brut, -a : dins son estat natural ; ruf, -a ; grossièr, -ièira ; malnet, -a / bochard, -a ; bèstia (adj. m. e f.)

Matèria bruta.

Fòrça bruta.

Bèstia bruta.

bruta nf, cf Ubaud Dicort : « brute, v. bèstia, bestiari » (v. TdF)

bruta-bona nf, cf Ubaud Dicort : « brute-bonne, beurré d’Angleterre, variété de poire à écorce grossière » TdF ‘bruto-bono’

brutal, -a adj e n : violent, -a ; (s.f.) redobtable, -a.

brutalament adv, cf Ubaud Dicort : « brutalement, v. bestialament » (v. TdF)

brutalàs, -assa : bravament violent, -a ; bravament de crentar.

Secas, las romes son encara mai brutalassas.

brutalejar (v. tr.) : èsser violent contra q.q. o contra de bestial.

brutalejat, -ada : bravament malmenat, -ada.

brutalitat nf / brutalitge nm : violéncia.

brutament adv, cf Ubaud Dicort : « d’une manière brute, sans art, sans apprêt, v. rusticament ; grossièrement, salement, v. vilanament » (v. TdF)

brutar / brutir (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : passir / embrutar / embochardir.

brutàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « très grossier, très sale, très stupide » TdF

brutassar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire un vilain bruit, gargouiller » TdF

brutelós, -osa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « malpropre, sale ; goujat, saligaud, aude » (v. TdF)

brutièr nm, cf Ubaud Dicort : « butor, oiseau dont la voix ressemble à un mugissement » TdF

brutat, -ada / brutit, -ida : embochardit, -ida.

brutir : v. brutar.

brutissa : rafatalh / rafatum ; trium ; brutitge.

brutitge : estat de çò qu'es passit o bochard.

brutlacafè nm, cf Ubaud Dicort : « ustensile dans lequel on fait torréfier le café, rôtissoire » TdF ‘brulo-cafè’

brutlada nf, cf Ubaud Dicort : « ce qu’on brûle en une fois ; correction, rossée » TdF ‘brulado’

brutladís nm, brutladissa (abs. Dicort) : cremadura facha per una beluga dins d'estòfa ; « dégât d’un incendie, bois incendié ». (v. TdF ‘bruladis’)

brutlador 1 nm : sac o instrument per rascalar de castanhas rostidas ; instrument per rostir lo cafè ; distillariá ; airal bravament ensolelhat / solelhador.

Las castanhas son maduras, cal sortir lo brutlador.

brutlador 2, -doira adj : que pòt cremar aisidament.

brutladura : cremadura ; degalh fach per un encendi.

brutlafèrre nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais forgeron » TdF ‘brulo-ferre’

brutlaire, -aira [~ -airitz] adj e n : encendiari, -ària ; « rôtissoire pour le café, v. brutlacafè ». (v. TdF ‘brulaire’)

brutlament nm : cremadura.

brutlant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « brûlant, ante » TdF ‘brulant’

brutlapalhassa nm, cf Ubaud Dicort : « paillard sans vergogne, rufien qui ne paye pas le salaire convenu, v. rofian » (v. TdF ‘brulo-paiasso’)

brutlapan nm, cf Ubaud Dicort : « mauvais boulanger » TdF ‘brulo-pan’

brutlaperpont (a -) adv, cf Ubaud Dicort : « à brûle-pourpoint » TdF ‘brulo-perpoun’

brutlar (v. tr. e intr.) : cremar ; encendiar ; rimar ; usclar ; distillar (R. V, 278).

brutlar (se) : se cremar.

brutlariá nf, cf Ubaud Dicort : « brûlerie, fabrique d’eau-de-vie ; usine métallurgique » TdF ‘brularié’

brutlasalsas nm, cf Ubaud Dicort : « gâte-sauce, mauvais cuisinier » TdF ‘brulo-sausso’

brutlason nf : cremason.

brutlat 1, -ada adj : cremat, -ada ; encendiat, -ada ; rimat, -ada.

brutlat 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le brûlé, l’odeur de ce qui brûle ; le gratin » TdF ‘brulat’

brutlatabat nm, cf Ubaud Dicort : « pipe de fumeur, v. cachimbau plus usité » (v. TdF ‘brulo-taba’)

brutle (al -) : a la buta-buta / a tota fressa / a tota frécia.

brutlèu nm (Mot ausit a Castras (Tarn) lo 20 - 02 - 2000 per dire « punch » e utilizat tanben en Roergue) (abs. Dicort) : mescla d'una liquor fòrta (rom, aigardent ...) amb diferents ingredients (sucre, tè, citron...) ; vin caud que se'n far cremar l'alcoòl quand lo vin a virat lo bolh ; vin caud aromatizat ; « punch flambé » (Sèrras-Ess.).

Aquel jorn faguèrem un brutlèu, que fasiá pas caud.

brutlòt nm : nau encendiària ; persona botafuòc ; pipa ; « eau-de-vie brûlée avec du sucre » TdF ‘brulot’.

brutlòta (plt.) : (Cirsium bulbosum)

B. T. S. : brevet de tecnician superior, de tecniciana superiora.

B. T. T. (abs. Dicort) : sigla de « bicicleta trauca-tèrme ». v. B. P. P.

« bual » - « bualhar » : v. bugalh - bugalhar.

buba : pustula (R. IV, 673).

bubeta nf / bubon nm / bubeton (abs. Dicort) : pustula pichonèla.

bubonic, -a : relatiu, -iva als bubons.

Pèsta bubonica.

bubonocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : ernia inguinopubiana.

bubós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « pustuleux » (Brun Glossari Oc-Fr)

buc [ ~ busc] nm, cf Ubaud Dicort : tanòc de branca d'arbre ; espina ; estarengla ; cima de montanha ; busc d'abelhas ; nauc o conca de rusca ; pòcha de pofre ; tronc d'arbre curat.

buca : tanòc de planta ; tronc d'arbre curat.

bucada nf / bucal nm : esquinçadura facha per un tanòc.

bucadèl : pichon pluvièr (aucèl) (Charadrius hiaticula)

bucal 1 nm : v. bucada.

bucal 2, -a adj : relatiu, -iva a la boca.

Cavitat bucala.

Glandolas bucalas.

bucarés nm, cf Ubaud Dicort : « manche du gigot, v. busquet » (v. TdF)

Bucarest : vila capitala de Romània (Euròpa)

buccin- : v bucin-.

bucentaure nm, cf Ubaud Dicort : « le Bucentaure, nom du vaisseau que montait le doge de Venise » TdF

bucin [buccin] nm, cf Ubaud Dicort : mena de molusc.

bucina (buccina (R. II, 268) (v. çai sus)) nf : trompa ; trompeta.

bucinador  (abs. Dicort), -airitz : trompetaire, -a. [Rapin : buccinator nm “buccinateur”)

BUCO- : forma prefixada del latin buca / bucca (boca)

bucodental, -a : relatiu, -iva a la boca e a las dents.

bucogenital, -a : relatiu, -iva a la boca e als organs genitals.

buçòl [ / biçòl] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : pustula.

buçolat [ / biçolat], -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cobèrt, -a de pustulas.

bucolic, -a (del grèc boukòlòs (pastre) : pastoral, -a.

 

 

bucolingual, -a : relatiu, -iva a la boca e a la lenga. (v. lingual)

« budalha » (budalha nf sing)  : v. budelam.

buddlèia nf : v. budleià.

budèl : tub intestinal / intestin / tripa ; esbosenada de paret.

budèl gròs : intestin gròs / sauma.

budèl prim : intestin menèl.

budelada nf / budelalha nf sing (v. Ubaud Dicort e Alibert) : intralhas ; ventralha del pòrc.

budelam nm sing : ventralha del pòrc / tripalha.

budelariá nf, cf Ubaud Dicort : (v. budelièr e tripariá)

budelet nm, cf Ubaud Dicort : « chute du rectum, v. culard » (v. TdF)

budelhada (abs. Dicort) / budelada : v. çaisús.

budelièr, -ièira : persona que vend de tripas / tripièr, -ièira.

budgèt [budget, v. Ubaud Dicort Errata web] nm : calcul anticipat del còst financièr d'un trabalh, d'un viatge, d'una activitat ; soma d'argent disponibla per un trabalh, un viatge, una activitat.

budgetari, -ària : relatiu, -iva al budgèt.

Las previsions budgetàrias.

budgetàriament : quant al budgèt.

budgetivòr, -a : que manja bravament d'argent.

La Seguretat Sociala es budgetivòra.

Los fonccionaris son budgetivòrs.

budgetizacion : accion de budgetizar

budgetizar (v. tr.) : far dintrar dins lo budgèt de l'Estat.

budleià (m.)  [buddlèia nf, cf Ubaud Dicort] (plt) : arbrilh de las flors fòrt nolentas. (Buddleja davidii)

budleiacèas (buddleiacèas) (f. pl.) : familha de plantas.

buèissa nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : fais de palha, de canaveras...

buèlha nf : franja d'estòfa abenada ; festuc.

buelhassa nf, cf Ubaud Dicort : (v. buèlha)

buf 1 [ ~ bof] nm, cf Ubaud Dicort : sofle.

Amb lo vielhum l'òm pèrd lo buf.

buf 2, -a (adj.) (abs. Dicort) : bufèc, -a. (v. bofe 1 e bufèc)

Castanha bufa.

Notz bufa.

bufa 1 [ ~ bofa] nf, cf Ubaud Dicort : bonheta ; calòta / emplastre ; mina negra ; gauta ; gauta del cuol ; cuol ; sèxe de la femna ;

Te vas trapar una bufa : vas trapar una calòta.

Far la bufa : far lo morre.

Las bufas del cuol.

bufa 2 nf, cf Ubaud Dicort : ratbufon ; pichon grapaud.

bufabren nm : v. bofabren.

bufacaud nm, cf Ubaud Dicort : « arme à feu, fusil [v. fusilh] » TdF suppl

bufada [ ~ bofada] nf : buf ; ventada ; còp de bufador.

bufadèl nm : v. bofadèl. (v. TdF jos ‘boufadeto’)

bufadís nm : v. bofadís.

bufador nm : instrument per avivar lo fuòc. (v. bofador)

bufafòc nm : v. jos bofafuòc.

bufaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que bufa ; vanturla / vantussa ; confleta ; vanitós, -osa ; ventabolòfas (m. e f.). (v. bofaire 2)

bufal 1 nm : ventada ; còp de buf dins un instrument de musica. (v. bofal)

Un bufal de vent li prenguèt lo capèl.

bufal 2 nm : v. bufle.

bufa-l’aire n, cf Ubaud Dicort : v. bofa-a-l’ièra. (v. TdF jos ‘boufo-à-l’iero’)

bufalèsca ~ bofalèsca nm, cf Ubaud Dicort : v. bofalèsca.

bufalièch nm : v. bofalièch.

bufalièr, -ièira n : « insolent, -e » (v. Brun Glossari Oc-Fr),  v. bofa-a-l’ièra.

bufalièirament adv, cf Ubaud Dicort : « insolemment » (Brun Glossari Oc-Fr)

bufalon ~ buflon nm, cf Ubaud Dicort : « bufflon » (Rapin)

bufament nm : v. bofament.

bufana 1 / bofana (los 2, abs. Dicort) : ufana [v. ufana] / orgulh ; fanfaronada.

bufana 2 n, cf Ubaud Dicort : « orgueilleux » (Alibert, jos bofar)

bufanèblas [ ~ bofanèblas] (adj. m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘boufo-nèblo’)] : vantard, -a ; ventabolòfas (m. e f.)

bufaniá nf : v. bofaniá.

bufanièr nm : v. bofanièr.

bufar [ ~ bofar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) (L. 56) : far sortir l'aire de la boca ; guelsar / cleussar ; exagerar / se vantar / se conflar ; passar l'òsca dins sos dires.

bufarada nf : v. bofarada.

bufard nm : v. bofard.

bufarèl 1 [ ~ bofarèl] (subst. m.) : corrent d'aire jos las pòrtas, per las fenèstras.

bufarèl 2 [ ~ bofarèl], -a adj : gautut,-uda ; maissut, -uda ; bodenfle, -a.

bufariá (abs. Dicort) : ensemble dels bufadors d'una farga, d'un òrgue, d'un fornàs de fabrica. (v. bofariá)

bufaròl, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. bofaron 1. (v. TdF jos ‘boufaroun’)

bufaròla (abs. Dicort) : ventada que s'esperlonga. (v. bofarolada)

bufarolada nf : v. bofarolada.

bufaron, -a / bufaròt, -a (los 2, abs. Dicort) : bufèc, -a. (v. bofaron 1)

bufat [ ~ bofat], -ada adj : bodenfle, -a ; bofre, -a.

bufatge nm : v bofatge.

bufèc 1 (lo -) nm (abs. Dicort) : la bufa (sèxe de la femna en lenga parlada)

bufèc 2, -a adj : vuèg, vuèja ; van, -a ; esteril, -a / estèrle, -a.

Castanha bufèca.

Notz bufèca.

bufecariá nf, cf Ubaud Dicort : v. bofecariá e bofetariá.

bufejar [ ~ bofejar] (v. intr.) : guelsar / cleussar / aver las polsas.

bufet 1 nm : mòble de cosina (vaisselièr / escudelièr) ; caissa d'òrgue ; cantina de restaurant, d'estacion ; repais que i se manja freg e de pès (sens se seire) ;

Bufet d'orguena.

Bufet de gara.

bufet 2 nm : bufador (aplech per avivar lo fuòc) ; v. bofet 1.  

bufeta nf : vela tresena del mast grand. (v. bofeta)

bufetada nf : sofla / emplastre / carpan. (v. bofetada)

bufetaire nm : v. bofetaire.

bufetar 1 (v. tr.) : mandar una bufa / una calòta. (v. bofetar)

bufetar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, fouiller dans le buffet ; boire au tonneau » TdF

bufetàs 1 nm : bufador de fabre. (v. bofetàs)

bufetàs 2 nm : (gròs bufet 1), cf Ubaud Dicort.

bufetièr 1, -ièira (abs. Dicort) : persona que ten un bufet de gara.

bufetièr 2 ~ bofetièr nm, cf Ubaud Dicort : « souffletier, marchand ou fabricant de soufflets » TdF ‘boufetié’

bufeton 1 [ ~ bofeton] nm : bufador de fuòc. (v. bofeton)

bufeton 2 nm : (pichòt bufet 1), cf Ubaud Dicort.