|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
bijeccion : correspondéncia bi-univòca (t. tecn. d'algèbra) bijectiu, -iva adj :
(matematica) « bijectif, ive » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59) bijon nm, cf Ubaud Dicort :
« benjoin, sorte de baume des Indes [v. benjoïn] ; bijon,
térébenthine du sapin, du pin et du mélèze ;
impératoire, plante » TdF « bijotièr » (fr.) : v. joielièr. bijut nm, cf Ubaud Dicort : v. vichet. (v. TdF jos ‘vichet’) bikini nm, cf Ubaud Dicort :
« bikini » (Per Noste). [Basic : biquini] bila : fèl (liquid amargant secretat pel fetge) bilabial, -a : relatiu, -iva als dos pòts. Fonèma bilabial : fonèma articulat amb los dos pòts. bilabiat, -ada : natura de coròlas o de calicis devesits en dos. bilabiovelar, -a : natura de çò bilabial e velar a l'encòp. bilama nm, cf Ubaud Dicort :
« (métall.) bilame » (Rapin) bilanç : verificacion de l'actiu e del passiu d'un compte ; compte rendut d'un trabalh, d'una activitat. bilassa nf, cf Ubaud Dicort :
« bile épaisse, bile noire, bile abondante » TdF bilateral, -a : qu'a dos costats simetrics ; que concernís doas entitats (grops, païses...) bilateralitat nf : qualitat de çò bilateral. bilha 1 nf : rondilh de fust ; aplech per tibar còrdas o bendatges / cordièr / baudorn / tortoira ; escabàs per assucar ; De bilhas de fraisse. Bilha de mestieiral. L'assuquèt d'un còp de bilha. bilha 2 nf : bòla de jogar. Jogar a bilhas. bilhador : aplech per tibar / baudorn /
tortoira. bilhaire, -aira [~ airitz] adj e n : persona que sarra, que tiba amb un cordièr. bilhar 1 (v. tr.) : cordar una carga de fen, de palha... ; laissar córrer una barca dins lo corrent (mar.) bilhar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, t. du jeu de boule¸
abuter » TdF ‘biha
2’ bilhard 1 nm : bastonàs ; barra de fèrre (mar.) ; coa de bilhard. (v. TdF jos ‘bihard’) bilhard 2 nm : mena de jòc [v. bilhard 1.] bilhardar (v. tr. e intr.) : fòrabandir a còps de baston / costiblar ; s'enfugir / descanilhar. bilhardèl : garròt ; pichon bilhard. bilhardet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit billard dans laquel sont pratiqués des trous
numérotés » TdF suppl bilhardièr, -ièira (adj. e subs.) : que ten la coa del bilhard; qu'aima lo bilhard. bilharzia (f.) (abs. Dicort) : vèrm parasit qu'amòda la bilhiarziòsi. bilhiarziòsi (f.) (abs. Dicort) : infeccion parasitària de l'organisme. bilhatge nm, cf Ubaud Dicort :
« action de garrotter ; liure d’une
charrette » TdF ‘bihage’ bilhaud, -a : persona desonèsta, plena de coquinariá o de paucvalum ; pendard, -a ; coquin. -a ; paucval (m. e f.) bilhet nm : fulhet de
papièr per notificar quicòm (t.a.) ; bilhet de
banca ; letra ; letra d'amor(v. TdF ‘bihet’) ; acquit (R.
V, 18) ; bilhet d'avion, de camin de fèrre, d'espectacle [v. bilheta]. Los escolans se fasián passar de bilhets a l'amagat. Los bilhets de banca en
euròs van de 5 a 500. ¤ bilheta nf (v. TdF ‘biheto’) : assignacion (t.a.) ; convocacion (t.a.) ; bulletin ; (tiquet d’accès) , cf Ubaud Dicort. bilhetaire nm, cf Ubaud Dicort :
« matelot qui reçoit la paye totale de ses camarades pour
la leur distribuer » TdF ‘bihetaire’ bilhetar (v. tr.) : « billeter, étiqueter » ; assignar ; convocar (t. a.) (v. TdF jos ‘biheta’) bilhetariá nf, cf Ubaud Dicort : « billeterie » (Sèrras) bilhetat, -ada : assignat, -ada ; convocat, -ada. bilhetièr nm, cf Ubaud Dicort : « commis qui expédie
les billettes de la douane » TdF ‘bihetié’ bilheton nm, cf Ubaud Dicort :
« petit billet, v. papieiret » (v. TdF ‘bihetoun’) bilhon 1 nm : bilha pichonèla de fust o de fèrre ; tròç de camba d'arbre ; bilhòt (t.a.) ; rotlèu per aplanar las tèrras (v. bilhons) ; bilhon 2 nm : pera de romana ; mena d'aligatge, « billon » ; anciana pèça
de moneda, « monnaie de cuivre ;
monnaie défectueuse, lieu où l’on portait les monnaies
défectueuses » TdF ‘bihoun 2’. (# bilion) bilhon 3, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : de forma triangulara. bilhonaire, -aira : persona que còpa un arbre o de brancas en bilhas ; persona qu'aplana. bilhonar 1 (v. tr.) : debitar un rol en bilhas ; aplanar la tèrra. bilhonar 2 v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, billonner, faire un trafic de monnaies
défectueuses » TdF ‘bihouna 2’ bilhonàs nm, cf Ubaud Dicort : « gros billot, grosse
bille » TdF ‘bihounas’ bilhonat, -ada : aplanat, -ada ; copat, -ada en bilhas. bilhonatge : accion de copar en bilhas o d'aplanar ; « billonnage, trafic de monnaies défectueuses » TdF ‘bihounage’. bilhonet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit billot, v. barron, escabàs » (v. TdF ‘bihounet’) bilhons (m. pl.) (Alibert) [vilhon nm (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘vihoun 2’)] : peses de lop (l. p.) ; veças ; gèissas (plts) bilhòt : trica / escabàs ;
garròt (t.a.) bilhòta : baston per far virar lo vitz del truèlh d'un molin d'òli. bilhotet nm, cf Ubaud Dicort :
« petit billot » TdF ‘bihoutet’ biliar, -ara ; qu'a rapòrt a la bila. Calcul biliar. bilinear, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« (math.) bilinéaire » (Rapin) |
|
bilingüe[, - güa ~ bilingue], -gua, cf Ubaud Dicort (adj. e subs.) : que parla doas lengas ; escrich,-a en doas lengas. Un libre bilingüe. Una interprèta bilingua. bilingüisme [ ~ bilinguisme] nm : qualitat d'èsser bilingüe. bilion nm (v. Ubaud Dicc. scient. p. 59) : un milion de milions. (# bilhon) biliós, -osa adj (sab) : relatiu, -iva a la bila ; coleric,
-a. (v. bilós) bilirubina : pigment colorant present dins la bila. bilirubinemia : preséncia de bilirubina dins lo sang. bilirubinuria : preséncia de bilirubina dins las urinas. biliverdina : resulta de l'oxidacion de la bilirubina. bilobat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
« bilobé, -e » (Laus) bilocacion : preséncia simultanèa de q.q. en mai d'un lòc. bilocular, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« biloculaire » (Rapin) bilós,
-osa adj (pop), cf
Ubaud Dicort : « bilieux,
euse » TdF (v. biliós) bima : cabra d'un o dos ans e qu'a pas encara cabridat. biman, -a : dotat, -ada de doas mans coma las de l'òme. bimbar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, frapper avec force » TdF bimbaròla nf, cf Ubaud Dicort : « coccinelle,
insecte » TdF. (v. bimbaròlas) bimbaròlas (f. pl.) : viva claror que fa clinhar los uèlhs, « éblouissements » TdF ‘bimbarolo. Far bimbaròlas : esbalausir. Aver las bimbaròlas : èsser esbalausit,-ida, « avoir la berlue » TdF. bimbarrada nf, cf Ubaud Dicort :
« ribambelle, kyrielle »
TdF jos ‘bimbarado’ bimbòla (a la -) : dins de marridas condicions / a malas endeveras ; a la volada. bim-bom ! (onom.) : imitacion d'un grand bruch. bimensual, -a adj : « bimensuel,
-elle » (Laus, Sèrras) bimestral, -a (adj.) : que pareis dos còps per mes « bimestriel, -elle [v. bimèsre] » (Laus, Rapin).. bimèstre : periòde de dos meses. bimetallic, -a : compausat, -ada de dos metals. bimetallisme : sistèma monetari basat sus l'aur e l'argent. bimillenari 1 nm : commemoracion d'un eveniment que se
passèt dos mila ans de per abans. bimillenari 2, -ària adj (v. millenari 2) : quicòm de vièlh, -a de dos mila ans, « bimillénaire » (Rapin). bimolecular, -a : relatiu, -iva a doas moleculas. Reaccion bimoleculara. bimon nm :
cabrideta o cabra de mens de dos ans. (v. bima) bimotor (adj. inv. e subs.) : aplechat de dos motors. « bimplar » : blincar (non preconizat Dicort) - vinclar (abs. Dicort) bina / binada nf : segonda intervencion per amoblir la tèrra. bina-bina-tu ! (onom. e nm) : imitacion del cant del benorrit : (Emberiza hortulana) binada nf : v. bina. binadís, -issa (adj.) : que pòt o deu èsser binat. binaira nf : mena de mossa o d'aplech per binar. binaire, -aira [~ -airitz] n : persona que bina (t. a.) binar (v. tr. e intr.) : tornar amoblir la tèrra / sarclar ; dire doas messas lo meteis jorn. Un prèire pòt binar en cas de necessitat. binari, -ària : compausat, -ada de dos elements. Sistèma binari. Estela binària. Color binària. binatge : accion de binar (t. a.) binet nm, cf Ubaud Dicort :
« petite charrue servant à biner » TdF binga [ ~ biga] nf, cf Ubaud Dicort : camba ; camba longa. bingalong [ ~ bigalong], -a adj, cf Ubaud Dicort : nautcambat, -ada. Vedèl
bingalong. bingar (v. intr.) : sautar ; cambadejar ;
espingar. binhon : filat per la pesca ; nauc ; nauquet ; panièr ; panièira ; descon / desquet / desqueta. binoclard, -a (pej.) (abs. Dicort) : que se carga de lunetas. binòcle : pinça-nas en l.p. v. p. 20, 1°/ a) binocular 1, -a adj : que se fa amb los dos uèlhs. Telescòp binocular. Vision binoculara. binocular 2 (subs. m.) (abs. Dicort) : pòrtavista (m.). (v. binoculara) binoculara nf, cf Ubaud Dicort :
« binoculaire » (Rapin) binòmi 1 nm : expression algebrica ; dos elements, doas personas considerats ensemble. binòmi 2, -mia adj (abs. Dicort) : relatiu, -iva
a un binòmi. (v. binomial) binomial,
-a adj : (matematica)
« binomial, e » (v. Ubaud Dicc.
scient. p. 59) binominal, -a : compausat, -ada de dos mots per designar una espècia. Nomenclatura binominala. « Homo erectus », « homo sapiens » son binominals. binum nm, cf Ubaud Dicort :
« terrain qui doit être biné » TdF BIO- : forma prefixada del grèc biòs, -ou (vida) biò ! (interj.) : comandament per far anar un caval sus man drecha. bioacomolòfi (abs. Dicort) : acomolacion d'elements toxics dins l'organisme. bioacostica : sciéncia de l'origina e de la natura dels sons emeses pels animals. bioastronòm, -a : q.q. d'especializat en bioastronomia. |
|
|
|
|
|
|