|
||||
|
|
|
|
|
|
beveta nf : bevenda ; bevedor 1, -doira, « buvette » ; passion de beure (v. TdF). bevista nm, cf Ubaud Dicort : « grand buveur » TdF bevòcha nf, cf Ubaud Dicort : « action de godailler » TdF bevòli nm, cf Ubaud Dicort : « branche gourmande de l’olivier ; effraie, oiseau de nuit, v. beu-l’òli » (v. TdF) bevonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, boire à petits coups » TdF bevoriàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse effraie, oiseau de nuit » TdF bevotejaire, -a : qu'aima de bevotejar. bevotejar (v. intr.) : bevassejar. v. pus naut. BI- : forma prefixada del latin bis (dos, doas) v. biangular - biannal - biarticulat - bicolòr. -BI : forma sufixada del grèc bios (vida) v. micròbi. biaça : saca de cuèr longaruda que se portava sus l'espatla, amb una pòcha de davant e una de darrièr ; son contengut. Las biaças d'una bicicleta. A de biaças jols uèlhs. biaçard, -a n, cf Ubaud Dicort : « porteur de besace, grand paresseux, terme de mépris pour désigner les mendiants ou les frères quêteurs » TdF ‘biassard’ biacejaire, -aira n : que s'empòrta son manjar pels camps ont trabalha. biacejar (v. intr.) : portar biaça / passar país ; carrejar son manjar. biacejatge : accion de portar biaça. biaceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite besace » TdF ‘biasseto’ biacièr,--ièira n : biacejaire, -a. biaçon : pòcha de biaça. biais 1 nm : obliqüitat ; anar (faiçon d' èsser o de caminar) ; manièira (R. VI, 355) ; adreça ; èime. A biais : a posita. A biais de : en forma de. De biais : de galís. De biais que : de sòrta que. De cap de biais : aucunament. De tot biais : d'un biais o d'un autre. Èsser de biais : èsser a posita ; èsser dins sas bonas. Aver de biais : aver d'èime ; èsser senat, -ada. Virar de totes los biaisses, tourner de toutes les façons. (v. TdF jos ‘biais 2’) biais 2, -ssa adj, cf Ubaud Dicort [TdF jos ‘biais 1' : fem. biaisa ] : qu'es de galís ; *inconstant, -a (v. R. III, 208 ‘constancia’). biaissa : marrit biais de far quicòm. biaissador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui biaise » TdF ‘biaisadou’ biaissadura nf, cf Ubaud Dicort : « habileté » (Brun Glossari Oc-Fr) biaissar (v. tr. e intr.) (R. II, 219 - L. 46) : « détourner, biaiser » ; utilizar de mejans trestornats / gueinassejar / finassejar. (v. Alibert) biaissar (se) : far lo perqué ; s'abiaissar per. (v. TdF jos ‘biaisa’) biaissejada nf, cf Ubaud Dicort : « inflexion, détour, tergiversation, v. bestorn » (v. TdF ‘biaisejado’) biaissejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui biaise, qui cherche des faux-fuyants, qui tergiverse » TdF ‘biaisejaire’ biaissejar (v. intr.) : quitar pas de biaissar, « biaiser, être posé obliquement ; suivre une voie oblique, tergiverser » TdF jos ‘biaiseja’. biaissejatge nm, cf Ubaud Dicort : « biaisement, obliquité » TdF ‘biaisejage’ biaisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit biais ; tournure gentille, jolie façon, adresse » TdF jos ‘’biaiset biaissós, -osa / biaissut, -uda / abiaissat, -ada adj : adrech, -a. biaissudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez adroit, oite, gentiment habile » TdF biaissut, -uda adj : v. biaissós. « bial » nm : v. vial ; bugalh – bigal ; v. besal, cf Ubaud Dicort. bialar [veire belar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : belar Las fedas bialan quand an talent. bialòt : lampa a cremalhièira. biangular, -a : de dos angles. biannal, -a (abs. Dicort) (v. R. II, 76 ‘annal’) : que se ten dos còps per an. (v. semestrial). (# bisannal) biardar [veire bilhardar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : se fugir / s'enfugir. biarna : tuba que raja / rosina / bruma / brumaca. biarnar v, cf Ubaud Dicort : (v. biarnejar) biarnejar (v. intr.) : brumar / plovinejar / polverinar. biarticulat, -ada : de doas articulacions. biatlon : espròva d'esquí de fons amb quatre tirs de fusil. biauda [veire bisauda, cf Ubaud Dicort] nf / blisaud nm / blòda nf (los 2, preconizats Dicort) : vestit de tèla o d'autra matèria cargat per d' escolans joves, d'unes trabalhaires, e fòrça païsans d'autres còps. biauga nf : plana molieirosa. v. molièira. biauricular, -a : de doas auriculas. biaxial, -a : de dos axes. bibarlet nm (v. Ubaud Dicort e Alibert) : « espèce de redingote ou de soutanelle portée autrefois par les hommes du peuple » TdF jos ‘bivarlè’ bibí nm : mena de passerat aqüatic. bibilí (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « éblouir » TdF ‘bibili’ ; « cligner » (Alibert) Lo cèl amb un esclat que los fa bibilí s’obrís. (v. TdF) En faguent bibilí, en clignant de l’œil. (Carrasco) « Bibla » (R. II, 219) (l. p.) : v. Bíblia biblariá nf, cf Ubaud Dicort : « bibliothèque (vieux), v. bibliotèca » (v. TdF) Bíblia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : lo Libre del Pacte Vièlh. biblic, -a : relatiu, -iva a la Bíblia. BIBLIO- : forma prefixada del grèc bibliòn (libre) bibliobús : veïcul aplechat en bibliotèca ambulanta. biblioclasta (m. e f.) : destructor, -tritz de libres.
|
|
bibliocleptoman, -a : raubaire, -a de libres. N'ai agut coneguts de bibliocleptomans. bibliofag, -a : que s'avida de libres. Babas bibliofagas. Cussons bibliofags. bibliofil, -a n : qu'aima los libres. bibliofilia : amor dels libres. bibliograf, -a : especialista (m. e f.) del libre en tant qu'objècte editorial o documentari ; autor, -a d'una bibliografia. bibliografia : tièira dels libres que tractan d'una matèria determinada ; istòria o descripcion de libres o de manuscrits. Tot libre scientific compòrta una bibliografia. bibliografic, -a : relatiu, -iva a una bibliografia. bibliolatria : culte excessiu pels libres o per d'unes libres. bibliològ, -a : persona especializada en bibliologia. bibliologia : ensemble de las disciplinas de la sciéncia dels libres. biblioman, -a : persona qu'a la passion dels libres rars. bibliomania : passion pels libres rars. bibliotèca : airal que i se tròba una colleccion de libres. bibliotecari, -ària : persona que ten una bibliotèca. biblista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'estudis biblics. « bibocar » v : v. bicocar. bibòtis ! interj, cf Ubaud Dicort : « chut, motus ! » TdF bic 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a / bicarèl, -a (v. bicarèl) : mercièr, -ièira. bic 2 nm : estilò d'aquela marca depausada. v. estilò. bica 1 nf (vulg.) : quèca / vèrga / vièt / vièch. (v. TdF ‘bico 1’) bica 2 nf / bicador / bicat nm / bicòt (v. bicòt) : aplech per sarclar. bica 3 nf, cf Ubaud Dicort : « nom par lequel on appelle une chèvre, v. bereta ; t. de caresse, v. minhòta » (v. TdF ‘bico 2’) bica 4 nm : « luron, bon bougre » (Alibert) bicadèl : cròc per desrabar lo fen. bicador : bica pichona per sarclar. v. bica. bicafreja nm, cf Ubaud Dicort : « homme impuissant, homme froid, indécis » TdF jos ‘bico 1’ bicaire, -aira : persona que bica (t.a) bicameral, -a : relatiu, -iva al bicamerisme. bicameralisme : sistèma politic de doas cambras legislativas. bicamerisme (abs. Dicort) : sistèma de govèrn de doas cambras. (v. bicameralisme) « biçanta / biçantena » : v. bisçanta. bicapsular, -a : frucha compausada de dos carpèls analògs a de capsulas. bicar 1 (v. tr. e intr.) : sarclar ; bicar 2 v tr e intr : baisar (vulg.), « baiser, v. potonar » (v. TdF ‘bica 1’) bicarbonat : carbonat acid, e mai que mai sal de sòdi. bicarbonatat, -ada : que conten de bicarbonat. Aiga minerala bicarbonatada. bicarburacion : carburacion dobla alternada. bicarèl, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, colporteur, petit mercier de la montagne, v. bic ; cogne-fétu ; vert galant ; petite anguille frite sur le gril » TdF jos ‘bicarèu’ bicarpelar, -a : de dos carpèls. bicassa : vidalba (plt) (Clematis vitalba) ; brota de vim (plt.) (Salix viminalis) bicat 1 nm : aplech per bicar. v. bica / bicador. bicat 2, -ada adj : sarclat, -ada. bicefal, -a : de dos caps. bicellular, -a : de doas cellulas. bicentenari 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : commemoracion d'un eveniment qu'a dos cents ans. bicentenari 2, -ària adj (abs. Dicort) : dos còps centenari, -ària (qu'a dos cents ans), « bicentenaire » (Rapin) Un arbre bicentenari. bicèps : doble muscle del braç que s'acaba per dos tendons. bicha : terralha de dos aurelhas. bichada : lo contengut d'aquela terralha. bichat nm, cf Ubaud Dicort : « faon de biche, v. cervion » (v. TdF) bichet : bròc pichon ; anciana mesura pel gran ; bichièr, -ièira. bichièr, -ièira : cruga pel vin. bichon 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. bichòt. (v.TdF jos ‘bichot 2’) bichon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « faon de biche, v. bichat ; bichon, v. chin de dama » (v. TdF ‘bichoun 2’) bichonet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune faon » TdF bichòt : panièr amb manadas ; nassa per anguilas. « bichut » : v. vichet / vichut. bicicle nm, cf Ubaud Dicort : « bicycle » (Rapin) bicicleta : veïcul leugièr de doas ròdas amb pedalas e sens motor. v. B. P. P. e B. T. T. bicicletada : escorreguda, passejada a bicicleta. bicicletaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « cycliste » (Rapin) bicipital, -a : relatiu, -iva al bicèps. Tendons bicipitals. bicircular, -a : que forma dos cercles. biclorur : compausat que conten dos atòms de clòr. bicòca nf (it. bicocca) (abs. Dicort) : barraca. bicocar (v. intr.) : somelhejar / penequejar. biçòl : cebencon ; pustula (R. V 673) ; floronc (R. III, 343). (v. buçòl) biçolar (se) : se cobrir de pustulas o de floroncs. biçolat, -ada adj : plen de pustulas o de floroncs. (v. buçolat) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|