blavar (v. tr.) : macar.

blavarèl : flor blava de pels froments. (Centaurea cyanus)

blavàs : blat negre / sarrasin (Polygonum fagopyrum)

blavat, -ada : macat, -ada.

blave, -va adj, cf Ubaud Dicort : « livide, blafard, arde, blême, v. blaime » TdF

blavejar (v. intr.) : venir blau ; venir livid. (v. TdF)

blavenc, -a : que tira sul blau.

blavesa nf : lividitat (R. IV, 81) ; « couleur bleuâtre, v. blavor » (v. TdF).

blavet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu bleu, assez bleu, eue, violacé, ée » TdF ‘blavet 1’

blavet 2 nm (plt.) : blavarèl (Centaurea cyanus) ; bragalon (plt.) (Aphyllanthes monspeliensis) ; mèrle blau / mèrlhe blau (Merla blava) ; mesenga blava (Parus caeruleus) ; traquet / bistrata / quilha mota (Oenanthe oenanthe)

blaveta : blavarèl ; borraud / figa flor v. p. 20, 2, b.

blavièr nm, cf Ubaud Dicort : « spare alcyon, poisson de mer. crénilabre lapine, autre poisson de mer ; martin-pêcheur, oiseau, à Nice » TdF

blavinèl, -èla : blau clar ; un pauc pallufèc ; que tira sul violet.

blavir (v. intr.) : venir blau ; venir livid.

blavor nf : color blava ; lividitat.

blavura nf, cf Ubaud Dicort : « tache bleue » TdF

-BLE : forma sufixada, del latin -bilis (susceptible de ; digne de) v. inconsolable - considerable.

bleçadura nf, cf Ubaud Dicort : v. blaçadura.

bleçaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. blaçaire.

bleçament nm, cf Ubaud Dicort : « action de blesser, lésion » TdF ‘blessamen’

bleçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « blessant, ante » TdF ‘blessant’

bleçar v, cf Ubaud Dicort : v. blaçar.

bleçar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. blaçar (se).

« blechin » (blechin nm) : v. blachin.

bleda : legum (Beta vulgaris) ; armolh (plt.) (Atriplex hortensis) ; persona mòla.

bleda carda [bleda-carda] nf : mena de bleda de las còstas largas.

bleda de mar nm, cf Ubaud Dicort : « bette maritime, plante » TdF ‘bledo-de-mar’

bleda raba (v. p. 20, 2, b) [bleda-raba] nf : mena de bleda pel bestial.

bledièira : camp de bledas rabas.

bledon (plt.) : (Chenopodium vulvaria) ; (Amarantus sylvatica) ; autras menas de plantas.

BLEFAR- : forma prefixada del grèc blepharon (parpèla).

blefarectomia : ablacion cirurgicala totala o parciala d'una parpèla.

blefaric, -a : relatiu, -iva a las parpèlas.

blefarisme : parpelejadís nerviós.

blefariti (f.) : inflamacion del bòrd liure de las parpèlas.

BLEFARO- : forma prefixada del grèc blepharòn (parpèla)

blefarocalasi (f.) : atrofia del dèrma de las parpèlas superioras.

blefaroconjonctiviti (f.) : inflamacion simultanèa de la parpèla e de la conjonctiva.

blefarofimòsi (f.) : manca de longor de la fenda palpebrala.

blefaroftalmia : blefaroconjonctiviti.

blefaroplast : corpuscul dins lo citoplasma.

blefaroplastia : operacion per reparar una parpèla afrabada o desformada per un creuge (per una cicatritz)

blefaroplegia : paralisi d'una parpèla.

blefaroptòsi (f.) : tombadura de la parpèla superiora.

blefarorrafia : operacion per restrechir la fenda palpebrala.

blefarospasme ( m.) :contraccion anormala del muscle orbicular.

blefarostat : instrument per manténer las parpèlas escartadas.

blefarotesic : tesic rapid e repetitiu de las parpèlas.

« blegar » : v. plegar - bolegar.

« bleimar » - « bleimir » : v. blaimar 2.

BLENN- : forma prefixada del grèc blenna, -es (mucositat)

blennids [ / Blennides, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : familha de peisses de la pèl mucosa.

blennoftalmia : conjonctiviti postemosa (purulenta)

blennorragia [blennoragia nf, cf Ubaud Dicort] : pissacauda (malautiá infecciosa que son agent patogèn es lo gonocòc)

blennorragic (blennoragic), -a adj : relatiu, -iva a la blennorragia.

blennorrèa (blennorèa) nf : uretriti cronica.

bles, -a (adj. e subs.) : q.q. pronóncia « Z » lo « G » e lo « J » ; persona que pronóncia « s » lo « ch » ; bedossejaire, -a ; bretonejaire, -a ; quequejaire, -a. (v. TdF)

blese (Alibert e L. 48) [veire blest (v. Ubaud Dicort e TdF)] (m.) : meca de lampa.

Mocat coma un blese : moquet que jamai.

blesejadís : accion de blesejar.

blesejaire, -aira [~ -airitz] adj : bles, -a.

blesejar (v. intr.) : t. a. de bles, « bléser » TdF, « zézayer » (Laus, Basic) ; quequejar.

bleset : meca pichonèla.

« blesir » : v. blasir.

blesitat nf, cf Ubaud Dicort : « blésité ». (v. blesejadís)

 

 

 

blesòt, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. bles)

blest nm, cf Ubaud Dicort : v. blese.

blesta : flòta de pel ; mota de tèrra ; sistre ; nèula (mena de sistre que se desjaça) ; lausa ; madaissa ; madaissa de cambe ; lista de còfa ; eissarpa ; braçat de fen enrambolhat ; palha mal somsida ; forcada de fems ; enrambolh ; embarràs.

bleston : madaissa de cambe, de lin, de seda... ; ramèl de genèstes.

blestut, -uda adj : teulassenc, -a / sistrós, -osa (que se desjaça)

blet 1 nm (plt.) : bleda ; amaranta (Amarantus blitum); armolh (Atriplex hortensis); mena d'anserina (Chenopodium glaucum)

blet blanc (plt.) : farinèla (Chenopodium album)

blet d'Espanha (plt.) : (Atriplex halimus)

blet roge (plt.) : (Amarantus spicatus)

blet 2, -a adj : carp, -a / madur, -a ; cloc, -a (tròp madur, -a) ; flac, -a / mòl, -a. (v. TdF ‘blet 3’)

Aquela pera es bleta : ... es cloca.

Ai las cambas bletas.

bleta (del gallés BLETTA) : bagueta ; vèrga ; jòrg / juèrg ; lata.

bletar (v. intr.) : far de bletas / far de brotas.

bletàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse betterave » TdF

bletat nm : arescle (lonja longa de brota per far de panièrs)

bletejar (v. intr.): carpar (amadurar) ; se bletir (venir blet) « être blet, céder à la pression de la main, en parlant d’un fruit mûr » (v. TdF)

bletidura : estat d'una frucha cloca (tròp madura)

bletir (se) : venir blet / venir cloc. v. blet.

bleton 1 nm : brota d'arbre ; plant jove ; bagueta ;

bleton 2 nm :  clavèl riblat de lama de cotèl, de talhants...

bletona nf, cf Ubaud Dicort : « baguette, petite gaule » TdF

bletonada : bòsc que ven d'èsser plantat.

bletonar (v. tr.) : riblar la lama d'un cotèl.

bletonejar (v. tr.) (v. bletona) : abalhar / acanar.

Bletonejar de frucha.

bletonet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bois de mélèze » TdF ‘bletounet 2’

bletonet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit clou rivé » TdF ‘bletounet 1’

bleuge, -ja adj : blanc, -a coma tafa de nèu ; embalausissent, -a.

bleujor nf, cf Ubaud Dicort : « blancheur éblouissante » TdF suppl

bleussar (v. intr.) : pèrdre l'umiditat intèrna / ressusar. (se ditz dels rasims, de las castanhas...)

bleusse, -ssa adj : qu'a la lenga espessa ; assecat, -ada ; sec, -a ; tressecat, -ada.

bleussir (v. intr.) : marcir ; secar.

blima (Alibert) [veire vima, cf Ubaud Dicort] nf : partida pus fina e pus sopla d'un arbust en general.

La blima verda de genèst fa de bravas balajas.

La blima seca de genèst fa de bravas joanadas.

blimada [veire vimada] nf : trena de vim o de blima de genèst.

blimar [veire vimar] (v. tr.) : ligar amb una blimada.

blimze [veire vim] nm : vim. (Salix purpurea) (Salix vitellina)

blin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, blin, belin, pièce de bois servant à frapper des coins pour ébranler un bâtiment et le lancer à la mer » TdF

blinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine, se servir du blin » TdF

blincar [veire vlincar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : plegar / blinsar ; clinar.

blincar [veire vlincar] (se) v pron : se plegar / se blinsar ; se clinar.

blindar (v. tr.) : cobrir amb d'acièr per aparar de las balas.

blindat, -ada : aparat, -ada amb un blindatge.

blindatge : accion o resulta de blindar quicòm.

blinsar (v. tr. e r.) : plegar ; se plegar.

blinsat, -ada : plegat, -ada / blinsat, -ada.

blinse, -sa : sople, -a ; plegadís, -issa.

blisaud : biauda / blòda : vestit de tèla pels escolans joves.

blo nm, cf Ubaud Dicort : « brou, écale verte de la noix ou de l’amande, péricarpe de la châtaigne » TdF

bloa nf, cf Ubaud Dicort : « bourrier, blé qui reste sur l’aire avec la paille menue » TdF ‘blouo’

blòc (abs. Dicort e TdF) : brave fragment de ròca, d'acièr, de papièr... (v. blòt)

bloca / bocla : anèl de fèrre ; anèla de pel.

blocaire 1 [ / boclaire], -aira n : que bocla (lo que fa d’anèlas), cf Ubaud Dicort ;

blocaire 2, -aira n :  que blòca (lo que tanca), cf Ubaud Dicort.

blocairièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de boucliers » (L. 48)

blocar 1[ / boclar] (anelar), cf Ubaud Dicort (v. tr.) : boclar 1 ;

blocar 2 (tancar), cf Ubaud Dicort (v. tr.) : immobilizar.

blocassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse boucle » TdF

blocatge 1 (accion de blocar 1) nm cf Ubaud Dicort :  « action de boucler » TdF ‘bloucage’

blocatge 2 nm : accion o resulta de blocar 2 quicòm o qualqu'un, « blocus » (Rapin).

blocon nm, cf Ubaud Dicort : « petite boucle » TdF

blocús (abs. Dicort) : blocatge d'un país en temps de guèrra. (v. blocatge 2)