bomba 1 nf : mena d'explosiu ; gròssa botelha en tèrra ; boira per remenar l'aiga ; maça / matràs ; femna gròssa.

bomba 2 nf : (fèsta), cf Ubaud Dicort, « bombe ». (v. bombança, tampona)

bombacuol : jòc de dròlles ; casuda sul cuol ; airal bravament penjalut / bravament en penda.

bombadissa nf : bruch estofat que s'esperlonga « bruit retentisant, v. pompida » ; brava rosta ; secossa. (v. TdF)

bombaire, -aira [~ -airitz]  (adj. e subs.) : tustaire, -a ; bondissent, -a.

bombament : tanada ; accion de tustar, de venir o de far venir convèx, -a.

bombança : brave repais / regalèmus.

Far bombança.

bombançar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : (v. jos bombança)

bombancièr, -ièira adj e n : persona que fa de braves repaisses.

bombant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « battant avec force » TdF

bombar / bombir (v. tr. e intr.) : far un bruch estofat ; assucar ; tustassar l'aiga per butar lo peis dins lo filat ; sautar ; tressalir ; bombilhar / fringolhejar ; tombar en fasent de bruch ; sonar cafornut ; tumar ; far venir convèx, -a.

Se tustas la camba d'aquel arbre, bombís cafornut.

« bombara » 1 : v. dombala.

bombara 2 ! interj,  cf Ubaud Dicort : « mot usité dans le dicton suivant : lorsqu’un enfant demande une chose qu’on ne veut pas lui donner, on lui dit :

Diga : bombara.

- Bombara !

- L’auràs pas encara. (v. TdF ‘boumbaro’)

bombarda nf : « bombarde, ancienne pièce d’artillerie ; espèce de bâtiment, galiote à bombes » ; canonièira de sambuc ; jòc d'orguena. (v. TdF)

bombardaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui bombarde » TdF

bombardament : accion de largar de bombas.

bombardar (v. tr. e intr.) : largar de bombas.

bombardat, -ada : afrabat, -ada amb de bombas.

bombardejar v, cf Ubaud Dicort : v. bombardar. (v. TdF jos ‘boumbarda’)

bombardèla nf, cf Ubaud Dicort : « petite bombarde ; canonnière de sureau, clifoire, jouet d’écolier » TdF

bombardelejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, faire des décharges de mousqueterie ; faire claquer des canonnières de sureau » TdF

bombardièr : avion que larga de bombas.

Los bombardièrs cagavan lors bombas (l.p.)

bombardon nm, cf Ubaud Dicort : « saxhorn contre-basse, instrument de cuivre » TdF

bombarineta : pichon regalèmus.

bombàs / bombassi nm, cf Ubaud Dicort : brave gilet « gros gilet à manches » ; brave còp de ponh ; omenon regrosset e ventrut ; bruch grand « grand bruit sourd ». (v. TdF jos ‘boumbàs’)

bombasina nf : tustassal / tabassada / rosta a còps de baston ; mena d'estòfa ; « papier brouillard » TdF.

bombassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse bombe ; grosse femme » TdF

bombassada nf / bombassal nm : tambust / sarrabastal « coup retentissant, coup de poing énorme, v. estramaç » (v.  TdF jos ‘boumbassado’).

bombassar (v. tr.) : sarcir / rentraire, « rapiécer grossièrement » (v. TdF).

bombassi nm, cf Ubaud Dicort : v. bombàs.

bombatge (abs. Dicort) : bombament ; fluctuacion ; « bombage » (v. Rapin).

Bombatge magnetic.

Bombatge optic.

bombe nm, cf Ubaud Dicort : bruch entre pauc e mens estofat ; « bruit d’un corps lourd qui tombe » TdF ‘boumbe’ ; bombardament.

I agèt un bombe que nos faguèt estrementir !

Lo bombe del tròn, del canon, le bruit du tonnerre, la voix du canon. (v. TdF)

bombejaire, -aira adj e n : ressautaire, -a.

bombejar (v. intr.) : sautar ; ressautar ; tustassar.

bombejatge : accion de téner ressautat o tustassat.

bombet nm : « petit renflement ; corset de femme qui se croise par devant, v. jónher 2 », casabèc ; gilet, « v. corset ; petit homme gros et court, v. bodoire » (v. TdF).

bombeta : corset ; femnòta rebombeleta.

bombida : bruch cafornut ; brave còp / tustassal.

bombilhaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que fringolheja.

bombilhar (v. intr.) : sautejar ; fringolhejar.

bombiment : brave saut.

bombina nf : (especialitat culinària), v. Ubaud Dicort Errata web, « bombine »

bombir v : v. bombar. v. pus naut.

bombissa : brave còp de ponh.

bombisseire, -eira (~ -eiritz) adj e n : « celui, celle qui frappe fort ; qui résonne, sonore ; bondissant, ante, v  bombaire » (v. TdF)

bombix (del grèc bombyx) (abs. Dicort) : manhan, « bombyx » (Rapin).

bombon nf : bronzinament ; repotegada.  (# bonbon)

bombona : granda garrafa ventruda, de veire o de gres.

bombonada : contengut d'una bombona ; bronzinament ; mormolh.

bombonaire, -aira [~ -airitz] adj e n : persona que ten mormolhat.

bombonament : mormolh ; bronzinament.

bombonar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar ; mormolhar / repotegar / romegar.

bombonejada nf, cf Ubaud Dicort : « bourdonnement, murmure ; élancement d’un abcès ; accès d’humeur, transport, boutade, caprice » TdF

bombonejaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que ten bonzinat / bronzinat.

bombonejar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar ; mormolhar ; « tinter, corner aux oreilles ; grouiller, bouillonner ; battre, picoter, élancer, en parlant d’un abcès » (v. TdF).

bombonejatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de bourdonner, de grouiller, d’élancer » TdF

bombora (a la -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « à la volée, à la légère » TdF

bomborinada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : cambiament d'umor ; espetorida ; caprici ; tresfoliment. (v. TdF jos ‘boumbounejado)

bomborinaire, -a : que bomboneja, que bronzina.

bomborinar / bomborinejar (v. intr.) : bronzinar. (v. bombonejar)

bombut, -uda adj e nm : convèx, -a.

Faire lo bombut, être convexe. (v. TdF)

bomerang ~ boomerang nm, cf Ubaud Dicort : « boomerang » (Rapin)

« bòmi, -ia » : v. boèmi, -ia.

bomiada nf, cf Ubaud Dicort : « danse à la bohémienne » (v. TdF)

bomian, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bohémien, enne » (v. TdF). (v. boèmi)’

bomianalha nf sing, cf Ubaud Dicort : « la race des bohémiens, tas de bohémiens, truandaille » TdF.

bomianariá nf, cf Ubaud Dicortï : « vie de bohème, action de bohémien, fourberie, volerie » TdF

bomianàs, -assa nm, cf Ubaud Dicort : « affreux bohémien, méchante ou vilaine bohémienne » TdF.

bomiejar v, cf Ubaud Dicort : (v. bòmi, boèmi « trompeur »)

 

 

 

 

bon 1, -a adj : brave, -a ; gostós, -osa (v. TdF ‘bon 1’).

Un bon sopar.

Èsser dins sas bonas : èsser de bon asec. (v. TdF jos ‘bono’)

bon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « le bon, ce qui est bon ; autorisation écrite ; bénéfice » (v. TdF ‘bon 2’)

bon 3 adv : « bon » (v. TdF ‘bon 3’)

Faire bon, faire bon, répondre ; faire du bien, être profitable. (v. TdF)

A de bon : per de bon.

De bon far : aisit.

De bon legir : fòrt legible.

Donar pas bon d'un malaut : dire que se'n tirarà pas.

bona nf, cf Ubaud Dicort : « lait aigri, petit-lait ayant de la présure » TdF ‘bouno’

bona aprèsdinnada (v. p. 20, 3° g) (bona aprèp-dinnada (v. apresdinnada)) nf : bon vèspre.

bona broissa nf, cf Ubaud Dicort : « crapaudine scordium,  plante » (v. TdF ‘bono-brouisso’)

Bona Novèla (la -) : los quatre evangèlis (vida, condemnacion, passion, mòrt e resurreccion de Jèsus, Filh de Dieu)

bonaça / bonància [veire bonaça, cf Ubaud Dicort] nf : calma de la mar.

bonaça calhada nf, cf Ubaud Dicort : « calme plat » TdF jos ‘bounaço’

bonament (adv.) : tot simplament.

bonanuèch ! [ ~ bona nuèch !] / bonanuèit ! [veire bona nuèch !] interj, cf Ubaud Dicort : que la vòstra nuèch siá bona !

bonapartisme nm, cf Ubaud Dicort : « bonapartisme, parti des Bonaparte » TdF

bonapartista adj e n, cf Ubaud Dicort : « bonapartiste, partisan des Bonaparte » TdF

bonarbret [bon aubret ~ bonaubret ?, cf Ubaud Dicort] nm (plt.) : (Ligustrum vulgare)

bonardèl / bonardòt adj m e nm, cf Ubaud Dicort : « bonasse, bonhomme » TdF suppl

bonardin nm, cf Ubaud Dicort : « poisson de mer » (v. TdF)

bonardòt adj m e nm : v. bonardèl.

bonàs, -assa : bravàs, -assa (qualitat o defaut de q.q. de tròp bon)

bonas (a -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. bonas (a de -). (v. TdF jos ‘bon 3’)

bonas (a de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : « tout de bon, sérieusement, réellement » TdF jos ‘bon 3’, « en bonne part, par opposition à a de malas » TdF jos ‘bono’  

bonas (de -) loc adv, cf Ubaud Dicort : v. bonas (a de -). (v. TdF jos ‘bono’)

bonas èrbas nf pl : finas èrbas.

bonassament : d'un biais bonàs.

bonassariá : bontat ; simplicitat ; bonomia.

bonasson, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez bonhomme » TdF

bonastre (abs. Dicort) / benastre nm : bonaür / bonur ; bonaventura. (v. benastre)

bonastre (per -) (Lagarda ; abs. Dicort) : per bonur / per bonaür / per fortuna.

bonau adj (dels dos genres), cf Ubaud Dicort : « de bonne qualité, en parlant des fruits » TdF

bonaubret nm, cf Ubaud Dicort : v. bonarbret.

bonaür / bonur [veire bonaür, cf Ubaud Dicort] nm / bonaürança (abs. Dicort)  : felicitat ; beatitud. (v. benaürança)

bonaventura : bonur ; benastre.

bonavòia [bona vòlha, cf Ubaud Dicort [v. jos vòlha]] (subs. m. e f.) : brave, -a paucval.

bonbon 1 nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : mena de pastilha.

Quita pas de chucar de bonbons.

bonbon 2 nm : « t. enfantin, boisson ; biberon, buveur, en style familier » TdF

bonbona nf, cf Ubaud Dicort : « boisson enivrante, v. bevenda ; taverne, v. beguda » (v. TdF)

bonbonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « marchand, marchande de bonbons » TdF, « confiseur » (Sèrras)

bonbonariá nf, cf Ubaud Dicort : « confiserie » (v.  bonbonaire)

bonbonejar v, cf Ubaud Dicort : « siroter, boire, v. chimar » TdF. (v. bonbona)

bonbonièira : mena de bóstia per metre de bonbons.

bonbonilha nf, cf Ubaud Dicort : « bonbons, sucreries » TdF ‘boubouniho’

bond : saut.

Faguèt un bond de cinc mètres.

bonda 1 nf : tap gròs ; trauc de barrica ; bondonal de pesquièr ; mena de panièr de palha ventrut en forma de gèrla ; « grande fosse de moulin » TdF suppl.

bonda 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bord inculte d’un champ cultivé, berge, v. broa, riba » (v. TdF ‘boundo 2’)

bondada nf, cf Ubaud Dicort : « bonde, trou d’un tonneau » TdF

bondador : airal que la palma i tusta e rebomba.

bondaire, -aira [~ -airitz] (adj. e subs.) : persona que manda la palma ; violent, -a ; emportat, -ada ; iraissós, -osa (R. III, 574).

bondar 1 (v. tr.) : metre una bonda.

bondar 2 / bondir (v. intr.) : far un bond ; sautar.

bondat 1 (subs. m.) : tap gròs.

bondat 2, -ada adj : tapat, -ada amb una bonda.

bondejar (v. intr.) : anar a sauts.

bondelar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, rebondir comme la grêle » (v. TdF)

bondèstre (al -) (loc. adv.) : a l'abandon ; al torrofle.

bondeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite bonde » TdF

bondicar (v. intr.) : tindar ; bronzinar ; cornar a las aurelhas.

bondida : bond / saut.

bondieu ! [ ~ bon Dieu !] (interj. que marca l'estonament)

bondina : abelhard ; bordon ; tavan (R. V, 309).

bondinar 1 / bondinejar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar, « tinter, murmurer, grommeler ». (v. TdF jos ‘boundina 2’)

bondinar 2 (v. intr.) : trepar / trepejar d'impaciéncia.

bondinejar v. : v. bondinar 1.

bondir 1 (v. intr.) : tindar ; bonzinar / bronzinar ; restontir ;

bondir 2 (v. intr.) : far un bond. (v. bondar 2)

bondissent, -a : que fa de braves sauts.

bondolau : insècte que bonzina / bronzina (bordon ; tavan...)

bondolejar (v. intr.) : bonzinar / bronzinar. (v. bondinar 1)

bondon : bonda pichona ; trauc de barrica ; palhassa ; pelós / pelòc / pelofre de castanha.

bondonal / bondonau (m.) (los 2,  abs. Dicort e TdF) : bonda d'un pesquièr. (v. bonda 1)

bondonar (v. tr. e intr.) : tapar amb una bonda ; ofegar de somics / ofegar a dich de somicar.

bondonat, -ada : tapat, -ada amb una bonda.

bondonatge : accion de tapar amb una bonda.

bondonau : v. bondonal. (los 2,  abs. Dicort)

bondonejar v, cf Ubaud Dicort : v. bondinar 1. (v. TdF jos ‘boundina’)

bondonèl : bonda (l. 50) pichona ; tap.

bondonèsta nf, cf Ubaud Dicort : « tas de bogues ou hérissons de châtaigne » TdF suppl

bondonièira : bonda de tina ; aplech per traucar las barricas.

bondonièr nm : persona que far de barricas, « v. barricaire ; trou de la cannelle au bas d’une cuve » (v. TdF).

bondrèa nf, cf Ubaud Dicort : « bondrée, oiseau de proie » TdF

bonesa nf : bontat (v. TdF jos ‘bounesso’) ; « excellence » (L. 50).