bijeccion : correspondéncia bi-univòca (t. tecn. d'algèbra)

bijectiu, -iva adj : (matematica) « bijectif, ive » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59)

bijon nm, cf Ubaud Dicort : « benjoin, sorte de baume des Indes [v. benjoïn] ; bijon, térébenthine du sapin, du pin et du mélèze ; impératoire, plante » TdF

« bijotièr » (fr.) : v. joielièr.

bijut nm, cf Ubaud Dicort : v. vichet. (v. TdF jos ‘vichet’)

bikini nm, cf Ubaud Dicort : « bikini » (Per Noste). [Basic : biquini]

bila : fèl (liquid amargant secretat pel fetge)

bilabial, -a : relatiu, -iva als dos pòts.

Fonèma bilabial : fonèma articulat amb los dos pòts.

bilabiat, -ada : natura de coròlas o de calicis devesits en dos.

bilabiovelar, -a : natura de çò bilabial e velar a l'encòp.

bilama nm, cf Ubaud Dicort : « (métall.) bilame » (Rapin)

bilanç : verificacion de l'actiu e del passiu d'un compte ; compte rendut d'un trabalh, d'una activitat.

bilassa nf, cf Ubaud Dicort : « bile épaisse, bile noire, bile abondante » TdF

bilateral, -a : qu'a dos costats simetrics ; que concernís doas entitats (grops, païses...)

bilateralitat nf : qualitat de çò bilateral.

bilha 1 nf : rondilh de fust ; aplech per tibar còrdas o bendatges / cordièr / baudorn / tortoira ; escabàs per assucar ;

De bilhas de fraisse.

Bilha de mestieiral.

L'assuquèt d'un còp de bilha.

bilha 2 nf : bòla de jogar.

Jogar a bilhas.

bilhador : aplech per tibar / baudorn / tortoira.

bilhaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona que sarra, que tiba amb un cordièr.

bilhar 1 (v. tr.) : cordar una carga de fen, de palha... ; laissar córrer una barca dins lo corrent (mar.)

bilhar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, t. du jeu de boule¸ abuter » TdF ‘biha 2’

bilhard 1 nm : bastonàs ; barra de fèrre (mar.) ; coa de bilhard. (v. TdF jos ‘bihard’)

bilhard 2 nm : mena de jòc [v. bilhard 1.]

bilhardar (v. tr. e intr.) : fòrabandir a còps de baston / costiblar ; s'enfugir / descanilhar.

bilhardèl : garròt ; pichon bilhard.

bilhardet nm, cf Ubaud Dicort : « petit billard dans laquel sont pratiqués des trous numérotés » TdF suppl

bilhardièr, -ièira (adj. e subs.) : que ten la coa del bilhard; qu'aima lo bilhard.

bilharzia (f.) (abs. Dicort) : vèrm parasit qu'amòda la bilhiarziòsi.

bilhiarziòsi (f.) (abs. Dicort) : infeccion parasitària de l'organisme.

bilhatge nm, cf Ubaud Dicort : « action de garrotter ; liure d’une charrette » TdF ‘bihage’

bilhaud, -a : persona desonèsta, plena de coquinariá o de paucvalum ; pendard, -a ; coquin. -a ; paucval (m. e f.)

bilhet nm : fulhet de papièr per notificar quicòm (t.a.) ; bilhet de banca ; letra ; letra d'amor(v. TdF ‘bihet’) ; acquit (R. V, 18) ; bilhet d'avion, de camin de fèrre, d'espectacle [v. bilheta].

Los escolans se fasián passar de bilhets a l'amagat.

Los bilhets de banca en euròs van de 5 a 500. ¤

bilheta nf (v. TdF ‘biheto’) : assignacion (t.a.) ; convocacion (t.a.) ; bulletin ; (tiquet d’accès) , cf Ubaud Dicort.

bilhetaire nm, cf Ubaud Dicort : « matelot qui reçoit la paye totale de ses camarades pour la leur distribuer » TdF ‘bihetaire’

bilhetar (v. tr.) : « billeter, étiqueter » ; assignar ; convocar (t. a.) (v. TdF jos ‘biheta’)

bilhetariá nf, cf Ubaud Dicort : « billeterie » (Sèrras)

bilhetat, -ada : assignat, -ada ; convocat, -ada.

bilhetièr nm, cf Ubaud Dicort : « commis qui expédie les billettes de la douane » TdF ‘bihetié’

bilheton nm, cf Ubaud Dicort : « petit billet, v. papieiret » (v. TdF ‘bihetoun’)

bilhon 1 nm : bilha pichonèla de fust o de fèrre ; tròç de camba d'arbre ; bilhòt (t.a.) ; rotlèu per aplanar las tèrras (v. bilhons) ;

bilhon 2 nm : pera de romana ; mena d'aligatge, « billon » ; anciana pèça de moneda, « monnaie de cuivre ; monnaie défectueuse, lieu où l’on portait les monnaies défectueuses » TdF ‘bihoun 2’. (# bilion)

bilhon 3, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de forma triangulara.

bilhonaire, -aira : persona que còpa un arbre o de brancas en bilhas ; persona qu'aplana.

bilhonar 1 (v. tr.) : debitar un rol en bilhas ; aplanar la tèrra.

bilhonar 2 v, cf Ubaud Dicort : « v intr, billonner, faire un trafic de monnaies défectueuses » TdF ‘bihouna 2’

bilhonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros billot, grosse bille » TdF ‘bihounas’

bilhonat, -ada : aplanat, -ada ; copat, -ada en bilhas.

bilhonatge : accion de copar en bilhas o d'aplanar ; « billonnage, trafic de monnaies défectueuses » TdF ‘bihounage’.

bilhonet nm, cf Ubaud Dicort : « petit billot, v. barron, escabàs » (v. TdF ‘bihounet’)

bilhons (m. pl.) (Alibert) [vilhon nm (v. Ubaud Dicort  e TdF jos ‘vihoun 2’)] : peses de lop (l. p.) ; veças ; gèissas (plts)

bilhòt : trica / escabàs ; garròt (t.a.)

bilhòta : baston per far virar lo vitz del truèlh d'un molin d'òli.

bilhotet nm, cf Ubaud Dicort : « petit billot » TdF ‘bihoutet’

biliar, -ara ; qu'a rapòrt a la bila.

Calcul biliar.

bilinear, -a adj, cf Ubaud Dicort : « (math.) bilinéaire » (Rapin)

 

 

bilingüe[, - güa ~ bilingue], -gua, cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : que parla doas lengas ; escrich,-a en doas lengas.

Un libre bilingüe.

Una interprèta bilingua.

bilingüisme [ ~ bilinguisme] nm : qualitat d'èsser bilingüe.

bilion nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59) : un milion de milions. (# bilhon)

biliós, -osa adj (sab) : relatiu, -iva a la bila ; coleric, -a. (v. bilós)

bilirubina : pigment colorant present dins la bila.

bilirubinemia : preséncia de bilirubina dins lo sang.

bilirubinuria : preséncia de bilirubina dins las urinas.

biliverdina : resulta de l'oxidacion de la bilirubina.

bilobat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : « bilobé, -e » (Laus)

bilocacion : preséncia simultanèa de q.q. en mai d'un lòc.

bilocular, -a adj, cf Ubaud Dicort : « biloculaire » (Rapin)

bilós, -osa adj (pop), cf Ubaud Dicort : « bilieux, euse » TdF  (v. biliós)

bima : cabra d'un o dos ans e qu'a pas encara cabridat.

biman, -a : dotat, -ada de doas mans coma las de l'òme.

bimbar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, frapper avec force » TdF

bimbaròla nf, cf Ubaud Dicort : « coccinelle, insecte » TdF. (v. bimbaròlas)

bimbaròlas (f. pl.) : viva claror que fa clinhar los uèlhs, « éblouissements » TdF ‘bimbarolo.

Far bimbaròlas : esbalausir.

Aver las bimbaròlas : èsser esbalausit,-ida, « avoir la berlue » TdF.

bimbarrada nf, cf Ubaud Dicort : « ribambelle, kyrielle » TdF jos ‘bimbarado’

bimbòla (a la -) : dins de marridas condicions / a malas endeveras ; a la volada.

bim-bom ! (onom.) : imitacion d'un grand bruch.

bimensual, -a adj : « bimensuel, -elle » (Laus, Sèrras)

bimestral, -a (adj.) : que pareis dos còps per mes « bimestriel, -elle [v. bimèsre] » (Laus, Rapin)..

bimèstre : periòde de dos meses.

bimetallic, -a : compausat, -ada de dos metals.

bimetallisme : sistèma monetari basat sus l'aur e l'argent.

bimillenari 1 nm  : commemoracion d'un eveniment que se passèt dos mila ans de per abans.

bimillenari 2, -ària adj (v. millenari 2) : quicòm de vièlh, -a de dos mila ans, « bimillénaire » (Rapin).

bimolecular, -a : relatiu, -iva a doas moleculas.

Reaccion bimoleculara.

bimon nm : cabrideta o cabra de mens de dos ans. (v. bima)

bimotor (adj. inv. e subs.) : aplechat de dos motors.

« bimplar » : blincar (non preconizat Dicort) - vinclar (abs. Dicort)

bina / binada nf : segonda intervencion per amoblir la tèrra.

bina-bina-tu ! (onom. e nm) : imitacion del cant del benorrit : (Emberiza hortulana)

binada nf : v. bina.

binadís, -issa (adj.) : que pòt o deu èsser binat.

binaira nf : mena de mossa o d'aplech per binar.

binaire, -aira [~ -airitz] n : persona que bina (t. a.)

binar (v. tr. e intr.) : tornar amoblir la tèrra / sarclar ; dire doas messas lo meteis jorn.

Un prèire pòt binar en cas de necessitat.

binari, -ària : compausat, -ada de dos elements.

Sistèma binari.

Estela binària.

Color binària.

binatge : accion de binar (t. a.)

binet nm, cf Ubaud Dicort : « petite charrue servant à biner » TdF

binga [ ~ biga] nf, cf Ubaud Dicort : camba ; camba longa.

bingalong [ ~ bigalong], -a adj, cf Ubaud Dicort : nautcambat, -ada.

Vedèl bingalong.

bingar (v. intr.) : sautar ; cambadejar ; espingar.

binhon : filat per la pesca ; nauc ; nauquet ; panièr ; panièira ; descon / desquet / desqueta.

binoclard, -a (pej.) (abs. Dicort) : que se carga de lunetas.

binòcle : pinça-nas en l.p. v. p. 20, 1°/ a)

binocular 1, -a adj : que se fa amb los dos uèlhs.

Telescòp binocular.

Vision binoculara.

binocular 2 (subs. m.) (abs. Dicort) : pòrtavista (m.). (v. binoculara)

binoculara nf, cf Ubaud Dicort : « binoculaire » (Rapin)

binòmi 1 nm : expression algebrica ; dos elements, doas personas considerats ensemble.

binòmi 2, -mia adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva a un binòmi. (v. binomial)

binomial, -a adj : (matematica) « binomial, e » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59)

binominal, -a : compausat, -ada de dos mots per designar una espècia.

Nomenclatura binominala.

« Homo erectus », « homo sapiens » son binominals.

binum nm, cf Ubaud Dicort : « terrain qui doit être biné » TdF

BIO- : forma prefixada del grèc biòs, -ou (vida)

biò ! (interj.) : comandament per far anar un caval sus man drecha.

bioacomolòfi (abs. Dicort) : acomolacion d'elements toxics dins l'organisme.

bioacostica : sciéncia de l'origina e de la natura dels sons emeses pels animals.

bioastronòm, -a : q.q. d'especializat en bioastronomia.