brelhador : rabòt de maçon / pastamortièr / remenador.

brelhar (v. tr.) : fregar ; fretar ; bregar.

brelhar (se) : se fregar ; se fretar.

« brellar » e derivats : v. brandar.

brembança / brembièira nf : sovenença ; sovenir. (v. membrança)

brembar [veire membrar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : remembrar / rememoriar.

brembar [veire membrar] (se) v pron : se remembrar / se rememoriar.

bren : pèl de cerealum mòut ; bren de rèssa ; matèria fecala.

bren o de bran (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « de bric ou de broc » (Lexic M. Roqueta). (v. brin o de bran (de -))

brenacha nf, cf Ubaud Dicort : « cravant, anas bernicla (Lin.), oiseau » TdF

brenada : bren mesclat a d'aiga ; cataplasme de bren ; brave emplastre ; rosta / tanada ; granda quantitat.

brenar (v. tr.) : polverizar / embrenicar / trissar ; abodrir la tèrra / melhorar la tèrra.

brenar (se) : s'abodrir / se melhorar (tèrra)

brenassa : pasta per las galinas.

brenatge : (arc.) anciana talha senhorala sul bren ; degalh.

brenc nm, cf Ubaud Dicort : « sommet escarpé de forme conique ou pyramidale, rocher teminé en pointe, aiguille de roche, pic » (v. TdF jos ‘brè 1’) ; « dent de la fourchette » (L. 54). (v. benc)

brenica : micarèla de pan ; trocilhonèl / trocilhonelon.

breniqueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite miette » (v.TdF)

brenor nf, cf Ubaud Dicort : v. verenor.

brenós, -osa : de la natura del bren ; que revèrta lo bren ; que fa fòrça bren.

bres nm : engana ; branqueta envescada per trapar d'aucelons ; caça d'aucelons o d'aucèls al fiulèl o al vesc, « chasse à la pipée » ; fiulèl o fiuladís per enganar d'aucelons (v. Alibert).

bresaga (f.) : lo beu l'òli (aucèl de nuèch) (Strix flammea). (v. fresaca)

bresaina / bresanha nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bresagno’) : enganada sul pes.

bresairar [ ~ bresieirar] (v. tr. e intr.) : polir amb de sabla.

bresaire, -aira [~ -airitz] n : aucelaire,-a que caça la nuchola al fiulèl o al vesc, « oiseleur à la chouette, pipeur, v. machotièr » (v. TdF).

bresanha nf : v. bresaina.

bresar 1 (v. intr.) : caçar d'aucèls al fiulèl o al vesc ; fiular per enganar d'aucelons, « chasser à la chouette, piper, oiseler » (v. TdF ‘bresa’) (v. bres;

bresar 2  (v. intr.) (marmolhar), cf Ubaud Dicort : bresilhar ; lenguejar, « gringotter, fredonner comme les petits oiseaux qui se posent sur les pipeaux, v. bresilhar 2 » (v. TdF)

bresar 3 (v. tr.) : brisar ; micalhar ; embrenicar ; engrunar.

bresar (se) : se micalhar ; s'embrenicar ; s'engrunar.

« bresar » 4 (v. intr.) : v. blesar (abs. DGO e Dicort), (v. blesejar).

« bresc » 1 : v. bres.

bresc 2 nm, cf Ubaud Dicort : « ruche, v. brusc 1 plus usité » TdF

bresca 1 nf : pan de cera garnit d'alveòls, fach per las abelhas, las vèspas, los forselons... per i metre lor mèl ; tròç de bresca plena de mèl ;

Me graciosèt d'una bresca de mèl.

bresca 2 nf : granda cledissa per far secar las prunas.

brescada : substància gomosa e sucrada que susan d'unas plantas quand lo temps o ditz, e que las abelhas ne son lemfras ; mena de desca longaruda.

La brescada dels arbres se ditz tanben «manna» (l.p.)

brescador [brescadon nm, cf Ubaud Dicort p. 147] : desqueta ; cledon ; pichona torta de pan.

brescaire, -aira n : persona que trai las brescas de mèl.

brescan [brescam nm,  cf Ubaud Dicort] : mena de retira pels bornhons, « galetas, grenier où l’on place des ruches, v. abelhièr, apièr ; t. de jeu de cartes, bonne brisque, fort atout, v. atots ; sorte de jeu de cartes, v. briscambilha 1 » (v. TdF ‘brescan’).

brescar (v. intr.) : traire las brescas dels bornhons ; traire lo mèl de las brescas ; trabalhar lo pan per lo far levar e brescar (v. brescat 1).

Brescarem deman, que farà bèl temps.

brescat 1, -ada adj : plan levat, -ada e plen, - a de traucs (torta, còca)

brescat 2 (subs. m.) : grasilhatge ; cledís de fenèstra.

bresega : pichona ulcèra blanquinosa de la boca.

bresegon : verdboisset / grefuèlhat. (Ruscus aculeatus)

bresenaire, -aira adj e n : marmotejaire, -a.

bresenar 1 (v. intr.) : marmotar / marmotejar / marmussar ; far lo bruch del boc al mièg de las cabras.

« bresenar 2 » : v. besalenar.

bresenatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de murmurer, gronderie » TdF

breset : branquilh envescat per trapar d'aucelons.

bresicar (se) : s'embrenicar.

bresieirar v : v. bresairar.

bresièr : recòpa de pèira talhada ; polvera de carbon ; sabla de peirièira ; bresilhadís dels aucelons ; pèira que s'engruna ; chafre (pèira d'agusar) ; granissa ; brenica ; mena d'aucèl (Emberiza miliaria)

bresilh nm, cf Ubaud Dicort : « gazouillement des petits oiseaux, v. bresilhadís ; proyer, oiseau, en Lauragais, v. chic-perditz » (v. TdF jos ‘bresi’)

bresilha : ròca de gres.

bresilhada nf, cf Ubaud Dicort : « chant que gazouille un oiseau » TdF ‘bresihado’

bresilhadís : gasalhadís d'aucelons / bresilhament d'aucelons.

bresilhaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui gazouille » TdF, aucèl o nenon que bresilha.

bresilhament nm / bresilh (v. bresilh) : gasalh / gasalhadís.

bresilhar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, désirer ardemment, griller de » TdF ‘bresiha 2’

Bresilhas de la veire, tu grilles de la voir. (v. TdF)

bresilhar 2 (v. intr. e tr.) : gasalhar / gasalhejar ; « frotter avec du sable » (Alibert).

Los aucèls bresilhan.

Un riu bresilha.

 

 

bresilhar 3 nm : (accion de bresilhar 2), cf Ubaud Dicort. (v. bresilhatge)

bresilhatge : accion de bresilhar, de gasalhar.

bresilhejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, essayer de gazouiller, gazouiller doucement » TdF ‘bresiheja’

bresilhièira : sablièira ; airal plen de gres engrunat.

bresiòl nm, cf Ubaud Dicort : v. bresièr. (v. TdF jos ‘bresié’)

bresòl nm, cf Ubaud Dicort : « nasse, verveux » (Carrasco)

bresòla nf, cf Ubaud Dicort : « moëllon de roche plein de trous et fort dur ; pierre meulière » TdF

bresquet nm, cf Ubaud Dicort : « clayon, natte d’osier sur laquelle on fait égoutter les fromages ou sécher les fruits ; corbillon » TdF

bresqueta nf, cf Ubaud Dicort : « corbeille » (Alibert)

bresquièira nf, cf Ubaud Dicort : « crible à larges trous » (Alibert)

bresquilhat, -ada nf, cf Ubaud Dicort : « perforé de trous (en parlant du pain) » (Alibert)

bressairar v (arc.) (abs. Dicort) : doblet de bressar.

« bressairòl » nm (arc.) : doblet de breçairòl.

« bressairòla » nf (arc.) : doblet de breçairòla.

« bressar » v  (arc.) (R. II, 255) : doblet de breçar.

« bressòl » nm (arc.) (R. II, 255) : per breçòl.  

bresta nf, cf Ubaud Dicort : « chasse à la pipée » TdF

bresugar (v. tr. e intr.) : fregar ; bresairar.

bresugat, -ada : fregat, -ada ; bresairat, -ada.

bret, -a (adj. e subs.) : quèc, -a / bretonejaire, -a.

breta 1 (vaca) nf, cf Ubaud Dicort : vaca bretona (v. TdF ‘breto 2’) ; gòrb / gorbilha (v. TdF ‘breto 3’) ;

breta 2 nf :  espadan / ligossa.

bretana nf, cf Ubaud Dicort : « troëne, arbuste » TdF

Bretanha : nom de país de lenga celtica.

Bretanha Granda : Anglatèrra, País de Galas, Escòcia.

bretèla nf / bretèlas nf pl : tirants per sosténer las cauças o un sostenpopas o per portar un fusil ; via que mena d'una rota (v. R. V, 116) a una autostrada e recipròcament.

Bretèlas de cauças

Bretèla de fusil, d'autostrada.

bretièr nm, cf Ubaud Dicort : « bretteur, ferrailleur, v. escrimaire » TdF

bretòina nf : mena d'arbrilhon. (Ligustrum vulgare) (v. bretana e v. TdF jos ‘bretano’)

breton, -a (adj. e subs.) : relatiu, -iva a Bretanha ; persona o lenga celtica de Bretanha ; quèc, -a.

Un Breton.

Una Bretona.

bretonejaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona que barboteja / que bretoneja.

bretonejament : quequejadís.

bretonejar (v. intr.) : blesejar / quequejar ; mormolhar.

bretonejatge : accion de bretonejar / de quequejar.

bretonenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : « relatif aux Bretons ou à la Bretagne » TdF

bretonièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « qui balbutie » TdF

brèu 1, brèva (adj.) : de corta durada ; cortet, -a.

brèu 2 [ ~ brieu] (subs. m) : cort interval de temps ; pichona quantitat ; letra del Papa ;

I a bon brèu : i a un brave brieu.

De brèu : sulcòp.

En brèu de temps : lèu.

Brèu a brèu, de moment en moment. (v. TdF jos ‘brèu 3’)

brèu 3 nm : malsòrt ; formula de conjuracion (v. TdF ‘brèu 5’) ;

brèu 4 nm : lesega (mena de lachuga)

brèu doble nm, cf Ubaud Dicort : « bref-double, genre de poésie des Troubadours, ainsi nommé à cause du petit nombre de couplets qui le composait et du petit nombre de vers de chaque couplet » TdF ‘brèu-double’

brèude, -da adj, cf Ubaud Dicort : « cassant, ante, fragile » TdF jos ‘broute’

brèva nm (v. brèu 1) : sillaba brèva ; nòta brèva ; novèla brèva (t. tecn. de television, de ràdio e de jornalisme)

brevada nf, cf Ubaud Dicort : « court espace de temps, v. brivada plus usité » TdF

brèvament (adv.) : lèu fach.

brevet : diplòma desliurat en França dins l'ensenhament segondari o superior (v. B.T.S.) ; títol de proprietat industriala.

brevetable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « brevetable » (Rapin)

brevetar (v. tr.) : donar un brevet.

brevetari nm, cf Ubaud Dicort : « brevetaire, celui qui a un brevet » TdF

brevetat 1 (subs. f.) : concision (R. V, 168), « brièveté » TdF.

La brevetat de la vida.

brevetat 2, -ada adj : qu'a un certificat oficial d'estudis segondaris o superiors ; qu'a un certificat oficial en general.

Invencion brevetada.

BREVI- : forma prefixada del latin brevis (cort)

breviari nm : libre de pregàrias quotidianas dels prèires ; caractèr de letra ampla de còrs 9 utilizat pels breviaris ; libre qu'òm legís sovent (s. f.)

L'òbra de Bodon es lo breviari d'unes Occitans.

brevibacteriacèas (f. pl.) : familha de bacterias.

brevilinha (m. e f.) : rabassòt, -a.

brevipenne (adj. m. e f.) : de las alas cortas.

brevipennat, -ada (v. R. IV, 491 ‘pennat’) : de las alas cortas.

breviròstre (adj. m. e f.) : del bèc cort.

brevissime, -ma : fòrt brèu, breva.

brevitat nf (R. II, 257) (abs. Dicort) : estat de çò brèu. (v. brevetat 1)

La brevitat de la vida.

BRI- : forma prefixada del grèc bruòn (mossa / mofa) v. brian - brianós.

« briac » : v. embriac.

« briaga » (briaga nf) : v. biraga.

« brialha » : v. bricalha.