brossa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « caillebotte, masse de lait caillé ; fromage à la crème, fait en forme de pelote, avec du lait de brebis, sans présure, et qu’on mange tout frais » TdF ‘brousso 1’

brossa 2 nf (L. 55) : bruga ; brossalha ; ramilha.

brossa rasièira : mena de bruga pichona.

brossa 3 (vegetacion tropicala) nf, cf Ubaud Dicort : « brousse » (Rapin)

bròssa nf, cf Ubaud Dicort : « brosse [Rapin] ; bruyère, v. brossa 2 » (v. TdF). « bròssa » (fr.) : v. espolseta - escobeta.

bròssa de las dents nf, cf Ubaud Dicort : « brosse à dents »

brossada nf, cf Ubaud Dicort : « brossée, perte au jeu » TdF

brossadura nf, cf Ubaud Dicort : « état d’un liquide qui se grumelle » TdF

brossaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « brosseur ; cajoleur, flagorneur, euse » TdF

brossal nm, cf Ubaud Dicort / brossalha (v. brossalha) : espandi de brugas o de boissonalha « terrain couvert de bruyères » (Alibert)

brossalha (abs. Dicort) : espandi de brugas o de boissonalha. (v. brossièira 1, bronzalhas)

brossalhut, -uda (abs. Dicort) : cobèrt, -a de brugas o de boissonalha.

brossar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, balayer ; brosser ; caresser, cajoler ; bâfrer, dévorer ; courir, vaguer, vagabonder » (v. TdF ‘broussa 2’)

brossar (se) v pron : « se brosser, brosser ses habits » (v. TdF jos ‘broussa 2’)

brossar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, tourner, réduire en caillebottes, faire grumeler, en parlant du lait » (v. TdF ‘broussa 1’)

Ai brossada ma crèma : ma crèma a grumelat.

Ai lo lach que a brossat : que s'es grumelat.

brossar (se) v pron : grumelar ; se calhar.

Lo lach s’es brossat, le lait a tourné. (v. TdF)

brossàs : landa de brugas / èrm de brugas.

brossa salsa (v. p. 20, 2°/ a) [brossasalsa nm, cf Ubaud Dicort] : gasta salsa / cosinièr marrit.

brossatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de se grumeler ou de faire grumeler ; action de brosser, v. escobetatge » (v. TdF ‘broussage’) ; « broussailles, bruyères » TdF suppl

brossauda nf, cf Ubaud Dicort : « prune qui grossit plus que les autres et se gâte avant la maturité » TdF

brosseta 1 nf : bruga pichona / brossa rasièira.

brosseta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « brosse, petite brosse ; pinceau de badigeonneur » TdF jos ‘brousseto’

brossetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brosser, v. escobetar » (v. TdF)

brossièira 1 nf, cf Ubaud Dicort :, espandi pichonèl de brugas, « champ de bruyères, broussailles » TdF ‘broussiero 2’.

brossièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « laitière qui vend des caillebotes, des fromages à la crème » TdF  ‘broussiero 1’

brossieiron (abs. Dicort)  : espandi pichonèl de brugas.(v. brossieiròu)

brossieiròu nm, cf Ubaud Dicort : « petite étendue de bruyères » (v. Alibert)

brossièr nm : « bruyère » TdF ; espandi pichonèl de brugas (v. Alibert).

brossòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite bruyère » TdF

brossolar v, cf Ubaud Dicort : «  v intr, pourrir sans germer ; se dit des graines de courge, des haricots, semés dans un terrain trop humide » TdF

brossolum nm sing, cf Ubaud Dicort : « échauboulures, éruption cutanée, qui fait ressembler la peau à la bruyère en fleur » TdF

brost 1 [ ~ brot] nm, cf Ubaud Dicort : brota ; bruèlha ; brota de bruèlha ; borron ; rama ; ramèl ; gavèl de rama ; botèl de rama ; apetís del bestial ; viscoalhas ; pampe de trufas.

Far de brost : far de rama.

Far brost : se desdire ; racar.

brost 2 / brusc : pitral de buòu ; ennaut de pitral de moton ; sternum (lat) ; timon d'araire.

brosta : rama ; brota de caulet ; galhamàs ; brocoli ; tusa / tuson / tison.

brostaire, -aira adj e n : bestial que brosta / bestial que manja.

brostal : galhamàs.

brostalha : çò que se brosta / çò que se manja.

brostar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas ; manjar ; cobrir de ramilha ; manjar amb plaser ; podar.

brostassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de broussailles, d’épais fourrés » TdF

brostat nm, cf Ubaud Dicort : « rameau, branchage, broussailles » TdF

brostatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brouter » TdF ‘broustage’

brostejar (v. tr. e intr.) : tustejar amb una gaulissa ; foalhar.

brostèl : brota ; borron ; pinhèl de flors o de frucha.

brostet : brota pichonèla ; borron.

bróstia nf : « brosse, v. escobeta ; aplech de penchenièr de cambe ; « brossière, barbon, plante ». (v. TdF jos ‘brùsti’)

brostiaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « brosseur, euse ; peigneur de chanvre » TdF ‘brustiaire’

brostiar (v. tr. e intr.) : « brosser » ; penchenar lo cambe. (v. TdF jos ‘brustia’)

brostiatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peigner, de sérancer, de bâcler » TdF ‘brustiage’

brostièr : galhamàs.

brostilha : brondilha ; buscalha.

brostilhar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas / brostar.

brot 1 nm : borron ; brota jove ; brostilha ; pinhèl de flors ; rasim. (v. brost)

brot 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cassant, ante, fragile » TdF jos ‘broute’

brota : gaissa ; rebrot ; tana de caulet ; brotèla.

Las brotas de caulet se sonan de tanons (l.p.)

brotaconilhs nm (plt.) : (Leontodon autumnalis)

brotada : vegetacion (R. V, 476) ; brotas.

brotadoira nf, cf Ubaud Dicort : « bugrane, arbrisseau » (v. TdF)

brotairòla nf, cf Ubaud Dicort : « baguenaudier, arbrisseau » TdF ‘brouteirolo’

brotar (v. intr. e tr.) : butar / créisser (per tota mena de planta) « pousser, végéter, en parlant des arbres ; abroutir, brouter, herbeiller » (v. TdF)

brotejar (v. intr.) : far de brotas.

brotèl : brota jove ; ramèl naissent, pinhèl.

brotelada nf, cf Ubaud Dicort : « fruits réunis en trochet » TdF

brotelet nm, cf Ubaud Dicort : « tout petit brin, petit bourgeon » TdF

brotenc, -a : que buta plan / que creis plan ; drud, -a.

brotet nm, cf Ubaud Dicort : v. brotèl. (v. TdF jos ‘broutet’)

broteta nf, cf Ubaud Dicort : « petit rejeton de chou, chou crépu » TdF

brotièira : galhamàs de broa de ribièira ; viminièira ; brotas de castanhièr.

brotilha : borron ; brota pichonèla ; rapuga ; menudalha.

Te còpes pas lo cap per de brotilhas !

 

 

bronquiestasic, -a : relatiu, -iva a la dilatacion dels bronquis o amodat, -ada per ela.

Abscès bronquiestasic.

bronquioalveoliti (f.) : inflamacion simultanèa de las ramificacions bronquialas pus darrièiras e dels alveòls adjacents.

brionquiòl (m.) : ramificacion ultima dels bronquis dins los paumons.

bronquiolisi (f.) : lesions que fan perir las parets bronquialas.

bronquioliti (f.) : inflamacion dels bronquiòls.

bronquiti (f.) : inflamacion aguda e passadissa dels bronquis; inflamacion cronica dels bronquis.

bronquitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bronchitique » (Rapin)

BRONTO- : forma prefixada del grèc brontê (tron/ tròn)

brontologia : branca de la meteorologia qu'estúdia los auristres.

brontomètre : aparelh per mesurar l'intensitat electrica pendent los auristres.

brontosaure : reptil dinosaure fossil.

bronzaire nm, -aira : persona que bronza, « (techn.) bronzeur » (Per Noste) ; « bronzier » Rapin).

bronzalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « broussailles, bruyère en général, v. barta, brandilha 3 » (v. TdF jos ‘broussaio’)

bronzament : accion de bronzar.

bronzant, -a : brusc, -a / bronc, -a ; reguèrgue, -a.

bronzar (v. tr.) : « bronzer, brunir » (Fettuciari) ; donar la color o la durada del bronze ; « cuirasser, aguerrir ; griser, enivrer, v. empegar » (v. TdF ‘brounza’).

bronzar (se) v pron : se torrelhar (venir maurèl a fòrça de se solelhar), « devenir comme le bronze » TdF jos ‘brounza’

bronzat, -ada adj : « bronzé, ée » (v. TdF jos ‘brounza’)

Pèl bronzada, peau bronzée, passée au noir. (v. TdF)

bronzatge : accion o resulta de bronzar o de se bronzar.

bronze : aligatge de coire amb d'estam.

bronzeire 1, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait du bruit, qui grogne, qui ronfle » TdF jos ‘brounzissèire’

bronzeire 2 nm  : ronfla / troneire, « loup, jouet d’enfant » TdF. v. bronzidor.

bronzelhar (v. intr.) : se torrelhar ; bronzar.

bronzeta nf, cf Ubaud Dicort : « bronzette » (v. bronzat)

bronzida : bruch ponchut ; bronziment ; rumor.

bronzidor nm / bronzidoira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brounzidou’) : estervelh v. estervelh.

bronzidura [veire brausidura, cf Ubaud Dicort] nf : color maurèla ; bristoladura.

bronziment 1 [veire brausiment, cf Ubaud Dicort] nm : bristoladura ;

bronziment 2 (ronflament) nm, cf Ubaud Dicort : ronfla ; bronzin.

bronzin : bronziment.

bronzinada : bronziment ; bronzinament.

bronzinadís 1 (subs. m.) : bronzinament que s'esperlonga.

bronzinadís 2, -issa adj : que bronzina ; bronzinaire, -a.

bronzinaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : que bronzina, « celui, celle qui bourdonne, qui gronde, qui murmure » TdF.

bronzinament : bronzin ; bronziment.

bronzinant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bourdonnant, murmurant, ante » TdF

bronzinar (v. intr.) : far lo bruch d'un eissam d'abelhas ; far lo bruch d'una abelha, d'una vespa, d'un bordon... ; far lo bruch d'un avion.

bronzinatge : accion de bronzinar.

bronzinejar 1 (v. intr.) : bronzinar leugièirament ; bronzinar ponchut.

bronzinejar 2 n : (accion de bronzinejar 1), cf Ubaud Dicort.

bronzinós, -osa : bronzissent, -a.

bronzir 1 (v. intr.) : brusir ; bronzinar ; far lo bruch d'un avion que s'amòda / brausir (v. çai jos).

bronzir 2 (rabastinar) : v. brausir, cf Ubaud Dicort.

bronzissent, -a : que bronzina.

bronzor nf : bronzinament d'abelha ; bronzinament d'avion.

broquejar (v. intr.) : amassar de broquetas, de lenha menuda.

broquet 1 nm : baston pichonèl ; « affiquet ; fausset d’un barrique, v. dosilh ; lardon, brocard ; creux que fait le fer d’une toupie lancée avec force sur une autre » (v. TdF ‘brouquet 2’) ;

broquet 2 nm : bròc pichon ; canèl / canèla, « tuyau d’un pressoir d’huile » TdF ‘brouquet 1’.

broqueta nf : bròca pichona ; dosilh / canèla ; aluqueta / luquet (arc.) ; « broquette, petit clou » (v. TdF ‘brouqueto’)

A la broqueta, à la légère. (Brun Glossari Oc-Fr)

Jogar a las broquetas, jouer aux jonchets. (v. TdF jos ‘brouqueto’ e Azaîs)

broquetada : paraula trufarèla ; propaus trufarèl.

broquetaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : adosilhaire, -a ; trufaire, -a ; broquetièr, -ièira / luquetaire, -a (arc.)

broquetar (v. tr.) : adosilhar ; sangnar q.q. (mètge) ; se trufar.

broquetatge : accion d'adosilhar.

broquetejaire, -aira : espelucaire, -a / espepissaire, -a.

broquetejar (v. intr.) : aver la tissa de tròp espelucar / de tròp espepissar. (v. TdF ‘brouqueteja’)

broquetièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand d’allumettes » TdF ‘brouquetié 2’

broquichons (m. plur. [v. TdF]) [broquichon nm, cf Ubaud Dicort] : mena de campairòls (Hericium coralloides) ; (H. clathroides) ; (H. erinaceus)

broquièira : socamaire (v. p. 20, 3, a) de castanhièr.

broquièr 1 nm : mata de boissonalha ; galhamàs.

broquièr 2, -ièira n : boisselièr, -ièira.

broquilh nm, cf Ubaud Dicort : « buchette, broutille sèche » (v. TdF jos ‘brouquiho’)

broquilha : buscalha ; broqueta seca.

Amassar de broquilhas se ditz buscalhar.

broquilhada : buscalhada / fais de buscalhas.

broquilhadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit fagot de bûchettes » TdF ‘broquihadeto’

broquilhar (v. intr.) : buscalhar (amassar de broquetas secas)

broquilhon : buscalha menuda ; festuc.

broquilhonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. broquilhon)

bros 1 nm : gaspa ; formatge de gaspa ; recuècha.

bros 2 nm, cf Ubaud Dicort : « broussaille » TdF ‘brous 1’

bròs nm, cf Ubaud Dicort : « charrette attelée à deux bœufs, char à deux roues ouvert à l’arrière » TdF ‘bros 1’

brosent, -a : rosent, -a ; albenc, -a.

brosentir (v. tr.) : calfar a blanc.

brosesc, -a adj : brausenc, -a ; brasc, -a (que se bresa aisidament) ; fragil, -a ; vèdre / reguèrgue, « rude, sec, peu communicatif » (v. TdF).

« brosin » : v. bosin.

« brosir » : v. brausir.