|
||||
|
|
|
|
|
|
berrinalha : marmalha brusenta (que mena bruch) « berrinat » : v. vermenat. « berrolh » : v. verrolh. berrugada nf, cf Ubaud Dicort : « espèce de sole » TdF suppl. bèrsa : branca orsina / acant. bèrsa (granda -) nf, cf Ubaud Dicort : v. jos granda. Bèrta : prenom. bèrta : feda qu'anhèla pas pus ; gòda vièlha. bertal : bambaròt / molinièira / segaire (Melolontha melolontha) bertat, -ada adj : barbelat, -ada (enrodat, -da amb d'aram crancut) bertisset : anhèl d'un an ; moton jove. Bertomieu / Bortomieu (los 2, abs. Dicort) : prenoms (doblets de Bartomieu (non preconizat Dicort). (v. Bertomiu) Bertomiu n pr m, cf Ubaud Dicort : « Barthélémy » TdF jos ‘Bartoumiéu’ Bertran – Bertrana n pr, cf Ubaud Dicort Bertrand - Bertranda : prenoms. Bertrand d'Alamanon : trobador de Provença (s. XIII). Bertrand de Born : trobador de Peirigòrd (s. XII). bertrand (òs -) nm, cf Ubaud Dicort : « os sacrum, coccyx » (v. TdF jos ‘bertrand’) « berzenar » v : v. besalenar. BES- : prefix repetitiu, sovent pejoratiu. v. bescuèch - bescornut. bes, bessa adj : doble, -a ; forcarut, -uda. (v. TdF ‘bes 3’) besa : canal de molin que mena l'aiga sus la mòla. besada nf, cf Ubaud Dicort : « grande rigole d’arrosage » TdF jos ‘besalo’ besaguda : (arc.) mena de lança de l'Edat Mejana ; « besaiguë, outil de charpentier » (v. TdF). Cercar quicòm a la besaguda, chercher quelque chose par ci par là, minutieusement. (v. Ubaud Dicort e TdF) besagut nm, cf Ubaud Dicort : v. besaguda. (v. TdF jos ‘besagudo’) besaigre, -gra adj, cf Ubaud Dicort : « besaigre, qui tourne à l’aigre, en parlant du vin, v. esponch 2 » TdF besal nm / besala nf / besada (v. besada) : regòla per asagar. besalada nf : paissieirada ; levada entre dos besals « terrain arrosable qui se trouve entre deux canaux ». (v. TdF) besalar (v.tr.) : far un besal « faire des rigoles pour l’arrosement des prés » (v. TdF) o curar un besal. (v. abesalar) besalàs nm, cf Ubaud Dicort : « grand canal, gros ruisseau » TdF besalat 1, -ada adj : qu'a de besals (prat, prada) ; besalat 2 nm, besalada nf (v. besalada) : contengut d'un besal. besalatge nm, cf Ubaud Dicort : « creusement de rigoles pour l’arrosement d’un pré ; remplage d’un bief » TdF besalejar v, cf Ubaud Dicort : (v. besalar) besalenada nf, cf Ubaud Dicort : « respiration difficile, courte haleine, oppression » TdF besalenaire, -aira n : persona portada a aver las polsas. besalenar (v. intr.) : aver las polsas ; guelsar ; cleussar (l.p.) Besalenava coma un can quand fa caud. besalenat, -ada : qu'a las polsas. besalet nm, cf Ubaud Dicort : « petit biez, petit ruisseau » TdF besalièira : besal per asagar ; canal de molin. besalon : pichona regòla a partir d'un besal. besant nm, cf Ubaud Dicort : « besant, ancienne monnaie byzantine » TdF besàntia nf, cf Ubaud Dicort : « pâte roulée en forme de boulette, faite de farine de blé noir ou de maïs, et cuite à l’eau » TdF ‘besantìo’ besavi, --àvia n : rèiraujòl, rèiraujòla. bescairar (v. intr.) : anar de travèrs / anar de galís ; biaissejar ; bordejar (mar.) bescaire (subs. m.) : quicòm de forma bescornuda ; quicòm de travèrs ; obliqüitat. bescaire (de -) : de galís. bescairòla : agaça batalhièira / margassa / amargassa / darnagàs / tarnagàs / renaubi (mena d'agaça fèra) : (Lanius senator ) ; (Lanius excubitor meridionalis) bescalent, -a : encara caud, en parlant d'un forn... bescambi nm : escambi. bescambiar (v. tr.) : escambiar. bescambiat, -ada : escambiat, -ada. bescant : cant de pairòl traucat (cant qu'es pas dins lo ton) ; discordància. bescantaire, -aira adj e n : discordant, -a ; maldiseire, -a. bescantar (v. intr.) : cantar coma un pairòl traucat ; discordar ; maldire. bescantatge : accion de maldire o de cantar fals. bescaume nm : balcon ; balet ; peiron de balet o de balcon ; « soupente » TdF suppl. bescle : mèlsa / ratèla ; fetge ; còr ; fetge e leus que se tenon del tròç. Se gratar lo bescle : se gratilhar. besclin nm, cf Ubaud Dicort : « maladie de la rate ; rate » TdF bescoa / baticoeta nf : mena d'aucèl (Motacilla flava) (v. batacoa) bescòire / bescuèire [veire bescòire, cf Ubaud Dicort] (v. tr.) : far còire dos còps. bescòl nm : còl de moton, « bout saigneux [en boucherie] » (v. TdF ‘bescòu’) ; tròç sagnós. bescomptar (v. intr.) : far una error de calcul. bescomptar (se) : s'enganar dins un calcul. bescompte : compte fals ; engana de calcul. bescontorn : doble contorn ; meandre de ribièira. bescòr nm : còrcachal (t.a.) ; soslèu de femna qu'espèra. De bescòr, à contre-cœur. (v. TdF e Ubaud Dicort) bescornut, -uda (adj.) : bestòrt, -a ; bigòrn, -a ; mal bastit, -ida ; (s.f.) bistorlòri, -a. bescòta nf, cf Ubaud Dicort : « biscotte » (Faure, Basic). bescuchaire, -aira [~ -airitz] n : persona que fa o que vend de bescuèches. bescuchar (v. tr. e intr.) : tressecar. bescuchar (se) : se tressecar. bescuchariá nf, cf Ubaud Dicort : « biscuiterie » (Rapin) bescuchèl nm, -a / bescutèl (non preconizat Dicort) : bescuèch pichonèl / cachadent. (v. TdF ‘bescuchèu’) bescuchèla nf : lesca de pan de mica tressecada al forn [v. bescuècha] « petit biscuit de consistance légère, que l’on vend attaché à du papier ; dessin ovale imprimé sur une étoffe ». (v. TdF ‘bescuchello’)
|
|
bescuèch 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « recuit, uite ; mal cuit, ou trop cuit, en parlant des briques » TdF jos ‘bescouire’ bescuèch 2 / bescuèit [veire bescuèch, cf Ubaud Dicort] nm : mena de pastisson ; brica tròp cuècha. (v. TdF ‘bescue’) bescuècha nf, cf Ubaud Dicort : « biscotte » (Laus, Rapin). (v. bescòta) bescuèire [veire bescòire] / bescòire (v. tr.) : far còire dos còps. bescuèissa nf, cf Ubaud Dicort : « t. de boucher, partie qui se trouve entre les côtes et le gigot » TdF suppl bescutin nm, cf Ubaud Dicort : « biscotin, petit biscuit très dur qui se fabrique, surtout à Aix, avec de la farine, des œufs, du sucre et de la fleur d’orange » TdF besega ~ lesega (salada salvatja) nf : v. lesega. besegonha : besucarieta / parpèla d'agaça / menudalha. « besenar » v : v. besalenar. « besenga » : v. mesenga. « besenha » 1 : v. vendémia. besenha 2 [veire vesenha, cf Ubaud Dicort] nf : dòlça / cabòssa d'alh. besierenc, -a adj e n (v. Ubaud Dicort) : « bitérrois, -e » (Laus). « besieirenc » : v. biterés (abs. Dicort). Besierés n pr m : (país de Bezièrs), cf Ubaud Dicort. Besièrs : vila d'Erau (Occitània) besigar (v. tr. e intr.) : gratar. besinga nf, cf Ubaud Dicort : « chose mince, ténue ; jambe » TdF besingada nf, cf Ubaud Dicort : « jet d’eau lancée avec une clifoire ou un seringue » TdF besingar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, flaquer un liquide avec une seringue » TdF besinguèla nf, cf Ubaud Dicort : « personne mince, grêle, chétive » TdF beslei nm, cf Ubaud Dicort : « infraction à la loi, tort, iniquité (vieux), v. iniquitat » (v. TdF) beslièch / beslèit [veire beslièch, cf Ubaud Dicort] nm : deslièch (costat d'una pèira contrari al lièch qu'aviá dins la peirièira) besòc, besòca (subs.) (v. TdF) : besòi, -òia (moton jove ; feda qu'a pas encara jamai anhelat) Una besòca. besoncle (abs. Dicort e TdF) : fraire de l'avi o de l'àvia. (v. grand oncle) besonh : necièira ; indigéncia ; paurièira. Fa pas bon far d'èsser dins lo besonh. Es pas de besonh, ce n’est pas nécessaire. (v. Ubaud Dicort e TdF ‘besoun’) besonha nf : trabalh, « besogne, ouvrage ; affaire, chose, objet ; copulation, parties génitales » TdF ‘besougno’. besonhable, -bla adj, cf Ubaud Dicort : « nécessaire, v. necite » TdF besonhaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « celui, celle qui travaille beaucoup » TdF besonhar (v. intr.) : trabalhar, « faire des affaires ; coïter » TdF. besonhassa nf, cf Ubaud Dicort : « grosse ou vilaine besogne » TdF besonhejadís nm, cf Ubaud Dicort : (v. besonhejar) besonhejar (v. intr.) : far de pichons trabalhs, « faire de vains efforts » TdF. besonheta nf, cf Ubaud Dicort : « petite besogne ; petit objet, petit machin » TdF besonhós, -osa : que trai mal ; qu'es dins lo besonh. besorda : mena de cauquilhatge de mar. bespilh nm, cf Ubaud Dicort : « petite ciguë, faux persil » TdF ‘bespil’ bespilièira nf, cf Ubaud Dicort : v. espilla. (v. TdF ‘jos ‘espilo’) « bespiralh » : v. espiralh. « bespola » : v. mespola. besquilhar (v. intr.) : falir / falhir (capitar pas) bessa : bèstia fèra ; lop ; persona bèstia. Bessa ! bessa ! (arc.) : al lop ! al lop! bèssa nf, cf Ubaud Dicort (L. 46) : « bêche » TdF jos ‘palaverso’. bessada 1 nf : megièr (corondat que còpa en dos una jaça de fedas) bessada 2 nf, cf Ubaud Dicort : « travail fait à la bêche, terre bêchée » TdF jos ‘palaversado’ bessaire, -aira n, cf Ubaud Dicort : « ouvrier qui bêche » TdF jos ‘palaversaire’ bessairon nm, cf Ubaud Dicort : « fossé » TdF suppl bessar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, bêcher, remuer à la bêche, v. fòire, luchetar ; bouleverser, renverser, culbuter » (v. TdF jos ‘palaversa’) bessauta : cagada (s.f.) ; entrepresa temerària ; falorda / falordièira / falorditge. bessautar (v. intr. e tr.) : prene amb una carta en dejós de la carta normala ; jogar amb una carta en dejós de la carta normala ; ometre de far quicòm ; sautar quicòm dins son trabalh. Ai bessautadas quatre o cinc regas. bessè adv, cf Ubaud Dicort : « peut-être ; sans doute » TdF jos ‘bessai’. (v. bensai) Besson Justin : poèta e contaire occitan de Roergue (1845-1918). besson, -a (adj. e subs.) : se ditz de doas personas o bèstias nascudas un pauc ensemble d'una sola maire ; se ditz tanben de frucha dobla : Amètlas bessonas ; brotas bessonas... Aqueles bessons se revèrtan coma dos esclòps. bessonada : jasilha de bessons ; coble de bessons. bessonalha nf, cf Ubaud Dicort : (per ex., dins la jaça, los anhèls bessons) bessonar (v. intr. e tr.) : far de bessons, de frucha dobla o de brotas doblas ; apariar, « jumeler » (Laus, Basic). bessonet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « petit jumeau, petite jumelle » TdF bessonièira nf, cf Ubaud Dicort : femna o feme que fa de bessons. Avètz de grands tropèls de fedas bessonièiras [adj]. (v. TdF) bessonitge : estat de çò qu'es besson. Bessons n pr m pl, cf Ubaud Dicort : v. Gemèls. bestentar v, cf Ubaud Dicort : « v intr e tr, hésiter, tergiverser, retarder ; languir » TdF bèstia 1 (subs. f.) : animal. bèstia del bon Dieu nf, cf Ubaud Dicort : « bête-à-Dieu, coccinelle, insecte » TdF ‘bèsti-dóu-bon-Dieu’ bèstia 2 (adj. m. e f.) : nèci, nècia. bestial 1 (subst. m.) : l'animalum d'una bòria, part la polalha. Bestial boïn / bestial bovin : vacas e buòus. Bestial cavalin : los cavals. Bestial lanut / bestial ovin : fedas e motons. bestial 2, -a (adj.) : bestialenc, -a. bestialada nf, cf Ubaud Dicort : « bêtise, ânerie, v. asenada » (v. TdF) |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|