bera : gòda / vièlha feda magra o garrèla e qu'es per la mòrt.

bèra : mena de baiard per carrejar un defuntat ; ataüc / taüc.

beral 1 nm : anhèl vengut de rai ;

beral 2 adj m e nm : mena de pruna, « Pruna beral, prune de Monsieur ; petit damas violet » (v. TdF jos ‘belau’)

berbal 1 [veire berbial, cf Ubaud Dicort] nm : pat / rese / lagast. v. gorgolin

« berbal » 2 : (prononciacion de verbal) v. verbal.

berbeluda : cotèla (mena de flor) (Narcissus poeticus)

« berbena » : v. verbena.

berbèr, -a : relatiu, -iva als Berbèrs, a lor lenga, a lors costumas...

La lenga berbèra.

Berberia n pr f : (Africa del Nòrd), cf Ubaud Dicort.  (v. Barbariá)

Berbèrs (m. pl.) : pòble que viu al Maròc (11 milions), en Argeria (6 milions), al Malí e al Nigèr (20 milions)

Los Berbèrs son un pòble d'origina preïstorica.

berbesin / berbial nm : mena de parasit del moton. v. gorgolin e barbesin

berbesina nf : vermena ; marmalha. (v. barbesina 2)

berbesinat, -ada (abs. Dicort) : parasitat, -ada / vermenat, -ada (moton, feda)

bèrbi nm : brisan [v. brisant , endèrbi] ; tòra ; pèterrós (pej. per « païsan »). (v. TdF)

bèrbia (f.) (v. Ubaud Dicort e Alibert) : evescat (m.)

Un Palais de la Bèrbia se tròba a Albi.

berbial nm / berbal (non preconizat Dicort) : pat del moton. v. gorgolin e berbesin.

berbigal (abs. Dicort) : clastre ; cledat ; jaça. (v. Alibert jos ‘berbial’)

berbilhar (v. intr.) (v. Alibert) : cluquejar / clucatejar / parpelejar ; èsser esbalausit,-a.

berbilhina [berbilhinas nf pl (v. Ubaud Dicort e Alibert)] : esbalausida.

Far berbilhinas : esbalausir.

berbilhinar (v. intr.) (v. Alibert) : lusir ; beluguejar.

berbilhon nm, cf Ubaud Dicort : « petite dartre » (v.TdF ‘berbïoun’)

berbilhós, -osa adj, cf Ubaud Dicort : « dartreux, euse » TdF ‘berbïous’

berbolha : beluga.

bèrc [o berc (classic), cf Ubaud Dicort], -a (adj.) : bercat, -ada ; bèrcadent (inv.) (qu'a perduda una dent de davant) (v. TdF ‘berc’)

bèrca 1 [ ~ brèca] (subs. f.) : feda qu'a perdudas las dents de davant. (v. TdF ‘berco’)

bèrca 2 [ ~ brèca] nf / bercadura (v. bercadura) : fracha / fraita (v. TdF ‘berco’) ; bèrca dent (subs.) [v. bèrcadent 1].

bercada [ ~ brecada] / bercalha nf (v. Ubaud Dicort e Alibert) : embosenada de ròcs.

bèrca dent (subs. inv.) [bèrcadent 1, cf Ubaud Dicort] : animal qu'a perduda las dents de davant. (v. bèrca 1)

bèrcadent 2 (adj.) (abs. Dicort) : persona qu'a perduda una dent de davant.

bercadura nf, cf Ubaud Dicort : « perte des dents de devant ; écornure, brèche » TdF

bercaire, -aira (~ -airitz) adj e : « celui, celle qui ébrèche, ou qui bronche, v. broncaire » (v. TdF ‘brecaire’)

bercalha nf : v. bercada.

bercar [ ~ brecar, cf Ubaud Dicort] (v. tr. e intr.) : esbercar / esberlar ; « toucher légèrement ; broncher, v. broncar » (v. TdF jos ‘breca’) ; « v tr, faire manger par son troupeau la récolte d’autrui » TdF suppl.

bercassa nf, cf Ubaud Dicort : « grande brèche » TdF ‘brecasso’

bercasson nm, cf Ubaud Dicort : « petit escarpement, petit rocher » TdF ‘brecassoun’

bercat, -ada / brecat, -ada : esberlat, -ada.

« berdolaiga » : v. bordolaiga.

berdolha (subs. f.) : bodena / ventre gròs.

« berdufalha » : v. bordufalha.

« berena » : v. besenha.

Berenguèr - Berenguèra (los 2, abs. Dicort) / Berenguièr, -ièira : prenoms.

berenguièr nm : quèli / pissador de cambra.

berenguièira nf : quèli grand / cagador de cambra. (v. bas de p. 20).

Bereniça [Berenice n pr f] : prenom.

beret, -a n, cf Ubaud Dicort : « nom par lequel on appelle à soi un chevreau ou une chèvre » (v. TdF) (# berret)

Bergam : vila d'Itàlia.

bergamòta : mena de pera.

bergamotièr : mena de perièr.

bergantin [veire brigantin, cf Ubaud Dicort] nm : egatada (arc.) : bestial cavalin per batre lo blat.

bergieiret, -a n, cf Ubaud Dicort : « petit berger, petite bergère » TdF ‘bergeiret’

bergieireta nf, cf Ubaud Dicort : « bergeronnette, bergeronnette de printemps, motacilla flava (Lin.), oiseau qui suit les troupeaux » TdF ‘bergeireto’

Bergieireta d’estiu, bergeronnette jaune. (v. TdF e Ubaud Dicort)

bergieiron, -a n, cf Ubaud Dicort : « jeune berger, jeune bergère » TdF ‘bergeiroun’

bergieironeta nf, cf Ubaud Dicort : « jolie petite bergère ; mante religieuse, insecte » TdF ‘bergeirouneto’

bergièr, -ièira n (R. II, 212): pastre, -a.

bergina : raça ; bona raça.

« bèri » : v. vèrre / vèrri.

« bèria » 1 : v. bèrria.

bèria 2 (plt.) (abs. Dicort) : (Sium angustifolium) (v. bèrla 1)

beri-beri (m.) (v. p.20, 1°/ d) (abs. Dicort) : avitaminòsi (f.)

bericle / berille nm (los 2, R. II, 213) : mena d'esmerauda. (v. TdF ‘bericle 1’) (v. bericles)

bericles nm pl, cf Ubaud Dicort : « bésicles, lunettes, conserves » TdF

bericlet, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « qui porte des bésicles, qui a besoin de lunettes pour y voir » TdF

beridon : anhelon.

berigola / brigola [veire berigola, cf Ubaud Dicort] nf :  (nom de mai d'una mena de campairòls (Pleurotus eringii) ; (Entoloma clipeatum) ; (Russula fuscata) ;aprestatge per las carchòfas.

berigoleta nf, cf Ubaud Dicort : « petit agaric, jeune champignon ; t. de caresse » TdF

berigolieira nf, cf Ubaud Dicort : « lieu où il croît des champignons comestibles » TdF

berille nm : v. bericle.

berillium [berilli nm, cf Ubaud Dicort]: metal del numèro atomic 4.

beringaut (L. 45) (abs. Dicort) / beringuièr (arc.) (abs. Dicort) : vas en terralha. (v. berenguièr)

beringon : topinon.

berit, berit, berit ! interj : dins d'unes airals, biais de sonar las fedas. (v. beret. v. TdF jos ‘beret’)

berkèli nm : (quimia) « berkélium » (v. Ubaud Dicc. scient. p. 326)

bèrla 1 nf : (mena de plantas ) (Sium latifolium) ; (S. angustifolium) ; nadon / patilha (Lemna gibba) ; (Lemna minor) ; (Lemna trisulca) ; (Lemna polyrrhiza) ; serilhat (Laserpitium) ; (Laser gallicum) ; creisson canin / creisson fèr (Cardamina amara) ;

 

 

bèrla 2  nf : clap de pèira ; clapa de fust ; estèla ; tròç ; soca d'arbre « souche d’arbre ébréchée » TdF ‘berlo 2’;

bèrla 3 nf [ ~ bèrle nm, cf Ubaud Dicort: bòrd d'un vas ; quèrba (v.  Ubaud Dicort) ; 

Vas plen de ras en bèrla : vas comol.

bèrla 4 nf : larva aqüatica presada per la pesca.

berland : jòc de cartas ; ensemble de tres flagèls per batre lo blat (arc.)

berlandejar (v. intr.) : quitar pas de jogar al berland.

berlandièr, -ièira : jogaire, jogaira de berland.

berlassa nf, cf Ubaud Dicort : « gros éclat de bois ou de pierre, grosse branche morte » TdF

bèrle nm : bòrd. (v. bèrla 3)

berlenga nf : persona indiscrèta e barjacaira.

berlenquet : mena de jòc de tap.

berlesca : desqueta ; boirèla ; mena de jòc de societat.

berlet 1 nm, berleta (abs. TdF) : bòrd pichonèl (v. TdF ‘berlet 1’) ;

berlet 2 nm, berleta nf (v. TdF jos ‘berlet 2’) : claponèl de fust o de pèira.

berlha [veire bèrla 3, cf Ubaud Dicort] nf : quèrba ; aurelha d'escudèla.

berlhièira (abs. Dicort) : anèla de suspension ; manada de bena ; manada de desca ; gansa. (v. berlièira 1)

berlica nf, cf Ubaud Dicort : « t. du jeu de cartes, virlique, se dit lorsqu’on a deux cartes de chaque couleur, au jeu de quadrille » TdF

berlièira 1 nf (v. Ubaud Dicort e TdF ‘berliero 1’) : v. berlhièira.

berlièira 2 adj f e nf : (ont i a de bèrla 1), cf Ubaud Dicort. (v.TdF ‘berliero 2’)

berlina nf, cf Ubaud Dicort : « berline ; cabinet d’aisance » TdF ‘berlino’

berlingau ~ berlingòt nm, cf Ubaud Dicort : « osselet, dont on se sert au jeu de ce nom ; bonbon au caramel, en forme de cube ; génitoire ; fat, homme original et ridicule » TdF

berlingueta nf, cf Ubaud Dicort : « œufs farcis avec des herbes hachées, sauce verte » TdF

berlingotièr, -ièira n, cf Ubaud Dicort : (v. berlingòt)

berlista nf, cf Ubaud Dicort : « lisière, bordure » TdF

berlong, -a adj (v. Ubaud Dicort e Alibert) : longarut, -uda.

Berluc Perussis Leon de : autor francoprovençal (1835-1902).

berluca (s. XIII) [berluga nf (v. Ubaud Dicort e TdF jos ‘barlugo’)] : farfantèla ; esbalausida / esbalausiment.

Ai la berluca : los uèlhs me fan quatre (l.p.)

berluguejar v, cf Ubaud Dicort : « v intr, donner la berlue, être éblouissant » TdF ‘barlugueja’

« bermar » : v. mermar.

Bernada / Bernadeta / Bernadòta : prenoms.

bernada (f.) : la prèga Dieu / la prègabernada (mena d'insècte que sembla pregar Dieu) (Mantis religiosa)

bernadàs nm : butòr (mena d'escacièr) (Ardea garzetta) (v. TdF) ; bernat pescaire (v. pus luenh) ; tòtol (s.f.) / imbecil.

bernadet : pòrc marin (peis) (Centroscymnus clolepis)

Bernadin - Bernadina : prenoms.

bernadin, -a n, cf Ubaud Dicort : « bernardin, ine, religieux ou religieuse de l’ordre de Cîteaux » TdF

bernadon : mena de cepatge de vinha.

bernar v, cf Ubaud Dicort : « v tr, faire sauter sur une couverture, tourner en ridicule » TdF ‘berna’

bernarda nf, cf Ubaud Dicort : « tonne d’un moulin à huile ; cuve dont on se sert pour faire l’eau-de-vie » TdF

Bernat [ ~ Bernard] - Bernada - Bernadeta - Bernadina : prenoms.

Bernat de Ventador : celèbre trobador lemosin (s. XII).

Bernat Martin : trobador disciple de Marcabrun (s. XII).

Bernat Sicard : trobador de Maruèjols (Losera) (s. XIII)

Bernat Valèri : autor occitan de Provença (1860-1936).

bernat nm, cf Ubaud Dicort : « héron » TdF

bernat ermita (TdF : ‘bernat-l’ermito’ ; abs. Dicort) : crustacèu que viu dins una cauquilha vuèja. (v. morredur)

bernat pescaire : guiraud pescaire (Ardea major) ; (A. cinerea)

bernat planhent : autra mena de bernat pescaire

bernat pudent : pudís. v. pudís.

bernat roge : autra mena de bernat pescaire.

bernat verd : autra mena de bernat pescaire.

bernatge nm, cf Ubaud Dicort : « bernement, action de berner ; désordre, pelle à feu, dans les Alpes » TdF ‘bernage’

bernic 1, -a adj, cf Ubaud Dicort : « pointilleux, euse, inquiet, iète » TdF

bernic ! 2 / bernica ! interj, cf Ubaud Dicort : « bernique ! » TdF ‘bernic’ e ‘bernico’

bernicòt, -a adj e n pr, cf Ubaud Dicort : « les Bigourdans appellent ainsi les Béarnais avec une nuance de mépris » (Palay).

bernigau nm, cf Ubaud Dicort : « sébile pour recevoir le son ; vaisseau où les boulangers mettent la pâte ; baquet pour remplir les barils ; vase de nuit ; tête, cervelle ; entêté, revêche » TdF

beron 1 nm : lo moton mai presat ;

beron 2 nm : vèrm de las cerièiras ; baba del bertal.

beronat, -ada adj, cf Ubaud Dicort : (v. beron 2)

beronet nm, cf Ubaud Dicort (v beron 1) : « agneau favori, agneau privé qui mange dans la main » TdF

beròt nm (v. TdF) : aucon / aucat.

berotge nm, cf Ubaud Dicort : « agneau faible, qui ne peut pas suivre le troupeau » TdF ‘berouge’

berquièira 1 nf, cf Ubaud Dicort (v. berca) : « suite de brèches, brèches d’un instrument tranchant » TdF ‘brequiero’

« berquièira » 2 : v. verquièira.

berquilhós, -osa : cavilhós, -osa. v. parpelós.

« berrassejar » : v. verrassejar.

« bèrre » / « bèrri » e derivats : v. vèrre / vèrri.

berret (del gallés berreton [v. jos derivat]]) : mena de cofadura planièira e redonda. (# beret)

berreta : cofadura carrada e roja dels cardinals. (v. barreta)

berretaire, -aira / berretièr, -ièira n : fabricaire, fabricaira de berrets o de berretas.

berretin nm, cf Ubaud Dicort : « béguin d’enfant » TdF

berreton : diminutiu de berret.

berretonàs : augmentatiu de diminutiu.

« ... berretonàs sus l'aurelha...»

La nena del claus, J.B. v. p. 880.

bèrri nm, cf Ubaud Dicort : « crochet en bois, crochet fiché à un plafond pour y suspendre des paniers ou à un panier pour le suspendre à une branche ; rossignol de serrurier ; filet de cordes dans lequel on transporte le fourrage » (v. TdF ‘berri 1’)

bèrria : mena de breta (panièr carrejador) estacat sus l'esquina amb de bretèlas.

berriada nf, cf Ubaud Dicort : « hottée, botte de foin » TdF

berrigaud, -a adj e n, cf Ubaud Dicort : « berrichon, onne, habitant du Berry ; mouton de Berry ; bon homme, bonne femme, imbécile » TdF