brau 1, brava (adj.) : salvatge, -ja ; vèdre, -a ; fèr, -a.

brau 2, brava  (subs.) : borret, -a.

brau 3 nm : « instrument de musique : il est composé d’un parchemin tendu sur un pot défoncé ou sur un barillet. On passe à travers le parchemin un fil poissé, et en tirant ce fil et le laissant glisser entre les doigts, on produit un son sourd et mugissant (A. Vayssier), v. borret » (v. TdF jos ‘brau 1’)

brau 4 (lo -) nm (v. TdF jos ‘brau 1’) (l.p.) : la vèrga / lo vièt / lo membre viril.

brauda [e derivats, veire boldra, cf Ubaud Dicort] : fanga.

braudanar (se) : se cobrir de brauda ; se braudejar. (v. boldrejar] (se))

braudàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros taureau » TdF

braudejar [veire boldrejar] (v. tr.) : passir amb de fanga / cobrir de fanga.

braudejar [veire boldrejar] (se) v pron : se passir amb de fanga / se cobrir de fanga.

braudejat [veire boldrejat], -ada adj : passit, -da amb de fanga.

braudenc, -a : brasc, -a / que se bresa aisidament.

braudet / braudon nm, cf Ubaud Dicort : « petit taureau » (v. TdF jos ‘braudet’)

braudièr [veire boldrièr] nm : fangàs / baudràs / tautàs / pautàs.

braudós [veire boldrós], -osa adj : fangós, -osa ; bochard, -a.

« brauge » (brauge nm) : v. brausi.

braulhada ~ bralhada nf, cf Ubaud Dicort : « braillée, crierie, clameur » TdF jos ‘braiado 2’

braulhaire [ ~ bralhaire], -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : bralhaire, -a / bramaire, -a / gulaire, -a (l. p.)

braulhament [ ~ bralhament] nm, cf Ubaud Dicort : mugiment.

braulhar [ ~ bralhar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : bralhar / bramar / gular (l. p.)

braulhard [ ~ bralhard], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : bralhard, -a / bramaire, -a.

braulhariá [ ~ bralhariá] nf, cf Ubaud Dicort : bramal / bram / bramada.

braulhatge ~ bralhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brailler » TdF jos ‘braiage’

braunalha [ / braunada] nf, cf Ubaud Dicort : borretalha (tropèl de borrets e de borretas) (v. TdF jos bravairo’)

brausenc, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. brosesc. (v. TdF jos ‘brousesc’)

brausent, -a : caud, -a que jamai pus.

Temps brausent.

brausi nm : baston noselut / rabàs ; trica.

brausidura nf, cf Ubaud Dicort : v. bronzidura.

brausiment nm, cf Ubaud Dicort : v.  bronziment 1.

brausir (v. tr.) : « hâler, havir » ; rabinar ; rimar. (v. TdF jos ‘brounzi 2’)

brausir (se) : se rabinar ; se rimar.

brausit, -ida : rabinat, -ada ; rimat, -ada.

brausselhon nm, cf Ubaud Dicort : « grappillon de raisin » TdF

brauta nf, cf Ubaud Dicort : v. boldra nf. (v. TdF jos ‘bóudro 1’)

brautós, -osa adj f, cf Ubaud Dicort : v. boldrós. (v. TdF jos ‘bóudrous’)

bravache, -cha adj e n, cf Ubaud Dicort : « bravache, fanfaron, onne, v. bravador ; sauvage, qui n’est pas apprivoisé, ée, v. ferotge » (v. TdF)

brava fem. : v. brau 1 e 2.

bravada nf : « décharges de mousqueterie qu’on fait solennellement et processionnellement, un jour de fête ou en l’honneur de quelqu’un ; c’est ordinairement le simulacre et la commémoration d’un assaut soutenu ou d’une victoire remportée ; fête militaire ; escorte miltaire qui accompagne une procession » ; ausardariá ; escomesa. (v. TdF)

bravadaire nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui fait partie d’une bravada » (v. TdF)

bravadar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire la bravada, faire des décharges de mousqueterie » (v. TdF)

bravador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « bravache, rodomont » TdF

bravaira (subs. f.) : tropèl de borrets e de borretas.

bravaire, -aira adj e n : brave, -a « celui, celle qui brave, vaillant » ; ausard, -a ; intrepid, -a (v. TdF).

bravairièr, -ièira n : gardaire, -a de vacas.

bravament adv : fòrça / / quicòm / aicisèm.

Plòu bravament : plòu aicisèm / plòu quicòm !

bravància nf, cf Ubaud Dicort : « bravoure » (Brun Glossari Oc-Fr)

bravar (v. tr.) : afrontar / escometre / provocar (R. V, 577) / cercar bregas ; corroçar ; remochinar.

bravarda nf, cf Ubaud Dicort : « la plus belle vache d’un troupeau, celle qui porte la clochette et conduit les autres » TdF

bravardar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, mélanger les troupeaux dans les pâturages, en Forez » TdF

bravariá nf, cf Ubaud Dicort : « témérité, bravade ; bravoure, valeur, magnanimité » TdF

bravàs, -assa adj : bonàs, -assa ; tròp bon , tròp bona ; acomodant, -a ; de bon asec.

Es pas ges de crentar, qu'es bravàs que jamai.

bravassalha / bravatalha nf sing : tropèl de borrets o de braus.

bravassièr, -ièira n : tropèl de borrets e de borretas « gardien de taureaux ou de génisses, bouvier, vacher, ère » (v. TdF jos ‘braveirié’ e Vayssier ‘brobossié’).

bravatalha nf sing : v. bravassalha.

brave 1 (nm, abs. Dicort ; v. brau 2), brava (subs.) : borret, borreta.  

brave 2, brava (adj.) : de bon asec ; bon, -a ; comòde, -a ; fòrt, a ; gròs, gròssa.

Un brave òme.

Un brave mestièr.

Un brave aplech.

Un brave emplastre.

Un brave fug-òbra (fy ' br )

bravege, -ja adj, cf Ubaud Dicort : « sauvage, farouche, v. bravache » TdF suppl. (v. ferotge)

bravejada nf, cf Ubaud Dicort : « bravade, menace » TdF

bravejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui menace, qui brave ; bravache, querelleur, euse » TdF

bravejar (v. tr. e intr.) : afrontar / provocar (R. V, 577), « faire le brave, menacer, quereller, braver, gronder, réprimander, tancer, brusquer, vexer, taquiner » TdF.

bravenc, -a adj (v. Ubaud Dicort e TdF) : fertil, -a, mas de mal trabalhar (camp, tèrra)

bravesa nf : bontat (v. Alibert) ; « sagesse, loyauté », valor / valença, « v. bravetat plus usité ». (v. TdF jos ‘bravesso’)

bravet 1, -a adj : onèst, -a ; aimable, -a ; graciós-osa ; passable, -a ; mejan, -a ; mediòcre, -a.

bravet 2, -eta n, cf Ubaud Dicort : « jeune taureau, petite génisse » TdF ‘bravet 2’

bravetat nf : bontat (v. Alibert) ; probitat, « vertu, sagesse » ; comoditat ; « beauté ». (v. TdF ‘braveta’)

bravisquet nm, cf Ubaud Dicort : « galant, amant, freluquet, v calinhaire » (v. TdF)

bravon, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez gentil, ille, assez bien » TdF

bravonèl, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, -ette, mignon, -onne, sage » (Omelhièr). (v. bravonet)

bravonet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « gentillet, ette, mignon, onne » TdF

bravor nf : bontat (v. Alibert) ; probitat ; onestetat ; « bravoure, vaillance » (v. TdF jos ‘bravuro’).

« brèc » e derivats : v. bèrc.

Brèç : prenom m. (E non pas « Brici »)

 

 

 

brèç nm : lièch de nenon ; supòrt de naviri en construccion. (v. brèces)

brèç de la Verge nm (plt.) : vidalba / albavit / aubavit. (Clematis vitalba)

brèca nf, cf Ubaud Dicort : v. bèrca.

brèça nf : lièch de nenon « lit d’adolescent en forme de berceau ; lit de berger ou de valet d’écurie, juché sur des pieds élevés ; cabane portative de berger » TdF ‘brèsso’ ; desca penjada jos la carreta ; supòrt de brèç ; filat o tèla rectangulara penjats orizontalament per las extremitats e utilizats en mòde de lièch (e non pas amac, mot estrangièr que nos fa pas besonh).

Una brèça entre dos arbres, qué volètz de mai ?

brecada nf, cf Ubaud Dicort : v. bercada.

breçada : balançament d'un brèç.

breçadissa : longa breçada.

breçadoira / brecièira nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : taula per metre lo brèç al nivèl del lièch de la noiriça.

breçaire, -aira [~ -airitz] n e adj : persona que brèça un nenon, berceur, euse » TdF ‘bressaire’.

breçairòl nm, cf Ubaud Dicort : « petit berceur » TdF jos ‘bresseiròu’

breçairòla nf : femna que se lòga per breçar ; cançon per endormir un nenon :

« Quand lo meu nèni se ritz,

cap de dòna de París,

de Bordèu ni de Tolosa

mai que ieu es pas urosa...

cap de dòna de París,

quand lo meu nèni se ritz ».

  Justin Besson. (Grafia normalizada)

breçament nm, cf Ubaud Dicort : « bercement » TdF ‘bressamen’

« brecar » (l.p.) (brecar v) : v. bercar.

breçar (v. tr. e intr.) : amodar un movement de vai-e-vèni a un brèç ; dindolejar un nenon.

breces [brèces] nm pl, cf Ubaud Dicort (arc.) : aplech per carrejar de garbas sus un muòl. (v. TdF jos ‘brès’ e Vayssier)

brecet nm, cf Ubaud Dicort : « petit berceau, joli berceau » TdF ‘bresset’

breceta nf, cf Ubaud Dicort : « couchette, petit lit d’adolescent » TdF ‘bresseto’

brecièira nf : v. breçadoira.

brecina nf, cf Ubaud Dicort : « panier à bât, cacolet » TdF suppl

breçòl nm, breçòla (v. breçòla) : brèç, « petit berceau » TdF ‘bressòu’.

breçòla nf, cf Ubaud Dicort : « barcelonnette, berceau qui se meut sur des pieds en forme de croissants ; lit d’enfant à barreaux, couchette » (v. TdF ‘bressolo’)

breçolada nf : contengut d'un brèç, « ... d’une couchette » TdF ‘bressoulado’.

breçolaire, -aira [~ -airitz] n, cf Ubaud Dicort : breçaire, -a.

Una cançon breçolaira [breçaira (v. breçaire adj)] es una breçairòla.

breçolar (v. tr.) : breçar doçamenton ; « dorloter » TdF ‘bressoula’.

breçolet nm : brèç pichon « cacolet d’un bât ; lit de berger, v. brèça » (v. TdF ‘bressoulet’).

breçoleta nf, cf Ubaud Dicort : « barcelonnette ; petit lit d’enfant ; couchette disposée en balançoire » TdF ‘bressouleto’

breçolièira nf (Alibert) : gardaira de nenons.

breçon nm, cf Ubaud Dicort : « petit berceau, joli petit berceau » TdF ‘bressoun’

breçona nf, cf Ubaud Dicort : « petit lit d’enfant, couchette » TdF ‘bressouno’

bredindin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, espèce de palan » (v. TdF)

« brefoniá » : v. bofaniá.

brega 1 / barga nf : aplech per bresar lo cambe ; maissèla ; dent ; pòta ; pòtas del pas (vulva) de la femna ;

brega 2 nf, cf Ubaud Dicort : querèla / disputa.

Cercar bregas : cercar disputa.

bregada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « frottée, rossée » TdF ‘’

« bregada » 2  e derivats : v. brigada.

bregadís nm : trusses (residú) del telhatge del cambe ; « frottement » TdF.

bregadissa nf : brisament ; trusses del telhatge.

bregadoira / bargadoira : aplech per bresar lo cambe ; recipient en vim per rascalar las castanhas secas.

bregadum  (abs. Dicort) / bargadum (v. bargadum) : trusses del telhatge.

bregaire / bargaire, -aira [~ -airitz] : persona que bresa lo cambe.

bregalh / bargalh : trusses de telhatge. v. bargalh.

bregalha / bargalha : primièira estopa pus grossièira.

bregalhar / bargalhar (v. tr.) : telhar / tilhar lo cambe.

bregalon nm :  v. bragalon.

bregament / bargament : telhatge / tilhatge del cambe.

bregand, -a [nm e derivats, veire brigand, cf Ubaud Dicort] (R. II, 254) : lairon, -a ; sacamand, -a.

bregandalha [veire brigandalha] nf sing : los bregands en general.

bregandatge [veire brigandatge] nm : accion o resulta de bregandejar.

bregandejar [veire brigandejar] (v. intr.) : far de bregandatge.

Bregandejava un pauc de contunh.

breganèu nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, plat-bord d’un bateau » TdF

breganilhas / barganilhas pl [breganilha / barganilha nf, cf Ubaud Dicort] : residú del telhatge del cambe.

« bregantin » : v. brigantin.

bregar / bargar (v. tr.) : bresar lo lin o lo cambe ; fregar ; netejar ; rascalar las castanhas secas ; bralhar / bramar ; barjacar ; carcanhar ; querelar ; batre.

bregarut, -uda : qu'a de bravas pòtas ; qu'aculhís mal.

bregason / bargason nf : temporada del telhatge.

bregassa 1 nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou grande mâchoire, grosse babine » TdF

bregassa 2 nf, cf Ubaud Dicort : « grande querelle, vilaine brouille » TdF

bregatejaire ~ bargatejaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « bredouilleur, euse, babillard, arde » TdF

bregatejar / bargatejar (v. tr. e intr.) : marmotar ; marmotejar ; bretonejar.

bregatejat [ / bargatejat], -ada, cf Ubaud Dicort : t. a. del vèrb bregatejar transitiu.

bregatge / bargatge : telhatge / tilhatge.

bregon [ / bargon] nm, cf Ubaud Dicort : aplech (intrument) per bresar lo lin o lo cambe. (v. bargon)

bregonar / bargonar (v. tr. e intr.) : bresar lo lin o lo cambe. (v. bargonar)

bregonat, -ada / bargonat, -ada : bresat, -ada. (lin, cambe)

bregonatge nm : v. bargonatge.

bregonèla nf : v. bargonèla.

« bregonhós » e derivats : v. vergonhós.

bregós, -osa adj : cèrcabregas (m. e f.) ; ernhós-osa.

bregosàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « qui est toujours en colère  » (v. TdF)

bregoset, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « petit querelleur » TdF

bregueta nf, cf Ubaud Dicort : « petite babine, lèvre de petit enfant » TdF

breguilha / barguilha nf : trusses carrejats per las aigas. (v. barguilhas)

bregum / bargum : filassa de lin o de cambe.

brèlha [veire bruèlha, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : escana bestial (Glyceria fluitans)