|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
brossa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « caillebotte, masse de lait
caillé ; fromage à la crème, fait en forme de
pelote, avec du lait de brebis, sans présure, et qu’on mange
tout frais » TdF ‘brousso
1’ brossa 2 nf (L. 55) : bruga ; brossalha ; ramilha. brossa rasièira : mena de bruga pichona. brossa 3 (vegetacion tropicala) nf, cf Ubaud Dicort :
« brousse » (Rapin) bròssa nf, cf Ubaud Dicort : « brosse [Rapin] ; bruyère, v. brossa 2 » (v. TdF). « bròssa » (fr.) : v. espolseta - escobeta. bròssa
de las dents nf,
cf Ubaud Dicort : « brosse
à dents » brossada nf, cf Ubaud Dicort :
« brossée, perte au jeu » TdF brossadura nf, cf Ubaud Dicort :
« état d’un liquide qui se grumelle » TdF brossaire,
-aira (~ -airitz) n, cf
Ubaud Dicort :
« brosseur ; cajoleur, flagorneur, euse » TdF brossal nm, cf Ubaud Dicort / brossalha (v. brossalha) : espandi de
brugas o de boissonalha
« terrain couvert de bruyères » (Alibert) brossalha (abs. Dicort)
: espandi de brugas o de boissonalha. (v.
brossièira 1, bronzalhas) brossalhut, -uda (abs. Dicort) : cobèrt, -a de brugas o de boissonalha. brossar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v tr e intr, balayer ; brosser ;
caresser, cajoler ; bâfrer, dévorer ; courir, vaguer,
vagabonder » (v. TdF ‘broussa 2’) brossar (se) v pron : « se brosser, brosser ses habits »
(v. TdF jos ‘broussa 2’) brossar 2
v, cf Ubaud Dicort : « v tr e
intr, tourner, réduire en caillebottes, faire grumeler, en
parlant du lait » (v. TdF ‘broussa 1’) Ai brossada ma crèma : ma crèma a grumelat. Ai lo lach que a brossat : que s'es grumelat. brossar (se) v pron : grumelar ; se calhar. Lo lach s’es brossat, le lait a tourné. (v. TdF) brossàs : landa de brugas / èrm de brugas. brossa salsa (v. p. 20, 2°/
a) [brossasalsa nm, cf Ubaud Dicort] : gasta salsa / cosinièr marrit. brossatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de se grumeler ou de faire grumeler ; action de brosser, v. escobetatge » (v. TdF ‘broussage’) ; « broussailles, bruyères » TdF suppl brossauda nf, cf Ubaud Dicort :
« prune qui grossit plus que les autres et se gâte avant la
maturité » TdF brosseta 1 nf : bruga pichona / brossa rasièira. brosseta 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« brosse, petite brosse ; pinceau de
badigeonneur » TdF jos ‘brousseto’ brossetar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, brosser, v. escobetar » (v. TdF) brossièira 1 nf, cf Ubaud Dicort :, espandi pichonèl de brugas, « champ de
bruyères, broussailles » TdF ‘broussiero 2’. brossièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « laitière qui vend des
caillebotes, des fromages à la crème » TdF ‘broussiero 1’ brossieiron (abs. Dicort) :
espandi pichonèl de brugas.(v. brossieiròu) brossieiròu nm, cf Ubaud Dicort : « petite étendue de
bruyères »
(v. Alibert) brossièr nm :
« bruyère » TdF ; espandi
pichonèl de brugas (v. Alibert). brossòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite
bruyère » TdF brossolar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, pourrir sans germer ; se dit des graines de
courge, des haricots, semés dans un terrain trop humide » TdF brossolum nm sing, cf Ubaud Dicort :
« échauboulures, éruption cutanée, qui fait
ressembler la peau à la bruyère en fleur » TdF brost 1 [ ~ brot] nm, cf Ubaud Dicort : brota ; bruèlha ; brota de bruèlha ; borron ; rama ; ramèl ; gavèl de rama ; botèl de rama ; apetís del bestial ; viscoalhas ; pampe de trufas. Far de brost : far de rama. Far brost : se desdire ; racar. brost 2 / brusc : pitral de buòu ; ennaut de pitral de moton ; sternum (lat) ; timon d'araire. brosta : rama ; brota de caulet ; galhamàs ; brocoli ; tusa / tuson / tison. brostaire, -aira adj e n : bestial que brosta / bestial que manja. brostal : galhamàs. brostalha : çò que se brosta / çò que se manja. brostar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas ; manjar ; cobrir de ramilha ; manjar amb plaser ; podar. brostassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de broussailles,
d’épais fourrés » TdF brostat nm, cf Ubaud Dicort :
« rameau, branchage, broussailles » TdF brostatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de brouter » TdF ‘broustage’ brostejar (v. tr. e intr.) : tustejar amb una gaulissa ; foalhar. brostèl : brota ; borron ; pinhèl de flors o de frucha. brostet : brota pichonèla ; borron. bróstia nf : « brosse, v. escobeta ; aplech de penchenièr de cambe ; « brossière, barbon, plante ». (v. TdF jos ‘brùsti’) brostiaire, -aira n, cf Ubaud Dicort :
« brosseur, euse ; peigneur de chanvre » TdF ‘brustiaire’ brostiar (v. tr. e intr.) : « brosser » ; penchenar lo cambe. (v. TdF jos ‘brustia’) brostiatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de peigner, de sérancer, de
bâcler » TdF ‘brustiage’ brostièr : galhamàs. brostilha : brondilha ; buscalha. brostilhar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas / brostar. brot 1 nm : borron ; brota jove ;
brostilha ; pinhèl de flors ; rasim. (v. brost) brot 2, -a
adj, cf Ubaud Dicort :
« cassant, ante,
fragile » TdF jos ‘broute’ brota : gaissa ; rebrot ; tana de caulet ; brotèla. Las brotas de caulet se sonan de tanons (l.p.) brotaconilhs nm (plt.) : (Leontodon autumnalis) brotada : vegetacion (R. V, 476) ; brotas. brotadoira nf, cf Ubaud Dicort :
« bugrane, arbrisseau »
(v. TdF) brotairòla nf, cf Ubaud Dicort : « baguenaudier,
arbrisseau » TdF ‘brouteirolo’ brotar (v. intr. e tr.) : butar /
créisser (per tota mena de planta) « pousser,
végéter, en parlant des arbres ; abroutir, brouter,
herbeiller » (v. TdF) brotejar (v. intr.) : far de brotas. brotèl : brota jove ; ramèl naissent, pinhèl. brotelada nf, cf Ubaud Dicort :
« fruits réunis en trochet » TdF’ brotelet nm, cf Ubaud Dicort :
« tout petit brin, petit bourgeon » TdF brotenc, -a : que buta plan / que creis plan ; drud, -a. brotet nm, cf Ubaud Dicort :
v. brotèl. (v. TdF jos ‘broutet’) broteta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit rejeton de chou, chou crépu » TdF brotièira : galhamàs de broa de ribièira ; viminièira ; brotas de castanhièr. brotilha : borron ; brota pichonèla ; rapuga ; menudalha. Te còpes pas lo cap per de brotilhas ! |
|
||
|
bronquiestasic, -a : relatiu, -iva a la dilatacion dels bronquis o amodat, -ada per ela. Abscès bronquiestasic. bronquioalveoliti (f.) : inflamacion simultanèa de las ramificacions bronquialas pus darrièiras e dels alveòls adjacents. brionquiòl (m.) : ramificacion ultima dels bronquis dins los paumons. bronquiolisi (f.) : lesions que fan perir las parets bronquialas. bronquioliti (f.) : inflamacion dels bronquiòls. bronquiti (f.) : inflamacion aguda e passadissa dels bronquis; inflamacion cronica dels bronquis. bronquitic, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« bronchitique » (Rapin) BRONTO- : forma prefixada del grèc
brontê (tron/ tròn) brontologia : branca de la meteorologia qu'estúdia los auristres. brontomètre : aparelh per mesurar l'intensitat electrica pendent los auristres. brontosaure : reptil dinosaure fossil. bronzaire nm, -aira : persona que bronza, « (techn.) bronzeur » (Per Noste) ; « bronzier » Rapin). bronzalhas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« broussailles, bruyère en général, v. barta,
brandilha 3 » (v. TdF jos ‘broussaio’) bronzament : accion de bronzar. bronzant, -a : brusc, -a / bronc, -a ; reguèrgue, -a. bronzar (v. tr.) : « bronzer,
brunir »
(Fettuciari) ; donar la color o
la durada del bronze ; « cuirasser,
aguerrir ; griser, enivrer, v. empegar »
(v. TdF ‘brounza’). bronzar (se) v pron : se torrelhar (venir
maurèl a fòrça de se solelhar),
« devenir comme le bronze » TdF jos
‘brounza’ bronzat, -ada adj : « bronzé,
ée » (v. TdF jos ‘brounza’) Pèl
bronzada, peau bronzée,
passée au noir. (v. TdF) bronzatge : accion o resulta de bronzar o de se
bronzar. bronze : aligatge de coire amb d'estam. bronzeire 1,
-eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui fait du bruit, qui grogne, qui
ronfle » TdF jos
‘brounzissèire’ bronzeire 2 nm : ronfla / troneire, « loup, jouet
d’enfant » TdF. v. bronzidor. bronzelhar (v. intr.) : se torrelhar ; bronzar. bronzeta nf, cf Ubaud Dicort :
« bronzette » (v. bronzat) bronzida : bruch ponchut ; bronziment ; rumor. bronzidor nm / bronzidoira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brounzidou’) : estervelh v. estervelh. bronzidura [veire brausidura, cf Ubaud Dicort] nf : color maurèla ; bristoladura. bronziment 1 [veire brausiment, cf Ubaud Dicort] nm : bristoladura ; bronziment 2 (ronflament) nm, cf Ubaud Dicort : ronfla ; bronzin. bronzin : bronziment. bronzinada : bronziment ; bronzinament. bronzinadís 1 (subs. m.)
: bronzinament que s'esperlonga. bronzinadís 2, -issa adj : que
bronzina ; bronzinaire, -a. bronzinaire, -aira [~
-airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort :
que bronzina, « celui, celle qui
bourdonne, qui gronde, qui murmure » TdF. bronzinament : bronzin ; bronziment. bronzinant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« bourdonnant, murmurant, ante » TdF bronzinar (v. intr.) : far lo bruch d'un eissam
d'abelhas ; far lo bruch d'una abelha, d'una vespa, d'un bordon... ; far lo
bruch d'un avion. bronzinatge : accion de bronzinar. bronzinejar 1 (v. intr.) : bronzinar leugièirament ; bronzinar ponchut. bronzinejar 2 n : (accion de bronzinejar
1), cf Ubaud Dicort. bronzinós, -osa : bronzissent, -a. bronzir 1 (v. intr.) : brusir ; bronzinar ;
far lo bruch d'un avion que s'amòda / brausir (v. çai jos). bronzir
2 (rabastinar) v : v. brausir, cf Ubaud Dicort. bronzissent, -a : que bronzina. bronzor nf : bronzinament d'abelha ; bronzinament d'avion. broquejar (v. intr.) : amassar de broquetas, de lenha menuda. broquet 1 nm : baston pichonèl ; « affiquet ; fausset d’un barrique, v. dosilh ; lardon, brocard ; creux que fait le fer d’une toupie lancée avec force sur une autre » (v. TdF ‘brouquet 2’) ; broquet 2 nm : bròc pichon ; canèl / canèla, « tuyau d’un pressoir d’huile » TdF ‘brouquet 1’. broqueta nf : bròca
pichona ; dosilh / canèla ; aluqueta / luquet (arc.) ; « broquette, petit clou »
(v. TdF ‘brouqueto’) A la
broqueta, à la
légère. (Brun Glossari Oc-Fr) Jogar a las broquetas, jouer aux jonchets. (v. TdF jos ‘brouqueto’ e Azaîs) broquetada : paraula trufarèla ; propaus trufarèl. broquetaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : adosilhaire, -a ; trufaire, -a ; broquetièr, -ièira / luquetaire, -a (arc.) broquetar (v. tr.) : adosilhar ; sangnar q.q. (mètge) ; se trufar. broquetatge : accion d'adosilhar. broquetejaire, -aira : espelucaire, -a / espepissaire, -a. broquetejar (v. intr.) : aver la tissa de tròp espelucar / de tròp espepissar. (v. TdF ‘brouqueteja’) broquetièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand
d’allumettes » TdF ‘brouquetié 2’ broquichons (m. plur. [v.
TdF]) [broquichon nm, cf Ubaud Dicort] : mena de campairòls (Hericium
coralloides) ; (H. clathroides) ; (H. erinaceus) broquièira : socamaire (v. p. 20, 3, a) de castanhièr. broquièr 1 nm : mata de boissonalha ; galhamàs. broquièr 2, -ièira n : boisselièr, -ièira. broquilh nm, cf Ubaud Dicort : « buchette, broutille
sèche » (v. TdF jos ‘brouquiho’) broquilha : buscalha ; broqueta seca. Amassar de broquilhas se ditz buscalhar. broquilhada : buscalhada / fais de buscalhas. broquilhadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit fagot de bûchettes » TdF ‘broquihadeto’ broquilhar (v. intr.) : buscalhar (amassar de broquetas secas) broquilhon : buscalha menuda ; festuc. broquilhonet nm, cf Ubaud Dicort :
(v.
broquilhon) bros 1 nm : gaspa ; formatge de gaspa ; recuècha. bros 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« broussaille » TdF
‘brous 1’ bròs
nm, cf Ubaud Dicort :
« charrette attelée à deux bœufs, char à
deux roues ouvert à l’arrière » TdF ‘bros 1’ brosent, -a : rosent, -a ; albenc, -a. brosentir (v. tr.) : calfar a blanc. brosesc, -a adj : brausenc, -a ; brasc, -a (que se bresa aisidament) ; fragil, -a ; vèdre / reguèrgue, « rude, sec, peu communicatif » (v. TdF). « brosin » : v. bosin. « brosir » : v. brausir. |
|
|
|
|
|
|
|
|