|
||||
|
|
|
|
|
|
brossa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « caillebotte, masse de lait caillé ; fromage à la crème, fait en forme de pelote, avec du lait de brebis, sans présure, et qu’on mange tout frais » TdF ‘brousso 1’ brossa 2 nf (L. 55) : bruga ; brossalha ; ramilha. brossa rasièira : mena de bruga pichona. brossa 3 (vegetacion tropicala) nf, cf Ubaud Dicort : « brousse » (Rapin) bròssa nf, cf Ubaud Dicort : « brosse [Rapin] ; bruyère, v. brossa 2 » (v. TdF). « bròssa » (fr.) : v. espolseta - escobeta. bròssa de las dents nf, cf Ubaud Dicort : « brosse à dents » brossada nf, cf Ubaud Dicort : « brossée, perte au jeu » TdF brossadura nf, cf Ubaud Dicort : « état d’un liquide qui se grumelle » TdF brossaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « brosseur ; cajoleur, flagorneur, euse » TdF brossal nm, cf Ubaud Dicort / brossalha (v. brossalha) : espandi de brugas o de boissonalha « terrain couvert de bruyères » (Alibert) brossalha (abs. Dicort) : espandi de brugas o de boissonalha. (v. brossièira 1, bronzalhas) brossalhut, -uda (abs. Dicort) : cobèrt, -a de brugas o de boissonalha. brossar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, balayer ; brosser ; caresser, cajoler ; bâfrer, dévorer ; courir, vaguer, vagabonder » (v. TdF ‘broussa 2’) brossar (se) v pron : « se brosser, brosser ses habits » (v. TdF jos ‘broussa 2’) brossar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr e intr, tourner, réduire en caillebottes, faire grumeler, en parlant du lait » (v. TdF ‘broussa 1’) Ai brossada ma crèma : ma crèma a grumelat. Ai lo lach que a brossat : que s'es grumelat. brossar (se) v pron : grumelar ; se calhar. Lo lach s’es brossat, le lait a tourné. (v. TdF) brossàs : landa de brugas / èrm de brugas. brossa salsa (v. p. 20, 2°/ a) [brossasalsa nm, cf Ubaud Dicort] : gasta salsa / cosinièr marrit. brossatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de se grumeler ou de faire grumeler ; action de brosser, v. escobetatge » (v. TdF ‘broussage’) ; « broussailles, bruyères » TdF suppl brossauda nf, cf Ubaud Dicort : « prune qui grossit plus que les autres et se gâte avant la maturité » TdF brosseta 1 nf : bruga pichona / brossa rasièira. brosseta 2 nf, cf Ubaud Dicort : « brosse, petite brosse ; pinceau de badigeonneur » TdF jos ‘brousseto’ brossetar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brosser, v. escobetar » (v. TdF) brossièira 1 nf, cf Ubaud Dicort :, espandi pichonèl de brugas, « champ de bruyères, broussailles » TdF ‘broussiero 2’. brossièira 2 nf, cf Ubaud Dicort : « laitière qui vend des caillebotes, des fromages à la crème » TdF ‘broussiero 1’ brossieiron (abs. Dicort) : espandi pichonèl de brugas.(v. brossieiròu) brossieiròu nm, cf Ubaud Dicort : « petite étendue de bruyères » (v. Alibert) brossièr nm : « bruyère » TdF ; espandi pichonèl de brugas (v. Alibert). brossòla nf, cf Ubaud Dicort : « petite bruyère » TdF brossolar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pourrir sans germer ; se dit des graines de courge, des haricots, semés dans un terrain trop humide » TdF brossolum nm sing, cf Ubaud Dicort : « échauboulures, éruption cutanée, qui fait ressembler la peau à la bruyère en fleur » TdF brost 1 [ ~ brot] nm, cf Ubaud Dicort : brota ; bruèlha ; brota de bruèlha ; borron ; rama ; ramèl ; gavèl de rama ; botèl de rama ; apetís del bestial ; viscoalhas ; pampe de trufas. Far de brost : far de rama. Far brost : se desdire ; racar. brost 2 / brusc : pitral de buòu ; ennaut de pitral de moton ; sternum (lat) ; timon d'araire. brosta : rama ; brota de caulet ; galhamàs ; brocoli ; tusa / tuson / tison. brostaire, -aira adj e n : bestial que brosta / bestial que manja. brostal : galhamàs. brostalha : çò que se brosta / çò que se manja. brostar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas ; manjar ; cobrir de ramilha ; manjar amb plaser ; podar. brostassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « couvert de broussailles, d’épais fourrés » TdF brostat nm, cf Ubaud Dicort : « rameau, branchage, broussailles » TdF brostatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brouter » TdF ‘broustage’ brostejar (v. tr. e intr.) : tustejar amb una gaulissa ; foalhar. brostèl : brota ; borron ; pinhèl de flors o de frucha. brostet : brota pichonèla ; borron. bróstia nf : « brosse, v. escobeta ; aplech de penchenièr de cambe ; « brossière, barbon, plante ». (v. TdF jos ‘brùsti’) brostiaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « brosseur, euse ; peigneur de chanvre » TdF ‘brustiaire’ brostiar (v. tr. e intr.) : « brosser » ; penchenar lo cambe. (v. TdF jos ‘brustia’) brostiatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de peigner, de sérancer, de bâcler » TdF ‘brustiage’ brostièr : galhamàs. brostilha : brondilha ; buscalha. brostilhar (v. tr. e intr.) : rosegar de brotas / brostar. brot 1 nm : borron ; brota jove ; brostilha ; pinhèl de flors ; rasim. (v. brost) brot 2, -a adj, cf Ubaud Dicort : « cassant, ante, fragile » TdF jos ‘broute’ brota : gaissa ; rebrot ; tana de caulet ; brotèla. Las brotas de caulet se sonan de tanons (l.p.) brotaconilhs nm (plt.) : (Leontodon autumnalis) brotada : vegetacion (R. V, 476) ; brotas. brotadoira nf, cf Ubaud Dicort : « bugrane, arbrisseau » (v. TdF) brotairòla nf, cf Ubaud Dicort : « baguenaudier, arbrisseau » TdF ‘brouteirolo’ brotar (v. intr. e tr.) : butar / créisser (per tota mena de planta) « pousser, végéter, en parlant des arbres ; abroutir, brouter, herbeiller » (v. TdF) brotejar (v. intr.) : far de brotas. brotèl : brota jove ; ramèl naissent, pinhèl. brotelada nf, cf Ubaud Dicort : « fruits réunis en trochet » TdF’ brotelet nm, cf Ubaud Dicort : « tout petit brin, petit bourgeon » TdF brotenc, -a : que buta plan / que creis plan ; drud, -a. brotet nm, cf Ubaud Dicort : v. brotèl. (v. TdF jos ‘broutet’) broteta nf, cf Ubaud Dicort : « petit rejeton de chou, chou crépu » TdF brotièira : galhamàs de broa de ribièira ; viminièira ; brotas de castanhièr. brotilha : borron ; brota pichonèla ; rapuga ; menudalha. Te còpes pas lo cap per de brotilhas ! |
|
||
|
bronquiestasic, -a : relatiu, -iva a la dilatacion dels bronquis o amodat, -ada per ela. Abscès bronquiestasic. bronquioalveoliti (f.) : inflamacion simultanèa de las ramificacions bronquialas pus darrièiras e dels alveòls adjacents. brionquiòl (m.) : ramificacion ultima dels bronquis dins los paumons. bronquiolisi (f.) : lesions que fan perir las parets bronquialas. bronquioliti (f.) : inflamacion dels bronquiòls. bronquiti (f.) : inflamacion aguda e passadissa dels bronquis; inflamacion cronica dels bronquis. bronquitic, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bronchitique » (Rapin) BRONTO- : forma prefixada del grèc brontê (tron/ tròn) brontologia : branca de la meteorologia qu'estúdia los auristres. brontomètre : aparelh per mesurar l'intensitat electrica pendent los auristres. brontosaure : reptil dinosaure fossil. bronzaire nm, -aira : persona que bronza, « (techn.) bronzeur » (Per Noste) ; « bronzier » Rapin). bronzalhas nf pl, cf Ubaud Dicort : « broussailles, bruyère en général, v. barta, brandilha 3 » (v. TdF jos ‘broussaio’) bronzament : accion de bronzar. bronzant, -a : brusc, -a / bronc, -a ; reguèrgue, -a. bronzar (v. tr.) : « bronzer, brunir » (Fettuciari) , donar la color o la durada del bronze ; « cuirasser, aguerrir ; griser, enivrer, v. empegar » (v. TdF ‘brounza’). bronzar (se) v pron : se torrelhar (venir maurèl a fòrça de se solelhar), « devenir comme le bronze » TdF jos ‘brounza’ bronzat, -ada adj : « bronzé, ée » (v. TdF jos ‘brounza’) Pèl bronzada, peau bronzée, passée au noir. (v. TdF) bronzatge : accion o resulta de bronzar o de se bronzar. bronze : aligatge de coire amb d'estam. bronzeire 1, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui fait du bruit, qui grogne, qui ronfle » TdF jos ‘brounzissèire’ bronzeire 2 nm : ronfla / troneire, « loup, jouet d’enfant » TdF. v. bronzidor. bronzelhar (v. intr.) : se torrelhar ; bronzar. bronzeta nf, cf Ubaud Dicort : « bronzette » (v. bronzat) bronzida : bruch ponchut ; bronziment ; rumor. bronzidor nm / bronzidoira nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brounzidou’) : estervelh v. estervelh. bronzidura [veire brausidura, cf Ubaud Dicort] nf : color maurèla ; bristoladura. bronziment 1 [veire brausiment, cf Ubaud Dicort] nm : bristoladura ; bronziment 2 (ronflament) nm, cf Ubaud Dicort : ronfla ; bronzin. bronzin : bronziment. bronzinada : bronziment ; bronzinament. bronzinadís 1 (subs. m.) : bronzinament que s'esperlonga. bronzinadís 2, -issa adj : que bronzina ; bronzinaire, -a. bronzinaire, -aira [~ -airitz] adj e n, cf Ubaud Dicort : que bronzina, « celui, celle qui bourdonne, qui gronde, qui murmure » TdF. bronzinament : bronzin ; bronziment. bronzinant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « bourdonnant, murmurant, ante » TdF bronzinar (v. intr.) : far lo bruch d'un eissam d'abelhas ; far lo bruch d'una abelha, d'una vespa, d'un bordon... ; far lo bruch d'un avion. bronzinatge : accion de bronzinar. bronzinejar 1 (v. intr.) : bronzinar leugièirament ; bronzinar ponchut. bronzinejar 2 n : (accion de bronzinejar 1), cf Ubaud Dicort. bronzinós, -osa : bronzissent, -a. bronzir 1 (v. intr.) : brusir ; bronzinar ; far lo bruch d'un avion que s'amòda / brausir (v. çai jos). bronzir 2 (rabastinar) v : v. brausir, cf Ubaud Dicort. bronzissent, -a : que bronzina. bronzor nf : bronzinament d'abelha ; bronzinament d'avion. broquejar (v. intr.) : amassar de broquetas, de lenha menuda. broquet 1 nm : baston pichonèl ; « affiquet ; fausset d’un barrique, v. dosilh ; lardon, brocard ; creux que fait le fer d’une toupie lancée avec force sur une autre » (v. TdF ‘brouquet 2’) ; broquet 2 nm : bròc pichon ; canèl / canèla, « tuyau d’un pressoir d’huile » TdF ‘brouquet 1’. broqueta nf : bròca pichona ; dosilh / canèla ; aluqueta / luquet (arc.) ; « broquette, petit clou » (v. TdF ‘brouqueto’) A la broqueta, à la légère. (Brun Glossari Oc-Fr) Jogar a las broquetas, jouer aux jonchets. (v. TdF jos ‘brouqueto’ e Azaîs) broquetada : paraula trufarèla ; propaus trufarèl. broquetaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : adosilhaire, -a ; trufaire, -a ; broquetièr, -ièira / luquetaire, -a (arc.) broquetar (v. tr.) : adosilhar ; sangnar q.q. (mètge) ; se trufar. broquetatge : accion d'adosilhar. broquetejaire, -aira : espelucaire, -a / espepissaire, -a. broquetejar (v. intr.) : aver la tissa de tròp espelucar / de tròp espepissar. (v. TdF ‘brouqueteja’) broquetièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : « fabricant ou marchand d’allumettes » TdF ‘brouquetié 2’ broquichons (m. plur. [v. TdF]) [broquichon nm, cf Ubaud Dicort] : mena de campairòls (Hericium coralloides) ; (H. clathroides) ; (H. erinaceus) broquièira : socamaire (v. p. 20, 3, a) de castanhièr. broquièr 1 nm : mata de boissonalha ; galhamàs. broquièr 2, -ièira n : boisselièr, -ièira. broquilh nm, cf Ubaud Dicort : « buchette, broutille sèche » (v. TdF jos ‘brouquiho’) broquilha : buscalha ; broqueta seca. Amassar de broquilhas se ditz buscalhar. broquilhada : buscalhada / fais de buscalhas. broquilhadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit fagot de bûchettes » TdF ‘broquihadeto’ broquilhar (v. intr.) : buscalhar (amassar de broquetas secas) broquilhon : buscalha menuda ; festuc. broquilhonet nm, cf Ubaud Dicort : (v. broquilhon) bros 1 nm : gaspa ; formatge de gaspa ; recuècha. bros 2 nm, cf Ubaud Dicort : « broussaille » TdF ‘brous 1’ bròs nm, cf Ubaud Dicort : « charrette attelée à deux bœufs, char à deux roues ouvert à l’arrière » TdF ‘bros 1’ brosent, -a : rosent, -a ; albenc, -a. brosentir (v. tr.) : calfar a blanc. brosesc, -a adj : brausenc, -a ; brasc, -a (que se bresa aisidament) ; fragil, -a ; vèdre / reguèrgue, « rude, sec, peu communicatif » (v. TdF). « brosin » : v. bosin. « brosir » v : v. brausir.
|
|
|
|
|
|
|
|
|