|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
blanquet 1, -a adj : un pauc blanc, -a ; que tira sul blanc. blanquet 2 (subs. m.) : enguent / cerat (pomada a basa de cera amb d'òli) ; carbonat de plomb / cerusa ; malautiá de las plantas. (v. TdF ‘blanquet 2’) blanqueta : mena de vin ; preparacion culinària ; mena de rasim, de pera ; castanha seca ; nom de mantuna planta. Una blanqueta d'anhèl, de vedèl... blanquetat nf : blancor. blanquièira nf, cf Ubaud Dicort : « terre marneuse ;
variétés de pomme et de cerise » TdF blanquièr nm, -ièira : adobaire, -a de pèls. blanquiment : accion de blanquir. blanquin, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« blanchissant, ante » TdF ;
« blanc » (L. 48) blanquinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, blanchir » TdF blanquinard, -a : d'un blanc passit. blanquinàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « blanc sale » TdF blanquinejar (v. intr.) : començar de venir blanc. blanquinèl, -a adj : d'un polit blanc, « éclatant de blancheur » TdF. blanquineta nf, cf Ubaud Dicort :
« espèce de petit bouracan blanc » TdF blanquinós, -osa : d'un blanc tèrne. blanquinosàs, -assa, cf Ubaud Dicort :
« vilainement blanchâtre » TdF blanquinoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « agréablement
blanchâtre » TdF blanquir (v. tr. e intr.) : far venir blanc ; innocentar q.q. ; venir blanc ; venir vièlh ; bajanar v. aquel mot. Blanquir de paur. Blanquir de colèra. Blanquir de linge. Blanquir d'argent. Quand òm blanquís, aquò marca que l'òm vielhís. blanquissatge nm, cf Ubaud Dicort :
« blanchissage, action de blanchir le linge » TdF jos ‘blanchissage’ blanquisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort :
« blanchisseur, euse » TdF jos ‘blanchisseire’ blanquitge : blancor del pel. blaquejar (v. tr. e intr.) : plegar ; far plegar coma de blaca (vent) ; far remenar / far bolegar las brancas dels arbres (vent) ; se plegar coma de blaca. blaquièira : mata de blacasses joves. blaquir (v. intr.) : pèrdre coneissença / s'estavanir ; se passir / se marcir. blar
adj (v. Alibert) [veire blau, cf Ubaud Dicort] : blau palle [v. Vayssier ‘blar’]. « blarmar » : v. blaimar 1. blasa : primièrs fials (fils) del cocon d'un manhan / bavèla. blasar (v. intr.) : far los primièrs fials (fils) d'un cocon. blasèra (plt.) : lagast / aseron (Acer campestris) ;
sicomòr (Ficus sycomorus) blasfemador,
-doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « blasphémateur, trice ;
blasphématoire » TdF blasfemaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de blasfèmis. blasfèmament
nm, cf Ubaud Dicort :
« action de blasphémer » TdF blasfemar (v. tr. e intr.) : escupir de damnes (damnejar) ; otratjar / insolentar lo nom de Dieu. blasfemator,
-tritz adj e n : blasphémateur,
-trice »
(Fettuciari). (v. blasfemador e blasfemaire) blasfematòri, -a
(abs. Dicort) : qu'es un
blasfèmi,
« blasphématoire » (Rapin). (v. blasfemador) blasfèmi [nm ~ blasfèmia nf] : otratge al nom de Dieu o dels sants. (v. TdF jos ‘blasfème’) Blasi / Blase (abs. Dicort) : prenom. blasidura : estat de quicòm de marcit, d'aflaquit... blasin nm, cf Ubaud Dicort :
« petite pluie fine, bruine » TdF jos ‘blesin’. « blasin » : v. blaïna (non preconizat Dicort). blasinada nf, cf Ubaud Dicort :
v. « petite pluie fine »
TdF ‘blesinado’ blasinar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, bruiner, pleuvoir doucement, v. plovinar » (v. TdF ‘blesina’). « blasinar » : v. blaïnar (non preconizat Dicort) blasinejar v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, pleuvoir imperceptiblement, bruiner » TdF
jos
‘blesineja’ ; « brouir (en parlant du soleil après une
gelée blanche) » (Alibert ‘blaïnejar’). « blasinejar » : v. blaïnejar (non preconizat Dicort). blasinièr : l'arbre de Judèia (Cercis siliquastrum) blasir (v. tr. e intr.) : passir / marcir ; fresilhar / agorrufar ; aflaquir ; usar / abenar ; ablasigar / aclapar ; macar. blasir (se) : se passir / se marcir ; se fresilhar / s'agorrufar; s'aflaquir ; s'usar ; se macar. Las flors culhidas se blasisson. blasit, -ida adj, cf Ubaud Dicort :
« flétri, avachi, ie ; élimé, fatigué,
ée » TdF jos
‘blesi’ blason : signes distinctius d'una familha nòbla, d'una ciutat, d'una corporacion... blasonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « peintre
d’armoiries ; héraldiste » TdF blasonar (v. tr.) : descriure de blasons d'après las règlas de l'art eraldic ; « critiquer, vilipender » TdF. blasonat, -ada adj :
« blasonné, ée » TdF jos
‘blasouna’. Familha blasonada. Ostal blasonat. BLAST- : forma prefixada del grèc blastòs
(grelh / gèrme) -BLAST : forma sufixada del grèc blastòs
(grelh / gèrme). v. plasmoblast blastèma (m.) : substància amòrfa d'ont naisson los elements anatomics dels còrses organizats. blastematic, -a : relatiu, -iva al blastèma. BLASTO- : forma prefixada del grèc blastòs
(grelh / gèrme) blastocèl: cavitat centrala dins la blastula. blastocelic, -a : relatiu, -iva al blastocèl. blastocinèsi (f.) : blastulacion v. pus
luènh. blastocist : blastocèl / blastula (blastula
primària dels mamifèrs) blastocit (m.) : cellula embrionària
indiferenciada. blastodèrma (m.) : membrana primitiva de l’embrion. blastogenèsi (f.) : reproduccion per gèrmes. blastomèr (m) : cellula que ven d'una de las primièiras divisions de l'uòu fecondat. blastomicèts (m. pl.) : familha de fonges. blastomicòsi (f.) : nom de totas las infeccions per de blastomicèts. blastopòr : sol orifici de l'embrion a la fasa gastrula que ven après la fasa blastula. blastula (f.) : fasa del desvolopament embrionari. blastulacion (f.) : procèssus embrionari que mena a la formacion de la blastula. |
|
blat nm : froment. (v. TdF ‘blad’) Balhar blat banhat : enganar q.q. Botar a tres blats : metre en desòrdre. (v. TdF jos ‘blad’) Tot va a tres blats : tot va plan. (v. Alibert) Es blat ensacat : es coma s'èra fach. blat aganit nm : blat enculit. blat amar / blat turc / blat de las Índias [blat de l’Índia] nm : milh. blat barbanegre : mena de froment. v. bas de p. 19. blat barbut (gròs -) nm / blat roge / blat tremeson (v. blat de tres mes e tremeson) : autra mena de froment, « froment renflé, gros blé, variété à longues arêtes rousses » TdF ‘blad-barbu (gros-)’. blat blanc : tosèla blanca. blat bòrd (plt.) : (Ægylops ovata)
blat bridat
nm, cf Ubaud Dicort :
v. blat cornut. (v. TdF jos ‘blad-cournu’) blat carbonat : blat nielat. blat comun / blat
ordinari :
(Triticum sativum) blat cornut : blat bridat (amb una mena d'esperron) blat d'abondància : blat-miracle (blat de las bravas espigas) blat d'Espanha / blat marés : milh. blat d'estiu : (Triticum vulgare) blat d’ivèrn nm, cf Ubaud Dicort : « froment commun, v. blat
d’estiu »
TdF ‘blad-d’ivèr’ blat de baranha / blat de boisson nm : autra mena de blat, « variété de froment grossier, à épis barbus » TdF jos ‘blad-de-baragno’. blat de Barbaria [Barbariá] nm / blat del Levant (abs. Dicort) : blat dur. (Triticum durum) ; « blé du Levant, blé d’importation, v. blat dur ; maïs, à Avignon et Arles, v. milh » (v. TdF ‘blad-de-Barbarié’) blat de boisson nm : v. blat de baranha. blat de l’India nm, cf Ubaud Dicort : « maïs, v. blat turc » (v. TdF ‘blad-de-l’Indo’) blat de luna nm : blat panat de nuèch, « blé que les enfants volent, pendant la nuit, à leurs parents, les femmes à leurs maris » (Azaïs) ; « larcin domestique ; larcin amoureux » (v. TdF jos ‘blad’), potons panats ; « au fig., enfant né d’un commerce illégitime » (Azaïs). blat de Marselha nm, cf Ubaud Dicort : « blé à
épi blanc, à quatre angles et barbu » TdF ‘blad-de-Marsiho’ blat de miracle nm, cf Ubaud Dicort : « blé de Smyrne,
froment à épis rameux, triticum compositum (Lin.), v. blat d'abondància » (v. TdF ‘blad-de-miracle’) blat de palun : balca (plt.),
« calamagrostide, agrostis
arundinacea (Lin.), plante » TdF ‘blad-de-palun’ blat de Pòntís nm, cf Ubaud Dicort : « blé d’Afrique, triticum
durum (Pers.), v. blat dur » (v. TdF ‘blad-de-Pontis’) blat de rapuga nm, cf Ubaud Dicort :
« froment à épis rameux, v. blat de miracle » TdF ‘blad-de-rapugo’ blat de Rossilhon : blat fichut fin. blat de sebissa nm, cf Ubaud Dicort : v. blat
de baranha. (v. TdF jos
‘blad-de-baragno’) blat de tres mes nm, cf Ubaud Dicort : « blé de mars,
trémois » TdF ‘blad-de-tres-mes’. (v. blat marcenc) blat de Turquia nm, cf Ubaud Dicort : « blé de Turquie,
maïs, v. blat de Barbariá » TdF ‘blad-de-Turquío’ blat de vaca nm, cf Ubaud Dicort :
« mélampyre des champs, plante, v. cascavèla » TdF ‘blad-de-vaco’ blat del diable (plt.) : trauca sac (Echinaria capitata) ; espangassat (Bromus arvensis) ; (B. sterilis) ; blat felut (Hordeum murinum) blat dur nm, cf Ubaud Dicort :
« blé du Levant, blé d’Afrique, triticum
durum (Pers.), v. blat de Barbariá » (v. TdF ‘blad-dur’) blat felut : òrdi coa de rat (Hordeum murinum) blat fin nm, cf Ubaud Dicort :
« blé blanc, à épis arrondis, avec barbes, v.
bladeta » (v. TdF ‘blad-fin’) blat fòrt nm, cf Ubaud Dicort : « froment à épis
de couleur aurore foncée, à barbes de la même couleur et
à quatre angles, v. blat barbut » (v. TdF ‘blad-fort’) blat gròs nm, cf Ubaud Dicort : « maïs, v. blat turc ; froment renflé, v. blat fòrt » (v. TdF ‘blad-gros’) blat ivernenc : blat d'ivèrn. blat marcenc / blat marcesc (abs. Dicort) / blat tremeson nm : blat de març. blat marés nm, cf Ubaud Dicort : v. blat
d'Espanha. blat morisco : blat negre / blavàs / sarrasin. blat mostre nm, cf Ubaud Dicort :
« froment à épis rameux, v. blat de miracle » (v. TdF ‘blad moustre’) blat negre : blavàs / sarrasin (Polygonum fagopyrum) blat roge nm : autra mena de blat, (v. blat barbut) (v. TdF ‘blad-rouge’). blat
sarrasin nm, cf Ubaud Dicort :
« blé sarrasin, v. sarrasin » TdF ‘blad sarrasin’ blat
tremeson nm : v. blat marcenc. blat turc [ ~ blat turqués, cf Ubaud Dicort] nm : milh. (v. TdF ‘blad-turc’) blatimar [ ~ ablatimar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : blaimar / trobar a dire / criticar. blatimat, -ada : blaimat, -ada ; criticat, -ada. blatnegra nf / blatnegreta nf, cf Ubaud Dicort :
« pain de blé noir » TdF jos ‘blad-negro’ blatnegrièira : campat de blat negre. blau, blava (v. blava) adj e n : color d'azur ; macadura /
blavairòl. (v. blaus), blauda (del
gallés BLAUTHA) [veire blòda, cf Ubaud
Dicort] nf : v. biauda (non preconizat Dicort)
- blòda - blisaud. blaugetar [ / blauguelar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) :
damasquinar ; mirgalhar ; calhetar. (v. TdF jos ‘blaugeta’) blaugetat [ / blauguelat], -ada adj : t. a. çaisús, « damasquiné, ée » TdF jos
‘blaugeta’. blaugiment : embalausiment / esbalausiment. blaugin nm, cf Ubaud Dicort :
« blue-jean » (v. Rapin) blaugir (v. tr. e intr.) : embalausir / esbalausir. blaugit, -ida : embalausit, -ida. « blauguelar » (blauguelar v) : v. blaugetar. blaus (m. pl.) : bolets que venon blaus quand òm los còpa (Boletus rubeolarius) ; (B. erythropus) ; (B. luridus) ; (B. badius) ; (B. satanas) ; (B. satanoides) ; (B. calopus) (B. rubellus) ; (B. pulverulentus) ; (Uloporus lividus) (Leccinum scabrum) ; (L vercipelle)... blava nf : autra mena de bolet (Cortinarius violaceus) blavairòl nm / blavairon (abs. Dicort) (los 2, R. II, 226) : macadura. blavairolar
v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, couvrir d’ecchymoses, meurtrir, v. macar » (v. TdF ‘blaveiroula’) |
|
|
|
|
|
|