|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
bràndol nm, cf Ubaud Dicort [mas v. TdF jos ‘brand 1’ e Alibert brandol] : brand / brande. Sonar a bràndol [Alibert : a brandols] : sonar las campanas a brand. brandolada / brandolhada : brandida / secossa. brandolador nm, cf Ubaud Dicort :
« balançoire » (Brun Glossari
Oc-Fr) brandolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui brandille, qui secoue,
oscillatoire » TdF brandolament nm, cf Ubaud Dicort :
« brandillement, mouvement oscillatoire » TdF brandolar / brandolhar (v. intr. e tr.) : brandilhar ; auquejar de las ancas ; trantolar ; fenhentejar ; « secouer vivement ». (v. TdF jos ‘brandoula’) Brandolhava (fenhantejava) del matin al ser. brandolar (se) v pron : « se brandiller, se balancer » (v.
TdF jos ‘brandoula’) brandolatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de brandiller, de secouer » TdF ;
« branlette, masturbation (en tant que pratique) » (Brun Glossari Oc-Fr) brandolejar / brandolhejar (v. intr.) : téner brandilhat. brandolet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit branle ; brandillement » TdF brandoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« branlette, masturbation (en tant qu’acte) » (Brun Glossari Oc-Fr) brandolhada nf, cf Ubaud Dicort :
v. brandolada. brandolhar v, cf Ubaud Dicort :
v. brandolar. brandolhejar v, cf Ubaud Dicort :
v. brandolejar. brandon nm : mena de dança ; brandada (trufada de merlussa) ; manat de palha enflamat o pas ; tusa / tuson. brandonada nf, cf Ubaud Dicort :
« feu de paille » (L.
53) brandonar (v. intr.) : plantar de brandons dins un camp sasit. brandonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit brandon » (L.
53) « branduèl » [branduèlh, cf Ubaud Dicort] : v. vertuèlh. brandussa (m. e f.) : flandinejaire, -a ; fug-òbra (m. e f.) Es un brandussa. Es una brandussa. brandussada : brandida ; rosta ; tanada / tabassada. brandussal (abs. Dicort) : doblet de
brandussada. (v. brandissal) brandussar (v. tr. e intr.) : brandalhar ; saquejar. brandussariá nf : tissa d'auquejar de las ancas ; « flânerie » TdF. brandussat, -ada : saquejat, -ada. brandussatge : brandida / brandiment. brandussejar (v. tr e intr.) : trantolar ; brandir d'un band de l'autre. brandussejat, -ada : brandit, -ida d'un band de l'autre. brandy nm ('brandi) : aigardent anglesa. brangelar v, cf Ubaud Dicort : v. brandolar.
(v. TdF
jos
‘brandoula’) branlacoeta / branlacogueta nm, cf Ubaud Dicort : « bergeronnette jaune
oiseau » (v. TdF jos
‘brando-co’) branquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« qui étend ses
branches, qui les agite, gesticulateur, trice » TdF branquejar (v. intr.) : espandir o bolegar sas brancas ; « gesticuler, s’agiter » TdF. Totes los arbres branquejavan aicisèm. branquet nm / branqueta nf : branca pichonèla. BRANQUI- : forma prefixada del grèc bránkhia (branquias) -BRANQUI : forma sufixada del grèc bránkhia
(branquias) v. lamellibranqui branquial, -a : relatiu, -iva a las branquias. Estructuras branquialas : fendas, pòchas, bosenas. Arc branquial : bosena branquiala. Respiracion branquiala del peissum. branquias [brànquias, v. Ubaud Dicort Errata web] (f. pl.) : organ respiratòri de tot un fum d'animals aquätics. branquièr nm, cf Ubaud Dicort : « bûcher de
branches » TdF branquilh nm / branquilha nf / branquilhon (v. branquilhon) : ramificacion ultima d'una branca, « menue branche, rameau » TdF ‘branquiho’. branquilhar (v. intr.) : far de branquilhas ; se ramificar. branquilhòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit rameau,
brindille » TdF branquilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« très petite branche, petit rameau, chicot » TdF branquilhut, -uda : plen, -a de branquilhas. BRANQUIO- : forma prefixada del grèc bránkhia (branquias) branquiòma (m.) : tumor gravissima de pel còl. branquiomèr (m.) : caduna de las massas muscularas embrionàrias dels arcs branquials de l'embrion. branquiopòdes (m. pl.) : sosclassa (josclassa) de crustacèus inferiors. branquiosaure : reptil amfibí fossil antediluvian. brantar (v. intr.) : tronar / tronejar / far de trons / tròns (l.p.) branzanga nm e adj m, cf Ubaud
Dicort : « (minér.) branzanga » Diamant branzanga. braque, braca adj, cf Ubaud Dicort :
« brusque, revêche, grossier, ère, violent, ente, v. brosesc,
brusc 4 » (v. TdF suppl) braquet 1 (abs. Dicort) : rapòrt de demultiplicacion entre lo pedalièr e lo rèirepinhon d'una bicicleta. braquet 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« petit furoncle » TdF ‘braquet 1’ (v. brac 2) braquet 3 nm : « petit braque, espèce de chien ; courtaud,
petit homme » TdF ‘braquet 2’ braquet 4, -a n : rossèl, -a « petit bœuf, petite vache de couleur rousse » TdF ‘braquet 3’ Braquet, -a : nom de buòu rossèl ; nom de vaca rossèla (v. çai sus) |
|
BRAQUI- : forma prefixada del grèc brakhus (cort) BRAQUI- : forma prefixada del latin brachium (braç) braquiacion : biais de desplaçament dels monins arboricòlas que van de branca en branca pas que de i se penjar amb lors braces. braquial, -a : relatiu, -iva als braces. braquialgia : neuralgia del plexus braquial. braquicardia : alentiment dels batècs del
còr. braquicefal, -a (adj. e subs.) : del cap cort e redond ;
animal o persona del cap cort e redond. braquicefalia : forma del cap dels braquicefals. braquidactilia : malformacion dels dets e del artelhs anormalament corts. braquiesofag : anomalia congenitala caracterizada per un esofag tròp cort. braquignat, -a : qu'a la mandibula inferiora corta. braquignatia : cortitge anormal de la mandibula inferiora. braquilogia : emplec d'una expression elliptica ; emplec d'una expression pus corta qu'una autra, mas de meteis sens. Las mans quitan d'arpatejar,
los artelhs d'artelhar. Pensi venir (pus elliptic que « Pensi que vendrai ») braquimelia : malformacion d'un membre o d'un segment de membre anormalament corts o absents. BRAQUIO- : forma prefixada del latin brachium
(braç) braquiocefalic, -a : relatiu, -iva als braces e al cap. braquionalgia : doblet de braquialgia. braquionotomia : desarticulacion de l'espatla del fètus dins d'unes cases de distocia. Braquiopòdes nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.)
brachiopodes » (v. Laus) brasa : tròç de lenha ardent ; tròç de carbon ardent. brasada nf, cf Ubaud Dicort :
« quantité de braise » TdF suppl brasadura : soudadura a la brasa. brasaire nm, -aira : estamaire ; pairolièr. brasar (v. tr.) : passar quicòm per la brasa ; soudar a la brasa. brasàs : brave brasièr. brasat, -ada : passat, -ada per la brasa. brasatge : accion de passar per la brasa ; accion de soudar. brasc 1 (subst.) (TdF ‘brasc 1’ ; abs. Dicort) : sanha ; maresc ; molièira. brasc 2, -a adj : braste, -a / brosesc, -a / fragil, -a / brausenc, -a / que se bresa aisidament / copadís, -issa ; borroncelut, -uda / rascanhut, -uda. brasca nf, cf Ubaud Dicort :
« moitié de tronc d’arbre creusée en forme de
tuile, qu’on met sous le panier dans lequel on coule la lessive, selle
du cuvier » TdF brasejada (abs. Dicort) : carbonada / grasilhada.
(v. brasilhada) brasejar (v. tr. e intr.) : treslusir sens cremar (brasa) ; treslusir coma de brasa viva ; far rostir sus la brasa. brasejat, -ada : rostit, -ida sus la brasa. Una trufa brasejada me ven bravament per gost. brasidura : residú de mineral. brasièira : recipient per de brasa ; recipient cobèrt de brasa. (v. TdF ‘brasiero’) brasieireta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit réchaud »
TdF ‘braseireto’ brasièr 1 (subs.) (R. II, 251) : montet de brasa viva. brasièr 2, -ièira (adj.) : relatiu, -iva a la brasa. Teula
brasièira, pierre de
l’âtre. (Alibert) brasigada : rostida de castanhas. brasigar (v. intr.) : tusonar / tisonar. Brasil : nom de país d'America latina. brasilièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « brésilien,
enne » TdF brasilhada : grasilhada de carn. brasilhar (v. tr.) : far rostir o grasilhar sus la brasa. brasilhat, -ada : grasilhat, -ada / rostit, -ida sus la brasa. brason nm, cf Ubaud Dicort :
« petit morceau de braise, charbon » TdF brasquet, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« rude au toucher, raboteux, euse » TdF brasta nf, cf Ubaud Dicort :
« crasse, saleté du visage » TdF braste, -ta : brasc, -a / que se bresa aisidament / copadís, -issa. brastegaire, -aira adj e n : japaire, -a (s.f.) (R. III, 581) ; bramaire, -a. brastegar (v. intr.) : japar a tòrt e a travèrs (s. p. e s. f.) ; cridar / cridassejar ; bramar. brastós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le visage
sale » TdF brasucada : rostida de castanhas ; rostida de carn. Una brasucada de buòu (e non pas « barbecue ») brasucadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite grillade » TdF brasucaire, -aira adj e n : tusonaire, -a / tisonaire, -a. brasucar / brasugar [veire brasucar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : tusonar / tisonar ; « farfouiller, patiner, en Languedoc, v. borjonar, forgonar, tisonar » (v. TdF ‘brasuca’) ; far rostir sus la brasa ; far grasilhar (v. Alibert). brasucar (se) v pron : « se rôtir, se griller, au feu ou au
soleil » (v. TdF jos ‘brasuca’) brasucat, -ada / brasugat (veire brasucat), ada : rostit, -da sus la brasa ; grasilhat, -da sus la brasa. brasucatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de tisonner » TdF brasuquejar (v. intr e tr.) : quitar pas de tusonar, de tisonar ; v. brasucar (v. TdF jos ‘brasuca’). Lo papeta se carrava de brasuquejar. brasuquet nm : tusa / tuson / tison (v. Alibert) ; tisonièr (v. TdF). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|