blanquet 1, -a adj : un pauc blanc, -a ; que tira sul blanc.

blanquet 2 (subs. m.) : enguent / cerat (pomada a basa de cera amb d'òli) ; carbonat de plomb / cerusa ; malautiá de las plantas. (v. TdF ‘blanquet 2’)

blanqueta : mena de vin ; preparacion culinària ; mena de rasim, de pera ; castanha seca ; nom de mantuna planta.

Una blanqueta d'anhèl, de vedèl...

blanquetat nf : blancor.

blanquièira nf, cf Ubaud Dicort : « terre marneuse ; variétés de pomme et de cerise » TdF

blanquièr nm, -ièira : adobaire, -a de pèls.

blanquiment : accion de blanquir.

blanquin, -a adj, cf Ubaud Dicort : « blanchissant, ante » TdF ; « blanc » (L. 48)

blanquinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, blanchir » TdF

blanquinard, -a : d'un blanc passit.

blanquinàs, -assa adj, cf Ubaud Dicort : « blanc sale » TdF

blanquinejar (v. intr.) : començar de venir blanc.

blanquinèl, -a adj : d'un polit blanc, « éclatant de blancheur » TdF.

blanquineta nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de petit bouracan blanc » TdF

blanquinós, -osa : d'un blanc tèrne.

blanquinosàs, -assa, cf Ubaud Dicort : « vilainement blanchâtre » TdF

blanquinoset, -a adj, cf Ubaud Dicort : « agréablement blanchâtre » TdF

blanquir (v. tr. e intr.) : far venir blanc ; innocentar q.q. ; venir blanc ; venir vièlh ; bajanar v. aquel mot.

Blanquir de paur.

Blanquir de colèra.

Blanquir de linge.

Blanquir d'argent.

Quand òm blanquís, aquò marca que l'òm vielhís.

blanquissatge nm, cf Ubaud Dicort : « blanchissage, action de blanchir le linge » TdF jos ‘blanchissage’

blanquisseire, -eira (~ -eiritz) n, cf Ubaud Dicort : « blanchisseur, euse » TdF jos ‘blanchisseire’

blanquitge : blancor del pel.

blaquejar (v. tr. e intr.) : plegar ; far plegar coma de blaca (vent) ; far remenar / far bolegar las brancas dels arbres (vent) ; se plegar coma de blaca.

blaquièira : mata de blacasses joves.

blaquir (v. intr.) : pèrdre coneissença / s'estavanir ; se passir / se marcir.

blar adj (v. Alibert) [veire blau, cf Ubaud Dicort] : blau palle [v. Vayssier ‘blar’].

« blarmar » : v. blaimar 1.

blasa : primièrs fials (fils) del cocon d'un manhan / bavèla.

blasar (v. intr.) : far los primièrs fials (fils) d'un cocon.

blasèra (plt.) : lagast / aseron (Acer campestris) ; sicomòr (Ficus sycomorus)

blasfemador, -doira adj e n, cf Ubaud Dicort : « blasphémateur, trice ; blasphématoire » TdF

blasfemaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa de blasfèmis.

blasfèmament nm, cf Ubaud Dicort : « action de blasphémer » TdF

blasfemar (v. tr. e intr.) : escupir de damnes (damnejar) ; otratjar / insolentar lo nom de Dieu.

blasfemator, -tritz adj e : blasphémateur, -trice » (Fettuciari). (v. blasfemador e blasfemaire)

blasfematòri, -a (abs. Dicort) : qu'es un blasfèmi, « blasphématoire » (Rapin). (v. blasfemador)

blasfèmi [nm ~ blasfèmia nf] : otratge al nom de Dieu o dels sants. (v. TdF jos ‘blasfème’)

Blasi / Blase (abs. Dicort) : prenom.

blasidura : estat de quicòm de marcit, d'aflaquit...

blasin nm, cf Ubaud Dicort : « petite pluie fine, bruine » TdF jos ‘blesin’. « blasin » : v. blaïna (non preconizat Dicort).

blasinada nf, cf Ubaud Dicort : v. « petite pluie fine » TdF ‘blesinado’

blasinar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, bruiner, pleuvoir doucement, v. plovinar » (v. TdF ‘blesina’). « blasinar » : v. blaïnar (non preconizat Dicort)

blasinejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, pleuvoir imperceptiblement, bruiner » TdF jos ‘blesineja’ ; « brouir (en parlant du soleil après une gelée blanche) » (Alibert ‘blaïnejar). « blasinejar » : v. blaïnejar (non preconizat Dicort).

blasinièr : l'arbre de Judèia (Cercis siliquastrum)

blasir (v. tr. e intr.) : passir / marcir ; fresilhar / agorrufar ; aflaquir ; usar / abenar ; ablasigar / aclapar ; macar.

blasir (se) : se passir / se marcir ; se fresilhar / s'agorrufar; s'aflaquir ; s'usar ; se macar.

Las flors culhidas se blasisson.

blasit, -ida adj, cf Ubaud Dicort : « flétri, avachi, ie ; élimé, fatigué, ée » TdF jos ‘blesi’

blason : signes distinctius d'una familha nòbla, d'una ciutat, d'una corporacion...

blasonaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « peintre d’armoiries ; héraldiste » TdF

blasonar (v. tr.) : descriure de blasons d'après las règlas de l'art eraldic ; « critiquer, vilipender » TdF.

blasonat, -ada adj : « blasonné, ée » TdF jos ‘blasouna’.

Familha blasonada.

Ostal blasonat.

BLAST- : forma prefixada del grèc blastòs (grelh / gèrme)

-BLAST : forma sufixada del grèc blastòs (grelh / gèrme). v. plasmoblast

blastèma (m.) : substància amòrfa d'ont naisson los elements anatomics dels còrses organizats.

blastematic, -a : relatiu, -iva al blastèma.

BLASTO- : forma prefixada del grèc blastòs (grelh / gèrme)

blastocèl: cavitat centrala dins la blastula.

blastocelic, -a : relatiu, -iva al blastocèl.

blastocinèsi (f.) : blastulacion v. pus luènh.

blastocist : blastocèl / blastula (blastula primària dels mamifèrs)

blastocit (m.) : cellula embrionària indiferenciada.

blastodèrma (m.) : membrana primitiva de l’embrion.

blastogenèsi (f.) : reproduccion per gèrmes.

blastomèr (m) : cellula que ven d'una de las primièiras divisions de l'uòu fecondat.

blastomicèts (m. pl.) : familha de fonges.

blastomicòsi (f.) : nom de totas las infeccions per de blastomicèts.

blastopòr : sol orifici de l'embrion a la fasa gastrula que ven après la fasa blastula.

blastula (f.) : fasa del desvolopament embrionari.

blastulacion (f.) : procèssus embrionari que mena a la formacion de la blastula.

 

 

blat nm : froment. (v. TdF ‘blad’)

Balhar blat banhat : enganar q.q.

Botar a tres blats : metre en desòrdre. (v. TdF jos ‘blad’)

Tot va a tres blats : tot va plan. (v. Alibert)

Es blat ensacat : es coma s'èra fach.

blat aganit nm : blat enculit.

blat amar / blat turc / blat de las Índias [blat de l’Índia] nm : milh.

blat barbanegre : mena de froment. v. bas de p. 19.

blat barbut (gròs -) nm / blat roge / blat tremeson (v. blat de tres mes e tremeson) : autra mena de froment, « froment renflé, gros blé, variété à longues arêtes rousses » TdF ‘blad-barbu (gros-)’.

blat blanc : tosèla blanca.

blat bòrd (plt.) : (Ægylops ovata)

blat bridat nm, cf Ubaud Dicort : v. blat cornut. (v. TdF jos ‘blad-cournu’)

blat carbonat : blat nielat.

blat comun / blat ordinari : (Triticum sativum)

blat cornut : blat bridat (amb una mena d'esperron)

blat d'abondància : blat-miracle (blat de las bravas espigas)

blat d'Espanha / blat marés : milh.

blat d'estiu : (Triticum vulgare)

blat d’ivèrn nm, cf Ubaud Dicort : « froment commun, v. blat d’estiu » TdF ‘blad-d’ivèr’

blat de baranha / blat de boisson nm : autra mena de blat, « variété de froment grossier, à épis barbus » TdF jos ‘blad-de-baragno’.

blat de Barbaria [Barbariá] nm / blat del Levant (abs. Dicort) : blat dur. (Triticum durum) ; « blé du Levant, blé d’importation, v. blat dur ; maïs, à Avignon et Arles, v. milh » (v. TdF ‘blad-de-Barbarié’)

blat de boisson nm : v. blat de baranha.

blat de l’India nm, cf Ubaud Dicort : « maïs, v. blat turc » (v. TdF ‘blad-de-l’Indo’)

blat de luna nm : blat panat de nuèch, « blé que les enfants volent, pendant la nuit, à leurs parents, les femmes à leurs maris » (Azaïs) ; « larcin domestique ; larcin amoureux » (v. TdF jos ‘blad’), potons panats ; « au fig., enfant né d’un commerce illégitime » (Azaïs).

blat de Marselha nm, cf Ubaud Dicort : « blé à épi blanc, à quatre angles et barbu » TdF ‘blad-de-Marsiho’

blat de miracle nm, cf Ubaud Dicort : « blé de Smyrne, froment à épis rameux, triticum compositum (Lin.), v. blat d'abondància » (v. TdF ‘blad-de-miracle’)

blat de palun : balca (plt.), « calamagrostide, agrostis arundinacea (Lin.), plante » TdF ‘blad-de-palun’

blat de Pòntís nm, cf Ubaud Dicort : « blé d’Afrique, triticum durum (Pers.), v. blat dur » (v. TdF ‘blad-de-Pontis’)

blat de rapuga nm, cf Ubaud Dicort : « froment à épis rameux, v. blat de miracle » TdF ‘blad-de-rapugo’

blat de Rossilhon : blat fichut fin.

blat de sebissa nm, cf Ubaud Dicort : v. blat de baranha. (v. TdF jos ‘blad-de-baragno’)

blat de tres mes nm, cf Ubaud Dicort : « blé de mars, trémois » TdF ‘blad-de-tres-mes’.  (v. blat marcenc)

blat de Turquia nm, cf Ubaud Dicort : « blé de Turquie, maïs, v. blat de Barbariá » TdF ‘blad-de-Turquío’

blat de vaca nm, cf Ubaud Dicort : « mélampyre des champs, plante, v. cascavèla » TdF ‘blad-de-vaco’

blat del diable (plt.) : trauca sac (Echinaria capitata) ; espangassat (Bromus arvensis) ; (B. sterilis) ; blat felut (Hordeum murinum)

blat dur nm, cf Ubaud Dicort : « blé du Levant, blé d’Afrique, triticum durum (Pers.), v. blat de Barbariá » (v. TdF ‘blad-dur’)

blat felut : òrdi coa de rat (Hordeum murinum)

blat fin nm, cf Ubaud Dicort : « blé blanc, à épis arrondis, avec barbes, v. bladeta » (v. TdF ‘blad-fin’)

blat fòrt nm, cf Ubaud Dicort : « froment à épis de couleur aurore foncée, à barbes de la même couleur et à quatre angles, v. blat barbut » (v. TdF ‘blad-fort’)

blat gròs nm, cf Ubaud Dicort : « maïs, v. blat turc ; froment renflé, v. blat fòrt » (v. TdF ‘blad-gros’)

blat ivernenc : blat d'ivèrn.

blat marcenc / blat marcesc (abs. Dicort) / blat tremeson nm : blat de març.

blat marés nm, cf Ubaud Dicort : v. blat d'Espanha.

blat morisco : blat negre / blavàs / sarrasin.

blat mostre nm, cf Ubaud Dicort : « froment à épis rameux, v. blat de miracle » (v. TdF ‘blad moustre’)

blat negre : blavàs / sarrasin (Polygonum fagopyrum)

blat roge nm : autra mena de blat, (v. blat barbut) (v. TdF ‘blad-rouge’).

blat sarrasin nm, cf Ubaud Dicort : « blé sarrasin, v. sarrasin » TdF ‘blad sarrasin’

blat tremeson nm : v. blat marcenc.

blat turc [ ~  blat turqués, cf Ubaud Dicort] nm : milh. (v. TdF ‘blad-turc’)

blatimar [ ~ ablatimar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : blaimar / trobar a dire / criticar.

blatimat, -ada : blaimat, -ada ; criticat, -ada.

blatnegra nf / blatnegreta nf, cf Ubaud Dicort : « pain de blé noir » TdF jos ‘blad-negro’

blatnegrièira : campat de blat negre.

blau, blava (v. blava) adj e n : color d'azur ; macadura / blavairòl. (v. blaus),

blauda (del gallés BLAUTHA) [veire blòda, cf Ubaud Dicort] nf : v. biauda (non preconizat Dicort) - blòda - blisaud.

blaugetar [ / blauguelar, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : damasquinar ; mirgalhar ; calhetar. (v. TdF jos ‘blaugeta’)

blaugetat [ / blauguelat], -ada adj : t. a. çaisús, « damasquiné, ée » TdF jos ‘blaugeta’.

blaugiment : embalausiment / esbalausiment.

blaugin nm, cf Ubaud Dicort : « blue-jean » (v. Rapin)

blaugir (v. tr. e intr.) : embalausir / esbalausir.

blaugit, -ida : embalausit, -ida.

« blauguelar » (blauguelar v) : v. blaugetar.

blaus (m. pl.) : bolets que venon blaus quand òm los còpa (Boletus rubeolarius) ; (B. erythropus) ; (B. luridus) ; (B. badius) ; (B. satanas) ; (B. satanoides) ; (B. calopus) (B. rubellus) ; (B. pulverulentus) ; (Uloporus lividus) (Leccinum scabrum) ; (L vercipelle)...

blava nf : autra mena de bolet (Cortinarius violaceus)

blavairòl nm / blavairon (abs. Dicort) (los 2, R. II, 226) : macadura.

blavairolar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, couvrir d’ecchymoses, meurtrir, v. macar » (v. TdF ‘blaveiroula’)