boissar (v. tr. e intr.) : balajar ; netejar ; eissugar ; metre la boissa a una ròda.

boissar (se) : s'eissugar ; se fretar ; se netejar.

Se boissar los uèlhs : se fretar los uèlhs.

boissard, -a / boissarenc, a adj, cf Ubaud Dicort : « sauvage, en parlant des pommes » TdF jos ‘bouissard 2’

boissàs nm, cf Ubaud Dicort : (v. bois 1)

boisseda : airal cobèrt de bois / boissièira.

boissèl nm (L. 49) : anciana mesura pel gran ; semalon de 25 litres, pel blat familial (semalon montat o pas sus tres o quatre pès) ; « botte de paille brisée » (v. Alibert)

Lo calelh, es per lo metre jol boissèl, o jol lièch ? Es pas per lo metre sul pòrtalum ? (Marc, IV, 21)

boisselariá : mestièr o comèrci de boisselièr.

boisselat : contengut d'un boissèl.

boisselatge : mesuratge amb un boissèl.

boisselièr : obrièr que trabalhava a far de boissèls.

boisserilha / boisseròla nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bouisserolo’) : mena d'arbrilh (Uva-ursi) ; boisson ponhent (Ruscus aculeatus)

boissesa nf, cf Ubaud Dicort : « boîtillon, morceau de bois enchâssé dans l’œillet d’une meule » (v. TdF)

boisset 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petit buis ; lieu plein de buis, hallier, v. boisseda » (v. TdF ‘bouisset 1’)

boisset 2 nm (v. bois 2) : pichon anet salvatge.

boissièira : mata de bois ; airal que lo bois i buta.

boissilha nf, cf Ubaud Dicort : v. boisserilha. (v. TdF jos ‘bouisserolo’)

boisson : arbrilhon espinós.

boisson ardent nm, cf Ubaud Dicort : « buisson ardent, arbre nommé ainsi à cause de ses fruits rouges » TdF ‘bouissoun-ardent’

boisson blanc : albespin (Crataegus monogyna) (v. TdF ‘bouissoun--blanc’)

boisson de mar nm, cf Ubaud Dicort : « arroche halime, arbuste qui croît au bord de la mer » TdF ‘bouissoun-de-mar’

boisson negre : prunelièr (Prunus spinosa)

boissonada : mata espinosa ; tèrme espinós.

boissonadeta nf, cf Ubaud Dicort : « petite haie vive » TdF

boissonalha nf sing : los boissons en general.

boissonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros ou vilain buisson » TdF

boissonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit buisson » TdF

boissonièira nf : airal cobèrt de boissons.

boissonièr, -ièira adj e n : de la natura dels boissons ; que frequenta los boissons.

Fòrça aucèls son boissonièrs.

Far lo boissonièr, faire l’école buissonnière. (TdF)

boissonilha : boissons pichons.

boissonós, -osa : cobèrt, -a de boissons.

boita / bóstia nf (los 2, L. 49) (del gallés BOSTIA) : receptacle (R. II, 280) de forma variabla ; articulacion dels membres.

La boita de las letras / la bóstia de las letras.

boitac nm  (v. Ubaud Dicort e Alibert) : oire per l'òli. (v. boirac 1)

boitada : contengut d'una boita.

boitaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui boite, v. garrèl » (v. TdF)

boitament 1 nm, cf Ubaud Dicort : « clochement » TdF

boitament 2 nm, cf Ubaud Dicort : « emboîtement » TdF jos ‘bouitamen’

boitar 1 (v. intr.) : garrelejar (v. TdF ‘bouita 1’) ; boissar ;

boitar 2 (v. tr.) : emboitar / encastrar « v intr. e tr. s’emboîter exactement [v. Ubaud  Dicort p 146 e 296] ; donner une claque au chapeau de quelqu’un, v. enfonzar » (v. TdF ‘bouita 2’) ; « mettre les boîtes à une roue » (Azais)

Aquò boita ben, cela s’emboîte exactement. (v. TdF)

boitar (se) (abs ds Honnorat, TdF, Azais) : s'emboitar / s'encastrar. (v. boitar 2)

boitariá nf, cf Ubaud Dicort : « action de boiter » TdF ‘bouitarié’

boitason nf, cf Ubaud Dicort : « claudication » TdF ‘bouitesoun’

boitassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse et vilaine boîte » TdF

boitat, -ada : emboitat, -ada / encastrat, -ada.

boitejar (v. intr.) : garrelejar.

boiteta / boitona nf, cf Ubaud Dicort : « petite boîte » (v. TdF jos ‘bouiteto’)

boitièr : mena de receptacle, per ex. « boitièr de mòstra » (v. TdF)

boitona nf : v. boiteta.

boitós, -osa : garrèl, -a.

« bòja » : v. botja.

boja : bogica (salsefic de pels prats) (Tragopogon pratensis) ; autra mena de planta (Bepidium drava) (#  botja)

bojacan nm, cf Ubaud Dicort : « luron, onne, grivois, oise, personne intrépide » (v. TdF)

bojal : respiralh de cava ; fenestron de teulada / lucana ; cavitat (R. VI, 8) dins una paret (cavitat per la sal, per las cendres...)

« bojaric » (bojaric, -a adj, cf. Ubaud Dicort) : v. baug.

bojarrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. libre, flanquer, lancer avec force, v. fitre ; frapper, v. tabasar » (v. TdF)

bojarrar (se) v pron : « se flanquer, se jeter violemment ; se ficher, se moquer » TdF jos ‘boujarra

bojarreta nf, cf Ubaud Dicort : « babiole, fadaise, bagatelle » TdF

bojarron 1 nm, cf Ubaud Dicort : « petite mesure de fer-blanc, qui sert à distribuer les liquides à l’équipage d’un navire » TdF ‘boujarroun 1’

bojarro (adj. e subs.) [bojarron 2, -a, n, cf Ubaud Dicort p. 146] : pendard ; coquin ; paucval ; gafet d'estamaire o de pairolièr ; bochard. (v. TdF ‘boujarroun 2’)

bojòl [veire mojòl, cf Ubaud Dicort] nm : jaune d'uòu ; romanet / ovièira (campairòl que se sona tanben aranjada) (Amanita cæsarea)

bojòla (f.) : brave ventre / brava pança.

bojolar (v. intr.) : brotonar ; virar lo bolh. (v. TdF)

-BÒL - BÒLA : forma sufixada del grèc bólòs (accion de lançar) v. discobòl - iperbòla.

bol : sagèl per validar un document o ne garantir l'autenticitat.

bòl 1 nm : recipient emisferic per de liquids ;

bòl 2 nm : mena d'argila òcra,  « bol, terre bolaire, terre argileuse colorée ; bol d’Arménie » ; pilula gròssa, « v. balòta ; plâtre rouge » (v. TdF ‘bòu 2’;

Marcar las fedas amb de bòl, marquer les brebis avec du bol ou de l’ocre. (v. TdF)

bòl 3 nm : còp de filat de pesca ; contengut d'un filat de pesca ; « produit d’une pêche par bateau ; pòst de pescaire per geinar pas los autres pescaires ; presa / butin / captura. (v. TdF ‘bòu 1’)

bòla 1 [ ~ bola] nf : còrs esferic de fust, d'acièr, d'ivòri... ; bilha de jogar ;

bòla 2 nf : pèira que fa limit ;

bòla 3 nf : jonquina (plt.) (Narcissus pseudo-narcissus) ; (N. jonquilla ) ; (N. porticus) ; (Scirpus palustris) ; (Stipa tenacissima) ;

bòla 4 nf : brota sus una soca ; tumor sus un arbre

bolac : ligam de balaja.

bolacar (v. tr.) : ligar una balaja.

bolada1 nf : gèt (L. 206) de bòla ; còp de bòla ;

bolada 2 nf : blaca ; brota sus una soca.

 

 

boladièira [boledièira, cf Ubaud Dicort p 146] nf : airal que i butan de bolets (ceps, botarèls...)

bolaire 1, -aira [~ -airitz] n : persona que pausa las bòlas d'un camp.

bolaire 2, -aira (~ -airitz) n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui marque le bétail » TdF jos ‘boulaire’

bolament / bolatge : accion de marcar los limits d'un camp. (v. bolatge 2)

bolangina nf, cf Ubaud Dicort : « étoffe de laine et chanvre mêlés » TdF

bolar 1 (v. tr.) (v. bol ) : sagelar (v. TdF ‘boula 1’) ;

bolar 2 (v. tr.) : pausar los limits d'un camp amb de bòlas (v. TdF ‘boula 3’) ;

bolar 3 (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘boula 2’) (v. bòl 2) : marcar lo bestial amb d'òcra.

bolard nm / bolaud (abs. Dicort) : bòla gròssa de jòcs de dròlles.

bolardàs nm, cf Ubaud Dicort : « boule énorme, boule trop lourde » TdF

bolaròt nm, cf Ubaud Dicort : « goujon, v. gòbi 2 ; bouleux, ragot, petit homme, v. bodoire » (v. TdF)

bolàs nm (v. Ubaud Dicort e TdF) : tèrme al bòrd d'un estanh. (v. Alibert)

bolassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse boule, mauvaise boule, vilaine boule » TdF

bolat : contengut d'un bòl.

Bevi cada matin un bolat de cafè.

bolatge 1 nm, cf Ubaud Dicort (v. bol) : « action de sceller » TdF ‘boulage’

bolatge 2 nm, cf Ubaud Dicort (v. bòla 2) : « action de borner, de mesurer » TdF ‘boulage’.

bolatge 3 nm, cf Ubaud Dicort (v. bòl 2) : « action de marquer le bétail » TdF ‘boulage’

bolbena nf, cf Ubaud Dicort (Passat en francés en 1800) : tèrra d'argila e de sabla.. (v. TdF ‘boulbeno’)

« bolcar » : v. volcar.

bolchevic, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « bolchevique » (Per Noste, Laus)

bolchevisme nm, cf Ubaud Dicort : « bolchevisme » (Rapin)

bolchevista n (dels dos genres) , cf Ubaud Dicort : « bolcheviste » (Rapin)

bolchevizacion nf, cf Ubaud Dicort : « bolchevisation » (v. Rapin)

boldòg nm, cf Ubaud Dicort : « bouledogue » (Sèrras)

boldoira : bordolha ; trebolitge ; guirgoste ; barguilhièr.

boldoiraire, -aira n : persona que furga, furga que furgaràs.

boldoirament nm, cf Ubaud Dicort : (v. boldoiratge)

boldoirar (v. tr. e intr.) : furgar ; remenar ; metre en desòrdre.

boldoiràs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse femme sale » TdF jos ‘bourdouiras’

boldoirat, -ada : en desòrdre.

boldoiratge : accion de furgar, furga que furgaràs.

boldon : pèça de fust plegadissa per arrimar.

boldonar (v. tr.) : arrimar amb un boldon.

boldonat, -ada : arrimat, -ada amb un boldon.

boldra nf : fanga ; baldra ; liga (v. liga) ; escorrilhas.

boldracar v, cf Ubaud Dicort : « se vautrer dans un bourbier » (Alibert) (v. çai jos)

boldracar (se) v pron (v. TdF jos ‘bóudraca (se)’) : s'alimenar dins un fangàs.

Los pòrcs aiman de se boldracar. (Vayssier jos ‘oboldraca (s’)’)

boldracat, -ada : alimenat, -ada dins un fangàs.

boldrada : fanga ; liga ; marc de vendémia.

boldralha nf, cf Ubaud Dicort : « effondrilles, bourbe ; lie du peuple » TdF ‘bóudraio’

boldrar / boldrir (v. tr. e intr.) : trolhar / trulhar / faunhar ; borramesclar ; macar ; batre. (v. TdF jos ‘bóudri’)

boldràs / baldràs [veire boldràs, cf Ubaud Dicort] nm : gaulhàs / ligàs / bachàs.

boldrat, -ada : t. a. del vèrb boldrar transitiu.

boldrejada nf, cf Ubaud Dicort : v. bodrejada.

boldrejadís (abs. Dicort e TdF) : chamborlhadís.

boldrejaire, -aira [~ - airitz] adj e n  : chamborlhaire, -a. (v. bodrejaire)

boldrejar (v. tr. e intr.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : faunhar / borramesclar, « être ou mettre pêle-mêle, manier indiscrètement, patrouiller, crotter » TdF jos ‘bóudreja’  ; macar.

Los singlars m'an boldrejada una lonja de milh.

boldrejar (se) v pron : « se crotter » (v. TdF jos ‘bóudreja’)

boldrejat, -ada : t. a. del vèrb boldrejar transitiu. (v. bodrejat)

boldrejatge nm, cf Ubaud Dicort : v. bodrejatge

boldrièira nf, cf Ubaud Dicort : « boue, fange ; carie du froment » TdF ‘bóudriero’

boldrièr nm, cf Ubaud Dicort : « bourbier ; personne de peu » TdF ‘bóudrié’

boldrir v : v. boldrar.

boldròc, -a : bograsson, -a (mainatjon, -ona rusat, -ada)

boldrocon nm, cf Ubaud Dicort : « petit crapoussin, enfant qui commence à marcher » TdF ‘bóudroucoun’

boldròl [boldròi, veire baudròi, cf Ubaud Dicort] nm : baudròi (peis) (Lophius piscatorius)

boldrós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « vaseux, bourbeux, boueux, crasseux, euse, crotté, ée, sale » TdF ‘bóudrous’

bolèc [bolec, cf Ubaud  Dicort p 146] nm : movement ; remenadís ; bolegadís.

boledièira nf, cf Ubaud Dicort : v. boladièira.

boleg [ ~ bolieg] nm : filat de pesca ; pesca a la traïna. (v. TdF ‘boulié’)

bolèg nm (Alibert ; abs. Dicort) : camomilha (R. II, 303) (Anthemis nobilis) ; uèlh de vaca (plt.) : (Anthemis arvensis) ; camomilha dels cans (plt.) : (Anthemis cotula) ; èrba de la maire (utèr) (plt.) : (Matricaria chamomilla). (v. bolet 3)

bolèg gròs nm (Alibert ; abs. Dicort) : granda margarida (plt.) (Leucanthemum corymbosum) (v. bolet (3) gròs)

bolèg ponchut nm (Alibert ; abs. Dicort) : uèlh de buòu (plt.) (Pallenis spinosa) (v. bolet (3) ponchut)

bolèg pudent nm (Alibert ; abs. Dicort) : camomilha dels cans (plt.) (Anthemis cotula) (v. bolet (3) pudent)

bolegada : movement ; tropelada ; guirgoste.

bolegadís 1 (subst. m.) : agitacion (R. II, 22).

bolegadís 2, -issa adj : que bolega ; de bon bolegar ; lèst, -a ; tris, -issa (tèrra)

Òme bolegadís.

Aiga bolegadissa.

bolegaescuts nm, cf Ubaud Dicort : « remueur d’écus, enrichi » TdF ‘boulego-escut’

bolegaire, -aira [~ -airitz] adj e n : que se remena, que bolèga (bolega)

bolegal : repròchi / remochinada.

bolegament : remenadís / bolegadís / agitacion.

bolegant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « remuant, grouillant, frétillant, ante » TdF

bolegar (v. tr. e intr.) : remenar ; cambiar de plaça ; saquejar / remochinar.

Bolèga pas / bolega pas.

bolegar (se) : se remenar ; s'agitar / tresfolir.

bolegat, -ada : remenat, -ada ; saquejat, -ada ; remochinat, -ada.

bolegatge : accion de remenar, de bolegar.

bolegon n, cf Ubaud Dicort : « personne remuante, frétillante, espiègle » (v. TdF ‘boulegoun’)

Aver lo bolegon, être toujours en mouvement ; être susceptible » (v. TdF suppl.)