|
||||
|
|
|
|
|
|
blavar (v. tr.) : macar. blavarèl : flor blava de pels froments. (Centaurea cyanus) blavàs : blat negre / sarrasin (Polygonum fagopyrum) blavat, -ada : macat, -ada. blave, -va adj, cf Ubaud Dicort : « livide, blafard, arde, blême, v. blaime » TdF blavejar (v. intr.) : venir blau ; venir livid. (v. TdF) blavenc, -a : que tira sul blau. blavesa nf : lividitat (R. IV, 81) ; « couleur bleuâtre, v. blavor » (v. TdF). blavet 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « un peu bleu, assez bleu, eue, violacé, ée » TdF ‘blavet 1’ blavet 2 nm (plt.) : blavarèl (Centaurea cyanus) ; bragalon (plt.) (Aphyllanthes monspeliensis) ; mèrle blau / mèrlhe blau (Merla blava) ; mesenga blava (Parus caeruleus) ; traquet / bistrata / quilha mota (Oenanthe oenanthe) blaveta : blavarèl ; borraud / figa flor v. p. 20, 2, b. blavièr nm, cf Ubaud Dicort : « spare alcyon, poisson de mer. crénilabre lapine, autre poisson de mer ; martin-pêcheur, oiseau, à Nice [v. arnièr] » TdF blavinèl, -èla : blau clar ; un pauc pallufèc ; que tira sul violet. blavir (v. intr.) : venir blau ; venir livid. blavor nf : color blava ; lividitat. blavura nf, cf Ubaud Dicort : « tache bleue » TdF -BLE : forma sufixada, del latin -bilis (susceptible de ; digne de) v. inconsolable - considerable. bleçadura nf, cf Ubaud Dicort : v. blaçadura. bleçaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : v. blaçaire. bleçament nm, cf Ubaud Dicort : « action de blesser, lésion » TdF ‘blessamen’ bleçant, -a adj, cf Ubaud Dicort : « blessant, ante » TdF ‘blessant’ bleçar v, cf Ubaud Dicort : v. blaçar. bleçar (se) v pron, cf Ubaud Dicort : v. blaçar (se). « blechin » (blechin nm) : v. blachin. bleda : legum (Beta vulgaris) ; armolh (plt.) (Atriplex hortensis) ; persona mòla. bleda carda [bleda-carda] nf : mena de bleda de las còstas largas. bleda de mar nm, cf Ubaud Dicort : « bette maritime, plante » TdF ‘bledo-de-mar’ bleda raba (v. p. 20, 2, b) [bleda-raba] nf : mena de bleda pel bestial. bledièira : camp de bledas rabas. bledon (plt.) : (Chenopodium vulvaria) ; (Amarantus sylvatica) ; autras menas de plantas. BLEFAR- : forma prefixada del grèc blepharon (parpèla). blefarectomia : ablacion cirurgicala totala o parciala d'una parpèla. blefaric, -a : relatiu, -iva a las parpèlas. blefarisme : parpelejadís nerviós. blefariti (f.) : inflamacion del bòrd liure de las parpèlas. BLEFARO- : forma prefixada del grèc blepharòn (parpèla) blefarocalasi (f.) : atrofia del dèrma de las parpèlas superioras. blefaroconjonctiviti (f.) : inflamacion simultanèa de la parpèla e de la conjonctiva. blefarofimòsi (f.) : manca de longor de la fenda palpebrala. blefaroftalmia : blefaroconjonctiviti. blefaroplast : corpuscul dins lo citoplasma. blefaroplastia : operacion per reparar una parpèla afrabada o desformada per un creuge (per una cicatritz) blefaroplegia : paralisi d'una parpèla. blefaroptòsi (f.) : tombadura de la parpèla superiora. blefarorrafia : operacion per restrechir la fenda palpebrala. blefarospasme ( m.) :contraccion anormala del muscle orbicular. blefarostat : instrument per manténer las parpèlas escartadas. blefarotesic : tesic rapid e repetitiu de las parpèlas. « blegar » v : v. plegar - bolegar. « bleimar » - « bleimir » v : v. blaimar 2. BLENN- : forma prefixada del grèc blenna, -es (mucositat) blennids [ / Blennides, cf Ubaud Dicort] (m. pl.) : familha de peisses de la pèl mucosa. blennoftalmia : conjonctiviti postemosa (purulenta) blennorragia [blennoragia nf, cf Ubaud Dicort] : pissacauda (malautiá infecciosa que son agent patogèn es lo gonocòc) blennorragic (blennoragic), -a adj : relatiu, -iva a la blennorragia. blennorrèa (blennorèa) nf : uretriti cronica. bles, -a (adj. e subs.) : q.q. pronóncia « Z » lo « G » e lo « J » ; persona que pronóncia « s » lo « ch » ; bedossejaire, -a ; bretonejaire, -a ; quequejaire, -a. (v. TdF) blese (Alibert e L. 48) [veire blest (v. Ubaud Dicort e TdF)] (m.) : meca de lampa. Mocat coma un blese : moquet que jamai. blesejadís : accion de blesejar. blesejaire, -aira [~ -airitz] adj : bles, -a. blesejar (v. intr.) : t. a. de bles, « bléser » TdF, « zézayer » (Laus, Basic) ; quequejar. bleset : meca pichonèla. « blesir » v : v. blasir. blesitat nf, cf Ubaud Dicort : « blésité ». (v. blesejadís) blesòt, -a n, cf Ubaud Dicort : (v. bles)
|
|
blest nm, cf Ubaud Dicort : « mèche d'une lampe ou d'une chandelle v. mecha ; mèche de cheveux, v. flòta ; talc, espèce de pierre, v. blèsta ». (v. TdF). Metre d'òli al blest, mettre de l'huile à la lampe, se sustenter. (v. TdF). blesta : flòta de pel ; mota de tèrra ; sistre ; nèula (mena de sistre que se desjaça) ; lausa ; madaissa ; madaissa de cambe ; lista de còfa ; eissarpa ; braçat de fen enrambolhat ; palha mal somsida ; forcada de fems ; enrambolh ; embarràs. bleston : madaissa de cambe, de lin, de seda... ; ramèl de genèstes. blestut, -uda adj : teulassenc, -a / sistrós, -osa (que se desjaça) blet 1 nm (plt.) : bleda ; amaranta (Amarantus blitum); armolh (Atriplex hortensis); mena d'anserina (Chenopodium glaucum) blet blanc (plt.) : farinèla (Chenopodium album) blet d'Espanha (plt.) : (Atriplex halimus) blet roge (plt.) : (Amarantus spicatus) blet 2, -a adj : carp, -a / madur, -a ; cloc, -a (tròp madur, -a) ; flac, -a / mòl, -a. (v. TdF ‘blet 3’) Aquela pera es bleta : ... es cloca. Ai las cambas bletas. bleta (del gallés BLETTA) : bagueta ; vèrga ; jòrg / juèrg ; lata. bletar (v. intr.) : far de bletas / far de brotas. bletàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse betterave » TdF bletat nm : arescle (lonja longa de brota per far de panièrs) bletejar (v. intr.): carpar (amadurar) ; se bletir (venir blet) « être blet, céder à la pression de la main, en parlant d’un fruit mûr » (v. TdF) bletidura : estat d'una frucha cloca (tròp madura) bletir (se) : venir blet / venir cloc. v. blet. bleton 1 nm : brota d'arbre ; plant jove ; bagueta ; bleton 2 nm : clavèl riblat de lama de cotèl, de talhants... bletona nf, cf Ubaud Dicort : « baguette, petite gaule » TdF bletonada : bòsc que ven d'èsser plantat. bletonar (v. tr.) : riblar la lama d'un cotèl. bletonejar (v. tr.) (v. bletona) : abalhar / acanar. Bletonejar de frucha. bletonet 1 nm, cf Ubaud Dicort : « bois de mélèze » TdF ‘bletounet 2’ bletonet 2 nm, cf Ubaud Dicort : « petit clou rivé » TdF ‘bletounet 1’ bleuge, -ja adj : blanc, -a coma tafa de nèu ; embalausissent, -a. bleujor nf, cf Ubaud Dicort : « blancheur éblouissante » TdF suppl bleussar (v. intr.) : pèrdre l'umiditat intèrna / ressusar. (se ditz dels rasims, de las castanhas...) bleusse, -ssa adj : qu'a la lenga espessa ; assecat, -ada ; sec, -a ; tressecat, -ada. bleussir (v. intr.) : marcir ; secar. blima (Alibert) [veire vima, cf Ubaud Dicort] nf : partida pus fina e pus sopla d'un arbust en general. La blima verda de genèst fa de bravas balajas. La blima seca de genèst fa de bravas joanadas. blimada [veire vimada] nf : trena de vim o de blima de genèst. blimar [veire vimar] (v. tr.) : ligar amb una blimada. blimze [veire vim] nm : vim. (Salix purpurea) (Salix vitellina) blin nm, cf Ubaud Dicort : « t. de marine, blin, belin, pièce de bois servant à frapper des coins pour ébranler un bâtiment et le lancer à la mer » TdF blinar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, t. de marine, se servir du blin » TdF blincar [veire vlincar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : plegar / blinsar ; clinar. blincar [veire vlincar] (se) v pron : se plegar / se blinsar ; se clinar. blindar (v. tr.) : cobrir amb d'acièr per aparar de las balas. blindat, -ada : aparat, -ada amb un blindatge. blindatge : accion o resulta de blindar quicòm. blinsar (v. tr. e r.) : plegar ; se plegar. blinsat, -ada : plegat, -ada / blinsat, -ada. blinse, -sa : sople, -a ; plegadís, -issa. blisaud : biauda / blòda : vestit de tèla pels escolans joves. blo nm, cf Ubaud Dicort : « brou, écale verte de la noix ou de l’amande, péricarpe de la châtaigne » TdF bloa nf, cf Ubaud Dicort : « bourrier, blé qui reste sur l’aire avec la paille menue » TdF ‘blouo’ blòc (abs. Dicort e TdF) : brave fragment de ròca, d'acièr, de papièr... (v. blòt) bloca / bocla : anèl de fèrre ; anèla de pel. blocaire 1 [ / boclaire], -aira n : que bocla (lo que fa d’anèlas), cf Ubaud Dicort ; blocaire 2, -aira n : que blòca (lo que tanca), cf Ubaud Dicort. blocairièr nm, cf Ubaud Dicort : « fabricant de boucliers » (L. 48) blocar 1[ / boclar] (anelar), cf Ubaud Dicort (v. tr.) : boclar 1 ; blocar 2 (tancar), cf Ubaud Dicort (v. tr.) : immobilizar. blocassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse boucle » TdF blocatge 1 (accion de blocar 1) nm cf Ubaud Dicort : « action de boucler » TdF ‘bloucage’ blocatge 2 nm : accion o resulta de blocar 2 quicòm o qualqu'un, « blocus » (Rapin). blocon nm, cf Ubaud Dicort : « petite boucle » TdF blocús (abs. Dicort) : blocatge d'un país en temps de guèrra. (v. blocatge 2) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|