|
||||
|
|
|
|
|
|
boissar (v. tr. e intr.) : balajar ; netejar ; eissugar ; metre la boissa a una ròda. boissar (se) : s'eissugar ; se fretar ; se netejar. Se boissar los uèlhs : se fretar los uèlhs. boissard, -a / boissarenc, a adj, cf Ubaud Dicort : « sauvage, en parlant des pommes » TdF jos ‘bouissard 2’ boissàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. bois 1) boisseda : airal cobèrt de bois / boissièira. boissèl nm (L. 49) : anciana mesura pel gran ; semalon de 25 litres, pel blat familial (semalon montat o pas sus tres o quatre pès) ; « botte de paille brisée » (v. Alibert) Lo calelh, es per lo metre jol boissèl, o jol lièch ? Es pas per lo metre sul pòrtalum ? (Marc, IV, 21) boisselariá : mestièr o comèrci de boisselièr. boisselat : contengut d'un boissèl. boisselatge : mesuratge amb un boissèl. boisselièr : obrièr que trabalhava a far de boissèls. boisserilha / boisseròla nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bouisserolo’) : mena d'arbrilh (Uva-ursi) ; boisson ponhent (Ruscus aculeatus) boissesa nf, cf Ubaud Dicort : « boîtillon, morceau de bois enchâssé dans l’œillet d’une meule » (v. TdF) boisset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit buis ; lieu plein de buis, hallier, v. boisseda » (v. TdF ‘bouisset 1’) boisset 2 nm (v. bois 2) : pichon anet salvatge. boissièira : mata de bois ; airal que lo bois i buta. boissilha nf, cf Ubaud Dicort : v. boisserilha. (v. TdF jos ‘bouisserolo’) boisson : arbrilhon espinós. boisson ardent nm, cf Ubaud Dicort : « buisson ardent, arbre nommé ainsi à cause de ses fruits rouges » TdF ‘bouissoun-ardent’. (v. piracanta) boisson blanc : albespin (Crataegus monogyna) (v. TdF ‘bouissoun--blanc’) boisson de mar nm, cf Ubaud Dicort : « arroche halime, arbuste qui croît au bord de la mer » TdF ‘bouissoun-de-mar’ boisson negre : prunelièr (Prunus spinosa) boissonada : mata espinosa ; tèrme espinós. boissonadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haie vive » TdF boissonalha nf sing : los boissons en general. boissonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros ou vilain buisson » TdF boissonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit buisson » TdF boissonièira nf : airal cobèrt de boissons. boissonièr, -ièira adj e n : de la natura dels boissons ; que frequenta los boissons. Fòrça aucèls son boissonièrs. Far lo boissonièr, faire l’école buissonnière. (TdF) (v. jos plantièr) boissonilha : boissons pichons. boissonós, -osa : cobèrt, -a de boissons. boita / bóstia nf (los 2, L. 49) (del gallés BOSTIA) : receptacle (R. II, 280) de forma variabla ; articulacion dels membres. La boita de las letras / la bóstia de las letras. boitac nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : oire per l'òli. (v. boirac 1) boitada : contengut d'una boita. boitaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui boite, v. garrèl » (v. TdF) boitament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « clochement » TdF boitament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « emboîtement » TdF jos ‘bouitamen’ boitar 1 (v. intr.) : garrelejar (v. TdF ‘bouita 1’) ; boissar ; boitar 2 (v. tr.) : emboitar / encastrar « v intr. e tr. s’emboîter exactement [v. Ubaud Dicort p 146 e 296] ; donner une claque au chapeau de quelqu’un, v. enfonzar » (v. TdF ‘bouita 2’) ; « mettre les boîtes à une roue » (Azais) Aquò boita ben, cela s’emboîte exactement. (v. TdF) boitar (se) (abs ds Honnorat, TdF, Azais) : s'emboitar / s'encastrar. (v. boitar 2) boitariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de boiter » TdF ‘bouitarié’ boitason nf, cf Ubaud Dicort : « claudication » TdF ‘bouitesoun’ boitassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse et vilaine boîte » TdF boitat, -ada : emboitat, -ada / encastrat, -ada. boitejar (v. intr.) : garrelejar. boiteta / boitona nf, cf Ubaud Dicort : « petite boîte » (v. TdF jos ‘bouiteto’) boitièr : mena de receptacle, per ex. « boitièr de mòstra » (v. TdF) boitona nf : v. boiteta. boitós, -osa : garrèl, -a. « bòja » : v. botja. boja : bogica (salsefic de pels prats) (Tragopogon pratensis) ; autra mena de planta (Bepidium drava) (# botja) bojacan nm, cf Ubaud Dicort : « luron, onne, grivois, oise, personne intrépide » (v. TdF) bojal : respiralh de cava ; fenestron de teulada / lucana ; cavitat (R. VI, 8) dins una paret (cavitat per la sal, per las cendres...) « bojaric » (bojaric, -a adj, cf. Ubaud Dicort) : v. baug. bojarrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. libre, flanquer, lancer avec force, v. fitre ; frapper, v. tabasar » (v. TdF) bojarrar (se) v pron : « se flanquer, se jeter violemment ; se ficher, se moquer » TdF jos ‘boujarra bojarreta nf, cf Ubaud Dicort : « babiole, fadaise, bagatelle » TdF bojarron 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite mesure de fer-blanc, qui sert à distribuer les liquides à l’équipage d’un navire » TdF ‘boujarroun 1’ bojarro (adj. e subs.) [bojarron 2, -a, n, cf Ubaud Dicort p. 146] : pendard ; coquin ; paucval ; gafet d'estamaire o de pairolièr ; bochard. (v. TdF ‘boujarroun 2’) bojòl [veire mojòl, cf Ubaud Dicort] nm : jaune d'uòu ; romanet / ovièira (campairòl que se sona tanben aranjada) (Amanita cæsarea) bojòla (f.) : brave ventre / brava pança. bojolar (v. intr.) : brotonar ; virar lo bolh. (v. TdF 'boujoula') -BÒL - BÒLA : forma sufixada del grèc bólòs (accion de lançar) v. discobòl - iperbòla. bol : sagèl per validar un document o ne garantir l'autenticitat. bòl 1 nm : recipient emisferic per de liquids ; bòl 2 nm : mena d'argila òcra, « bol, terre bolaire, terre argileuse colorée ; bol d’Arménie » ; pilula gròssa, « v. balòta ; plâtre rouge » (v. TdF ‘bòu 2’) ; Marcar las fedas amb de bòl, marquer les brebis avec du bol ou de l’ocre. (v. TdF) bòl 3 nm : còp de filat de pesca ; contengut d'un filat de pesca ; « produit d’une pêche par bateau ; pòst de pescaire per geinar pas los autres pescaires ; presa / butin / captura. (v. TdF ‘bòu 1’) bòla 1 [ ~ bola] nf : còrs esferic de fust, d'acièr, d'ivòri... ; bilha de jogar ; bòla 2 nf : pèira que fa limit ; bòla 3 nf : jonquina (plt.) (Narcissus pseudo-narcissus) ; (N. jonquilla ) ; (N. porticus) ; (Scirpus palustris) ; (Stipa tenacissima) ; bòla 4 nf : brota sus una soca ; tumor sus un arbre bolac : ligam de balaja. bolacar (v. tr.) : ligar una balaja. bolada1 nf : gèt (L. 206) de bòla ; còp de bòla ; bolada 2 nf : blaca ; brota sus una soca. boladièira [boledièira, cf Ubaud Dicort p 146] nf : airal que i butan de bolets (ceps, botarèls...) |
|
bolaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que pausa las bòlas d'un camp. bolaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui marque le bétail » TdF jos ‘boulaire’ bolament / bolatge : accion de marcar los limits d'un camp. (v. bolatge 2) bolangina nf, cf Ubaud Dicort : « étoffe de laine et chanvre mêlés » TdF bolar 1 (v. tr.) (v. bol) : sagelar (v. TdF ‘boula 1’) ; bolar 2 (v. tr.) : pausar los limits d'un camp amb de bòlas (v. TdF ‘boula 3’) ; bolar 3 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘boula 2’) (v. bòl 2) : marcar lo bestial amb d'òcra. bolard nm / bolaud (abs. Dicort) : bòla gròssa de jòcs de dròlles. bolardàs nm, cf Ubaud Dicort : « boule énorme, boule trop lourde » TdF bolaròt nm, cf Ubaud Dicort : « goujon, v. gòbi 2 ; bouleux, ragot, petit homme, v. bodoire » (v. TdF) bolàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : tèrme al bòrd d'un estanh. (v. Alibert) bolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse boule, mauvaise boule, vilaine boule » TdF bolat : contengut d'un bòl. Bevi cada matin un bolat de cafè. bolatge 1 nm, cf Ubaud Dicort (v. bol) : « action de sceller » TdF ‘boulage’ bolatge 2 nm, cf Ubaud Dicort (v. bòla 2) : « action de borner, de mesurer » TdF ‘boulage’. bolatge 3 nm, cf Ubaud Dicort (v. bòl 2) : « action de marquer le bétail » TdF ‘boulage’ bolbena nf, cf Ubaud Dicort (Passat en francés en 1800) : tèrra d'argila e de sabla.. (v. TdF ‘boulbeno’) « bolcar » v : v. volcar. bolchevic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bolchevique » (Per Noste, Laus) bolchevisme nm, cf Ubaud Dicort : « bolchevisme » (Rapin) bolchevista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « bolcheviste » (Rapin) bolchevizacion nf, cf Ubaud Dicort : « bolchevisation » (v. Rapin) boldòg nm, cf Ubaud Dicort : « bouledogue » (Sèrras) boldoira : bordolha ; trebolitge ; guirgoste ; barguilhièr. boldoiraire, -aira n : persona que furga, furga que furgaràs. boldoirament nm, cf Ubaud Dicort : (v. boldoiratge) boldoirar (v. tr. e intr.) : furgar ; remenar ; metre en desòrdre. boldoiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse femme sale » TdF jos ‘bourdouiras’ boldoirat, -ada : en desòrdre. boldoiratge : accion de furgar, furga que furgaràs. boldon : pèça de fust plegadissa per arrimar. boldonar (v. tr.) : arrimar amb un boldon. boldonat, -ada : arrimat, -ada amb un boldon. boldra nf : fanga ; baldra ; liga (v. liga) ; escorrilhas. boldracar v, cf Ubaud Dicort : « se vautrer dans un bourbier » (Alibert) (v. çai jos) boldracar (se) v pron (v. TdF jos ‘bóudraca (se)’) : s'alimenar dins un fangàs. Los pòrcs aiman de se boldracar. (Vayssier jos ‘oboldraca (s’)’) boldracat, -ada : alimenat, -ada dins un fangàs. boldrada : fanga ; liga ; marc de vendémia. boldralha nf, cf Ubaud Dicort : « effondrilles, bourbe ; lie du peuple » TdF ‘bóudraio’ boldrar / boldrir (v. tr. e intr.) : trolhar / trulhar / faunhar ; borramesclar ; macar ; batre. (v. TdF jos ‘bóudri’) boldràs / baldràs [veire boldràs, cf Ubaud Dicort] nm : gaulhàs / ligàs / bachàs. boldrat, -ada : t. a. del vèrb boldrar transitiu. boldrejada nf, cf Ubaud Dicort : v. bodrejada. boldrejadís (abs. Dicort e TdF) : chamborlhadís. boldrejaire, -aira [~ - airitz] adj e n : chamborlhaire, -a. (v. bodrejaire) boldrejar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : faunhar / borramesclar, « être ou mettre pêle-mêle, manier indiscrètement, patrouiller, crotter » TdF jos ‘bóudreja’ ; macar. Los singlars m'an boldrejada una lonja de milh. boldrejar (se) v pron : « se crotter » (v. TdF jos ‘bóudreja’) boldrejat, -ada : t. a. del vèrb boldrejar transitiu. (v. bodrejat) boldrejatge nm, cf Ubaud Dicort : v. bodrejatge boldrièira nf, cf Ubaud Dicort : « boue, fange ; carie du froment » TdF ‘bóudriero’ boldrièr nm, cf Ubaud Dicort : « bourbier ; personne de peu » TdF ‘bóudrié’ boldrir v : v. boldrar. boldròc, -a : bograsson, -a (mainatjon, -ona rusat, -ada) boldrocon nm, cf Ubaud Dicort : « petit crapoussin, enfant qui commence à marcher » TdF ‘bóudroucoun’ boldròl [boldròi, veire baudròi, cf Ubaud Dicort] nm : baudròi (peis) (Lophius piscatorius) boldrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vaseux, bourbeux, boueux, crasseux, euse, crotté, ée, sale » TdF ‘bóudrous’ bolèc [bolec, cf Ubaud Dicort p 146] nm : movement ; remenadís ; bolegadís. boledièira nf, cf Ubaud Dicort : v. boladièira. boleg [ ~ bolieg] nm : filat de pesca ; pesca a la traïna. (v. TdF ‘boulié’) bolèg nm (Alibert ; abs. Dicort) : camomilha (R. II, 303) (Anthemis nobilis) ; uèlh de vaca (plt.) : (Anthemis arvensis) ; camomilha dels cans (plt.) : (Anthemis cotula) ; èrba de la maire (utèr) (plt.) : (Matricaria chamomilla). (v. bolet 3) bolèg gròs nm (Alibert ; abs. Dicort) : granda margarida (plt.) (Leucanthemum corymbosum) (v. bolet (3) gròs) bolèg ponchut nm (Alibert ; abs. Dicort) : uèlh de buòu (plt.) (Pallenis spinosa) (v. bolet (3) ponchut) bolèg pudent nm (Alibert ; abs. Dicort) : camomilha dels cans (plt.) (Anthemis cotula) (v. bolet (3) pudent) bolegada : movement ; tropelada ; guirgoste. bolegadís 1 (subst. m.) : agitacion (R. II, 22). bolegadís 2, -issa adj : que bolega ; de bon bolegar ; lèst, -a ; tris, -issa (tèrra) Òme bolegadís. Aiga bolegadissa. bolegaescuts nm, cf Ubaud Dicort : « remueur d’écus, enrichi » TdF ‘boulego-escut’ bolegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que se remena, que bolèga (bolega) bolegal : repròchi / remochinada. bolegament : remenadís / bolegadís / agitacion. bolegant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « remuant, grouillant, frétillant, ante » TdF bolegar (v. tr. e intr.) : remenar ; cambiar de plaça ; saquejar / remochinar. Bolèga pas / bolega pas. bolegar (se) : se remenar ; s'agitar / tresfolir. bolegat, -ada : remenat, -ada ; saquejat, -ada ; remochinat, -ada. bolegatge : accion de remenar, de bolegar. bolegon n, cf Ubaud Dicort : « personne remuante, frétillante, espiègle » (v. TdF ‘boulegoun’) Aver lo bolegon, être toujours en mouvement ; être susceptible » (v. TdF suppl.) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|