|
||||
|
|
|
|
|
|
brut, -a : dins son estat natural ; ruf, -a ; grossièr, -ièira ; malnet, -a / bochard, -a ; bèstia (adj. m. e f.) Matèria bruta. Fòrça bruta. Bèstia bruta. bruta nf, cf Ubaud Dicort : « brute, v. bèstia, bestiari » (v. TdF) bruta-bona nf, cf Ubaud Dicort : « brute-bonne, beurré d’Angleterre, variété de poire à écorce grossière » TdF ‘bruto-bono’ brutal, -a adj e n : violent, -a ; (s.f.) redobtable, -a. brutalament adv, cf Ubaud Dicort : « brutalement, v. bestialament » (v. TdF) brutalàs, -assa : bravament violent, -a ; bravament de crentar. Secas, las romes son encara mai brutalassas. brutalejar (v. tr.) : èsser violent contra q.q. o contra de bestial. brutalejat, -ada : bravament malmenat, -ada. brutalitat nf / brutalitge nm : violéncia. brutament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière brute, sans art, sans apprêt, v. rusticament ; grossièrement, salement, v. vilanament » (v. TdF) brutar / brutir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : passir / embrutar / embochardir. brutàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « très grossier, très sale, très stupide » TdF brutassar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un vilain bruit, gargouiller » TdF brutelós, -osa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « malpropre, sale ; goujat, saligaud, aude » (v. TdF) brutièr nm, cf Ubaud Dicort : « butor, oiseau dont la voix ressemble à un mugissement » TdF brutat, -ada / brutit, -ida : embochardit, -ida. brutir v : v. brutar. brutissa : rafatalh / rafatum ; trium ; brutitge. brutitge : estat de çò qu'es passit o bochard. brutlacafè nm, cf Ubaud Dicort : « ustensile dans lequel on fait torréfier le café, rôtissoire » TdF ‘brulo-cafè’ brutlada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on brûle en une fois ; correction, rossée » TdF ‘brulado’ brutladís nm, brutladissa (abs. Dicort) : cremadura facha per una beluga dins d'estòfa ; « dégât d’un incendie, bois incendié ». (v. TdF ‘bruladis’) brutlador 1 nm : sac o instrument per rascalar de castanhas rostidas ; instrument per rostir lo cafè ; distillariá ; airal bravament ensolelhat / solelhador. Las castanhas son maduras, cal sortir lo brutlador. brutlador 2, -doira adj : que pòt cremar aisidament. brutladura : cremadura ; degalh fach per un encendi. brutlafèrre nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais forgeron » TdF ‘brulo-ferre’ brutlaire, -aira [~ -airitz] adj e n : encendiari, -ària ; « rôtissoire pour le café, v. brutlacafè ». (v. TdF ‘brulaire’) brutlament nm : cremadura. brutlant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « brûlant, ante » TdF ‘brulant’ brutlapalhassa nm, cf Ubaud Dicort : « paillard sans vergogne, rufien qui ne paye pas le salaire convenu, v. rofian » (v. TdF ‘brulo-paiasso’) brutlapan nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais boulanger » TdF ‘brulo-pan’ brutlaperpont (a -) adv, cf Ubaud Dicort : « à brûle-pourpoint » TdF ‘brulo-perpoun’ brutlar (v. tr. e intr.) : cremar ; encendiar ; rimar ; usclar ; distillar (R. V, 278). brutlar (se) : se cremar. brutlariá nf, cf Ubaud Dicort : « brûlerie, fabrique d’eau-de-vie ; usine métallurgique » TdF ‘brularié’ brutlasalsas nm, cf Ubaud Dicort : « gâte-sauce, mauvais cuisinier » TdF ‘brulo-sausso’ brutlason nf : cremason. brutlat 1, -ada adj : cremat, -ada ; encendiat, -ada ; rimat, -ada. brutlat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le brûlé, l’odeur de ce qui brûle ; le gratin » TdF ‘brulat’ brutlatabat nm, cf Ubaud Dicort : « pipe de fumeur, v. cachimbau plus usité » (v. TdF ‘brulo-taba’) brutle (al -) : a la buta-buta / a tota fressa / a tota frécia. brutlèu nm (Mot ausit a Castras (Tarn) lo 20 - 02 - 2000 per dire « punch » e utilizat tanben en Roergue) (abs. Dicort) : mescla d'una liquor fòrta (rom, aigardent ...) amb diferents ingredients (sucre, tè, citron...) ; vin caud que se'n far cremar l'alcoòl quand lo vin a virat lo bolh ; vin caud aromatizat ; « punch flambé » (Sèrras-Ess.). Aquel jorn faguèrem un brutlèu, que fasiá pas caud. brutlòt nm : nau encendiària ; persona botafuòc ; pipa ; « eau-de-vie brûlée avec du sucre » TdF ‘brulot’. brutlòta (plt.) : (Cirsium bulbosum) B. T. S. : brevet de tecnician superior, de tecniciana superiora. B. T. T. (abs. Dicort) : sigla de « bicicleta trauca-tèrme ». v. B. P. P. « bual » - « bualhar » v : v. bugalh - bugalhar. buat nm (Falissard) : v. busa / busarat. buba : pustula (R. IV, 673). bubeta nf / bubon nm / bubeton (abs. Dicort) : pustula pichonèla. bubonic, -a : relatiu, -iva als bubons. Pèsta bubonica. bubonocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia inguinopubiana. bubós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pustuleux » (Brun Glossari Oc-Fr) buc [ ~ busc] nm, cf Ubaud Dicort : tanòc de branca d'arbre ; espina ; estarengla ; cima de montanha ; busc d'abelhas ; nauc o conca de rusca ; pòcha de pofre ; tronc d'arbre curat. buca : tanòc de planta ; tronc d'arbre curat. bucada nf / bucal nm : esquinçadura facha per un tanòc. bucadèl : pichon pluvièr (aucèl) (Charadrius hiaticula) bucal 1 nm : v. bucada. bucal 2, -a adj : relatiu, -iva a la boca. Cavitat bucala. Glandolas bucalas. bucarés nm, cf Ubaud Dicort : « manche du gigot, v. busquet » (v. TdF) Bucarest : vila capitala de Romània (Euròpa) buccin- : v bucin-. bucentaure nm, cf Ubaud Dicort : « le Bucentaure, nom du vaisseau que montait le doge de Venise » TdF bucin [buccin] nm, cf Ubaud Dicort : mena de molusc. bucina (buccina (R. II, 268) (v. çai sus)) nf : trompa ; trompeta. bucinador (abs. Dicort), -airitz : trompetaire, -a. [Rapin : buccinator nm ''buccinateur''] BUCO- : forma prefixada del latin buca / bucca (boca) bucodental, -a : relatiu, -iva a la boca e a las dents. bucogenital, -a : relatiu, -iva a la boca e als organs genitals. buçòl [ / biçòl] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pustula. buçolat [ / biçolat], -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cobèrt, -a de pustulas. bucolic, -a (del grèc boukòlòs (pastre)) : pastoral, -a.
|
|
bucolingual, -a (abs. Dicort) : relatiu, -iva a la boca e a la lenga. (v. lingual) « budalha » (budalha nf sing) : v. budelam. buddlèia nf : v. budleià. budèl : tub intestinal / intestin / tripa ; esbosenada de paret. budèl gròs : intestin gròs / sauma. budèl prim : intestin menèl. budelada nf / budelalha nf sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : intralhas ; ventralha del pòrc. budelam nm sing : ventralha del pòrc / tripalha. budelariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. budelièr e tripariá) budelet nm, cf Ubaud Dicort : « chute du rectum, v. culard » (v. TdF) budelhada (abs. Dicort) / budelada : v. çaisús. budelièr, -ièira : persona que vend de tripas / tripièr, -ièira. budgèt [budget, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : calcul anticipat del còst financièr d'un trabalh, d'un viatge, d'una activitat ; soma d'argent disponibla per un trabalh, un viatge, una activitat. budgetari, -ària : relatiu, -iva al budgèt. Las previsions budgetàrias. budgetàriament : quant al budgèt. budgetivòr, -a : que manja bravament d'argent. La Seguretat Sociala es budgetivòra. Los fonccionaris son budgetivòrs. budgetizacion : accion de budgetizar budgetizar (v. tr.) : far dintrar dins lo budgèt de l'Estat. budleià (m.) [buddlèia nf, cf Ubaud Dicort] (plt) : arbrilh de las flors fòrt nolentas. (Buddleja davidii) budleiacèas (buddleiacèas) (f. pl.) : familha de plantas. buèissa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fais de palha, de canaveras... buèlha nf : franja d'estòfa abenada ; festuc. buelhassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. buèlha) buf 1 [ ~ bof] nm, cf Ubaud Dicort : sofle. Amb lo vielhum l'òm pèrd lo buf. buf 2, -a (adj.) (abs. Dicort) : bufèc, -a. (v. bofe 1 e bufèc) Castanha bufa. Notz bufa. bufa 1 [ ~ bofa] nf, cf Ubaud Dicort : bonheta ; calòta / emplastre ; mina negra ; gauta ; gauta del cuol ; cuol ; sèxe de la femna ; Te vas trapar una bufa : vas trapar una calòta. Far la bufa : far lo morre. Las bufas del cuol. bufa 2 nf, cf Ubaud Dicort : ratbufon ; pichon grapaud. bufabren nm : v. bofabren. bufacaud nm, cf Ubaud Dicort : « arme à feu, fusil [v. fusilh] » TdF suppl bufada [ ~ bofada] nf : buf ; ventada ; còp de bufador. bufadèl nm : v. bofadèl. (v. TdF jos ‘boufadeto’) bufadís nm : v. bofadís. bufador nm : instrument per avivar lo fuòc. (v. bofador) bufafòc nm : v. jos bofafuòc. bufaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que bufa ; vanturla / vantussa ; confleta ; vanitós, -osa ; ventabolòfas (m. e f.). (v. bofaire 2) bufal 1 nm : ventada ; còp de buf dins un instrument de musica. (v. bofal) Un bufal de vent li prenguèt lo capèl. bufal 2 nm : v. bufle. bufa-l’aire n, cf Ubaud Dicort : v. bofa-a-l’ièra. (v. TdF jos ‘boufo-à-l’iero’) bufalèsca ~ bofalèsca nm, cf Ubaud Dicort : v. bofalèsca. bufalièch nm : v. bofalièch. bufalièr, -ièira n : « insolent, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr), v. bofa-a-l’ièra. bufalièirament adv, cf Ubaud Dicort : « insolemment » (Brun Glossari Oc-Fr) bufalon ~ buflon nm, cf Ubaud Dicort : « bufflon » (Rapin) bufament nm : v. bofament. bufana 1 / bofana (los 2, abs. Dicort) : ufana [v. ufana] / orgulh ; fanfaronada. bufana 2 n, cf Ubaud Dicort : « orgueilleux » (Alibert, jos bofar) bufanèblas [ ~ bofanèblas] (adj. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘boufo-nèblo’)] : vantard, -a ; ventabolòfas (m. e f.) bufaniá nf : v. bofaniá. bufanièr nm : v. bofanièr. bufar [ ~ bofar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (L. 56) : far sortir l'aire de la boca ; guelsar / cleussar ; exagerar / se vantar / se conflar ; passar l'òsca dins sos dires. bufarada nf : v. bofarada. bufard nm : v. bofard. bufarèl 1 [ ~ bofarèl] (subst. m.) : corrent d'aire jos las pòrtas, per las fenèstras. bufarèl 2 [ ~ bofarèl], -a adj : gautut,-uda ; maissut, -uda ; bodenfle, -a. bufariá (abs. Dicort) : ensemble dels bufadors d'una farga, d'un òrgue, d'un fornàs de fabrica. (v. bofariá) bufaròl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. bofaron 1. (v. TdF jos ‘boufaroun’) bufaròla (abs. Dicort) : ventada que s'esperlonga. (v. bofarolada) bufarolada nf : v. bofarolada. bufaron, -a / bufaròt, -a (los 2, abs. Dicort) : bufèc, -a. (v. bofaron 1) bufat [ ~ bofat], -ada adj : bodenfle, -a ; bofre, -a. bufatge nm : v bofatge. bufèc 1 (lo -) nm (abs. Dicort) : la bufa (sèxe de la femna en lenga parlada) bufèc 2, -a adj : vuèg, vuèja ; van, -a ; esteril, -a / estèrle, -a. Castanha bufèca. Notz bufèca. bufecariá nf, cf Ubaud Dicort : v. bofecariá e bofetariá. bufejar [ ~ bofejar] (v. intr.) : guelsar / cleussar / aver las polsas. bufet 1 nm : mòble de cosina (vaisselièr / escudelièr) ; caissa d'òrgue ; cantina de restaurant, d'estacion ; repais que i se manja freg e de pès (sens se seire) ; Bufet d'orguena. Bufet de gara. bufet 2 nm : bufador (aplech per avivar lo fuòc) ; v. bofet 1. bufeta nf : vela tresena del mast grand. (v. bofeta) bufetada nf : sofla / emplastre / carpan. (v. bofetada) bufetaire nm : v. bofetaire. bufetar 1 (v. tr.) : mandar una bufa / una calòta. (v. bofetar) bufetar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fouiller dans le buffet ; boire au tonneau » TdF bufetàs 1 nm : bufador de fabre. (v. bofetàs) bufetàs 2 nm : (gròs bufet 1), cf Ubaud Dicort. bufetièr 1, -ièira (abs. Dicort) : persona que ten un bufet de gara. bufetièr 2 ~ bofetièr nm, cf Ubaud Dicort : « souffletier, marchand ou fabricant de soufflets » TdF ‘boufetié’ bufeton 1 [ ~ bofeton] nm : bufador de fuòc. (v. bofeton) bufeton 2 nm : (pichòt bufet 1), cf Ubaud Dicort. |
|
|
|
|
|
|