beveta nf : bevenda  ; bevedor 1, -doira, « buvette » ; passion de beure (v. TdF).

bevista nm, cf Ubaud Dicort : « grand buveur » TdF

bevòcha nf, cf Ubaud Dicort : « action de godailler » TdF

bevòli nm, cf Ubaud Dicort : « branche gourmande de l’olivier ; effraie, oiseau de nuit, v. beu-l’òli » (v. TdF)

bevonejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, boire à petits coups » TdF

bevoriàs nm, cf Ubaud Dicort : « grosse effraie, oiseau de nuit » TdF

bevotejaire, -a : qu'aima de bevotejar.

bevotejar (v. intr.) : bevassejar. v. pus naut.

BI- : forma prefixada del latin bis (dos, doas) v. biangular - biannal - biarticulat - bicolòr.

-BI : forma sufixada del grèc bios (vida) v. micròbi.

biaça : saca de cuèr longaruda que se portava sus l'espatla, amb una pòcha de davant e una de darrièr ; son contengut.

Las biaças d'una bicicleta.

A de biaças jols uèlhs.

biaçard, -a n, cf Ubaud Dicort : « porteur de besace, grand paresseux, terme de mépris pour désigner les mendiants ou les frères quêteurs » TdF ‘biassard’

biacejaire, -aira n : que s'empòrta son manjar pels camps ont trabalha.

biacejar (v. intr.) : portar biaça / passar país ; carrejar son manjar.

biacejatge : accion de portar biaça.

biaceta nf, cf Ubaud Dicort : « petite besace » TdF ‘biasseto’

biacièr,--ièira n : biacejaire, -a.

biaçon : pòcha de biaça.

biais 1 nm : obliqüitat ; anar (faiçon d' èsser o de caminar) ; manièira (R. VI, 355) ; adreça ; èime.

A biais : a posita.

A biais de : en forma de.

De biais : de galís.

De biais que : de sòrta que.

De cap de biais : aucunament.

De tot biais : d'un biais o d'un autre.

Èsser de biais : èsser a posita ; èsser dins sas bonas.

Aver de biais : aver d'èime ; èsser senat, -ada.

Virar de totes los biaisses, tourner de toutes les façons. (v. TdF jos ‘biais 2’)

biais 2, -ssa adj, cf Ubaud Dicort : qu'es de galís ; * inconstant, -a (v. R. III, 208 ‘constancia’). [TdF jos ‘biais 1 : fem. biaisa]:

biaissa : marrit biais de far quicòm.

biaissador, -doira adj, cf Ubaud Dicort : « qui biaise » TdF ‘biaisadou’

biaissadura nf, cf Ubaud Dicort : « habileté » (Brun Glossari Oc-Fr)

biaissar (v. tr. e intr.) (R. II, 219 - L. 46) : « détourner, biaiser » ; utilizar de mejans trestornats / gueinassejar / finassejar. (v. Alibert)

biaissar (se) : far lo perqué ; s'abiaissar per. (v. TdF jos ‘biaisa’)

biaissejada nf, cf Ubaud Dicort : « inflexion, détour, tergiversation, v. bestorn » (v. TdF ‘biaisejado’)

biaissejaire, -aira adj e n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui biaise, qui cherche des faux-fuyants, qui tergiverse » TdF ‘biaisejaire’

biaissejar (v. intr.) : quitar pas de biaissar, « biaiser, être posé obliquement ; suivre une voie oblique, tergiverser » TdF jos ‘biaiseja’.

biaissejatge nm, cf Ubaud Dicort : « biaisement, obliquité » TdF ‘biaisejage’

biaisset nm, cf Ubaud Dicort : « petit biais ; tournure gentille, jolie façon, adresse » TdF jos ‘’biaiset

biaissós, -osa / biaissut, -uda / abiaissat, -ada adj : adrech, -a.

biaissudet, -a adj, cf Ubaud Dicort : « assez adroit, oite, gentiment habile » TdF

biaissut, -uda adj : v. biaissós.

« bial » : v. vial ; bugalh – bigal ;  v. besal, cf Ubaud Dicort.

bialar [veire belar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : belar

Las fedas bialan quand an talent.

bialòt : lampa a cremalhièira.

biangular, -a : de dos angles.

biannal, -a (abs. Dicort) (v. R. II, 76annal’) : que se ten dos còps per an. (v. semestrial). (# bisannal)

biardar [veire bilhardar, cf Ubaud Dicort] (v. intr.) : se fugir / s'enfugir.

biarna : tuba que raja / rosina / bruma / brumaca.

biarnar v, cf Ubaud Dicort : (v. biarnejar)

biarnejar (v. intr.) : brumar / plovinejar / polverinar.

biarticulat, -ada : de doas articulacions.

biatlon : espròva d'esquí de fons amb quatre tirs de fusil.

biauda [veire bisauda, cf Ubaud Dicort] nf / blisaud nm / blòda nf (los 2, preconizats Dicort) : vestit de tèla o d'autra matèria cargat per d' escolans joves, d'unes trabalhaires, e fòrça païsans d'autres còps.

biauga nf : plana molieirosa. v. molièira.

biauricular, -a : de doas auriculas.

biaxial, -a : de dos axes.

bibarlet nm (v. Ubaud Dicort e  Alibert) : « espèce de redingote ou de soutanelle portée autrefois par les hommes du peuple » TdF jos ‘bivarlè’

bibí nm : mena de passerat aqüatic.

bibilí (far -) loc v, cf Ubaud Dicort : « éblouir » TdF ‘bibili’ ; « cligner » (Alibert)

Lo cèl amb un esclat que los fa bibilí s’obrís. (v. TdF)

En faguent bibilí, en clignant de l’œil. (Carrasco)

« Bibla » (R. II, 219) (l. p.) : v. Bíblia

biblariá nf, cf Ubaud Dicort : « bibliothèque (vieux), v. bibliotèca » (v. TdF)

Bíblia nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : lo Libre del Pacte Vièlh.

biblic, -a : relatiu, -iva a la Bíblia.

BIBLIO- : forma prefixada del grèc bibliòn (libre)

bibliobús : veïcul aplechat en bibliotèca ambulanta.

biblioclasta (m. e f.) : destructor, -tritz de libres.

 

²

 

bibliocleptoman, -a : raubaire, -a de libres.

N'ai agut coneguts de bibliocleptomans.

bibliofag, -a : que s'avida de libres.

Babas bibliofagas.

Cussons bibliofags.

bibliofil, -a n : qu'aima los libres.

bibliofilia : amor dels libres.

bibliograf, -a : especialista (m. e f.) del libre en tant qu'objècte editorial o documentari ; autor, -a d'una bibliografia.

bibliografia : tièira dels libres que tractan d'una matèria determinada ; istòria o descripcion de libres o de manuscrits.

Tot libre scientific compòrta una bibliografia.

bibliografic, -a : relatiu, -iva a una bibliografia.

bibliolatria : culte excessiu pels libres o per d'unes libres.

bibliològ, -a : persona especializada en bibliologia.

bibliologia : ensemble de las disciplinas de la sciéncia dels libres.

biblioman, -a : persona qu'a la passion dels libres rars.

bibliomania : passion pels libres rars.

bibliotèca : airal que i se tròba una colleccion de libres.

bibliotecari, -ària : persona que ten una bibliotèca.

biblista (m. e f.) : especialista (m. e f.) d'estudis biblics.

« bibocar » : v. bicocar.

bibòtis ! interj, cf Ubaud Dicort : « chut, motus ! » TdF

bic 1 nm, cf Ubaud Dicort, -a / bicarèl, -a (v. bicarèl) : mercièr, -ièira.

bic 2 nm : estilò d'aquela marca depausada. v. estilò.

bica 1 nf (vulg.) : quèca / vèrga / vièt / vièch. (v. TdF ‘bico 1’)

bica 2 nf / bicador / bicat nm / bicòt (v. bicòt) : aplech per sarclar.

bica 3 nf, cf Ubaud Dicort : « nom par lequel on appelle une chèvre, v. bereta ; t. de caresse, v. minhòta » (v. TdF ‘bico 2’)

bica 4 nm : « luron, bon bougre » (Alibert)

bicadèl : cròc per desrabar lo fen.

bicador : bica pichona per sarclar. v. bica.

bicafreja nm, cf Ubaud Dicort : « homme impuissant, homme froid, indécis » TdF jos ‘bico 1’

bicaire, -aira : persona que bica (t.a)

bicameral, -a : relatiu, -iva al bicamerisme.

bicameralisme : sistèma politic de doas cambras legislativas.

bicamerisme (abs. Dicort) : sistèma de govèrn de doas cambras. (v. bicameralisme)

« biçanta / biçantena » : v. bisçanta.

bicapsular, -a : frucha compausada de dos carpèls analògs a de capsulas.

bicar 1 (v. tr. e intr.) : sarclar ;

bicar 2 v tr e intr : baisar (vulg.), « baiser, v. potonar » (v. TdF ‘bica 1’)

bicarbonat : carbonat acid, e mai que mai sal de sòdi.

bicarbonatat, -ada : que conten de bicarbonat.

Aiga minerala bicarbonatada.

bicarburacion : carburacion dobla alternada.

bicarèl, -a n, cf Ubaud Dicort : « nm, colporteur, petit mercier de la montagne, v. bic ; cogne-fétu ; vert galant ; petite anguille frite sur le gril » TdF jos ‘bicarèu’

bicarpelar, -a : de dos carpèls.

bicassa : vidalba (plt) (Clematis vitalba) ; brota de vim (plt.) (Salix viminalis)

bicat 1 nm : aplech per bicar. v. bica / bicador.

bicat 2, -ada adj : sarclat, -ada.

bicefal, -a : de dos caps.

bicellular, -a : de doas cellulas.

bicentenari 1 (m.) , cf Ubaud Dicort : commemoracion d'un eveniment qu'a dos cents ans.

bicentenari 2, -ària adj (abs. Dicort) : dos còps centenari, -ària (qu'a dos cents ans), « bicentenaire » (Rapin)

Un arbre bicentenari.

bicèps : doble muscle del braç que s'acaba per dos tendons.

bicha : terralha de dos aurelhas.

bichada : lo contengut d'aquela terralha.

bichat nm, cf Ubaud Dicort : « faon de biche, v. cervion » (v. TdF)

bichet : bròc pichon ; anciana mesura pel gran ; bichièr, -ièira.

bichièr, -ièira : cruga pel vin.

bichon 1 nm, cf Ubaud Dicort : v. bichòt. (v.TdF jos ‘bichot 2’)

bichon 2 nm, cf Ubaud Dicort : « faon de biche, v. bichat ; bichon, v. chin de dama » (v. TdF ‘bichoun 2’)

bichonet nm, cf Ubaud Dicort : « jeune faon » TdF

bichòt : panièr amb manadas ; nassa per anguilas.

« bichut » : v. vichet / vichut.

bicicle nm, cf Ubaud Dicort : « bicycle » (Rapin)

bicicleta : veïcul leugièr de doas ròdas amb pedalas e sens motor. v. B. P. P. e B. T. T.

bicicletada : escorreguda, passejada a bicicleta.

bicicletaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « cycliste » (Rapin)

bicipital, -a : relatiu, -iva al bicèps.

Tendons bicipitals.

bicircular, -a : que forma dos cercles.

biclorur : compausat que conten dos atòms de clòr.

bicòca nf (it. bicocca) (abs. Dicort) : barraca.

bicocar (v. intr.) : somelhejar / penequejar.

biçòl : cebencon ; pustula (R. V 673) ; floronc (R. III, 343). (v. buçòl)

biçolar (se) : se cobrir de pustulas o de floroncs.

biçolat, -ada adj  : plen de pustulas o de floroncs. (v. buçolat)