|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
botulisme (del grèc botulus : bodin) : intoxicacion deguda a l'ingestion de la toxina bacillus botulinus que se tròba mai que mai dins de maselariá avariada. bòudre (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « pêle-mêle, sans ordre, à foison, à la débandade, sens dessus dessous » (v.TdF) bòufre, -fra adj : v. bolfre. boular (TdF ‘bóula’ ; abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : chaupir / chauchar / trolhar / patolhar. (v. folar) Boular l'èrba. Boular la vendémia. boulat, -ala (abs. Dicort) : t. a. çaisús. boupret : mast plaçat de galís a la proa d'un naviri. bova nf, cf Ubaud Dicort : « boue, vase » TdF bovachon nm, cf Ubaud Dicort : « bouvillon, jeune boeuf » TdF bovada nf : v. boada. boval nm : v. boal. bovalha 1 (espècia bovina) nf sing : v. boalha. bovalha 2 nf sing, cf Ubaud Dicort : « boue, en général ; la lie du peuple, les plus basses cartes du jeu » TdF ‘bouvaio 2’ bovar 1 v : v. boar. bovar 2 v, cf Ubaud Dicort : « calfeutrer avec de la boue, v. bardissar ; avec de la bouse, v. bosar » TdF ‘bouva, embouva’ bovaral ~ boaral, -a adj, cf Ubaud Dicort : « de bœuf, qui appartient aux bœufs (vieux), v. bovin » (v. TdF ‘bouvarau’) bovard nm, cf Ubaud Dicort : « gros bœuf, grand boeuf » TdF bovariá nf, cf Ubaud Dicort : « bouverie, étable à bœufs, marché aux boeufs » TdF bovarisme : estat de desequilibri afectiu de contunh. bovatièira ~ boatièira nf, cf Ubaud Dicort : « ration de fourrage qu’on porte aux champs pour les bœufs, v. botièira » (v. TdF) bovatièr nm : v. boatièr. bovet : aucèl que sèc los buòus per se manjar lors insèctes ; aplech de menusièr per curar de canèlas dins lo fust. bovetar (v. intr.) : curar de canèlas dins lo fust de menusièr. bovid / bovide nm : « bovidé » (Rapin). (v. bovids) bovids / bovides nm pl, cf Ubaud Dicort : « bovidés » (Rapin) bovidèu (abs. Dicort) (s. m. e f.) : animal boïn. (v. bovid(e)) La vaca es un bovidèu. bovin, -a / boïn, a. adj : « bovin, -e » (v. Rapin, Basic) Bestial boïn : vacas e buòus. bovina ~ boïna nf, cf Ubaud Dicort : « l’espèce bovine ; viande de bœuf ou de vache » TdF ‘bouvino’ bovum nm sing, cf Ubaud Dicort : (v. buòu, boval e -UM) bòxa : mena d'espòrt que se jòga a còps de ponhs. boxaire [, -aira] n : persona que practica la bòxa. boxar (v. intr.) : practicar la bòxa. bòxer nm (abs. Dicort) (de l'al.) : mena de can de garda que revèrta un dògol. B. P. P. (abs. Dicort) : sigla de « bicicleta passapertot ». v. B. T. T.) brabant (esplech agricòla) nm, cf Ubaud Dicort : « brabant » (Laus), « charrue » (Sèrras-Ess.) brac 1, -a (adj.) : bochard, -a ; crassós, -osa ; fangós, -osa ; « vil, abject (vieux) » TdF ‘bra 2’ ; brac 2, -a adj : caluc, -uga ; cort, -a. brac 3 (subs. m.) : poire / postèma ; fanga ; brac 4 nm : can de caça pelràs. (v. braca) braç : membre superior dels umans. A plec de braç : a fòrça de braç. Braç e braç (e non pas braç a braç), « bras dessus, bras dessous » (v. Ubaud Dicort e Rapin). Braç de cadièira : baston de cadièira. Braç de carreta : lata / timon. Braç de cebas : forc de cebas. Braces en quèrba : en se donant lo braç. Cadièira de braces : cadieiràs. braca (femèla del brac 4) nf, cf Ubaud Dicort : « chienne braque, chienne en chaleur » TdF braça : trabalh a braç ; braça : mesura maritima ; biais de nadar ; mena de nada. braçacòrs (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à bras-le-corps » TdF ‘brasso-cors (à)’ braçada : embraçada ; movement dels braces per nadar. braçadèl : chaudèl (pastisson cuech dins d'aiga calenta) braçadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite brassée ; tendre embrassade » TdF ‘brassadeto’ braçador nm, cf Ubaud Dicort : « long rabot pour brasser la bière, lieu où l’on brasse la bière » TdF braçaire, -aira [~ airitz] n : persona que fa o que vend de cervesa. braçal : armadura per se gandir los braces ; gantelet per jogar a la palma ; benda d'estòfa portada al braç. braçalet : anèla, cordèla, correja portada a l'avantbraç. Braçalet de mòstra. Braçalet de femna. bracamart [bracamard] / bracomart [bracomard] nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) (arc.) : mena d'espasa ; « t. érotique, v. mandre 2 » (v. TdF jos ‘bracoumard’). « bracanar » : v. barracanar. bracar 1 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, braquer, diriger une arme à feu, une lunette » TdF ‘braca 1’ Se bracar contra qualqu’un, attendre quelqu’un de pied ferme. (v. TdF) bracar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr et intr, chercher, quêter » TdF ‘braca 2’ braçar (v. tr.) : remenar quicòm amb los braces ; cambiar la direccion d'una vela (mar.) ; far de cervesa. braçariá : fabrica de cervesa ; local que i se vend de cervesa. braçàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros bras, bras mal fait » TdF ‘brassas’ braçat nm : quantitat de lenha, d'èrba... que caup dins los braces. A bèl braçat [~ a bèls braçats] : « à brassées, à pleins bras, à bras-le-corps, corps à corps » (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘brassado’), entre braces. braçatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brasser, mouvement de bras, agitation du travail, travail manuel » TdF ‘brassage’ bracejaire, -aira [~ airitz] n : persona que remena los braces ; « homme de peine » TdF ‘brassejaire’. bracejament nm, cf Ubaud Dicort : « gesticulation » (Laus) bracejar (v. intr.) : remenar los braces. bracejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de gesticuler, de brasseyer » TdF ‘brassejage’ bracèl : montet de fen entresec per lo gardar de se banhar. (v. Vayssier ‘brossèl’) bracèla : mena de filat a fen. bracelièira [bracelièiras nf pl, cf Ubaud Dicort p.147] : bretèlas de jupa o de davantal. bracet nm, cf Ubaud Dicort : « petit bras » TdF ‘brasset’ braceta 1 (a la -) (loc. adv.) : a bèl braçat, « à bras-le-corps » TdF jos ‘brasseto’). braceta 2 (de) (abs. Dicort) : braç dessús braç dejós. (v. braceta (en -)) Caminar de braceta. braceta (en -) loc adv, cf Ubaud Dicort : Marchar en braceta, marcher bras dessus, bras dessous. Menar en braceta, donner le bras à quelqu’un en l’accompagnant. En braceta de sa molhèr, donnant le bras à sa femme. (v. TdF jos ‘brasseto’) bracièira : camiseta de margas per un noirigat ; corset ; braç de ribièira ; brave valat.
|
|
bracieiron nm, cf Ubaud Dicort : « vêtement de paysanne, qui s’applique exactement sur le corps et se place par devant et par derrière, v. corset ; jaquette d’enfant ; petit homme de peine » TdF ‘brasseiroun’ bracièr 1 nm : « celui qui cultive la terre seulement à bras » ; obrièr que trabalha amb sos braces ; factotum ; « celui qui donne le bras à quelqu’un, cavalier, v. menaire » (v. TdF ‘brassié’). bracièr 2, -ièra adj, cf Ubaud Dicort : « t. d’anatomie, brachial, ale » TdF jos ‘brassié’. (v. braquial) bracin nm, cf Ubaud Dicort : « brassin de bière ; t. de savonnerie, savon qu’on cuit à la fois » TdF ‘brassin’ braçòl nm, cf Ubaud Dicort : « brassée de foin qu’on tortille sur elle-même, pour le chargement d’une charrette ; t. de pêche, petite ligne munie d’un hameçon, que l’on attache sur une corde principale, v. palangre » TdF ‘brassòu’ braçolet nm, cf Ubaud Dicort : « petite brassée de foin » TdF bracomard nm : v. bracamard. bracon / brac nm : can de caça pelràs e longaurelhat. (v. brac) braçon : braç pichonèl ; rai de ròda. bracona nf, cf Ubaud Dicort : (v. bracon e braca) braconaire nm, cf Ubaud Dicort : « grand et bon chasseur ; braconnier, chasseur sans permis » TdF braconar / braconejar (v. intr.) : caçar sens permés. braconat, -ada : (caçum) caçat sens permés de caçar. braconatge : accion o resulta de caçar sens permés. braconejar (v. intr.) : v. braconar. braconièr, -ièira n : persona que caça sens permés de caçar. bractèa nf : fuèlha que de son aissèla sortís la flor. bracteòla nf, cf Ubaud Dicort : « bractéole » (Rapin) brada 1 nf, cf Ubaud Dicort : « brouée, gelée blanche » TdF brada 2 [veire branda, cf Ubaud Dicort] : bartàs (v. bartàs). bradada nf, cf Ubaud Dicort : « gelée blanche, brouissure » TdF bradalaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « braillard, arde, qui beugle » TdF bradalar (v. intr.) : bramar ; mugir. bradalatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de brailler, beuglement » TdF bradar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, geler blanc, v. barbastar » (v. TdF) BRADI- : forma prefixada del grèc bradus (lent) bradiaritmia : aritmia lenta e irregulara. bradiaritmia ventriculara : alentiment del ritme ventricular (pols lent en permanéncia) bradiartria : bradilalia (elocucion lenta e monotòna) bradicardia : braquicardia (alentiment dels batècs del còr) bradicinesia : bradiquinesia (alentiment dels movements volontaris dins d'unas formas d'encefaliti) bradidiastolia : esperlongament considerable de la pausa diastolica. bradiestesia : lentor dins la percepcion de las sensacions. bradifagia : manducacion lenta. bradifasia : lentor de prononciacion. bradifrenia : alentiment de las reaccions psiquicas. bradilalia : bradiartria v. pus naut. bradilexia : lentor anormala del parlar. bradilogia : parlar entrecopat de pausas. bradipepsia : digestion lenta. bradipnèa : respiracion lenta. bradipodids (m. pl.) : familha de mamifèrs de movements fòrt lents. bradipsiquia : alentiment del procèssus psiquic dins d'unas formas d'encefaliti. bradisfigmia : alentiment del pols. bradisinusia : varietat excepcionala de dissociacion auriculoventriculara complèta. bradisisme : movement ascendent o descendent del sòl dins tal o tal airal de la superficia terrèstra. bradisismic, -a : relatiu, -iva al bradisisme. braditelia : evolucion morfologica lenta. braditrofia : trebolament nutricional. brafa e derivats : v. bafra, cf Ubaud Dicort. braga nf : « élingue », cable d'acièr (mar.) (v. TdF ‘brago’) bragada [ ~ braiada] nf, cf Ubaud Dicort : confle / sadol. N'ai una bragada : n'ai las plenas cauças ! n'ai un confle ! bragadís nm, cf Ubaud Dicort : « mauvaise herbe qui s’attache au lin ; ivraie » (v. TdF) bragaire, -aira [~ airitz] n / bragard, -a (v. bragard) (adj. e subs.) (Alibert) : « celui, celle qui piaffe, v. vantaire [v. bragar 1] » (v. TdF ‘bragaire’) bragairon : arcbalestièr / cabironaire. bragaironar (v. intr.) : cabironar (plaçar de cabirons) bragalet, -a (adj. e subs.) : mal bragat, -a. bragalon [veire bregalon nm, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Aphyllanthes monspeliensis) bragar 1 (v. intr.) : petnicar « faire ostentation » TdF ‘braga 1’ ; se vantar / se conflar ; brilhar ; florir ; far flòri ; ufanejar. bragar 2 [ ~ braiar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘braga 2’) : cargar las cauças a un mainatge. bragar [ ~ braiar] (se) : se cargar las cauças ; botonar las cauças. Es pas encara capable de se bragar. bragard, -a / bragaire, -aira (v. bragaire) (adj. e subs.) (los 2, Alibert) : ufanós, -osa ; ventabolòfas (m. e f.) ; presomptuós, -osa ; « fastueux » ; embarrassaire, -a ; petnicaire, -a ; « élégant, galant, ante, gaillard, arde » (v. TdF ‘bragard’ adj). Es un bragaire de primièira fòrça. bragardament adv : fastuosament ; galhardament. bragardin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit fat » TdF bragardisa nf, cf Ubaud Dicort : v. bragarditge. bragardissim, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « très fastueux, très bien mis, très galant, très brillant, ante ; grand faiseur d’embarras » TdF bragarditge nm : pretension, « ostentation ; parure, objet de toilette ; gaillardise » TdF jos ‘bragardiso’. bragariá nf, cf Ubaud Dicort : « faste, ostentation, prétention ; parure, ornement » TdF bragas [ ~ braias, cf Ubaud Dicort] (f. pl.) : calças / cauças. N’a pas las braias netas, il a l’air coupable. (v. TdF jos ‘net’) Ne’n sortir las braias netas, s’en tirer, les braies nettes. (v. TdF) A bragas netas (cf Ubaud Dicort). (v. çai sus) bragas de cocut / bragas de coguol : primavèra (R. V, 503) (Primula vulgaris) bragas de lop : marsiule / marsívol (plt.) (Helleborus) bragasmòl nm, cf Ubaud Dicort : « lendore, lambin » TdF suppl bragassas ~ braiassas nf pl, cf Ubaud Dicort : « larges braies, large ou vilaine culotte, mauvais pantalon » TdF ‘braiasso’ bragassièr ~ braiassièr nm, cf Ubaud Dicort : « celui qui laisse tomber sa culotte, qui attache mal son pantalon, qui est bas sur jambes ; surnom des Orientaux » TdF ‘braiassié’ bragat, -ada adj : « culotté, ée » TdF jos ‘braga’ Mal bragat, mal accoutré. (v. TdF) bragèia : mòuta de mescla d'òrdi e de civada. bragós, -osa adj : bochard, -a ; fangós, -osa ; crassós-osa. Aiga bragosa : aiga fangosa. bragòt nm : v. braguet. braguejar (v. intr.) : vinar de poire / rajar de poire. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|