|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
braguet / bragòt : cambal de cauças ; cauças ; cordatge. bragueta nf :
« culottin,
caleçon » ; fenda sul davant de las
cauças per urinar, « v. braieta ; criaillerie,
vacarme ». (v. TdF ‘bragueto’) Faire
bragueta, faire le bateleur. (v. TdF) braguetamosit nm, cf Ubaud Dicort :
v. braieton. (v. TdF jos ‘braietoun’) braguetar (v. tr.) : bragar un mainatge. braguetar (se) : se bragar / se cargar las cauças. braguèti ~ braguetin nm, cf Ubaud Dicort : « bateleur, charlatan,
tapageur, tracassier » TdF jos ‘braguèti’ braguetinada nf, cf Ubaud Dicort :
« action de bateleur, charlatanerie, boniment, criaillerie,
vacarme » TdF braguièr [ ~ braièr] nm, cf Ubaud Dicort : somés / somessa del bestial. braguilhon : cauças de mainatges. « braia » : v. braga. braiada nf : v. bragada. braias nf pl : v. bragas. Falsas
braias, v. jos falsas. braiassas nf pl : v. bragassas. braiassièr nm :
v. bragassièr. braieta nf, cf Ubaud Dicort :
« brayette, braguette, ouverture ou fente de devant d’une
culotte, v. bragueta ; poche qu’on y plaçait
anciennement ; braie d’un enfant » TdF ‘braieto’ Unas
braietas, un caleçon, comme en
portent les lutteurs. (v. TdF) Las
braietas de banh. (v.
Ubaud Dicort) Un braieta, un culottin, un enfant nouvellement culotté. (v. TdF) braietat,
-ada adj, cf Ubaud Dicort : « qui a un
caleçon ; culotté, ée, en parlant d’un
enfant » TdF braieton nm, cf Ubaud Dicort :
« culottin, enfant nouvellement en culottes » TdF braion nm, cf Ubaud Dicort :
« canon, moitié d’une culotte, v. cambal ;
primevère à fleur jaune [v. coguola] ;
brayon, sorte de piège »
(v. TdF) braire (v. intr. e tr.) (v. R. II, 248 -.L. 53)
(arc.) : bramar / cridar (v. TdF) ; cantar ; plorar ; restontir ; ressondir / ressonar (v. R. e L.). bralh nm, cf Ubaud Dicort :
« cri, clameur, braiment (vieux) » TdF ‘brai’ bralhada nf : v. braulhada. bralhaire, -aira (~ -airitz) adj e n : v. braulhaire. bralhament nm : v. braulhament. « bralhar
» (bralhar
v) (v.
R. VI, 116) :
v. braulhar. bralhard, -a adj e n v. braulhard. bralhariá nf v. braulhariá. bralhatge nm : v. braulhatge. « brallar»
e derivats : v.
brandar - brandolar. bram : cridal. brama : mena de peis. bramada : cridadissa ; plors. bramadassa nf, cf Ubaud Dicort :
« long braiment, grande clameur, vocifération » TdF bramadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« crierie d’enfant » TdF bramadís nm, bramadissa nf : cridal / bram / bramal / mugiment. bramador 1 nm : « coup de gosier, clameur, larynx » (v. Ubaud Dicort p. 147 e TdF
‘bramadou 1’), gargalhòl ;
gargamèla ; garganta bramador 2, -doira adj : airal que i se brama « beuglant, -ante, où l’on beugle,
v. bramaire »
(v. TdF ‘bramadou 2’). La junta bramadoira. (v. TdF) brama fam (f.) [bramafam 1 nm] : mena de planta. (Iberis pinnata) (v. TdF jos ‘bramo-fam’) bramafam 2 / bramapan nm (los 2, v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bramo-fam’) / bramasopa (v. bramasopa) (m. e f.) : persona que crèba de fam. bramafèr (m. e f.) [bramafèrre nm, cf Ubaud Dicort] : tèrra de mal trabalhar e qu'abena totes los apleches de trabalh. bramairàs, -assa adj e n (v. Ubaud Dicort) : « grand braillard,
grande brailleuse » TdF bramaire 1 (subs.) (Alibert) : crivèl / crivèla (per triar lo cerealum) bramaire 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« chiendent glauque, triticum glaucum, plante dont la
feuille rude fait beugler les
bœufs qui la mangent » TdF ‘bramaire 2’ bramaire 3, -aira [~ airitz] (adj. e subs.) : bralhaire / braulhaire ; ploraire, -a. Sèm totes estats bramaires quand èrem nenes. bramairet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit
brailleur, euse » TdF bramal [ / bramament] nm, cf Ubaud Dicort : cridal / bram / mugiment. (v. TdF jos ‘bramamen’) Butèt un bramal que nos faguèt totes estrementir. bramalesca nm, cf Ubaud Dicort :
« gueulard, fort en gueule, qui ‘dispute âprement le
morceau’ » (Brun Glossari
Oc-Fr) ; « crève-la-faim [v. bramasopa] » (Lexic
M. Roqueta) bramament nm : v. bramal. braman (m.) : indó de la casta sacerdotala, casta pus nauta de l'indoïsme. bramanic, -a : relatiu, -iva a l'indoïsme. Escòla bramanica. bramanisme : sistèma religiós e social d'Índia bramant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« beuglant, mugissant, rugissant, ante » TdF bramapan nm : v. bramafam 2. bramar (v. intr. e tr.) : cridar bravament ; mugir ; plorar ; « appeler à grands cris ». (v. TdF) Aquel vedèl brama sa maire, ce veau appelle sa mère. (v. TdF jos ‘brama’) bramariá : cridadissas ; mugiment. bramaset (adj. m. e f.) [nm] : persona qu'a totjorn set ; « ou lieu qui brûle de soif » TdF ‘bramo-set’. bramasopa nm :
« meurt-de-faim, mendiant, truand, v. cocarro »
(v. TdF ‘bramo-soupo’) bramassar / bramassejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, beugler
désagréablement, braire sans raison » TdF jos ‘bramassa’ bramatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de beugler, de braire, de brailler » TdF ‘bramage’ brama vaca [bramavaca nf, cf Ubaud Dicort] (plt.) : safran de pels prats (Colchicum
autumnale) ; autra mena de planta : (Gratiola officinalis) bramèca (adj. m. e f.) [nm o nf (v. Ubaud Dicort e TdF)] : ploraire, -a ; ploregós, -osa. Bramècas, d'unes o son tota la vida. bramejar / bramicar (v. intr.) : gemicar ; se plorar ; « désirer vivement, palpiter de désir, v. barbelar » (v. TdF jos ‘brameja’). bramina : femenin de braman. « brana » : v. branda. branc nm : « branche, rameau,
brin, v. branca ; pampre de
vigne ; chicot, fourchon ; nœud du bois, v. sing » (v. TdF) branca nf / branc (v. branc) : « branche, division d’un tronc, v. branc ; verge pour
châtier ; nervure d’une voûte gothique ; largeur
d’un drap de lit ; bout des cordes de sparterie qui servent
à fixer les cannes des bordigues ; racine ou germe d’un
mal, d’un défaut » TdF ; marc d'arbre ; brancum (totas las
brancas) ; porcion (R. IV, 434) ;
division. branca orsina (plt.) : pata d'orsa (Acanthus mollis) Brancaci n pr m, cf Ubaud Dicort :
« Pancrace ; nm, nigaud » (v. TdF ‘Brancàci’) brancada : fuèlhas e frucha d'una branca. Una brancada de cerièiras, de pomas, de peras... brancadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite quantité de fruits portés par un
branche » TdF brancal nm : v. brancat. brancament nm, cf Ubaud Dicort :
« branchement » (Rapin) brancar (v. intr. e tr.) : metre de brancas ; metre un tutor. Brancar los peses, las mongetas... brancarut, -uda : qu'a fòrça brancas / brancut, -uda. brancàs nm, cf Ubaud Dicort :
v. brancassa. (v. TdF jos ‘brancasso’) brancassa : branca gròssa. brancassejar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : amassar de brancas. Brancassi (e non pas Pancraça) (abs. Dicort) : prenom. (v. Brancaci) brancassut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : v. brancarut. (v. TdF jos ‘brancaru’) brancat [ / brancal] nm, cf Ubaud Dicort : braces de carreta « brancard, litière », baiard ; « niche portative dans laquelle on transporte le buste d’un saint, aux processions ; haquet, grosse charrette ; grosse branche, gourdin ». (v. TdF jos ‘brancan’) brancatièr (abs. Dicort) : baiardièr. Èra brancatièr sul front e i foguèt tuat. brancatge : brancum (totas las brancas d'un arbre) brançolament [brançòlament] nm : movement de vai-e-vèni / balanç. brançolar (v. intr. e tr.) : balançar / anar e venir ; v. brandolar (v. TdF jos ‘brandoula’). brançolar (se) v pron : se balançar ; v. brandolar (se). brancon nm, cf Ubaud Dicort :
« branche courte, chicot de branche » TdF brancòta : branca pichona. brancum nm sg : totas las brancas d'un arbre, « les branches en général, fouillis de branches » TdF. |
|
brancut, -uda : brancarut, -uda (qu'a fòrça brancas) brand 1 nm : vam / movement ; agitacion ; balançament ; balanç / balin-balant de campanas ; secossa ; Metre en brand : amodar, metre en movement. Sonar las campanas a brand : sonar en grand. A grand brand, à toute volée. (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brand 1’) brand 2 nm : espasa gròssa brandida amb las doas mans ; brand 3 nm : tusa / tuson / tison, v. mochon 2 » (v. TdF ‘brand 3’) (dins lo sens de planta que crèma aisidament) branda 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« cloison mince qui sépare les appartements, v. buget » TdF ‘brando 1’ branda 2 nf : brossa / brossalha / boissonada ; tèrme / randa ; malautiá de la vinha. brandabarris (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à ébranler les
remparts, formidablement, terriblement, en immense
quantité » TdF ‘brando-bàrri’ brandabàs nm, cf Ubaud Dicort : « branle-bas » (Rapin) brandabiaça (m. e f.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)] : q.q. que crèba de fam ; fug-òbra (m. e f.) brandabisa (subs. m. e f.) : paure diable ; paura femna. (v. TdF ‘brando-biso’) brandacanèla (subs. m. e f.) : maladrech, -a ; nèci, nècia. (v. TdF ‘brando-canello’) branda coeta (f.) [brandacoeta / brandacoa nm, cf Ubaud Dicort] : pastorèla jauna / gala pastre (f.) (aucèl) (Motacilla flava) (v. TdF jos ‘brando-co’) brandacuol (subs. m. e f.) : persona qu'auqueja de las ancas, « personne qui frétille en marchant, frétillon » TdF ‘brando-cuou’. brandada 1 nf : movement ; brandida ; agitacion (R. II, 22) ; Quina brandada quand es jorn de fièira ! brandada 2 nf : trufada de merlussa amb d'alh e d'òli. Lo divendres èra lo jorn de la brandada. brandadièr nm, cf Ubaud Dicort : (v. brandada 2) brandador nm, cf Ubaud Dicort :
« branloire, balançoire » TdF brandadura nf, cf Ubaud Dicort :
« ce qui a été branlé, secoué ;
branle, secousse » TdF brandaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui branle sans cesse, qui bouge, qui
remue » TdF brandal 1, -a adj : que crèma bravament / que crèma aicisèm. brandal 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« coup, tour de main » TdF suppl branda l'ala (m. o f.) [branda--l’ala nm, cf Ubaud Dicort] : passerat insectivòr (Muscicapa collaris) brandalar 1 (v. intr.) : cridassar / cridassejar. brandalar 2 (v. tr.) : amodar / metre en brand. brandalèra nm, cf Ubaud Dicort : « t. injurieux,
flandrin » TdF ‘brando-lèro’ brandalhar / brandalar 3 (abs. Dicort) (los 2, Alibert) (v. tr.) : brandir. brandalhat, -ada / brandalat, -ada (v. çai sus) : brandit, -ida. brandalisa nf : desòrdre / confusion (R. III, 356) ; guirgoste. brandament nm : movement, « branlement, tangage » TdF. brandant 1, -a adj : flamejant, -a. brandant 2, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« branlant, ante » TdF ‘brandant 1’ brandant 3 nm / brandanta nf, cf Ubaud Dicort :
« lambourde, branche grêle, longue et branlante ;
pendeloque de diamants » TdF ‘brandant 3’ brandapinta (subs. m. e f.) : pintonejaire, -a. (v. TdF ‘brando--pinto’) brandar 1 (v. tr. e intr.) : amodar / metre en movement ; balançar ; remenar / bolegar / metre en brand ; dançar ; trantolar ; subir un movement de balanç de popa a proa (mar.) ; brandar (se) v pron : « se mouvoir, aller
d’un lieu à un autre » TdF jos ‘branda 1’ brandar 2 (v. tr. e intr.) : cremar bravament ; esclairar aicisèm ; embrasar ; Un fuòc d'infèrn brandava dins la chimenèia. brandar 3 (v. tr.) : randalar / randurar (enrodar amb un tèrme) brandatèsta n (v. Ubaud Dicort) : « personne qui a le tic de
branler la tête, sorte de sobriquet » (v. TdF ‘brando-tèsto’) brandatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de branler, d’agiter, de hocher, de bouger ; action de brûler » TdF ‘brandage’ brande : mena de dança ; balançament d'un naviri, de popa a proa ; brand de campanas ; (arc.) cleda penjada al ponde naut per metre las tortas. (v. TdF) Far lo brande : dançar un brande. Donar lo brande : amodar / metre en brand. Se donar pas ges de brande : se donar pas de movement. Lo brande-a-bas ! (v. TdF ‘brande--abas’ ; abs. Dicort) : (comandament de marina) brande de
l’aireta nm,
cf Ubaud Dicort : « nom de
ronde enfantine » (v. TdF jos ‘brande’) brande de sortida
nm, cf Ubaud Dicort :
« branle que font les enfants au sortir de
l’école » TdF jos ‘brande’ Faire un
branle de sortida, danser un branle de
sortie, être chassé de quelque part. (v. TdF) brande-fòra
nm, cf Ubaud Dicort :
« branle-bas de combat »
TdF ‘brande-foro’ brande-gai
nm, cf Ubaud Dicort :
« branle gai, ancienne danse ; personne joviale, un
réjoui, v. gala-bon-temps » (v. TdF ‘brande-gai’) brandejada
nf, cf Ubaud Dicort :
« brandillement, oscillation » TdF brandejaire,
-aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui brandille, qui danse un branle » TdF brandejar (v. intr.) : trantolar ; dançar un brande ; far un movement de vai-e-vèni dins lo vent (drapèu) Los drapèus
brandejavan dins lo vent. brandejatge
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de brandiller, de danser un branle » TdF brande-rondèu
nm, cf Ubaud Dicort :
« branle-rondeau, espèce de danse » TdF ‘brande-roundèu’ brandet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit branle, petite ronde » TdF brandeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bruyère » TdF brandeta
(far -) loc verb, cf Ubaud Dicort :
« brandiller, osciller, vaciller » TdF ‘brandeto’ brandida : secossa ; saquejal ; brava semonça. Trapèt una brava brandida. brandilha 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« chose qui brandille, branche grêle, brindille » TdF ‘brandiho 1’ brandilha 2 n, cf Ubaud Dicort :
« personne qui dandine, qui va les bras ballants, dandin,
flandrin, dadais » TdF jos ‘brandiho 1’ brandilha 3 nf, cf Ubaud Dicort :
« bruyère rabougrie, broussailles » TdF ‘brandiho 2’ brandilhament nm, cf Ubaud Dicort :
« brandillement, vibration » TdF brandilhar (v. tr. e intr.) : « brandiller » TdF ‘brandiha’, *agitar (v. R. II, 22 agitacion) ; brandejar ; bolegar. brandilhat, -ada : t. a. del vèrb brandilhar
transitiu. brandilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite chose qui brandille, petite brindillle » TdF suppl brandimard, -a : paucval (m. e f.) ; fug-òbra (m. e f.). brandimardàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand batteur de
pavé » TdF brandiment : agitacion (R. II, 22). brandin, -a adj e n : desocupat, -ada ; paucval (m. e f.) ; fug-òbra / fenhent, a (L. 186). brandin-brandant loc adv, cf Ubaud Dicort : « en branlant, en
s’agitant de çà et de là, avec une démarche
dégingandée ; bredi-breda, à la
hâte » TdF brandina nf, cf Ubaud Dicort :
« filet de pêche »
(Brun Glossari Oc-Fr) brandinar v : v. brandinejar. brandinàs, -assa n, cf Ubaud Dicort : « grand dandin, grand
flandrin, dégingandé, ée » TdF brandinejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui se dandine, qui brandille » TdF brandinejar [ / brandinar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : « dandiner » ;
flandrinejar / fenhentejar ; « brandiller,
osciller ; tâtonner, changer de ci et de là ».
(v. TdF jos ‘brandineja’) Manja son temps a brandinejar. brandinejar (se) v pron : « se dandiner, se brandiller » TdF jos ‘brandineja’ brandinejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« dandinement, brandillement, flânerie » TdF brandineta nf, cf Ubaud Dicort :
« roue de la fortune, biribi, jeu de hasard » TdF brandir (v. tr. e intr.) : brandilhar ; saquejar ; increpar ; remochinar ; corroçar. Brandir las pelhas a q.q. : lo corroçar bravament. Brandir lo cap, los braces... Brandir un drapèu. brandir (se) : se bolegar ; se remenar. Brandís-te ! brandissa : rosta / tabassada ; tèrme / randa de canaveras ; espandida de brugas. brandissal nm, cf Ubaud Dicort :
« secousse, ébranlement, bourrade, volée de coups,
rossée » TdF jos ‘brandussado’ brandit, -ida : t. a. del vèrb brandir transitiu, « brandi, ie, secoué, terminé, ée » (v. TdF jos ‘brandi’). |
|
|
|
|
|
|