botulisme (del grèc botulus : bodin) : intoxicacion deguda a l'ingestion de la toxina bacillus botulinus que se tròba mai que mai dins de maselariá avariada.

bòudre (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « pêle-mêle, sans ordre, à foison, à la débandade, sens dessus dessous » (v.TdF)

bòufre, -fra adj : v. bolfre.

boular (TdFbóula’ ; abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : chaupir / chauchar / trolhar / patolhar. (v. folar)

Boular l'èrba.

Boular la vendémia.

boulat, -ala (abs. Dicort) : t. a. çaisús.

boupret : mast plaçat de galís a la proa d'un naviri.

bova nf, cf Ubaud Dicort : « boue, vase » TdF

bovachon nm, cf Ubaud Dicort : « bouvillon, jeune boeuf » TdF

bovada nf : v. boada.

boval nm : v. boal.

bovalha 1 (espècia bovina) nf sing : v. boalha.

bovalha 2 nf sing, cf Ubaud Dicort : « boue, en général ; la lie du peuple, les plus basses cartes du jeu » TdF bouvaio 2’

bovar 1 v : v. boar.

bovar 2 v, cf Ubaud Dicort : « calfeutrer avec de la boue, v. bardissar ; avec de la bouse, v. bosar » TdF bouva, embouva’

bovaral ~ boaral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de bœuf, qui appartient aux bœufs (vieux), v. bovin » (v. TdF bouvarau’)

bovard nm, cf Ubaud Dicort : « gros bœuf, grand boeuf » TdF

bovariá nf, cf Ubaud Dicort : « bouverie, étable à bœufs, marché aux boeufs » TdF

bovarisme : estat de desequilibri afectiu de contunh.

bovatièira ~ boatièira nf, cf Ubaud Dicort : « ration de fourrage qu’on porte aux champs pour les bœufs, v. botièira » (v. TdF)

bovatièr nm : v. boatièr.

bovet : aucèl que sèc los buòus per se manjar lors insèctes ; aplech de menusièr per curar de canèlas dins lo fust.

bovetar (v. intr.) : curar de canèlas dins lo fust de menusièr.

bovid / bovide nm : « bovidé » (Rapin). (v. bovids)

bovids / bovides nm pl, cf Ubaud Dicort : « bovidés » (Rapin)

bovidèu (abs. Dicort) (s. m. e f.) : animal boïn. (v. bovid(e))

La vaca es un bovidèu.

bovin, -a / boïn, a. adj : « bovin, -e » (v. Rapin, Basic)

Bestial boïn : vacas e buòus.

bovina ~ boïna nf, cf Ubaud Dicort : « l’espèce bovine ; viande de bœuf ou de vache » TdFbouvino’

bovum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. buòu, boval e -UM)

bòxa : mena d'espòrt que se jòga a còps de ponhs.

boxaire [, -aira] n : persona que practica la bòxa.

boxar (v. intr.) : practicar la bòxa.

bòxer nm (abs. Dicort) (de l'al.) : mena de can de garda que revèrta un dògol.

B. P. P. (abs. Dicort) : sigla de « bicicleta passapertot ». v. B. T. T.)

brabant (esplech agricòla) nm, cf Ubaud Dicort : « brabant » (Laus), « charrue » (Sèrras-Ess.)

brac 1, -a (adj.) : bochard, -a ; crassós, -osa ; fangós, -osa ; « vil, abject (vieux) » TdF bra 2’ ;

brac 2, -a adj : caluc, -uga ; cort, -a.

brac 3 (subs. m.) : poire / postèma ; fanga ;

brac 4 nm : can de caça pelràs. (v. braca)

braç : membre superior dels umans.

A plec de braç : a fòrça de braç.

Braç e braç (e non pas braç a braç), « bras dessus, bras dessous » (v. Ubaud Dicort e Rapin).

Braç de cadièira : baston de cadièira.

Braç de carreta : lata / timon.

Braç de cebas : forc de cebas.

Braces en quèrba : en se donant lo braç.

Cadièira de braces : cadieiràs.

braca (femèla del brac 4) nf, cf Ubaud Dicort : « chienne braque, chienne en chaleur » TdF 

braça : trabalh a braç ; braça : mesura maritima ; biais de nadar ; mena de nada.

braçacòrs (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à bras-le-corps » TdF brasso-cors (à)’

braçada : embraçada ; movement dels braces per nadar.

braçadèl : chaudèl (pastisson cuech dins d'aiga calenta)

braçadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brassée ; tendre embrassade » TdF brassadeto’

braçador nm, cf Ubaud Dicort : « long rabot pour brasser la bière, lieu où l’on brasse la bière » TdF

braçaire, -aira [~ airitz] n : persona que fa o que vend de cervesa.

braçal : armadura per se gandir los braces ; gantelet per jogar a la palma ; benda d'estòfa portada al braç.

braçalet : anèla, cordèla, correja portada a l'avantbraç.

Braçalet de mòstra.

Braçalet de femna.

bracamart [bracamard] / bracomart [bracomard] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : mena d'espasa ; « t. érotique, v. mandre 2 » (v. TdF jos ‘bracoumard’).

« bracanar » : v. barracanar.

bracar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, braquer, diriger une arme à feu, une lunette » TdF braca 1’

Se bracar contra qualqu’un, attendre quelqu’un de pied ferme. (v. TdF)

bracar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, chercher, quêter » TdF braca 2’

braçar (v. tr.) : remenar quicòm amb los braces ; cambiar la direccion d'una vela (mar.) ; far de cervesa.

braçariá : fabrica de cervesa ; local que i se vend de cervesa.

braçàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bras, bras mal fait » TdF brassas’

braçat nm : quantitat de lenha, d'èrba... que caup dins los braces.

A bèl braçat [~ a bèls braçats] : « à brassées, à pleins bras, à bras-le-corps, corps à corps » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brassado’), entre braces.

braçatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brasser, mouvement de bras, agitation du travail, travail manuel » TdF brassage’

bracejaire, -aira [~ airitz] n : persona que remena los braces ; « homme de peine » TdF brassejaire’.

bracejament nm, cf Ubaud Dicort : « gesticulation » (Laus)

bracejar (v. intr.) : remenar los braces.

bracejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gesticuler, de brasseyer » TdF brassejage’

bracèl : montet de fen entresec per lo gardar de se banhar. (v. Vayssier ‘brossèl’)

bracèla : mena de filat a fen.

bracelièira [bracelièiras nf pl, cf Ubaud Dicort p.147] : bretèlas de jupa o de davantal.

bracet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bras » TdF brasset’

braceta 1 (a la -) (loc. adv.) : a bèl braçat, « à bras-le-corps » TdF jos ‘brasseto’).

braceta 2 (de) (abs. Dicort) : braç dessús braç dejós. (v. braceta (en -))

Caminar de braceta.

braceta (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort :

Marchar en braceta, marcher bras dessus, bras dessous.

Menar en braceta, donner le bras à quelqu’un en l’accompagnant.

En braceta de sa molhèr, donnant le bras à sa femme.

(v. TdF jos ‘brasseto’)

bracièira : camiseta de margas per un noirigat ; corset ; braç de ribièira ; brave valat.

 

 

 

bracieiron nm, cf Ubaud Dicort : « vêtement de paysanne, qui s’applique exactement sur le corps  et se place par devant et par derrière, v. corset ; jaquette d’enfant ; petit homme de peine » TdF brasseiroun’

bracièr 1 nm : « celui qui cultive la terre seulement à bras » ; obrièr que trabalha amb sos braces ; factotum ; « celui qui donne le bras à quelqu’un, cavalier, v. menaire » (v. TdF brassié’).

bracièr 2, -ièra adj, cf Ubaud Dicort : « t. d’anatomie, brachial, ale » TdF jos ‘brassié’. (v. braquial)

bracin nm, cf Ubaud Dicort : « brassin de bière ; t. de savonnerie, savon qu’on cuit à la fois » TdF brassin’

braçòl nm, cf Ubaud Dicort : « brassée de foin qu’on tortille sur elle-même, pour le chargement d’une charrette ; t. de pêche, petite ligne munie d’un hameçon, que l’on attache sur une corde principale, v. palangre » TdF brassòu’

braçolet nm, cf Ubaud Dicort : « petite brassée de foin » TdF

bracomard nm : v. bracamard.

bracon / brac nm : can de caça pelràs e longaurelhat. (v. brac)

braçon : braç pichonèl ; rai de ròda.

bracona nf, cf Ubaud Dicort : (v. bracon e braca)

braconaire nm, cf Ubaud Dicort : « grand et bon chasseur ; braconnier, chasseur sans permis » TdF

braconar / braconejar (v. intr.) : caçar sens permés.

braconat, -ada : (caçum) caçat sens permés de caçar.

braconatge : accion o resulta de caçar sens permés.

braconejar (v. intr.) : v. braconar.

braconièr, -ièira n : persona que caça sens permés de caçar.

bractèa nf : fuèlha que de son aissèla sortís la flor.

bracteòla nf, cf Ubaud Dicort : « bractéole » (Rapin)

brada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « brouée, gelée blanche » TdF

brada 2 [veire branda, cf Ubaud Dicort] : bartàs (v. bartàs).

bradada nf, cf Ubaud Dicort : « gelée blanche, brouissure » TdF

bradalaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « braillard, arde, qui beugle » TdF

bradalar (v. intr.) : bramar ; mugir.

bradalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brailler, beuglement » TdF

bradar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geler blanc, v. barbastar » (v. TdF)

BRADI- : forma prefixada del grèc bradus (lent)

bradiaritmia : aritmia lenta e irregulara.

bradiaritmia ventriculara : alentiment del ritme ventricular (pols lent en permanéncia)

bradiartria : bradilalia (elocucion lenta e monotòna)

bradicardia : braquicardia (alentiment dels batècs del còr)

bradicinesia : bradiquinesia (alentiment dels movements volontaris dins d'unas formas d'encefaliti)

bradidiastolia : esperlongament considerable de la pausa diastolica.

bradiestesia : lentor dins la percepcion de las sensacions.

bradifagia : manducacion lenta.

bradifasia : lentor de prononciacion.

bradifrenia : alentiment de las reaccions psiquicas.

bradilalia : bradiartria v. pus naut.

bradilexia : lentor anormala del parlar.

bradilogia : parlar entrecopat de pausas.

bradipepsia : digestion lenta.

bradipnèa : respiracion lenta.

bradipodids (m. pl.) : familha de mamifèrs de movements fòrt lents.

bradipsiquia : alentiment del procèssus psiquic dins d'unas formas d'encefaliti.

bradisfigmia : alentiment del pols.

bradisinusia : varietat excepcionala de dissociacion auriculoventriculara complèta.

bradisisme : movement ascendent o descendent del sòl dins tal o tal airal de la superficia terrèstra.

bradisismic, -a : relatiu, -iva al bradisisme.

braditelia : evolucion morfologica lenta.

braditrofia : trebolament nutricional.

brafa e derivats : v. bafra, cf Ubaud Dicort.

braga nf : « élingue », cable d'acièr (mar.) (v. TdF brago’)

bragada [ ~ braiada] nf, cf Ubaud Dicort : confle / sadol.

N'ai una bragada : n'ai las plenas cauças ! n'ai un confle !

bragadís nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise herbe qui s’attache au lin ; ivraie » (v. TdF)

bragaire, -aira [~ airitz] n / bragard, -a (v. bragard) (adj. e subs.) (Alibert) : « celui, celle qui piaffe, v. vantaire [v. bragar 1] » (v. TdF bragaire’)

bragairon : arcbalestièr / cabironaire.

bragaironar (v. intr.) : cabironar (plaçar de cabirons)

bragalet, -a (adj. e subs.) : mal bragat, -a.

bragalon [veire bregalon nm, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Aphyllanthes monspeliensis)

bragar 1 (v. intr.) : petnicar « faire ostentation » TdFbraga 1’ ; se vantar / se conflar ; brilhar ; florir ; far flòri ; ufanejar.

bragar 2 [ ~ braiar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF braga 2’) : cargar las cauças a un mainatge.

bragar [ ~ braiar] (se) : se cargar las cauças ; botonar las cauças.

Es pas encara capable de se bragar.

bragard, -a / bragaire, -aira (v. bragaire) (adj. e subs.) (los 2, Alibert) : ufanós, -osa ; ventabolòfas (m. e f.) ; presomptuós, -osa ; « fastueux »  ; embarrassaire, -a ; petnicaire, -a ; « élégant, galant, ante, gaillard, arde » (v. TdFbragard’ adj).

Es un bragaire de primièira fòrça.

bragardament adv : fastuosament ; galhardament.

bragardin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fat » TdF

bragardisa nf, cf Ubaud Dicort : v. bragarditge.

bragardissim, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « très fastueux, très bien mis, très galant, très brillant, ante ; grand faiseur d’embarras » TdF

bragarditge nm : pretension, « ostentation ; parure, objet de toilette ; gaillardise » TdF jos ‘bragardiso’.

bragariá nf, cf Ubaud Dicort : « faste, ostentation, prétention ; parure, ornement » TdF

bragas [ ~ braias, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : calças / cauças.

N’a pas las braias netas, il a l’air coupable. (v. TdF jos ‘net’)

Ne’n sortir las braias netas, s’en tirer, les braies nettes. (v. TdF)

A bragas netas (cf Ubaud Dicort). (v. çai sus)

bragas de cocut / bragas de coguol : primavèra (R. V, 503) (Primula vulgaris)

bragas de lop : marsiule / marsívol (plt.) (Helleborus)

bragasmòl nm, cf Ubaud Dicort : « lendore, lambin » TdF suppl

bragassas ~ braiassas nf pl, cf Ubaud Dicort : « larges braies, large ou vilaine culotte, mauvais pantalon » TdF braiasso’

bragassièr ~ braiassièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui laisse tomber sa culotte, qui attache mal son pantalon, qui est bas sur jambes ; surnom des Orientaux » TdF braiassié’

bragat, -ada adj : « culotté, ée » TdF jos ‘braga’

Mal bragat, mal accoutré. (v. TdF)

bragèia : mòuta de mescla d'òrdi e de civada.

bragós, -osa adj : bochard, -a ; fangós, -osa ; crassós-osa.

Aiga bragosa : aiga fangosa.

bragòt nm : v. braguet.

braguejar (v. intr.) : vinar de poire / rajar de poire.