|
||||
|
|
|
|
|
|
birba nf / birbe nm, cf Ubaud Dicort : « pain mendié, v. arton, rosegon ; gueux, coquin, canaille, à Agde, v. birbant » (v. TdF jos ‘birbe’) birba de pan nf : croston de pan mendicat « gros morceau de pain, v. crochon » (v. TdF jos ‘birbe’). birbalhas nf pl : mata de plantas espinosas / galhosta / brossa / bambualhas... birband nm (abs. Dicort, v. birbant), -a / birbandejaire, -aira (abs. Dicort) : mendicant, -a ; arpalhand, -a ; gus, -a. birbandejar (v. tr. e intr.) [v intr (v. TdF)] : quitar pas de mendicar ; quitar pas de gusejar. birbant nm, cf Ubaud Dicort : « mendiant, truand, bélitre, en Languedoc, v. cocarro, gus 2 » (v. TdF ‘birbant’) birbar (v. intr. e tr.) [v intr (v. TdF)] : mendicar ; gusejar. birbat, -ada (abs. Dicort e TdF) : birbandejat, -ada / mendicat, -ada. birbe nm, cf Ubaud Dicort, -ba : arpalhand, -a ; gus, -a ; mendicant, -a ; pan mendicat. (v. jos birba) « birbilhinar » (birbilhinar v) : v. berbilhar e berbilhinar, cf Ubaud Dicort. bireactor : avion de dos turboreactors. birefrigeréncia nf : (fisica) « biréfrigérence » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 193) birefrigerent, -a adj : (fisica) « biréfrigérent, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 193) birgassa nf, veire mirgassa 1 (v. TdF jos ‘bicasso’ e Vayssier jos ‘birgasso’ e ‘aubobit’). « birgassa » : v. margassa. biribi nm, cf Ubaud Dicort : « biribi, jeu de hasard » TdF Birobau ~ Bilbao n pr, cf Ubaud Dicort : « Bilbao » birosta nf, cf Ubaud Dicort : « quignon de pain ; arête de poisson ; chose de peu de valeur » TdF. « birosta » : v. virosta. BIS- : prefix, del lat. bis (dos còps) v. bisannal. v. tanben BES- bis 1 (lat.) adv e nm : tornarmai ; dos còps ; un segond còp. bis 2, -a adj / biset, -a (v. biset) : que tira sul negre / maurèl, a / negrós, -osa. bis-tra-tra nm, cf Ubaud Dicort : « traquet, oiseau ; tarier, oiseau » TdF ‘bistratra’ bisa : vent del nòrd. Quand la bisa bufa me rufa la tufa. bisa negra nf, cf Ubaud Dicort : « vent nord-nord-est, ainsi nommé en Rouergue à cause de nuages qu’il amène » TdF jos ‘biso’ bisa rossa nf, cf Ubaud Dicort : « vent est-est-nord, dans le même pays [v. çai sus] » TdF jos ‘biso’ bisada nf : fendilha a causa del freg, « gerçure, v. esclata » (v. TdF). bisalar / bisalhar (v. tr. e intr. [TdF jos ‘bisaia : v. tr.]) : laurar dos còps de tira ; fendilhar [v. bisalhar 2]. bisalhar 1 (laurar) v : v. bisalar. bisalhar 2 v tr : « gercer les lèvres, irriter la peau, en parlant de la bise » TdF ‘bisaia’. (v. bisar) bisalhar (se) v pron : v. bisar (se) bisalhat, -ada : laurat, -ada dos còps de tira ; fendilhat, -ada. bisalhon nm, cf Ubaud Dicort : « couteau à manche de buis, à lame large et sans ressort » (v. TdF ‘bisaioun’) bisana (arc.) : mena d'estòfa anciana. bisannal, -a adj (preconizat Dicort) : que torna cada dos ans, « bisannuel, elle » (v. Rapin). bisar (v. intr. e tr.) : far de bisa ; « gercer les lèvres, en parlant du vent » TdF. bisar (se) / bisalhar (se) : se fendilhar (pòtas, dets...) (v. TdF ‘bisa’) bisarada (abs. Dicort) : ventada de bisa. (v. bisarrada) Una bisarada me copèt lo morre ! bisaròt nm, cf Ubaud Dicort : « baril muni d’un manche, écope pour vider l’eau, ou pour jeter l’eau chaude sur la pâte des olives » TdF suppl bisarra nf, cf Ubaud Dicort : « tiretaine, étoffe » (v. TdF) bisarrada nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « bouffée, rafale de bise » TdF jos ‘bisarado’ Una bisarrada me copèt lo morre ! « bisaud » nm : v. brisaud (non preconizat Dicort) e blisaud, cf Ubaud Dicort. bisauda nf, cf Ubaud Dicort : « blouse, v. blòda » (v. TdF jos ‘biaudo’) bisbal, -a adj (L. 47) : episcopal, -a, « (vieux), v. evescal, episcopal » (v. TdF ‘bisbal’) bisbe nm, cf Ubaud Dicort (L. 47) : « v. evesque » TdF bisbilh nm / bisbilha nf, cf Ubaud Dicort : « bisbille, querelle, v. garrolha 2 » (v. TdF jos ‘bisbil’) bisca 1 nf : carpinhada ; taïna ; decepcion ; (Boecis, 960) despièch / despièit ; mala umor. bisca 2 nf, cf Ubaud Dicort : « bisque, espèce de potage » TdF ‘bisco 2’ bisca 3 nf, cf Ubaud Dicort : « biseau, v. bisèl ; petit morceau, v. morsèl » (v. TdF ‘bisco 3’) biscabarra nm (v. Ubaud Dicort : nf) : « baragouin, v. bargoïn » (v. TdF ‘biscabarro’). (v. gergon) biscabarrar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, billebarrer, barioler » TdF Esperit biscabarrat¸ esprit bizarre. (v. TdF) biscaïn, -a (adj. e subs.) : judàs, -assa / traite, -a ; renós, -osa ; emmalit, -ida ; mosquet (arma anciana); tròç de fonta ; gròssa bilha de jòc de dròlles ; mena de nau. Mesfisa-te, qu'aquel gorg es biscaïn ! biscaire, -aira adj e n : que bisca, « celui, celle qui se dépite, qui s’emporte, colérique, inquiet, iète » TdF. « biscairòl » : v. boscairòl. biscament nm, cf Ubaud Dicort : « action de bisquer, dépit » TdF biscandilhas nf pl, cf Ubaud Dicort : v. biscondilha. biscant 1 nm, cf Ubaud Dicort : « binage, permission de célébrer deux messes en un jour [v. biscantar] » TdF ‘biscant 1’ biscant 2, -a adj : que fa marronar. bisçanta (adj. num. card. f. inv.) : de milieirats / fòrça fòrça / tot un fum de. (v. TdF ‘bissanto’). (v. milanta) biscantar (v. intr.) : cantar doas messas lo dimenge. bisçantena : un grand nombre de. biscar (v. intr.) : èsser pas content / èsser marrit ; èsser despieitat ; marronar ; far de pebre (l. p.) v. bisca 1. biscard 1, -a (adj.) (abs. Dicort) : que bisca. (v. biscaire) biscard 2, -a adj : v. viscard. (v. TdF jos ‘viscard’) biscardet, -a adj, cf Ubaud Dicort : (v. biscard 2) biscariá / bisquèrla nf : mala umor / meissanta umor, « action de bisquer » TdF ‘biscarié’. biscarlòt, -a (adj. e subs.) : giscós, -osa ; cavalon, cavaleta « nm, petit cheval, petit roussin, bidet » (v. TdF jos ‘biscarrot’) ; « nm, amant, galant, à Toulouse » TdF suppl . biscarron nm, cf Ubaud Dicort : (v. biscarlòt nm) biscausa nf (v. Alibert) : devinalha. biscoalh nm : tropelon de bestial ; cabal, « des filles à marier ». (v. TdF ‘biscoual’) ; vianda (de qué se noirir) (v. Alibert) [v. viscoalhas]. biscoalha nf (v. Ubaud Dicort e TdF) : marmalha. biscolar nèu loc v, cf Ubaud Dicort : « neiger à rares flocons » (Carrasco) biscolon : èrba de las morenas. (Ficaria ranunculoides)
|
|
|
|
|
|
biscondilha (abs. Dicort) : besucarieta / menudalha / bachiquèla. (v. biscandilhas) biscornut, -uda adj, cf Ubaud Dicort : « biscornu, ue, mal bâti, ie, mal fait, aite » TdF biscós, -osa adj : despitós, -osa ; tesicós, -osa. biscrar (v. tr.) (abs. Dicort) : far lo biscre d'una teulada o d'una muralha amb de teules o de lausas e de plastre. (v. briscar) biscre nm [ ~ biscra nf] / brisca nf / biscral (abs. Dicort ; v. briscal) : la pus cima d'una teulada. bisecar v : (matematica) « bisséquer » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59) biseccion nf : (matematica) « bissection » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59) bisècle nm : tíbia de caval ; aplech de cordonièr fach amb una tíbia de caval, « bisaigle » (v. TdF ‘bisègle’). bisector, -tritz adj, cf Ubaud Dicort : v. bissector. bisectritz nf, cf Ubaud Dicort : v. bissectritz. bisèl : bòrd copat o talhat de galís, e non pas d' angle drech. biselar (v. tr.) : copar o talhar lo bòrd de galís ; marcar lo bòrd d'unas cartas de jòc per poder trichar. biselat, -ada : copat, -ada o talhat, -ada de galís. biselatge nm, cf Ubaud Dicort : « biseautage » (Rapin) biset 1, -a (adj.) : bis, -a / maurèl, -a (v. TdF ‘biset 1’) ; biset 2 (subs. m.) : perenga / colomb de ròcas ; mascle de la granolha. (v. TdF ‘biset 3’) biset 3, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « myope » TdF ‘biset 2’ biset 4 nm, cf Ubaud Dicort : « petit vent froid et piquant, coup de bise » TdF ‘biset 4’ Biset - Biseta : nom de buòu, de vaca, de feda... maurèls. bisexual, -a adj, cf Ubaud Dicort : v. bissexual. bisexualitat nf, cf Ubaud Dicort : v. bissexualitat. bisexuat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : v. bissexuat. bismut : element quimic. bismutat : sal de l'acid bismutic. bismutic, -a : relatiu, -iva al bismut. bismutifèr, -a : que conten de bismut. bismutina : sulfur de bismut. bismutisme : intoxicacion pel bismut. bismutita : carbonat basic de bismut. bismutoterapia : terapia pel bismut. bisnaga nf, cf Ubaud Dicort : « visnage, daucus visnaga, plante dont on fait des cure-dents » (v. TdF) bisòc 1 nm (Alibert) : jòc de dròlles / sautarèl (v. TdF ‘bisò’) ; bisòc 2 nm (Alibert) : nosilhon de planta que los dròlles ne son lemfres / anuçòl (v. anuçòl). bison 1 nm (Laus, Basic) [(mamifèr), veire bisont, cf Ubaud Dicort], -a : ruminant d'America del nòrd. (Bos bison) « bison » 2 (vista) nm : v. vison 2. bisont nm, cf Ubaud Dicort : v. bison 1. bisòrt [bisort] nm : sorbièr (Sorbus Aucuparia) bisortosa : airal cobèrt de sorbièrs / sorbièira. bispalharga nm, cf Ubaud Dicort : « brise-tout, étourdi, v. estralhabrasa » (v. TdF) bisquèrla nf : biscariá. bissana [viçana, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : vidalba (Clematis Vitalba) ; brota de vidalba o de vinha canina ; pampa / pampre / pampe. bissar (TdF ; abs. Dicort) (v. tr. e intr.) : convidar q.q. a far quicòm un segond còp ; cridar bis (lat.), « bisser » (Per Noste) bissautar (non preconizat Dicort) : bessautar. v. bessautar. « bissectar » v : v. bissegar 1 e bisecar. bissector, -tritz adj [bisector, cf Ubaud Dicort] : « bissecteur, -trice » (Laus, Rapin) bissectritz (Laus) [bisectritz, cf Ubaud Dicort] nf : linha que divisa un angle en doas parts egalas. bissegar 1 (abs. TdF) (v. tr.) : devesir (divisar) en doas parts egalas. (v. bisecar) bissegar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v tr, biffer, radier » (Laus, Lagarde) bissèxt (R. V, 186) [bissèxte] nm : jorn ajustat a febrièr, cada quatre ans que l'annada es divisibla per quatre ; malastrada. (v. TdF ‘bissèst’) bissextar (v. intr.) (v. Ubaud Dicort e TdF ‘bissesta’) : èsser bissextil, -a ; retardar. bissextil, -a adj (R. V, 186) : caracteristica de tota annada que sa chifra es divisibla per 4 ; mas las annadas seculàrias o son pas, part las que lors doas chifras primièiras son divisiblas per 4 : 1600, 2000, 2400... bissexual [bisexual], -a adj e n, cf Ubaud Dicort : relatiu, -iva a una persona, un animal o una planta dels dos sèxes : relatiu, -iva a una persona de tendéncias sexualas tant masculinas coma femeninas. bissexualisme (abs. Dicort) : natura de çò bissexual o de q.q. de bissexual. bissexualitat [bisexualitat] nf : caracteristica sexuala de las personas de tendéncias sexualas tant masculinas coma femeninas. bissexuat [bisexuat], -ada adj : ermafrodita (m. e f.) / dels dos sèxes. bissillab, -a / bissillabic, -a adj (los 2, abs. Dicort) : de doas sillabas. (v. disillab adj e disillabic) bissillaba (m.) (abs. Dicort) : mot de doas sillabas. (v. disillab nm) bissinòsi (f.) (del grèc bússòs (coton)) : malautiá de las personas que trabalhan lo coton e que n'alenan la posca. bistanflèra !, cf Ubaud Dicort 2022 (interj. que marca que quicòm a pas capitat) (v. bistanfluta 2) bistanfluta 1 n, cf Ubaud Dicort : « sorte de croquante ; fat, olybrius » TdF ‘bistanflut’ bistanfluta ! 2 interj, cf Ubaud Dicort : « bernique ! » TdF jos ‘bistanflut’ bistèc nm, cf Ubaud Dicort : « beefsteack » (Rapin), « bifteck » (Laus, Basic). « bistèc » (l.p.) : v. « biftèc » (abs. Dicort). « bistorí » (fr.) [veire bistorin, cf Ubaud Dicort] : v. incisòri - lanceta. bistorin nm, cf Ubaud Dicort : « bistouri » TdF bistorlòri, -a (adj. e subs.) [nm (v. Ubaud Dicort e TdF)]: ridicul –a ; nèci, nècia, extravagant, -a « nm, homme ridicule ; nigaud, Mtp ; bizarre, Quercy » (Alibert) ; . Es un pauc bistorlòria. « bistornèl » : v. estornèl. bistòrt adj e nm (non preconizats Dicort) : v. bestòrt 1 e 2. bistòrta [veire bestòrta, cf Ubaud Dicort] nf (plt.) : (Polygonum bistorta) bistortièr (abs. Dicort) : v. bestortièr bistrar (v. tr. e intr.) : coloriar en bistre ; cridar victòria. bistre 1, -tra (adj. e subs. m.) : mena de color d'un brun jaunàs, d'un maurèl jaunàs. Un asiatic a la cara bistra. bistre 2 ! : clam de victòria dins lo jòc de cutabòrlhe. bisulfat : sulfat acid. bisulfit : sulfit acid. bisulfur : sulfur que conten dos atòms de solpre (sofre) dins sa molecula. bit nm (angl.) : unitat de mesura de la capacitat de memòria d'un ordenador. |
|
|
|
|
|
|
|