|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
cabasseta : cima / cimal / cimèrla / pus cima d'arbre. cabassièr, -ièira : persona que trena o que vend de cabasses. cabassòl : cima d'un arbre ; cap ; cap de cabrit o d'anhèl ; tombadas de bocariá. cabassòla nf / caboçòla: cap « caboche, tête, crâne, en style familier » ; capgròs de granolha (pichon de granolha) (v. caboçòla) (v. TdF ‘cabassolo’) cabasson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabàs pichon ; cabassona, « bout de la latte à battre le blé ; jeune fille sans retenue » (v. TdF) ; cabasseta v. pus naut ; cabassut v. pus bas (cabassut 1) ; « centaurée des collines, plante » TdF suppl. (v. cabassons) cabassona (abs. Dicort e TdF) (arc.) : cima de flagèl per batre de blat. (v. cabasson) cabassonar (v. intr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar ajustar la cima a un flagèl (baston per batre de cerealum) (v. caboçonar) cabassonat, -ada (abs. Dicort e TdF) (arc.) : batut, -uda al flagèl. cabassonèl / cabassonet nm : cabasson polidon, « joli petit cabas » ; joventa puslèu lançada. (v. TdF jos ‘cabassounet’) cabassons nm pl : peissum menut utilizat per ne trapar d'autres. cabassuda (plt.) : centaurèia (Centaurea alpestris) ; (C. amara) ; (C. aspera) ; (C. jacea) ; (C. nigrescens) ; e tot un fum d'autras centaurèias ; cardon (Dipsacus fullonum) cabassut 1 nm (Alibert) : meleta ; potina. (menas de peissum menut) cabassut 2, -uda adj : capgròs, -òssa ; « trapu, ue » TdF. cabastèl 1 nm : caisson aplechat dins una caissa ; ròssa / rossinanta ; persona o bèstia magra coma una bicicleta ; ossamenta / esquelèt. cabastèl 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déluré, -e » (v. Alibert) cabastèla nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cabastèl’) : persona o bèstia magra que magra. « cabaulha » : v. cavalha. cabdèl / cabedèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : camussèl (pelòta) de fil (fial) ; polin de truèlh. cabdelar (v. intr.) : encabdelar / encamusselar (metre en pelòta) cabdèt [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : enfant nascut en segond ; jovent en general. (v. TdF ‘cadet’) cabdetalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les cadets en général, les jeunes gens d’une localité, en terme de mépris » TdF ‘cadetaio’ cabdetàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cadet » TdF ‘cadetas’ cabdeton, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune cadet, petit fashionable » TdF jos ‘cadetet’ cabeç : cima de lièch ; cabecièr (coissin longarut de lièch) (v. TdF ‘cabés’) cabèca nf, cf Ubaud Dicort : v. cavèca. (v. TdF ‘cavèco’) cabeça : cap ; èime / biais / intelligéncia ; araire amb aurelha ; pange / còl / galet de vèsta. A pas gessa (l.p.) de cabeça, qu'es bravament trucaluna. cabeçada : carga de lenha rebalada per de buòus ; lucha. cabeçal nm / cabeçala nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coissinet per carrejar un fais sul cap ; rengada de garbas pel sòl ; tòrca / eissugamans ; filha bocharda. Las femnas carrejavan lor fais sus un cabeçal. cabeçalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tortillon servant à porter un cruche sur la tête » TdF ‘cabessalet’ cabeçana : coissinet per carrejar un fais sul cap. cabecar v, cf Ubaud Dicort : v. intr. « sommeiller par instants » (Mouly Legendas p. 206). (v. cavecar) cabeçar (v. tr. e intr. arc.) : laurar amb l'araire aurelhut. cabeçassa, cf Ubaud Dicort : « grosse tête, forte tête » TdF ‘cabessasso’ cabecejar (v. intr.) : brandir lo cap ; menaçar del cap ; remenar lo cap d'estonament. Cabecejava de contunh, marca qu'èra pas d'acòrdi. La menina rança cabecejava d'estonament. cabecièira : coissin longarut al cabeç del lièch. cabecièr : cabeç de lièch ; coissin longarut de lièch ; coissinièira ; galonat que tira davant. cabecon / cabrecon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabridon ; formatjon de cabra. cabeda nf (v. Ubaud Dicort e TdF) / cabede (v. cabede) : mena de cabòt (peis) (Cyprinus dobula) ; « chabot de mer » (Alibert) cabede nm, cf Ubaud Dicort : « chabot, poisson, v. cabòt » TdF cabedèl nm, cf Ubaud Dicort : v. capdèl ; « tortillon de linge » TdF suppl cabedièira 1 nf : coissinet per carrejar un fais sul cap ; cabedièira 2 nf : mena de tramalh / mena de tremalh. cabel : pel. cabeladura : pels de pel cap. D'unes Galleses avián una cabeladura rossèla. cabelh : pampe / fuèlhas de plantas ; tija ; espiga ; cima ; floratge del milh ; espandida de garbas pel sòl (arc) Las bledas, ongan, an un brave cabelh. cabelha : còca de milh ; espiga de cerealum ; cima de planta ; tufa de fulham. cabelhada : coissinet per carrejar un fais sul cap. cabelhar (v. intr. e v. tr.) : espigar ; « monter, dominer, dépasser » ; magencar lo cabelh / copar lo cabelh, « couronner, étêter un arbre » TdF ‘cabelha’. cabelhejar v, cf Ubaud Dicort : « pinailler, ergoter, entortiller, couper les cheveux en quatre » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. cavilhejar 2) cabelhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit épi » TdF ‘cabelhou’ cabelhut, -uda (abs. Dicort) : qu'a un brave cabelh.
|
|
cabelièira nf, cf Ubaud Dicort : « ruban pour nouer les cheveux, ruban de fil lustré, tresse de fil, attache » (v. TdF) cabelièr nm / cabelièira (v. cabelièira) : riban de fil per nosar la cabeladura. « cabeltà » : desformacion de cap enlà. cabeluda nf, cf Ubaud Dicort : « tortillon qu’on met sur la tête pour porter un fardeau, v. cabeçana » (v. TdF) cabelut, -uda adj : qu'a una brava cabeladura. cabença : capacitat / contengut ; espandi ; possessòri / aver ; revengut ; ensemble de las facultats de q.q. ; tombada de mercadièr ; plaça / emplec ; emplaçament ; lòtjament. Persona de brava cabença. Cabença de mercadièr. caber / cabir / caupre [veire caber, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : conténer « tenir dans » TdF ‘cabe’ ; èsser contengut ; « débiter, se défaire d’une marchandise, placer ; caser, loger » (v. TdF jos ‘chabi’) ; reclamar / retirar / rengar ; establir / maridar. La chifra 5 caup (cap) onze còps dins 55. Pòdes pas cabir tas atifargas ! Cabir totas sas filhas es pas totjorn de bon far. caber / cabir (se) v pron : se maridar. (v. cabir (se)) La paura dròlla capitèt pas de se cabir. cabernet nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin à petits grains, dans le Médoc » TdF jos ‘carmen’ « caberlàs » : v. cabarlàs. « cabestant » : v. cabestrant. cabestèl : morralh / morrial per vacas o per buòus. cabestraire, -aira : persona que carga lo cabestre a un animal. cabestrant : argue (mar.) ; torn / molinet de carreta. cabestrar (v. tr.) : encabestrar un animal (li cargar un cabestre) Cabestrava son vedèl per lo menar a la fièira. cabestrat, -ada : encabestrat, -ada. cabestratge : las correjas d'un cabestre. cabestre : licòl (aplech per mestrejar un animal domestic) Lo cabestre del maridatge. (s.f.) cabet nm, cf Ubaud Dicort : « petite tête ; chevet, traversin » TdF cabeta nf, cf Ubaud Dicort : « dame-jeanne, grande bouteille, cantine » TdF cabidola : mena d'aucèl. (Tringla grisea) cabidoleta : alausa de mar. (Tringla cinclus) cabidorle [ / cabidorlet] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena d'aucèl. (Scolopax totanus) cabidorna : cabassòla / capgròs (pichon de de granolha) cabifòl, -a (adj. e subs.) : destimborlat, -ada ; foligaud, -a. Qual foguèt pas cabifòl, còp o autre ? cabifolejar (v. intr.) : folastrejar. cabifolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « folâtre, folichon, onne » TdF Cabil, -a n pr, cf Ubaud Dicort : persona sortida de Cabilia. cabila (adj. e subs. m. e f.) [cabil, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : relatiu, -iva a Cabilia ; lenga cabila. cabilhonar (v. tr. e intr.) : cambavirar ; far cabussar ; cabussar. Cabilia [Cabília] n pr f, cf Ubaud Dicort : nom d'una region d'Argeria del nòrd. cabiment nm : « action de débiter, de se défaire, de placer » TdF jos ‘chabimen’ ; contengut « contenance » (Alibert) ; emplec ; lòtjament ; maridatge. cabin nm, cf Ubaud Dicort : « fourrure de mouton frisé, peau de chevreau » TdF cabina [veire gabina] nf (t. a.) : cambron de naviri ; abric a broa de mar ; abric de fust, de fèrre, de veire, de matèria plastica. Cabina d'assag (per un vestit). Cabina telefonica. cabinet [e derivats, veire gabinet, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'armari encastrat dins la paret ; cambron ; sala de recepcion (mètge, dentista...) ; armari : Lo cabinet de mairegrand nòl a lavanda. cabir v : v. caber. (v. Alibert) cabir (se) v pron : « se placer, trouver à vivre », s'establir / se maridar ; « se loger, se cacher » TdF jos ‘chabi’. Se cabir se deuriá pas far consí que siá. cabiròl nm : cabròl (mamifèr de la familha dels cervidats) (Capreolus capreolus) (v. cabròl) cabiròla : cabriòla / candeleta / caribomba / escarabissonda. Ne fasiam de cabiròlas quand èrem mainatges ! cabirolar (v. intr.) : far de cabiròlas. cabiron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pèça de fust de teulada per portar latas e doèla. cabironada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espandi entremièg los cabirons. cabironaire, -aira : persona que pausa los cabirons. cabironalha nf sing (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cabiounaio’) : ensemble de totes los cabirons. cabironar (v. tr. (v. TdF jos ‘cabriouna’) e intr.) : pausar los cabirons d'una teulada. cabironatge : pausa dels cabirons ; los cabirons en general. cabironièr [, -ièira adj] (abs. Dicort e TdF) : que viu pels cabirons. (v. cabronièr) Rat cabironièr. cabiscòl nm, -a / capiscòl, -a [veire cabiscòl, cf Ubaud Dicort] : mèstre de còr de catedrala ; president, -a d'una societat de felibres. (v. TdF ‘cabiscòu’) |
|
|
|
|
|
|