brinson nm : brota de vim. (v. brinsa)

briò (abs. Dicort) (del gallés BRIUIÒS (viu)) : animacion ; vivacitat. (v. briu)

brio nm (< it.) : « (mus.) brio » (Laus)

BRIO- : forma prefixada del grèc bruòn (mossa / mofa)

briofil, -a : que viu jos la mossa o dins la mossa.

briològ, -a : especialista (m. e f.) en briologia.

briologia : estudi de las mossas.

briònia nf / briònha (abs. Dicort) (plt.) : coa de sèrp (plt.)( Bryonia dioica)

briòu : alga ramalhuda dels estanhs d'Erau.

briquet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit peson, petite romaine, crochet ; t. de serrurier, petit couplet qui ne peut être plié que dans un sens ; sabre d’infanterie » TdF jos ‘briquet 1’

briquet 2 nm : fragment pichonèl, trocilhon ; batifuòc.

briquet 3 nm, cf Ubaud Dicort : « petit pic, petite aiguille de rocher » TdF jos ‘briquet 1

briqueta : brica pichonèla / maona / tometa / rajòla.

briquetaire, -aira (abs. Dicort) : persona que fa de bricas. (v. briquetar 1)

briquetar 1 (v. tr.) : bricar / rajolar / maonar / tometar ;

briquetar 2 (v. tr.) : frelhar ; « v intr, battre le briquet, v. tirar de fuòc » (v. TdF ‘briqueta 1’).

bris nm, cf Ubaud Dicort : « bris, débris » TdF ‘bris 1’

brisa 1 nf (plt.) : vim blanc (Salix viminalis)

brisa 2 nf : ventolin ;

La brisa del ser : ventolin del ser.

brisa 3 nf e adv, cf Ubaud Dicort  : parcèla ; fragment ; micalha ; micarèla ; crivelum.

Una brisa de pan : una micarèla.

Ne’n vòli brisa, je n’en veux point. (v. TdF ‘briso 1’)

N’auràs pas brisa, tu n’en auras mie. (v. Ubaud Dicort e TdF)

brisabarra nm, cf Ubaud Dicort : « écervelé, insubordonné, homme bruyant et fanfaron » TdF ‘briso-barro’

brisacorada nf, cf Ubaud Dicort : « aigreur d’estomac » TdF ‘briso-courado’

brisacòrses nm, cf Ubaud Dicort : « briseur de corps, frappeur, tapageur, euse » TdF ‘briso-cors’

brisada : gròs apetís dels manhans.

brisadís : bricalha.

brisadoira : cardas gròssas per la lana.

brisador 1 nm, cf Ubaud Dicort : « effracteur, criminel coupable d’effraction » (L. 54)

brisador 2, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui sert à briser » (L. 54)

brisadura : copadura / trencadura.

brisafèrres nm, cf Ubaud Dicort : « vérificateur des poids et mesures » TdF ‘briso-ferre’

brisaglaça nm, cf Ubaud Dicort : « brise-glace, éperon d’un navire » TdF ‘briso-glaço’

brisaire 1 (subs. m) : banc de bregaire, -a. (v. TdF ‘brisaire 2’)

brisaire 2, -aira [~ -airitz] n : bregaire, -a, « briseur, euse ; drousseur, euse, celui, celle qui passe la laine par les droussettes, v. cardaire ; grand mangeur, v. manjairàs » (v. TdF ‘brisaire 1’).

brisal [brisalh] nm, cf Ubaud Dicort : fragment ; brison.

brisalhet : bricalha menuda.

brisament : accion de brisar, de borrar, d'escardassar la lana.

brisamontanha nm, cf Ubaud Dicort : « tranche-montagne, fanfaron » TdF ‘briso-mountagno’

brisan nm  (Alibert ; abs. Dicort) : (malautiá de la pèl) derbese / èrtre / dèrbi / endèrbi ; (plt.) (Verbascum Thapsus). (v. brisant)

Lo dròlle a de brisans que lo fan bravament patir.

brisandièr nm, cf Ubaud Dicort : « bouillon-blanc, plante qui est employée en tisane contre les dartres » TdF ‘brisandié’

brisant nm, cf Ubaud Dicort p. 147 : « efflorescence dartreuse, v. bèrbi [v. endèrbi] ; bouillon-blanc, molène, plante lanugineuse » (v. TdF ‘brisan’)

brisar (v. tr.) : bresar ; emborrar ; escardassar la lana.

brisar (se) : s'atrocelar ; s'apecilhar.

brisarasons nm, cf Ubaud Dicort : « brise-raison, personne qui parle sans suite » TdF ‘briso-resoun’

brisarèl, -a : fragil, -a ; copadís, -issa.

brisarèla nf, cf Ubaud Dicort : « poire cramoisie, archiduc d’été » TdF

brisaròt nm, cf Ubaud Dicort : « amas de miettes » TdF

brisas nf pl, cf Ubaud Dicort : « droussettes, v brisadoira » (v. TdF ‘briso 3’)

brisat, -ada : escardassat, -ada ; atrocelat, -ada.

« brisaud » 1 nm : v. blisaud.

brisaud 2, -a adj : que còpa çò que tòca, qu'esquinça sos vestits.

brisca 1(v. desbriscar) nf, cf Ubaud Dicort : « la pièce de bois la plus élevée d’un toit, le faîte » (v. TdF jos ‘biscle’). « brisca » e derivats : v. biscre.

brisca 2 nf : galon de briscard.

briscal nm, cf Ubaud Dicort : « ruilée d’un toit » TdF (v. briscar)

briscambilha 1 nf, cf Ubaud Dicort : « brusquembille, sorte de jeu de cartes » (v. TdF ‘brescambiho’)

briscambilha 2 nm, cf Ubaud Dicort : « Un briscambilha : un joueur ruiné, un flandrin, un grimelin ; homme dont les pieds sont mal tournés » (v. TdF)

briscan nm : mena de jòc de cartas, « jeu de carte (mariage) » (Alibert).

briscar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, ruiler, mettre une rangée de mortier sur l’arête d’un toit pour empêcher les voies d’eau » TdF. « briscar » : v. biscrar.

briscard : soldat que s'es tornat engatjar.

briset nm, cf Ubaud Dicort : « petit débris, particule, peu » TdF

briseta nf, cf Ubaud Dicort : « petite miette, petite parcelle, petite quantité » (v. TdF)

brison : brin ; brisal pichon.

brisona nf, cf Ubaud Dicort : « petite miette, tant soit peu » TdF

brisonet nm, cf Ubaud Dicort : « minime quantité, tantinet, atome » TdF

brisoneta nf, cf Ubaud Dicort : « très petite miette, très peu » TdF

brisotejar (v. intr.) : se manjar de micarèlas ; manjar fòrt pauc.

brissa : vedissa ; sause blanc (Salix babylonica) ; (S. alba)

brissagòu (abs. Dicort) : airal que i butan de brissas (vedissas). (v. vimenièira)

brisson (plt.): vim (Salix vitellina).

« bristar» : v. vistar.

bristòl (papièr fòrt) nm, cf Ubaud Dicort : « bristol » (Laus)

bristoladura : bronzidura.

bristolar (v. tr.) : bronzar / far venir maurèl / torrelhar.

bristolar (se) : se bronzar / venir maurèl ; se torrelhar.

bristolat, -ada : bronzat, -ada.

brisum nm sing : bricalha menuda.

 

 

britanic, -a : relatiu, -iva a Bretanha Granda.

briu nm : vam ; impetuositat ; fòrça; coratge ; rapiditat ; rapiditat d'un corrent, d'un riu, d'una ribièira... (# brieu)

briu (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « rapidement, vite » (L. 54), « en vitesse » (Grange). (v. briva (de -))

Briude : nom de vila occitana. (E non pas « Brioda »)

Briva : nom de vila occitana.

briva (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de course, en se lançant » (Alibert)

brivada [ / briva] nf, cf Ubaud Dicort : joncha (periòde de trabalh que se fa de contunh) passada ; impulsion (R. IV, 666) ; « court intervalle de temps, séjour de peu de durée, moment » TdF jos ‘brivado’.

brivada (de -) loc adv / briva (de -) (v. briva (de -)) : rapidament / vitament (R. V, 558).

brivadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petit espace de temps » TdF

brivent 1, -a adj (Alibert) : rapid, -a. « rapide, en parlant de l’eau » TdF

brivent 2 (subs. m.) (v. TdF jos ‘brivent’) : corrent (d'un riu, d'un fluvi, d'una ribièira...)

brivet : momenton.

brivòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit bouton qui survient à la peau, échauboulure, vérole volante » TdF

bro ! bro ! loc interj, cf Ubaud Dicort : « cri des porchers pour appeler les cochons » TdF ‘brou ! brou !’

broa nf : bòrd ; aurièira / orièira / òrle / talvera ; talús ; marga / cant (v. cant 1)

A broa de mar : sul bòrd de la mar.

A la broa d’un riu, au bord d’un ruisseau. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bro 1’)

A broa d'uèlh : a vista d'uèlh.

broal : talvera peirosa e brossalhosa ; enbàs d'una vinha per oposicion a la cima ; riba de ribièira.

broàs nm / broassa nf : brave talús boscalhut e pelencut ; ribàs ; tèrme ; galhamàs. (v. TdF jos ‘brouas’)

bròc 1 nm : branca / branqueta copada ; espina / boisson ; brota copada / baston.

bròc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « broc, espèce de seau propre à puiser de l’eau ou du vin ; petit baquet à deux anses » TdF ‘bro 2’. (v. embrocar 2)

bròc 3 nm, cf Ubaud Dicort : « bête vieille, rossinante » TdF ‘bro 3’

bròca 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : baston ; broquet ; bot / plançon ; probaina ; tija de fèrre ; ast ; dosilh ; agulha de brocar ; martèl ferrador ; galet de cruga o de botelha ; clavèl capredond ; lesega ; ròssa (bèstia vièlha) ; mena d'afiquet de femna, en aur, en argent...

Bròca de devinaire : vergueta de devinaire.

Bolèga-te, demòres pas aquí coma una bròca !

« Sabi un niu de tica-tòca,

i a dos uòus e una bròca ».

(Dicha calhòla.)

bròca 2 (adj. m. e f.) : agrolit, -ida ; piòt, -a / nèci, nècia / joanical, -a / Joan farina / Joan fotre... (v. p. 20, 2°/ a).

Siás ben tròp bròca per aquò far !

bròcacuol nm : mena de jòc ; mena d'escaisnom.

A bròcacuol : al brutle ; a la tabusta.

brocada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « brochée, v. astada ; tricotage ; escarmouche, attaque (vieux) » (v. TdF ‘broucado 1’)

brocada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « contenu d’un broc » TdF ‘broucado 2’

brocador : afiquet de maquina de brocar / botador ; martèl ferrador ; aplech de lausaire.

brocadura : accion de brocar ; libronèl d'informacion de qualques paginas.

brocaire, -aira [~ -airitz] n : lausaire, -a de teuladas ; vailet o serventa ; obrièr, -a que bròca de libres ; que far de brocariá.

brocal : bocal (mena de pòt).

brocalha nf sing : branquilha (brancas menudas)

brocalhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui ramasse des bûchettes » TdF ‘broucaiaire’

brocalhar (v. intr.) : buscalhar (amassar de bròcas secas)

brocalhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de ramasser des bûchettes » TdF  ‘broucaiaige’

brocanta nf, cf Ubaud Dicort : « attirail, embarras, bric-à-brac » TdF

brocantaire / brocantejaire, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « brocanteur, euse » TdF jos ‘broucantejaire’

brocantar / brocantejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr et tr, brocanter, troquer » TdF jos ‘broucanteja’

brocar (v. tr. e intr.) : picar / cordurar (estòfa, libre...) ; aprestar las lausas per cobrir una teulada ; espintar dins la tèrra ; « tricotar » (francisme de defugir, que nos fa pas besonh)

La mameta brocava, bròca que brocaràs.

brocar los peses : brancar los peses, ramar los peses.

brocariá : boisselariá.

brocàs nm, cf Ubaud Dicort : « brocard, raillerie » TdF

brocassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou longue baguette, gaule, bâton » TdF

brocassalha nf sing : brisadís, -issa de brancas.

brocassat nm, cf Ubaud Dicort : « buisson d’épines » TdF

brocat 1 (subs. m.) : estòfa de seda brocada d'aur o d'argent ; mena de marbre d'Espanha [v. brocatèl] ;

brocat 2 nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : cruga.

brocat 3, -ada adj : t. a. de brocar transitiu, « fiché, planté ; broché, tricoté, ée » TdF jos ‘brouca 2’.

Un libre brocat.

brocatal nm, cf Ubaud Dicort : « bûchettes, bois mort » TdF suppl

brocatèl nm / brocatèla nf, cf Ubaud Dicort : « brocatelle, étoffe de soie ; espèce de marbre » TdF jos ‘broucatèu’

brocatge 1 nm : accion de brocar (t. a.) (v. TdF ‘broucage’)

brocatge 2 nm, cf Ubaud Dicort : « redevance sur le vin » (L. 55)

brochor nf, cf Ubaud Dicort : v.  bruchor. (v. Brun Oc-Fr jos ‘bruchor’)

brocòt : bròca pichona (afiquet de femna) ; clavèl de tapissièr.

bròda nf (v. brodar 1) : canha / pigresa / fenhentisa [v. fenhent].

brodadura nf¨ : v. brodariá.

brodaire, -aira [~ airitz] n : persona que fa de brodariá.

brodar 1 (v. intr.) : landrinejar / fenhentar ;

brodar 2 (v. tr. e intr.) : adornar amb de brodariá ; amplificar ; enjolivar.

Bròda ni mai una dentelièira.

brodariá / brodadura : trabalh d'agulha sus una estòfa, fach amb de fil d'aur, d'argent, de coton, de lana, de seda...

brodat, -ada : adornat, -ada amb de brodariá.

brodatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de broder » TdF

brodós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « nonchalant, ante, indolent, ente » TdF. (v. brodar 1)

broeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite berge, petit talus » TdF

« brofoniá » : v. bofaniá.

« broga » - « brogal » : v. bruga - brugal.

bròia / bròla [veire bròia, cf Ubaud Dicort] nf : fanga ; baldra ; sorra.

broïna [ ~ bruïna] nf, cf Ubaud Dicort : albièira.

broïnar [ ~ bruïnar] (v. intr.) : albieirar.

broine nm, cf Ubaud Dicort : « armoise des champs (Artemisia campestris) » (Alibert)