bròl nm (Alibert) : salsa.

« bròla » : v. bròia.

« bròle » : v. brèu 4 (plt.)

brolha nf, cf Ubaud Dicort : « brouille, brouillerie, v. boira 1, brolhadís  » (v. TdF brouio)

brolhada 1 / brulhada nf : galhamassa (mata de rebrots)

brolhada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « brouet fait avec des œufs, du lait et du sucre ; œufs mêlés avec des légumes, macédoine » TdF ‘brouiado’

brolhadís nm, cf Ubaud Dicort : « cause ou occasion de brouille, différend » TdF ‘brouiadis’

brolhadissa nf, cf Ubaud Dicort : « brouillerie, mésintellignce, discorde » TdF

brolhadura / brulhadura : germinacion (R. III, 464) ; grelhada.

brolhaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui brouille, brouillon, onne » TdF ‘brouiaire’

brolhament nm, cf Ubaud Dicort : « brouillement, brouillamini, désordre » TdF

brolhar 1 / brulhar (v. intr.) : grelhar / germenar (R. III, 464).

brolhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, brouiller, désunir ; mêler, embrouiller, tricher » TdF ‘brouia’

brolhar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se brouiller, cesser d’être amis » TdF jos ‘brouia’. « brolhar (se) » (fr.) :  v. borrolhar (se) – mancar (se).

brolhard nm, cf Ubaud Dicort : « brouillard, v. fum, nèbla plus usités ; brouillon d’une lettre » TdF ‘brouiard’

brolhardar / brolhassar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, faire du brouillard ; brouir, v. neblar plus usité » (v. TdF jos ‘brouiarda’)

brolhardàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros brouillard, épais brouillard, v. neblassa plus usité » (v. TdF)

brolhardet nm, cf Ubaud Dicort : « petit brouillard, v. nivolina » (v. TdF)

brolhariá nf, cf Ubaud Dicort : « brouillerie, zizanie, discussion » TdF ‘brouiarié’

brolhassar v : v. brolhardar.

brolhassariá nf, cf Ubaud Dicort : « brouillamini, dissension, v. brolhariá » (v. TdF ’brouiassarié’)

brolhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brouiller, d’embrouiller » TdF ‘brouiage’

brolhet ~ brulhet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bouquet de bois ; rejeton encore tendre, jeune pousse » TdF jos ‘bruiet’

brolhicar (abs. Dicort) (v. intr.) : frequentatiu de brolhar.

brolhicòt nm / brulhicòt (abs. Dicort) : brota jove de caul (de caulet)

brolhòl nm, cf Ubaud Dicort : v. brolhet. (v. TdF jos ‘bruiet’)

brolhon 1 nm, cf Ubaud Dicort : « brouillon, brouillard, papier sur lequel on écrit avant de mettre au net ; petite brouille, tricherie » TdF ‘brouioun’

brolhon 2, -a adj e n : (sens òrdre), cf Ubaud Dicort.

brolhon 3 / brulhon nm : borre / borron ; regrelh / rebrot.

brolhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « brumeux, nuageux, euse » TdF ‘brouious’

bròm 1 (abs. Dicort) (del latin bromus) (plt.) : civada bauja / civada coguola / espada / trauca sac [v. traucasac] / espangassat / crèba cavala... (Bromus arvensis) ; (B. inermis) ; (B. maximus) ; (B. sterilis) ; (B. tectorum) ; (B. asper).

bròm 2 [bròme] nm, cf Ubaud Dicort (del grèc brômòs (pudesina))  : element quimic metalloïd.

broma 1 (f.) : molusc que trauca lo fustam dels naviris ;

broma 2 nf : flèuma ; rafatalh.

bromacetic, -a : natura d'un acid qu'es la resulta de l'accion del bròm sus l'acetona.

bromacetona : còrs qu'es la resulta de l'accion del bròm sus l'acetona.

bromacion : dins una molecula organica, remplaçament d'un atòm d'idrogèn per un atòm de bròm.

bromal : liquid oliós e lacrimogèn qu'es la resulta de l'accion del bròm sus l'alcoòl.

bromamina : produit de substitucion bromat de l'amoniac.

bromat 1 nm : sèl o estèr de l'acid bromic, « bromate » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 327).

bromat 2, -ada (abs. Dicort) : que conten de bròm, « bromé, ée » (Rapin)

bromat 3, -ada adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : atacat, -ada per la broma. v. çaisús (broma 1).

BROMATO- : forma prefixada del grèc bròma, -atòs (aliment)

bromatològ, -a : especialista (m. e f.) de bromatologia.

bromatologia : sciéncia dels aliments.

bromatologic, -a : relatiu, -iva a la bromatologia.

bromatometria : branca de la volumetria qu'utiliza de metòdes d'analisi que lor reactiu valorant es una solucion de bromat de potassi.

bromatometric, -a : relatiu, -iva a la bromatometria. (v.

bròme (element quimic) nm : v. bròm 2.

bromech [bromeg, cf Ubaud Dicort] nm : apastatge per trapar de peis.

bromejar (v. tr.) : apastar lo peis per lo pescar.

bromeliacèas (f. pl.) : familha de plantas.

bromic, -a : que conten de bròm.

Acid bromic.

bromidric adj m : (quimia) « bromhydrique » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 328)

Acid(e) bromidric. (v. Ubaud)

bromisme : accidents toxics amodats pel bròm e sos compausats, mai que mai amb lo bromur de potassi.

BROMO- : forma prefixada del grèc brómòs (bròm)

bromoacetic / bromacetic (acid -) : natura d'un acid qu'es la resulta de l'accion del bròm sus l'acid acetic.

bromobenzèn : derivat bromat de substitucion del benzèn.

bromodermia : lesions de la pèl amodadas pel bròm e sos compausats.

 

 

bromofòrme, -ma : compausat analòg al clorofòrm.

bromoidrat (abs. Dicort) / bromidrat nm (v. çai jos) : sal organica de l'acid bromidric.

bromoidric, -a (abs. Dicort) / bromidric, -a adj, cf Ubaud Dicort : natura de l'acid qu'es la resulta de la combinason del bròm amb l'idrogèn.

bromoidròsi (abs. Dicort) / bromidròsi (f.) (v. çai sus) : secrecion abondosa de susor pudenta, als pès e a las aissèlas.

bromur : combinason quimica de bròm amb un còrs simple.

bron-bron adv e nm : bronzin ; çaganh.

bronc 1 (subs. m.) : sin ; bonha ; benc.

bronc 2, -a (adj.) : brusc, -a ; ernhós, -osa ; modorre, -a.

broncada : contrapàs ; trabucada ; escapada de tropèl.

broncaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que trabuca ; portat, -ada a trabucar.

broncament adv : bruscament ; d'un biais bronc.

broncar (v. intr.) : trabucar ; far un contrapàs.

Un muòl bronca mens que non pas un caval.

BRONCO- : forma prefixada del grèc brónkhòs (gòrja)

broncoaspiracion  : aspiracion amb un broncoscòpi del liquid dels bronquis.

broncocèla (-cèle nf, v. idrocèle) : cavitat gasosa del còl que comunica amb un bronqui ; dilatacion bronquica.

broncoconstrictor, -tritz : que contracta los bronquis.

broncodilatacion : dilatacion dels bronquis.

broncodilatador, -airitz (abs. Dicort) : que dilata los bronquis. (v. dilatator)

broncofonia : fòrta ressonància de la votz dins la peitrina a l'auscultacion del pitre d'un malaut.

broncografia : examèn radiografic d'una partida de l'arbre bronquial.

broncograma (m.) : image obtengut per broncografia.

broncoliti (f.) : calcul dels bronquis.

broncolitiasi : preséncia de calculs dins los bronquis.

broncomicòsi (f.) : inflamacion dels bronquis amodada per de fonges.

broncopatia : tèrme generic per totas las afeccions dels bronquis.

broncoplegia : paralisi dels bronquis.

broncopneumonia nf  : fluxion de peitrina.

broncopneumopatia : afeccion simultanèa dels bronquis e dels paumons.

broncopulmonar, -a : relatiu, -iva als bronquis e als paumons.

broncorragia : emorragia dels bronquis.

broncorrèa : ipersecrecion patologica del mucus bronquial.

broncoscòpi (m.) : tub per examinar la cavitat bronquiala.

broncoscopia nf  : examèn de la cavitat bronquiala.

broncospasme : contraccion espasmodica dels bronquis.

broncospirometria : espirometria d'un paumon amb un broncoscòpi.

broncostenòsi (f.) : diminucion del diamètre de tal o tal punt de l'arbre bronquial.

broncotifus : varietat de fèbre tifoïda mai que mai bronquiala.

broncotomia : obertura cirurgicala d'un bronqui (traqueotomia, laringotomia o traqueolaringotomia)

broncut, -uda adj : borroncelut, -da ; rascanhut, -uda, « grossier, ière, v. rabastós, rufe » (v. TdF jos ‘brouncu’).

bronda nf : branca d'arbre, ramèl ; brancum, fulham, « brandes, bourrée, v. rama » (v. TdF ‘brando’) ; borrigal (mena de borrèia)

brondàs : ramèl que servís de balaja.

brondassàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros balai de ramée » TdF

brondasson : pichona balaja de rama.

bronde : bruèlh (lo dejós d'un bòsc) ; galhamàs.

brondejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, grommeler, tempêter, faire vacarme, v. bocanar, bosinar » (v. TdF). « brondejar » : v. brúnher - brunhejar (abs. Dicort).

brondèl : ramèl ; ramelet amb sa frucha / pinèl ; croston de pan.

brondelàs nm, cf Ubaud Dicort : « grognon, femme grondeuse » TdF

brondesca (abs. Dicort) : doblet de bronde ; galhamàs.

brondida nf, cf Ubaud Dicort : « retentissement, grondement, bruit confus, cri ; roulement de tonnerre » TdF

brondidor nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui est sans cesse en mouvement, comme le jouet appelé bronzidor (voir ce mot), remuant, vif, lutin » (v. TdF)

brondièr nm, cf Ubaud Dicort : « bûcheron » TdF

brondilha : brotilha ; buscalha.

brondilhada nf, cf Ubaud Dicort : (v. brondilhar e buscalhada)

brondilhar (v. intr.) : buscalhar.

brondilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite broutille, petit rameau ; brin, fragment, reste » TdF ‘broudihoun’

brondiment nm, cf Ubaud Dicort : « retentissement, grondement, bourdonnement » TdF

brondir (v. intr.) : brúnher / brunhir. v. brúnher.

bronha : pinha.

« brónher » : v. brúnher.

bronhon : pèl de fruch ; frucha ; notz ; pèrsec-pruna.

BRONQUI- BRONQUIO- : formas prefixadas de bronqui.

bronqui (m.) : cadun dels dos canèls de la traquèia artèria.

bronquial, -a : relatiu, -iva als bronquis.

bronquiectasia : dilatacion dels bronquis.

bronquiestasiant, -a : que dilata los bronquis.