|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
brelhador : rabòt de maçon / pastamortièr / remenador. brelhar (v. tr.) : fregar ; fretar ;
bregar. brelhar (se) : se fregar ; se fretar. « brellar » e derivats : v. brandar. brembança / brembièira nf : sovenença ; sovenir. (v. membrança) brembar [veire membrar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : remembrar / rememoriar. brembar [veire membrar] (se) v pron : se remembrar / se rememoriar. bren : pèl de cerealum mòut ; bren de rèssa ; matèria fecala. bren o de bran (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de bric ou de broc » (Lexic M. Roqueta). (v. brin o de bran (de -)) brenacha nf, cf Ubaud Dicort :
« cravant, anas bernicla (Lin.), oiseau » TdF brenada : bren mesclat a d'aiga ; cataplasme de bren ; brave emplastre ; rosta / tanada ; granda quantitat. brenar (v. tr.) : polverizar / embrenicar / trissar ; abodrir la tèrra / melhorar la tèrra. brenar (se) : s'abodrir / se melhorar (tèrra) brenassa : pasta per las galinas. brenatge : (arc.) anciana talha senhorala sul bren ; degalh. brenc nm, cf Ubaud Dicort :
« sommet escarpé de forme conique ou pyramidale, rocher
teminé en pointe, aiguille de roche, pic » (v. TdF jos ‘brè 1’) ; « dent
de la fourchette » (L. 54). (v. benc) brenica : micarèla de pan ; trocilhonèl / trocilhonelon. breniqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite miette » (v.TdF) brenor nf, cf Ubaud Dicort :
v. verenor. brenós, -osa : de la natura del bren ; que revèrta lo bren ; que fa fòrça bren. bres nm : engana ; branqueta
envescada per trapar d'aucelons ; caça d'aucelons o d'aucèls al
fiulèl o al vesc, « chasse
à la pipée » ; fiulèl o
fiuladís per enganar d'aucelons (v. Alibert). bresaga (f.) : lo beu l'òli (aucèl de
nuèch) (Strix flammea). (v. fresaca) bresaina / bresanha nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bresagno’) : enganada sul pes. bresairar [ ~ bresieirar] (v. tr. e intr.) : polir amb de sabla. bresaire, -aira [~ -airitz] n : aucelaire,-a que
caça la nuchola al fiulèl o al vesc, « oiseleur à la chouette, pipeur, v. machotièr » (v. TdF). bresanha nf : v. bresaina. bresar 1 (v. intr.) : caçar d'aucèls al fiulèl o al vesc ; fiular per enganar d'aucelons, « chasser à la chouette, piper, oiseler » (v. TdF ‘bresa’) (v. bres) ; bresar 2 (v.
intr.) (marmolhar), cf Ubaud Dicort :
bresilhar ; lenguejar, « gringotter,
fredonner comme les petits oiseaux qui se posent sur les pipeaux, v. bresilhar 2 » (v. TdF) bresar 3 (v. tr.) : brisar ; micalhar ; embrenicar ; engrunar. bresar (se) : se micalhar ; s'embrenicar ; s'engrunar. « bresar » 4 (v. intr.) : v. blesar (abs. DGO e Dicort), (v. blesejar). « bresc » 1 : v. bres. bresc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ruche, v. brusc
1 plus usité » TdF bresca 1 nf : pan de cera garnit d'alveòls, fach per las abelhas, las vèspas, los forselons... per i metre lor mèl ; tròç de bresca plena de mèl ; Me graciosèt d'una bresca de mèl. bresca 2 nf : granda cledissa per far secar las prunas. brescada : substància gomosa e sucrada que susan d'unas plantas quand lo temps o ditz, e que las abelhas ne son lemfras ; mena de desca longaruda. La brescada dels arbres se ditz tanben «manna» (l.p.) brescador [brescadon nm, cf Ubaud Dicort p. 147] : desqueta ; cledon ; pichona torta de pan. brescaire, -aira n : persona que trai las brescas de mèl. brescan [brescam nm, cf Ubaud Dicort] : mena de retira pels bornhons, « galetas, grenier où l’on place des ruches, v. abelhièr, apièr ; t. de jeu de cartes, bonne brisque, fort atout, v. atots ; sorte de jeu de cartes, v. briscambilha 1 » (v. TdF ‘brescan’). brescar (v. intr.) : traire las brescas dels bornhons ; traire lo mèl de las brescas ; trabalhar lo pan per lo far levar e brescar (v. brescat 1). Brescarem deman, que farà bèl temps. brescat 1, -ada adj : plan levat, -ada e plen, - a de traucs (torta, còca) brescat 2 (subs. m.) : grasilhatge ; cledís de fenèstra. bresega : pichona ulcèra blanquinosa de la boca. bresegon : verdboisset /
grefuèlhat. (Ruscus aculeatus) bresenaire, -aira adj e n : marmotejaire, -a. bresenar 1 (v. intr.) : marmotar / marmotejar / marmussar ; far lo bruch del boc
al mièg de las cabras. « bresenar 2 »
: v. besalenar. bresenatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de murmurer, gronderie » TdF breset : branquilh envescat per trapar d'aucelons. bresicar (se) : s'embrenicar. bresieirar v : v. bresairar. bresièr : recòpa de pèira talhada ; polvera de carbon ; sabla de peirièira ; bresilhadís dels aucelons ; pèira que s'engruna ; chafre (pèira d'agusar) ; granissa ; brenica ; mena d'aucèl (Emberiza miliaria) bresilh nm, cf Ubaud Dicort :
« gazouillement des petits oiseaux, v. bresilhadís ; proyer, oiseau, en Lauragais,
v. chic-perditz » (v.
TdF jos ‘bresi’) bresilha : ròca de gres. bresilhada nf, cf Ubaud Dicort :
« chant que gazouille un oiseau » TdF ‘bresihado’ bresilhadís : gasalhadís d'aucelons / bresilhament d'aucelons. bresilhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gazouille » TdF, aucèl o nenon que bresilha. bresilhament nm / bresilh (v. bresilh) : gasalh / gasalhadís. bresilhar 1 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, désirer ardemment, griller de » TdF ‘bresiha 2’ Bresilhas de la veire, tu grilles de la voir. (v. TdF) bresilhar 2 (v. intr. e tr.) : gasalhar / gasalhejar ; « frotter avec du sable » (Alibert). Los aucèls bresilhan. Un riu bresilha. |
|
bresilhar 3 nm :
(accion de bresilhar 2), cf
Ubaud Dicort. (v. bresilhatge) bresilhatge : accion de bresilhar, de gasalhar. bresilhejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, essayer de gazouiller, gazouiller
doucement » TdF ‘bresiheja’ bresilhièira : sablièira ; airal plen de gres engrunat. bresiòl nm, cf Ubaud Dicort :
v. bresièr. (v. TdF jos ‘bresié’) bresòl nm, cf Ubaud Dicort :
« nasse, verveux » (Carrasco) bresòla nf, cf Ubaud Dicort :
« moëllon de roche plein de trous et fort dur ; pierre
meulière » TdF bresquet nm, cf Ubaud Dicort :
« clayon, natte d’osier sur laquelle on fait égoutter
les fromages ou sécher les fruits ; corbillon » TdF’ bresqueta nf, cf Ubaud Dicort :
« corbeille » (Alibert) bresquièira nf, cf Ubaud Dicort : « crible à larges
trous » (Alibert) bresquilhat, -ada nf, cf Ubaud Dicort : « perforé de trous (en
parlant du pain) » (Alibert) bressairar v (arc.) (abs. Dicort) : doblet de bressar. « bressairòl » nm (arc.)
: doblet de breçairòl.
« bressairòla » nf
(arc.) : doblet de breçairòla. « bressar » v (arc.) (R. II, 255) :
doblet de breçar. « bressòl
» nm (arc.) (R. II, 255) : per breçòl. bresta nf, cf Ubaud Dicort :
« chasse à la pipée » TdF bresugar (v. tr. e intr.) : fregar ; bresairar. bresugat, -ada : fregat, -ada ; bresairat, -ada. bret, -a (adj. e subs.) : quèc, -a /
bretonejaire, -a. breta 1 (vaca) nf, cf Ubaud Dicort : vaca bretona (v. TdF
‘breto 2’) ;
gòrb / gorbilha
(v. TdF ‘breto 3’) ; breta 2 nf : espadan / ligossa. bretana nf, cf Ubaud Dicort :
« troëne, arbuste »
TdF Bretanha : nom de país de lenga celtica. Bretanha Granda : Anglatèrra, País de Galas, Escòcia. bretèla nf / bretèlas nf pl : tirants per sosténer las cauças o un sostenpopas o per portar un fusil ; via que mena d'una rota (v. R. V, 116) a una autostrada e recipròcament. Bretèlas de
cauças Bretèla de fusil, d'autostrada. bretièr nm, cf Ubaud Dicort :
« bretteur, ferrailleur, v. escrimaire » TdF bretòina nf : mena d'arbrilhon. (Ligustrum vulgare) (v. bretana e v. TdF jos ‘bretano’) breton, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bretanha ; persona o lenga celtica de Bretanha ; quèc, -a. Un Breton. Una Bretona. bretonejaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona que barboteja / que bretoneja. bretonejament : quequejadís. bretonejar (v. intr.) : blesejar / quequejar ; mormolhar. bretonejatge : accion de bretonejar / de quequejar. bretonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« relatif aux Bretons ou à la Bretagne » TdF bretonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui balbutie » TdF brèu 1, brèva (adj.)
: de corta durada ; cortet, -a. brèu 2 [ ~ brieu] (subs. m) : cort interval de temps ; pichona quantitat ; letra del Papa ; I a bon brèu : i a un brave brieu. De brèu : sulcòp. En brèu de temps : lèu. Brèu
a brèu, de moment en moment. (v. TdF jos ‘brèu 3’) brèu 3 nm : malsòrt ; formula de conjuracion (v. TdF ‘brèu 5’) ; brèu 4 nm : lesega (mena de lachuga) brèu doble nm, cf Ubaud Dicort : « bref-double, genre de
poésie des Troubadours, ainsi nommé à cause du petit
nombre de couplets qui le composait et du petit nombre de vers de chaque
couplet » TdF ‘brèu-double’ brèude, -da adj, cf Ubaud Dicort : « cassant, ante,
fragile » TdF jos
‘broute’ brèva nm (v. brèu 1) : sillaba
brèva ; nòta brèva ; novèla brèva (t.
tecn. de television, de ràdio e de jornalisme) brevada nf, cf Ubaud Dicort : « court espace de temps, v. brivada
plus usité » TdF brèvament (adv.) : lèu fach. brevet : diplòma desliurat en França dins l'ensenhament segondari o superior (v. B.T.S.) ; títol de proprietat industriala. brevetable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « brevetable » (Rapin) brevetar (v. tr.) : donar un brevet. brevetari nm, cf Ubaud Dicort :
« brevetaire, celui qui a un brevet » TdF brevetat 1 (subs. f.) : concision (R. V, 168), « brièveté » TdF. La brevetat de la vida. brevetat 2, -ada adj : qu'a un certificat oficial d'estudis segondaris o superiors ; qu'a un certificat oficial en general. Invencion brevetada. BREVI- : forma prefixada del latin brevis (cort) breviari nm : libre de pregàrias quotidianas dels prèires ; caractèr de letra ampla de còrs 9 utilizat pels breviaris ; libre qu'òm legís sovent (s. f.) L'òbra de Bodon es lo breviari d'unes Occitans. brevibacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias. brevilinha (m. e f.) : rabassòt, -a. brevipenne (adj. m. e f.) : de las alas cortas. brevipennat, -ada (v. R. IV, 491 ‘pennat’) : de las alas cortas. breviròstre (adj. m. e f.) : del bèc cort. brevissime, -ma : fòrt brèu, breva. brevitat nf (R. II, 257) (abs. Dicort) : estat de çò brèu. (v. brevetat 1) La brevitat de la vida. BRI- : forma prefixada del grèc bruòn (mossa / mofa) v. brian - brianós. « briac » : v. embriac. « briaga » (briaga nf) : v. biraga. « brialha » : v. bricalha. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|