|
||||
|
|
|
|
|
|
burla 1 nf (L. 56 ; e non pas del francés borle, ni tanpauc de l'italian burla coma o dison d'autres diccionaris) [veire borla, cf Ubaud Dicort] : badinada ; escarni ; enganada ; mistificacion ; asenada.. burla 2 nf : jòc de bòlas que revèrta lo jòc de tap. « burla » 3 nf : v. bèrla. burlador, -oira (R. VI, 119) (abs. Dicort) : doblet de burlaire, -a. (v. borlaire 1) burlaire, -aira (R. II, 271) (abs. Dicort) : trufaire, -a / trufandièr, ièira / trufarèl, -a ; badinaire, -a / burlièr, -ièira ; enganaire, -a. (v. borlaire 1) burlar 1 (v. tr.) [veire borlar 1] : se trufar de quicòm o de q.q. ; escarnir ; enganar. burlar 2 (v. intr.) [veire borlar 2] : badinar. burlar 3 (v. intr. arc. ) [veire borrolar, cf Ubaud Dicort] : tornar passar lo batre sul sòl. burlesc, -a (abs. Dicort) (de l'occitan burla 1 e non pas de l'italian burlesco.) : d'una extravagància comica. (v. borlesc) Idèa burlesca : idèa trucaluna. Acotradura burlesca : acotrament (vestit) grotesc. burlescament (abs. Dicort) : d'un biais burlesc. (v. borlescament) burlièira nf, cf Ubaud Dicort : « endroit où l’on joue aux boules [v. burla 2] » TdF. burlièr, -ièira adj (abs. Dicort) : doblet de burlaire. (v. borlièr) burnós nm : vestit fòrt ample d'unes arabs, « burnous » (Alibert). burocracia : influéncia excessiva dels fonccionaris. burocrata n (dels dos genres) : fonccionari qu'abusa de son poder. burocratic, -a : relatiu, -iva a la burocracia. burocratizacion : accion o resulta de burocratizar. burocratizar (v. tr.) : transformar en burocracia. buron nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : masuc de montanha que i se fa burre e formatge. buronièr : trabalhaire responsable dins un buron. burotica nf, cf Ubaud Dicort : ensemble de tecnicas teleinformaticas e informaticas per l'informatizacion dels burèus, « bureautique » (Rapin). burra 1 nf : bracèl ; burra 2 nf : baiard. burrada nf, cf Ubaud Dicort : « crème du lait ; beurrée, tartine de beurre ; boisson où l’on a délayé du beurre ; beurré, sorte de poire » TdF burraire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait ou vend du beurre, beurrier, ière » TdF burrar 1 (v. tr.) : metre de burre. Burrar una tòsta. burrar 2 (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : gemicar / se plànher ; romegar. burrariá : airal que i se fa o i se vend de burre. burrat nm, cf Ubaud Dicort : « beurré, sorte de poire fondante » TdF burre : substància onchosa que ven de la crosta del lach. burrejar (v. intr.) : « avoir la consistance du beurre » ; balhar fòrça burre. TdF burrèl (arc.) : bracèl (monteton de fen pels camps) burrelar (v. tr. arc.) : abracelar (far de bracèls). burrièira : recipient que i se fa o que i se sèrva lo burre. burrièr nm, cf Ubaud Dicort : « baratte où l’on fait le beurre » TdF ; « beurrier » (Laus) burrós, -osa : que balha fòrça burre. bus (< angl.) nm , cf Ubaud Dicort (apocòpa del lat. omnibus, per totes, datiu pl. de omnis, tot) : biais de carreg public. -BUS : forma sufixada del lat. omnibus v. çaisus. v. autobús [autobus] - aerobús - bibliobús. (los 2, abs. Dicort) busa : tartana (Buteo buteo) ; persona bèstia coma topin descoetat. busa patuda : tartana patuda (Buteo lagopus) busac nm / busard (v. busard) : milan reial (Milvus milvus) busacaire nm, -aira : caçaire d'aucèls de rapina. busaraca nf / busaròca (v.busaròca) / busarat (v. busarat) / busarac (abs. Dicort) : « buse » (Alibert), (Circus pygargus) ; (Circus aeroginosus) ; (Circus cyaneus) busarat nm, cf Ubaud Dicort : v. busac, (v. TdF jos ‘busac’) ; « épervier, oiseau de proie » (Bessou Brés p. 159) busard nm / busassa nf cf Ubaud Dicort : « grosse buse » (v. TdF jos ‘busard’). busaròca nf, cf Ubaud Dicort : « sot, sotte, buse, en Limousin » TdF busassa nf : v. busard. busc : tanòc ; estarengla ; brotilha espinosa ; balena de corset; cima de montanha ; pal ; genèst anglés : (Genista anglica) busca : festuc ; buscalha ; pel d'èrba tressecat ; canat / canissa per far secar la frucha. Busca de nèu : borrilh de nèu / vòlva de nèu. buscada : acròc ; esquinç ; bosquet / boscatge. buscaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : boscatièr, -ièira, « nm, bûcheron » (Alibert) ; « bûcheur, travailleur, euse, v. trabalhaire » (v. TdF). buscalh : borràs ; brotilhas de lenha menuda. buscalha nf : brotilhas de lenha seca o usclada ; « éclat de bois, copeau que fait la hache » TdF ‘buscaio’. buscalhada : fais de buscalhas. buscalhaire, -aira [~ -airitz] n : persona qu'amassa de buscalhas. (v. TdF ‘buscaiaire’) buscalhar (v. intr.) : amassar de buscalhas. buscalhatge : accion d'amassar de buscalhas. buscalheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite bûchette, fétu » TdF ‘buscaieto’ buscalhièr : montet de buscalhas. buscalhon : esteleta / estelon ; festuc de lenha. buscar (v. intr. e tr.) : cargar un busc (corset) ; escavar ; « bûcher, dégrossir une pièce de bois, frapper, travailler ferme, v. fustejar, tabasar ». (v. TdF) buscarèla / boscarèla nf (los 2, v. Ubaud Dicort) : boscarida / faubeta. (v. TdF ‘buscarello’) buscassejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui pignoche » TdF buscassejar (v. intr.) : manjuquejar (manjar sens apetís) búsia nf, cf Ubaud Dicort : « mensonge, tromperie, v. burla 1, messorga » (v. TdF ‘busìo’) busiaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « diseur de mensonges, trompeur, euse » TdF busòl nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pustula que vina, que fa de poire. (v. buçòl)
|
|
busquejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « bûcheron, v. boscatièr ; ramasseur de bûchettes » (v. TdF) busquejar (v. intr. e tr.) : buscalhar, « faire du bois » ; far sortir de sa tuta amb una busca, « frôler avec un fétu, passer la plume sous le nez » TdF. Busquejar dins un bòsc. Busquejar un grelh. busquet nm : busca de lenha, « petit chicot, petit ergot, v. benquilhon ; cheville qu’on plante dans un mur pour soutenir une étagère, v. taquet ; manche d’un gigot, v. bucarés » (v. TdF ‘busquet 1’). busqueta nf : busca de lenha / buscalha ; estelon / esteleta ; bròca de mèstre d'escòla per far legir al tablèu ; « fauvette, v. boscarla ». (v. TdF) busquièira : aplech coladís de corset ; boscatièira. busquièr 1 nm : lenhièr (v. TdF ‘busquié 1’ ; busquièr 2 [, -ièira] n : boscatièr, « bûcheronne ». (v. TdF busquié 2’) busquièr 3 adj, cf Ubaud Dicort : « Pan busquièr, pain grossier, pain de recoupe ». (v. TdF jos ‘busquié 2’) bust : lo cap e l'ennaut del còrs sens los braces ; jacotin de mainatge. bustièr nm (Laus ; abs. Dicort e TdF) : corset. but : objectiu ; intencion ; propaus ; vista ; tòca ; finalitat ; punt marcat al football (angl.) / fotbòl, o al rugby (angl.) / rugbí... ; cibla. but en barra (de -) loc adv : « de but en blanc » (v. TdF jos ‘but’ ; e Honnorat) buta 1 nf : butada ; ancola ; espicon (v. TdF ‘buto 2’) ; buta 2 nf : cibla ; but. buta en barra (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : (v. but en barra (de -)) buta-buta 1 adv, cf Ubaud Dicort : « en hâte ; vite, vite, v. lèu-lèu » TdF ‘buto-buto 1’ buta-buta 2 nf (v. Honnorat) / buta l'òli nm : mena de jòc que los mainatges i se butassejan. buta-buta (a la -) loc adv : al brutle / a tota frécia. buta l'òli nm : v. buta-buta 2. butabala nm : pistolet de saüc / de sambuc (joguina de dròlles) butacanèla nm, cf Ubaud Dicort : « instrument en fer-blanc servant à percer le bouchon d’un tonneau et à mettre la cannelle » TdF ‘buto-canello’ butada : butassal ; secossa / borrada ; estug. A bèlas butadas, par reprises, à plusieurs reprises. (v. Ubaud Dicort e TdF) butadassa nf, cf Ubaud Dicort : « forte poussée » TdF butadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite poussée » TdF butafòra nm, cf Ubaud Dicort : « défense, pièce de bois qu’on met devant une maison pour avertir de passer au large ; bout de mât qu’on met aux extrémités d’un vaisseau, pour empêcher l’abordage et repousser les brûlots » (v. TdF ‘buto-foro’, e Honnorat) butaire, -aira [~ -airitz] n : persona que buta. (t. a.) butal : butada / borrada ; secossa ; tust. butan : mena de gas. Me calfi al gas butan. butanèu nm, cf Ubaud Dicort : sarranèu (maquina de desennevassar rotas e camins) butanièr nm, cf Ubaud Dicort : « (navire) butanier » butanòl : alcoòl butilic. butapèiras nm, cf Ubaud Dicort : « chasse-pierres (devant une locomotive) » (Laus) butar (v. tr. e intr.) : exercir una cachada sus q.q. o sus quicòm ; amodar ; acometre ; encitar ; ancolar / espiconar ; perseguir / acotir ; grelhar ; créisser ; contunhar. Butar los estudis : contunhar d'estudiar. Los cans butan : los cans acotisson quicòm. Quand los cans butan mentisson pas. butarèl : ancola ; espicon. butaròda (m.) [ / butaron nm, cf Ubaud Dicort] : bòrna (L. 51) de proteccion de paret o d'angle d'ostal ; caçaròda de rodièr. (v. TdF jos ‘buto-rodo’) butassada nf / butassal nm : brava butada ; bachucada. (v. TdF jos ‘butassado’) butassaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui pousse avec force, qui bouscule » TdF butassar (v. tr. e intr.) : butar bravament ; bachucar. butassar (se) : se butar, buta que butaràs. Los dròlles se butassavan per èsser primièrs. butassat, -ada : bachucat, -ada. butassejar (se) (abs. Dicort e TdF) : frequentatiu de se butassar. butasseta nf, cf Ubaud Dicort : « caddie (qu’on pousse) » (Sèrras-Ess.) butatge : accion de butar. buta-tira / tira-buta nm (los 2, v. Ubaud Dicort) : instrument de musica, « nom vulgaire du trombone, v. trombòne » (v. TdF ‘buto-tiro’). butau nm, cf Ubaud Dicort : « bourrade, poussée » (Brun Glossari Oc-Fr). (v. butal) butavant nm, cf Ubaud Dicort : aplech de fabre, « butoir ou boutoir, espèce de paroir en forme de petite pelle dont se sert le maréchal ferrant pour parer le pied des animaux qu’il ferre » (Vayssier ‘butobòn’) ; aplech per amassar de pel sòl lo gran batut (arc.) ; « jeu qui consiste à jeter une boule à toute force, pour voir qui la lancera plus loin » (v. TdF ‘buto-avans’) ; aplech d'esclopièr butèn nm : (quimia) « butène » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 328) buteta nf, cf Ubaud Dicort : « poussette, jeu d’enfants qui se fait avec des épingles » TdF butida : butada ; secossa ; commocion (R. IV, 278). butilic adj m, cf Ubaud Dicort : « butylique » (Rapin) butin : pilha / çò que se pren a l'enemic ; viscoalhas. butinar / butinejar (v. intr.) : pilhar ; se prene / amassar. butinet nm, cf Ubaud Dicort : « petit butin » TdF butir [e derivats, veire butar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : butar ; brandir. butiric, -a adj : (quimia) « butyrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 328) butirina nf, cf Ubaud Dicort : « butyrine » (Rapin) butirat nm, cf Ubaud Dicort : « butyrate » (Rapin) butiromètre : instrument per mesurar la tenor del lach en matèrias grassas. butirós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « butyreux, euse » (v. Rapin) butòr nm (Alibert) [veire bitòr, cf Ubaud Dicort] : mena d'escacièr que revèrta lo bernat pescaire (Botaurus stellaris), « v. bitòr plus usité » ; persona malensenhadassa ; persona brutalassa ; persona piòta (v. TdF ‘butor’). |
|
|
|
|
|
|