|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
brinson nm : brota de vim. (v. brinsa) briò (abs. Dicort) (del gallés BRIUIÒS
(viu)) : animacion ; vivacitat.
(v. briu) brio nm (< it.) : « (mus.) brio » (Laus) BRIO- : forma prefixada del grèc bruòn (mossa / mofa) briofil, -a : que viu jos la mossa o dins la mossa. briològ, -a : especialista (m. e f.) en briologia. briologia : estudi de las mossas. briònia nf / briònha (abs. Dicort) (plt.) : coa de sèrp (plt.)( Bryonia dioica) briòu : alga ramalhuda dels estanhs d'Erau. briquet 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit peson, petite romaine, crochet ; t. de serrurier,
petit couplet qui ne peut être plié que dans un sens ;
sabre d’infanterie » TdF jos ‘briquet 1’ briquet 2 nm : fragment pichonèl, trocilhon ; batifuòc. briquet 3 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pic, petite aiguille
de rocher » TdF jos
‘briquet 1 briqueta : brica pichonèla / maona / tometa / rajòla. briquetaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa
de bricas. (v. briquetar 1) briquetar 1 (v. tr.) : bricar / rajolar / maonar / tometar ; briquetar 2 (v. tr.) : frelhar ;
« v intr, battre le briquet, v. tirar de fuòc »
(v. TdF
‘briqueta 1’). bris nm, cf Ubaud Dicort :
« bris, débris »
TdF ‘bris 1’ brisa 1 nf (plt.) : vim blanc (Salix viminalis) brisa 2 nf : ventolin ; La brisa del ser : ventolin del ser. brisa 3 nf e adv, cf Ubaud Dicort : parcèla ; fragment ; micalha ; micarèla ; crivelum. Una brisa de pan : una micarèla. Ne’n
vòli brisa, je n’en veux
point. (v. TdF ‘briso 1’) N’auràs
pas brisa, tu n’en auras mie. (v. Ubaud Dicort e TdF) brisabarra nm, cf Ubaud Dicort :
« écervelé, insubordonné, homme bruyant et
fanfaron » TdF ‘briso-barro’ brisacorada nf, cf Ubaud Dicort :
« aigreur d’estomac » TdF ‘briso-courado’ brisacòrses nm, cf Ubaud Dicort : « briseur de corps, frappeur,
tapageur, euse » TdF ‘briso-cors’ brisada : gròs apetís dels manhans. brisadís : bricalha. brisadoira : cardas gròssas per la lana. brisador 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« effracteur, criminel coupable d’effraction » (L. 54) brisador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui sert à
briser » (L. 54) brisadura : copadura / trencadura. brisafèrres nm, cf Ubaud Dicort : « vérificateur des
poids et mesures » TdF ‘briso-ferre’ brisaglaça nm, cf Ubaud Dicort : « brise-glace, éperon
d’un navire » TdF ‘briso-glaço’ brisaire 1 (subs. m) : banc de bregaire, -a. (v. TdF ‘brisaire 2’) brisaire 2, -aira [~ -airitz] n : bregaire, -a, « briseur, euse ; drousseur, euse, celui, celle qui passe la laine par les droussettes, v. cardaire ; grand mangeur, v. manjairàs » (v. TdF ‘brisaire 1’). brisal [brisalh] nm, cf Ubaud Dicort : fragment ; brison. brisalhet : bricalha menuda. brisament : accion de brisar, de borrar, d'escardassar la lana. brisamontanha
nm, cf Ubaud Dicort :
« tranche-montagne, fanfaron » TdF ‘briso-mountagno’ brisan nm (Alibert ; abs. Dicort) : (malautiá
de la pèl) derbese / èrtre / dèrbi / endèrbi ; (plt.) (Verbascum
Thapsus). (v. brisant) Lo dròlle a de brisans que lo fan bravament patir. brisandièr nm, cf Ubaud Dicort : « bouillon-blanc, plante qui
est employée en tisane contre les dartres » TdF ‘brisandié’ brisant nm, cf Ubaud
Dicort p. 147 :
« efflorescence dartreuse, v. bèrbi
[v. endèrbi] ; bouillon-blanc, molène,
plante lanugineuse » (v. TdF ‘brisan’) brisar (v. tr.) : bresar ; emborrar ; escardassar la lana. brisar (se) : s'atrocelar ; s'apecilhar. brisarasons nm, cf Ubaud Dicort :
« brise-raison, personne qui parle sans suite » TdF ‘briso-resoun’ brisarèl, -a : fragil, -a ; copadís, -issa. brisarèla nf, cf Ubaud Dicort : « poire cramoisie, archiduc
d’été » TdF brisaròt nm, cf Ubaud Dicort : « amas de miettes » TdF brisas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« droussettes, v brisadoira » (v. TdF ‘briso 3’) brisat, -ada : escardassat, -ada ; atrocelat, -ada. « brisaud » 1 nm : v. blisaud. brisaud 2, -a adj : que còpa çò que tòca, qu'esquinça sos vestits. brisca 1(v. desbriscar) nf, cf Ubaud Dicort : « la pièce de bois la plus élevée d’un toit, le faîte » (v. TdF jos ‘biscle’). « brisca » e derivats : v. biscre. brisca 2 nf : galon de briscard. briscal nm, cf Ubaud Dicort :
« ruilée d’un toit » TdF (v. briscar) briscambilha
1 nf, cf Ubaud Dicort :
« brusquembille, sorte de jeu de cartes » (v. TdF ‘brescambiho’) briscambilha
2 nm, cf Ubaud Dicort :
« Un briscambilha : un joueur ruiné, un
flandrin, un grimelin ; homme dont les pieds sont mal
tournés » (v. TdF) briscan nm : mena de jòc de cartas, « jeu de carte (mariage) » (Alibert). briscar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ruiler, mettre une rangée de mortier sur l’arête d’un toit pour empêcher les voies d’eau » TdF. « briscar » : v. biscrar. briscard : soldat que s'es tornat engatjar. briset nm, cf Ubaud Dicort :
« petit débris, particule, peu » TdF briseta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite miette, petite parcelle, petite
quantité » (v. TdF) brison : brin ; brisal pichon. brisona nf, cf Ubaud Dicort :
« petite miette, tant soit peu » TdF brisonet nm, cf Ubaud Dicort :
« minime quantité, tantinet, atome » TdF brisoneta nf, cf Ubaud Dicort :
« très petite miette, très peu » TdF brisotejar (v. intr.) : se manjar de micarèlas ; manjar fòrt pauc. brissa : vedissa ; sause blanc (Salix babylonica) ; (S. alba) brissagòu (abs. Dicort) : airal que i
butan de brissas (vedissas). (v. vimenièira) brisson (plt.): vim (Salix vitellina). « bristar» : v. vistar. bristòl (papièr
fòrt) nm, cf Ubaud Dicort : « bristol » (Laus) bristoladura : bronzidura. bristolar (v. tr.) : bronzar / far venir maurèl / torrelhar. bristolar (se) : se bronzar / venir maurèl ; se torrelhar. bristolat, -ada : bronzat, -ada. brisum nm sing : bricalha menuda. |
|
britanic, -a : relatiu, -iva a Bretanha Granda. briu nm :
vam ; impetuositat ; fòrça; coratge ; rapiditat ; rapiditat
d'un corrent, d'un riu, d'una ribièira... (# brieu) briu (de
-) loc
adv, cf Ubaud Dicort : « rapidement,
vite » (L. 54), « en
vitesse »
(Grange). (v. briva (de -)) Briude : nom de vila occitana. (E non pas « Brioda ») Briva : nom de vila occitana. briva (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« de course, en se lançant » (Alibert) brivada [ / briva] nf, cf Ubaud Dicort : joncha (periòde de trabalh que se fa de contunh) passada ; impulsion (R. IV, 666) ; « court intervalle de temps, séjour de peu de durée, moment » TdF jos ‘brivado’. brivada (de -) loc adv / briva (de -) (v. briva (de -)) : rapidament / vitament (R. V, 558). brivadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit espace de temps » TdF brivent 1, -a adj (Alibert) : rapid, -a. « rapide, en parlant de
l’eau » TdF brivent 2 (subs. m.) (v. TdF jos ‘brivent’) : corrent (d'un riu, d'un fluvi, d'una ribièira...) brivet : momenton. brivòla nf, cf Ubaud Dicort :
« petit bouton qui survient à la peau, échauboulure,
vérole volante » TdF bro ! bro ! loc interj, cf
Ubaud Dicort : « cri des
porchers pour appeler les cochons »
TdF ‘brou ! brou !’ broa nf : bòrd ; aurièira / orièira / òrle / talvera ; talús ; marga / cant (v. cant 1) A broa de mar : sul bòrd de la mar. A la broa d’un riu, au bord d’un ruisseau. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bro 1’) A broa d'uèlh : a vista d'uèlh. broal : talvera peirosa e brossalhosa ; enbàs d'una vinha per oposicion a la cima ; riba de ribièira. broàs nm / broassa nf : brave talús boscalhut e pelencut ; ribàs ; tèrme ; galhamàs. (v. TdF jos ‘brouas’) bròc 1 nm : branca / branqueta copada ; espina / boisson ; brota copada / baston. bròc 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« broc, espèce de seau propre à puiser de
l’eau ou du vin ; petit baquet à deux anses » TdF ‘bro 2’. (v. embrocar 2) bròc 3 nm, cf Ubaud Dicort :
« bête vieille, rossinante » TdF ‘bro 3’ bròca 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : baston ; broquet ; bot / plançon ; probaina ; tija de fèrre ; ast ; dosilh ; agulha de brocar ; martèl ferrador ; galet de cruga o de botelha ; clavèl capredond ; lesega ; ròssa (bèstia vièlha) ; mena d'afiquet de femna, en aur, en argent... Bròca de devinaire : vergueta de devinaire. Bolèga-te, demòres pas aquí coma una bròca
! « Sabi un niu de
tica-tòca, i a dos uòus e una bròca ». (Dicha calhòla.) bròca 2 (adj. m. e f.) :
agrolit, -ida ; piòt, -a / nèci, nècia / joanical, -a /
Joan farina / Joan fotre... (v. p. 20, 2°/
a). Siás ben tròp
bròca per aquò far ! bròcacuol nm : mena de jòc ; mena d'escaisnom. A bròcacuol : al brutle ; a la tabusta. brocada 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« brochée, v. astada ; tricotage ;
escarmouche, attaque (vieux) » (v.
TdF ‘broucado 1’) brocada 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« contenu d’un broc » TdF ‘broucado 2’ brocador : afiquet de maquina de brocar / botador ; martèl ferrador ; aplech de lausaire. brocadura : accion de brocar ; libronèl d'informacion de qualques paginas. brocaire, -aira [~ -airitz] n : lausaire, -a de teuladas ; vailet o serventa ; obrièr, -a que bròca de libres ; que far de brocariá. brocal : bocal (mena de pòt). brocalha nf sing : branquilha (brancas menudas) brocalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse des
bûchettes » TdF ‘broucaiaire’ brocalhar (v. intr.) : buscalhar (amassar de bròcas secas) brocalhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de ramasser des bûchettes » TdF ‘broucaiaige’ brocanta nf, cf Ubaud Dicort :
« attirail, embarras, bric-à-brac » TdF brocantaire / brocantejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort :
« brocanteur, euse » TdF jos ‘broucantejaire’ brocantar / brocantejar
v, cf Ubaud Dicort : « v intr et
tr, brocanter, troquer » TdF jos
‘broucanteja’ brocar (v. tr. e intr.) : picar / cordurar (estòfa, libre...) ; aprestar las lausas per cobrir una teulada ; espintar dins la tèrra ; « tricotar » (francisme de defugir, que nos fa pas besonh) La mameta brocava, bròca que brocaràs. brocar los peses : brancar los peses, ramar los peses. brocariá : boisselariá. brocàs nm, cf Ubaud Dicort :
« brocard, raillerie » TdF brocassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse ou longue baguette, gaule, bâton » TdF brocassalha nf sing : brisadís, -issa de brancas. brocassat nm, cf Ubaud Dicort :
« buisson d’épines » TdF brocat 1 (subs. m.) : estòfa de seda brocada d'aur o d'argent ; mena de marbre d'Espanha [v. brocatèl] ; brocat 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : cruga. brocat 3, -ada adj : t. a. de brocar transitiu, « fiché, planté ; broché, tricoté, ée » TdF jos ‘brouca 2’. Un libre brocat. brocatal nm, cf Ubaud Dicort :
« bûchettes, bois mort » TdF suppl brocatèl nm / brocatèla nf, cf Ubaud Dicort : « brocatelle, étoffe de
soie ; espèce de marbre » TdF jos ‘broucatèu’ brocatge 1 nm :
accion de brocar (t. a.) (v. TdF ‘broucage’) brocatge 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« redevance sur le vin » (L. 55) brochor nf, cf Ubaud Dicort :
v. bruchor. (v. Brun Oc-Fr jos ‘bruchor’) brocòt : bròca pichona (afiquet de femna) ; clavèl de tapissièr. bròda nf (v. brodar 1) : canha / pigresa / fenhentisa [v. fenhent]. brodadura nf¨ : v. brodariá. brodaire, -aira [~ airitz] n : persona que fa de brodariá. brodar 1 (v. intr.) : landrinejar / fenhentar ; brodar 2 (v. tr. e intr.) : adornar amb de brodariá ; amplificar ; enjolivar. Bròda ni mai una dentelièira. brodariá / brodadura : trabalh d'agulha sus una estòfa, fach amb de fil d'aur, d'argent, de coton, de lana, de seda... brodat, -ada : adornat, -ada amb de brodariá. brodatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de broder » TdF brodós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « nonchalant, ante, indolent,
ente » TdF. (v. brodar 1) broeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite berge, petit talus » TdF « brofoniá » : v. bofaniá. « broga » - « brogal » : v. bruga - brugal. bròia / bròla [veire bròia, cf Ubaud Dicort] nf : fanga ; baldra ; sorra. broïna [ ~ bruïna] nf, cf Ubaud Dicort : albièira. broïnar [ ~ bruïnar] (v. intr.) : albieirar. broine nm, cf Ubaud Dicort :
« armoise des champs (Artemisia campestris) » (Alibert) |
|
|
|
|
|
|