berrinalha : marmalha brusenta (que mena bruch)

« berrinat » : v. vermenat.

« berrolh » : v. verrolh.

berrugada nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de sole » TdF suppl.  (v. verruga)

bèrsa : branca orsina / acant.

bèrsa (granda -) nf, cf Ubaud Dicort : v. jos granda.

Bèrta : prenom.

bèrta : feda qu'anhèla pas pus ; gòda vièlha.

bertal : bambaròt / molinièira / segaire (Melolontha melolontha)

bertat, -ada adj : barbelat, -ada (enrodat, -da amb d'aram crancut)

bertisset : anhèl d'un an ; moton jove.

Bertomieu / Bortomieu (los 2, abs. Dicort) : prenoms (doblets de Bartomieu (non preconizat Dicort). (v. Bertomiu)

Bertomiu n pr m, cf Ubaud Dicort : « Barthélémy » TdF jos ‘Bartoumiéu’

Bertan – Bertrana n pr, cf Ubaud Dicort

Bertrand - Bertranda : prenoms.

Bertrand d'Alamanon : trobador de Provença (s. XIII).

Bertrand de Born : trobador de Peirigòrd (s. XII).

bertrand (òs -) nm, cf Ubaud Dicort : « os sacrum, coccyx » (v. TdF jos ‘bertrand’)

« berzenar » : v. besalenar.

BES- : prefix repetitiu, sovent pejoratiu. v. bescuèch - bescornut.

bes, bessa adj : doble, -a ; forcarut, -uda. (v. TdF ‘bes 3’)

besa : canal de molin que mena l'aiga sus la mòla.

besada nf, cf Ubaud Dicort : « grande rigole d’arrosage » TdF jos ‘besalo’

besaguda : (arc.) mena de lança de l'Edat Mejana ; « besaiguë, outil de charpentier » (v. TdF).

Cercar quicòm a la besaguda, chercher quelque chose par ci par là, minutieusement. (v. Ubaud Dicort e TdF)

besagut nm, cf Ubaud Dicort : v. besaguda. (v. TdF jos ‘besagudo’)

besaigre, -gra adj, cf Ubaud Dicort : « besaigre, qui tourne à l’aigre, en parlant du vin, v. esponch 2 » TdF

besal nm / besala nf / besada (v. besada) : regòla per asagar.

besalada nf : paissieirada ; levada entre dos besals « terrain arrosable qui se trouve entre deux canaux ». (v. TdF)

besalar (v.tr.) : far un besal « faire des rigoles pour l’arrosement des prés » (v. TdF) o curar un besal. (v. abesalar)

besalàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand canal, gros ruisseau » TdF

besalat 1, -ada adj : qu'a de besals (prat, prada) ;

besalat 2 nm, besalada (v. besalada) : contengut d'un besal.

besalatge nm, cf Ubaud Dicort : « creusement de rigoles pour l’arrosement d’un pré ; remplage d’un bief » TdF

besalejar v, cf Ubaud Dicort : (v. besalar)

besalenada nf, cf Ubaud Dicort : « respiration difficile, courte haleine, oppression » TdF

besalenaire, -aira n : persona portada a aver las polsas.

besalenar (v. intr.) : aver las polsas ; guelsar ; cleussar (l.p.)

Besalenava coma un can quand fa caud.

besalenat, -ada : qu'a las polsas.

besalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit biez, petit ruisseau » TdF

besalièira : besal per asagar ; canal de molin.

besalon : pichona regòla a partir d'un besal.

besant nm, cf Ubaud Dicort : « besant, ancienne monnaie byzantine » TdF

besàntia nf, cf Ubaud Dicort : « pâte roulée en forme de boulette, faite de farine de blé noir ou de maïs, et cuite à l’eau » TdF ‘besantìo’

besavi, --àvia n : rèiraujòl, rèiraujòla.

bescairar (v. intr.) : anar de travèrs / anar de galís ; biaissejar ; bordejar (mar.)

bescaire (subs. m.) : quicòm de forma bescornuda ; quicòm de travèrs ; obliqüitat.

bescaire (de -) : de galís.

bescairòla : agaça batalhièira / margassa / amargassa / darnagàs / tarnagàs / renaubi (mena d'agaça fèra) : (Lanius senator ) ; (Lanius excubitor meridionalis)

bescalent, -a : encara caud, en parlant d'un forn...

bescambi nm : escambi.

bescambiar (v. tr.) : escambiar.

bescambiat, -ada : escambiat, -ada.

bescant : cant de pairòl traucat (cant qu'es pas dins lo ton) ; discordància.

bescantaire, -aira adj e n : discordant, -a ; maldiseire, -a.

bescantar (v. intr.) : cantar coma un pairòl traucat ; discordar ; maldire.

bescantatge : accion de maldire o de cantar fals.

bescaume nm : balcon ; balet ; peiron de balet o de balcon ; « soupente » TdF suppl.

bescle : mèlsa / ratèla ; fetge ; còr ; fetge e leus que se tenon del tròç.

Se gratar lo bescle : se gratilhar.

besclin nm, cf Ubaud Dicort : « maladie de la rate ; rate » TdF

bescoa / baticoeta nf : mena d'aucèl (Motacilla flava) (v. batacoa)

bescòire / bescuèire [veire bescòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far còire dos còps.

bescòl nm : còl de moton, « bout saigneux [en boucherie] » (v. TdF ‘bescòu’) ; tròç sagnós.

bescomptar (v. intr.) : far una error de calcul.

bescomptar (se) : s'enganar dins un calcul.

bescompte : compte fals ; engana de calcul.

bescontorn : doble contorn ; meandre de ribièira.

bescòr nm : còrcachal (t.a.) ; soslèu de femna qu'espèra.

De bescòr, à contre-cœur. (v. TdF e Ubaud Dicort)

bescornut, -uda (adj.) : bestòrt, -a ; bigòrn, -a ; mal bastit, -ida ; (s.f.) bistorlòri, -a.

bescòta nf, cf Ubaud Dicort : « biscotte » (Faure, Basic).

bescuchaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa o que vend de bescuèches.

bescuchar (v. tr. e intr.) : tressecar.

bescuchar (se) : se tressecar.

bescuchariá nf, cf Ubaud Dicort : « biscuiterie » (Rapin)

bescuchèl nm, -a / bescutèl (non preconizat Dicort) : bescuèch pichonèl / cachadent. (v. TdF ‘bescuchèu’)

bescuchèla nf : lesca de pan de mica tressecada al forn [v. bescuècha] « petit biscuit de consistance légère, que l’on vend attaché à du papier ; dessin ovale imprimé sur une étoffe ». (v. TdF ‘bescuchello’)

 

 

 

bescuèch 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « recuit, uite ; mal cuit, ou trop cuit, en parlant des briques » TdF jos ‘bescouire’

bescuèch 2 / bescuèit [veire bescuèch, cf Ubaud Dicort] nm : mena de pastisson ; brica tròp cuècha. (v. TdF ‘bescue’)

bescuècha nf, cf Ubaud Dicort : « biscotte » (Laus, Rapin). (v. bescòta)

bescuèire [veire bescòire] / bescòire (v. tr.) : far còire dos còps.

bescuèissa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher, partie qui se trouve entre les côtes et le gigot » TdF suppl

bescutin nm, cf Ubaud Dicort : « biscotin, petit biscuit très dur qui se fabrique, surtout à Aix, avec de la farine, des œufs, du sucre et de la fleur d’orange » TdF

besega ~ lesega (salada salvatja) nf : v. lesega.

besegonha : besucarieta / parpèla d'agaça / menudalha.

« besenar » : v. besalenar.

« besenga » : v. mesenga.

« besenha » 1 : v. vendémia.

besenha 2 [veire vesenha, cf Ubaud Dicort] nf : dòlça / cabòssa d'alh.

besierenc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « bitérrois, -e » (Laus). « besieirenc » : v. biterés (abs. Dicort).

Besierés n pr m : (país de Bezièrs), cf Ubaud Dicort.

Besièrs : vila d'Erau (Occitània)

besigar (v. tr. e intr.) : gratar.

besinga nf, cf Ubaud Dicort : « chose mince, ténue ; jambe » TdF

besingada nf, cf Ubaud Dicort : « jet d’eau lancée avec une clifoire ou un seringue » TdF

besingar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flaquer un liquide avec une seringue » TdF

besinguèla nf, cf Ubaud Dicort : « personne mince, grêle, chétive » TdF

beslei nm, cf Ubaud Dicort : « infraction à la loi, tort, iniquité (vieux), v. iniquitat » (v. TdF)

beslièch / beslèit [veire beslièch, cf Ubaud Dicort] nm : deslièch (costat d'una pèira contrari al lièch qu'aviá dins la peirièira)

besòc, besòca (subs.) (v. TdF) : besòi, -òia (moton jove ; feda qu'a pas encara jamai anhelat)

Una besòca.

besoncle (abs. Dicort e TdF) : fraire de l'avi o de l'àvia. (v. grand oncle)

besonh : necièira ; indigéncia ; paurièira.

Fa pas bon far d'èsser dins lo besonh.

Es pas de besonh, ce n’est pas nécessaire. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘besoun’)

besonha nf : trabalh, « besogne, ouvrage ; affaire, chose, objet ; copulation, parties génitales » TdF ‘besougno’.

besonhable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « nécessaire, v. necite » TdF

besonhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui travaille beaucoup » TdF

besonhar (v. intr.) : trabalhar, « faire des affaires ; coïter » TdF.

besonhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou vilaine besogne » TdF

besonhejadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. besonhejar)

besonhejar (v. intr.) : far de pichons trabalhs, « faire de vains efforts » TdF.

besonheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite besogne ; petit objet, petit machin » TdF

besonhós, -osa : que trai mal ; qu'es dins lo besonh.

besorda : mena de cauquilhatge de mar.

bespilh nm, cf Ubaud Dicort : « petite ciguë, faux persil » TdF ‘bespil’

bespilièira nf, cf Ubaud Dicort : v. espilla. (v. TdF ‘jos ‘espilo’)

« bespiralh » : v. espiralh.

« bespola » : v. mespola.

besquilhar (v. intr.) : falir / falhir (capitar pas)

bessa : bèstia fèra ; lop ; persona bèstia.

Bessa ! bessa ! (arc.) : al lop ! al lop!

bèssa nf, cf Ubaud Dicort (L. 46) : « bêche » TdF jos ‘palaverso’.

bessada 1 nf : megièr (corondat que còpa en dos una jaça de fedas)

bessada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « travail fait à la bêche, terre bêchée » TdF jos ‘palaversado’

bessaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui bêche » TdF jos ‘palaversaire’

bessairon nm, cf Ubaud Dicort : « fossé » TdF suppl

bessar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bêcher, remuer à la bêche, v. fòire, luchetar ; bouleverser, renverser, culbuter » (v. TdF jos ‘palaversa’)

bessauta : cagada (s.f.) ; entrepresa temerària ; falorda / falordièira / falorditge.

bessautar (v. intr. e tr.) : prene amb una carta en dejós de la carta normala ; jogar amb una carta en dejós de la carta normala ; ometre de far quicòm ; sautar quicòm dins son trabalh.

Ai bessautadas quatre o cinc regas.

bessè adv, cf Ubaud Dicort : « peut-être ; sans doute » TdF jos ‘bessai’. (v. bensai)

Besson Justin : poèta e contaire occitan de Roergue (1845-1918).

besson, -a (adj. e subs.) : se ditz de doas personas o bèstias nascudas un pauc ensemble d'una sola maire ; se ditz tanben de frucha dobla :

Amètlas bessonas ; brotas bessonas...

Aqueles bessons se revèrtan coma dos esclòps.

bessonada : jasilha de bessons ; coble de bessons.

bessonalha nf, cf Ubaud Dicort : (per ex., dins la jaça, los anhèls bessons)

bessonar (v. intr. e tr.) : far de bessons, de frucha dobla o de brotas doblas ; apariar, « jumeler » (Laus, Basic).

bessonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit jumeau, petite jumelle » TdF

bessonièira : femna o feme que fa de bessons.

bessonitge : estat de çò qu'es besson.

Bessons n pr m pl, cf Ubaud Dicort : v. Gemèls.

bestentar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, hésiter, tergiverser, retarder ; languir » TdF

bèstia 1 (subs. f.) : animal.

bèstia del bon Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « bête-à-Dieu, coccinelle, insecte » TdF ‘bèsti-dóu-bon-Dieu’

bèstia 2 (adj. m. e f.) : nèci, nècia.

bestial 1 (subst. m.) : l'animalum d'una bòria, part la polalha.

Bestial boïn / bestial bovin : vacas e buòus.

Bestial cavalin : los cavals.

Bestial lanut / bestial ovin : fedas e motons.

bestial 2, -a (adj.) : bestialenc, -a.

bestialada nf, cf Ubaud Dicort : « bêtise, ânerie, v. asenada » (v. TdF)