|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
bufle / bufre [veire bufle o bufal
2, cf Ubaud Dicort] nm : mamifèr salvatge que revèrta lo buòu. (Bos
bubalus) buflona / buflessa (los 2,
abs. Dicort) : feme del bufle. BUFO- BUFON- : formas prefixadas del lat. bufo, -onis (grapaud) bufòla adj, cf Ubaud Dicort : (v. Bufòla) Bufòla n pr, cf Ubaud Dicort :
« personnage d’un conte populaire connu dans
l’Ariège » TdF ; ‘gojat qu’èra pas degordit de
rèsta’ (A. Lagarda Tres aucèls de l’ombra) bufon (bèstia)
nm, cf Ubaud Dicort : v. bofon 2. Rat-bufon : v. jos rat. bufonalha nf, cf Ubaud Dicort :
v. bofonada. (v. TdF jos ‘boufounado’) bufonià (abs. Dicort) (f.) (plt.) : (Buffonia perennis) ; (B. macrosperma) ; (B. tenuifolia) bufonids (m. pl.) : familha dels grapauds. bufotenina : alcaloïd que se tròba dins d'unas plantas, d'unes bolets e dins lo veren dels grapauds. bufoterapia : emplec terapeutic del veren de grapaud. bufotoxina : cadun dels glucosids que se tròban dins las secrecions cutanèas dels grapauds conjuntament (R. III, 599) amb d'autras substàncias dels sistèma nerviós. bufre nm : v. bufle, cf Ubaud Dicort. buftalmia : glaucòma enfantil (augmentacion considerabla del volum de l'uèlh) buga nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : vapor ; nivolina. bugada nf : « buée » ; lo netejar de la farda, del linge pus gròs ; « linge de la lessive ; perte considérable, en argent ou en embonpoint » (v. TdF). bugadar / bugadejar (abs.
Dicort e TdF) (v. tr. e intr.) :,
netejar la farda, lo linge pus gròs, la fustalha, « v tr, lessiver, passer à la
lessive, v. lessivar, ruscar ;
combuger une futaille, faire boire beaucoup d’eau ou de tisane, v. embugar » (v. TdF ‘bugada’) ; far
la bugada / far bugada. bugadariá nf / bugadièira (v. bugadièira) : « métier de buandière » ; airal que i se fa la bugada. (v. TdF ‘bugadarié’) bugadatge nm, cf Ubaud Dicort :
« lessivage » TdF bugadessa nf (TdF ; abs. Dicort) : baudròi (peis) (Lophius piscatorius) bugadièira nf : femna que fa la bugada ; airal que i se fa la bugada ; « cuvier à lessive, v. tinèl ; t. de savonnerie, compartiment dans lequel on met le mélange des substances salines dont on veut tirer la lessive » ; correjòla / èrba nosada (plt.) (Polygonum aviculare) (v. TdF ‘bugadiero’) bugadièr 1 nm / bugador (v. bugador) : « vase de terre pour lessiver le linge, terrine à savonner » ; cuba que i se fasiá la bugada. (v. TdF ‘bugadié 1’) bugadièr
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« buandier, lavandier ; blanchisseur » (v. TdF ‘bugadié 2’) bugadon nm : « petite lessive » ; pichon bugador ; « confessionnal, en style burlesque ; gros
mangeur » (v. TdF ‘bugadoun’).
bugadonat nm, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un cuvier » TdF bugadonèl
/ bugadonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit cuvier,
baquet » TdF jos
‘bugadounet’ bugador nm / bugadièr (v. bugadièr
1) (arc.) : « cuvier » (Alibert), cuba que i se fasiá la bugada ; « lessiveuse » (Laus) ; « buanderie » (Lagarde). bugal / bugar nm (v. Alibert) : bornhon ; apièr (ensemble de bornhons) bugalh nm /
bugalha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : ramèl per
destriar los àbets de pel blat,
« rameau en éventail dont on se sert dans l’aire,
quand on vanne au vent, pour écarter du tas vanné les
épis et les pailles que le vent n’emporte pas » (Vayssier jos ‘buèl
1’). bugalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : (v. bugalhar 1) bugalhar 1 (v. tr. arc.) : balajar
los àbets amb un ramèl,
« séparer du grain avec un rameau en éventail les
pailles et les épis qui s’y mêlent » (Vayssier jos
‘buèillà 1’). (v. bugalh) bugalhar 2 nm : (ensemble de bucs), cf Ubaud Dicort. (v. bugal) bugar nm : v. bugal. bugàs : vent caud e vaborenc. bugassejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui qui boit souvent, qui
aime buvotter » TdF jos ‘bevassejaire’ bugassejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, buvotter » TdF jos ‘bevasseja’ buget / boget [veire buget, cf Ubaud Dicort] nm : corondat ; paret compartidoira. (v. TdF) bugetar (v. intr.) : far de corondats o de parets compartidoiras. bugetariá nf, cf Ubaud Dicort : « ensemble de cloisons, murs
de refend » TdF bugetat, -ada : compartit, -ida amb de corondats o de parets. bugetatge nm, cf Ubaud Dicort :
« cloisonnement » TdF bugla (plt.) : èrba de carbon / èrba de per Santa Margarida. (Ajuga Chamaeptys) ; (A. genevensis) ; (Ajuga reptans) ; (A. Iva) ; (A. pyramidalis) buglòssa (plt.) : lenga de buòu ; borrage bastard. (Anchusa arvensis) ; (A. officinalis) ; (A. italica) ; (A. sempervirens) ; (A. Barrelieri) ; (A. undulata) (A. crispa) bugor (f.) : buga ; vapor. bugrana (plt.) : escana vaca (Ononis
campestris); (O. rotundifolia) ; (O. fruticosa) ; (O. cenisia); (O. repens) ;
(O. mitissima) ; (O. alopecuroides); (O. serrata) ; (O. reclinata) ; (O.
variegata); (O. pubescens) ; (O. viscosa) ; (O. breviflora) ; (O.
aragonensis) ; (O. Natrix) ; (O. ramosissima) ; (O. striata) ; (O. Columnae)
; (O. ornithopodioides) ; (O. minutissima) « building » (angl.) : v. ostalàs - ostalaràs. buissa nf, cf Ubaud Dicort :
« chanvre nain, qui n’est pas arrivé à
maturité ; gros paquet de chanvre commun ;
chènevotte ; paillette qui reste dans le pain grossier ;
femme de mauvaise vie » TdF buissalha nf, cf Ubaud Dicort :
« chènevotte, débris de chanvre ;
broutille » TdF ‘buissaio’ buissalhada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un drap de toile, v. borrencada » (v. TdF ‘buissaiado’) buissau
nm, cf Ubaud Dicort :
« drap de toile grossière, v. borrenc » (v. TdF) BULB- BULBI- : formas prefixadas del latin bulbus
(bulb) bulb [bulbe] nm : cabolh / cabolha / cabolhon /
cabòça / dòlça / vesenha / teca ;
protuberància redonda d'unes organs ; protuberància en general.
Bulb de ceba, d'alh, de
jacint... Bulb uretral. Bulb pilós. Bulb dentari. Bulb raquidi. Bulb nerviós. Bulb aortic. Bulb duodenal. bulbar, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva al bulb. [Rapin : bulbari “bulbaire”] Paralisi bulbar. bulbicultor, -tritz : persona que cultiva de plantas a bulb. bulbicultura : cultura de plantas a bulb. bulbifèr, -a : qu'a de bulbs / que fa de bulbs. bulbifòrme, -ma : bulbós, -osa (en forma de bulb) bulbilh / bulbilhon : bulb pichon. bulbilhifèr, -a : que fa de bulbilhons. |
|
bulbiti (f.) : inflamacion del bulb duodenal. BULBO- : forma prefixada del latin bulbus (bulb)
bulbocòdi (m.) (plt.) : (Bulbocodium vernum) bulbós, -osa : en forma de bulb. bulgar, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bulgaria ; sortit, -ida de Bulgaria ; lenga dels bulgars. Bulgaria [Bulgària] : nom de país d'Euròpa centrala. « bulhada
» : v. budelhada (abs. Dicort) e budelada,
cf Ubaud Dicort. « bulir / bulhir
» : v.
bolir / bolhir. bulla 1 nf : sagèl ; letra del Papa sagelada ; bonha / tumor ; botiòla d'aiga o de sabonada ; enganada ; bulla 2 nf : sorda (mena de becada) : (Limnocryptes gallinula) bullari (m.) : recuèlh de bullas papalas. « bulldog
» (bul'dɔg)
: v. dògol. « bulldozer
» (bul'douzɔ´) : v. aplanadoira. bulletin : publicacion periodica ; bilheta en general. Bulletin d'informacion. Bulletin de santat. Bulletin de votacion. Bulletin de paga. bullista nm, cf Ubaud Dicort :
« bullaire, expéditionnaire en cour de Rome » TdF ‘bulari’ bungalow nm (< angl.>) ('bʊŋgalou) : ostalon sens solièr. búnker (< alem.) nm, cf Ubaud Dicort : « bunker » buòla nf (v. Ubaud Dicort jos *biola 4) :
« vache coupée, v. toriga » TdF ‘biolo’ buòlla nf, cf Ubaud Dicort :
« flammèche » (Bodon). (v. beluga) buòu : taure que foguèt castrat quand èra encara borret ; mena de campairòl (Lactarius volemus) buòu arput : mena de molusc (Argo argo) buòu de Nòstre Sénher : vòla guiraud. v. p. 20, 2, b. buòu marin : fòca (mamifèr carnassièr de las mars glacialas) buoulàs nm, cf Ubaud Dicort :
« gros boeuf » TdF ‘bioulas’ buòunalha [buounalha nf sing, cf Ubaud Dicort p. 147] : los buòus en general. buòunet [buounet nm, cf Ubaud Dicort p. 147] : borret castrat. buprèsti nm, cf Ubaud Dicort : « (entom.)
bupreste ». (v. conflabuòu) búquia : mena de bigòs. bura : estòfa de lana grossièira. buralhar v, cf Ubaud Dicort :
v. bugalhar. (TdF jos ‘bualha’ buralista (m. e f.) : persona que vend de cigarretas, de tabat... burat nm : estòfa grossièira. burata nf : estòfa de lana pus fina que lo burat. v. bas de p. 20. burataire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de bura, « fabricant de burat, de burate ou de
bure ». (v. TdF) buratin nm / buratina nf, cf Ubaud Dicort :
« buratine, étoffe dont la chaîne est de soie et la
trame de grosse laine » TdF jos ‘buratin’ burba : sorra ; loda / lòda ; tripalha del bestial ; panolha ; pèl de las olivas. burbalh nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) / burbalha (v. burbalha) : festuc ; micarèla ; fonzilhas ; rafatalh de calhada. burbalha nf, cf Ubaud Dicort :
« tripaille, boyaux, v. budelada » (v. TdF ‘burbaio’) burca [ ~ burga] nf : boira / pèrga per furgar dins l'aiga. burcada / burgada : accion de furgalhar. burcaire /
burgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui fourgonne, qui aiguillonne, qui pousse, qui
heurte, qui taquine » TdF jos ‘burcaire’ burcalha / burgalha : fulharc (baston per cercar las castanhas dins las fuèlhas secas) burcalhaire /
burgalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui glane des noix ou des
châtaignes » TdF jos ‘burcaiaire’ burcalhar / burgalhar (v. tr. e intr.) : amassar noses o
castanhas. burcar / burgar (v. tr. e intr.) : trucar / tocar en
passant ; furgar / furgalhar ; butar ; acometre ; carpinhar. (v. brucar) burcha nf, cf Ubaud Dicort :
« libage, grosse pierre mal taillée qu’on emploie
dans les fondements d’un édifice » TdF burdir v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, gambader, folâtrer, s’ébattre,
bondir, sauter, danser » TdF burèl, -èla adj : brunàs, -assa ; maurèl, -a. Una feda burèla. burèla nf, cf Ubaud Dicort :
« femme de mauvaise vie, qui sort à la brune » TdF suppl burelàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « d’une vilaine couleur
brune » TdF burelet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« tirant sur le brun » TdF burelós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « de couleur brune, tirant sur
le roux » TdF bureta : flasconèl pel vin o per l'aiga de messa. buretada nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’une burette » TdF burèu : escritòri cobèrt de bura o pas ; sala que i a d'escritòris ; oficina ; administradors majorals d'associacion, d'organizacion, d'equipa. burèu
de tabat nm,
cf Ubaud Dicort : « bureau /
débit de tabac » (Laus) bureutica nf, cf Ubaud Dicort :
v. burotica. burga 1 [veire bruga, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : bruga (Erica arborea);
(Erica scoparia) ; (Erica multiflora) burga 2 (baston) nf, cf Ubaud Dicort :
v. burca. burgada nf, cf Ubaud Dicort :
v. burcada. burgaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
v. burcaire. burgalha nf, cf Ubaud Dicort :
v. burcalha. burgalhaire, -aira
n, cf Ubaud Dicort :
v. burcalhaire. burgalhar v, cf Ubaud Dicort : :
v. burcalhar. burgamet nm, cf Ubaud Dicort :
« variété de raisin noir » TdF burgar [ ~ burcar] (v. tr. e intr.) : furgar / furgalhar amb un
flòc de burga. Burgava jol mòble per
ne far sortir la mirga. burgatge nm, cf Ubaud Dicort :
(v. burgar) burgatge de clòsca nm :
« bourrage de crâne » (Brun Glossari Oc-Fr) burgaud nm, cf Ubaud Dicort :
« frelon » TdF burguet nm, cf Ubaud Dicort :
« cabane mobile, en bois et en paille, servant à loger les
bergers » TdF’ burin : aplech d'engravaire de metal. burinaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui burine, graveur » TdF burinar (v. tr. e intr.) : engravar de metal ; rafir / rufar. burinat, -ada : engravat, -ada ; rafit, -a / rufat, -ada (s.f.) A una cara tota burinada pels ans. burinatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de
buriner » TdF « burjar » : v. burcar e borjar, cf Ubaud Dicort. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|