cabasseta : cima / cimal / cimèrla / pus cima d'arbre.

cabassièr, -ièira : persona que trena o que vend de cabasses.

cabassòl : cima d'un arbre ; cap ; cap de cabrit o d'anhèl ; tombadas de bocariá.

cabassòla nf / caboçòla: cap « caboche, tête, crâne, en style familier » ; capgròs de granolha (pichon de granolha) (v. caboçòla) (v. TdF ‘cabassolo’)

cabasson nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabàs pichon ; cabassona, « bout de la latte à battre le blé ; jeune fille sans retenue » (v. TdF) ; cabasseta v. pus naut ; cabassut v. pus bas (cabassut 1) ; « centaurée des collines, plante » TdF suppl. (v. cabassons)

cabassona (abs. Dicort e TdF) (arc.) : cima de flagèl per batre de blat. (v. cabasson)

cabassonar (v. intr. arc.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : tornar ajustar la cima a un flagèl (baston per batre de cerealum) (v. caboçonar)

cabassonat, -ada (abs. Dicort e TdF) (arc.) : batut, -uda al flagèl.

cabassonèl / cabassonet nm : cabasson polidon, « joli petit cabas » ; joventa puslèu lançada. (v. TdF jos ‘cabassounet’)

cabassons nm pl : peissum menut utilizat per ne trapar d'autres.

cabassuda (plt.) : centaurèia (Centaurea alpestris) ; (C. amara) ; (C. aspera) ; (C. jacea) ; (C. nigrescens) ; e tot un fum d'autras centaurèias ; cardon (Dipsacus fullonum)

cabassut 1 nm (Alibert) : meleta ; potina. (menas de peissum menut)

cabassut 2, -uda adj : capgròs, -òssa ; « trapu, ue » TdF.

cabastèl 1 nm : caisson aplechat dins una caissa ; ròssa / rossinanta ; persona o bèstia magra coma una bicicleta ; ossamenta / esquelèt.

cabastèl 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « déluré, -e » (v. Alibert)

cabastèla nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cabastèl’) : persona o bèstia magra que magra.

« cabaulha » : v. cavalha.

cabdèl / cabedèl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : camussèl (pelòta) de fil (fial) ; polin de truèlh.

cabdelar (v. intr.) : encabdelar / encamusselar (metre en pelòta)

cabdèt [, -a adj e n, cf Ubaud Dicort] : enfant nascut en segond ; jovent en general. (v. TdF ‘cadet’)

cabdetalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « les cadets en général, les jeunes gens d’une localité, en terme de mépris » TdF ‘cadetaio’

cabdetàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros cadet » TdF ‘cadetas’

cabdeton, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune cadet, petit fashionable » TdF ‘jos ‘cadetet’

cabeç : cima de lièch ; cabecièr (coissin longarut de lièch) (v. TdF ‘cabés’)

cabèca nf, cf Ubaud Dicort : v. cavèca. (v. TdF ‘cavèco’)

cabeça : cap ; èime / biais / intelligéncia ; araire amb aurelha ; pange / còl / galet de vèsta.

A pas gessa (l.p.) de cabeça, qu'es bravament trucaluna.

cabeçada : carga de lenha rebalada per de buòus ; lucha.

cabeçal nm / cabeçala nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : coissinet per carrejar un fais sul cap ; rengada de garbas pel sòl ; tòrca / eissugamans ; filha bocharda.

Las femnas carrejavan lor fais sus un cabeçal.

cabeçalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit tortillon servant à porter un cruche sur la tête » TdF ‘cabessalet’

cabeçana : coissinet per carrejar un fais sul cap.

cabecar v, cf Ubaud Dicort : v. intr. « sommeiller par instants » (Mouly Legendas p. 206). (v. cavecar)

cabeçar (v. tr. e intr. arc.) : laurar amb l'araire aurelhut.

cabeçassa, cf Ubaud Dicort : « grosse tête, forte tête » TdF ‘cabessasso’

cabecejar (v. intr.) : brandir lo cap ; menaçar del cap ; remenar lo cap d'estonament.

Cabecejava de contunh, marca qu'èra pas d'acòrdi.

La menina rança cabecejava d'estonament.

cabecièira : coissin longarut al cabeç del lièch.

cabecièr : cabeç de lièch ; coissin longarut de lièch ; coissinièira ; galonat que tira davant.

cabecon / cabrecon nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cabridon ; formatjon de cabra.

cabeda nf (v. Ubaud Dicort e TdF) / cabede (v. cabede) : mena de cabòt (peis) (Cyprinus dobula) ; « chabot de mer » (Alibert)

cabede nm, cf Ubaud Dicort : « chabot, poisson, v. cabòt » TdF

cabedèl nm, cf Ubaud Dicort : v. capdèl ; « tortillon de linge » TdF suppl

cabedièira 1 nf : coissinet per carrejar un fais sul cap ;

cabedièira 2 nf : mena de tramalh / mena de tremalh.

cabel : pel.

cabeladura : pels de pel cap.

D'unes Galleses avián una cabeladura rossèla.

cabelh : pampe / fuèlhas de plantas ; tija ; espiga ; cima ; floratge del milh ; espandida de garbas pel sòl (arc)

Las bledas, ongan, an un brave cabelh.

cabelha : còca de milh ; espiga de cerealum ; cima de planta ; tufa de fulham.

cabelhada : coissinet per carrejar un fais sul cap.

cabelhar (v. intr. e v. tr.) : espigar ; « monter, dominer, dépasser » ; magencar lo cabelh / copar lo cabelh, « couronner, étêter un arbre » TdF ‘cabelha’.

cabelhejar v, cf Ubaud Dicort : « pinailler, ergoter, entortiller, couper les cheveux en quatre » (Brun Glossari Oc-Fr).  (v. cavilhejar 2)

cabelhon nm, cf Ubaud Dicort : « petit épi » TdF ‘cabelhou’

cabelhut, -uda (abs. Dicort) : qu'a un brave cabelh.

 

 

cabelièira nf, cf Ubaud Dicort : « ruban pour nouer les cheveux, ruban de fil lustré, tresse de fil, attache » (v. TdF)

cabelièr nm / cabelièira (v. cabelièira) : riban de fil per nosar la cabeladura.

« cabeltà » : desformacion de cap enlà.

cabeluda nf, cf Ubaud Dicort : « tortillon qu’on met sur la tête pour porter un fardeau, v. cabeçana » (v. TdF)

cabelut, -uda adj : qu'a una brava cabeladura.

cabença : capacitat / contengut ; espandi ; possessòri / aver ; revengut ; ensemble de las facultats de q.q. ; tombada de mercadièr ; plaça / emplec ; emplaçament ; lòtjament.

Persona de brava cabença.

Cabença de mercadièr.

caber / cabir / caupre [veire caber, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : conténer « tenir dans » TdF ‘cabe’ ; èsser contengut ; « débiter, se défaire d’une marchandise, placer ; caser, loger » (v. TdF jos ‘chabi’) ; reclamar / retirar / rengar ; establir / maridar.

La chifra 5 caup (cap) onze còps dins 55.

Pòdes pas cabir tas atifargas !

Cabir totas sas filhas es pas totjorn de bon far.

caber / cabir (se) v pron : se maridar. (v. cabir (se))

La paura dròlla capitèt pas de se cabir.

cabernet nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin à petits grains, dans le Médoc » TdF jos ‘carmen’

« caberlàs » : v. cabarlàs.

« cabestant » : v. cabestrant.

cabestèl : morralh / morrial per vacas o per buòus.

cabestraire, -aira : persona que carga lo cabestre a un animal.

cabestrant : argue (mar.) ; torn / molinet de carreta.

cabestrar (v. tr.) : encabestrar un animal (li cargar un cabestre)

Cabestrava son vedèl per lo menar a la fièira.

cabestrat, -ada : encabestrat, -ada.

cabestratge : las correjas d'un cabestre.

cabestre : licòl (aplech per mestrejar un animal domestic)

Lo cabestre del maridatge. (s.f.)

cabet nm, cf Ubaud Dicort : « petite tête ; chevet, traversin » TdF

cabeta nf, cf Ubaud Dicort : « dame-jeanne, grande bouteille, cantine » TdF

cabidola : mena d'aucèl. (Tringla grisea)

cabidoleta : alausa de mar. (Tringla cinclus)

cabidorle [ / cabidorlet] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena d'aucèl. (Scolopax totanus)

cabidorna : cabassòla / capgròs (pichon de de granolha)

cabifòl, -a (adj. e subs.) : destimborlat, -ada ; foligaud, -a.

Qual foguèt pas cabifòl, còp o autre ?

cabifolejar (v. intr.) : folastrejar.

cabifolet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « folâtre, folichon, onne » TdF

Cabil, -a n pr, cf Ubaud Dicort : persona sortida de Cabilia.

cabila (adj. e subs. m. e f.) [cabil, -a adj e nm, cf Ubaud Dicort] : relatiu, -iva a Cabilia ; lenga cabila.

cabilhonar (v. tr. e intr.) : cambavirar ; far cabussar ; cabussar.

Cabilia [Cabília] n pr f, cf Ubaud Dicort : nom d'una region d'Argeria del nòrd.

cabiment nm : « action de débiter, de se défaire, de placer » TdF jos ‘chabimen’ ; contengut « contenance » (Alibert) ; emplec ; lòtjament ; maridatge.

cabin nm, cf Ubaud Dicort : « fourrure de mouton frisé, peau de chevreau » TdF

cabina [veire gabina] nf (t. a.) : cambron de naviri ; abric a broa de mar ; abric de fust, de fèrre, de veire, de matèria plastica.

Cabina d'assag (per un vestit). Cabina telefonica.

cabinet [e derivats, veire gabinet, cf Ubaud Dicort] nm : mena d'armari encastrat dins la paret ; cambron ; sala de recepcion (mètge, dentista...) ; armari :

Lo cabinet de mairegrand nòl a lavanda.

cabir : v. caber. (v. Alibert)

cabir (se) v pron : « se placer, trouver à vivre », s'establir / se maridar ; « se loger, se cacher » TdF jos ‘chabi’.

Se cabir se deuriá pas far consí que siá.

cabiròl nm : cabròl (mamifèr de la familha dels cervidats) (Capreolus capreolus) (v. cabròl)

cabiròla : cabriòla / candeleta / caribomba / escarabissonda.

Ne fasiam de cabiròlas quand èrem mainatges !

cabirolar (v. intr.) : far de cabiròlas.

cabiron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pèça de fust de teulada per portar latas e doèla.

cabironada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : espandi entremièg los cabirons.

cabironaire, -aira : persona que pausa los cabirons.

cabironalha nf sing (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘cabiounaio’) : ensemble de totes los cabirons.

cabironar (v. tr. (v. TdF jos ‘cabriouna’) e intr.) : pausar los cabirons d'una teulada.

cabironatge : pausa dels cabirons ; los cabirons en general.

cabironièr [, -ièira adj] (abs. Dicort e TdF) : que viu pels cabirons. (v. cabronièr)

Rat cabironièr.

cabiscòl nm, -a / capiscòl, -a [veire cabiscòl, cf Ubaud Dicort] : mèstre de còr de catedrala ; president, -a d'una societat de felibres. (v. TdF ‘cabiscòu’)