort : « (chèvre sans corne) bécassine, oiseau dont le cri imite le bêlement de la chèvre » TdF jos ‘cabro-martino’

cabra-boc (abs. Dicort) / cabriboc (m.) : cabra estèrla.

cabrada nf : tropèl de cabras ; « action d’un cheval qui se cabre, cabriole ; giboulée de printemps » TdF.

cabrafic nm : figuièr canin. (Ficus carica sylvestris)

cabra-gaia nf, cf Ubaud Dicort : « renoncule commune » TdF ‘cabro-gaio’

cabraira nf sing, cf Ubaud Dicort : « les chèvres en général, v. cabrum ; troupeau de chèvres, v. cabrada » (v. TdF)

cabrairada nf, cf Ubaud Dicort : « troupeau de chèvres, v. cabruna ; portée d’une chèvre, v. cabridada » (v. TdF suppl)

cabraire, -aira : gardaire, -a de cabras ; cabretaire, -a.

cabrairet nm, cf Ubaud Dicort : v. cabreiret.

cabraireta nf, cf Ubaud Dicort : v. cabreireta

cabral 1 adj (dels dos genres, cf Ubaud Dicort), -a : relatiu, -iva a las cabras. (v. TdF ‘cabrau 1’)

Camin cabral, chemin de chèvres, mauvais chemin. (Azaïs)

cabral 2 nm, cf Ubaud Dicort : « caprifiguier, figuier sauvage » TdF ‘cabrau 2’

cabra-pè nm, cf Ubaud Dicort : « chèvre-pied » (v. Rapin)

cabrar (v. tr.) : quilhar.

Cabrar una escala.

cabrar (se) : se quilhar coma una cabra.

Lo caval se cabrèt.

cabraret nm, cf Ubaud Dicort : « hulotte, strix stridula (Lin.), v. chòt ; chat-huant, strix aluco (Gm.), v. caüs » (v. TdF)

cabrariá nf, cf Ubaud Dicort : « boucherie de chèvres » TdF

cabras nf pl, cf Ubaud Dicort : « crochets à la base supérieure d’une crémaillère » (Alibert) ; « Unas  cabras, une chèvre pour élever des fardeaux » (v. TdF jos ‘cabro’)

cabràs / cabrar (Alibert ; abs. Dicort) (subs. m.) : airal per cabras de far boquir ; tropèl de cabras « troupeau de chèvres qui ont un bouc à leur tête » TdF ; mena d'escaravat banarut / banard / cura peras (Cerambyx cerdo) (v. TdF ‘cabras’)

cabrassa : gròssa cabra ; pargantèla (femna o filha leugièira)

cabrat nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau, v. cabrit » TdF

cabratge : accion de cabridar (de far un cabrit)

cabraud nm : pargantèla (filha leugièira)

cabraudàs nm, cf Ubaud Dicort : v. cabraud. (v. TdF jos ‘cabraud’)

cabraudejar (v. intr.) : folastrejar (en parlant de joventas)

cabraudièr, -ièira adj : folastrejaire, -a / panturla (m. e f.)

cabraudisa nf, cf Ubaud Dicort : « folâtrerie, dissipation » TdF

cabrecon : cabreta ; cabecon [v. cabecon] (formatge de cabra).

cabreiret [cabrairet nm, cf Ubaud Dicort], -a  : pichon gardaire de cabras ; pichona gardaira de cabras ; caüs : (Strix aluco)

cabreireta [cabraireta nf, cf Ubaud Dicort] / cabridòla (v. cabridola) (plt.) : « trèfle puant » (Psoralea bituminosa). (v. TdF ‘cabreireto’)

cabrejant, -a adj, cf Ubaud Dicort :  (v. cabrejar)

cabrejar v, cf Ubaud Dicort : (v. cabretar, tremolar)

cabrèla : vibre (mena de mamifèr) (Castor fiber) ; ganche (mena d'aucèl) (Mergus merganser)

Cabrèla : nom de vaca de las banas quilhadassas.

cabrenc, -a : relatiu, -iva a las cabras.

cabret nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau, v. cabrit plus usité » TdF

cabreta : cabra pichona ; sorda (Limnocryptes gallinula) ; aranha d'aiga (Argyroneta aquatica) ; cambaròt / cambaròta de riu (Gammarus pulex) ; instrument de musica de cabretaire

cabreta de sant Jacme nf, cf Ubaud Dicort : « mante religieuse, insecte » (v. TdF ‘cabreto-de-sant-Jaque’

cabretaire nm, -a : persona que jòga de la cabreta.

cabretar (v. intr.) : jogar de la cabreta ; parlar d'una votz que tremola, « chevroter » (Alibert, v. TdF) ; plorinejar ; cabridar.

cabreton nm, cf Ubaud Dicort : « petit chevreau, v. cabridon ; petite musette, v. bodegon 1 » (v. TdF)

cabrial, -a (forma modèrna de l'ancian cabril R. II, 282) (abs. Dicort e TdF) : relatiu, -iva a la cabra. (v. cabral 1 e cabrin)

cabriboc nm : cabra-boc. v. pus naut.

cabrida : cabrit feme.

cabridada : accion de cabridar ; cabrits nascuts ensemble.

cabridan : forselon / graulhon (mena de vèspa gròssa)

cabridar (v. intr.) : far un cabrit ; far de cabrits ; « être malade, languir ; sauter comme un chevreau, v. cabriolar ; glisser, en parlant de la queue d’une échelle à pied, dégringoler, tomber » (v. TdF).

cabridejar v, cf Ubaud Dicort : v intr, « sauter comme des chevreaux » (Rapin)

cabridèla (plt.) : (Aster tripolium) ; (Senecio ruthenensis)

cabridet, -a : cabrit jove ; cabreta jove.

cabridièr, -ièira : persona que sangna o vend de cabrits.

cabridòla [cabridola cf Ubaud Dicort  p. 147] nf / cabreireta (abs. Dicort) (plt.) (Psoralea bituminosa). (v. cabraireta)

cabridon : cabrit jove / cabridet.

cabrièr, -ièira : persona que ten de cabras ; estable o pargue de cabras.

cabrifuèlh (plt.) : (Ligustrum vulgare) ; (Caprifolium)

cabrilha : cabrideta ; cabrideta polideta ; cabrum.

cabrilhon : cabridon ; cabridon polidonèl, polidonelon.

cabrimè nm : jòc de mainatges que se pòrtan sus l'esquina. (v. TdF jos ‘cabrinet’)

Al cabrimè, à la chèvre morte, manière de porter sur le dos. (v. Ubaud Dicort e TdF)

cabrin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de chèvre » (L. 58) (v. cabrenc)

Bèstia cabrina, bête appartenant à la race des chèvres. (v. L.)

cabriòla : caribomba / carabissonda / cabiròla / candeleta.

cabriolada : saut en cabriòla.

cabriolaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : persona que fa de cabriòlas.