bufle / bufre [veire bufle o bufal 2, cf Ubaud Dicort] nm : mamifèr salvatge que revèrta lo buòu. (Bos bubalus)

buflona / buflessa (los 2, abs. Dicort) : feme del bufle.

BUFO-  BUFON- : formas prefixadas del lat. bufo, -onis (grapaud)

bufòla adj, cf Ubaud Dicort : (v. Bufòla)

Bufòla n pr, cf Ubaud Dicort : « personnage d’un conte populaire connu dans l’Ariège » TdF ; gojat qu’èra pas degordit de rèsta’ (A. Lagarda Tres aucèls de l’ombra)

bufon (bèstia) nm, cf Ubaud Dicort : v. bofon 2.

Rat-bufon : v. jos rat.

bufonalha nf, cf Ubaud Dicort : v. bofonada. (v. TdF jos ‘boufounado’)

bufonià (abs. Dicort) (f.) (plt.) : (Buffonia perennis) ; (B. macrosperma) ; (B. tenuifolia)

bufonids (m. pl.) : familha dels grapauds.

bufotenina : alcaloïd que se tròba dins d'unas plantas, d'unes bolets e dins lo veren dels grapauds.

bufoterapia : emplec terapeutic del veren de grapaud.

bufotoxina : cadun dels glucosids que se tròban dins las secrecions cutanèas dels grapauds conjuntament (R. III, 599) amb d'autras substàncias dels sistèma nerviós.

bufre nm : v. bufle, cf Ubaud Dicort.

buftalmia : glaucòma enfantil (augmentacion considerabla del volum de l'uèlh)

buga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vapor ; nivolina.

bugada nf : « buée » ; lo netejar de la farda, del linge pus gròs ; « linge de la lessive ; perte considérable, en argent ou en embonpoint » (v. TdF).

bugadar / bugadejar (abs. Dicort e TdF) (v. tr. e intr.) :, netejar la farda, lo linge pus gròs, la fustalha, « v tr, lessiver, passer à la lessive, v. lessivar, ruscar ; combuger une futaille, faire boire beaucoup d’eau ou de tisane, v. embugar » (v. TdF ‘bugada’) ; far la bugada / far bugada.

bugadariá nf / bugadièira  (v. bugadièira) : « métier de buandière » ; airal que i se fa la bugada. (v. TdF ‘bugadarié’)

bugadatge nm, cf Ubaud Dicort : « lessivage » TdF

bugadessa nf (TdF ; abs. Dicort) : baudròi (peis) (Lophius piscatorius)

bugadièira nf  : femna que fa la bugada ; airal que i se fa la bugada ; « cuvier à lessive, v. tinèl ; t. de savonnerie, compartiment dans lequel on met le mélange des substances salines dont on veut tirer la lessive » ;  correjòla / èrba nosada (plt.) (Polygonum aviculare) (v. TdF ‘bugadiero’)

bugadièr 1 nm  / bugador (v. bugador) : « vase de terre pour lessiver le linge, terrine à savonner » ; cuba que i se fasiá la bugada. (v. TdF ‘bugadié 1’)

bugadièr 2 nm, cf Ubaud Dicort : « buandier, lavandier ; blanchisseur » (v. TdF ‘bugadié 2’)

bugadon nm : « petite lessive » ; pichon bugador ; « confessionnal, en style burlesque ; gros mangeur » (v. TdF ‘bugadoun’).

bugadonat nm, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un cuvier » TdF

bugadonèl / bugadonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cuvier, baquet » TdF jos ‘bugadounet’

bugador nm / bugadièr (v. bugadièr 1) (arc.) : « cuvier » (Alibert), cuba que i se fasiá la bugada ; « lessiveuse » (Laus) ; « buanderie » (Lagarde).

bugal / bugar nm (v. Alibert) : bornhon ; apièr (ensemble de bornhons)

bugalh nm / bugalha nf (v. Ubaud Dicort e  Alibert) (arc.) : ramèl per destriar los àbets de pel blat, « rameau en éventail dont on se sert dans l’aire, quand on vanne au vent, pour écarter du tas vanné les épis et les pailles que le vent n’emporte pas » (Vayssier jos ‘buèl 1’).

bugalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. bugalhar 1)

bugalhar 1 (v. tr. arc.) : balajar los àbets amb un ramèl, « séparer du grain avec un rameau en éventail les pailles et les épis qui s’y mêlent » (Vayssier jos ‘buèillà 1’). (v. bugalh)

bugalhar 2 nm : (ensemble de bucs), cf Ubaud Dicort. (v. bugal)

bugar nm : v. bugal.

bugàs : vent caud e vaborenc.

bugassejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui boit souvent, qui aime buvotter » TdF jos ‘bevassejaire’

bugassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, buvotter » TdF jos ‘bevasseja’

buget / boget [veire buget, cf Ubaud Dicort] nm : corondat ; paret compartidoira. (v. TdF)

bugetar (v. intr.) : far de corondats o de parets compartidoiras.

bugetariá nf, cf Ubaud Dicort : « ensemble de cloisons, murs de refend » TdF

bugetat, -ada : compartit, -ida amb de corondats o de parets.

bugetatge nm, cf Ubaud Dicort : « cloisonnement » TdF

bugla (plt.) : èrba de carbon / èrba de per Santa Margarida. (Ajuga Chamaeptys) ; (A. genevensis) ; (Ajuga reptans) ; (A. Iva) ; (A. pyramidalis)

buglòssa (plt.) : lenga de buòu ; borrage bastard. (Anchusa arvensis) ; (A. officinalis) ; (A. italica) ; (A. sempervirens) ; (A. Barrelieri) ; (A. undulata) (A. crispa)

bugor (f.) : buga ; vapor.

bugrana (plt.) : escana vaca (Ononis campestris); (O. rotundifolia) ; (O. fruticosa) ; (O. cenisia); (O. repens) ; (O. mitissima) ; (O. alopecuroides); (O. serrata) ; (O. reclinata) ; (O. variegata); (O. pubescens) ; (O. viscosa) ; (O. breviflora) ; (O. aragonensis) ; (O. Natrix) ; (O. ramosissima) ; (O. striata) ; (O. Columnae) ; (O. ornithopodioides) ; (O. minutissima)

« building » (angl.) : v. ostalàs - ostalaràs.

buissa nf, cf Ubaud Dicort : « chanvre nain, qui n’est pas arrivé à maturité ; gros paquet de chanvre commun ; chènevotte ; paillette qui reste dans le pain grossier ; femme de mauvaise vie » TdF

buissalha nf, cf Ubaud Dicort : « chènevotte, débris de chanvre ; broutille » TdF ‘buissaio’

buissalhada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un drap de toile, v. borrencada » (v. TdF ‘buissaiado’)

buissau nm, cf Ubaud Dicort : « drap de toile grossière, v. borrenc » (v. TdF)

BULB-  BULBI- : formas prefixadas del latin bulbus (bulb)

bulb [bulbe] nm : cabolh / cabolha / cabolhon / cabòça / dòlça / vesenha / teca ; protuberància redonda d'unes organs ; protuberància en general.

Bulb de ceba, d'alh, de jacint...

Bulb uretral.

Bulb pilós.

Bulb dentari.

Bulb raquidi.

Bulb nerviós.

Bulb aortic.

Bulb duodenal.

bulbar, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al bulb. [Rapin : bulbari “bulbaire”]

Paralisi bulbar.

bulbicultor, -tritz : persona que cultiva de plantas a bulb.

bulbicultura : cultura de plantas a bulb.

bulbifèr, -a : qu'a de bulbs / que fa de bulbs.

bulbifòrme, -ma : bulbós, -osa (en forma de bulb)

bulbilh / bulbilhon : bulb pichon.

bulbilhifèr, -a : que fa de bulbilhons.

 

 

 

bulbiti (f.) : inflamacion del bulb duodenal.

BULBO- : forma prefixada del latin bulbus (bulb)

bulbocòdi (m.) (plt.) : (Bulbocodium vernum)

bulbós, -osa : en forma de bulb.

bulgar, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bulgaria ; sortit, -ida de Bulgaria ; lenga dels bulgars.

Bulgaria [Bulgària] : nom de país d'Euròpa centrala.

« bulhada » : v. budelhada (abs. Dicort) e budelada, cf Ubaud Dicort.

« bulir / bulhir » : v. bolir / bolhir.

bulla 1 nf : sagèl ; letra del Papa sagelada ; bonha / tumor ; botiòla d'aiga o de sabonada ; enganada ;

bulla 2 nf : sorda (mena de becada) : (Limnocryptes gallinula)

bullari (m.) : recuèlh de bullas papalas.

« bulldog » (bul'dɔg) : v. dògol.

« bulldozer » (bul'douzɔ´) : v. aplanadoira.

bulletin : publicacion periodica ; bilheta en general.

Bulletin d'informacion.

Bulletin de santat.

Bulletin de votacion.

Bulletin de paga.

bullista nm, cf Ubaud Dicort : « bullaire, expéditionnaire en cour de Rome » TdF ‘bulari’

bungalow nm (< angl.>) ('bʊŋgalou) : ostalon sens solièr.

búnker (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « bunker »

buòla nf (v. Ubaud Dicort jos *biola 4) : « vache coupée, v. toriga » TdF ‘biolo’

buòlla nf, cf Ubaud Dicort : « flammèche » (Bodon). (v. beluga)

buòu : taure que foguèt castrat quand èra encara borret ; mena de campairòl (Lactarius volemus)

buòu arput : mena de molusc (Argo argo)

buòu de Nòstre Sénher : vòla guiraud. v. p. 20, 2, b.

buòu marin : fòca (mamifèr carnassièr de las mars glacialas)

buoulàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros boeuf » TdF ‘bioulas’

buòunalha [buounalha nf sing, cf Ubaud Dicort p. 147] : los buòus en general.

buòunet [buounet nm, cf Ubaud Dicort p. 147] : borret castrat.

buprèsti nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.) bupreste ». (v. conflabuòu)

búquia : mena de bigòs.

bura : estòfa de lana grossièira.

buralhar v, cf Ubaud Dicort : v. bugalhar. (TdF jos ‘bualha’

buralista (m. e f.) : persona que vend de cigarretas, de tabat...

burat nm : estòfa grossièira.

burata nf : estòfa de lana pus fina que lo burat. v. bas de p. 20.

burataire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de bura, « fabricant de burat, de burate ou de bure ». (v. TdF)

buratin nm / buratina nf, cf Ubaud Dicort : « buratine, étoffe dont la chaîne est de soie et la trame de grosse laine » TdF jos ‘buratin’

burba : sorra ; loda / lòda ; tripalha del bestial ; panolha ; pèl de las olivas.

burbalh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / burbalha (v. burbalha) : festuc ; micarèla ; fonzilhas ; rafatalh de calhada.

burbalha nf, cf Ubaud Dicort : « tripaille, boyaux, v. budelada » (v. TdF ‘burbaio’)

burca [ ~ burga] nf : boira / pèrga per furgar dins l'aiga.

burcada / burgada : accion de furgalhar.

burcaire / burgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fourgonne, qui aiguillonne, qui pousse, qui heurte, qui taquine » TdF jos ‘burcaire’

burcalha / burgalha : fulharc (baston per cercar las castanhas dins las fuèlhas secas)

burcalhaire / burgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui glane des noix ou des châtaignes » TdF jos ‘burcaiaire’

burcalhar / burgalhar (v. tr. e intr.) : amassar noses o castanhas.

burcar / burgar (v. tr. e intr.) : trucar / tocar en passant ; furgar / furgalhar ; butar ; acometre ; carpinhar. (v. brucar)

burcha nf, cf Ubaud Dicort : « libage, grosse pierre mal taillée qu’on emploie dans les fondements d’un édifice » TdF

burdir v, cf Ubaud Dicort : « v intr, gambader, folâtrer, s’ébattre, bondir, sauter, danser » TdF

burèl, -èla adj : brunàs, -assa ; maurèl, -a.

Una feda burèla.

burèla nf, cf Ubaud Dicort : « femme de mauvaise vie, qui sort à la brune » TdF suppl

burelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « d’une vilaine couleur brune » TdF

burelet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « tirant sur le brun » TdF

burelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « de couleur brune, tirant sur le roux » TdF

bureta : flasconèl pel vin o per l'aiga de messa.

buretada nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’une burette » TdF

burèu : escritòri cobèrt de bura o pas ; sala que i a d'escritòris ; oficina ; administradors majorals d'associacion, d'organizacion, d'equipa.

burèu de tabat nm, cf Ubaud Dicort : « bureau / débit de tabac » (Laus)

bureutica nf, cf Ubaud Dicort : v. burotica.

burga 1 [veire bruga, cf Ubaud Dicort] nf  (plt.) : bruga (Erica arborea); (Erica scoparia) ; (Erica multiflora)

burga 2 (baston) nf, cf Ubaud Dicort : v. burca.

burgada nf, cf Ubaud Dicort : v. burcada.

burgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. burcaire.

burgalha nf, cf Ubaud Dicort : v. burcalha.

burgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : v. burcalhaire.

burgalhar v, cf Ubaud Dicort : : v. burcalhar.

burgamet nm, cf Ubaud Dicort : « variété de raisin noir » TdF

burgar [ ~ burcar] (v. tr. e intr.) : furgar / furgalhar amb un flòc de burga.

Burgava jol mòble per ne far sortir la mirga.

burgatge nm, cf Ubaud Dicort : (v. burgar)

burgatge de clòsca nm : « bourrage de crâne » (Brun Glossari Oc-Fr)

burgaud nm, cf Ubaud Dicort : « frelon » TdF

burguet nm, cf Ubaud Dicort : « cabane mobile, en bois et en paille, servant à loger les bergers » TdF

burin : aplech d'engravaire de metal.

burinaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui burine, graveur » TdF

burinar (v. tr. e intr.) : engravar de metal ; rafir / rufar.

burinat, -ada : engravat, -ada ; rafit, -a / rufat, -ada (s.f.)

A una cara tota burinada pels ans.

burinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de buriner » TdF

« burjar » : v. burcar e borjar, cf Ubaud Dicort.