|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
blòda : sinonim de biauda. blòg nm (< angl.), cf Ubaud
Dicort :
« blog » (Sèrras, Basic) « bloïna » nf - « bloïnar » v : v. blaïna - blaïnar. blond, -a adj e nm : saurèl, -a (d'una polida color
rossèla) ; « le blond, la couleur blonde » TdF ‘blound 2’ blonda (subs. f.)
: dentèla de seda. blondàs,
-assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« d’un blond désagréable, grand
blond » TdF blondejant, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« blondissant, ante » TdF blondejar (v. intr.) : « blondir » ;
paréisser blond. (v. TdF) blondet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« un peu blond, assez blond, onde » TdF Un blondet, un petit blond, un enfant blond. (v. TdF) blondier,
-ièira n, cf Ubaud Dicort :
« ouvrier, ière, qui fabrique des blondes ; artisane,
fille du peuple qui porte une coiffure de blonde » (v. TdF) blondin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« blondin, ine » TdF blondinejar v, cf Ubaud Dicort :
(v. blondin e blondejar) blondinèl, -a adj e n : d'un blond
agradiu. blondinet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort :
« petit blondin, jeune blondine » TdF blondinós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« blondissant, ante » TdF blondir (v. tr. e intr.) : far venir blond, -a ; venir blond,
-a. blonditge : qualitat d'èsser blond, -a. bloqueta ~ bocleta nf, cf Ubaud Dicort : « petite boucle » TdF jos ‘blouqueto’ bloquièr [ ~ boclièr] nm : aplech per s'aparar quand òm es atacat. Los targaires s'aparan amb un bloquièr. blos, -a adj : pur, -a ; cande, -a ; esclet, -a. [« blos se dit proprement des liqueurs » (v. TdF jos ‘esters’)] De vin blos. D'aiga blosa. Una votz blosa. bloset, -a adj : d'un pur agradiu ; pro pur, pro
pura. blòt : blòc ; massa ; total ; anèl de galet de botelha. blotar (v. tr.) : raiar la ròca per ne destacar un blòc. (v. TdF) blotatge : accion de blotar. (t. tecn. de picapeirièr) (v. TdF ‘bloutage’) bluginós, -osa adj, cf Ubaud Dicort :
« bleuissant sur l’horizon » (Brun Glossari Oc-Fr) « blutar » (blutar v) e derivats (fr.) : v. barutelar. « bò » : véser
o e ba 1. bòa (sèrp) nm, cf Ubaud Dicort :
« boa » [Basic : boà] boà nm (< fr.) : (ornament de plumas) , cf Ubaud Dicort, « boa » boada [ ~ bovada] nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bouvado’) : bestial boïn d'una bòria ; carga d'un buòu ;
corròc ; carreg de lenha amb de parelhs de buòus. boairat : jove vailet lauraire. boal (Alibert) [ ~ boval] nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bouau’) : estable de buòus.
boalha nf sing : doblet de bovalha 1 / tropèl boïn / tropèl bovin. boar (Alibert) [ ~ bovar] (v. tr.) (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘bouva’) : cobrir / montar / garnir / sègre una vaca. boaral, -a adj : v. bovaral. boatièira nf :
v. bovatièira. boatièr [ ~ bovatièr] / batièr (l.p.) [veire boatièr, cf Ubaud Dicort] nm : vailet que s'ocupa dels buòus. boba (R. II, 229 - L. 48) [bòba 1 (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bobo 4’)] nf : forselon ; bordon felut ; pat ; boba [bòba 2 (v. Ubaud Dicort e Alibert)] nf :
colòbra. bobeta nf, cf Ubaud Dicort :
v. bonbon . (v. TdF jos ‘boubeto’) bobilicas nf pl : parpèlas d'agaça / bagatèlas / menudalhas. bobina : revojaire / canèla / canelon. bobinador nm, cf Ubaud Dicort :
« bobinoir » (Laus) bobinaire, -aira [~ -airitz] n : canelaire, -a. bobinar (v. tr.) : embobinar (metre de fil a la bobina) bobinatge nm, cf Ubaud Dicort :
« bobinage » (Rapin) « bobís » : v. begois [begoís]. bobosa (a la -) : a malas endeveras ; al brutle. bobosar (v. intr.) : far de l'important ; degalhar sos bens. boc (del gallés *BUCCO) : mascle de la cabra. (v. TdF ‘bou 1’) D'ont mai pudís lo boc, d'ont mai la cabra l'aima. Èsser de boc, être en rut, en parlant d’une chèvre. (v. Ubaud Dicort e TdF) boc emissari : victima expiatòria. bòc ~ bòck (gòt per cervesa) (<
alem.) nm, v. Ubaud Dicort
Errata web :
« bock » (Laus) boca 1 nf :
cavitat que conten la lenga, las dents ; embocadura ; pòts /
pòtas ; pas / pertús. (v. TdF ‘bouco’). (v. bocas) A boca de nuèch : a calabrun. A boca de sac, v. jos sac. De boca
enjós,
la bouche contre terre. De boca
ensús, sur
le dos, la bouche en l’air. (los 2, v. Ubaud Dicort e
TdF jos ‘bouco’) boca d’aur nf, cf Ubaud Dicort : « une personne qui a son franc
parler, en style familier » (Palay ‘bouque d’or’) Èstre sant Joan Boca d’aur, être saint Jean
Bouche-d’or, parler franchement. (v. TdF jos ‘Bouco-d’or’) boca de bacon nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de châtaigne , connue en Vivarais,
grosse et très bonne » TdF ‘bouco-de-bacoun’ boca de cleda nf, cf Ubaud Dicort :
« variété de châtaigne, grosse et très
estimée en Vivarais » TdF ‘bouco-de-cledo’ »
TdF ‘’ boca de lop nf, cf Ubaud Dicort :
« sauge des prés, plante labiée dont la fleur bleue
ressemble à une gueule ouverte » TdF ‘bouco-de-loup’ boca de nòlis [boca-nòlis nm, cf Ubaud Dicort p. 146] : provesions de boca per un viatge (mar.) boca de nuèch nf, cf Ubaud Dicort : v. A boca de nuèch jos boca. boca roge (m.) : mena de peis (Sparus macrophtalmus). (v. bocaroja) boca 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« femelle du bouc, chèvre ; sauterelle,
insecte » TdF ‘bouco
2’ bòça : protuberància de las esquinas ; grossor
; tumor ; abscès / amàs. ’ (# bòssa) boca-aquí nm, cf Ubaud Dicort : « action d’un singe ou
d’un chien qui vient baiser la main de son maître, quand ce
dernier la lui présente en lui disant : boca-aquí » (v. TdF ‘bouco-aqui’) bocabadat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« bouche-bée » (Sèrras) bocabarrar v, cf Ubaud Dicort :
« se taire ; ne rien dire » (Palay
‘bouque-barrà’) bocabarrat, -ada adj e n, cf Ubaud Dicort : « la bouche
fermée » (v. barrar
1) ;
« tacite » (Sèrras-Ess.) ; « personne très discrète » (Palay
‘bouque-barrat’) boca-boqueta n, cf Ubaud Dicort :
« un gourmant, un délicat » (Palay
‘bouque-bouquéte’) bocachon nm : boc jove. bocada : porcion de manjar o de bevenda un còp dins la boca. bocadar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : « se rouler,
se vautrer » (Brun Glossari
Oc-Fr) bocadents (de -) loc adv (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de morres / amorrat, -ada ; d'abocons. bocadeta nf, cf Ubaud Dicort :
« betite bouchée » TdF bocadís 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. volcadís 1. (v. TdF jos ‘boucadis 1’) bocadís 2, -issa adj, cf Ubaud Dicort : v. volcadís 2. (v. TdF jos ‘boucadis 2’) bocadur, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« qui a la bouche dure, fort en bouche » (v. L. 49) bocafenduda nf, cf Ubaud Dicort :
« bec-de-lièvre, vice de conformation » TdF ‘bouco-fendudo’ bocafendut, -uda (abs. Dicort) : coma pòta de lèbre (malformacion) (v. çai sus) Nasquèt bocafendut, bocafendut demorèt. v. p. 19. bocafina nf : amator, amatritz de bona mangisca. bocafòrt, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. bocadur. (v. L. 49) bocal 1 (dobertura ; recipient)
(subs. m.) , cf Ubaud Dicort : « ouverture, débouché, pertuis,
défilé », embocadura ; grau ; valat de molin, « v. besal » ; boca de forn ; « goulot d’un vase, v. bornèl ; vase de terre à large ventre et à large gueule,
muni d’une anse lattérale, servant à verser le vin aux
moissonneurs ou aux matelots, pot, v. pechièr,
pegal » ; vas
cilindric per consèrvas, medicaments... (v. TdF ‘boucau’’) bocal 2 [adj
fem, cf Ubaud Dicort],
-a (adj.) : se ditz d'una cabra de boc / d'una
cabra de letz ; Cabra bocal. (v. nòta de grand) bocal 3,
-a (adj.) (abs. Dicort) :
qu'a lo pel enrambolhat (mal penchenat, -ada). Pel bocal. (v. bocalh 2) bocalar / bocolar [veire bocalar, cf Ubaud Dicort] nm : boca de potz ; peiral de potz. bocalat nm (TdF ;
abs. Dicort) : contengut
d'un bocal. bocalet nm, cf Ubaud Dicort :
(v. bocal 1) bocalh 1(grau) nm, cf Ubaud Dicort :
v. bocal 1. (v. TdF e Palay jos
‘boucau’) Al bocalh
de l’Ador, à
l’entrée de l’Adour. (v. TdF) bocalh 2 nm, cf Ubaud Dicort : « personne qui a les
cheveux en désordre. Se dit surtout des filles. » (Vayssier ‘boucal 2’ ; TdF ‘boucau 3’) bocalhàs 1 nm : gròs boc / bocaràs / bocàs. bocalhàs
2 nm, cf Ubaud Dicort : « pej.
de bocalh 2 » (v. Vayssier jos ‘boucál 2) bocalhon nm, cf Ubaud Dicort : « dimin.
de bocalh 2 » (v. Vayssier jos ‘boucál 2) bocan nm, cf Ubaud Dicort :
« vacarme, tapage ; charretée de femmes bruyantes,
lieu de débauche » (v. TdF) bocanada nf, cf Ubaud Dicort :
« gronderie, mercuriale bruyante » TdF bocanaire, -aira (~ -airitz) adj e n, cf Ubaud Dicort :
« tapageur, grondeur, euse » TdF bocanar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr et tr, faire vacarme ; gronder, quereller » TdF bocanàs nm, cf Ubaud Dicort :
« grand vacarme, tumulte » TdF’ bocanatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de faire vacarme, de gronder » TdF |
|
boca-nòlis nm (v. Ubaud Dicort e TdF) :
v. boca de nòlis. boca-pròva nf, cf Ubaud Dicort : « variété de
pomme cultivée en Provence. Elle est de grosseur moyene et ressemble
à la reinette du Canada »
(v. TdF jos ‘bouco-prè’) bocapudent, -a (adj. e subs.) (v. Ubaud Dicort e TdF) : qu'a l'alen que pudís. bocar 1 (v. tr. e intr.) : apevar la boca contra quicòm o q.q « tourner ou appuyer la bouche contre, transvaser, v. vojar ; coucher par force, verser les blés [=. volcar] » ; baisar per fòrça ; « se soumettre, échouer, sucomber » (v. TdF ‘bouca 1’) ; sometre per fòrça ; forçar a racar ; Faire bocar, faire bouquer, contraindre à se rendre, à se taire. (v. TdF jos ‘bouca 1’) bocar (se) v pron : racar ; se sometre per
fòrça « tourner ou appuyer
la face contre, se prosterner, se coucher ; être versé par
les pluies » TdF jos ‘bouca 1’. bocar 2 (v. tr.) : emprenhar la
feme (manhan, parpalhòl) (v. TdF ‘bouca 2’) « bocar » 3 - « se bocar » : v. volcar
- se volcar. boçar (v. tr. e intr.) : far bòça ; montar en bòça ; se conflar ; noselar (far un nosèl) ; grossir (bulbs e tuberculs) ; bocelar ; obstruir ; engorgar. bocaran [ ~ boqueran, cf Ubaud Dicort] nm : mena de tèla (tela) grossièira. bocaràs nm, cf Ubaud Dicort :
v. bocàs 2. (v. TdF jos ‘boucas’) boçard, -a : boçut, -uda. bocarèla nf, cf Ubaud Dicort : « bille
d’écolier, gobille ; pour petite bouche, v. boqueta plus
usité » (v. TdF) bocariá : airal que i se tuava de bocs ; botiga que i se vend de carn. bocaroja nf, cf Ubaud Dicort :
« spare gros œil (sparus macrophtalmus (Lac.), poisson
de mer, v. gròs uèlh » (v. TdF ‘bouco-roujo’) bocarudàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « vilain lippu, grosse
lippue » TdF bocarrut [bocarut], -uda adj (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘boucaru) : qu'a de bravas pòtas. bocas nf pl, cf Ubaud Dicort :
« lèvres » (L. 49, TdF jos ‘bouco’) Bocas de Ròse : departament occitan de Provença. v. p. 1053. bocàs 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« bocas, toile de coton de Surate » TdF ‘boucas 1’ bocàs 2 nm, cf Ubaud Dicort :
« gros bouc, vilain ou vieux bouc » TdF ‘boucas 2’ bocassa : boca gròssa. bocassar (se) v pron, cf Ubaud Dicort :
« se vautrer, se rouler, la bouche contre terre, v. voludar (se) » (v. TdF) bocassin : mena d'estòfa de coton. boçatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de bossuer, bossage » TdF ‘boussage’ bocatòrt 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « qui a la bouche
tordue » TdF ‘bouco-tort’ bocatòrt 2 nm, cf Ubaud Dicort : « filet en forme de poche,
monté carrément sur un morceau de fer auquel on a adapté
un manche » TdF jos
‘bouco-tort’ bocejar (v. intr.) : far bòça. bocèla : bulb. boceladura nf, cf Ubaud Dicort :
« bosselure, v. embotidura » (v. TdF ‘bousseladuro’) bocelana nf, cf Ubaud Dicort :
« porcelaine, genre de mollusques » (v. TdF) bocelar (v. intr.) : far bòça. bocelat, -ada : qu'a de bòças. bocelatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de grossir, de renfler ; bosselage, travail de
bosse, v. estampatge » (v. TdF ‘bousselage’) boceleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bulbe, v. testeta » (v. TdF ‘bousseleto’) bocelilha nf, cf Ubaud Dicort :
« galle de chêne, v. cassana » (v. TdF ‘bousseliho’) bocenon / bocichon nm / bocilha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : bòça pichonèla. bocerla [bocèrla cf Ubaud Dicort p. 146] nf : bochòrla ; vesicula / botifla, « phlyctène, ampoule, vésicule qui survient à la suite d’une piqûre d’insecte » ; tumor del sause, de l'oliu... (v. TdF ‘bousserlo’) bocerleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite ampoule, petite vésicule » TdF ‘bousserleto’ bocerlós, -osa adj : qu'a de tumors, « qui a des phlyctènes, des galles » TdF ‘bousserlous’. boceta nf, cf Ubaud Dicort :
« petite bosse ; bossette, petite plaque métallique
que l’on met aux côtés du mors d’une bride
» TdF ‘bousseto’ « bòch
» : v. baug. bòcha 1 nf : bòla de jogar ; bòla de fust, ferrada o plombada ; mena de jòc de bòlas ; bòcha 2 nf : cabra. « bòcha
» 3 : v. botja. bochada nf, cf Ubaud Dicort :
« coup de boule, coup par lequel on chasse une boule » TdF suppl bochaire nm, cf Ubaud Dicort :
« tireur, aux boules » TdF ‘bouchaire 1’ bochal nm, cf Ubaud Dicort :
v. bojal. (v. TdF jos ‘boujau’) bochar (v. intr.) : tirar amb una bòla sus una autra bòla. bochard, -a adj e n : « qui a le museau noir ou d’une couleur autre que celle du corps, dont les naseaux ont des taches noires et blanches, en parlant des moutons, des mulets,des bœufs » ; malnet, -a ; acraumit, -ida ; passit, -ida ; moret, -a / mostafà (v. mostafà) ; « tacheté de nuages, en parlant du ciel » (v. TdF). Jès, que siás bochard ! : Jès, que siás moret ! A la bocharda (loc. adv.) : d'un biais bochard. « Una femna negra, bocharda, brandissiá qualque pairolet... » (J. B.) bocharda nf : martèl de maçon / breta (mena d'espasa) bochardar (v. tr.) : mascarar ; passir ; rusticar una paret ; « frapper une pierre avec la boucharde » (v. TdF) ; chaplar una pèira preciosa. bochardàs, -assa adj e n, cf Ubaud Dicort :
« celui, celle qui a le visage tout barbouillé » TdF bochardat, -ada : t. a. de bochardar. bochardejar (v. intr.) : far la monha / far la figa / far la pòta. bochardet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « un peu barbouillé, ée » TdF bochardin, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « moricaud,
aude ; enfant qui a le visage sale » TdF bocharditge : l'estat d'èsser mascarat, -ada (moret, -a) bocharro (subs. e adj.) (abs. Dicort) : gafet d'estamaire o de pairolièr ambulants ; pendard, -a ; rusat, -ada. (v. bojarron 2) bochas nf pl : botiflas de per las mans d'obrièrs manuals novelaris. bochàs nm, cf Ubaud Dicort :
(v. bòchi e bochassa 2) bochassa 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« grosse boule de bois »
TdF bochassa 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« grande chèvre, vilaine chèvre » TdF (# botjassa) « bòche » : v. botge. bochèl nm : bala de palha, de fen... ; manat de palha, de fen... ; femna malneta / femna acraumida. bochelar (v. tr. e intr.) : far de balas de palha, de fen... « bochet » 1 : v. boget (abs. Dicort), buget. bochet 2 nm,
cf Ubaud Dicort : « barbe du bouc ou de la
chèvre » TdF
‘bouchet 2’ bocheta 1 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite boule de bois »
TdF bocheta 2 nf, cf Ubaud Dicort :
« petite chèvre » » TdF ‘boucheto 2’ bòchi nm : boc. bochi, tè
! loc interj, cf Ubaud Dicort :
« interj. dont se servent les chevriers pour rappeler une
chèvre » TdF ‘bouchi-tè’ bochibarba nf : (mena de fonge) : cresta de gal (Ramaria aurea) (R. flaccida) ; (R. formosa) ; (R. pallida) ; (R. flava) bochic
nm, cf Ubaud Dicort : « chevreau,
en Auvergne, v. cabrit »
(v. TdF ‘bouchi’) bochican
nm, cf Ubaud Dicort : « copeau de
bois résineux que l’on allume le soir pour
s’éclairer en revenant de la veillée » TdF suppl bochida nf, cf Ubaud Dicort :
« maladie des chèvres et des brebis » (TdF < Vayssier ‘bouchides’). (v. bochidas) bochidas nf pl (Alibert ; abs. Dicort) : erupcions de pels pòts de las cabras o de las fedas. bochigàs nm, cf Ubaud Dicort : « barbe-de-bouc » TdF bochil : crapa de caulet / escabilh de caulet ; còr de frucha. bochin nm : « éruption
de boutons aux lèvres des chèvres ou des agneaux, dans les Alpes »
TdF. (v. bochida) bochina nf / bochin (v. bochin) : barba de cabra « barbe de la chèvre » ; barba de boc, « salsifis des prés, plante » ; filat enrambolhat. (v. TdF ‘bouchino’) bochinchina nf, cf Ubaud Dicort :
« imbroglio, chose inextricable, confusion, cohue » TdF bochinga nf : cresta de gal v. bochibarba ; salsefic de pels prats (Tragopogon pratensis) (v. TdF jos ’bouchino’) bochinguèla : caramilha / giròla / rossilh (Cantherellus
cibarius) ; (C. aurantiacus) bochiu nm, cf Ubaud Dicort :
« barbe de bouc » (v. Alibert). (v. bochina) « bochòl » / « bojòl » : v. mojòl. bochon 1 nm, cf Ubaud Dicort :
« petite boule, cochonnet » (v. TdF ‘bouchoun 1’) bochon 2 (ramàs) nm, cf Ubaud Dicort : « bouchon, rameau de
verdure ; lieu où l’on suspend un rameau pour indiquer que
l’on donne à boire ; pour bouchon de bouteille,
tampon, v. taboisson, tap »
(v. TdF ‘bouchoun 2’). « bochon » (fr.) : - per d'èrba o de
palha v. torcon ; - per « bochon » de veïculs v. acomolòfi (abs. Dicort). bochonaire, -aira n,
cf Ubaud Dicort : « celui,
celle qui bouchonne, qui débarbouille » TdF bochonar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bouchonner un cheval ; débarbouiller un enfant, v. fardar ; blanchir une maison ; chiffonner, v. amochonar ; boucher, en Rouergue, v. tapar ; fermer, claquemurer, en Gascogne, v. barrar » (v. TdF). « bochonar » e derivats (fr.) : - per una estòfa v. amochonar ; - per un caval v. taboissonar - torconar. bochonatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de bouchonner »
TdF bochonet
nm, cf Ubaud Dicort :
« petit bouchon, guinguette » TdF. (v. bochon
2) bochonista
n (dels dos genres), cf Ubaud Dicort :
« cabaretier, ière qui tient un bouchon, v. tavernièr » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|