|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
bomba 1 nf : mena d'explosiu ; gròssa botelha en tèrra ; boira per remenar l'aiga ; maça / matràs ; femna gròssa. bomba 2 nf : (fèsta), cf Ubaud Dicort,
« bombe ». (v. bombança, tampona) bombacuol : jòc de dròlles ; casuda sul cuol ; airal bravament penjalut / bravament en penda. bombadissa nf : bruch estofat que s'esperlonga « bruit retentisant, v. pompida » ; brava rosta ; secossa. (v. TdF) bombaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : tustaire, -a ; bondissent, -a. bombament : tanada ; accion de tustar, de venir o de far venir convèx, -a. bombança : brave repais / regalèmus. Far bombança. bombançar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. jos bombança) bombancièr, -ièira adj e n : persona que fa de braves repaisses. bombant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« battant avec force » TdF bombar / bombir (v. tr. e intr.) : far un bruch estofat ; assucar ; tustassar l'aiga per butar lo peis dins lo filat ; sautar ; tressalir ; bombilhar / fringolhejar ; tombar en fasent de bruch ; sonar cafornut ; tumar ; far venir convèx, -a. Se tustas la camba d'aquel arbre, bombís cafornut. « bombara » 1 : v. dombala. bombara
2 ! interj, cf Ubaud Dicort : « mot usité dans le dicton
suivant : lorsqu’un enfant demande une chose qu’on ne veut
pas lui donner, on lui dit : Diga : bombara. - Bombara ! - L’auràs pas encara. (v. TdF ‘boumbaro’) bombarda nf : « bombarde, ancienne pièce d’artillerie ; espèce de bâtiment, galiote à bombes » ; canonièira de sambuc ; jòc d'orguena. (v. TdF) bombardaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui bombarde » TdF bombardament : accion de largar de bombas. bombardar (v. tr. e intr.) : largar de bombas. bombardat, -ada : afrabat, -ada amb de bombas. bombardejar v, cf Ubaud Dicort : v. bombardar. (v. TdF jos ‘boumbarda’) bombardèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite bombarde ;
canonnière de sureau, clifoire, jouet
d’écolier » TdF bombardelejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, faire des décharges de mousqueterie ;
faire claquer des canonnières de sureau » TdF bombardièr : avion que larga de bombas. Los bombardièrs cagavan lors bombas (l.p.) bombardon nm, cf Ubaud Dicort :
« saxhorn contre-basse, instrument de cuivre » TdF bombarineta : pichon regalèmus. bombàs / bombassi nm, cf Ubaud Dicort : brave gilet
« gros gilet à manches » ; brave
còp de ponh ; omenon regrosset e ventrut ; bruch grand « grand bruit sourd ». (v. TdF jos ‘boumbàs’) bombasina nf : tustassal / tabassada / rosta a còps de baston ; mena d'estòfa ; « papier brouillard » TdF. bombassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse bombe ; grosse femme » TdF bombassada nf / bombassal nm : tambust / sarrabastal « coup retentissant, coup de poing énorme, v. estramaç » (v. TdF jos ‘boumbassado’). bombassar (v. tr.) : sarcir / rentraire, « rapiécer grossièrement » (v. TdF). bombassi nm, cf Ubaud Dicort : v. bombàs. bombatge (abs. Dicort) : bombament ; fluctuacion ; « bombage » (v. Rapin). Bombatge magnetic. Bombatge optic. bombe nm, cf Ubaud Dicort :
bruch entre pauc e mens estofat ; « bruit d’un corps lourd qui tombe » TdF ‘boumbe’
; bombardament. I agèt un bombe que nos faguèt estrementir ! Lo bombe del tròn, del canon, le bruit du tonnerre, la voix du canon. (v. TdF) bombejaire, -aira adj e n : ressautaire, -a. bombejar (v. intr.) : sautar ; ressautar ; tustassar. bombejatge : accion de téner ressautat o tustassat. bombet nm : « petit renflement ; corset de femme
qui se croise par devant, v. jónher 2 », casabèc ; gilet, « v. corset ;
petit homme gros et court, v. bodoire » (v. TdF). bombeta : corset ; femnòta
rebombeleta. bombida : bruch cafornut ; brave
còp / tustassal. bombilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que fringolheja. bombilhar (v. intr.) : sautejar ; fringolhejar. bombiment : brave saut. bombina nf : (especialitat
culinària), v. Ubaud Dicort Errata web, « bombine » bombir v : v. bombar. v. pus naut. bombissa : brave còp de ponh. bombisseire,
-eira (~ -eiritz) adj
e n : « celui, celle qui
frappe fort ; qui résonne, sonore ; bondissant, ante, v bombaire » (v. TdF) bombix (del grèc bombyx) (abs.
Dicort) : manhan, « bombyx » (Rapin). bombon nf : bronzinament ; repotegada. (# bonbon) bombona : granda garrafa ventruda, de veire o de gres. bombonada : contengut d'una bombona ; bronzinament ; mormolh. bombonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que ten mormolhat. bombonament : mormolh ; bronzinament. bombonar (v. intr.)
: bonzinar / bronzinar ; mormolhar / repotegar / romegar. bombonejada nf, cf Ubaud Dicort :
« bourdonnement, murmure ; élancement d’un
abcès ; accès d’humeur, transport, boutade,
caprice » TdF bombonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que ten bonzinat / bronzinat. bombonejar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar ;
mormolhar ; « tinter, corner aux oreilles ;
grouiller, bouillonner ; battre, picoter, élancer, en parlant
d’un abcès » (v. TdF). bombonejatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de bourdonner, de grouiller,
d’élancer » TdF bombora (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la volée,
à la légère »
TdF bomborinada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cambiament d'umor ; espetorida
; caprici ; tresfoliment. (v. TdF jos ‘boumbounejado) bomborinaire, -a : que bomboneja, que bronzina. bomborinar / bomborinejar (v. intr.) : bronzinar. (v. bombonejar) bombut, -uda adj e nm : convèx, -a. Faire lo bombut, être convexe. (v. TdF) bomerang ~ boomerang nm, cf Ubaud Dicort : « boomerang » (Rapin) « bòmi, -ia » : v. boèmi, -ia. bomiada nf,
cf Ubaud Dicort : « danse
à la bohémienne »
(v. TdF) bomian, -a
adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« bohémien, enne » (v. TdF). (v. boèmi)’ bomianalha
nf
sing, cf Ubaud Dicort :
« la race des bohémiens, tas de bohémiens,
truandaille » TdF. bomianariá
nf, cf Ubaud Dicortï :
« vie de bohème, action de bohémien, fourberie,
volerie » TdF bomianàs,
-assa nm,
cf Ubaud Dicort : « affreux bohémien,
méchante ou vilaine bohémienne » TdF. bomiejar v, cf Ubaud Dicort :
(v.
bòmi,
boèmi « trompeur ») |
|
bon 1, -a adj : brave, -a ; gostós, -osa (v. TdF ‘bon 1’). Un bon sopar. Èsser dins sas bonas : èsser de bon asec. (v. TdF jos ‘bono’) bon 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« le bon, ce qui est bon ; autorisation écrite ;
bénéfice » (v. TdF ‘bon 2’) bon 3 adv :
« bon » (v. TdF ‘bon
3’) Faire bon, faire bon, répondre ; faire du
bien, être profitable. (v. TdF) A de bon : per de bon. De bon far : aisit. De bon legir : fòrt legible. Donar pas bon d'un malaut : dire que se'n tirarà pas. bona nf, cf Ubaud Dicort :
« lait aigri, petit-lait ayant de la présure » TdF ‘bouno’ bona aprèsdinnada (v. p. 20,
3° g) (bona aprèp-dinnada
(v. apresdinnada))
nf : bon vèspre. bona broissa nf, cf Ubaud Dicort :
« crapaudine scordium,
plante » (v. TdF ‘bono-brouisso’) Bona Novèla (la -) : los quatre evangèlis (vida, condemnacion, passion, mòrt e resurreccion de Jèsus, Filh de Dieu) bonaça / bonància [veire bonaça, cf Ubaud Dicort] nf : calma de la mar. bonaça calhada nf, cf Ubaud Dicort : « calme plat » TdF jos ‘bounaço’ bonament (adv.) : tot simplament. bonanuèch ! [ ~ bona nuèch !] / bonanuèit ! [veire bona nuèch !] interj, cf Ubaud Dicort : que la vòstra nuèch siá bona ! bonapartisme nm, cf Ubaud Dicort :
« bonapartisme, parti des Bonaparte » TdF bonapartista adj e n, cf Ubaud Dicort :
« bonapartiste, partisan des Bonaparte » TdF bonarbret [bon aubret ~ bonaubret ?, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Ligustrum vulgare) bonardèl / bonardòt adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « bonasse,
bonhomme » TdF suppl bonardin nm, cf Ubaud Dicort :
« poisson de mer » (v. TdF) bonardòt adj m e nm : v. bonardèl. bonàs, -assa : bravàs, -assa (qualitat o defaut de q.q. de tròp bon) bonas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
v. bonas (a de -). (v. TdF jos ‘bon 3’) bonas (a de -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
« tout de bon, sérieusement, réellement » TdF jos ‘bon 3’, « en bonne part, par opposition à a de malas » TdF jos ‘bono’ bonas (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort :
v. bonas (a de -). (v. TdF jos ‘bono’) bonas èrbas nf pl : finas èrbas. bonassament : d'un biais bonàs. bonassariá : bontat ; simplicitat ; bonomia. bonasson,
-a adj, cf Ubaud Dicort :
« assez bonhomme » TdF bonastre (abs. Dicort) / benastre nm : bonaür / bonur ; bonaventura. (v. benastre) bonastre (per -) (Lagarda ; abs. Dicort) : per
bonur / per bonaür / per fortuna. bonau adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « de bonne
qualité, en parlant des fruits » TdF bonaubret nm, cf Ubaud Dicort : v. bonarbret. bonaür / bonur [veire bonaür, cf Ubaud Dicort] nm / bonaürança (abs. Dicort) : felicitat ; beatitud. (v. benaürança) bonaventura : bonur ; benastre. bonavòia [bona
vòlha, cf Ubaud Dicort [v. jos vòlha]] (subs. m. e f.) :
brave, -a paucval. bonbon 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de pastilha. Quita pas de chucar de bonbons. bonbon 2 nm : « t.
enfantin, boisson ; biberon, buveur, en style familier » TdF bonbona nf, cf Ubaud Dicort : « boisson enivrante, v. bevenda ;
taverne, v. beguda » (v. TdF) bonbonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de
bonbons » TdF, « confiseur » (Sèrras) bonbonariá nf, cf Ubaud Dicort : « confiserie » (v. bonbonaire) bonbonejar v, cf Ubaud Dicort :
« siroter, boire, v. chimar » TdF. (v. bonbona) bonbonièira : mena de bóstia per metre de bonbons. bonbonilha nf, cf Ubaud Dicort :
« bonbons, sucreries » TdF ‘boubouniho’ bond : saut. Faguèt un bond de cinc mètres. bonda 1 nf : tap gròs ; trauc de barrica ; bondonal de pesquièr ; mena de panièr de palha ventrut en forma de gèrla ; « grande fosse de moulin » TdF suppl. bonda 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« bord inculte d’un champ cultivé, berge, v. broa,
riba » (v. TdF ‘boundo 2’) bondada nf, cf Ubaud Dicort :
« bonde, trou d’un tonneau » TdF bondador : airal que la palma i tusta e rebomba. bondaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que manda la palma ; violent, -a ; emportat, -ada ; iraissós, -osa (R. III, 574). bondar 1 (v. tr.) : metre una bonda. bondar 2 / bondir (v. intr.) : far un bond ; sautar. bondat 1 (subs. m.) : tap gròs. bondat 2, -ada adj : tapat, -ada amb una bonda. bondejar (v. intr.) : anar a sauts. bondelar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, rebondir comme la grêle » (v. TdF) bondèstre (al -) (loc. adv.) : a l'abandon ; al torrofle. bondeta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bonde » TdF bondicar (v. intr.) : tindar ; bronzinar ; cornar a las aurelhas. bondida : bond / saut. bondieu ! [ ~ bon Dieu !] (interj. que marca l'estonament) bondina : abelhard ; bordon ; tavan (R. V, 309). bondinar 1 / bondinejar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar, « tinter, murmurer, grommeler ». (v. TdF jos ‘boundina 2’) bondinar 2 (v. intr.) : trepar / trepejar d'impaciéncia. bondinejar v. : v. bondinar
1. bondir 1 (v. intr.) : tindar ; bonzinar / bronzinar ; restontir ; bondir 2 (v.
intr.) : far un bond. (v. bondar 2) bondissent, -a : que fa de braves sauts. bondolau : insècte que bonzina / bronzina (bordon ; tavan...) bondolejar (v. intr.) : bonzinar /
bronzinar. (v. bondinar
1) bondon : bonda pichona ; trauc de barrica ; palhassa ; pelós / pelòc / pelofre de castanha. bondonal / bondonau (m.) (los 2, abs. Dicort e TdF) : bonda d'un pesquièr. (v. bonda 1) bondonar (v. tr. e intr.) : tapar amb una bonda ; ofegar de somics / ofegar a dich de somicar. bondonat, -ada : tapat, -ada amb una bonda. bondonatge : accion de tapar amb una bonda. bondonau : v. bondonal. (los 2, abs. Dicort) bondonejar v, cf Ubaud Dicort :
v. bondinar 1. (v. TdF jos ‘boundina’) bondonèl : bonda (l. 50) pichona ; tap. bondonèsta nf, cf Ubaud Dicort : « tas de bogues ou
hérissons de châtaigne » TdF suppl bondonièira : bonda de tina ; aplech per traucar las barricas. bondonièr nm : persona que far de barricas, « v. barricaire ; trou de la cannelle au bas d’une cuve » (v. TdF). bondrèa nf, cf Ubaud Dicort :
« bondrée, oiseau de proie » TdF bonesa nf : bontat (v. TdF jos ‘bounesso’) ; « excellence » (L. 50). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|