bràndol nm, cf Ubaud Dicort [mas v. TdF josbrand 1’ e Alibert brandol]  : brand / brande.

Sonar a bràndol [Alibert : a brandols] : sonar las campanas a brand.

brandolada / brandolhada : brandida / secossa.

brandolador nm, cf Ubaud Dicort : « balançoire » (Brun Glossari Oc-Fr)

brandolaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui brandille, qui secoue, oscillatoire » TdF

brandolament nm, cf Ubaud Dicort : « brandillement, mouvement oscillatoire » TdF

brandolar / brandolhar (v. intr. e tr.) : brandilhar ; auquejar de las ancas ; trantolar ; fenhentejar ; « secouer vivement ». (v. TdF jos ‘brandoula’)

Brandolhava (fenhantejava) del matin al ser.

brandolar (se) v pron : « se brandiller, se balancer » (v. TdF jos ‘brandoula’)

brandolatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brandiller, de secouer » TdF ; « branlette, masturbation (en tant que pratique) »  (Brun Glossari Oc-Fr)

brandolejar / brandolhejar (v. intr.) : téner brandilhat.

brandolet nm, cf Ubaud Dicort : « petit branle ; brandillement » TdF

brandoleta nf, cf Ubaud Dicort : « branlette, masturbation (en tant qu’acte) » (Brun Glossari Oc-Fr)

brandolhada nf, cf Ubaud Dicort : v. brandolada.

brandolhar v, cf Ubaud Dicort : v. brandolar.

brandolhejar v, cf Ubaud Dicort : v. brandolejar.

brandon nm : mena de dança ; brandada (trufada de merlussa) ; manat de palha enflamat o pas ; tusa / tuson.

brandonada nf, cf Ubaud Dicort : « feu de paille » (L. 53)

brandonar (v. intr.) : plantar de brandons dins un camp sasit.

brandonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit brandon » (L. 53)

« branduèl » [branduèlh, cf Ubaud Dicort] : v. vertuèlh.

brandussa (m. e f.) : flandinejaire, -a ; fug-òbra (m. e f.)

Es un brandussa.

Es una brandussa.

brandussada : brandida ; rosta ; tanada / tabassada.

brandussal (abs. Dicort) : doblet de brandussada. (v. brandissal)

brandussar (v. tr. e intr.) : brandalhar ; saquejar.

brandussariá nf : tissa d'auquejar de las ancas ; « flânerie » TdF.

brandussat, -ada : saquejat, -ada.

brandussatge : brandida / brandiment.

brandussejar (v. tr e intr.) : trantolar ; brandir d'un band de l'autre.

brandussejat, -ada : brandit, -ida d'un band de l'autre.

brandy nm ('brandi) : aigardent anglesa.

brangelar v, cf Ubaud Dicort : v. brandolar. (v. TdF jos ‘brandoula’)

branlacoeta / branlacogueta nm, cf Ubaud Dicort : « bergeronnette jaune oiseau » (v. TdF jos ‘brando-co’)

branquejaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui étend ses  branches, qui les agite, gesticulateur, trice » TdF

branquejar (v. intr.) : espandir o bolegar sas brancas ; « gesticuler, s’agiter » TdF.

Totes los arbres branquejavan aicisèm.

branquet nm / branqueta nf : branca pichonèla.

BRANQUI- : forma prefixada del grèc bránkhia (branquias)

-BRANQUI : forma sufixada del grèc bránkhia (branquias) v. lamellibranqui

branquial, -a : relatiu, -iva a las branquias.

Estructuras branquialas : fendas, pòchas, bosenas.

Arc branquial : bosena branquiala.

Respiracion branquiala del peissum.

branquias [brànquias, v. Ubaud Dicort Errata web] (f. pl.) : organ respiratòri de tot un fum d'animals aquätics.

branquièr nm, cf Ubaud Dicort : « bûcher de branches » TdF

branquilh nm / branquilha nf / branquilhon (v. branquilhon) : ramificacion ultima d'una branca, « menue branche, rameau » TdF ‘branquiho’.

branquilhar (v. intr.) : far de branquilhas ; se ramificar.

branquilhòla nf, cf Ubaud Dicort : « petit rameau, brindille » TdF

branquilhon nm, cf Ubaud Dicort : « très petite branche, petit rameau, chicot » TdF

branquilhut, -uda : plen, -a de branquilhas.

BRANQUIO- : forma prefixada del grèc bránkhia (branquias)

branquiòma (m.) : tumor gravissima de pel còl.

branquiomèr (m.) : caduna de las massas muscularas embrionàrias dels arcs branquials de l'embrion.

branquiopòdes (m. pl.) : sosclassa (josclassa) de crustacèus inferiors.

branquiosaure : reptil amfibí fossil antediluvian.

brantar (v. intr.) : tronar / tronejar / far de trons / tròns (l.p.)

branzanga nm e adj m, cf Ubaud Dicort : « (minér.) branzanga »

Diamant branzanga.

braque, braca adj, cf Ubaud Dicort : « brusque, revêche, grossier, ère, violent, ente, v. brosesc, brusc 4 » (v. TdF suppl)

braquet 1 (abs. Dicort) : rapòrt de demultiplicacion entre lo pedalièr e lo rèirepinhon d'una bicicleta.

braquet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit furoncle » TdF ‘braquet 1’ (v. brac 2)

braquet 3 nm : « petit braque, espèce de chien ; courtaud, petit homme » TdF ‘braquet 2’

braquet 4, -a n  : rossèl, -a « petit bœuf, petite vache de couleur rousse » TdF  ‘braquet 3’

Braquet, -a : nom de buòu rossèl ; nom de vaca rossèla  (v. çai sus)

 

 

BRAQUI- : forma prefixada del grèc brakhus (cort)

BRAQUI- : forma prefixada del latin brachium (braç)

braquiacion : biais de desplaçament dels monins arboricòlas que van de branca en branca pas que de i se penjar amb lors braces.

braquial, -a : relatiu, -iva als braces.

braquialgia : neuralgia del plexus braquial.

braquicardia : alentiment dels batècs del còr.

braquicefal, -a (adj. e subs.) : del cap cort e redond ; animal o persona del cap cort e redond.

braquicefalia : forma del cap dels braquicefals.

braquidactilia : malformacion dels dets e del artelhs anormalament corts.

braquiesofag : anomalia congenitala caracterizada per un esofag tròp cort.

braquignat, -a : qu'a la mandibula inferiora corta.

braquignatia : cortitge anormal de la mandibula inferiora.

braquilogia : emplec d'una expression elliptica ; emplec d'una expression pus corta qu'una autra, mas de meteis sens.

Las mans quitan d'arpatejar, los artelhs d'artelhar.

Pensi venir (pus elliptic que « Pensi que vendrai »)

braquimelia : malformacion d'un membre o d'un segment de membre anormalament corts o absents.

BRAQUIO- : forma prefixada del latin brachium (braç)

braquiocefalic, -a : relatiu, -iva als braces e al cap.

braquionalgia : doblet de braquialgia.

braquionotomia : desarticulacion de l'espatla del fètus dins d'unes cases de distocia.

Braquiopòdes nm pl, cf Ubaud Dicort : « (zool.) brachiopodes » (v. Laus)

brasa : tròç de lenha ardent ; tròç de carbon ardent.

brasada nf, cf Ubaud Dicort : « quantité de braise » TdF suppl

brasadura : soudadura a la brasa.

brasaire nm, -aira : estamaire ; pairolièr.

brasar (v. tr.) : passar quicòm per la brasa ; soudar a la brasa.

brasàs : brave brasièr.

brasat, -ada : passat, -ada per la brasa.

brasatge : accion de passar per la brasa ; accion de soudar.

brasc 1 (subst.) (TdF ‘brasc 1’ ; abs. Dicort) : sanha ; maresc ; molièira.

brasc 2, -a adj : braste, -a / brosesc, -a / fragil, -a / brausenc, -a / que se bresa aisidament / copadís, -issa ; borroncelut, -uda / rascanhut, -uda.

brasca nf, cf Ubaud Dicort : « moitié de tronc d’arbre creusée en forme de tuile, qu’on met sous le panier dans lequel on coule la lessive, selle du cuvier » TdF

brasejada (abs. Dicort) : carbonada / grasilhada. (v. brasilhada)

brasejar (v. tr. e intr.) : treslusir sens cremar (brasa) ; treslusir coma de brasa viva ; far rostir sus la brasa.

brasejat, -ada : rostit, -ida sus la brasa.

Una trufa brasejada me ven bravament per gost.

brasidura : residú de mineral.

brasièira : recipient per de brasa ; recipient cobèrt de brasa. (v. TdF ‘brasiero’)

brasieireta nf, cf Ubaud Dicort : « petit réchaud » TdF ‘braseireto’

brasièr 1 (subs.) (R. II, 251) : montet de brasa viva.

brasièr 2, -ièira (adj.) : relatiu, -iva a la brasa.

Teula brasièira, pierre de l’âtre. (Alibert)

brasigada : rostida de castanhas.

brasigar (v. intr.) : tusonar / tisonar.

Brasil : nom de país d'America latina.

brasilièr, -ièira adj, cf Ubaud Dicort : « brésilien, enne » TdF

brasilhada : grasilhada de carn.

brasilhar (v. tr.) : far rostir o grasilhar sus la brasa.

brasilhat, -ada : grasilhat, -ada / rostit, -ida sus la brasa.

brason nm, cf Ubaud Dicort : « petit morceau de braise, charbon » TdF

brasquet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « rude au toucher, raboteux, euse » TdF

brasta nf, cf Ubaud Dicort : « crasse, saleté du visage » TdF

braste, -ta : brasc, -a / que se bresa aisidament / copadís, -issa.

brastegaire, -aira adj e n : japaire, -a (s.f.) (R. III, 581) ; bramaire, -a.

brastegar (v. intr.) : japar a tòrt e a travèrs (s. p. e s. f.) ; cridar / cridassejar ; bramar.

brastós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « qui a le visage sale » TdF

brasucada : rostida de castanhas ; rostida de carn.

Una brasucada de buòu (e non pas « barbecue »)

brasucadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite grillade » TdF

brasucaire, -aira adj e n : tusonaire, -a / tisonaire, -a.

brasucar / brasugar [veire brasucar, cf Ubaud Dicort] (v. intr. e tr.) : tusonar / tisonar ; « farfouiller, patiner, en Languedoc, v. borjonar, forgonar, tisonar » (v. TdF ‘brasuca’) ; far rostir sus la brasa ; far grasilhar (v. Alibert).

brasucar (se) v pron : « se rôtir, se griller, au feu ou au soleil » (v. TdF jos ‘brasuca’)

brasucat, -ada / brasugat (veire brasucat), ada : rostit, -da sus la brasa ; grasilhat, -da sus la brasa.

brasucatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de tisonner » TdF

brasuquejar (v. intr e tr.) : quitar pas de tusonar, de tisonar ; v. brasucar (v. TdF jos ‘brasuca’).

Lo papeta se carrava de brasuquejar.

brasuquet nm : tusa / tuson / tison (v. Alibert) ; tisonièr (v. TdF).