|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
bera : gòda / vièlha feda magra o garrèla e qu'es per la mòrt. bèra : mena de baiard per carrejar un defuntat ; ataüc / taüc. beral 1 nm : anhèl vengut de rai ; beral 2 adj m e nm : mena de pruna, « Pruna
beral, prune de Monsieur ; petit damas violet » (v. TdF jos ‘belau’) berbal 1 [veire berbial, cf Ubaud Dicort] nm : pat / rese / lagast. v. gorgolin « berbal » 2 : (prononciacion de verbal) v. verbal. berbeluda : cotèla (mena de flor) (Narcissus poeticus) « berbena » : v. verbena. berbèr, -a : relatiu, -iva als Berbèrs, a lor lenga, a lors costumas... La lenga berbèra. Berberia n pr f : (Africa del Nòrd), cf Ubaud Dicort. (v. Barbariá) Berbèrs (m. pl.) : pòble que viu al Maròc
(11 milions), en Argeria (6 milions), al Malí e al
Nigèr (20 milions) Los Berbèrs son un pòble d'origina preïstorica. berbesin / berbial nm : mena de parasit del moton. v. gorgolin e barbesin berbesina nf : vermena ; marmalha. (v. barbesina 2) berbesinat, -ada (abs. Dicort) : parasitat, -ada / vermenat, -ada (moton, feda) bèrbi nm : brisan [v. brisant , endèrbi] ; tòra ; pèterrós
(pej. per « païsan »). (v. TdF) bèrbia (f.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : evescat (m.) Un Palais de la Bèrbia se tròba a Albi. berbial nm /
berbal (non
preconizat Dicort) : pat del moton. v. gorgolin e berbesin. berbigal (abs. Dicort) : clastre ; cledat ; jaça. (v. Alibert jos ‘berbial’) berbilhar (v. intr.) (v. Alibert) : cluquejar / clucatejar / parpelejar ; èsser esbalausit,-a. berbilhina [berbilhinas nf pl (v.
Ubaud Dicort e Alibert)] : esbalausida. Far berbilhinas : esbalausir. berbilhinar (v. intr.) (v. Alibert) : lusir ; beluguejar. berbilhon nm, cf Ubaud Dicort :
« petite dartre » (v.TdF ‘berbïoun’) berbilhós,
-osa adj, cf Ubaud Dicort :
« dartreux, euse » TdF ‘berbïous’ berbolha : beluga. bèrc [o berc (classic), cf Ubaud Dicort], -a (adj.) : bercat, -ada ; bèrcadent (inv.) (qu'a perduda una dent de davant) (v. TdF ‘berc’) bèrca 1 [ ~ brèca] (subs. f.) : feda qu'a perdudas las dents de davant. (v. TdF ‘berco’) bèrca 2 [ ~ brèca] nf / bercadura (v. bercadura) : fracha / fraita (v. TdF ‘berco’) ; bèrca dent (subs.) [v. bèrcadent 1]. bercada [ ~ brecada] / bercalha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : embosenada de ròcs. bèrca dent (subs. inv.) [bèrcadent 1, cf Ubaud Dicort] : animal qu'a
perduda las dents de davant. (v. bèrca 1) bèrcadent 2 (adj.) (abs. Dicort) : persona qu'a perduda una dent de davant. bercadura nf, cf Ubaud Dicort :
« perte des dents de devant ; écornure, brèche » TdF bercaire, -aira (~ -airitz) adj e n :
« celui, celle qui ébrèche, ou qui bronche, v. broncaire » (v. TdF ‘brecaire’) bercalha nf : v. bercada. bercar [ ~ brecar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : esbercar / esberlar ; « toucher légèrement ; broncher, v. broncar » (v. TdF jos ‘breca’) ; « v tr, faire manger par son troupeau la récolte d’autrui » TdF suppl. bercassa nf, cf Ubaud Dicort :
« grande brèche »
TdF ‘brecasso’ bercasson nm, cf Ubaud Dicort :
« petit escarpement, petit rocher » TdF ‘brecassoun’ bercat, -ada / brecat, -ada : esberlat, -ada. « berdolaiga » : v. bordolaiga. berdolha (subs. f.) : bodena / ventre
gròs. « berdufalha » : v. bordufalha. « berena » : v. besenha. Berenguèr -
Berenguèra (los
2, abs. Dicort) / Berenguièr, -ièira : prenoms. berenguièr nm : quèli / pissador de cambra. berenguièira nf : quèli grand / cagador de cambra. (v. bas de p. 20). Bereniça [Berenice n pr f] : prenom. beret, -a n, cf Ubaud Dicort :
« nom par lequel on appelle à soi un chevreau ou une
chèvre » (v. TdF) (# berret) Bergam : vila d'Itàlia. bergamòta : mena de pera. bergamotièr : mena de perièr. bergantin [veire brigantin, cf Ubaud Dicort] nm : egatada (arc.) : bestial
cavalin per batre lo blat. bergieiret, -a n, cf Ubaud Dicort :
« petit berger, petite bergère » TdF ‘bergeiret’ bergieireta nf, cf Ubaud Dicort :
« bergeronnette, bergeronnette de printemps, motacilla flava
(Lin.), oiseau qui suit les troupeaux » TdF ‘bergeireto’ Bergieireta d’estiu, bergeronnette jaune. (v.
TdF e Ubaud Dicort) bergieiron, -a n, cf Ubaud Dicort :
« jeune berger, jeune bergère » TdF ‘bergeiroun’ bergieironeta nf, cf Ubaud Dicort :
« jolie petite bergère ; mante religieuse,
insecte » TdF ‘bergeirouneto’ bergièr, -ièira n (R. II, 212): pastre, -a. bergina : raça ; bona raça. « bèri » : v. vèrre / vèrri. « bèria
» 1 : v. bèrria. bèria 2 (plt.) (abs.
Dicort) : (Sium angustifolium) (v. bèrla 1) beri-beri (m.) (v. p.20, 1°/ d) (abs. Dicort) : avitaminòsi (f.) bericle / berille nm (los 2, R. II, 213) : mena
d'esmerauda. (v. TdF
‘bericle 1’) (v. bericles) bericles nm pl,
cf Ubaud Dicort : « bésicles,
lunettes, conserves » TdF bericlet,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« qui porte des bésicles, qui a besoin de lunettes pour y
voir » TdF beridon : anhelon. berigola / brigola [veire berigola, cf Ubaud Dicort] nf : (nom de mai d'una mena de campairòls (Pleurotus eringii) ; (Entoloma clipeatum) ; (Russula fuscata) ;aprestatge per las carchòfas. berigoleta nf, cf Ubaud Dicort :
« petit agaric, jeune champignon ; t. de caresse » TdF berigolieira nf, cf Ubaud Dicort :
« lieu où il croît des champignons
comestibles » TdF berille nm : v. bericle. berillium [berilli nm, cf Ubaud Dicort]: metal del numèro atomic 4. beringaut (L. 45) (abs. Dicort) / beringuièr (arc.) (abs. Dicort) : vas en terralha. (v. berenguièr) beringon : topinon. berit, berit, berit ! interj : dins d'unes airals, biais de sonar las fedas. (v. beret. v. TdF jos ‘beret’) berkèli nm : (quimia)
« berkélium » (v. Ubaud Dicc. scient.
p. 326) bèrla 1 nf : (mena de plantas ) (Sium
latifolium) ; (S. angustifolium) ; nadon / patilha (Lemna gibba)
; (Lemna minor) ; (Lemna trisulca) ; (Lemna polyrrhiza) ;
serilhat (Laserpitium) ; (Laser gallicum) ; creisson canin
/ creisson fèr (Cardamina amara) ; |
|
bèrla 2 nf : clap de pèira ; clapa de fust ; estèla ; tròç ; soca d'arbre « souche d’arbre ébréchée » TdF ‘berlo 2’; bèrla 3 nf [ ~
bèrle nm,
cf Ubaud Dicort] : bòrd d'un vas ; quèrba (v. Ubaud Dicort) ; Vas plen de ras en bèrla : vas comol. bèrla 4 nf : larva aqüatica presada per la pesca. berland : jòc de cartas ; ensemble de tres flagèls per batre lo blat (arc.) berlandejar (v. intr.) : quitar pas de jogar al berland. berlandièr, -ièira : jogaire, jogaira de berland. berlassa nf, cf Ubaud Dicort :
« gros éclat de bois ou de pierre, grosse branche morte » TdF bèrle nm
: bòrd. (v. bèrla 3) berlenga nf : persona indiscrèta e barjacaira. berlenquet : mena de jòc de tap. berlesca : desqueta ; boirèla ; mena de jòc de societat. berlet 1 nm, berleta (abs. TdF) : bòrd pichonèl (v. TdF ‘berlet 1’) ; berlet 2 nm, berleta nf (v. TdF jos ‘berlet 2’) : claponèl de fust o de pèira. berlha [veire bèrla 3, cf Ubaud Dicort] nf : quèrba ; aurelha d'escudèla. berlhièira (abs. Dicort) : anèla
de suspension ; manada de bena ; manada de desca ; gansa. (v. berlièira 1) berlica nf, cf Ubaud Dicort :
« t. du jeu de cartes, virlique, se dit lorsqu’on a
deux cartes de chaque couleur, au jeu de quadrille » TdF’ berlièira 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘berliero 1’) : v. berlhièira. berlièira 2 adj f e nf : (ont i a de bèrla 1), cf Ubaud Dicort. (v.TdF ‘berliero
2’) berlina nf, cf Ubaud Dicort :
« berline ; cabinet d’aisance » TdF ‘berlino’ berlingau ~ berlingòt nm, cf Ubaud Dicort : « osselet, dont on se sert au
jeu de ce nom ; bonbon au caramel, en forme de cube ; génitoire ;
fat, homme original et ridicule » TdF berlingueta nf, cf Ubaud Dicort :
« œufs farcis avec des herbes hachées, sauce
verte » TdF berlingotièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : (v. berlingòt) berlista nf, cf Ubaud Dicort :
« lisière, bordure » TdF berlong, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : longarut, -uda. Berluc Perussis Leon de : autor francoprovençal (1835-1902). berluca (s. XIII) [berluga nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos
‘barlugo’)] :
farfantèla ; esbalausida / esbalausiment. Ai la berluca : los uèlhs me fan quatre (l.p.) berluguejar
v, cf Ubaud Dicort :
« v intr, donner la berlue, être
éblouissant » TdF ‘barlugueja’ « bermar » : v. mermar. Bernada / Bernadeta / Bernadòta : prenoms. bernada (f.) : la prèga Dieu / la prègabernada (mena d'insècte que sembla pregar Dieu) (Mantis religiosa) bernadàs nm : butòr (mena d'escacièr) (Ardea garzetta) (v. TdF) ; bernat pescaire (v. pus luenh) ; tòtol (s.f.) / imbecil. bernadet : pòrc marin (peis) (Centroscymnus clolepis) Bernadin - Bernadina : prenoms. bernadin, -a n, cf Ubaud Dicort :
« bernardin, ine, religieux ou religieuse de l’ordre de
Cîteaux » TdF bernadon : mena de cepatge de vinha. bernar v, cf Ubaud Dicort :
« v tr, faire sauter sur une couverture, tourner en
ridicule » TdF ‘berna’ bernarda nf, cf Ubaud Dicort :
« tonne d’un moulin à huile ; cuve dont on se
sert pour faire l’eau-de-vie » TdF Bernat [ ~ Bernard] - Bernada - Bernadeta - Bernadina : prenoms. Bernat de Ventador : celèbre trobador lemosin (s. XII). Bernat Martin : trobador disciple de Marcabrun (s. XII). Bernat Sicard : trobador de Maruèjols (Losera) (s. XIII) Bernat Valèri : autor occitan de Provença (1860-1936). bernat nm, cf Ubaud Dicort :
« héron » TdF bernat ermita (TdF :
‘bernat-l’ermito’ ; abs. Dicort) : crustacèu que viu dins una cauquilha
vuèja. (v. morredur) bernat pescaire : guiraud pescaire (Ardea
major) ; (A. cinerea) bernat planhent : autra mena de bernat pescaire bernat pudent : pudís. v. pudís. bernat roge : autra mena de bernat pescaire. bernat verd : autra mena de bernat pescaire. bernatge nm, cf Ubaud Dicort :
« bernement, action de berner ; désordre, pelle à feu, dans les
Alpes » TdF ‘bernage’ bernic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort :
« pointilleux, euse, inquiet, iète » TdF bernic ! 2 / bernica ! interj, cf Ubaud Dicort :
« bernique ! » TdF ‘bernic’ e ‘bernico’ bernicòt, -a adj e n pr, cf Ubaud Dicort :
« les Bigourdans appellent ainsi les Béarnais avec une
nuance de mépris » (Palay). bernigau nm, cf Ubaud Dicort :
« sébile pour recevoir le son ; vaisseau où les
boulangers mettent la pâte ; baquet pour remplir les barils ;
vase de nuit ; tête, cervelle ; entêté,
revêche » TdF beron 1 nm : lo moton mai presat ; beron 2 nm : vèrm de las
cerièiras ; baba del bertal. beronat, -ada adj, cf Ubaud Dicort :
(v. beron 2) beronet nm, cf Ubaud Dicort (v beron 1) : « agneau
favori, agneau privé qui mange dans la main » TdF beròt nm (v. TdF) : aucon / aucat. berotge nm, cf Ubaud Dicort :
« agneau faible, qui ne peut pas suivre le troupeau » TdF ‘berouge’ berquièira 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. berca) : « suite de brèches,
brèches d’un instrument tranchant » TdF ‘brequiero’ « berquièira » 2 : v. verquièira. berquilhós, -osa : cavilhós, -osa. v. parpelós. « berrassejar » : v. verrassejar. « bèrre » / « bèrri » e derivats : v. vèrre / vèrri. berret (del gallés berreton [v. jos derivat]]) : mena de cofadura planièira e redonda. (# beret) berreta : cofadura carrada e roja dels cardinals. (v. barreta) berretaire, -aira / berretièr, -ièira n : fabricaire, fabricaira de berrets o de berretas. berretin nm, cf Ubaud Dicort :
« béguin d’enfant » TdF berreton : diminutiu de berret. berretonàs : augmentatiu de diminutiu. « ... berretonàs
sus l'aurelha...» La nena del claus, J.B. v. p. 880. bèrri nm, cf Ubaud Dicort :
« crochet en bois, crochet fiché à un plafond pour y
suspendre des paniers ou à un panier pour le suspendre à une
branche ; rossignol de serrurier ; filet de cordes dans lequel on
transporte le fourrage » (v. TdF ‘berri 1’) bèrria : mena de breta (panièr carrejador) estacat sus l'esquina amb de bretèlas. berriada nf, cf Ubaud Dicort :
« hottée, botte de foin » TdF berrigaud,
-a adj
e n, cf Ubaud Dicort :
« berrichon, onne, habitant du Berry ; mouton de Berry ;
bon homme, bonne femme, imbécile » TdF |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|